.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia, un minut i mig.
No, no, no s'han equivocat.
És dimecres, no és dijous.
Dic perquè dijous és el dia habitual del concurs de la Via T.
La Via T t'escolta per les característiques d'aquestes a menar.
Hem traslladat aquest espai avui dimecres.
Però manté, diguem-ne, la dinàmica de sempre.
La nostra unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un dels establiments
integrats a la Via T, el que definim com el centre comercial més gran
a cel obert de la ciutat de Tarragona,
que aglutina comerços i tota mena de serveis de confiança,
de proximitat, de tota la vida.
La nostra unitat mòbil, com dèiem, està instal·lada
en un d'aquests establiments d'aquí uns moments,
a través d'una sèrie de pistes.
Esperem la seva trucada al 977-2447-67
i si l'encerten, tenen un premi, un regal.
Saludem, primer que tot, els companys que estan a la unitat mòbil.
Jordi Sorinyat, Josep Soñé, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Sou al centre de la ciutat de Tarragona, pràcticament al centre.
Pràcticament, eh?
Pràcticament.
No excessivament lluny de la ràdio.
No, no, no.
Primer deixa'm recordar que ens han de dir el nom exacte de l'establiment,
allò que donem unes quantes pistes i dius
Calla, ja sé de quin lloc es tracta.
És allò de no, el nom exacte de l'establiment.
Això és imprescindible per poder aconseguir el premi del concurs de la Via T.
Situem, primer que tot, geogràficament, el lloc on sou, et sembla, Josep?
A més, em sembla que avui la primera pista ve des d'aquí l'estudi, no?
Vinga, va, una pisteta.
Sí, sí, sí.
A veure, això és per situar-nos en el plano de la ciutat, eh?
No, però és doble pista, eh, diria jo.
Doble pista, eh?
Doble pista, pel carrer.
Pel carrer i pel lloc.
Pel carrer i pel lloc també.
També trobaríem alguna cosa, eh?
També?
Sí.
Ara m'has despistat, però bé.
Alguna cosa hi trobaríem, de fet, relacionada amb aquesta música.
Estava pistada, però ara em despisto, perquè la pista anava adreçada al nom del carrer.
I dius que també...
Clar, és que allò quan ets avui, el tipus d'establiment parlo.
Ara al carrer, aviam, centre de Tarragona, aquest so de guitarra, que ens remet a la primavera...
Si guai tu des d'aquí, potser veuries 100 escales.
100 escales, ni una més ni una menys.
100, exactament.
100 escales.
I si guatessis una miqueta més allà, tot i que et separa allò els edificis, veuries la plaça de Toros, també.
I la Chartres?
I la Chartres.
Què fèiem?
A la Chartres què fèiem?
Home, ara sí que agafo la pista.
A veure, centre de la ciutat de Tarragona, el carrer, si no saben encara de quin carrer es tracta, amb el flamenc, amb tot això que han posat.
El Josep que diu que estan a prop d'una fàbrica on feien un licor i tot això, el tipus d'establiment i el carrer, jo crec que les pistes comencen a dibuixar el nom del lloc on són avui.
977-24-4767 és el telèfon de Tarragona Ràdio i, a veure, el licor anàvem quan el contingut d'allò que podem trobar en aquest establiment?
Podem trobar, de fet, a veure...
No diguis res més, que tinc una trucada.
Tinc una trucada.
Atenció, m'han de dir el nom exacte de l'establiment, eh?
Ja ho dic abans de saludar aquesta persona que amablement ens ha trucat.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
En què parlem?
En Montse, Barcelona.
Què tal, Montse?
Doncs mira, per aquí.
A veure, dona'm una alegria i digue'm el nom correcte, perquè si no, no et podré donar el premi.
Vale, esteu al carrer Sevilla.
Sí, molt bé.
I esteu al celler Rovira.
Sí, senyora, molt bé.
Al celler Rovira, que ets veïna de la zona, Montse.
Home, doncs sí, i el lliro del licor de la X3, doncs dic, mira, està relacionat amb la beguda.
Clar, dius, al carrer Sevilla, relacionat amb la beguda, doncs al celler Rovira.
Fàcil, eh?
Josep, em penso que t'acompanya el Josep Maria Rovira.
Si vols saludar la Montse i que es posin d'acord i tot allò, eh?
Doncs Josep Maria, la Montse la pot saludar, que t'escolta.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, Montse.
Enhorabona.
Gràcies.
Doncs bueno, ja saps, quan vulguis passar per aquí, aquí t'esperem.
D'acord.
Bé, és el carrer Sevilla número 5, però segur que ho saps, Montse.
Sí, i tant.
Perquè si hi ha...
A més, celler Rovira, eh?
Sí, sí.
No allò, bodega Rovira, Rovira...
No, no, no.
Celler Rovira, com cal.
El nom autèntic i genuí.
Montse, moltes gràcies per participar.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Molt bé.
Aviam, clar, quan vas a establiments com aquest, que són trenconeguts,
ja saps que immediatament amb sort hi haurà, doncs, una pista.
I a més, la Montse sembla que és veïna de la zona.
No sé, Josep, tu que tens el privilegi i la mirada posada en els prestatges
i en tot el que ens ofereix el celler Rovira, et donem la paraula
perquè conversis una estona amb el Josep Maria.
Doncs mira, sí, d'entrada explicar que és un local que quan entres per primer cop
doncs sembla que sigui petitó, però llavors mires cap a dins, cap al fons,
i hi ha tot un mostrari de vins que, i deu bé, no sé, no sé quantes referències,
però moltíssimes, i de moltes varietats, de moltes denominacions.
Només a l'entrar hi ha les clàssiques botes,
per això avança el començament d'ahir en Quiera de la Vista, les sevillanes,
perquè clar, aquí hi ha, per exemple, Xerés, no sé on es fa el Xerés,
però baixa per allà baix, no, segurament, Josep Maria, què tenim per aquí, què tenim?
Bueno, hi ha una mica de tot, o sigui, tenim vins, tenim caves, tenim olorosos,
tenim de tot, de tot una miqueta.
Quan te veu avui, diu, mira, escolta'm, avui tinc convidats a sopar,
o tinc que anar a sopar a un lloc, i vull un vi per quedar bé,
perquè no sigui massacat, perquè clar, pots gastar de tot, no?, el que vulguis.
Sí, sí, doncs a veure, nosaltres més que res s'especialitzem en això,
perquè quan van a un altre comerç gran, doncs aquesta explicació no li donen.
En canvi, nosaltres, doncs estem de cara una mica més a el que es demani el client, diguéssim.
Si es diu en un sopar que hi ha peix o marís, doncs li podem recomanar un vi o un altre.
I si és una car, doncs el mateix, i tot depèn del preu.
Hi ha diferents preus, des de dos euros fins a 400 euros.
El preu no és directament proporcional a la qualitat, a la qualitat del producte, no?,
és a dir que per trobar productes potser no tan coneguts, però també molt bons, moltíssims, fins i tot.
Sí, sí, i tant. Inclús hi ha molta gent que ve per primera vegada i se sorprèn, no?,
perquè m'ha preguntat, escolta, vull un vi negre sobre uns 10 euros.
I jo llavors dic, tingui, aquest val 7 euros i mig, i es queda parat, no?,
perquè, vull dir, li dono un producte més barat, però clar, jo li dono un producte de prou qualitat,
que és tan bo o millor que el de 10 euros, per exemple.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia, bon dia.
No sabia si...
Sí, sí, bon dia.
Jo no sé si, amb la seva experiència, vostè nota que últimament sembla que els compradors
en tenen una miqueta més de vins i comencen a demanar, sobretot, demanen vins d'aquí de la zona
o encara continuen demanant els Riojas i tot allò?
O hi ha un coneixement del vi que es fa aquí a la demarcació de Tarragona cada cop més notable?
Doncs, la veritat, jo fa 10 anys que estic aquí i al principi, els primers dos o tres anys,
la gent era de Rioja, Ribera del Duero i tot a la part així.
Els clàssics, clar.
I ara, escolta, el 90% és de vi d'aquí a la terra, eh?
Vull dir, cada vegada més, cada vegada més, i gràcies a Déu, doncs tenim aquí,
amb totes aquestes dominacions d'origen que tenim aquí, el Montsant i tot això,
doncs tenim molts bons vins, molts bons vins.
Ara el Montsant està molt de moda, no?, perquè diuen que la qualitat i el preu estan en molt bona sintonia, diuen.
Exacte, exacte. Esperem que no es disparin, però, bueno, per ara hi ha uns productes molt bons,
amb un preu molt raonable i de molt alta qualitat.
I el vi de les botes, què tal? Té sortida encara, eh?
Bé, bé, sí, sí, molta sortida, molta sortida.
A veure, normalment, el vi de taula normal de cada dia,
doncs la gent, sobre un euro, un euro i mig, 80 cèntims, 90 cèntims, és el que...
I més ara, amb calçotades i mones i tot això, doncs la mar de bé.
I que és vi d'aquí, de la zona, no?
Sí, sí, tot és vi de la zona.
A part, nosaltres aquí, els que venem vi a Dojo, o diguéssim a Granel,
no podem vendre cap tipus de vi que no sigui de fora de la nostra comarca,
com pot ser Montsant, Priorat, Batea, Penedès, Gandesa, Teralta, tot això.
I això fa que moltes vegades aquell client que està acostumat a comprar, per exemple,
sempre el vi negre, que és d'un lloc, clar, com que va canviant,
perquè l'acollita i cada any és diferent, no són vins de l'any, generalment.
Exacte, exacte, són vins de l'any sempre.
Absorptuant algun que pot tindre un cavernet, que puguis tindre un parell d'anys o així,
i estigui curat amb bota, però normalment és vi de l'any.
Això cada setmana es va renovant el vi.
Abans li comentava al Josep que tenen vins de fins a 400 euros,
i parlem de caves i licors, els preus a vegades, per curiositat, dic, també es disparen, no?
Sí, sí, tot depèn del... A veure, hi ha licors que són molt més econòmics,
però, bueno, hi ha uns que també són més buscats,
i llavors dos costa més de trobar i són molt més cars.
O sigui, el mercat aquest del vi i dels licors és impressionant.
Vull dir, pots trobar des de molt barato a caríssim.
Deixem comentar-te, Joana, que hi ha una vintena de botes aquí, eh?
Deu millorar.
L'estava comptant, i ja abans comentava, en Josep Maria, doncs, alguna de les varietats.
Tenen vi de batea, com deia, i de la Terra Alta.
També negre de Tarragona, negre del Penedès, blanc de la Terra Alta, de Gandessa.
En fi, també ja veig aquí un negre que és del Priorat, el 240 al litre, vull dir que està molt bé.
I aquest d'aquí, que em deies, aquest és especial de Montsant.
Sí, aquest és un vi de cabassers, me'l porten de cabassers.
O sigui, cada diminució d'origen que jo tinc aquí,
per exemple, el Penedès és de Vilafranca, el Priorat és de Porrera,
el batea me'l porten d'allà de batea,
i el cabernet també és de batea.
O sigui, hi ha diversos productes i tots de la domició d'origen corresponent.
També ja porto, ja xerès, el que feien comentàvem al començament.
Vi d'aperitiu, veig, allò.
Sí, el vi d'aperitiu és un vi com una espècie de vermut,
i també surt bastant bé.
Que el vermut també és comprador, Junot?
Com?
El vermut també hi ha gent que el compra a Junot?
Sí, sí, normalment se vena amb garrafetes, però sí, també es pot, també es pot.
El vi aperitiu, vermut no, el vermut se té a vendre amb garrafeta.
Però és el vi aperitiu, sí.
Exacte, exacte.
I que vindria a ser com un vermut, més o menys.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
Tenen també el vi del nàstic, eh?
Ah, també hi ha el vi del nàstic?
A mi s'està l'aparador, eh? Aquí són nastiqueros.
Com és el vi del nàstic, Josep Maria?
És boníssim, és boníssim.
Ja ho imagino.
Sí, sí, com l'equip.
Sí, sí, com l'equip.
A veure, i més enguany, perquè hem fet un vi molt bo de capçanes,
de la copertia de capçanes, i hem fet un vi de qualitat, eh?
Jo me'n recordo que vam fer un parell o tres de botelles de cava,
així que estaven una mica espesses, però en guany han fet un vi i un cava de molta qualitat
i surt molt bé.
I està aquí etiquetat com a vi del nàstic, com és una miqueta l'etiqueta?
La podem descriure als oients?
Sí, sí, és una etiqueta de color grana, i llavors porta l'escut del nàstic
i ja posa vi especial fet pel nàstic de la copertia de capçanes.
I té sortida, Josep Maria, aquests dies d'eufòria grana?
Té sortida, el que passa que, clar, és un vi de 14 euros i pico,
i llavors realment no és per cada dia.
Pel dia de l'ascens, eh?
Exacte.
L'obrera amb el dia de l'ascens.
Hi ha molta gent que me'l agafa per a guardar-lo, exacte,
per a una celebració important, que no crec que tria gaire.
Que va, que va...
Bé, no entrem ara en un terreny que és una miqueta perillós.
Josep Maria, ha estat un plaer, de veritat,
que hagi obert les portes del seu celler al matí de Tarragona Ràdio.
És un establiment ja prou conegut, ja coneixem aquestes barriques
i de veritat que ha estat un plaer conversar amb vostè.
i moltes gràcies naturalment al Jordi Sorinyac i Josep Suny.
Ens retrobem d'aquí una estona a l'agenda, d'acord?
Fins ara, fins ara.
Adéu-siau, bon dia. Adéu.