Title:

L'ofici del drapaire i els secrets de l'antiquari

## L'evolució de l'ofici de drapaire i el col·leccionisme En aquesta conversa, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la desaparició i transformació de professions tradicionals, centrant-se especialment en la figura del **drapaire**. Es descriu com antigament aquests professionals recorrien els carrers amb carros o sacs, recollint objectes que la gent ja no volia. ### Els punts clau de la professió: * **Recollida de materials**: Els drapaires compraven roba vella, ferro, paper i metalls per portar-los a magatzems principals, sovint situats en llocs emblemàtics de *Tarragona* com el carrer del Comte o el carrer de Sevilla. * **L'ull per les oportunitats**: Molts drapaires desconeixien inicialment el valor real d'alguns objectes, com ara llibres antics o peces de metall preciós, fet que permetia a compradors astuts trobar veritables *tresors*. * **Reciclatge d'ampolles**: S'explica com antigament les fàbriques de cervesa, aigua i cava tornaven a utilitzar els envasos de vidre, una pràctica que s'ha perdut en gran mesura. ### L'art de la negociació i l'antiguitat L'avi comparteix la seva experiència personal i la seva **picardia** a l'hora de comprar en mercats de vell o encants. Destaca que la clau per aconseguir una bona peça a bon preu és no mostrar un interès directe per l'objecte desitjat: > "Preguntar per les coses més tontes que hi hagi... i aquell pensa: aquest no sap de què va. Llavors, és quan pots aconseguir la peça bona." Finalment, es critica com la introducció de l'**euro** i l'accés a la informació han canviat el mercat, fent que ara tothom sigui més conscient del valor de les coses i sigui més difícil trobar "gangues" com les de fa unes dècades.

['Tarragona', 'Oficis perduts', 'Drapaires', 'Antiguitats', 'Reciclatge', 'Història local', 'Negociació']