El meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Oi, a vostè el bacallà li agrada o no?
El què?
És que abans li preguntava, el bacallà.
Ai, mira, el bacallà...
Bacallà i no va dir res, no?
No, no, no, val més dir, val més dir.
Digui, digui, digui.
El que parles d'acord és que no podem dir el que volem dir.
Però bueno, va bé.
El bacallà, fins i tot si és curiós,
que abans, més aviat la part humil,
el treballador, que no tenia bons d'aixòs,
l'un dels plats que es menjava més era el bacallà.
Era el més barat.
Sempre ha passat aquestes coses, saps?
Sí, sí, sí.
Que teòricament, plats que normalment la gent treballadora,
o sigui, gairebé tots,
ens podien, entre cometes, permetre...
Sí, no, no, però escolta...
Passats els anys es feien de luxe.
Però escolta, imagina't tu el bacallà,
les qualitats que té.
Per exemple, jo recordo que feien un plat,
un d'aixòs de patates amb bacallà.
Boníssim.
I després amb un picat d'allioli.
Escolta'm, allò era un plat...
Buf!
A base de bé.
Sí, sí, sí.
O un bacallà fet amb un suquet amb quatre pèsols.
O bacallà esqueixat.
Bacallà fregit amb un tomaquet.
O sigui, que el bacallà era un plat
i era el plat més barat que hi havia.
O sigui, que normalment, jo recordo que a casa,
els pares, el dissabte, per exemple,
anaven al serrallo,
que al serrallo llavors també agafaves
i els pescadors anaves al serrallo
i et coneixien, no et coneixien,
i de la part de pelut que tenien que d'aixòs,
doncs té.
I acabaven un mocador
i tu volien un mocador
de peixet d'aquest de la part de pelut
o també venien uns platarets,
el que sigui.
I tu saps, allí,
el rossejat,
el que sortia d'aquell d'allò.
I llavors,
una miqueta de bacallà.
Escolta'm, allò era...
El dissabte era...
I ara el bacallà,
a veure,
continues d'anar a bon preu,
perquè no és dels més cars,
però Déu-n'hi-do també, eh?
Ara el bacallà,
el que passa,
que et fa callar.
Per què?
Perquè quan prou ets el preu,
quan agafes el bacallà...
Has estat encara el bacallà?
I després d'altra cosa...
Mira, no comenta.
No, no.
Vull dir...
Vull dir que el veus...
Veus uns trossos de bacallà.
Veus?
Abans la gent compraven el ballast sec.
Sí.
Bueno, sec.
I de salat, no?
I vam posar...
Proven el remull...
Ara no, ara ja està,
inclús gairebé a punt de menjar-te'l.
Tan ben col·locadet,
tan boniquet,
que llavors...
I a mi m'agrada molt,
i des d'aquí ho dic a tothom,
que si els agrada el bacallà,
el bacallà congelat també surt molt bo, eh?
El fresc està bo,
perquè ja és fresc,
i ja per sigui el pots anar a comprar
i el trobaràs.
Però el bacallà congelat,
que moltes vegades hi ha gent
que és molt reticent,
que diu,
ai, el bacallà congelat...
Ei, pot tens a la nevera...
A mi no em diguis...
A mi el bonic era
que faves un tros de bacallà,
posar-lo en el remull,
amb tota la seva...
canviar l'aigua
perquè el s'ha...
Perquè va i traient la sal, sí.
Però allò tenia
aquell gust de bacallà.
Sempre tenia aquest gust.
Ara, com que està tan preparat
a estar aquí, a estar allà...
El que passa és que
ara, com que fa tants anys...
Ara, un neteja, n'avi, un neteja.
Ara, com que fa tants anys
que no menges aquell bacallà
d'aquella manera,
doncs ho trobes bo,
ho trobes queixat,
ho trobes...
I després també passa, avi,
que ho tens durant tot l'any.
Sí, però no és bacallà sol.
Hi ha moltes coses.
Hi ha altres classes de peix,
el salmó...
La dorada.
El salmó.
Amb unes patatonetes,
una mica de llimona.
O sigui, que hi ha una sèrie...
Hi ha una sèrie...
L'altre dia jo em caia la cara,
em feia esta vergonya veure-ho,
una senyora que comprava salmó
i això, treguim-ho,
tot un tros de dallós.
Aquest d'això es tregui amb l'espina.
I llançava l'espina
amb un munt de salmó encara enganxat.
Què dius?
I veus això, dius...
Però com pot fer això?
Primer, per què no estan acostumats
a saber com hi ha molt de peix,
perquè a vegades hi ha peix que...
Senyora, escolta,
tregui'm l'espina d'aquí,
potser sí, potser aquesta gent
doncs va anar a treballar
i no tenen de temps,
però per guanyar una miqueta més
perden moltes coses per l'altre costat,
no m'entens?
I comencen a menjar preparats,
els menjars preparats,
que no recrimino...
Jo menjo, eh?
Preparats estan boníssims, eh?
Però quan veig jo
que hi ha, per exemple,
el peix,
això que dius tu,
aquells peixos,
que tregui'm això d'aquí,
que llanci'm això d'allà,
però si això ara aquesta gent
ho volguessin,
una patateta,
poden fer un...
Un caldo, sí, sí,
un caldo de mar de bo,
de peix.
I et quedes així mirant
i vol dir,
on vivim,
i a vegades passa això, eh?
Veus que...
Però, avi,
sap per què també et noto
que passen aquestes coses?
Potser perquè abans,
no sé,
abans estàvem potser més a la cuina,
potser també abans la mare
podia dedicar-se una mica més
als fills
per ensenyar-li
com es cuinava,
perquè ara anem una miqueta
a salto de maca, eh?
Tot s'ha de dir.
Hi ha coses...
Tenim massa feina.
Hi ha coses que te'ls ensenyi.
Si t'agrada,
si la cuina, per exemple,
t'agrada,
per poc que t'agradi la cuina
que és molt agraïda,
tu mateixa pots anar fent proves,
que si hi poso
aquestes coses,
si hi poso
una altra coseta,
o sigui,
i disfrutes
preparant menjars
que li agrada.
Ara,
hi ha gent que no saben
ni un ou.
Per què?
Perquè això és com
totes les coses.
S'ha trencat l'ou?
No, no, no.
Primer es posa l'oli a...
No, no, no.
Em refereixo
que és com totes les coses.
Ai, jo això, jo això.
Però quan un ho tasta
i fas aquells miquetes
a la cuina,
és agraïda.
I ara li poses
una miqueta de julivert,
o li poses una miqueta d'all.
Ara hi poses
una miqueta
d'això de la moscada
i mira quin gustet
he agafat.
Ah, poses una miqueta d'orogero
per això,
cada cosa és el seu.
I clar,
per això que ja el veus
també tot l'any allà
aquells roixos de bacallà
que ja no el veus aquella.
Perquè llavors hi havia
aquelles bacallaneries
que veia aquells bacallans
grossos, penjats
i llavors aquells trossos allà.
L'altre allà
amb una plàtara
d'això amb aigua
remullant-se.
Vull dir que
allò mateix ja et feia.
Ja et feia fer-ho.
T'ajudava a fer el menjar.
Perquè vostè veia això
pel que veig
està molt posat en cuina.
M'agrada.
Jo que sóc de les de...
que la deia
que no estic massa fina.
No, el que passa és que
és que molts de la nostra edat
és el que dius tu.
Abans d'aquelles cuines econòmiques
veies com feien el menjar
la mare, l'àvia
o l'avi
o aquell pescador.
Ara anem molt ràpid.
No és massa de pressa, avi.
Doncs feies.
El que passa és que moltes coses
de les que sabies fer
ja les has anat perdent.
Lògic.
Inclús feies pastes
al forn econòmic,
a la cuina econòmica.
Es feien una sèrie...
La farina, l'ou, l'aigua,
els llevats.
I ara el que passa és que
ja el trobes fet.
i va al supermercat
i veus que amb un euro
ja compres
per cavall de pèrdu el temps.
Però, clar, la cosa
no és el mateix.
No, clar, és l'artesanal.
L'artesanal.
L'artesania que de mica en mica
també no a la cuina
no es va perdent
perquè sempre hi ha gent
que de cop i volta
treu alguna cosa
o recupera alguna cosa
que sempre has d'agrair.
Sí, no sempre.
Però sí que hauríem
que tenir la paciència
de poder ensenyar als nens
com es cuina.
I menys mal que encara
hi ha diades.
Hi ha diades, per exemple,
al Serrallo,
quan se'l fem
amb el concurs de romesco.
Per exemple.
Per exemple,
ara que fan la calçotada.
O concursos de truites
que es fan a molts llocs.
Veus?
Però veus,
encara fan concursos de truites
i t'hi fixes
que a més a més de la truita,
la coseta aquí...
La decoració,
la forma de fer...
Vull dir que encara hi ha gent
que disfruta, no m'entens?
A la xetonada.
Vull dir,
encara hi ha coses
que la gent s'aguanten.
Demà continuem parlant
de tradicions i de coses.
Sabi, gràcies.
Adeu-sia, fins demà.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.