Felip Gaudet, molt bona tarda de nou.
Bona tarda, Núria, bona tarda a tothom que ens escolta.
Laura Carbonell, a veure què es posen els auriculars.
Bona tarda, Laura.
Hola, bona tarda.
La Laura és l'última setmana que ens pot acompanyar
perquè ja acaba les pròctiques.
Vaja, mira que bona companyia.
Però jo crec que algun problema traurà, eh, com cada setmana.
Escolta, jo el Felip m'ha dit,
te trauré, te parlaré d'un tema que t'agradarà.
T'agradarà molt.
Sí, avui et vinc a parlar d'una cosa que no és ben bé
teràpia com a tal,
però és terapèutica.
I és una cosa que fins...
Mira, és que et dono pistes, a veure si l'encertem.
Va, a veure si l'encertem.
És una cosa d'aquestes que avui en dia, doncs,
és d'ús freqüent a les cases.
Abans només estava destinat a...
als estaments més alts de l'església.
Oh, sí?
Oh, sí.
Sí.
I hi ha països, en països orientals,
on s'ha fet servir molt.
Va, és fàcil.
És una cosa que fa molt bona olor.
Aromateràpia en general.
Bé, avui et vinc a parlar de l'encens.
Tu ja t'has acostat.
Ah.
De l'encens.
Però ara fa bé.
No t'havíem parlat del te.
I és un tema d'aquests que...
Però parlar de l'encens dona per fer tota una secció, sí?
Home, i tant.
Sí.
I tant, l'encens ens donaria hores per parlar.
A tu quin és l'encens que t'agrada més, Laura?
Em fa servir o no?
No, no em fa servir gairebé mai, eh?
No tinc cap preferit, mira.
Com no em fa servir, no puc dir més.
És això.
Veus el que et deia?
Abans, això l'encens ja ve d'antic.
Països orientals, com l'Índia, com el Japó...
Són països que han elaborat molt aquesta qüestió.
En origen, en origen, es feia servir perquè, clar,
tot el que eren fragràncies, perfectament podien tapar les olors
que no eren gaire agradables.
A la vegada, també, en aquests països sempre s'ha fet una relació
en quant a les ofrenes, els déus o les deuses...
O recordem que un dels tres reis mags va portar encens el nen Jesús.
Com un oferiment.
Ja t'ho dic, abans eren aromes destinats, també, a la noblesa.
Però no és que tinguessin un valor econòmic, allò que ho féssim?
Sí, alguns sí.
Sí, alguns sí.
Per exemple, tenim encensos com són...
És que després parlem del que és l'encens, també,
perquè això és una paraula genèrica, però encara que realment
la paraula d'encens només designa un tipus d'encens,
que és el que portaven els reis mags, precisament.
però l'exemple aquest que em deies tu, que sigui alguna cosa car...
Sí, un producte luxós.
Sí, un producte luxós.
Tenim l'exemple del que es diu el sàndal.
El sàndal és una fusta, és un arbre,
i de la seva fusta, quan es crema,
doncs trau una oloreta molt bona, molt bona, molt bona, molt agradable,
molt profunda.
No l'asseca, però molt agradable, d'un estat de relaxació total.
Doncs pensa que el sàndal és caríssim.
Una fusteta de la mida d'un dit, una fusta original,
se'n pot anar a l'euro.
Això és car, un trosset de fusta així.
A l'Índia, si no recordo malament,
quan es va morir la esposa de Gandhi,
doncs quan els hinduistes tenen per tradició cremar els cossos
a l'intempèrie perquè arribin, perquè puguin fer-se el seu pas,
doncs la van cremar amb una pila de fusta d'aquesta.
Ostres!
Això és caríssim.
És tot un ritual.
Però clar, només es destina a gent d'una noció social
o d'un elevat nivell econòmic.
Doncs Felip, si és veritat, no comencem la casa per la teulada,
perquè ja m'estàs dient moltes coses que jo no sabia.
Què és l'encens?
Què és l'encens?
El que és pròpiament encens com a tal
és la reïna d'un arbre, l'arbre de l'encens.
La reïna, la part aquella viscuseta...
Sí, aquella part que es va secant.
Nosaltres aquest tipus d'encens el podem trobar en botigues,
no és difícil.
És el típic encens que es fa servir a les esglésies.
És aquella olor que et diu, ai, fa olor d'església.
Doncs és amb aquest.
És un encens que té una aparència com unes pedretes,
perquè la reïna aquesta solidifica.
La posen al sol, la sequen.
Sí, perquè l'origen és viscosa, no?
Sí, al principi quan surt a l'arbre, sí.
És la sang de l'arbre, diguéssim.
D'acord?
Doncs quan s'asseca té aquesta consistència de pedres.
I llavors aquest encens, per fer-lo servir,
necessitarem carbó.
Ja venen uns carbons, especialment avui en dia,
fàcils de trobar també.
Uns carbons porten una substància
que encara fa que cremi més ràpid el carbó.
Llavors s'encena el carbó, es posa a les pedretes
i es deixa.
Quin avantatge té aquest sobre les típiques
varetes que ara en parlarem?
És que és molt més lent.
És molt més lent i en principi
és molt més sa.
I per tant, si crema més lentament, millor.
Ens durarà més estona.
Ens durarà més estona, però aquí l'important també és una altra cosa.
És l'ossalubre que sigui, l'ossar.
Com pot, sí.
Perquè una cosa és el tema de les olors.
Això en parlarem ara.
I l'altra cosa és com està fabricat aquest encens.
Aquest és l'original.
Després trobem la mirra,
que també l'hem portat als Reis Mags, si no recordes.
Sí, sí, sí.
I la mirra també seria de la mateixa família,
seria una reïna,
però que encara crema molt més a poc a poc.
Però té una olor força diferent.
Llavors el que et deia de la fabricació.
Avui en dia el que s'ha posat de moda
és com que l'ús de fustes,
l'ús d'herbes,
perquè ja et dic al principi,
la paraula d'encens la fem servir
perquè concretament aquest tipus,
però s'ha popularitzat.
I quan parlarem d'encens ara,
parlarem des de fustes,
com aquest alçant del que hem dit,
parlarem d'espècies,
parlarem de flors...
Vaja, de qualsevol element que faci olor...
De qualsevol element,
normalment d'origen animal,
ah, i vegetal, perdó,
hi ha una excepció
quant a origen animal,
d'acord?
Però normalment són això,
productes vegetals,
de tota mena.
Llavors el problema és que avui en dia,
la indústria,
és clar, perquè és molt car
es treure productes naturals,
cada vegada,
i més com està el planeta,
cada vegada és més perillós,
pel propi manteniment ecològic del planeta.
Doncs el que es fa avui en dia
és fabricar encensos
que són, diguéssim, artificials.
Què vol dir això?
Que el que fan és,
per mitjans químics,
fabriquen les essències,
l'olor,
i ho barregen amb altres substàncies
que serveixin per cremar.
Llavors el fum que desprèn,
doncs moltes vegades
no és tan salutífer com podem pensar.
Perquè, a veure,
parles sota l'estona de salut,
però fa la impressió
que no només l'aroma
sigui l'única propietat de l'encens,
té altres propietats,
o només és l'olor?
En quant a salut,
és l'olor.
Però en quant a perjudici,
és el fum que fa.
I la gent que té problemes respiratoris,
doncs,
segons quins tipus de problemes tingui,
doncs no serà gaire amiga de l'encens.
L'altra cosa és l'olor.
Per què l'olor?
Perquè,
ja ho hem parlat alguna vegada,
em penso aquí a l'antena,
no sé si t'ho havia comentat,
però els humans tenim
una gran capacitat memorística
en quant a les aromes.
I sempre és una cosa,
és una sensació,
que la relacionem
amb alguna experiència prèvia.
Sí que és veritat.
Són coses, a més,
que als altres sentits
no passa tant.
amb l'olor no passa molt.
Hi ha un tipus d'encens,
com per exemple,
encens del cafè,
que tingui olor a cafè,
o encens que tingui olor a xocolata,
o encens, si molts m'apures,
que tingui olor a vainilla.
Són encensos que típicament
activen molt
la memòria sensorial,
que es diu.
I sempre ens recorden
a un moment,
a una situació.
normalment com més dolça és un aroma,
més ens recorda en aquest sentit.
Diguéssim que l'aromateràpia,
és que no hem parlat mai
en concret de l'aromateràpia,
però diguéssim que és important
el sentit que l'aromateràpia
activa parts del cervell.
Sí, uns centres
que propiament el cervell té.
No només a nivell memorístic,
sinó que hem de pensar
que si jo ara, per exemple,
li encenc una vareta d'encens
a la Laura.
Clar, no n'has portat cap, no?
No, no t'ho he portat.
És un bon regal, eh?
Jo us recomano a tothom
que em porti per regalar.
El que passa és que ara parlarem
d'on hem de comprar l'encens
i com hem de saber
si és de qualitat o no.
Perquè d'encens se'n ven a tot arreu.
I jo crec que no tot val.
Ara en parlem.
I no tot val.
Si ara anem a la Laura
un de cafetet,
ai, un de cafè,
un de xocolata, suposem,
que la Laura li ha de regalar.
Regalar la xocolata, Laura?
Sí, sí.
Però no et rasquis, eh, Laura.
Doncs li encenem
un encens de xocolata.
Doncs la Laura possiblement
recordarà alguna situació
en la que ha menjat xocolata.
és fàcil.
Que sense donar-li en compte
la seva memòria s'activi
i recordi, jo què sé,
quan de petiteta
la mama li feia aquell xocolata
amb els malindros
o amb la coca.
No ho sé.
Pot ser.
Llavors, és fàcil
que a partir d'aquest record
la Laura
tingui alguna de les glàndules
que hi ha en el cervell
com la hipòfisi
que comenci a fabricar
si la Laura està en una bona estona
pensant
en la xocolata.
Però tot ha sigut gràcies
a l'encens,
a l'aroma aquell.
No és fàcil
que el cervell de la Laura
comenci a fabricar
unes hormones
que es diuen endorfines
i encefalines
de diversos tipus
que donen sensació
de benestar.
Clar, sempre que es relaciona
amb records agradables.
Clar, clar, sí.
Això és només,
o sigui, funciona
perquè et fa recordar
coses bones.
Més o menys.
En el cas de l'aromateràpia
no només així
perquè també hem de pensar
que igual que
ara et dona una sensació
agradable
en quant a coses bones
que has recordat
també pot activar
altres mecanismes
en el cos.
pot servir, per exemple,
per sedar
tot el sistema nerviós.
Clar, com funciona
en aquest cas?
El típic encens,
hi ha molta gent
que es posa encens
en plan de relaxar-se,
de calmar-se.
O, per exemple,
pot baixar
el ritme respiratori
si és només
una qüestió
d'anaromateràpia.
I això simplement
és perquè l'aroma
estimula.
És perquè el cervell respon
fabricant
una sèrie de substàncies.
Això és el principi bàsic
de l'aromateràpia.
Però hem de pensar
que també
hi ha una indiferència
entre homes i dones.
Ah, sí.
Les dones teniu,
si no recordo malament,
me sap que són
cinc vegades més
receptors olfactius
que els homes.
Ah, mira,
això no ho sabia.
Per què?
Que ho saps?
Ai,
la natura.
Això no li és voluntat
a la natura
perquè
us ha fet així.
És possible,
potser mil coses.
va haver-hi un estudi
que va sortir
en què veia
que, per exemple,
els nanos,
els nens,
no identifiquen
les mares
per mitjà de...
De la vista
o de l'oïda.
S'atendeix a pensar
allò del batec del cor,
que tranquil·lisa el nen.
No és així.
Els nens es tranquil·lisen
perquè capten
l'olor
de la seva mare.
És possible
que ha estat uns nou mesos
dins la panxa,
dins l'úter,
llavors el soroll,
doncs,
s'envi que el senyor del cor
és un soroll
que l'acompanya constantment,
però és
sobretot l'olor.
Això passa a totes les espècies,
no passa als humans.
Sí, és que ara t'ho anava a dir,
els gossos et reconeixen
per l'olor,
un cop t'han olorat
i et coneixen ja.
Pot ser que als humans
l'hem oblidat una mica, aquesta.
Sí, és veritat,
és un sentit
que el tenim una mica deixat de l'amunt.
El tenim una mica descuidat,
però realment
té unes virtuts excepcionals,
és a dir,
podem generar molts mecanismes
o podem activar
força mecanismes
en el cervell
que ens poden ser
totalment beneficiosos.
Bàsicament,
això és el principi
de l'aromateràpia.
Això és el que parlàvem.
I l'encens en si
seria una manera
de viure l'aromateràpia.
Es poden fer encens
de qualsevol substància?
Aromàtica?
Mentre es fa així olor, sí.
Sí?
Perquè simplement és això,
és barrejar-ho
amb una substància combustible,
una mena de carbó
i ja està.
Sí,
bàsicament.
La trobarem
de moltes presentacions diferents.
La típica és aquesta
de les veretes,
que és una canyeta
i se li ha afegit
el que se suposa
que és l'encens.
i dic suposa
perquè us ho he dit.
Podem trobar encens
de molta qualitat
i encens que no ho és gens.
Després hi ha aquells
que és en format de cono.
Trobem els conos també,
que també és una opció.
El cono, clar,
requereix una superfície
que no cremi.
La porcellana
és la típica ideal.
Però vaja,
que a nivell després de...
És igual,
una cosa que l'altra.
D'ús és igual.
Podem trobar,
per exemple,
al Tibet es fabrica
un encens
molt interessant
que són unes cordes.
Es fa una pasta
amb les essències
que es vol
fer l'olor
de fustes
normalment,
i emboliquen tot
amb una espècie
de forro
i al final fan una corda.
De manera que
el que es fa
és cremar la corda.
Ells ho fan
sobretot
a tall d'ofrena.
Molt bé.
Després se m'acuta,
no sé si entraria
clar dins del capítol
d'incens,
perquè no té
aquesta substància
que crema,
però hi ha
les aromes
concentrades
que es posen
amb un espelmet
a baix.
Això serien
les essències.
Això sí que és
bàsicament
la manera
posant-hi
entre cometes
fraudulenta
de fer encens.
Per què?
Per això que et deia,
l'encens
de mala qualitat
es basa
en essències,
les essències
són extraccions
de les plantes
o de la substància
que es vol fer
que faci l'olor,
d'acord?
I aplicada
damunt
d'una cosa
que crema.
Punto.
I no n'hi ha
d'essències
d'aquestes
que siguin
a base
de coses naturals.
Sí,
les essències
a vegades són naturals,
si és que el problema
no està en l'essència.
Ah.
No, no,
el problema
és amb el suport
que se li posa
perquè cremi.
Aquest és el problema,
que sigui en oció
un encens o no.
Bé, bé, bé.
D'acord?
Després podem trobar
també en altra presentació
d'encens
que són barretes,
que això és més aviat
també del Nepal
i del Tíbet,
d'acord?
Que no porten canyet
al mig.
Ah.
Aquest
ens pot donar
la sensació
que pugui ser
més natural,
però també
ho podríem discutir.
Entrem en matèria,
Felip,
quin hem de comprar?
On l'hem de comprar?
I com sabem
si és bo o no és bo?
Perquè a tot arreu
hi ha encens avui en dia,
a tot arreu s'en ven.
Sí,
s'ha popularitzat
i està bé.
I normalment el que fem
és olorar-lo
i fa bon olor,
vinga,
cap a casa,
no?
Sí.
Però clar,
un encens s'ha de valorar
no el moment
en què l'olor és sense cremar,
mentre crema.
Ah.
Clar,
això ja no ho sabem
fins que ens ho portem a quins.
Ah, clar,
és la sorpresa,
però l'experiència
d'anar provant-los
és el que ens ha de fer fer.
En principi,
a primer cop de vista,
mirant-ho pels ulls
es pot determinar
perquè sí que hi ha encens
que semblen més naturals
o alguns que són d'importació.
A primer cop de vista,
l'encens que realment
no ens ha d'enganyar
és el propi encens-encens,
que és allò de la reina
que hem dit,
aquestes pedretes.
Això n'hi ha,
però se'n troba.
I tant!
Jo en gasto
aquí a Tarragona
en pots comprar.
Sí?
Pots comprar,
sí, home.
Aquí a Tarragona
és que propaganda
no se'n pot fer, no?
Clar, no puc dir botigues.
Sí, digues, home,
vesbes que no.
Ah, sí?
Mira, aquí a Tarragona
hi ha una botiga
que em venen segur
perquè és on la compro jo,
que és a Calcordaret.
Molt bé.
Home, és molt recomanable
també aquesta botiga,
com a mínim,
com a curiositat.
Sí, no?
I altament recomanable
per la gent que sabia espelma
allà al carrer Mercèria.
I la Mosserrat allà
té encens
que és properament natural
i a més que n'hi ha
diverses classes d'això,
més que classes
qualitats.
Sí?
I aquest realment
no és econòmic tampoc.
En aquest no ens enganyaran
perquè aquest...
I hi ha diferents aromes
o no?
No, quan encens,
l'encens és això.
Després entrem
al món de les fragràncies
que és tota aquesta extensió
que avui en dia
podem trobar al mercat.
Quines famílies
de fragràncies tenim?
El de la qualitat
també és una altra cosa.
És el fum.
El fum, sí,
com sabem?
Si és un fum molest,
és així, eh?
Si és un fum
que ens molesta,
que és desagradable,
vol dir que allí
està crevant alguna cosa
que no és de qualitat.
que no és de qualitat.
Doncs és clar,
a primer cop de vista
per això és difícil de dir-te
si l'encens és...
Partint de la idea
que el de pedreta,
el de la reïna,
aquest no tindrà cap tipus
d'additiu.
Llavors, per tant,
no ens ha de problemes.
D'acord?
Llavors,
el de les fragràncies
que et deia.
Aquí tenim famílies
de fragràncies.
Tenim tot el món
de les fragràncies
que recorden els boscos.
Sí.
I això vol dir
tots són encensos
que donaran calma,
tranquil·litat.
Aquí parlarem de fusta,
sobretot.
la fusta del sàndal
que hem dit abans.
Sí.
És una fusta oriental,
això, eh?
El cedre,
que és un arbre.
Tenim també el pi.
Tenim l'alcanfor.
D'acord?
tot aquests seran aromes
que ens tranquil·litzaran.
Són interessants per això.
La família dels boscos.
Després,
la família de les flors.
Què et sembla,
Núria?
Sí, sí,
que ets malgrat.
Ara que ve a Sant Jordi,
el bo de la família de les flors
és que són encensos
que activen molt
la memòria sensorial.
O sigui,
ens fan recordar coses.
Molt.
Molt activament.
D'acord?
i com més dolços són,
normalment més passa, això.
Per exemple,
tenim...
El de rosa és un clàssic.
Tenim el de les roses.
Mira,
tu m'ho dius,
ara que Sant Jordi,
l'aroma de la rosa,
l'aroma de...
És un bon regal.
En vez de regalar la rosa convencional,
aquest Sant Jordi,
regalar unes barretes d'encens.
Doncs no estaria malament.
De rosa, mira.
Perquè,
t'he de dir, Núria,
que la rosa,
la flor del taronger,
la sar,
que en diuen els sostenents,
la flor del taronger,
o la gardènia,
són tres aromes
els quals s'atribueix propietats
de tipus sexual.
Afrodisíques.
Sí, afrodisíques.
Deixem-ho així,
perquè el sexual ha quedat
una miqueta més gruller.
Afrodisíques.
Llavors,
són altament recomanables
ara per Sant Jordi
de regalar.
Estem a la família de les flors.
Jo en tinc una de preferida de flor.
No sé si en pots aportar
alguna cosa,
el jasmí.
No,
és el meu preferit.
Mira,
quina cara.
El jasmí
té la gran...
Bueno,
la gran propietat
que se li atribueix
és la sensualitat.
Aquí està.
Llavors és un aroma
interessant
per començar
una vetllada.
Després ja passaríem
a la rosa.
Emocions més fortes.
És una opció.
Més mal que et deixis
posada
la llasmí
i tu li dis.
Sí,
que està penent
de l'encens
tampoc és bo.
I dins de les flors,
desvinculant-nos
una mica
d'aquests dos grups
que hem dit,
hi ha per exemple
la violeta.
La violeta
és una olor
que afavoreix
el son.
Ah.
Fa descansar.
Però escolta,
val la pena
o s'ha de fer això
d'anar a dormir
amb una barreta
d'encens cremant
o no?
O el que acabem
abans d'anar a dormir...
O això es pot posar
per exemple
les mames
pels nanos
que s'han de dormir.
Això es pot fer?
Se'ls pot deixar
dormint
amb l'encens posat?
Sempre és un risc,
és una cosa
que està cremant.
No, més que res
pel fum ho dic.
Ah, pel fum no passa res
perquè és mínim.
A veure,
el que us deia
del poc efecte salutífero
o la preocupació
que ens pot portar
és a base
d'inspirant-ne molt.
Firar una barreta
en principi
no ens ha de passar res.
La violeta, eh?
La violeta per dormir.
Seguim les famílies
de fragràncies
i tenim les famílies
de les fruites.
Molt bé.
Aquest també és molt comú.
Aquest és el munt de coses.
Quina, quina?
No sé.
El préssec, potser.
El préssec?
O maduixa.
O maduixa.
És més aviat
més capacítrica,
és més àcida.
La fruita
és interessant
perquè eleva l'esperit,
Núria.
Espavila.
I també espavila molt
l'estat d'ànim.
Aquesta gent
que tenen així
poques ganes
de les coses
i ara primavera
doncs
tot el que són
encensos de fruites.
La que vulgueu.
Ah, sí?
Si voleu encara
espavilar encara més
agafarem fruites
de tipus cítric.
Aquestes són vigoritzants,
són refrescants
i fins i tot,
mira que et diré,
se'ls considera
que recuperen
la confiança.
Aquesta gent
que està una mica així
de capa caiguda
a algú cítric.
En quina dosificació?
Perquè fa la impressió
que perquè faci efecte.
L'efecte que tu dius
aquí hem de ser adotó
el dia cremant encens.
No, no, no.
Aquí la idea,
la idea bàsica
és que
tradicionalment
l'encens
es feia servir
en situacions
molt puntuals.
D'acord?
Tu si vas encara,
si no recordo malament,
els diumenges
a la catedral
es fan servir encens
per purificar
les escritures.
Bueno,
és un moment,
però és puntual.
Aquí l'interessant
seria,
la proposta
que jo porto
també avui,
és una mica
que la gent
intenti portar-se
al terreny
de dia a dia.
Llavors,
estan per casa,
una barreta,
per què no?
De dir,
ara em relaxo.
És una barreta,
és a dir,
vincular-ho a moments
de les estances
en casa.
Ara...
No és que tot el dia
ensumar allò.
No és una qüestió
de dosificació
en aquest sentit.
No és una qüestió
de viure-ho
acompanyat
de l'encens.
No hi ha cap moment
del dia,
doncs,
en què sigui més preferible?
Depèn del que...
Pot ser un moment
ideal.
Si t'aixeques
descansat...
Jo, per exemple,
tinc costum
de posar-me al matí.
des que ens aixequem
al matí
o des que s'anem a dormir.
Podem posar-ho.
Quan estem planxant
la podem posar.
A qualsevol moment
que vulgueu.
O teniu una reunió,
que fem un cafè
amb els amics
o amb les amigues,
pam,
encens.
Per esmorzar.
Com vulguis.
Moment del dia
no n'hi ha
de preferent.
El de suposar
que, a veure,
posarem encensos.
Si el que fem
és ja anar-nos a dormir,
doncs encensos
que calmin.
No posarem llimona
per...
per...
posar-nos més nerviosos.
Molt més nerviosos
per estar més vigoritzats.
Però, per començar el dia,
per què no?
Algú cítric.
Molt bé.
Doncs, a veure,
hem parlat de les famílies
dels arbres,
del bosc, diguéssim,
de les flors,
de la fruita...
Després entrem
amb les herbes
i vegetals en general.
Aquí ja parlem
d'espècies, per exemple.
Sí.
Aquests són molt típics, també.
I hi ha espècies.
Aquí tenim el clau,
tenim la canyella,
tenim el romaní,
la farigola.
Que, a veure,
aquí un detall
que per la gent
que ens escolta.
Aquestes espècies,
si voleu,
no cal que busquem
unes barretes
d'encens preparades.
Les espècies,
quan estan ben assecades,
assecades i que tinguin
un palet d'humitat,
algun de tindre, eh?
Perquè es vagin
de fer anar l'olor.
És ideal, això,
amb un carbonet,
que els venen
a les botigues d'encensos,
aquí el carrer
del coderet
en trobareu,
no és difícil de trobar,
eh?
I podeu posar
directament l'espècie.
Amb un carbonet?
Sí.
Un carbonet què és?
Quina forma té?
És un carbó,
un carbó rodonet,
és com una pastilla
d'aquest esfervescient,
sembla.
Se li pren foc,
se posa incandescent,
i posem l'espècie
al damunt.
I tirem per damunt,
doncs què sé,
vols que faci valor
de farigola?
Doncs una mica de farigola.
Ah, molt bé,
això és molt pràctic.
Què vols?
Una mica d'allò a canyella?
Doncs a canyella.
Això funciona només
amb les espècies, no?
Clar,
amb coses que siguin seques,
i clar,
més l'espècie normalment,
com que ja la presentació
és molt petita,
doncs ja tenim
una forma fàcil
d'aplicar-ho,
no?
Clar.
Amb les flors
hauria de ser una història,
els hauríem d'assecar,
i no,
amb les flors
és el que comprem ja,
ja fet.
Quina propietat tenen?
Sí,
quina propietat tenen?
El bo de les espècies
és que, bueno,
donen claretat,
escolta,
quan una cosa no la veiem
gaire fina,
doncs alguna espècie.
Qualsevol,
són estimulants també, eh?
Qualsevol.
Per estudiar?
Sí, sí, sí,
qualsevol.
Per estudiar?
Doncs perfectament.
N'hi ha alguna
que recomanis d'espècies?
Que potser és el camp
de les,
dic jo,
d'acordat.
Bé, sí,
o en general.
Per estudiar seria
molt bona la canyella,
mira què et dic.
Sí.
Activa, eh?
Activa,
també, eh?
S'ha de dir.
És a dir,
les espècies,
bàsicament,
hauríem de pensar
com a alguna cosa energètica,
que ens pot donar,
es pot espavilar força.
I, bàsicament,
de fragràncies
hi ha aquestes.
Molt bé.
Dins de tot això,
doncs,
trobarem
moltes concreccions.
Només vull fer un comentari,
perquè crec que ja anem
a final de temps,
ja,
que anem d'aixòs.
és un tipus d'encens
molt curiós,
eh?
Que només ho fan,
només ho fan al Japó.
Sí.
És un encens que es crema
exclusivament
quan es fa la cerimònia del te.
Jo et deia l'altre dia,
vam parlar de te l'altre dia
i avui parlem d'encensos.
Perquè hi ha cultures,
com és la japonesa,
que ho té molt associat.
Perquè és un moment de calma,
és un moment de repòs,
és un moment força ritual.
Llavors,
és un tipus d'encens
que es diu el neri-ko.
Alça.
Neri-ko.
Sí,
i aquest és graciós,
aquest encens,
es presenta amb unes boletes
i la gràcia és com estan fetes les boletes.
De què estan fetes les boletes?
Porten les essències pròpies
de les fustes
que es volen cremar
i les barregen
normalment amb la carn,
amb la pulpa,
amb la pulpa,
de les prunes.
De les prunes,
o també fan boletes
amb la mel.
Ah.
Ah.
Llavors,
aquestes boletes
les posen
en uns
en uns
recipients
de fang,
ben tancats,
i llavors les enterren
en un terra humit.
I allí s'hi estan.
S'hi estan
per tindre un encens
de molta qualitat
i quan parlo de molta qualitat
parlo d'encens
molt car,
eh?
No és
no és
no és econòmic.
Prenen tres anys
que les boletes
han d'estar allà dins.
I què fan allà dins?
Fermenten o alguna cosa?
Van fermentant,
van macerant una miqueta.
Ostres.
Llavors quan van cremant,
doncs quan s'atreuen,
es fa també així
com amb un carbó
o amb una fusteta encesa,
llavors cremen molt
a poc a poc,
després una olor
molt suau,
a la vegada profunda,
deliciosa.
Tu ho has olorat això?
No, encara no,
però prop hi estic,
ho estic gestionant-ho,
mira què et dic.
Sí?
I t'has d'hi ha tràmits
amb el Japó?
Sí, si fan uns cursos,
no, no.
M'agrada que és a Barcelona
fan uns cursos
de cerimònia del te.
Ah, mira.
Una cosa que em faria gràcia.
Laura, alguna pregunta
ja per acabar la secció?
No sé,
és que més que rere això,
per exemple,
algun per estudiar,
ja m'ho ha dit.
Sí,
la canyella és interessant
per estudiar,
penso jo.
Aquest és fàcil de trobar.
Escolti,
i el sàndal,
perquè al final
no se sent dir
les propietes del sàndal.
On el podem trobar?
Què et l'has dit?
Sí, sí,
el sàndal és ideal,
per exemple,
la gent que practica meditació
o que vulgui
tranquil·litzar-se molt.
Sí.
Jo és que és la meva olor preferida.
És una olor molt bona.
I aquest és fàcil de trobar.
La fusta no la trobarem,
en fusta és molt difícil.
Trobarem ja preparats.
Però, per exemple,
aquí el calcordet que et deia,
doncs,
fàcilment,
ho trobarem.
Felip Gaudet,
doncs,
moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
A vosaltres.
Laura,
adeu.
Adéu, Laura.