Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Escolta, que em parlaràs de cuina avui?
Doncs no, no et venia a parlar precisament de cuina.
Home, el que et porto de tema, menjar-se, menjar-se, no es menja.
Te'n soc sincer.
Bueno, hi ha un error molt comú en els humans...
Bueno, te dic de què vinc a parlar-te, eh?
Sí, sí.
Vinc a parlar-te de la pell, avui.
Ah, molt bé.
De la pell, que tu alguna vegada m'has dit
«Has de fer un programa de la pell».
Alguna vegada que hem comentat alguna cosa,
doncs avui et porto un programa de la pell.
Molt bé, Felip, ahir me fas cas, eh?
Escolta, avui tenim una convidada.
Ah, avui tenim una convidada.
No sé si només serà espectadora o voldrà parlar.
Doncs potser diu alguna cosa interessant,
perquè ella està formada en el món de la dietètica
i doncs segurament té opinions molt interessants.
Bueno, jo la saludo, Montse, bona tarda.
Bona tarda.
Si vols parlar, tens el micròfon obert tu mateixa.
T'has d'acostar.
Sense cap compromís i si no vols dir res més, tu mateixa.
No, segurament no diré res.
Gràcies per venir.
Algo interessant ens podria portar.
La pell.
Bueno, la pell, mira, la pell, Núria,
la pell és una cosa d'aquestes coses que...
Que està per tot el cos.
Que està per tot el cos.
Precisament és l'òrgan més gran que tenim.
És un òrgan, la pell.
Sí, ho podem considerar òrgan?
Sí, sí, sí.
És a dir, segons les classificacions que fan els llibres aquests
de fisiologia, d'anatomia,
quan parlem d'òrgans parlem d'un grup de teixits
que tenen unes funcions organitzats.
Això ja es considera un òrgan.
A vegades tenim la idea clàssica només això de...
Que si els pulmons, que si el cor, que si els intestins...
La pell també ho és.
Molt bé.
I més veurem que és bastant seriós perquè té moltes...
Més que propietats, té moltes funcions importants.
i moltes funcions i propietats que té, també té moltes patologies.
I molt diverses.
També, també, també.
De tot ja.
El que et deies, és l'òrgan més gran del cos.
Pesa en un adult.
Imagina si pesa la pell.
En un adult està entre 3 i 4 quilos.
Vols dir que si ens fem un lifting,
pesem menys?
Ens deiem alguna cosa de damunt.
Si t'estiressin tota la pell i la pesessin més que un lifting.
Un peeling, un peeling, volia dir.
És un peeling molt desagradable,
perquè ara te'n parlaré que la pell, Núria,
no és només el que veiem.
Nosaltres el que veiem només és la primera capa de la pell.
L'epidermis, que en diuen.
L'epidermis.
És una capa que, bàsicament, serveix, bàsicament,
com a defensa externa
i que constantment es renova.
Té una capacitat de renovació molt gran.
I, si no recordo malament,
cada 30 dies, aproximadament,
s'ha renovat tota la pell del cos.
La superfície.
Ah.
Aquesta capa, l'epidermis.
Cada mes estrenem pell.
Sí, una cosa important.
Cada mes, podríem dir.
Sí, sí, sí.
Això és un procés natural,
però aquest procés natural es pot veure
alentit.
O afavorit.
O afavorit.
Afavorit, veurem avui com ho podem afavorir.
D'acord?
Però l'alentiment d'aquesta
d'escamació natural que té la pell,
d'aquesta renovació,
una de les causes més freqüents
és la pol·lució,
la contaminació atmosfèrica.
Això fa que la pell no es renovi?
Que li costi més.
Que li costi, ah, sí.
Que li costi que normalment
les cèl·lules d'aquestes de pell
que s'haurien de desprendre
doncs quedin acumulades
i tapin.
Tapin els poros.
Després en veurem
perquè serveixen els poros.
Tothom no parla, no?
Tens els poros oberts.
Això segurament ho has sentit.
O si t'has fet
algun tipus d'intervenció,
no cirurgia, eh?
Intervenció estètica.
Sí.
querem més o que sigui,
doncs hi ha alguna cosa
a tenir en compte.
Després en parlem,
si et sembla.
La segona capa.
Sí.
La dermis.
Primer hem dit
l'epidermis,
que és això que veiem
i que podem tocar.
La de sota és la dermis.
La dermis,
atenció al detall,
és la capa,
no és que sigui la més important,
però és la que té
més funcions.
Perquè és la capa
que emmagatzema
tot el que són
els receptors sensitius.
És justament la capa de la pell
per on van
totes les venetes
i tots els vasos petitets,
els vasos linfàtics.
És molt, molt, molt important
aquesta capa.
I justament aquesta capa
és la capa
que està feta
d'un teixit,
que és un teixit conjuntiu,
és la capa
que dona elasticitat
a la pell.
Ah, la dermis.
La dermis,
la segona capa.
Ah.
I per què et dic
que això és important?
Perquè anem a fixar-se
en la tercera capa,
que és la famosa
hipodermis.
És famosíssima.
Dermis,
hem dit epidermis,
dermis i epidermis.
hipodermis.
I la hipodermis,
Núria,
és la capa grassa
que es diu.
O sigui,
nosaltres quan ensangreixem,
on s'emmagatzem a la pell,
ai, la pell, perdó,
la grassa,
el greix,
és aquí a sota,
a la tercera capa.
Llavors,
la gent diu...
i n'hi ha tot arreu,
el que passa és que hi ha parts del cos
en què la hipodermis
és més gruixuda.
És més gruixuda.
És més gruixuda.
És molt més cúmul.
Llavors,
no té res a veure
a l'hora de la sensibilitat
que una persona
sigui més grassa
o més prima.
Que a vegades pensem,
oh, com més gran és,
més grassa és un...
Potser ho notarà menys.
El que sigui una punxada,
el que sigui un massatge,
el que sigui qualsevol cosa
que se li faci tècnica,
doncs no és així.
Per què serveix
aquesta capa,
la hipodermis,
aquesta capa de greix?
Una mica d'acolxament o què?
No.
Fa la impressió.
No, no és un esmorteïment.
No, no, no.
Bàsicament,
és un espai
on el cos
emmagatzema.
Ah.
Guarda grassa.
El cos,
sinó realment...
En plan de que quan la necessiti
per respirar.
No ho gastem,
anar a fer alguna cosa
i un dels llocs on ho posa
és en aquesta capa de grassa.
D'acord?
Llavors, teòricament,
teòricament,
si nosaltres
féssim unes dietes adequades,
doncs no n'hi hauria gaire de grassa.
N'hi hauria,
com a natural,
però no n'hi hauria gaire.
És aquesta capa,
la hipodermis,
la que deuen succionar
quan fan aquelles estupendes...
Quan fan la liposucció,
bàsicament t'atrauen d'aquí.
Vaja,
una persona,
està grassa
perquè té la capa hipodermis
molt,
molt doble.
Molt doble,
molt doble,
molt acumulada.
És una mica d'explicació
de com és això de la pell.
Això és important
que ho tinguem en compte.
Llavors, si et sembla,
t'explico una mica
per què serveix la pell.
Sapiguent per què serveix la pell,
ens farem una idea
de la importància que té.
Generalment,
tenim a pensar
que només és això que veiem
i que simplement
és una protecció.
Tanto,
que la pell fa moltes coses,
no hi hauria.
Bàsicament,
té dos grups d'acció.
Una cosa és
tot el que és
informació.
La pell
és una estructura
que serveix per informar.
Per informar de què?
Home,
és l'òrgan del tacte.
Atenció,
atenció,
atenció,
no correm,
no correm.
Informació és,
per exemple,
la pell ens dona informació
de com estan
els nostres òrgans
per dins.
Una vegada,
o a vegades
quan els òrgans
estan
saturats,
estan massa tapeïts
o estan,
que no funcionen bé,
una manera de
manifestar-ho
és a través de la pell.
A vegades tenim,
ens saquen,
ens saquen unes taques vermelles,
quan mengem alguna cosa
que està en mal estat,
al principi ens saquen
unes taques vermelles
a la panxa,
a la coll,
per exemple,
les taques,
però a vegades
són picors.
Quan estem a l'aliment del fetge
ens tornem groencs.
O per exemple,
quan hi ha un problema de fetge,
una icterícia,
doncs la manifestació és aquesta,
la pell
es torna d'un color groenc.
D'acord?
Vull dir,
en un sentit,
dona informació
d'òrgans interns.
Una altra cosa que fa
és també ens explica
si els estímuls,
o sigui,
tot el que ens passa fora
és massa fort.
Què vol dir això?
Si sempre és el sol excessivament,
si hi ha massa vent,
si hi ha massa humitat,
o fins i tot
si ens han posat
alguna substància química
que no sigui bona,
doncs també ens dona informació
i ens diu,
escolta,
això ha sigut massa.
I l'última és aquesta,
aquesta és tu,
que és aquesta és de les sensacions.
Recollir informació.
Recollir informació
perquè el cos generi unes respostes,
però com ho fa?
Ho fa sobretot a través
del que siguen els receptors
que han dit que estaven
a la capa del mig.
Quines sensacions tenim?
Bàsicament en tenim tres.
El tacte,
la pressió,
és a dir,
el tocar,
l'apretar,
aquella sensació que ens apreten,
i el dolor.
Aquestes són les tres sensacions
que pot coordinar
bàsicament el cos,
entendre informació.
I l'altra cosa,
el gran grup,
l'altre gran grup
és la protecció.
Atenció,
quan parlo de protecció
no és només la més evident,
que és aquesta que és externa,
sinó, per exemple,
també ens protegeix
dels canvis de temperatura.
És a dir,
a través de la pell
es regula la temperatura del cos.
Com ho fa?
Amb els famosos poros.
Com que la pell,
no ho hem dit,
però també és un mecanisme
de neteja del cos.
Com ho neteix?
Ho neteix a través d'aquests canals,
d'aquests poros.
Llavors el cos,
per controlar
que sempre tinguem
la mateixa temperatura,
doncs a través dels poros
o deixa sortir més aigua,
per apurar,
això és el que es diem
la suor,
o al contrari,
els tanca i la retén.
I així sempre estem
als graus,
als 36 i mig, 37.
És un mecanisme importantíssim,
aquest, eh?
Però molt.
I el de neteja
i d'evaporació de l'aigua
també és tan important
com aquest.
Perquè nosaltres,
al llarg del dia
bevem,
un dia vam parlar
de l'aigua,
si no recordo malament.
Doncs nosaltres bevem,
però constantment perdem.
Com per on perdem?
Vam dir a l'orina,
vam dir
quan anem de ventre,
no d'afacar.
Vam dir també
amb la respiració,
si te'n recordes?
Sí.
I un altre mecanisme
és la sudoració
a través de la pell.
Doncs imagina't
quin munt de coses es fa.
Imagina't,
si no tinguéssim això,
és que no ens en donaríem
compte de res.
ens moriríem de calor,
sí,
ens moriríem de calor
bàsicament
i ens es faríem a trossos.
No vull ser dramàtic,
però
donant en compte
com important
que és cuidar la pell
i a vegades
ens la oblidem
molt sovint.
Doncs sí.
O com a molt cuidem,
cuidem aquesta epidermis
més externa
que diem
i clar.
Entre les dones
és més comú,
hi ha més tradició,
això dels famosos
cremes hidratants
i amb els senyors,
per sort,
gràcies a Déu,
en els últims anys,
s'han començat una mica
a apropar al món
de la cosmètica,
que és el món
que ens pot donar
algunes respostes.
Però avui veurem
si et sembla
que és el que t'he portat
també una mica
quins condicionants
ha de tenir això
de la cosmètica
perquè
no tot el que
ens venen
és bo pel cos.
Té alguns efectes
però no sempre bo.
Escolta,
perquè és inevitable
i és una cosa
només d'avui en dia
o de sempre això
d'haver-se d'hidratar la pell
amb una crema hidratant
o el que sigui.
Home, això sempre ha fet falta.
Sempre.
Però l'acostum
és bastant nova.
Vol dir que
sembla que contínuament
haguem d'estar ajudant
a la pell
a que funcioni bé.
La pell pot funcionar bé
però, a veure, Núria,
és el que hem parlat sempre
amb tots els problemes
que pot tenir el cos.
Si nosaltres mengem bé,
és a dir,
fem una bona dieta,
fem exercici
i vivim en un ambient
que no estigui contaminat,
però què cosa més necessites?
El cos ha de funcionar bé.
El problema
és que la nostra realitat
avui en dia
a les ciutats,
bueno,
a les societats industrials,
són que aquestes condicions
no hi són.
Doncs l'hem de buscar
substitutius o maneres.
Llavors, el que et deia,
avui et porto una mica
unes recomanacions
per a la gent
que es vulgui cuidar la pell
i de manera natural.
Vinga, va.
Sempre ho enfoquem
en aquest sentit.
Quan anem a comprar
a la botiga,
coses que hem de mirar.
Atenció.
Quan anem a comprar
a la botiga
hem de mirar
bé, hem de llegir
els prospectes.
Veurem que hi ha un munt
de qüestions químiques allí.
A vegades hi ha noms
que ni sabrem llegir.
Estàs parlant d'hidratants,
no?
Hidratants,
tot el que t'has de posar
al damunt de la pell.
Per hidratar,
per lastificar.
Fins i tot moltes
cremes de protecció solar
que ara es consumiran molt.
Aquí, aquí,
la protecció solar
també s'ha de vigilar.
Hauríem de vigilar.
Hauríem de llegir-nos
una mica els prospectes.
I què tenim en compte?
Què no podem consumir?
Més que no podem,
què és millor que consumim
i què no?
Més que no,
de prohibir,
jo no prohibiré res.
Però,
hauríem de mirar,
a veure,
si trobem,
o si d'alguna manera
sabem que hi ha empreses,
perquè, per exemple,
avui tenim l'internet,
avui en dia,
i ens pot donar informació.
Sabem que hi ha empreses
que fan experimentació
amb animals.
Fins i tot sabem empreses
que posen productes animals
als cosmètics.
Plasma,
sèrum,
olis,
olis estet dels animals.
Llavors,
això és molt millor
pel nostre cos
tot el que sigui vegetal,
perquè hi ha més probabilitat
que estigui
més lliure de toxines.
Sí.
Per començar.
Això normalment veurem
en molts apots
que posen detallet,
que posen,
no experimentar-te amb animals,
o no,
posar-se sempre amb un raconet.
Llavors,
si aquests són productes
que són interessants,
sobretot per la gent
que estima els animals,
doncs,
però hi ha gent que estima
la salut,
doncs,
també n'hi ha de fer cas.
Home,
de fet,
de plantes
que poden afavorir
el benestar de la pell
n'hi ha moltíssimes.
Aquí arribarem al final,
si et sembla.
Primer et dic
una mica el que no val la pena.
Després,
una cosa que hem de mirar també,
si podem,
i si a les etiquetes
ens aclarim una miqueta,
doncs,
evitar
tot el que sigui
derivats del petroli,
olis minerals.
Normalment,
ens veiem en aquesta forma.
Oli mineral,
millor que no.
Millor.
jo entenc que l'elecció
es fa difícil,
però també us ho he de dir.
És a dir,
la manera de no equivocar-se gaire
en aquest sentit
és buscar àmbits,
o sigui,
botigues,
on podem comprar
i que sabem que el producte
que despatxen
és natural.
Ens ho farà més fàcil,
això.
D'acord?
Però, bueno,
davant d'una etiqueta,
doncs,
haurem de destriar el que em sembla.
Olis minerals fora.
Fora.
I alcohols,
si els podem evitar també,
perquè els alcohols
resequen excessivament la pell.
I a veure,
per qui tinc la pell grassa,
encara,
ara en parlarem una miqueta
per la gent que tinc la pell grassa,
però,
però millor que no,
que no ho posem,
perquè també realment,
realment és un estrès
i és un desgast per la pell.
una cosa molt comuna,
la pols de talc.
Ai, ai, ai.
Ai, és veritat,
això es posa molt.
Això es fa servir força,
no?
Sí.
Fa una mureta.
En origen,
la pols de talc
és un mineral,
un mineral que es diu
la talquistina.
Sí.
El podem trobar a la natura.
Avui en dia,
doncs,
si anem a comprar,
normalment trobarem
pols de talc,
que en origen
és talquistina,
segurament,
però modificada.
Modificada,
a vegades,
per posar-li perfum,
i aquí entrem
que hi ha gent
que pot ser al·lèrgica.
Per tant,
el tanto,
en principi,
la pols de talc
no transpassa,
no és absorbida
pel cos.
Però, en principi,
genèricament,
per qui no tingui
problemes específics
a la pell,
la talquistina funciona.
Funciona, perfecte.
Va bé,
però per què funciona?
Per què se la posa a la gent?
Serveix per suavitzar.
És un món suavitzant
de la pell,
per quan hi ha irritacions.
Tot el que siguin,
o erupcions,
ajudarà.
Amb els nanos
es fa servir força.
Però, el tanto,
quina altra cosa?
Hem de vigilar
o hem de procurar
que sigui el més natural possible
i que sigui això,
talquistina.
Perquè, t'ho dic,
ja no és pel desodorant
que li posen,
perquè faci oloreta.
Sinó, de vegades,
doncs,
barregen substàncies,
bueno,
per donar-li una altra consistència,
que sigui més suau,
avançament,
i li posen,
per exemple,
silicona.
És una pràctica.
Bueno,
és la indústria química
que funciona per produir.
Millor que intentem buscar
el més natural possible.
Llavors,
potser talquistina
o talc que no vagi previst
d'això,
ho trobem amb arbularis
o amb...
Ho dic perquè és una cosa
que s'utilitza força.
Farmàcies,
també n'hi ha,
em sap.
O farmàcies.
Abans,
antigament,
antigament,
en comptes de talc,
que no era d'ús comú,
es feia servir,
doncs,
el farina,
farina de blat de moro.
El miró,
concretament,
que és una farina encara més...
Maicena.
Maicena,
sí, sí, sí.
Ah, sí,
com a substitució de...
És un bon recurs natural.
Ah, que bo.
Com a talc.
I aquí, mira,
per aquí agafem un tema
de tema important,
que és els desodorants.
Ai,
si n'hem de parlar de coses.
Jo preveixo una segona sessió,
eh, Felip?
Sí, sí,
penso que sí que hem de donar
per segona sessió.
Entrem en desodorants,
ja o què?
Sí,
per fer un comentari,
que els desodorants
són un tema
perquè és un cuidador
per la pell.
A veure,
desodorants, no?
Quina és la pretensió
del desodorant?
Bàsica, Núria,
digue'm-la.
A veure,
pura i dura
que la suor
no és que et pari la suor,
és que la suor
no et faci olor.
Vale.
No?
Això seria un principi, no?
Això tindria tot un discurs
darrere de, bueno,
com ens hem esterilitzat
com a societat
i com...
Però no entrarem en això.
No, no, no.
Sinó, bàsicament,
és aquesta qüestió de l'olor.
Però què passa?
Ens hem tornat tan refinats
i tan finolis
amb això de no fer el pudor,
eh, diguem-ho clar.
No és fer pudor,
és fer olor personal.
Cadascun té...
Quan aquesta olor
és una mala olor
és perquè
o no s'està menjant bé
o perquè hi ha falta
d'hàbit higiènic.
Però és que és això.
Abans de canviar
els hàbits alimentaris
agafa-te un bon desodorant.
Sí, sí, sí.
Però atenció,
cosa important.
Avui en dia,
com que això
ja ens hem tornat tan finolis
i la suar ens enrotlla,
és a dir,
el de fer olor,
ara més de no fer olor
no volem que taqui,
que no es vegi
aquella taca de suor.
Però no voler que taqui
vol dir que no vols
que surti la suor directament,
no?
I això és lleig,
és obstruir els poros.
Aquí està,
obstruir?
És obstruir.
Perquè te'l venen
com a desodorant
con algodón,
en plan que tu t'imagines
un cútor posat aquí baix
i que l'anen absorbint,
no?
No, no.
És com t'ho venen, Felip, eh?
Realment,
realment el que fan
és intentar
que no hi hagi
secreció de suor,
no hi hagi fabricació.
Tapen,
això té uns riscos
i molt grans,
perquè recordem
que la suor,
hem dit,
és un vehicle
de regulació
de la temperatura.
I atenció,
el que vaig a dir,
que això és molt delicat.
Per què suem les aixelles?
És perquè tenim uns palets
a les aixelles.
Núria,
els palets de les aixelles,
t'has parat a pensar
perquè els tenim?
M'ho vas dir un dia,
però no me'n recordo, eh?
Els palets de les aixelles,
com els pèls corporals,
en els homes
és més evident,
és un sistema
també
de regulació
de temperatura.
És a dir,
es crea
una diferència
de temperatura
entre l'exterior
i la capa
que hi ha
entre el pèl
i la pell.
Llavors,
així sempre ho mantenim
regular,
la temperatura.
Aquí tenim
l'acostum de
de pilar-nos
o posar desodorants d'aquests.
En resum,
perquè és importantíssim
que justament
la zona de les aixelles
estigui...
Jo no dic
el del pèl,
això ja no m'hi poso,
però perquè
és necessari
que es respiri.
És una zona
on hi ha
molts de ganglis,
on hi ha
una part molt important
del sistema de neteja,
el sistema linfàtic
del cos.
si nosaltres
impedim
que aquest sistema
vagi secretant,
vagi regulant-se
en temperatura,
hi ha riscos
que hi hagi
canvis cel·lulars.
Atenció,
hi ha estudis fets
que parlen
d'incidència
dels usos
de segons
quins desodorants,
quins materials
de desodorant,
que tapen
la respiració
i per tant
poden generar
el que són càncers
o tumoracions.
I estem parlant
que això és una zona
que està per exemple
molt a prop del pit,
una zona que
amb les senyores
és molt delicada.
Llavors,
hem de tindre
molt de cuidar
amb el que ens posem aquí.
Se sap,
t'ho dic perquè així
una cosa que podem fer
la gent
quan anem a la botiga,
sap que hi ha
un component
dels desodorants,
concretament
l'alumini,
que tapa
moltíssim els poros.
Llavors,
la gent no transpira,
no sua.
Sí que no trobarem
l'ataqueta aquella
de suor,
però jo us ho asseguro,
més val tindre
una taca de suor
que altres problemes.
Clar que sí,
i en definitiva
és el que diem,
a veure,
soluciono
per la base
del problema,
no?
Correcte.
Sí,
en principi,
amb uns,
a veure,
pot haver-hi algú
que tingui un problema
molt marcat
i hi ha gent
que té patologia.
Perquè és una,
atenció a una altra cosa,
per què són les pudors?
L'olor personal,
en principi,
cada vegada la tenim
més forta o menys forta
en funció de la dieta,
però la pudor,
o sigui,
la mala olor
que sentim
tant als peus
com a les aixelles,
és perquè hi ha una sèrie
de bacteris
que proliferen,
els microorganismes,
que fermenten,
que es podreixen aquí.
Això és el que fa
mal olor.
Llavors,
en principi,
si tenim un bon hàbit
higiènic,
ens dugem amb freqüència
o ens rentem bé
o, bueno,
la gent que no tingui
gaire hàbit,
doncs mínimament
les aixelles,
que són les zones
i els peus,
zones on hi ha més
prolifació d'aquestes
bacteris,
doncs,
podem evitar
fer aquestes olors
molestes.
Però això és un altre
discurs,
jo s'ho he dit,
que si anàvem més enllà.
Felip,
encara un apunt,
desodorant en roll-on
o en spray?
Buf,
atenció,
amb el roll-on
és bastant
difícil,
als supermercats
habituals,
o les botigues,
trobar que no tinguin
alumini.
Els roll-on
tenen alumini?
Acostumen a portar-ne
quasi tots.
Ah, sí?
Amb l'espray,
amb l'espany
n'hi ha alguns que no,
n'hi ha,
però potser
t'oblarem menys.
Bé,
en tot cas,
ens quedem amb això
que has dit tu,
l'alumini fora
dels desodorants
tenen la mesura
que sigui possible.
Com a econòmic
és més econòmic
tot el que sigui
roll-on,
per suposat.
No,
però avui en dia
hi ha tanta gamma
avui en dia que...
Sí,
no,
jo no parlava dels preus,
parlava en quant
al cost ecològic.
Ah,
en quant al cost ecològic
que representa
gastar sprays,
que és un gas,
una forma gasosa
per espitjar el producte.
I el roll-on,
com a més ecològic,
és més ecològic
que el roll-on en si.
Però per judicial,
doncs ja us ho dic,
el detall aquest de l'alumini,
vigilem-los,
n'hi ha, eh?
O sigui,
podem trobar desodorants
sense alumini.
Això s'ho puc assegurar.
No entrem en marques
perquè no...
No cal.
Ja sap el que hi ha.
Felip,
no ens queda gaire temps.
Jo, si et sembla,
ho deixaria aquí.
Podem continuar la setmana que ve?
Doncs sí,
perquè t'aportava
diversos tractaments
interessants per la pell.
De moment,
per fer els deures
per aquesta de cara
a la setmana que ve,
a veure,
desodorant sense alumini,
ja podeu córrer a la botiga
a comprar-ho,
si és que aneu de comprar un.
I ens has comentat abans...
I llegir les etiquetes
i buscar que no tinguin,
si pot ser,
el cosmètic que sigui, eh?
Sí.
O sigui, cremes hidratants,
o sigui el que sigui.
Com a quillatge mateix.
Sí.
Eviteu,
a mesura que pugueu,
doncs que portin
petrolis,
tot de divets de petroli.
Que es dic que es deia això?
Això es diuen
olis minerals.
i, doncs, fent un bot...
Que no estiguin provats
en animals.
Sí, millor.
Jo us recomano.
Són els deures
per la setmana que ve.
Perfè.
La setmana que ve
continuarem parlant de la pell.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.