Title:

Teatre, revistes i censura durant el franquisme

## Memòries del teatre i l'espectacle a Barcelona i Tarragona En aquesta conversa, en Ramon recorda l'època daurada de les *revistes* al **Paral·lel** i el funcionament de les companyies de teatre durant la postguerra. S'explica com, més enllà dels artistes principals, moltes integrants del *coro* i les *vedets* havien de compaginar la seva feina amb altres ocupacions per sobreviure, fent sovint el que anomenaven **"doplete"**. ### La censura i l'enginy dels artistes Un dels punts centrals de la xerrada és la presència constant de la **censura** durant el règim de Franco. Els artistes havien de lidiar amb restriccions severes en els seus guions: * **Multes populars:** Humoristes com l'*Eladi* explicaven acudits prohibits sabent que el mateix públic pagaria la multa si calia. * **Jocs de paraules:** S'utilitzaven metàfores visuals i lingüístiques per esquivar el censor, com l'ús de roses de colors per fer referències polítiques o l'ús del nom "Claudio" per referir-se al *Caudillo*. * **Control previ:** Abans de qualsevol representació en festes majors, les companyies havien de passar un examen davant d'un censor de **Falange** per validar el contingut. ### Referents i anècdotes de l'època > "Com més tancades estiguin les roses en un bagul, més roges surten." Es mencionen figures emblemàtiques com la **Lirio**, la **Bella Dorita**, en **Martínez Sòria** i les grans produccions que podien moure fins a 50 persones a l'escenari. Finalment, es destaca el fenomen dels viatges a **Perpinyà** per poder consumir cinema eròtic que estava totalment prohibit a l'Estat espanyol.

['Teatre', 'Censura', 'Franquisme', 'Revistes', 'Paral·lel', 'Barcelona', 'Humor', 'Història']