El que més ens agrada aquí al Ja Tardes
de tornar a començar la temporada regular
després de totes aquestes festes
és que recuperem a poc a poc els nostres col·laboradors.
Si avui és dimarts, li toca venir el Felip Caudet.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
A veure, a veure, que et miri bé.
No has menjat excessivament?
No t'has engreixat com a mínim?
M'he cuidat una mica aquests dies. Era dia per cuidar-se.
Doncs deu ser dels pocs, perquè és l'època típica
en què dius, va, fem excessos i després ja ho arreglarem.
Els excessos és la paraula que més corre
i la veritat no és la paraula que més favor ens fa.
Hem de dir-ho.
Tu t'has cuidat molt?
M'he cuidat una mica.
T'has hagut d'estar d'algunes coses o també...
Sí, només ficar-li una mica de mesura
doncs podem sobreviure a les festes
i dir que hem sobreviscut
i estem satisfets del que hem fet.
Sense sentir-nos culpables.
Perquè avui parlarem d'això.
De què? De la culpabilitat?
Algo hi haurà aquí.
Avui parlarem, si et sembla, Núria,
que et porto una mica de qüestions
al voltant de desfer tots aquests excessos
que hem fet aquests dies.
una mica amb el que ens hem passat
amb el menjar, amb el beure
i això que ens comença a amoïnar,
que si hem posat una miqueta de pes,
que si m'he passat amb el cava i tal.
Doncs avui et porto una mica
de quatre consells, quatre remeis
una mica per sobreviure en aquest estrès
que ara estem generant.
Bé.
Com que et sembla?
Bé. De fet, hi ha gent que es passa menjant
i tot això, un altre problema d'estrès
és passar-se cuinant, preparant les coses.
Aquell corre-corre que ens tanquen al mercat
i hem de comprar el menjar del dia següent, no?
Sí que les festes, és veritat,
donen relax per una banda
perquè molta gent no treballa durant uns dies
però per altra donen treball extra.
Sí, augmenta molt el nivell d'estrès.
O hi ha moltes parelles que separen.
Sí, és com les vacances.
Estadísticament, les vacances,
quan se separa més gent,
perquè, clar, passen més hores junts.
que no hauria de ser així, no?
Hauria de ser com més hores junts,
més amor, més estimació...
Allò que dèiem aquell dia dels massatges amb parella.
Un dia el recuperarem, eh?
És un tema que vam aprofundir.
Sí.
Perquè va quedar així...
Va haver-hi gent que em va comentar
que, ostres, es va quedar amb ganes.
Per tant, hem de donar-li una miqueta més de profunditat.
És allò que dèiem.
Van fer la primera part.
Avui m'ho fas tu
i ara el proper dia t'ho faré jo.
Sí.
Sí, sí, sí.
Accessos, accessos durant les festes.
Sí, avui, sobretot, els accessos del menjar.
Avui t'explicaré diverses coses.
T'explicaré una mica coses que podem fer ara,
consells que ens interessa per les festes,
perdó, pel pre...
Ai, pel pre...
Disculpa'm, estic...
Estic que ara pos festes, sí.
Per després de les festes,
sobretot de cara al menjar.
I també farem un apunt, si et sembla,
un apunt sobre les infusions, sobre les tisanes.
Que aniran molt bé, no?
Que aniran molt bé.
per descongestionar,
i ja no només per això,
perquè l'estiguem en compte
quan tornem a posar a menjar esforç a la taula.
Ah.
Tisanes digestives, també et porto.
Doncs ja que parlem de problemes digestius,
a més s'han ajuntat no només a l'accés,
doncs això, culinari de les festes,
s'ha ajuntat aquest any
amb una mena de passa grip estomacal
que ha fet estralls.
Amb la qual cosa,
doncs sí que ens hagués anat bé alguna tisana d'aquestes.
No hi ha aquell anunci de los extesos se paguen.
No és així.
El que passa és que no venia per aquí, eh?
No venia per accessos, era una altra...
Però bé, tot s'ajuntava, tu.
Fatal, llavors.
Fatal.
A veure, què et puc dir?
Avui una cosa important,
que segurament a molta gent que ens escolta
li ronda pel cap amb això dels accessos,
que és el pedre pes.
Però pot ser que algú s'agui.
Realment hi ha gent que s'engreixa
només aquest període de 15 dies?
Sí, sí, sí.
Però això més aviat té a veure amb la constitució
de la mateixa persona que no pas en el menjar,
perquè, a veure, molt, molt, molt
hauries de menjar en 15 dies per engreixar-te...
Sí, el problema és que...
4 quilos.
...que variem molt el que mengem aquests dies.
I fem menjars que no són tampoc apropiats
al moment que vivim.
És a dir, fem una cuina forta,
però bé, avui en dia a les cases,
fred, fred, no se'n passa.
Calories tampoc encremem
perquè no caminem gaire.
Antigament, o l'origen d'aquesta cuina
més grassosa, o més proteica, o més carregada,
clar, és el fred.
Sí que em fa de fred,
però dins de les cases normalment no.
Llavors ja perd una mica de sentit.
Què passa?
Mengem coses que no les mengem habitualment.
I les mengem en excés.
I no és allò de dir,
ai, és que estic plena,
no, no, és que te'l posen al plat
i és que tu acabes,
t'acabes, fem el que et siguis una obligació,
i és fatal.
I després barregem.
I que si després t'ho rons.
I després que s'hi caves.
Clar, a cuidar una miqueta.
I llavors sí que hi ha risc de pujar de pes.
És a dir,
que no és un pes exagerat, per suposat,
no és pujar 10 quilos,
això seria una borrada.
Que estaríem parlant de dos...
De dos quilets, els típics.
Però que si algú ja està al límit,
doncs aquells dos li acaben de maixecar.
I sobretot,
el sentit del que et parlo avui
és una mica desestressar la gent.
Perquè clar, hi ha gent que es posa dels nervis
quan veu que ha pujat de pes.
i és el que més els costa.
T'habituï de dir, Núria,
així com podem guanyar pes,
i guanyar-lo tampoc és tan difícil.
Hi ha gent que té problemes,
d'absorció i altres coses,
i per això,
i constitucions,
que són més aviat més primes,
i les hi costa.
Però hi ha gent que té molta facilitat.
però per pedre,
pes,
siguis qui siguis,
hi ha tres normes bàsiques
i importants,
Núria.
Una és que pedre pes real
només es fa amb temps.
Una, el temps.
La segona és
amb paciència.
Sempre volem anar ràpid.
Ja és pròpia d'aquestes festes,
també anar ràpid,
però penseu que el cos té un temps,
ja ho hem dit abans.
llavors posem-li paciència.
I l'altre, Núria,
és molt d'amor.
Sí?
Sí, home, i tant.
Li has de posar molt de carinyo
al teu cos
per poder pedre pes, també.
Estaria lligat amb això de la paciència.
Clar, clar.
En definitiva, realment,
el que hem de buscar
és una mica sentir-nos bé
amb el nostre cos.
No és una qüestió estètica,
simplement.
Si no,
ha de ser més enllà.
Ha d'anar,
ha d'anar,
hem de pensar en la salut,
de què ens hem de trobar gust
amb la nostra imatge.
Per això,
aquestes tres notes són importants,
el temps,
la paciència
i l'amor.
I l'amor.
L'amor.
Tota manera,
tal com hem posat
un parell de quilos a sobre,
dos quilets
són molt fàcils de perdre.
Sí.
Bueno, sí, sí.
En un parell de setmanes, també.
Sí,
amb quatre consells
que et dono jo ara,
doncs hauria de ser
més aviat fàcil.
Tant aquí el tema temps,
tampoc que no agobia ningú.
No.
Una condició important també
quan comencem a...
o quan ens plantegem perdre
aquests dos quilets
és que no ha de ser una obsessió.
Prengem-se un calma,
perquè si és una obsessió
crearem més ansietat
i si hi ha més ansietat
menjarem més.
Llavors,
en comptes de baixar pes,
el que farem és pujar pes.
Mira,
doncs això és una qüestió
que va més enllà de la psicologia,
que segurament té alguna font
física dins del cos.
Totalment.
Què passa
que quan estem ansiosos
mengem?
Mira.
Com és que mengem
quan estem amb estat d'ansietat
i de nervis?
Té una explicació fàcil.
I en una relació molt estreta,
Núria,
entre les emocions
i el menjar.
En aquest cas,
tu parles de l'ansietat,
que és una forma
d'emoció,
i és en el cas
que quan nosaltres
tenim ansietat
i estem nerviosos,
secretem un seguit
de substàncies,
un seguit d'hormones
en el cos.
D'acord?
Perquè aquestes hormones
puguin aprofitar,
el cos necessita sucre.
D'on l'obtenim?
Del menjar.
Del menjar.
Bé.
Llavors,
la manera que tenim
de baixar aquesta ansietat,
de baixar aquesta alliberació
de substàncies,
és menjant.
Llavors ens calmem.
Ara que està tan de moda
això del fumar,
no heu sentit mai això de
oh,
és que jo vaig deixar
de fumar
i em vaig engreixar
10 quilos.
No ho he sentit mai, això?
I tant,
clar,
està en boca de tothom.
No és que sigui
que el deixar de fumar
engreixi.
No és així.
és que el fumar en si
no és un mecanisme
de gestió de l'ansietat.
Quan l'hi treus aquest
li has de posar un altre.
Clar,
l'hi has de posar un altre.
Aquí el mecanisme intel·ligent
estaria en gestionar
l'ansietat d'una altra manera.
Fent una activitat
que si fuc planera,
si pot ser esportiva,
o buscar alguna altra manera
de gestionar-ho.
Però no pas menjant.
D'acord?
Llavors el que dèiem.
El cos fa unes demandes
quan estàs més nerviós,
quan estàs més ansiós.
Per això mengem més.
Només té això.
Hi ha un conflicte
entre això, no?
menjar.
Si mengem més i més i més,
ens sentim culpables
perquè hem menjat més.
Sí.
D'acord?
Llavors,
com que ens sentim culpables,
això és una qüestió de la mena,
com funciona,
doncs a vegades
ens autocastiguem una mica.
Doncs ara no menjaré més.
No menjaré més, no?
Me n'estaré.
Què passa?
Avui, el dia, el diumenge,
em ve tot el que em caigui el plat.
Però dilluns,
tot el dia en dejó.
I llavors arriba el dilluns
i menges el platet de verdures
i ja està, no?
I dius, ja està.
I ara m'ho portaré bé.
I què passa?
Que resulta que,
com que dius això,
però realment no és un cuidador bo pel cos,
no és realment un enfoc profund...
Fet pas d'un extrem a l'altre.
No, clar, clar, clar, clar.
Això genera també una altra vegada ansietat.
Què passa?
Com que tornes a estar nerviós,
necessites menjar.
I com que menges,
doncs tornes a estar el mateix.
És a dir,
és un peix que es mossega la cua.
No para.
Has de pensar que quan aquest conflicte existeix
de les emocions al menjar,
atanya tots els terrenys del cos.
El terreny físic.
És a dir,
no ens sentim bé amb el nostre cos.
Pensem,
quina imatge.
Ens mirem al mirall i diem,
ai,
que m'ha sortit aquí,
aquest cul,
aquesta panxa,
aquestes cuixes que tinc.
No?
O el terreny emocional.
Hem de pensar que
quan el conflicte es fa viues
entre les emocions i el menjar,
emocionalment,
les emocions
semblen que
es facin més sensibles.
i és perquè realment
no ens hem escoltat.
Si ens haguéssim escoltat una miqueta,
potser sí que ens calmaríem.
Però no,
al contrari.
Aquest sentiment de culpabilitat
ens assossega molt més,
ens desassossega més.
I l'altre és l'espiritual,
Múria.
També el terreny espiritual
es veu afectat
en aquest conflicte.
I és perquè potser no
hem buscat una transcendència
amb què volem.
La reflexió és que
ara ens escaparíem una mica,
però la reflexió
de quina relació volem
amb el nostre cos,
a vegades,
no a vegades,
molt sovint
no es fa.
Acostumem a pensar
que és una màquina
que funciona,
que va fent,
i tal,
però l'hem de cuidar.
Això és com els cotxes.
Un cotxe et dura 20 anys
si l'has cuidat,
te'n dura 5
si no l'has cuidat.
Doncs el cos és el mateix.
Llavors hem de fer
un petit plantejament.
Per això un dia
aprofundirem.
No, però està bé
que parlem de plantejaments
almenys a dietètics,
perquè hi ha molta gent
que quan traspassa l'any
se fan plantejaments,
diuen aquest any
faré tal cosa i tal altra.
Per tant,
deixem ja una cosa clara,
el platet de verdures
després dels excessos
de les festes
no soluciona res.
Va més enllà,
més val que mengeu
no verdures.
Correcte,
s'ha de fer un plantejament
del que anem a menjar
o quin tipus d'alimentació
anem a seguir.
O sigui, no s'arregla res
el dilluns menjant
el plat de verdures
i punt.
Vols dir que ens posem
tots en mans de dietistes
o més o menys...
Bueno, val la pena
que tinguem quatre nocions,
d'acord?
I si algú vol aprofundir,
doncs llavors val la pena
anar al professional.
D'acord?
Això cadascú,
després de fer-se aquesta pregunta
de quina relació
vol amb el seu cos,
doncs agafa mesures o no.
Hi ha gent que anar
al dietista li és molt estressant,
perquè també de professionals
n'hi ha de molts de tipus.
Hi ha gent que se'n sobra molt,
i a vegades una cosa...
Clar, hi ha haver-te de pesar
els aliments, per exemple,
abans de cada menjada,
per dir no puc passar
de 100 grams d'això...
Jo no s'ho he de pensar
que s'hagi de fer així.
Així s'ha de fer
quan hi ha una qüestió de salut
que demana urgència
amb la rectificació del menjar.
No de dir,
bueno, és que vostè
té un problema d'hipertensió
o vostè té un problema
de diabètic
o té un problema
que té la diabetis.
Llavors, clar,
llavors hem de senyir-nos
al que estem parlant.
Però quan estem parlant
de salut en general,
no hem d'obsessionar-se.
Perquè si ens obsessionem
encara serà pitjor.
Aumentarem l'ansietat
i no aconseguirem
absolutament res.
Llavors,
el gran consell
a l'hora de la gent
que ens està escoltant
i vulgui fer
rectificacions
en l'alimentació
és que les rectificacions
segurament
se'n poden fer moltes.
Moltíssimes.
Però el que han de fer
és simplement
agafar-ne una.
Començar per algo petitet.
Sí?
Sí.
Tan petitet
com menjar una peça de fruita
a l'acabar el dinar.
No,
no,
no,
no,
no es pot menjar fruita.
No?
Què em dius?
No es pot menjar fruita?
Sí.
Ah, no t'he explicat mai
allò de la fruita.
És una nota delicat.
No.
La fruita és molt bona.
És boníssima,
la fruita.
És altament recomendable.
És un gran contingut
amb fibra,
sobretot,
amb sucres
d'assimilació ràpida.
Vull dir que
és molt interessant.
Fins i tot
com a...
Havia aquell anunci
que feia el govern,
feia el govern,
aquest anunci
de les taronges,
no?
Em penso. Com a dolços pels nens.
Ah, sí.
Que li deien, en vez d'un dolço...
Ai, d'un dolço.
D'un caramel.
D'un caramel, dóna-li una peça de fruita.
Genial.
Però la fruita, el que hauríem de fer una mica és desvincular-la dels menjars.
T'explico, és molt senzill això, Núria.
Per què? Per què?
La fruita és una cosa cru.
És un aliment cru.
Sí.
Bé, podem tindre el cuit, per exemple, una poma al forn,
però generalment la consumim crua.
En el cas de la fruita, és una cosa que es degrada molt ràpid,
el cos la digereix molt ràpidament, li és molt fàcil.
Per això és molt interessant, la fruita, com a font d'energia.
Sí.
Però és ideal això, a mig matí, a mitja tarda,
o si molt m'apures, doncs com a previ, com a primer plat, dins d'una amanida.
Clar, perquè això també passa amb les amanides.
Clar, amb les amanides passa allà mateix.
O sigui, hauria de ser com a previ.
Previ. Per què?
Perquè hem dit que està cru.
Llavors, si tu ho menges,
imagina't que avui haguessis menjat, doncs, cigrons.
Cigrons, i després si haguessis menjat...
Pollastre.
Pollastre, imagina't.
Que tot això està cuit, està dins l'estómac.
Per tant, l'estómac i tot segueix un procés un temps.
Estan fent un esforç de digerir allò.
Llavors, per rematar, tu agafes i li dones fruita.
Que és molt fàcil de digerir.
Que és el típic.
Sí, però què passa?
On està la fruita?
Està a la cua.
Llavors, què passa?
Que la fruita...
No, la fruita passarà més temps del que hauria de passar dins l'estómac.
Sí.
Per desfer-se.
Sí.
Què passarà?
Que abans que la puguem digerir, la fruita començarà a fermentar.
Començarà a fer-se malbé dins el nostre cos.
Ah, sí?
D'aquí ve que, per exemple, tu menges...
I això ho pots experimentar tu, Núria, i la gent que ens escolta.
Podeu menjar un primer plat, un segon plat, que és el típic de la nostra alimentació.
I que acabéssiu el segon plat i diríeu, ai, però jo estic bé, estic a gust.
I és molt fàcil, que molts cops ho haurà passat que heu menjat una fruita.
Sobretot passa molt amb els cítrics, això.
I que digueu, ai, ara em sento pesat.
És curiós que després d'haver fet tres mossegades, o quatre o cinc gallets de mandarina,
i et sentis pesat, quan feia cinc minuts no ho estaves.
Però tan ràpid és això, és començar-la a menjar i ja...
Clar, és perquè s'acumula.
Fa, espera, espera, espera.
Com que espera, desespera.
Però és així.
Llavors, la fruita l'hauríem de desvincular de les menjades.
Però li hem de donar importància, és una part important de l'alimentació,
la fruita i el vegetal, això ja ho sabem.
Bé, tornem enrere, perdona.
No s'estressem, sí, hem sortit una mica al tema.
Perdona, però molt interessant això que has explicat, mira, no ho sabia.
Dèiem que, clar, que de tot el que es pot canviar dins de l'alimentació, de la dieta,
per aconseguir, doncs, una dieta més saludable, una rectificació,
comencem per una cosa, no ens estressem.
Jo, si et sembla, te'n comento unes quantes que es poden fer
i que la gent que ens escolti, l'escolli.
Escolli la que li sembla més fàcil o la que li aniria més bé.
Vinga.
Un és, per exemple, establir un règim de menjades.
Què vol dir això?
És a dir, menjar regularment.
Si nosaltres estem acostumats a un esmorzar, un dinar i un sopar,
evitem picar tot el dia.
Un règim ideal, per exemple, seria, si volem perdre una miqueta de pes,
doncs, un esmorzar, alguna cosa a mig matí, un dinar, alguna cosa a mitja tarda i el sopar.
Hi ha una màxima molt bona, nostra, catalana,
que fa una idea molt aproximada de com pot ser una dieta o una alimentació molt correcta,
que és esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre.
Bé.
Què et sembla?
De més a menys, no?
Te'n fas una idea, no?
Sí.
És a dir, hem de començar fort el dia,
perquè se suposa que necessitem energia per treballar i per rendir,
i hem d'anar disminuint-ho conforme anem a descansar,
evitar que el sistema digestiu treballi excessivament i li costi.
D'acord?
Llavors, una altra cosa que podem fer, per exemple, és eliminar els sucres refinats.
Què vol dir això?
El sucre blanc, doncs, evitem-lo.
Tant dolent és.
Perquè, a veure, t'ho dic per en el sentit que el sucre,
hi ha molta gent, la majoria de gent, a veure,
només el fa servir aquelles dues culleradetes que es posen al cafè.
Sí, sí, sí.
No és un producte, a no ser que mengis molts dolços,
no és un producte que s'utilitzi molt.
I per aquelles dues culleradetes vols dir que val la pena?
No, no passarà res.
Amb els que fan dues culleradetes pel cafè,
en per si no hi hauria d'haver problema.
D'acord?
Aquí estem parlant de l'excés.
Sí.
Gent que se'n posa per tot.
Llavors, què podem fer?
Volem fer algun canvi interessant en comptes de sucre?
Podem fer servir mel.
És un del corant més interessant.
O podem fer, si no volem sortir els sucres,
doncs sucres de canya, que no estiguin refinats.
D'acord?
Perquè pels ossos no li va gaire bé el sucre.
Molt bé.
Es calcifica una mica.
Tal com em dius el sucre, ara em diràs la llet, no?
Bé, les llets, això sí, ho hem parlat algun dia.
Les llets d'animals, millor que siguin liquats vegetals,
tipus d'havena, tipus d'arròs.
També pot ser un canvi interessant a fer, a provar.
Home, per provar?
El que et formulo és que és l'enginyer, ho provi.
Ja us ho dic, només una coseta.
També podem fer de treure els cafès, o el te, que són excitants,
o els refrescos també, Coca-Cola, ai...
És igual, quan has dit refrescos, s'ha de pensar en Coca-Cola.
Refrescos vols dir en el sentit que portin gas, no?
Sí, pel gas i pel sucre.
Per a dues coses.
Clar.
Tot i que cafès, deixa'm fer un apunt, perquè això val la pena per la gent que diu
és que no me puedo quitar-li el cafè.
Vas recomanar que el cafè, bé, si és 20 minuts després de les menjades,
no vincular-ho amb la menjada directament.
Sí, com més ho separem de les menjades, molt millor.
D'acord?
Perquè és un excitant, d'acord?
És per la mucosa gàstrica, o sigui, per l'estómac, dins d'una cobertura.
que s'encarrega de fer l'acid clorhídric i altres substàncies per poder digerir.
D'acord?
Per desgràcia, el cafè, en excés, també s'ha de dir,
irrita aquesta mucosa, fa que no funcioni correctament.
Llavors és ideal en altres moments del dia.
Per exemple, a mig matí, un cafè és interessant més que no pas al matí.
Passa que com que sempre tenim el xip aquell de dies que em va bé per digerir,
no després d'un bon menjar, un bon cafè, perquè així paeixo.
No. El cafè, el que bo que té és que és un estimulant pel fetge.
Fa treballar el fetge més ràpid.
Sí, per això. Ens irà bé a mig matí, quan ja la digestió està més avançada.
Perquè si no, què passa? Que estracem el fetge?
Clar, no s'ha de dir absolutament de res.
I l'estómac. El problema és que irritarem l'estómac
i el fetge, encara que funcioni en aquell moment, no li és interessant.
El fetge necessita unes hores per digerir, igual que l'estómac.
Llavors no ens és gaire interessant, en sentit.
Podem eliminar també l'alcohol.
També és una mesura, la gent que fa més de...
Fa la cerveseta del matí, esmorzant, fa la copeta de vi mentre es dina...
La copeta de vi l'hem d'eliminar.
A tarda quan...
Vols dir que s'ha d'eliminar la copeta de vi?
Home, el problema és que si ho fem 4 o 5 vegades al dia,
de prendre alcohol, doncs millor que en deixem en una i ja està.
En deixem en una, vinga.
Si voleu la del dinar, vinga, no és gaire recomanable, però bé no bé.
Està per més jove avui el Felit.
Sí, sí, estic més jove.
És com els reis mags.
Una altra cosa interessant, disminuïm els fregits, que et sembla?
Això és fàcil.
És el mètode de cocció que menys ens interessa per baixar pes,
perquè és una mica agressiu.
I si fregim, havíem de vigilar una mica com fregim també.
Heu de pensar que per fregir, i que realment no sobrecarregui l'aliment,
el fregir consisteix bàsicament en que tenim un oli a una temperatura,
molt elevada,
i submergim un aliment.
I la finalitat d'això és que es cogui,
bé, que es cogui,
més que es que es cogui, que es faci cruixent per fora,
és el que busquem en un fregit.
Per això hem d'aconseguir que la temperatura de l'oli sigui elevada.
Si no està prou calenta,
si no és prou calent l'oli,
quan posem l'aliment, en comptes de fregir-se com nosaltres voldríem,
és a dir, en comptes de fer aquella crosta cruixent,
el que farà és cobre-se per dins i absorbir molt d'oli.
Llavors no ens és per res interessant.
Si a pesar d'això hem fregit,
doncs recordeu sempre d'escorre bé amb un paper de cuina.
Quan menys oli va aigui dins el cos, millor.
L'oli és bo, però en mesura.
I fregit suposo que no està tan bo com cru.
I fregit no és tan interessant com cru.
Però tampoc ens hem de passar amb el cru,
que una cosa és per la d'oli,
tampoc cal que ens prenem d'oli.
Una altra cosa, mira, ens ve de perles,
per baixar de pes, reduir el tabac.
Pam, no fumar tant.
Per què? Perquè el fumar, Núria,
augmenta l'adrenalina.
És com pujar en això de les ereccions al PortAventura.
Aumenta l'adrenalina.
I si augmenta l'adrenalina,
augmenta el sucre de la sang.
Tampoc ens interessa.
Aquestes substàncies que hem dit abans,
que alliberàvem i que ens feia falta menjar més,
doncs passarà una cosa semblant.
Bé.
Déu saps.
Suposo que la sal també la deixem una mica a part.
Sí, l'hauríem de baixar.
Millor que eviteu...
A veure, els aliments ja porten sal.
Ja porten els seus minerals, pròpiament.
Una miqueta no està malament.
Una miqueta, però...
No gaire.
Per què?
I recordem també una d'aquelles normes generals.
Em sembla que l'abast d'un dia,
no beure aigua o no consumir líquid en general
mentre estem menjant.
Correcte.
L'aigua per després.
Correcte.
Per no licuar els sucs gàstrics.
Correcte.
És a dir, clar, com més aigua li posem mentre mengem,
més es diluiran aquests àcids
i llavors treballaran menys.
Li costarà molt més.
Per tant, evitem, si podem veure,
entre menjar...
Ai, dins les menjades.
Abans, després,
quan hagin passat ja una horeta, potser sí,
però en la menjada evitem-ho.
Molt bé, Felip, gairebé no tenim temps.
Són coses fàcils, això, eh?
Ja ho veus.
Si te'n queda algun...
Sí, sí,
em quedaven un munt de coses interessantíssimes avui.
però a veure...
Vinga, va.
Consells pràctics, recordo,
per desestressar-nos després d'aquestes festes,
suposo que massa mogudes.
Un de molt interessant.
Jo els recomano i, a més, aquests dies,
fa bon temps, ens acompanya,
i és, si podeu acostar-vos-hi,
aneu a fer un vol per la platja.
Això sempre ho recomanes, tu.
Sí, però jo aquests dies ho estic fent i és fabulós.
Sí, sí, perquè tenim un solet bo,
fa una mica de frescor,
però és molt estimulant per a diverses coses.
estimulant pel sistema respiratori.
Hem d'anar a tapadets, també, eh?
No és qüestió que aneu despullats a un banyador, eh?
No és això.
Però és molt interessant olorar,
ah, olorar, respirar una mica d'aire de mar.
Caminar.
Si podeu caminar per la sorra, és ideal.
Això donifica la circulació de la sang.
Aquí sí que ens hauríem de treure les sabates.
Sí, està freda la sorra una miqueta,
però val la pena.
Sí, sí, sí.
I si som més agosarats i tal,
i som més valents,
doncs remullar-nos els peus.
Mireu que està freda l'aigua, eh?
Però serà fabulós.
Fabulós.
Us entrarà en una sensació de...
Al principi, quan entreu, tindreu molt de fred.
Però quan sortiu,
al cap d'aproximadament uns 5 minutets,
tindreu una gran sensació de benestar.
Perquè el cos farà una reacció
en contra d'aquest fred que li han posat als peus,
i tindrem una sensació de relax per tot el cos.
La circulació es relaxarà una miqueta més.
O digue'ls-hi a la gent que es van banyar
en el bany de Sant Silvestre, no?
Aquest és molt bon, saludable.
Sí, sí, sí.
Home, seria interessant que ho fessin cada dia, de l'any.
La veritat, més que només un dia.
Perquè així el cos s'acostuma, també.
Però per desatressar-se de les festes, és ideal.
I aquests dies ens acompanya molt el sol.
Doncs vinga, jo crec que aneu a l'hora que aneu,
trobareu el Felip a la platja.
Bueno, ho heu d'anar cap allà a les 9.
A mi no és...
Més d'ària, no.
Felip Gaudet, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I, en fi, fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.