Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens escolta.
Com t'han quedat els panellets?
Me van quedar molt bé, molt bé, molt bé.
Vaig innovar una mica, també ho he de dir.
Oh, sí, què és? Vaig innovar amb els panellets, què vas fer?
Bueno, els tradicionals, aquests de pinyons, que són els que tothom...
Oh, que agraden molt, sí.
...agrada.
Doncs aquí els hi vaig posar una miqueta de matafaluga, de nís verd.
Ah!
Escolta, donen una finor boníssima.
Sí, a la massa.
Sí, sí, a la massa, a la massa.
Molt bé.
La llavor pròpiament de la matafaluga, una miqueta, doncs, xafadeta, la podeu bregar amb una mica d'aigua, un rajolí de vidols i encara hi ha més alegria.
I segur que, a més, té alguna propietat especial, la matafaluga, no?
Doncs sí, és un bon antioxidant, mira què ara ho dius.
Veus?
Retard de l'envelliment, què et sembla?
Està bé, menys els panellets, que, bueno, els panellets són energètics a tope, però no envelleixen.
Però, veus, la matafaluga també fa que siguin més digestius.
Ah, mira, això està molt bé.
També és una altra virtut.
Deien, deien, van dir a les notícies, deien que, per alsiatistes, eh, que per cremar un sol panellet havies de caminar 30 minuts.
I més i tot.
Oi, oi.
Mira, avui en parlarem d'això.
L'altre dia abans que va quedar pendent així les... allò dels mites i... els mites i els errors comuns, no?
Ens van quedar diversos a la bossa, alguns, i concretament era sobre els olis, no sé si te'n recordes.
Parlàvem d'olis l'altra vegada?
Sí, bueno, va quedar pendent, va quedar pendent parlar d'olis.
Parlàvem d'això, eh, de mites que s'han dit a molts d'ells especialment relacionats amb l'alimentació i que, doncs, que no, que en realitat després s'ha descobert que no era tal.
Van parlar de ferro, te'n recordes? Van parlar del pa.
Sí, això em recorda, de fet, que també penseu que teniu la línia oberta, tenim el Felip aquí en directe i podeu trucar i fer-li qualsevol pregunta.
Ell és fisioterapeuta i un especialista en salut.
Felip, digue'm.
Bueno, seguim, seguim amb això dels mites, si et sembla, ja?
Doncs, i entrem directament a l'oli.
N'hi ha un...
L'oli d'oliva és el millor.
L'oli d'oliva és el millor, indiscutible.
Sí?
Hem de fer pàtria més, eh?
Ah, sí, sí.
Però, atenció, perquè a vegades hi ha una mica de confusió, hi ha gent que diu,
oh, és que l'oli d'oliva, per ser tan bo, vol dir que engreixa menys que els altres?
La resposta és no.
D'engreixar, engreixa igual que els altres.
És a dir, a nivell energètic, a nivell de calories, té les merèixes calories l'oli d'oliva,
que l'oli de soja, que l'oli de qualsevol altre origen vegetal que trobeu.
Perquè aquí és important dir això de l'oli, de l'origen vegetal.
La gràcia que té l'oli d'oliva, respecte als altres olis,
és que és un oli que és molt resistent a l'oxidació.
És a dir, és un oli que si se li dona una mica de caràcter, de cuidat, de circumstàncies,
doncs és molt resistent a que s'oxidi, a que s'envelleixi.
Llavors, clar, això dins del nostre cos afavorirà precisament això,
que ens envellim més a poc a poc.
També està demostrat que baixa la incidència en alguns tipus de càncer,
l'ús d'aquest oli i no pas l'ús d'altres,
i a més és que és un oli que afavoreix el colesterol bo.
Posem unes cometes aquí.
Per això el colesterol, avui si et sembla, no, i també en parlem una miqueta,
que hi ha molta confusió.
Perquè de mantegues i tot això, tot el que sigui olis que vinguin d'animals,
ens n'oblidem?
Home, ens n'oblidem.
Bé, millor que sí, la veritat.
La resposta és millor que sí.
Són interessants per altres coses, els olis, els greixos.
Els greixos són molt comuns a la nostra dieta bàsicament per una raó molt senzilla.
És a dir, precisament els greixos és el que dona més sabor al menjar.
Per això la gent anirà tant, els greixos.
Clar.
perquè dona aquella profunditat al menjar, aquell regust, fins i tot també els greixos és una font energètica molt gran.
Llavors, històricament, doncs, servia com a, bueno, històricament i actualment també, no?
Dins el cos es comporta igual fa cent anys que no pas ara, no?
Però, com a reserva.
Llavors, a l'hora d'anar a treballar, doncs, una alimentació que portés greixos, doncs, amb feines físiques, era més interessant.
Perquè, bé, feia que el cos aguantés més.
Fins d'on la gana, doncs, es suportava.
El que passa és que és el que diem ara, que avui en dia, doncs, de feines físiques, hi hagués bé on fem.
I, en canvi, continuem menjant, allò.
Clar, que el que hem de fixar-nos és d'on venen aquests greixos.
Això és el que hauríem de mirar.
Els d'origen animal són, potser, els que ens poden perjudicar més el cos.
D'acord?
Són el que diríem, en l'argot tècnic, doncs, les grasses saturades.
Això potser et sona, Núria.
Sí, sí, sí.
D'acord?
De grasses saturades, un altre exemple de grasses saturades, no el trobem només amb els teixits, amb la grassa animal,
sinó també el trobem als ous, o ho trobem fins i tot en la llet.
Llavors, entrem en el món de les mantegues i mantequilles.
Això també.
Mantegues, perdó.
Mantegues i margarines.
Aquí hi ha una altra mite, mira, aquest també.
Què engreixa més?
La mantequilla?
Ai, la mantequilla.
La mantega o la margarina?
La mantega.
Doncs no, Núria.
Clar.
Engreixen absolutament igual.
Passa igual que amb els olis.
Una cosa és quan parlem de calories, d'energia que donen els aliments.
I una altra qüestió és d'on les obtenim, aquestes calories?
Llavors, què en fa el nostre cos?
Exemple i gràcia.
Els sucres també porten calories, per suposat, és una font d'energia.
Però pensa que d'un gram de sucre, d'un gram d'hidrat de carboni, només s'obtenen 4 kilocalories.
El kilocalories és una mida que fem servir per mesurar la quantitat d'energia que s'extrau d'una quantitat d'aliment, concretament d'un gram d'aliment.
Amb els proteïnes, Núria, te sona això, els proteïnes?
Sí, sí, sí.
També és un altre principi.
La carn, bàsicament, tinc en ment ara que ho parlem de proteïnes.
Sí, un bistec.
Tinc en ment un bistec.
O els llaguns, els llaguns també.
Sí, sí.
Doncs també obtindríem la mateixa quantitat d'energia, 4 kilocalories.
Amb un...
Amb un gram.
Amb un gram.
Amb un gram.
Amb un gram de proteïna.
Però, en canvi, si agafem un gram de greixos, obtenim de l'ordre de 9 kilocalories.
És més del doble, Núria.
Hi ha un pas, hi ha un aliment, bueno, un aliment, un grup d'aliment que està així intermig, no sé si ho podem catalogar d'aliment, que és l'alcohol.
Alcohol és un sucre, un sucre fermentat, i en aquest cas seria, de l'ordre, obtindríem de l'ordre de 7 kilocalories, està entre mig.
D'acord?
Doncs el que més energia dóna al cos són els greixos, ha quedat clar, no?
El que passa és que després el que dius tu, no és...
Hem de tenir en compte també no només la quantitat d'energia que ens dona, sinó com ho processa millor el cos.
Aquí està.
A lo millor al cos li costa més digerir l'alcohol que no pas digerir...
La gran pregunta és què en fa el cos.
Què en fa el cos del que nosaltres li posem dins.
Parlem dels greixos, que és el que ens ha portat el tema.
I concretament d'un tipus de greix, el colesterol.
Això l'hem sentit moltes cops, no?
El colesterol seria un greix saturat.
Només el trobarem en animals.
En animals, ja ho hem dit, en animals, en ou, en derivats dels animals.
ous, llet, d'acord?
Però atenció, Núria.
El colesterol ja és una substància que el nostre propi cos fabrica.
Concretament el fetge és qui fabrica el colesterol.
I a la vegada que és qui el fabrica, l'elimina.
Tu diràs, oh, i colesterol?
Doncs de quants serveis tindrà colesterol?
Després parlarem dels tipus de colesterol.
Perquè els greixos tenen molt mala fama, però també hem de pensar que tenen una part molt interessant.
Pensa que els greixos, bàsicament, col·laboraran amb el creixement.
Ens fem grans també gràcies a que hi ha greixos a l'alimentació.
És un tipus d'aliment que dona vitalitat.
És també un aliment que ajuda o col·labora en la capacitat intel·lectual.
Això és important.
A vegades pensem que...
Que l'obrica, l'obrica a les neurones.
Més que l'obrica...
Clar, m'imagino l'ol i el greix.
S'ha de dir que l'excés perjudica ara tot això, eh?
Atenció, ara estem parlant d'un nivell normal.
O donem raons per les quals val la pena tampoc eliminar completament els greixos de la nostra dieta.
També una funció superimportant, Núria, que potser ens sorprendrà.
Gràcies als greixos, hi ha una sèrie de vitamines al cos que es poden fer servir.
Si no tenim aquests greixos, no podem fer servir aquestes vitamines.
Concretament són la vitamina A, la vitamina D, la vitamina E i la vitamina K.
Tot són vitamines superimportants.
Alguns a nivell de teixits i algunes a nivell de la sang.
O sigui que els greixos, si no van casades amb algun tipus de greix, doncs poc us en donarem.
I a més també ens fan d'aïllar en tèrmic els greixos.
No és el cas del colesterol, però un altre tipus de greixos serveixen per fer una capa de protecció.
I com és que és això que el colesterol és tan dolent?
A veure, ja aquí ens concentrem...
És l'únic que és dolent o és que ara estem en aixquet i ja...
En el que ens haurem de fixar és en tots els que siguin greixos saturats.
I repeteixo, aquests greixos venen d'origen animal.
És a dir, els vegetals, les plantes, no en poden fabricar de colesterol.
Però escolta, el colesterol l'adquirim perquè mengem aliments que porten colesterol o perquè són aliments que fan que el nostre cos produeixi colesterol?
No, no, no. El nostre cos ja té mecanismes per produir-ne de colesterol.
Sí.
D'acord?
Quan nosaltres n'hi donem, que també porten colesterol, en principi, si el fetge funciona bé, aquest excés s'elimina i no passa res.
Però quan aquest excés és massa excessiu, sento ser redundant, però...
És a dir, quan ja ens passem, el risc és que el fetge es vegi incapaç...
No doni abast.
Es vegi incapaç d'eliminar-lo i per tant s'acumuli.
I on s'acumula concretament aquest greix, el colesterol?
Doncs concretament s'acumula a les artèries.
Les artèries són uns vasos que tenim al cos que transporten sang.
D'acord?
Què passa? Si s'acumulen allà a poc a poc, poc a poc, poc a poc, van tapant, van impedint que la sang vagi passant.
Home, que entén necessària.
O sigui, la pregunta... Espera-te, vaig assimilant.
La pregunta que dèiem era, els aliments porten colesterol? Saps allò que normalment diuen?
Hi ha aliments que porten colesterol.
Porten. No és que nosaltres, no és el cos només que el fabriqui, sinó que és el propi aliment que ja porta el colesterol.
I llavors, a l'ingerir-lo, ja el fetge es torna boig.
Com que hem dit que són aliments que venen dels animals, doncs pensa que els animals també en fabriquen.
Sí, sí, sí.
És això, simplement.
Si nosaltres se'l mengem, aquest holesterol, doncs augmentarem la quantitat. I això és el que pot ser preocupant.
Si s'acumulen les artèries, com anava dient Núria, doncs el que fa és dificultar el pas de la sang.
I l'exemple més gràfic és quan s'acumulen les artèries coronàries, que es diu.
El cor és un múscul, un múscul que batega, que bombeja tota la sang, d'acord?
Doncs com a múscul què és, necessita menjar com tots els músculs del cos.
I aquest menjar només arriba a través de la sang, Núria.
Llavors, imagina't, si els conductes per on arriba la sang per alimentar el cor, doncs estan taponats,
què passarà llavors?
Que la sang no arriba.
I si no arriba, doncs el que tindrem és que el múscul patirà i podem tindre des d'una enginy de pit hasta un infart.
Felip, i llavors això que s'ha dit a vegades, no? Del colesterol estan dit moltes coses.
Però això que es diu a vegades de, a veure, jo estic prim, no tinc sobrepès, per tant no he de tenir colesterol.
No, això no té res a veure.
Això no té res a veure, eh?
No.
Ni amb el pes ni amb l'edat, tampoc, perquè hi ha molta gent jove que pateix excés de colesterol.
Sí, a veure, és cert que amb l'edat, i si no s'han cuidat els hàbits alimentaris ni els hàbits d'exercici físic, sobretot, també,
doncs és cert que les artèries, aquests conductes, doncs no són tan elàstics com ho són quan ets més jovenet.
Llavors, si li sumem cúmuls de colesterol més poca elasticitat a les artèries, doncs ho anem fent més difícil, per tant més probabilitat de patir.
Però, com tu molt bé deies, o com molt bé preguntaves, no pel fet de ser prim vol dir que no tinguem colesterol.
El colesterol és un greix, ja us ho dic, gestionat pel fetge.
Això serà independentment de si estem grassos o no si ho estem.
És obvi que si ho estem tenim més números per patir problemes a nivell del fetge i, per tant, a nivell d'aquest colesterol.
Felip, ens hem de creure tots aquests productes miraculosos que surten en contra del colesterol,
perquè poten, doncs, un tipus d'oli, omega 3, que és estupendo, ens ho creiem tot o...?
Això és el que dèiem l'altre dia en la publicitat.
De vegades, sí, o sigui, hi ha un tipus de greixos que més que afavorir, perdó, dificultar la qüestió del colesterol, d'acord,
és que no en porten i ens ho venen com si, no, això és que ja no porta colesterol, o bajo en colesterol, escolti, és que ja no en porta.
Si ho diu un enciam, no cal que l'etiquetin, no?
Llavors entrem en el món aquest dels aliments suplementaris, suplementats, que els afegim a alguna cosa, que això ho dèiem també l'altre dia.
En aquests casos, ara està força de moda prendre aquests productes, però és molt més interessant fer una dieta adequada, que no pas suplementar-la.
És a dir, suplementem quan se suposa que les coses no van bé ja.
El que hauríem de fer és prevenir. I la manera és cuidar aquesta alimentació.
Però quan les coses ja no van bé, quan ens han detectat un nivell alt de colesterol?
Llavors, la millor manera d'arreglar-ho, la veritat, no vull que ningú de cap marca s'enfadi,
però és això, gestionar precisament la dieta i gestionar l'activitat física.
Això sí, després d'haver passat pel metge i controlar-ho.
És la millor manera, més que no pas aquests suplements que ens venen avui en dia, insisteixo.
Els tipus de colesterol, que abans t'ha quedat penjent.
El bo i el dolent.
Clar, perquè això ve també perquè preguntaves, una persona jove i tal, noi primeta...
A veure, de colesterol n'hi ha de dos tipus.
N'hi ha un que li diem el LDL, que vol dir en anglès slow density level, colesterol de baixa densitat, que es diu.
i el high density level, HDL. Ho dic perquè, si algú se'n fa un anàlisi, doncs ho veurà allà, que li posa HDL, LDL.
El que podríem dir dolent és aquest, el LDL.
El de baixa densitat?
El de baixa densitat.
És el dolent?
Sí. És el dolent. És el que portarà més problemes perquè és el que es tendeix a acumular-se.
D'acord? L'altre, en principi, el d'alta densitat, el fetge-li és més fàcil a eliminar-lo.
El agafa i l'elimina més fàcilment.
Llavors el que hem de cuidar... A veure, s'ha de dir també que no és que no n'hi hagi de bé gens del LDL, perquè també fa les seves funcions.
O sigui, hi ha d'haver un equilibri, bàsicament.
I el que s'ha de controlar, sobretot, és que aquest LDL no sobrepassi uns límits.
Concretament, el de baixa densitat no ha de superar els 140 mil·lígrams per decilitre.
D'acord? Això és una xifra.
D'acord? Però trobarem els anàlisis que no posen només el de baixa densitat del d'alta densitat, sinó posa el total.
El perillós, el perillós també del colesterol, de tenir el colesterol, doncs, alt, és que no té símptomes.
No es detecta fins que tens un... Ho dic jo, eh? Fins que tens, doncs, hi ha una angina de pito, alguna cosa sèria, si no et fas...
Tampoc cal que s'anem a l'extrem. L'infart o l'angina seria l'extrem.
Hi ha símptomes, però? Perquè algú pugui sospitar de dir, ostres, potser tinc el colesterol massa pujat.
Més que en si pel colesterol, d'acord? És perquè, com tu comentaves, és a dir, porta algun tipus de patologia afegida.
La conseqüència de... El que jo t'he dit de l'infart és l'extrem.
Però, afegit, parlem de, potser, perfectament, doncs, tindre hipertensió, que t'augmenti la tensió.
Això és una de les coses que s'ha de mirar quan anem al metge perquè tenim la pressió alta.
Segurament el metge, el que normalment fa primer, és fer-te un anàlisi per veure com està el colesterol.
També pot donar marejos. Per tant, ho hem de vigilar.
Podem arribar fins a tindre problemes respiratoris.
Ah, doncs, així sí que té símptomes, eh?
Sí, però ben bé no és el colesterol que tingui símptomes.
És la conseqüència que porta.
Sinó és que porta una sèrie de conseqüències. Això és el que hem de tindre clar.
Una altra cosa interessant, Núria, del colesterol, i concretament jo t'he parlat dels beneficis dels greixos,
t'he dit tot allò de les vitamines i de la capacitat intel·lectual,
però concretament el colesterol és molt important en si perquè forma part del que es diuen les membranes cel·lulars.
Aquí que ningú s'espanta quan senti això.
El nostre cos està fet de petites partícules, de cèl·lules, d'acord?
Doncs aquestes cèl·lules tenen una cobertura.
Doncs en aquesta cobertura hi ha colesterol.
Llavors, per això és important, que tampoc l'hem d'extingir de la dieta.
I l'altra és també, per exemple, una funció important que el de colesterol és que fabrica hormones sexuals.
És a dir, col·labora amb el que és la capacitat reproductiva de l'espècie humana.
Per tant, tampoc, si deixéssim de tenir col·lesterols, doncs, diríem un problema i seriós.
M'estàs dient que tota la gent que no menja carn, per exemple, tots els vegetarians,
careixen també d'aquest col·lesterol?
L'han d'agafar les...
No, no té per què.
No té per què.
És a dir, per què?
Ja t'he dit, Núria, que el col·lesterol fabrica el propi cos.
Podríem no ingerir aliments amb col·lesterol i el cos igualment els fabricaria.
El col·lesterol concretament, sí.
Ah, muchacho.
D'acord.
Així realment tot el que ingerim que porta col·lesterol és que no ho necessitem.
De necessitar-ho, no.
El col·lesterol.
A no ser que hi hagi una disfunció del fetge i no funcioni, no fabriqui, no tingui aquesta funció correctament.
Però si no, en principi, ens sobraria aquest suplement.
Sí, sí, sí.
D'acord?
Un altre cas són els greixos, que és el que al principi parlàvem.
D'acord?
Que no aprofitarem d'altres coses.
I s'està confonent una mica.
Sí.
De greixos n'hi ha de diversos tipus, ja ho hem dit.
Hem dit els saturats, que són aquests d'unígen animal, inclòs el col·lesterol.
I els monoinsaturats i els poliinsaturats.
Com més insaturat és un greix, doncs menys perjudicial és pel cos.
Perquè vol dir que al cos li és més fàcil esmicolar-lo i aprofitar-lo.
Per exemple, digues l'exemple d'un greix allò...
Un d'interessant.
Un lleugeret interessant, sí.
Perquè tot porta greix.
No, hi ha aliments que no.
A les verdures no.
A les verdures no.
Trobarem molt poques proporcions.
Per exemple, amb els fruits secs sí que en trobarem.
El món vegetal no és que no n'hi hagi, el que no n'hi ha és de colesterol.
Però de greixos sí que en tenim.
Els greixos dels fruits secs, doncs, deuen ser interessants.
Són interessants.
Sense excessos, també.
Aquí tot en mesura i sense excés.
Però, per exemple, aquí a Tarragona tenim un producte molt bo pel tipus de greixos que té.
Que són?
Les avellanes.
Bueno, a Tarragona, Núria, vinga, va.
Espera't, espera't.
El peix blau.
El peix blau.
La sardina.
La sardina és molt interessant, el tipus de greixos que té.
Fa uns anys va començar a tenir una mica de mala fam.
Són corrents, perquè la dietètica, penseu que és una ciència viva, i doncs canvien les opinions.
A mesura que es van descobrint, doncs canvien.
Doncs abans no tenia gaire bona fama, i ara s'han donat compte, ensabentat,
que realment són uns greixos molt interessants, els de la sardina, per exemple.
Ara que dius això, canvien les opinions sobre la dietètica, canvia també el cos?
O canvia en períodes molt llargs de temps?
M'imagino que el cos, per adaptació, doncs es pot adaptar més a uns productes que a d'altres.
Aquí estem parlant...
O sigui, és molt llarg.
Sí, no, els canvis realment corporals, en la fisiologia, per exemple, en el funcionament del cos,
parlem de desenes de milers d'anys.
No, no parlem en la nostra era, no n'hem vist de canvis.
S'especula, per exemple, els primers canvis que se suposa que hi hauran,
doncs s'han de canvis en la dentició.
Sí, això, sí.
Pel tipus de dietes topes que fem.
Ja no necessitem dents potents i aquests, ja no hem d'arrencar la carn, no?
Sí, farà cosa d'un any, va sortir un estudi, aquest no sé si és...
Bueno, és una especulació, eh? Tot són hipòtesis.
Doncs què?
Doncs que deia que també una de les adaptacions que farem,
aquesta és curiosa, Núria,
és la mobilitat del dit gros.
perquè, o sigui, havien fet uns estudis, al Japó concretament,
i van estudiar i se'n van donar compte que els nois japonesos de fer servir el telèfon o mòbil.
Anaven molt ràpid, clac, clac, clac, clac, clac,
allò que apreten els telnúmeros i marquen les lletres per fer els missatges,
i deien, especulaven sobre la idea que això seria una evolució.
Però vaja, ja ho veurem, això.
Qui sap? Segurament no ho veurem, Felip, eh?
Ja tu encara...
No, no ho veurem, nosaltres no ho veurem, seguríssim.
Ja tu dic, els canvis en el cos, estem parlant de desenes de milers d'anys.
La nostra era no ho ha vist, això. Pas.
I segons...
Perdona, em vaig una mica per temes més genèrics,
però ara em vénen les preguntes.
Segons el lloc on visquis, la geografia,
és més fàcil que el teu cos assimili uns aliments que no pas uns altres?
Imagina uns esquimals.
Evolutivament estem acostumats, és a dir,
el nostre cos també entra en ressonància amb el mèdia en què viu,
és a dir, té una interacció molt estreta.
I l'alimentació també forma part d'aquesta interacció.
Llavors, trobem races que hi ha aliments que no els fan servir gens,
llavors el seu cos, quan se'ls hi dona, quan se'ls hi proporciona,
doncs realment no els digereix o...
No sap com gestionar-los, no?
No, no sap.
I potser allò que li donaria l'aliment ho agafa d'un altre.
Clar, correcte, per exemple, típicament les races negres no bevien,
no bevien llet.
Nosaltres som més acostumats a la llet,
ja vam parlar l'altre dia de la llet i vam dir d'allòs,
però ara a poc a poc, a base d'anys i d'ingerir aquest aliment,
doncs el cos s'ho torna a acostumar.
Sí.
D'acord?
Però normalment les característiques,
sobretot a nivell d'absorció del cos,
estan en relació íntima amb el que hi ha al nostre voltant,
al nostre medi.
Avui en dia això es fa difícil,
perquè clar, ens arriba a menjar de tot el món.
I a mi inclosa la dieta,
doncs menjars que eren impensables pels nostres avis,
doncs arribar a menjar a la taula, no?
Fins i tot formes de cuinar.
Avui en dia en el món de la dietètica
està molt, molt de moda tot el que ve del Japó, concretament.
Sí.
Perquè el Japó,
basava en la seva dieta,
eren dietes molt baixes en àcids,
ai, perdó,
en greixos.
Sí.
D'acord?
D'aquí venen molts estudis sobre la relació entre greixos i càncer,
també t'ho he de dir,
és important això.
Per què?
Perquè els japonès us tenen un índex de patir càncer molt baix o què?
Sí.
Ah, no ho sabia.
Concretament de mama i de còlon,
doncs tenen índex baixos.
D'acord?
I se m'han adonat a base d'estudiar aquesta relació,
doncs que aquí fem unes dietes molt altes, no?
Sobretot ho van estudiar molt als Estats Units,
se m'han adonat que la dieta tradicional japonesa,
doncs se n'anava cap a un 15% de greixos en la seva alimentació,
això és baix.
En canvi, els americans,
com a consum normal,
estem parlant d'entre un 37 i un 40%.
Imagina't la gran diferència,
estem parlant de més del doble gairebé.
Llavors, vam veure aquesta relació.
Llavors, ara el món de la dieta té qui mira molt cap allí.
Ens arriben productes amb facilitat,
avui en dia tenim tot un ventall del món del que són les algues,
vegetals d'origen marí,
que tenen un gran aport mineral molt interessant,
i més amb els conreus que fem aquí ara,
que cada vegada, doncs,
la fruita ja no és tanta fruita com era abans,
o no té tantes qualitats bones o nutricies que tenia.
En fi, deixem, perdona, eh, Felip?
Sí, sí, sí.
Tal com en venien, jo t'anava fent.
Deixem les preguntes genèriques i anem acabant aquesta llista.
Queden 10 minuts per tancar programa.
Si voleu trucar, d'acord-ho, ràpidament.
977-24-47-67.
Em sembla que tenim més mites per fer caure de la llista, o no?
A veure, mites, mites que et portem...
Ah, sí, un capell d'altre dia.
El de suar.
El de suar.
A veure, aquest, aquell típic de...
Què passa, que...
Com més sues, més t'aprimes.
Ah, sí, aquest és molt típic.
Aquest és típic, no?
Allò de...
A veure, gimnàs, m'he fet una suada i tal,
o me'n vaig a córrer amb el xubasqueiro posat per suar més.
Ah, sí, o la gent...
Eh, ho has vist, això, no?
No, no, i la gent que per...
Que potser funciona, perdona, eh?
La gent que per fer gimnàstica es posa en una mena de bosses de plàstic
enrotllades a la cintura, els michelins, per facilitar la suor.
Què?
A veure, atenció, cosa important.
I quina part de raó, quina part de no raó té tot això?
És a dir, el suar, senyors, senyores, no aprima per res.
És a dir, el suar, l'únic que és, és un mecanisme que té el cos
per gestionar l'equilibri d'aigua, d'acord?
I per alliberar toxines, porqueria.
O fa a través dels poros de la pell i d'aquesta manera ho tira fora.
Què passa?
Amb aquest procés de tirar cap a fora, també perd, o també s'emporta, o arrastra minerals.
I això és el més preocupant del suar.
És a dir, el suar està bé, però en mesura.
Quan suem molt, perdem molts de minerals.
Llavors, aquesta gent que se'n va a córrer amb el xovesqueiro posat, d'acord, per suar més,
o que se'n va amb el gimnàs per suar més,
deprimar res.
El que fan és perdre minerals.
Llavors, potser arriba a ser perillós.
Perquè què passa?
No només per la pèrdua de minerals,
i amb el conseqüent desequilibri pel cos.
Sinó que, com que aquests minerals van acompanyats d'aigua,
de la suor,
també significarà una gran pèrdua d'aigua.
I atenció aquí.
Les senyores o els senyors que van al gimnàs i tu dius que es posen la faixa aquella tèrmica
o aquells que s'embolcallen,
el que realment estan fent no és aprimar-se,
sinó és perdre aigua.
Per què?
Els greixos, això no ho hem dit avui, però també és important dir-ho,
o interessant,
els greixos s'acumulen dins el cos combinats amb l'aigua.
Sí.
D'acord?
I si no recordo malament,
la proporció és per una part de greix,
tres d'aigua.
I llavors perdem aigua amb aquesta suor,
però no perdem greix.
No perdem greix, però res.
No, no és que surti tot barrejadet, junts.
No, res, res.
Això d'anar al gimnàs a suar molt per aprimar-te, res.
És a dir, el que realment aprima
és menjar correctament,
és a dir, controlar la dieta,
i si molt m'apures,
el fer exercici físic,
el que fa és gastar,
gastar allò que hem posat en la dieta.
Evitar que s'acumuli dins el cos.
Com que les feines avui en dia
són eminentment sedentàries,
per un gran grup de població són sedentàries,
doncs el que fa el cos quan mengem
és acumular-ho.
Llavors per això necessitem anar al gimnàs,
o per això val la pena anar a caminar i anar a córrer.
A part d'altres beneficis que té pel cos,
a nivell de respiració, circulació.
O sigui, que el paradigma,
l'exemple més bé de tot això que estem dient
és la persona que va a la sauna,
que dic, mira, no tinc temps d'anar al gimnàs,
però aniré a la sauna,
perquè total, com que se sua...
Padre uns quilets, no, deixa't estar.
No, no, no.
La sauna és interessant per netejar.
Suar fent exercici, encara va bé,
però mira, per el mateix exercici.
Per la part de l'exercici, eh?
No, i la sauna, Núria, és el mateix.
La sauna s'ha d'entendre
com un sistema de neteja del cos,
de depuració del cos.
Home, que Déu-n'hi-do, eh?
Vull dir que és important, la sauna, en aquest sentit.
És interessant, és molt interessant.
També té les seves paròs, eh?
Ah, sí.
O sigui, home, i tant, i tant.
S'ha de cuidar, també.
La gent que sigui hipotensa,
la gent que tingui problemes de fertilitat,
doncs, el tàntum amb les saunes.
Però el que et vingui a dir, sobretot, és això,
que la gent no tingui la idea
que com més su, més m'aprimo.
Res de res.
S'aprimem només menjant correctament
i fent una mica d'activitat
perquè està el que hem fet.
Déu-n'hi-do.
Jo, al dir-me el mite de la suor,
pensava que em diries allò que diuen molts nois,
de jo no suor, jo suo colònia, suo colònia.
Ah, això és una altra, això és una altra.
Aquesta tampoc es la creiem, no?
Sí, aquesta no es la cregueu, eh?
Una vegada hi ha una cosa molt maca,
és una idea,
i això es fa servir sobretot a la cuina hindú,
que és l'aigua de roses.
O sigui, és una aigua per, concretament,
per cuinar.
És per cuinar?
N'hi ha una que sí.
Ah, i n'hi ha una altra que és per...
Després hi ha la colònia que li diuen aigua de roses,
que no és aigua.
Però després hi ha l'aigua de roses,
que és d'aplicació cosmètica.
Llavors hi ha l'essència de roses,
o l'aigua de roses cosmètica.
Val.
D'acord?
Però n'hi ha una que la fan per poder menjar.
Sí.
Doncs a veure si a algú li fa de capritxo
això que tu deies,
fer olor de roses,
de manera natural.
Una opció seria,
doncs,
que a l'aigua que bevem,
doncs, per exemple,
li ficéssim un xuret d'aquesta aigua de roses.
Important, eh?
No oli essencial de roses,
que és tòxic,
sinó aigua de roses.
Per l'ús alimentari.
Per l'alimentació,
per l'ús alimentari,
d'aconseguiríeu que,
com que amb la suor perdem aigua,
doncs faríeu olor de roses,
és veritat.
Doncs mira,
per la gent que té molts problemes
amb l'olor de la seva suor,
o de la suor,
això és un altre tema de fermentació
i de bacteris
que hi ha concretament
en uns llocs del cos.
N'hem parlat alguna vegada.
Sí, sí.
Ai, Felip,
moltíssimes gràcies.
T'esperem divendres que ve.
Jo també.