Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com estàs?
Bé, estic bé. D'estiu totalment.
Bé?
Se sent un soroll.
Perquè estan fent obres, Felip.
A l'estiu és el que passa.
La gent aprofita, no sé què passa, que sempre tothom fa obres a l'estiu.
Oh, fa bon temps.
I allò de dir, escolta, estiguis fent una volteta
que nosaltres fem obres.
No és que pateix més.
Molt malament les obres, no per la salut.
Home, la salut.
Si et mengis el ciment, potser sí.
o si rellisques amb una tutxana, potser sí, també.
A veure, les obres no són el tema
que em tria per aquesta setmana.
Avui et vinc a parlar d'una cosa
que tothom fem, Núria, a l'estiu.
Però que molta gent fa malament.
Ui, ui, ui, ui.
Endevinen de vinalla.
Dóna'm més pistes, va, que això és molt genèric.
Perquè de prendre el sol ja m'hem parlat la setmana passada,
llavors no pot ser.
Bueno, va, res de pistes.
Avui parlarem de menjar sa.
Sí.
Menjar sa a l'estiu.
Ah, però això és el que ens passa tot l'any.
Que ho fem fatal.
Sí, però a l'estiu és aquelles èpoques
en què hi ha uns errors molt típics, no?
Molt propis de l'època.
I que, bueno, amb els costums culinàries com han canviat,
doncs s'han extès a tot l'any.
Llavors això cal...
Cal que ho revisem una mica, si et sembla.
És més important menjar bé a l'estiu que menjar bé a l'hivern?
No, no, està més important a l'estiu que a l'hivern.
Sí.
Però l'estiu i l'hivern té una gran diferència bàsica.
La temperatura.
La temperatura.
Molt bé.
La calor.
A veure, com a norma general, jo també faig preguntes genèriques.
A l'estiu ens és millor pel cos menjar coses fresquetes o les coses calentes també?
Simplement és una qüestió de patència o aquí la salut hi té a veure?
Bueno, això és una molt bona pregunta.
Ah, que sí, ah, que sí, veus?
Molt bona pregunta, Núria.
A veure, hem de menjar coses que ens refresquin, però no que ens refredin.
Això és important, la diferència.
Hi ha uns aliments que es refreden el cos i hi ha aliments que escalfen el cos.
També hi ha formes de cocció que es consideren fredes i formes de cocció que es consideren calentes.
I segurament hi ha aliments que ni que els prenguem freds calenten el cos.
Correcte.
Vull dir que potser la temperatura en què en prenguem els aliments no és indicatiu.
No, no, és una característica pròpia de l'aliment.
També s'ha de dir que aquesta diferenciació, el concepte de calent i fred, com a aliment,
ho fan sobretot les cultures orientals.
Ah, sí.
La nostra cultura no s'hi ha perllongat gaire, no s'hi ha escarçat gaire amb aquest concepte.
Però els orientals sí, i així els hi va, escolta.
De bé.
De bé, molt millor que nosaltres en el tema alimentari.
nosaltres hem passat d'una època d'uns certs excessos, molt típics, molt topics, que els hem portat durant molt de temps.
En sec vam descobrir, o no vam descobrir, vam redescobrir, i el món va redescobrir la famosa dieta mediterrània,
que nosaltres ja en fèiem bandera aquí, poca, però en fèiem.
Llavors un senyor, un metge americà concretament, va ser qui va començar a parlar dels beneficis d'aquesta dieta.
El problema és que ens hem animat, tant que ens ho hem cregut, això, la dieta mediterrània,
fins al punt que encara en parlem, però a l'hora de la realitat no n'hi fem gaire cas.
O sigui, tenint a l'abast eines, i parlo d'aliments, parlo d'unes formes de cocció,
tenint eines a l'abast, doncs no les fem servir gaire.
Escolta, i a l'estiu és d'aquestes èpoques que es nota, això.
Però no ho sé, sé que és veritat que a l'estiu hi ha com un fervor de menjar millor,
com a mínim més lleugeret, potser perquè el cos ja t'ho demana, ja no et demana coses feixudes.
El tema és la calor, i la calor comportarà aquesta necessitat de refrescament i, sobretot, d'hidratació.
Penseu que estem en una època en què el cos su a més de l'habitual, que el rest de l'any,
per tal de, recordeu, per fer aquella capa de líquid que ens fa una mica d'esmortiment de la calor,
que ens el refreda una mica el cos, i ens permet portar-ho millor.
Però això és una despesa de líquids, i caldrà anar-la reposant.
i acceder després a líquids, crec que estarà més ràpid que no pas en altres èpoques.
Bé.
Llavors, Núria, important, primordial,
quin creus tu que seran els aliments reina de l'estiu?
Home, fruita segur i verdura segurament també.
Molt bé, ho has encertat a la primera.
A més que són els aliments de temporada.
Sí.
Però fruita n'hi ha tot l'any, però és un període en què...
Mira, això és un concepte molt interessant, el que dius tu ara.
Fruita n'hi ha tot l'any.
Fruita n'hi ha tot l'any, verdura n'hi ha tot l'any.
Una o altre, sí.
El problema ara és que tot és tot l'any.
realment, una de les normes dietètiques més importants
és menjar el que el propi temps ens porta.
I s'ha perdut aquest acostum.
Per què?
Perquè avui dia, gràcies als sistemes de transport,
gràcies als sistemes fins i tot de producció,
els hivernacles,
aconseguim tenir verdures
que no són típiques d'un temps de l'any,
les tenim tot l'any.
I amb la fruita, si fa no fa, ha passat el mateix.
Llavors, què passa?
El cos se'ns destemple al respecte d'això.
És a dir, en principi, la natura ens ofereix
el que el cos necessita.
I en el moment en què ho necessita.
si li fem una mica de cas en aquest sentit,
si som capaços de consumir les verdures que toquen ara
i les fruites que toquen ara,
doncs segurament respondran a les necessitats que el nostre cos té.
I això és un costum que caldria recuperar.
També és que la gent anem una mica desorientats en aquest sentit.
I què tal que menjar?
Perquè clar, ara vostè va a una fruiteria i troba de tot.
Sí, però bé, aconseguir informació.
Però és que no és temps de tot.
Això és el problema.
Després hi ha vingut aquí tot el tema de les fruites exòtiques,
per exemple, que ens han arribat de fora.
També, aquestes, doncs, normalment són produccions
que en els seus països gairebé sí que són tot l'any,
perquè el clima és poc variable.
Però amb el nostre clima no.
I per tant, les nostres necessitats també varien.
Les hauríem d'adequar.
Llavors, les fruites i les verdures són les reines de l'estiu.
Eminent, tot el que sigui coccions, això és important,
coccions o crues, que això no seria una cocció,
però seria una manera de presentar-ho,
cru o semicuit.
Sí, això del semicuit és molt interessant,
a més, fins i tot a nivell de paladar.
Sí, no.
És a dir, mantindrem textures,
que això a vegades ho fa atractiu el menjar,
que a vegades els nanos costa una mica que mengin la verdura,
però ja no és això només.
És a dir, heu de pensar que com més
sometem a temperatura un aliment,
com més coem un aliment, una verdura o una fruita,
doncs més vitamines perd.
Més components nutritius.
Heu de pensar que tots els aliments
tenen, en l'ocasió, els principis actius.
Ai, els principis immediats, perdó.
Les vitamines, les proteïnes, les grasses i els hidrats de carboni,
que són els grups.
Doncs cada grup, hem de pensar que n'hi ha que són més resistents i més dèbils.
Les vitamines són els més fràgils, els principis immediats més fràgils,
els que en seguida es perden, que en seguida es fan malbé.
Llavors, justament aquests, que són tan fràgils,
són dels que més beneficis ens porten i més necessaris.
Per tant, hem de procurar que les vitamines es mantinguin al màxim de temps
en la verdura.
I l'única manera de aconseguir-ho és que no és que es mantinguin en la verdura,
és que ens les mengem ben aviat.
I que no els coguem força.
Per tant, aprimar aquelles verdures que no necessiten cocció,
tipus enciam, tipus espinacs, que segons si són petites també es poden fer amb amanida.
Sí, i tant, i tant que es poden fer. És molt interessant l'espinac.
I també important que si busquem verdures,
si podem informar-nos on les comprem,
doncs a veure si són verdures que estan madurades al sol.
I no en càmeres.
Perquè, vull dir, una pràctica molt habitual en molts llocs del món
és fer la collita de les verdures que siguin...
I deixar que s'acabin de...
I deixar que s'acabin de madurar...
A les càmeres.
A les càmeres.
Clar, ho de pensar que no és el mateix la maduració.
i, per tant, els beneficis d'aquella verdura no seran els mateixos.
Que avui en dia això de les verdoleries també ha canviat bastant, eh?
Perquè veiem un munt de verdoleries en què la fruita i la verdura
està fantàstica, estupenda, sense cap tara,
però que venen a ser una mica franquícies, com a cadenes, no?
I que a vegades, clar, no és com abans que la verdura te la venia
probablement el mateix que l'havia conreada, no?
I tenies allò la verdurelia del costat de casa,
amb tota la confiança...
De dir, pren aquestes pomes que són les més sanes i les més madures.
És aquesta la qüestió, els sistemes de producció i els sistemes de transport,
que han facilitat i han popularitzat un tipus de producte,
una qualitat de producte.
No estic parlant que sigui dolent,
però parlem que en podem trobar de molt més bons.
És a dir, des del punt de vista aquest de la maduració que hem dit,
procurar que siguin verdures madurades al sol,
no són molt més bones que no pas les de les càmeres.
A l'igual, buscar fruites que estiguin abonades amb abonos naturals,
doncs són molt més interessants que no pas les coses químiques.
Perquè no té cap perill, parlant de cobre la verdura,
no té cap perill cobre la verdura allò a mig, com ho has dit?
No, no, no. Si està ben neta la verdura, en principi,
no té cap problema, en cap sentit.
Clar, que és el que dèiem abans de la carn.
De la carn no dèiem, no?
Allò, hi havia una època que deies,
la carn no la facis gaire perquè així manté propietats i manté gust i tal.
però després també s'ha vist que potser a nivell de salut
doncs més bo el cobre la mort.
No, la carn és una altra història.
Amb les verdures no passa.
Però les verdures, aquí l'important és sobretot serà l'origen.
Si hem fet servir abonaments químics o pesticides,
doncs és el que ens haurà de preocupar a l'hora de coccionar.
Que resulta que no, que sabem que són verdures de qualitat,
que són, potser coneixem l'origen i sabem que no s'han fet servir aquests productes,
o sabem fins i tot que a la botiga on les comprem
només despesen verdures d'aquest tipus,
doncs, bueno, no hi haurà problema amb les coccions.
Molt bé.
D'acord?
Llavors, una altra cosa important a l'hora de confeccionar els plats.
Hem dit verdures i fruites.
Per el que és la filosofia naturista, vegetariana,
el plat més sa, cru, és un plat que combini, atenció,
arrels, atenció, que ara diràs, si n'has menjat un munt,
arrel, un fruit i fulla.
Aquestes tres parts de la planta han de ser incloses.
Una amanida, una amanida perfecta.
Això és l'amanida perfecta.
Això seria pastanaga, enciam i meló, per dir alguna cosa.
Meló o un tomàquet.
Ah, bé, clar, també.
Per exemple, amb arrels, quan la gent sent arrels,
ja el que l'hauria dit, la pastanaga és el clàssic,
però també podem posar remolatge.
Clar.
O raves.
Sí, ben bons.
Amb els arrels caldrà una cosa important.
Si fem servir arrels per ficar les amanides,
allò que les rentem i tal, no els deixem gaire estona amb l'aigua,
perquè si les deixem dins l'aigua molta estona,
la vitamina també, les vitamines es dilueixen.
Amb els rabes es fa això, no?
Es deixen bastant d'estona a l'aigua, potser perquè no es...
Perquè no piqui tant.
Alguna cosa així es fa, sí.
Però per res més.
I no és gaire bo, doncs?
No, per la vitamina.
En quant al concepte de vitamines, no és gaire bo.
L'altra cosa és al concepte de sabors.
I l'altra cosa és, si ens preocupa que aquestes arrels s'oxidin,
oxidar-se vol dir allò que es fa...
Es fa marronet.
Es fa marró.
Que no és dolent, el que passa és que a la vista no pateix gaire.
Doncs unes gotetes de llimona ens ho poden estalviar, l'oxidació.
Això només amb les arrels, amb les fulles, no hi ha problema amb que estigui amb aigua.
Amb les fulles també pot passar a l'oxidació.
No, allò de l'aigua, de perdre vitamines, s'estan amb aigua.
La gran gràcia de les fulles està en el verd de les fulles.
Llavors, tot, un cop ja està arrencat de la terra, un cop ja no està nodrit,
millor que no el posem molta estona amb líquids, perquè també podrà passar com amb les arrels.
Però amb les fulles, Núria, el que ens haurem de fixar molt és que siguin com més verdes millor.
Com més clorofila tinguin, molt millor.
Més vitamina B tindran.
Ens interessa molt.
Que sigui ben verd.
Així que no agafem allò, aquelles fulles, hi ha la típica fulla...
Hi ha l'encià amb aigua, que és estupendo, que no cal ni rentar-lo gaire bé, però que l'esblanquet.
Sí, és molt maco, té una textura molt interessant,
però a tall nutritiu no és tan interessant com, per exemple, un encià enrumà d'aquests,
o un fulla de roure.
Són una miqueta diferents.
Coses més importants.
El que dèiem de la cocció que hem dit del cru, del micuit.
Si algú és que vol coure les verdures, les vol coure una miqueta més,
és interessant en aquest moment de l'any, a l'estiu,
que fem... que intentem no afegir-li gaire aigua.
És a dir, que fem servir el propi suc que tira la verdura.
Coccions que no siguin gaire pesades.
I, per suposat, evitar les grasses dins del que puguem.
Una manera de coure, perdona, una manera de coure les verdures,
també diuen que és molt interessant, és el vapor.
El vapor.
A més, és molt fàcil d'aconseguir, perquè totes les posen les verdures en una mena de colador
que se situa damunt de l'olla, no?
Una vaporera, es diu això.
Sí, sí, sí.
El vapor també és una cocció força interessant,
perquè dins de les coccions no és de les més agressives
i és això, és el propi, també s'ha de dir que és la pròpia...
Entre l'aigua que hem posat a l'olla perquè faci el vapor
i la pròpia deshidratació que se li provoca a la verdura,
doncs es cou.
Llavors, és interessant perquè també manté forces vitamines.
El vaporera, important.
Un accessori que a vegades hem oblidat
i que pot ser molt, molt interessant,
sobretot per gent que pateix malalties del cor
o té massa colesterol...
És a dir, amb gent que no vulgui cuinar amb gaires grasses,
la vaporera és una versió interessant.
Els fregits els deixaríem a part,
però fregir verdures té el seu punt positiu
si utilitzem un wok?
Sí?
O ja n'hi ha?
És que ha tocat un tema una mica d'allò.
Fregir.
El fregit què és, el fregir?
El fregir és elevar una temperatura molt alta,
un oli,
normalment d'origen vegetal,
i que aquest propi oli tan calent
doncs acabi cuinant els aliments.
El gran problema de fregir
és que els aliments que fregim
absorbeixin massa oli.
Llavors hem de procurar que no ho facin.
Quina eina tenim, per exemple?
Una és que l'oli estigui molt calent.
Si fregim, si posem la verdura
o la fruita fins i tot que vulguem fregir,
si la posem amb l'oli fred,
senyors,
absorbiran massa oli.
Llavors seran aquella típica
aquella típica verdua que
sembla que tot tingui gust oli
i a més molt pesada per digerir.
Llavors, l'oli ben calent.
I una altra eina que ens pot servir,
per exemple,
amb els carabassons,
ara és temps de carabassó,
ara tenim carabassons molt interessants,
doncs per exemple és
carabassons,
o ho podem fer amb albergínies,
ho podem fer amb diverses verdures,
és ficar-los amb llet.
Amb llet?
Amb remull.
Sí, sí, sí.
Fes un platet,
els poses amb llet,
unes dues horetes,
aproximadament,
o...
Allò hi ha talladet,
les rodànxes de carabassó tallades amb llet?
Sí, sí, sí.
O els bastonets,
que també el tallar,
també pot donar-te maneres interessants
de presentar.
I un cop hem remullat
durant tot aquest temps els bastonets,
després es frigeixen.
Què passa?
La llet obliga
que l'oli
no entri dins del carabassó.
Ah.
És una manera,
és una solució interessant.
I després no té gust,
no deixi gust de llet.
No, no hi ha problema.
o quan a la verdura no hi ha problema.
D'acord?
Oli ben calent i allò.
Però dins de les formes de cocció,
doncs és la menys interessant.
La veritat.
Què passa?
L'estiu és mal comú.
Anem a fer unes tapetes,
eh,
que fa calor i allò.
entrem amb els fregits.
Si a casa són prou imaginatius,
doncs podem fer, per exemple,
tapetes que són molt interessants,
com tapetes de fruita
o tapetes de verdura,
de tomàquet
o bruxetes de tomàquet
amb formatge fresc.
Sí, perquè fins i tot
la fruita,
que té el component dolç,
a vegades,
com a base per una amanida salada,
també és boníssim.
Un altre tema.
Mira, tu ho has tocat.
La sal.
Ah, i la sal.
Tins la cuina d'estiu.
Ja està, ja està.
Tins la cuina d'estiu,
la sal,
l'hauríem d'estarrar una miqueta.
D'acord?
Perquè la sal, recordem,
que és un deshidratant.
Com més sal,
més set tindrem,
i és aigua.
El problema és que retindrem líquids,
però no de la manera interessant.
Sinó, s'acumulan en espais
que no ens interessen.
Llavors, evitarem la sal al màxim, Núria.
Que hi ha algun tipus de sal,
però que sigui com a més bona,
que em dius, mira...
Si et poses a escollir,
hi ha un tipus de sal,
que és la sal marina.
La sal marina,
que aquesta la trobarem
en tendes especialitzades.
Que no és la gruixuda.
No té per què ser gruixuda.
No, no té per què ser gruixuda.
No n'hi ha el súper,
vols dir que no?
Bueno, ho ha de posar, no?
Sal marina.
Ho ha de posar.
Procureu que sigui sal marina
i sense refinar.
D'acord?
No sé cap tipus de tractament.
Llavors, opcions a la sal.
Perquè la gent dirà,
oh, el menjar, el sabor...
Bueno, doncs hi ha tot el que són
les plantes aromàtiques, Núria.
Mira, tenim el fonoll,
que és molt refrescant.
Tenim l'anet.
El juliverg,
que és un de tota la vida.
El juliverg,
que és de tota la vida.
Tenim l'anet.
L'anet és l'eneldo.
Ah, sí.
Que es fa servir molt en peix.
Molt interessant.
Però el peix i les verdures,
molt interessant.
Sí.
Ja dóna un sabor molt refrescant.
Tenim l'all, pròpiament,
que també podem servir
com un alí,
com un aficitor.
El pedre.
Els porros,
el romaní.
Un clàssic de l'estiu,
la menta.
Altament refrescant.
El cebollino,
que no sé com es diu en català.
Tampoc ho sé com es diu.
Però és boníssim,
per les amanides.
Sí.
Sí, sí, sí.
Una altra qüestió,
mira,
ara que has dit
que serà boníssim,
no sé si és bo,
però també un dels costums
de l'estiu
està el tema d'anar a la platja.
A la platja
i tothom es fa entrepans,
molt sovint.
Ai, sí.
Home, és que què has de fer?
Això és molt pràctic, Felip.
S'ha d'admetre.
No, no, no,
no dic que es deixi
de fer l'entrepà,
però hauríem de mirar
una mica d'innovar
amb això dels entrepans.
I com podem innovar
en un entrepà, Núria?
Oh, a veure,
pa n'hi ha d'haver.
Sí, això és obvi.
Sí?
I el pa?
Bé, ara en dius de cereals.
Pa, si podeu
canviar el del pa blanc
per pa integral,
per exemple,
o pa de cereals,
que avui en dia
no és difícil de trobar.
I a més hi ha mil pans de cereals
que no semblen de cereals.
Doncs és molt més interessant
perquè serà molt més digestiu.
I a dins hi posem verduretes?
A dins hi podem posar
des de verdures
fins a tot el que podem posar
dins d'una amanida.
Tot el que ens capi
d'una amanida cap
dins d'un entrepà.
Des d'encià,
tomàquet,
ceba,
el que vulgueu,
cogombres,
o fruits secs,
també.
Dins d'un entrepà, sí?
També, també.
A més,
sí, són molt interessants
els fruits secs
combinats amb el pa.
És molt habitual, això.
Llavors,
doncs això,
provar de canviar
el típic entrepà
d'embotit,
que, la veritat,
no serà tan interessant
com no pas
aquests entrepans vegetals.
Llavors, si ets amb la Núria,
jo et porto unes qüestions
que són les típiques
i tòpiques de l'estiu
que la gent pregunta.
Segurament,
molta gent s'estarà preguntant.
Com per exemple,
què hem de veure l'estiu?
Perquè hem parlat del menjar,
però què hem de veure?
Aigua.
Aigua,
que fa la vista clara.
aigua,
sucs i infusions.
Això són les tres opcions
més interessants.
Hem de pensar que
ens hem d'hidratar,
però no hem d'abusar
del fred.
És a dir,
allò típic de
oh, quina set que tinc.
Posa gel, posa gel.
Posa gel, posa gel.
És un problema, també,
que els líquids entren
excessivament dins el cos.
A més que,
com més fred és el líquid,
fa suar, no?
Jo he sentit això,
que amb els líquids calents
no s'ho estan.
Pot ser?
Si no,
com s'entén
que en països molt càlids
i desèrtics
beguin infusions calentes?
Perquè es fa una reacció.
O sigui,
quan es pren el calent,
la reacció primera
és una dilatació
i després una basa
de constricció
davant de la calor.
Ah.
Llavors,
així no tens tanta calor.
Però el problema
sobretot de veure coses fredes
és l'agressiu
que és pel sistema digestiu.
Clar,
perquè ni que tinguem calor
per dins
estem a una temperatura constant.
Per dins estem a la mateixa temperatura.
El cos,
recordeu,
que sempre ha d'estar
a uns 36 graus i mig.
36 i mig,
37.
Això és el que pertén el cos.
Llavors,
dins sempre està
la mateixa temperatura.
Una altra cosa
és que nosaltres
tinguem sensació de calor.
Externa,
clar que n'hi ha externa.
Llavors,
coses que siguin refrescants
però que no siguin
excessivament fredes
perquè si no
el sistema digestiu
ens pot fer xixina,
ens pot fer patir.
L'aigua
també la podem obtenir
del que són les fruites
i les verdures.
Això per suposat,
ja ho hem comentat.
I a més,
molt interessant,
un parell de fruites
que tenen gran contingut
d'aigua
i són boníssimes
amb el riu de la síndria,
no?
Oh, ideals.
Això és fantàstic.
I són d'aquest temps,
pròpiament.
Recordem allò
que em dius al principi.
Intentar consumir
tot el que sigui
propi d'aquest temps.
I aquestes verdures,
aquestes fruites,
perdó,
són d'aquest moment.
Una altra cosa,
a l'estiu,
a l'estiu que les fan
moltes activitats fora,
fem el munt
i avall,
hi ha la intempèria
i clar,
a vegades
és una sensació
de cansament.
Si volem una mica
amb quatre canvis interessants
l'aconseguirem.
Sí,
val la pena tenir energia
a l'estiu
perquè la calotxa fa molt.
No,
n'hi gastem força.
Un és baixar el consum
de la carn.
Si mengem molta carn,
doncs mirar de reduir-la.
I dins de la vermella
o blanca,
doncs millor la blanca.
Blanca és el pollastre,
el gall dindi,
sense abusar.
Mirar de disminuir el consum.
També disminuem
el consum de sucre.
El sucre també cansa,
també fatiga, senyors.
El pa blanc,
que és refinat,
són farines refinades.
la bulleria industrial,
el cafè,
tot això
hauríem de mirar
de disminuir-ho.
I hauríem d'augmentar
el que és la fruita,
el que és la verdura,
el que és la pasta,
l'arròs.
Ara que deies
de la bulleria,
és temps en què,
com que la gent
té més temps lliure i tal,
doncs molta gent
es dedica a fer pastissos.
Pastissos de fruita?
No ho facin gaire.
No hi ha pastissos de fruita,
no?
Sí.
La fruita crua millor.
La fruita sempre crua millor.
i les farines
tampoc ens hem d'accedir
a l'estiu,
que també són calentes,
les farines.
Llavors,
pastissos,
doncs podem fer
algun tipus de compota freda.
Ah, mira.
Això és interessant.
Avui,
és temps de Macedònies,
senyors,
aprofitem-ho,
aprofitem-ho que ho tenim.
Una altra cosa,
aquesta te la vull dir
perquè aquest és important,
que és potser l'error
més típic de l'estiu.
Allò de,
tinc molta calor,
i el problema
és que aquí tenim
el costum,
en els últims anys,
de combatre la calor
amb el que es diuen
calories buides,
Núria.
Què és això?
Què són les calories buides?
No sé si algun dia
n'hem parlat aquí.
És un concepte dietètic
que fa referència
a
aliments,
més que aliments
a coses que es poden menjar,
diguem-ho així,
que tenen un aport calòric,
és a dir,
un aport energètic important,
però que no són,
nutritivament parlant,
interessants.
Per exemple,
una caloria buida
seria el sucre,
per exemple,
no,
el gelat tampoc ben bé,
ara en parlem del gelat,
si et sembla.
Una caloria buida
seria, per exemple,
aquestes begudes
amb gas refrescants,
que diuen que són refrescants.
Aquesta nutritiva
no ho és per res,
és un sucre
simplement
i punt.
no el necessites tu
pel teu cos.
L'alcohol també
és una caloria buida,
porta calories buides,
és a dir,
tampoc et fa ni créixer
ni res,
i a l'estiu
és molt típic,
que si les sangries,
que si les cervesetes,
que si...
Menjars o beures
que són bàsicament sucre.
Aquests són,
normalment,
els exemples típics.
I els gelats,
en els gelats,
no hauria de fer referència,
amb els gelats
ens hauríem de fixar
en quin tipus de gelat.
És molt diferent,
per exemple,
els clàssics gelats de glaç,
els polos,
que els gelats de terrina,
aquests típics de les boles
que et posen a les geladeries.
Els dels polos,
per suposat,
són calories superbuides,
no és gens interessant.
Però ara em fan allò que et diuen
està fet amb fruita.
No, no, no ho creiem.
Busca-li la fruita,
busca-li.
Sí.
I l'altre són,
en canvi,
els gelats que podem trobar
a les geladeries.
Què passa amb aquests gelats?
Aquests gelats,
els gelats cremosos,
són alts en calories
i també tenen un contingut important
en sucre i en grasses.
Però què passa?
Això precisament
els fa
que no els haguem de considerar
un aliment de calories buides,
que el considerem, sinó,
un aliment nutritiu,
un aliment com a tal.
Quin problema tenim aquí?
És la manera en què el consumim.
Aquí agafem
el menjar que fem
i de postres ens vanyem un gelat.
Sí, clar, és el més típic.
Clar.
És dolç de postres.
De postres.
Tot el que és dolç de postres.
Hem de pensar que és calòric
i a part
que està a una temperatura
molt diferent
de la que està al tub digestiu.
Llavors hem de pensar
que si nosaltres estem fent
la digestió del que mengem,
imagineu-se
que li tirem una galleda d'aigua freda
que bàsicament seria
el que faria un gelat.
doncs, pum,
aturem el procés.
Perquè quan arriba a l'estómac
el gelat és igual de fred.
Està fred.
No l'hem desfet.
Sí, està més fred que el volt.
I tant.
Pensa que passen segons, eh,
de que te'l posa a la boca a l'estómac.
No és...
O sigui, m'estàs dient
que gelats bé
però desvinculats del menjar.
Seria desvinculats del menjar.
A mi de tarda.
I entendre'ls també
com que és algo nutritiu.
És a dir,
no és algo inocuo,
sinó que és algo que té calories.
Per tant,
tota la gent
que tingui problemes d'obesitat
doncs,
que se n'estigui.
La veritat,
que aprimant o aprimen.
A més,
el gelat en si
no disminueix l'acet,
l'augmenta.
Sí,
la veritat, no?
La sensació que hi ha
després de menjar un gelat
de que vols un got d'aigua.
Llavors,
treure la calor
tampoc la treu.
No treu la calor.
La sensació de calor
no te la treurà un gelat.
D'acord?
Llavors,
vigilem-lo
o contemplem-lo
com un aliment.
Això no vol dir
que no en prenguem.
I tant,
que no hem de prendre.
Per què no?
A més,
ve molt de gust a l'estiu.
Però,
en mesura.
Només que tinguem
el compte de la mesura
i si podem desvincular
el de les menjades
doncs millor que millor.
Molt bé.
Per exemple,
un moment ideal
per un gelat
és un baranar.
Sí.
Per què no?
Però un.
No,
un ara
i un després de sopar
i un a la matí.
Sí,
perquè porta molt de sucre.
Per això t'ho he dit.
Per el sucre que porta
i per les gràcies que porta
i per el contingut
que és en ell.
Considerem-lo com un aliment
i per tant
té importància
el gelat.
L'hem de vigilar,
no excedir-nos,
però té importància.
I si et sembla,
ja perquè ve que no tenim temps
ja n'hauria...
Sí,
ja com sempre,
cada vegada ens en agafem més.
Dos petits regals
que són dos recursos
per problemes a l'estiu.
Un és les baixades d'atenció.
Ah, sí,
això passa molt.
Doncs el que va molt bé
per les baixades d'atenció
són les infusions de romaní.
Patam,
Núria.
Infusió de romaní.
Infusió de romaní.
Això qualsevol arbolar
hi trobarem.
Sí, romaní.
Romaní.
Sí, sí,
en podem trobar amb facilitat,
a més,
és de les nostres contrades.
I com es fa?
Com si fos una infusió de manzanilla?
Sí, sí,
calentem aigua,
quan està bullint
posem el romaní
i el deixem infusionar
aproximadament uns tres minuts.
Ho traiem,
si ho voleu endur.
Ah, per tant,
es posa el romaní
dins de l'aigua que vull.
No, no, no,
fora, fora,
quan ja s'enganya l'estet fora.
Sí,
però és com una manzanilla.
Com una manzanilla, sí.
I l'altre és
les begudes isotòniques,
que també són interessants.
Ens enfiem,
A veure,
les comercials,
ui, ui, ui,
estan pensades,
teòricament,
per fer un aport mineral
i així mantenir l'equilibri
que té el que necessita el cos.
Hídric,
o sigui,
d'aigua i de minerals.
D'acord?
Home,
les comercials,
hi ha algunes marques,
no podem dir marques aquí.
Sí que podem dir marques per aïe.
No, però és que tampoc.
Bueno,
és que no seria molt just, tampoc.
Hi ha marques
que, bàsicament,
no fan la beguda isotònica
encara que ens ho facin creure.
Ens venen aquesta idea
que recomposa.
Podem confiar més
en el que són begudes isotòniques
de cara als esportistes?
Sí.
Les que busquem,
per exemple,
amb botigues especialitzades
seran realment
les que són isotòniques.
Però, si no,
te'n recomano jo una
de casolana.
Ah, i tant.
Molt senzilla.
Aigua,
el suc d'una llimona
i, atenció,
una culleradeta de sal marina.
Aquí és important
que sigui marina.
Penseu que tot el que són
els minerals
que porta l'aigua de mar
són quasi equivalents
als minerals
que tenim a la sang.
I si és sal normal
no serveix?
No, sal normal no serveix.
Ha de ser marina.
Perquè la sal marina
és molt més rica
en més minerals.
La sal normal,
refinada,
en el que sé que
no,
bàsicament,
només té sodi,
té clor.
Poca cosa més té.
En canvi,
la marina,
per això et deia
que és més interessant,
aquesta,
que rara vegada
la trobarem
si no és en botigues
especialitzades,
dietètiques,
arboristeries,
alimentació biològica.
La podem trobar,
no és difícil,
però en aquestes botigues.
I una miqueta de sucre,
no?
No,
res de sucre.
Aigua,
llimona i sal
i una culleradeta
de sal marina.
Això és el que en diuen
el suero natural,
no?
Doncs això és una beguda
clàssica i sotònica.
molt bé,
per fer a casa
i evitar aquestes
baixades d'atenció
que són tan típiques
de l'estiu.
Felip,
ens queden molts programes,
jo diria que només un...
Mira,
la setmana que ve
serà el darrer...
Ah,
t'ho vaig dir,
allò dels massatges.
M'ho vas dir,
però va,
torna'm a recordar,
abans que tancem la temporada,
que volem que s'apunti molta gent.
Sí, sí,
i tant.
Aquest estiu
faré un conto de massatges,
aquí a Tarragona.
Dins de les activitats
aquestes de l'estiu jove,
no?
De l'estiu jove,
sí.
És un curset de massatges
que farem una mica
un repàs dels massatges
des d'aquí
fins al que és Orient.
Passem per tot un munt
de tipus de massatge.
És una activitat
que està pensada
per majors d'edat,
això sí,
a partir dels 18 anys.
Pot vindre qui vulgui,
amb parella,
sol,
i l'únic que ha de fer
és anar a apuntar-se
a l'Ajuntament,
penso que ho fan
les inscripcions.
I en quants dies seran,
això?
Tals dies a la setmana?
Sí,
això seran
vuit dies seguits,
és a dir,
una setmana sencera
i tres dies.
Els horaris ja els preveieu
perquè pugui venir
molta gent?
Sí,
si no recordo malament
són de les set,
de set a nou,
em penso que és,
de set a nou del vespre,
i em penso que és
la primera,
els primers dies de juliol.
Molt bé,
doncs ja podeu anar
a inscriure-vos
a l'Ajuntament aquí,
a l'edifici de l'Ajuntament
a la Rambla Nova.
Felip Caudeta,
esperem la setmana que ve
ja per tancar
la temporada.
Ai,
fins la setmana que ve,
Felip,
gràcies.
Adéu-siau.