Felip Gaudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Què vols, què vols? Que portes tota la tarda fent-me la pilota?
Què vols de mi?
No, la pilota no. Avui et vull demanar un petit favor.
Vull que per uns instants t'imaginis que estàs a la platja,
que fa un dia esplèndid, fa un dia d'aquests de sol agradable,
un solet que escalfa,
i tu estàs estirada en una maca,
prenent aquell sol tan agradable,
i sentint com les ones, a poc a poc, arriben a la platja.
I en aquell precis instant,
sens algú que et diu, escolta, Núria, que està preparada la falca,
i llavors et dones compte que estàs dins la Ràdio Tarragona
i que tothom t'està demanant que si pots fer les notícies
perquè és l'hora i es fa tard.
I a més que tens mil compromisos que fer.
Bé, és que això li ha passat ara mateix a molta gent.
Acabes baixar la productivitat de tothom que ens escolta treballant a zero,
però en sé que has sigut un cop.
Això passa, no?
Això és el que passa normalment.
El problema és això.
El problema és que el ritme de vida que portem
ens exigeix no tindre aquests espais de tranquil·litat,
de pau, de relaxació.
I Núria, avui et vinc a parlar d'això, si et sembla.
Et vinc a parlar de la relaxació.
És que només parlem així jo ja em relaxo.
Dels moments d'estrès i de com relaxar-nos.
Sí.
Però n'hem parlat a vegades ja de la relaxació.
Sí, n'hem parlat de l'estrès.
Fins i tot hem fet relaxacions.
Però avui una mica et vull parlar del concepte de relaxació.
Senzill.
A veure, la relaxació és una cosa que és gairebé imprescindible
per la vida que portem avui en dia, pel ritme que es viu.
A les escoles els nanos estan prejonats per estudiar,
pels exàmens, per les notes, pels papes, per les mames.
A la feina també.
Que si el nostre cap ens apreta, que si hem d'entregar no sé què,
que si les factures que hem de pagar...
Tot són presses, tot són presses.
I no pot ser.
Fins i tot el telèfon sona...
Deixeu-nos.
I no ens deixa tranquils, imagina't.
Digues, digues, doncs.
Com entendríem què és la relaxació?
Com sabem que estem relaxats?
Més que com sabem, el problema és això.
Que molts cops no ho sabem.
com podem passar en aquest estat?
Com podem accedir-hi a això?
Gairebé la relaxació hauria de ser un bé...
Un bé social, s'hauria d'entendre.
A les escoles, de petitets, se'ns hauria d'ensenyar a relaxar-nos.
Als nanos, quan són petitets, se'ns hauria de dir
mira, quan estàs nerviós, doncs hi ha unes maneres de fer
per poder estar més tranquil.
Per tant, jo des d'aquí proposo que a les escoles s'ensenyi
quatre conceptes interessants per relaxar-se.
Home, acabaríem amb aquells nens hiperactius.
Bueno...
Bueno, hiperactius no, però els nens allà una miqueta massa...
Els hiperactius són...
No, però donaríem recursos a molts, a molts, moltíssims nens,
futurs, adults, per tant, futurs integrants d'una societat
que va a un ritme massa accelerat.
Necessitem calmar aquest ritme.
Trobes que el cos el necessita?
Trobes que estem forçant massa el cos en aquest sentit?
Moltíssim. Avui en dia s'estan fent molt comuns un plegat de malalties.
Totes gairebé derivades del sistema nerviós, o fins i tot de l'estrès mental que vivim.
Perquè jo no sé si amb aquest lapsus que tenim de temps lliure, no?,
durant el cap de setmana ja en tenim prou per regenerar-nos,
o depèn de com ens agafem també el cap de setmana.
El cap de setmana, mira, Núria, ara m'ho traus, m'estires la llengua, no?
El cap de setmana pot ser realment una eina de relaxació,
no només en el moment en què la fem,
sinó que podem convertir el que fem al cap de setmana
en un record tan agradable com perquè durant la setmana ens serveixi.
Així ha sigut molt bonic.
Exemple i gràcia.
La Núria atarrega una ràdio que tothom ha de punxar aquesta emissora,
ha de fer l'altre, no?
Tots són presses, tothom t'apreta.
Llavors, la Núria, qui diu la Núria, diu tothom que ens està escoltant,
si resulta que el cap de setmana ha realitzat alguna cosa molt agradable,
com ara, suposem, una excursió a la muntanya,
o una passejada per la platja,
o s'ha trobat amb molts amics i ha fet un dinar ben alegre, ben divertit,
doncs si és capaç de fixar aquells records,
potser en els moments en què té molt d'estrès, en què té molta necessitat,
en què té que tothom l'apreta,
el fet de recordar-ho pot convertir-se en una parada,
que és bàsicament el que fem.
Amb la relaxació aturem el ritme que tenim vital,
el ritme nerviós, el ritme frenètic,
i el reconvertim.
Quin és el principi bàsic de la relaxació, Núria?
Que jo això també em vaig parlar l'any passat, la temporada passada,
i et vaig dir que era un dels secrets per viure molts i molts anys bé.
La respiració.
Et voilà.
Sí?
La respiració.
Mitjançant la respiració,
podem aconseguir canviar un estat emocional.
Si us fixeu,
quan nosaltres estem tristos,
respirem d'una manera molt concreta,
d'una manera curta, tallada, assinglutada.
quan nosaltres estem enfadats,
respirem d'una manera potent,
és a dir, obrim les narines,
que entri molt d'aire,
però ho fem d'una manera molt forta.
Si nosaltres aconseguim,
en el moment en què estem nerviosos,
simplement adonar-nos del ritme respirador que tenim
i canviar-lo,
voilà, què tenim?
Tenim una relaxació en curs.
Tu proposes que no només esperem el cap de setmana per relaxar-nos,
sinó que durant el dia també hem de fer...
La meva proposta és...
Els nostres minutets.
...que sigui diària.
D'acord?
I avui, avui, dotar-vos,
a tu, Núria,
i a la gent que ens escolta,
d'uns quants recursos
o maneres diferents
de buscar la relaxació,
fàcils,
ràpids,
però només en una condició.
Això sí que s'ha de dir.
S'han de practicar una miqueta.
Practicar què vol dir?
Si aprenguéssim
a convertir-ho en un hàbit,
si ho aconseguíssim,
és a dir,
si cada dia diessim,
m'hi vaig a dedicar només tres minuts,
és que no falta més, eh?
Tres minuts al dia.
Tres minuts, mínim.
Tres minutets
a practicar una respiració,
és que segurament,
però no segur,
si juguem el que vulgueu
aquí d'avant de la taula,
canviaríem completament
no només la nostra situació d'estrès,
sinó les nostres relacions personals,
les nostres relacions laborals.
Ho canviaríem tot,
només en tres minuts.
si ho aconseguim,
fins a establim una pauta.
Proveu una setmana,
la gent que ens escolta,
jo convido tothom...
Però no només amb respiració, eh?
Donaràs altres consells, també.
Sí.
Va, doncs donaràs una setmana
i escolta,
quan hem de dedicar
aquests tres minuts
enmig de la feina,
en moments en què estem,
que explotem
o sempre a la mateixa hora,
a la nit?
Si ho volem convertir en un hàbit,
hem de buscar
que sempre sigui a la mateixa hora.
D'acord?
Hem de buscar
associar-ho a algun dels altres
fets quotidians.
Si el que resulta
que volem tindre un bon son,
descansar,
doncs llavors l'hora ideal
serà després de sopar
o just abans d'anar a dormir.
Jo proposo,
jo proposo,
una hora ideal
és a mitja tarda, potser,
quan la gent surt de la feina,
si és que tenen feines
de matí i tarda,
o quan els nens
han sortit de l'escola,
posar aquell espai.
I saps quan crec jo
que també ha de ser un moment
i de venir?
Després de dinar,
o sigui,
en el temps en què
hauries de fer la migdiada,
però que no pots fer la migdiada
perquè treballes,
doncs en vez de la migdiada...
Sí, podríem suplir-ho,
fins i tot.
Si féssim una relaxació ben feta,
podríem aconseguir
un efecte semblant
al de la migdiada,
un efecte reparador,
un efecte sanador.
Aquesta és la paraula.
Llavors, a veure,
perquè avui m'han dit
que avui tenim algú
que estava inquieta
quan sàpigut
que parlaríem d'això.
Jo li he dit,
tranquil, la dona,
no t'amoïnis.
Que t'arreglarem tot.
que t'arreglarem.
Bé,
més que arreglar-ho,
jo li proposaré
aquesta combinada
que tenim,
doncs,
un mètode
que pot servir
per ella
i per molta més gent.
Presentem els oients,
és la Laura Carbonell
que ens està ajudant
aquests dies.
Laura,
bona tarda.
Bona tarda.
i mira,
digues,
què li vols demanar al Felip?
Jo li volia preguntar
perquè jo soc estudiant
i el que passa
és que quan són èpoques
d'exàmens
em fico molt nerviosa
i no rendeixo.
No puc estudiar
perquè no em relaxo.
Vaja,
però què és el que et posa nerviosa?
El pensar en l'examen
o en el moment de fer-lo?
El pensar que he de fer un examen
em fico jo que tensa.
Em fico davant dels llibres
i no sé per on començar.
Bé,
llavors és a veure
què podria fer jo.
Això és molt senzillet.
Això passa, no?
Passa inclús amb la gent
que té molta feina
que s'atabala
només de pensar
la feina que ha de fer
i no fa res.
Sí, sí.
Se'ls hi fa una muntanya.
D'acord?
I no pot ser.
Llavors,
en el cas de la Núria
podem fer dues coses,
bàsicament.
Podem fer...
Laura.
Ai, Laura, perdó.
Perdó, la Núria, ets tu.
És difícil recordar
més d'un nom a l'hora.
Cosa d'homes.
Bé, això que deia.
Doncs podem fer dues cosetes,
Laura.
Una és una qüestió respiratòria,
és a dir, podem fer un petit exercici respiratori
que et pot ajudar perfectament.
I l'altre,
el que podem fer
és una petita visualització.
Molt senzilla.
Es pot combinar les dues coses.
No és tan difícil.
La visualització es fa
imaginant una situació
que jo t'explicaré ara.
I la respiració
l'has de practicar una miqueta.
Només es demana això.
És molt senzill.
Quan estiguis davant dels llibres,
el que has de fer
per fer allò de la relaxació,
si més no,
o és...
O treus els llibres de davant
o tanques els ulls.
No?
En tancar els ulls n'hi ha prou.
T'asseus ben còmode,
a la cadira que estiguis,
on t'estiguis...
I l'únic que has de fer,
Núria,
ara...
Jo t'explico primer la part respiratòria,
després t'explico la part...
la part projectiva.
És agafar aire amb el nas,
inspirar amb el nas
i intentar
omplir ben omplir la panxa,
ben plena.
Quan la tens ben plena,
l'has de deixar anar amb la boca.
El que has d'intentar, Laura,
és que l'aire que entra,
la inspiració,
sigui el més llarg possible.
És a dir,
duri més.
Com més aire entri, millor.
fins que no puguis més.
I quan no puguis més,
simplement l'has de deixar sortir,
sense fer cap força.
Què vol dir això?
Vol dir que la inspiració
ha de ser activa
i l'expiració ha de ser passiva,
ha de ser sola.
D'acord?
Cada vegada que expiraràs,
que treuràs l'aire,
la teva musculatura
i els teus nervis,
el teu estiu nerviós,
es relaxarà una miqueta.
senzill.
Important que sigui amb la panxa,
perquè això voldrà dir que
entra el màxim d'aire possible.
Per saber si ho estàs fent bé,
l'únic que has de fer,
Laura,
és posar-te la mà
a la panxeta,
damunt del malic,
i notar com cada vegada
que agafes aire,
aquesta mà
es separa del teu cos
i quan deixes anar,
torna a entrar.
D'acord?
Això és la part de respirar,
molt senzilleta.
Aquest és l'exercici bàsic
per relaxar-se.
Després,
ja no pel cas de Laura,
però no explicarem una altra
per la gent que vol dormir bé,
que és una miqueta diferent.
Amb aquest n'hi haurà prou.
I l'altre
és el que hem dit abans
que hauries de projectar una miqueta.
Què vol dir?
Què volies imaginar?
L'hauries d'imaginar.
Tancar els ulls,
seguir respirant
tranquil·la
i intentar
desplaçar-te
a un espai agradable.
A l'espai que tu en ment tinguis
com és agradable.
Si tu, per exemple,
estàs bé a la platja,
doncs a la platja.
Que tu estàs bé
al mig de la muntanya,
doncs a la muntanya.
Que tu estàs bé
en algun espai de la teva vida
que tu recordes que és agradable,
t'hi desplaces allí.
D'acord?
I el que has de fer
és imaginar-te
que estàs davant dels llibres
o davant de l'examen
que has de fer,
davant de la prova
que tu
t'hi has d'enfrontar
o has de passar
i t'hi has d'imaginar
fent-ho
però somrient.
O sigui, realment,
el que estem fent
és convertir
una situació
d'agradable,
una situació
que genera por,
que genera tensió,
en alguna cosa
agradable.
Ho hem d'apropar
a nosaltres.
Ho hem d'apropar
i hem de transformar
en una situació
que ens faci sentir bé.
I és tan senzill
com imaginar-nos,
si tu veus el cas,
doncs és l'examen,
doncs,
fent l'examen
en el lloc
que tu consideres
que és agradable,
si tu ja t'ho he dit,
si tu imagines
que és la platja,
doncs,
estàs fent l'examen
a la platja
i tu t'has de veure
somrient
i feliç
a la vegada
que estàs respirant.
Això calmarà molt,
molt, molt
la teva ansietat
i els teus nervis
preexamen.
És un petit
recurs
que podem fer servir.
Tothom que ens escolta,
igual que la Núria,
ho pot adaptar
a la seva situació.
És a dir,
el truc simplement
està en imaginar
la situació
que ens és difícil
en un espai
que ens és molt agradable
i imaginar també
que la situació
s'està convertint
en alguna cosa
molt agradable.
És positivitzar
aquella por.
Parlem de tècniques
respiratòries
que pel que dius
és una mica
la mare dels ous,
ho és tot, no?
Ho és tot,
ho és tot,
amb relaxació
ho és tot.
També després
hi ha aquesta tècnica
que dius
d'imaginar,
de projectar-te
cap a un espai
possible
i jo crec
que hi ha d'haver
tècniques més físiques
perquè imagino
que la musculatura,
relaxar la musculatura,
fer uns exercicis
d'estirament o alguna cosa
també deu ajudar bastant.
Sí, sí.
Tenim, per exemple,
quan estiguem moltes hores
estudiant,
ensenyim-nos el cas
de la Laura,
que passa moltes hores
estudiant
i doncs
tota la seva musculatura
s'engarrota
i es posa molt tensa.
I acaben
mals d'esquena,
mals de coll,
mal al cul,
perquè està assentada.
Doncs farem un petit...
Jo n'ensenyaré
un altre exercici
molt senzill
que pot ajudar
una miqueta.
Concentreixen,
començarem
igual que l'altre,
respirant,
agafant aire,
preven bé la panxa
i deixant-la anar.
Llavors el que hem de fer
seguir respirant
i deixar-la anar.
És,
agafarem aire,
d'acord?
Ben plans d'aire
i el que farem és
fer força amb tot el cos,
és a dir,
estrenya tot el cos.
Els punys,
els peus,
les cames,
que tot el nostre cos
es converteixi...
Tots els músculs tensos,
tensos, tensos, tensos, tensos.
I estem aguantant l'aire, eh?
Tensos, tensos, tensos, tensos, tensos.
I llavors,
de cop,
deixem anar l'aire
i deixem anar
tota la força
que estem fent.
de cop,
aquí no a poc a poc, eh?
No, no, no,
aquí ha de ser explosiu.
Deixar-lo anar.
Amb tres cops
baixarem molt
l'atenció acumulada.
I això es pot fer,
es pot fer un gran servei
per fer una pausa
mental i física
pel cos.
Que és important,
la pausa pel cos.
No ho hem dit abans,
Núria,
però
ara només parlem
de l'estrès.
Però hem de pensar
que la relaxació
té grans beneficis,
no només per l'estrès.
Per exemple, Núria,
la gent
que pateix
diabetis,
o sigui,
la gent que té sucre,
doncs,
l'estrès,
ai, l'estrès,
l'excessió
baixa el sucre,
precisament,
baixa la glosèmia.
Com s'entén això?
Pels mecanismes
que té pròpiament
d'adrenatge el cos,
és a dir,
quan nosaltres també
estem més relaxats,
secretem
menys adrenalina,
també.
L'adrenalina és una substància
que precisament
també augmenta
el sucre en sang.
també baixa
la tensió arterial,
calma l'ansietat
i fins i tot
descontractura
la musculatura,
que això ho hem comentat ara
quan fem aquest comentari.
És a dir,
si aconseguéssim
incloure la relaxació
una miqueta
en la nostra vida,
ben segur
que canviaria.
Comentaves abans
un cas que jo crec
que li pot servir
a molta gent,
és la gent,
doncs,
que no pot dormir,
que li costa dormir,
a veure,
no parlem de problemes
d'insomni
realment greus,
però gent que li costa
agafar el son
i que potser,
doncs,
a vegades,
mira,
els hi és...
Sí, sí, sí,
algú que tingui
una mica d'alteració
per anar a dormir
i no agafa el son.
O gent fins i tot
que va a dormir
molt cansada,
això ja ho t'ho havia
comentat alguna vegada,
que estàs tan cansat,
tan cansat,
tan cansat,
que clar,
dorms,
el que passa és que
com que vas a dormir
sense cap exercici previ,
doncs,
tampoc és que acabi
de descansar
i no costa res
abans d'anar a dormir
si estàs tan carregat
fer alguna cosa.
Bé,
ja hi ha una...
hi ha una relaxació,
que més bé
és una respiració
que prové
del món del ioga,
que és el que li diuen
la respiració quadrada.
EIN.
EIN.
I és quadrada
perquè...
el concepte
és quadrat
i ara t'explico
què vol dir això.
És quadrada
perquè és una respiració
que es basa
en tres temps respiratòris.
La inspiració,
l'aguantar l'aire
i la expiració.
i serà quadrada
perquè farem que
tres temps respiratòries
durin el mateix.
què vol dir?
vol dir?
dir que jo agafo aire
s'ho posem
i mentalment conto
està a quatre.
Laura,
prova-ho.
Sí, sí, sí, sí.
I ens diu...
a mesura que el Filip
ho digui.
Posa't còmode,
Posa't còmode,
Núria.
Vinga, va.
i l'Aura també.
I l'Aura també.
Les dos,
posem-se còmodes.
Vinga.
Vinga, agafeu aire
i jo vull que compteu
cadascú...
Jo comptaré està a quatre,
us poseu el ritme jo,
però aquí la gent
que ens està escoltant
i quan ho feu
sense direcció,
apliqueu el temps
que vosaltres creieu
que podeu aguantar bé.
Un ideal,
un ideal,
per fer-ho perfecte,
seria gairebé
uns sis segons.
D'acord?
però no passa res
si no arribem
amb la pràctica,
també la capacitat
inspiratòria
pot augmentar.
Com més ansiosos estem
i més nerviosos,
normalment
fem servir
temps respiratoris
més curts.
Com més tranquils estem,
podem fer servir
temps respiratoris
més llargs.
Comencem amb quatre,
que seria el senzill.
Agafem aire,
un,
dos,
tres,
quatre.
L'aguantem.
Un,
dos,
tres,
quatre.
El deixem anar.
un,
dos,
tres,
quatre.
Aguantem.
Un,
dos,
tres,
quatre.
Tornem a agafar aire.
Un,
dos,
tres,
quatre.
Aguantem.
Un,
dos,
tres,
quatre.
El deixem anar.
Un,
dos,
tres,
i quatre.
Fem un quadrat.
Què tal, Laura?
Bé, bé.
Fa cara de més tranquil·la.
Ens ha canviat la veu, sí.
I us ha canviat la veu.
Afrontaràs l'examen de demà positiu, no?
Ja ho heu vist?
No, no, no.
Jo l'exercici curiós.
Simplement amb dos voltes d'aquest quadrat,
fer dos vegades el quadrat aquest,
ja hem generat una mica que el to de veu vagi.
D'acord?
Perquè hem centrat la concentració en la respiració.
Aquí es mouen diversos temes,
no només el tema respiratori,
sinó també el tema mental.
Clar, és que ara t'anava a dir,
és que te'n dones compte
que per relaxar-te és això.
Podries fer simplement, suposo,
concentrant-te en un punt,
vull dir, és el que deies abans,
no?, amb la concentració.
El que passa és que si ho fas,
a més, concentrant-te en la respiració,
doncs tot això que guanyes.
Saps com es diu això?
La suma d'aquesta concentració
i aquesta respiració.
Això és el que tothom a vegades diu,
és que jo no en sé.
Això es diu meditació.
És a dir, la meditació
té moltes formes possibles.
Tothom diu,
ah, és que tothom té la idea
aquella del senyor sentrat a terra,
amb la posició del flor del loto
i amb les mans amb gia mudra
i pensant i cantant alguns mantres
o, al contrari, amb els ulls en blanc
i respirant.
I la seva ànima fotant.
Deixeu-vos estar.
La meditació té moltes formes possibles.
La meditació més senzilla,
la més clàssica de totes,
és el que diuen el vipassana.
Aquesta és la meditació
que la història diu
que feia Buda quan es va il·luminar.
I el vipassana
simplement era una respiració
que tècnicament
només es resumeix
a l'observació de la respiració.
A observar com entra l'aire
i com surt.
I amb això penseu que el cap
ja deixa de pensar
en tots els problemes
i totes l'estrès que tenim
i d'això.
Però ja ho has vist.
Escolta, ara m'hi has fet pensar
una cosa que havia sentit jo
fa molt de temps,
una tècnica també,
que és això,
és de la concentració que dèiem,
a l'hora d'anar a dormir
consistia en estirar-te al llit,
bé,
dins lo relaxat que puguis,
i llavors anar-te concentrant
un per un
en totes les parts del teu cos,
els dits del peu,
anar pujant les cames,
el ventre,
els braços i tot.
Això és fer conscienciació
corporal,
que es diu.
Fer un repàs
i un recull
de tot el que tenim,
de tot el que ens fa mal,
fins i tot,
perquè amb aquest repàs
que podem fer,
hi ha tècniques de relaxació
que el que fan
és simplement fixar-se
en els punts de dolor.
Tu has tirat
o tu has assegut
respirant
i comences una mica
a repassar el teu cos
i veure on et fa mal
i on no et fa mal.
I en els llocs
on trobis mal,
l'únic que has de fer
és fixar-te allí
amb la tensió
i respirar.
I notareu
com aquell dolor
que teniu,
aquella tensió,
va desaparèixent.
a poc a poc.
Ja veig,
eh,
que això de la respiració,
escolta,
podria donar per mil capítols.
És la clau de tot,
Núria.
I tot i així
no et fem cas.
No ho sé
per què no et fem cas.
Per què costa tant
anar al dia a dia a parar?
Perquè de vegades
dubtem
de l'efectivitat
de les coses senzilles.
Resulta que
en salut
i en teràpies
i en aquest món
del benestar
les coses més senzilles
són les que donen
més resultat,
són més fiables,
però són les que més
costen de creure.
Vivim en una societat
que ho vol tot complexa,
ho vol tot
dificultós,
tecnològic.
Si no ho veu tecnològic,
dubtem
de l'efecte que té.
Però una cosa tan senzilla
que la fem tantes vegades al dia
com respirar,
si simplement
intentéssim fer-la bé,
ens canviaria la vida.
Home,
hi ha un cas
en què sí que ho fa molta gent,
és un cas
d'aquests mítics
de tradició popular
que és,
no que ho diuen,
quan t'enfades
abans d'explotar,
respira tres vegades,
fons, no?
Sí, sí, sí.
Està de passar.
O comptar,
no t'he dit mai,
comptar a 20,
comptar a 100,
però què fem
quan comptem a 20 o 100?
Canviem el ritme respiratori,
torna a ser el mateix.
Aquesta és la clau de tot,
noia.
Ai, Felip,
doncs gràcies un altre dia
per donar-nos claus
i t'esperem la setmana que ve,
Laura,
que tornaràs.
I tant.
Li desitgem bona sort,
no tens cap pulsió màgica
per l'examen?
Aquí li hem de dir això sí,
bona sort a la Laura,
eh?
Li hem de dir que l'examen
que el faci força bé.
I que no n'hi ha prou
amb relaxar-se a Laura,
vull dir també estudiar una miqueta, eh?
Clar,
perquè...
Era una broma.
No tens cap pulsió màgica,
a tu,
que t'agrada tant
la cuina
i els ingredients
i els aliments
i tot això?
Home,
el que va molt bé
per fer un examen ben clar
són els sucs de fruita,
naturals,
naturals,
eh?
Aleshores,
previs a l'examen,
al dematí
o la nit abans,
sucs,
sucs naturals.
Però només sucs.
Sucs,
sucs
i menjar que sigui lleuger.
Res de frigits,
per suposat,
i mínim grasses,
grasses millor que no.
Perquè l'estómac
no hagi de desviar...
No,
ja no és això només.
Fem una...
Quan estem estudiant,
es gasta molta energia estudiant,
personal,
i també es perden minerals.
Llavors,
per això és interessant
els sucs de fruites.
No és el mateix
que feix de sí,
sí, sí,
però quasi,
el cos.
Llavors,
els sucs de fruites
et donen molta capacitat
per tindre una ment més clara.
En canvi,
si mengem moltes grasses
o molts afregits,
doncs ho tindrem molt més difícil
perquè el nostre cos
estarà molt ocupat
fent digestions
i fent que el fetge funcioni.
Per tant,
un,
menjar lleugeret,
la nit abans,
i al dematí,
sucs de fruita.
I mengeu alguna cosa també,
no només els sucs,
que l'estómac
tampoc pot anar
buit-buit,
però res que sigui...
sobretot eviteu les pastes industrials.
Un bon esmorzar.
Felip,
moltes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.