Un divendres més ens atem o abordem el cap de setmana parlant amb el Felip Caudet.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Nuri. Bona tarda a tothom que ens escolta.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
El Felip se'ns ha deixat una barba gairebé de Pare Noel.
Home, és que amb el fred he pensat, escolta, dic,
dic més val protegir-se una miqueta, eh?
I mira, és una manera natural de protegir-se contra el fred.
Sí? Recomanes, doncs, que la gent en aquesta època es deixi una mica de barba?
Sí, per què no?
Ben cuidadeta, eh? Tampoc cal anar guarro.
No, no, no. Jo mira, la porto molt retallada, eh? La porto maca.
Passa que encara no la tens blanca.
No, i esperem que tardi uns quants anys en tornar-se blanca, eh?
Però, en fi, més enllà de l'estètica, avui em portes un tema que m'agrada molt.
Ai, sí, t'agrada.
No em sé gran cosa, però m'agrada.
És un tema gustós.
I aromàtic.
I aromàtic.
Parlarem avui de les espècies.
De les espècies parlarem avui.
Les espècies que bàsicament les coneixem en dos àmbits, dos usos per cuinar i terapèutiques, dius que també són.
Sí, poca cosa més, però avui precisament per això. Avui vinc a parlar una mica que les espècies que poden tenir un ús terapèutic,
doncs en aquest àmbit són una mica desconegudes.
Doncs sí. De fet, en general, són com a desconegudes perquè acabem utilitzant, almenys per cuinar, les 3 o 4 de sempre.
I n'hi ha moltíssimes més.
Ho han deixat de ser, de tenir, o la importància que tenien.
És a dir, les espècies són un condiment molt, molt antic, Núria.
Pensa que els romans ja a les seves expedicions militàries en feien servir.
I després els àrabs. Nosaltres, gràcies als àrabs, és com ens van arribar l'ús de les espècies.
I algun residu ens ha quedat a la cuina, molt puntual, d'aquests àrabs.
En tenim d'espècies que es poden conrear i agafar aquí mateix, no?
I n'hi ha d'altres, però, que venen de més lluny, que aquí potser no abunden.
Sí, el fet és que, bueno, primer parlem-ne que és una espècie, perquè...
Sí, sí, anem a delimitar, perquè ell m'ha dit, diu, no parlarem de plantes, en general.
Sí, parlem de parts vegetals, però no tal com ho coneixem com a planta, no?
Una espècie seria, més aviat, la part dura, és una part dura que acostuma a ser d'una planta,
pot ser un fruit, pot ser una escorça, pot ser un tros d'arrel, pot ser fins d'alguna fulla...
i que, dins, o sigui, dins, les grans propietats que té, és que sobretot té un sabor molt concentrat
i una capacitat de desprendre molt d'aroma, gràcies, sobretot, a que tenen el que es diuen substàncies volàtils.
Aquí les substàncies volàtils, parlem d'olis essencials, un cop n'hem parlat, per això els olis essencials són concentrats,
fan aquestes olors, d'una altra substància es diuen els tenins, els tenins, és una substància, precisament, que també l'aporta el vi,
el vi negre, normalment, se n'hi afegeixen, o hi ha un vi que em porta.
Per tant, de totes les plantes en podríem treure una espècie, o no? El que passa és que cada planta tindrà les espècies...
N'hi ha plantes que són més aromàtiques i, per tant, servirien més, en aquest sentit, de l'espècie.
Jo et dic que en origen es feien servir per la cuina, exclusivament, aquí a la nostra cultura.
Però, si anem a cultures una mica més antigues, com és, per exemple, la cultura xinesa, o la cultura de l'Índia,
doncs aquí ja ho feien servir, dins la seva salut, dins el sistema mèdic, les espècies estaven contemplades com un fàrmac més,
com un medicament més, el qual feien servir o separat de les menjades o inclòs de les menjades.
Perquè, Talib, llavors m'ha pensat dir que les espècies que tirem normalment al menjar
també tenen una repercussió directa sobre la nostra salut,
o és amb tan petita quantitat que les tirem i amb tan poca regularitat que no?
No, sí, i tant que la tenen, i la poden tenir.
El pensament més que el que la tenen és que la poden tenir, d'acord?
Un principi bàsic a l'hora d'utilitzar espècies és la quantitat, l'han de fer servir poqueta.
Un excés farà que, per exemple, si ho fem servir per cuinar, tot un plat tindrà el mateix gust.
I amb aquesta poqueta quantitat que fem servir a diari per cuinar, ja repercuteix en la nostra salut?
Si som contínus, amb una menjada, per suposat que no.
Però si fos algun tipus d'espècie que li volem donar un sentit terapèutic i la fes servir habitualment...
Vaja, se m'acuden espècies tan habituals que fins i tot en el dia a dia, cada dia,
podem arribar a menjar pebre, podem arribar a menjar orega, fins i tot, o julivert.
I això és de dia a dia. Aquestes sí que són quotidianes.
Doncs si fos dia a dia, realment sí que tindria una repercussió.
O també és enfocat... És que la presentació també és important aquí.
perquè amb un menjar és una manera concreta de presentar una espècie.
Però, per exemple, fer una infusió d'alguna espècie és una manera encara més directa
de posar aquesta substància dins el cos.
El cos l'absorbeix potser millor, no?
Clar.
Una altra virtut que tenien les espècies, Núria, que se n'oblidem i passem,
és que també servien per conservar.
Avui en dia perquè tenim les neveres.
Sí.
Però, antigament, perfectament es feien servir perquè les espècies en general...
Parlem de termes generals, eh? Després ja en parlarem d'espècies concretes.
Doncs... Tenen una gran capacitat bactericides, és a dir, maten els bacteris, els microbis.
Ah, sí.
Llavors es feien servir, sobretot, per tapar els sabors i per tapar les olors d'aquelles coses
que no eren tan fresques.
Ah, ah.
Doncs és una manera de conservar.
El perver vermell, per exemple, no has vist mai aquells adobats, aquells adobs...
O i tant.
...que es fan, doncs, es fa per protegir la fermentació de la carn.
Molt bé.
Això és una manera.
I també les espècies, a tant, Núria, que han anat molt relacionades, eh?
Sobretot amb el nivell adquisitiu, amb els diners.
Vull dir, això que hi ve tot el món, eh?
Les espècies que podríem dir bones, més exòtiques, la canyella, com el pebre, el clau,
que ara clau tenim molt a mà, ara anem al supermercat i en comprem,
però antigament no era així.
Doncs aquest tipus d'espècies només la tenien les famílies adinerades.
Ah, ah.
En canvi, qui no tenia gaire escalerons, doncs, havia de fer servir més aviat
les herbes que tenia a prop de casa.
Clar. Home, avui en dia el safrà és el que es posa a la paella perquè tingui aquell coloret groc.
Sí.
Encara és caríssim, eh?
Home.
El safrà bo i bé, però després hi ha colorants grocs que...
Molt car pel mètode de recol·lecció que té, que és molt curós.
Sí, sí, s'han de molt de cuidar-ho i es necessiten, es fa manualment,
i es necessiten molts, molts, molts d'estigmes de la planta del safrà
per fer realment una miqueta de safrà per fer-ho servir.
Llavors, encareix el procés això, la manera.
Antigament era car, no només per la manera d'extracció, sinó tot per la llunyania.
I avui en dia, doncs, com el transport això s'ha desvirtuat.
Però pensa que hi ha hagut moments històrics en què les espècies tenien més valor que l'or.
Per exemple, la primera espècie que va arribar aquí, exòtica, va ser el pebre.
Doncs el pebre li deien el regal dels reis.
Perquè, clar, era tan cara, tan cara, tan cara, que només se la podien permetre els reis.
Avui en dia no, avui en dia pots comprar pebre a qualsevol lloc i de diverses varietats.
Blanc, negre, vermell.
Amb facilitat, cosa que ara no és així.
El que et deia abans que els xinesos i els indis ja en feien servir,
pensa que tenien espècies, el feien servir com a medicaments, us he dit abans.
Sí.
Doncs, per exemple, a la canyella en feien olis i en feien cremes, pomades.
Del safrà, que t'ho has dit, doncs en feien no només medicaments, en feien tins.
Ah, és el color groc.
Aquell color tan maco, d'aquelles teles que ven de l'Índia, en origen venia tintat pel safrà.
O la nou moscada.
L'has menjat alguna vegada, la nou moscada?
Bé, clar, com a espècie.
S'ha de regar una miqueta, és molt dura.
Doncs, la nou moscada, mira, es fa servir com a desodorant.
Es pot fer servir com a desodorant, fins i tot, sí, sí, sí.
Aquí no estem acostumats a aquestes olors, o en moltes,
o a vincular-les a altres àmbits, que no siguin la cuina,
però, precisament, el programa d'avui va d'això,
va de l'ús que en podem donar, fora dels àmbits habituals.
I la nou moscada també serveix, o serveix, per l'atenció nerviosa.
Mira què et dic.
Sí, és que ara m'has de fer una llista de totes aquestes espècies
i les seves propietats tan etèutiques.
Sí, perquè ho has dit.
Cert és que, normalment, quan em consumim d'espècies,
em fem servir tres o quatre.
I preocupa-ho més, no?
I hauríem de ser una mica més agosarats
i descobriríem sabors que mai ens han passat tan sols pel cap.
Què passa?
Les espècies, quan les testem,
no és una bona manera de saber si una espècie tindrà un bon sabor.
D'acord?
Com hem de fer?
No.
L'espècie, només podem valorar-la quan cuinem.
O sigui, no t'està deixant fred?
No, perquè t'està deixant fred no ens agradarà gairebé mai.
Tindran sabors que no seran...
Ha de ser barrejat amb l'aliment.
O seran molt forts,
o fins i tot seran desagradables.
Per tant, l'espècie només es pot valorar un cop s'està cuinant.
O s'està fent una infusió, o s'està fent un remei.
Però, a seques, ja veuràs prova o a casa.
Qualsevol espècie que tastis no et convencerà,
però gens, gens, gens.
Això de les espècies, tot això ve d'Orient,
aquests països.
Hi havia una zona, sobretot a Àsia,
una illa, que potser has de parlar de les illes Molucas.
No has de parlar mai?
No, ui mai.
Doncs les illes Molucas li deien la illa de les espècies.
Perquè, per exemple, allí se'n produïen moltíssims.
És una zona tropical.
La calor propicia que hi hagi moltes plantes
que fabriquin aquest tipus de fruits.
Perquè, bàsicament, les olors són recursos que tenen les plantes,
ja ho saps,
per poder escampar les seves llavors,
perquè els animals vaiguin,
aprofitar-se'n i l'escampin sense voler.
Però anem a parlar ja d'usos,
perquè aquí la història està molt bé,
però la història està bé perquè ens situa,
ens posa en un lloc.
I jo espero que, després d'aquest programa d'avui,
la gent que ens escolta,
valori molt més el que hem pot fer
amb les espècies, amb aquests potets.
Perdi la por, almenys a provar-ho.
Sí.
Clar.
Perdi la por, tastins, s'arrisquin.
Mira, ara tenim els Nadals,
que tothom vol cuinar
i molta gent es vol lluir una mica la cuina.
Doncs pot ser un bon moment
per provar, per anar fent tastets.
Mm-hm.
A veure, si algú, doncs, no vol anar a ulls secs,
doncs que agafi algun llibre de cuina oriental,
per exemple, que la cuina oriental,
sobretot la cuina índia,
doncs té molt de contingut en usos de les espècies.
Fins i tot, mira, et recomano una pel·li.
Ah.
Hi ha una pel·li, ara que ha sortit fa poc,
que es diu La noia de les espècies.
Oh, sí.
La pel·lícula és molt maca en el sentit de la fotografia,
perquè és una botiga, una botiga, la xica, no?
I està plena d'espècies.
És un lloc de xocolat, però amb espècies.
No, el problema és que, bueno,
la pel·lícula és molt bonica de veure, de colors,
però el guió no és gaire, és molt fluixet.
Llavors, que no se'n desencanti la gent,
però qui li inspiri els colors
i fins i tot els aromes,
perquè és una pel·li, no?,
però pots arribar a tindre la sensació
de que t'arriben, doncs està bé.
Bé, doncs allà hi queda.
Aquí queda.
Bé, anem-hi per les espècies.
Les espècies, Núria, les podem classificar
de tres maneres,
quan parlem de cuina.
Atenció.
Les podem classificar
les que tenen un sabor o un aroma
més aviat aspre,
energètic,
alguna cosa que dóna força,
vigorós,
i serien més aviat espècies
que es poden considerar masculines.
Mira què et dic.
Aquesta és la divisió que em fan.
Responen en aquest instint més primitiu,
són espècies més primitives,
menys...
Sí, allò masculí, sí.
Més tosques, diguéssim, no?
Brutes.
Sí, sí, sí.
Bé, brutes tampoc és la paraula.
I aquestes les farem servir
per fer verdures,
per fer farcits,
per fer mandonguilles,
salses, sopes,
patates,
bolets...
No seran molt fortes,
per les verdures.
No, no, no,
veus?
Veus?
Ja t'estàs espantant.
Sí, no, clar, clar.
Això és provar-ho.
Ah, no, no, i tant.
És boníssim unes verdures al vapor
i que li afegim una mica
de pebre.
Clar, per exemple,
aquí entraria el pebre,
entraria la nou moscada, potser també.
I tant. Mira, aquí tenim el pebre.
I quan dic pebre,
dic tots els pebres, eh?
Blanc, negre, vermell,
els que trobeu.
La nou moscada.
La cúrcuma.
La cúrcuma és molt interessant,
és de l'Índia,
a més té moltes virtuts,
ara parlarem.
L'alfàbrega.
L'all.
L'all també es considera espècie,
i a pesar que sí,
és un fruit.
L'all.
El julivert.
El julivert també estaria aquí,
com a olor masculina.
Sí, sí, sí, sí.
El podríem considerar
una olor masculina, eh?
L'anet.
Saps què és l'anet?
No.
L'anet en castellà es diu
eleneldo.
Oh, sí, que bo.
La ciutat, sobretot,
fa servir pel peix.
Que bo.
Molt interessant, l'anet.
El clau, la mostassa,
el romaní.
Veus, aquestes són espècies
masculines, diguéssim.
Llavors tenim unes altres espècies,
que són les espècies suaus, no?
Les considerades espècies femenines.
Bé.
Ideals per les pastes,
home, per fer pasta.
Sí.
Per fer pastissos,
per fer galetes,
per fer, fins i tot,
per posar els moeslis.
Saps el que és el moeslis?
Sí, sí, per tant,
són dolçones, aquestes espècies.
Són més aviat, sí,
tenen aquesta tendència.
O les amanides,
o melmelades,
també ho podem posar.
I aquí en parlem, mira,
tenim la canyella.
El gengibre.
L'anís.
El gengibre, molt bé.
Una que tenim per les nostres contrades,
que és el fonoll.
Ai, que bo.
També un gran desconegut.
El clau.
El clau està als dos àmbits.
Depèn de com el cuinem,
podem considerar-ho una espècie masculina
o femenina, fins i tot.
La vainilla.
I així com les masculines,
deien-se,
que donaven,
no sé si ja a nivell terapèutic
o només a nivell de sensacions,
deies que donaven una sensació
de vigorositat,
de força, d'energia,
aquestes donen-se
sensació de tranquil·litat,
de relaxament.
Sí, són espècies més relaxants.
Ara comentarem, precisament,
què fan les espècies
a nivell de salut.
i se'n farem una idea
de cap a on va això.
I després hi ha un grup
que són,
podríem dir,
un grup mixte,
entre les dues,
no?
Que són espècies
que normalment
no es fan servir
soles,
com l'espècie principal,
sinó,
normalment,
és una espècie d'acompanyament,
acompanya altres espècies,
com barregem,
com fem barreges, no?
i aquí trobaràs altres
que ja les hem dit,
que són,
les podem fer servir
aquest grup mixte
pels dos grups,
pels tipus de plats
que hem dit
els dos grups,
tant per verdures
i pasta
i farcits
i patates
i bolets
i sopes,
com per pastissos
i amanides
que hem dit,
no?
Per tot.
Són, per exemple,
el fonoll,
el fonoll d'aquesta dualitat,
el gengibre,
el clau
i el cardamom.
També molt interessant.
L'orenga,
on el posaríem?
L'orenga més aviat
és del grup 1,
aquestes espècies masculines.
Sí, perquè també
és de les habituals.
Sí, sí, sí.
Llavors, anem a la salut,
que és el que volíem, eh?
A termes generals,
les espècies,
quan parlem de nutrició,
s'alimenten.
L'espècie,
normalment,
són sucres
o són proteïnes
o són grases,
però no es pot considerar
un grup important d'aliments
simplement per la quantitat.
No engreixen, eh?
Ni engreixen ni alimenten.
No, en aquest sentit
no tindríem cap tipus de problema.
El que fan les espècies
és afavorir
que els processos metabòlics
que succeeixen al cos
es facin millor.
Fins i tot els estimula.
Per tant, a veure,
ens fan venir més gana
o ens fan digerir millor
o tot? Com va?
Pot ser això.
Les dues coses.
Pot ser que ens facin venir més gana,
pot ser que ens facin digerir millor,
pot ser fins i tot
que ens facin eliminar millor,
és a dir,
anar de ventre
o orinar millor.
És a dir,
activen,
tenen una funció normalment estimulant
de les funcions corporals.
Això totes?
A termes generals,
com hem d'entendre així, eh?
Llavors, ara mirem
mirem-ne algunes
que són les més interessants.
Has de pensar que fins i tot
no només
utilitzar l'espècie,
que és el que parlarem avui,
però hi ha medicaments,
medicaments d'ús farmacèutic,
els quals se'ls afegeix espècies
dins la composició.
Per exemple,
saps aquesta malaltia que va haver,
que se'n va parlar
sobre tot l'any passat,
la grip aviar famosa?
I tant.
Doncs la grip aviar
porta una espècie
que porta és l'anís.
A què vol dir?
Perdó,
el medicament,
disculpeu-me,
el medicament per tractar
la grip aviar,
doncs porta anís,
anís estrellat.
I per què?
Amb quina finalitat
s'afegeixen espècies
als medicaments?
De vegades,
rara vegada és pel sabor,
sinó de vegades és perquè
la pròpia espècie
té alguna propietat.
Molt bé.
Hem de partir de la base
que les espècies en general
tenen una propietat,
sobretot,
bactericida.
És a dir,
va contra els microbis.
Per tant,
és interessant aquesta opció
o aquesta finalitat.
O, per exemple,
hi ha medicaments
pel mal de queixals
que porten afegit clau.
Ah.
Ja.
El clau és també
molt interessant.
I si et sembla, Núria,
fixem-se en algunes espècies
com aquesta del clau.
Que dèiem,
el clau
és una espècie
que es pot considerar
antissèptica,
és a dir,
neteja.
neteja sobretot la boca.
Neteja la boca, sí.
Sobretot.
Fer infusions de clau
i fer gargarismes,
doncs,
interessantíssim
per netejar la boca.
Va bé
per la elitòsis.
Saps què és la elitòsis, Núria?
La gent que li fa
mal olor a la boca.
La gent que li fa
una miqueta d'olor a l'alè.
I llavors què?
Una infusioneta?
Sí, sí, sí.
Una infusioneta
o es pot anar
xupant una miqueta.
Més aviat.
I la infusió es beu?
No, tampoc.
O es fa un...
Un gargarisme.
Ah, ja està.
Un enjuague.
Un enjuague, un enjuague.
Vale.
Sí, sí, perquè a veure,
la elitòsis
pot vindre de moltes raons.
Estem parlant
que siguin problemes a la boca.
La elitòsis
podria ser un problema digestiu
i que no estigués ben gestionat.
Vale.
A més, el clau també és anestèsic.
Gent que té mal de queixal,
un clau.
O sigui, un clau
en el lloc del queixal...
Un clau estem parlant de l'espècie, eh?
Sí.
Que tothom que ens escolta
no s'espanti.
Un clau,
una passeta d'aquelles
a tocar del queixal
és estupend, no?
Facilíssim.
El clau concretament
és antibiòtic.
Però això és facilíssim.
Mira.
És un cremí casolà.
Què més voleu?
Doncs ja està.
El clau.
Una de boníssima.
Aquesta s'està començant
a posar de moda.
Ve d'Orient.
I és el gengibre.
El gengibre és un arreu.
És una part de la planta
és l'arreu.
D'acord?
Va ser com una xuribia,
una mica estranya, no?
Bé, és així butorodet.
Ara ja es troba.
Sí, al supermercat
avui és fàcil, eh?
El gengibre.
I ho podem trobar en pols,
és a dir, sec,
o ho podem trobar fresc.
Depèn pel que vulguem,
ens interessa més aviat el fresc.
El fresc és molt fàcil de trobar, eh?
Sí.
Aquí a Tarragona tenim
diverses botigues.
I què en fem?
Perquè jo n'he fet,
jo n'he vist i sé que s'utilitza,
però és que no sé com gestionar-lo.
Mira.
Què faig amb un gengibre?
El gengibre és una espècie
que es considera una espècie calenta.
És a dir, és molt energètica.
Encara que sigui del grup
de les espècies
més aviat femenines,
però te'n recordes que abans hem dit
aquesta gran capacitat d'activació,
doncs has de pensar
que puja molt el tema energètic.
D'acord?
És un antiinflamatori important,
el gengibre.
La gent que té dolor,
dolor, per exemple,
dolor que sigui concretament dolor nerviós,
d'algun nervi,
que el dolor li vagi a través del nervi,
doncs es pot fer una mica de suc
d'aquest gengibre, xafal,
i una mica...
Fregar-ho.
Fregar-se'l.
Tanto perquè és fort,
el gengibre,
és només una miqueta.
Això els pot...
Com fem suc de gengibre?
Bueno, xafal-ho.
O morter.
Ha de ser fresc.
Fem una mica de suc
i ens escapem per la zona.
Però, al tanto,
les pèix sensibles,
perquè el gengibre és fort,
pateixo.
Mal d'esquena, també?
Podríem fer-lo servir
pel mal d'esquena,
sí, sí,
per què no?
Amb aquesta funció antiinflamatòria,
però realment,
els grans usos
que se li donen
és per les flatulències,
un és aquest us,
llavors és via digestiva,
o sigui, se l'hauríem de menjar,
a trossets,
a làmines.
Ah, cru.
Sí, sí, cru, cru, cru.
És bo?
Tens un sabor intens,
intens.
Jo me l'imagino
amb gust de raba.
Sí o no?
No, no, no,
és com el raba.
Sí, sí,
te pot recordar
perquè és arrel,
per tant,
és normal que et recordi el raba,
però és intens.
Recorda,
fa de mal dir,
però recorda la colònia.
Ai, que bé!
Sí, sí, no s'espanteu,
amb el gengibre el que s'ha de fer
és menjar-ne molt poquet,
molt poquet.
És gairebé,
gairebé esgarrapal amb l'ungla,
mira què et dic,
eh?
Tampoc.
Sí, poquet,
amb això n'hi ha prou
per ser estimulant.
Ja notareu una escalfureta
dins del cos,
si es mengeu dos o tres
esgarrapadetes de gengibre,
i tant, i tant, i tant.
M'agrada Déu.
Però també l'altra opció
és fer-ne amanides
i ratllal,
però estem parlant
d'una amanida potent, eh?
serà ideal ara per l'hivern.
Sí, és clar.
Els dies de fred,
gengibre, uf,
ve el millor que et pots tirar la cara.
I pels constipats,
pels constipats
és l'altre ús
que se li dona interessant.
Important que no hem d'abusar
del gengibre,
però insisteixo,
gent que estigui
de caiguda, cansada,
la gent que tenen
temes de tensió alta,
tensió arterial alta,
i que tenen,
o que tenen, per exemple,
aquelles cares vermelles,
aquesta gent
haurien d'evitar el gengibre,
d'acord?
Perquè augmentarà la seva calor.
Clar.
Llavors no interessa gens, eh?
I escolta,
jo recordo,
s'utilitza molt
a la Gran Bretanya.
El gengibre suposo
que en països nòrdics
en general
sí, se'n fan galetes.
Ah, sí, sí, sí.
Hi ha algun problema,
vull dir...
No.
Perquè clar,
no, ho dic perquè
dius que del fresc
no se n'ha d'abusar.
Si no fem servir fresc,
és que per fer galetes
hi ha moltes receptes.
Correcte.
Ara que ens arriben del nord
i que porten gengibre.
Normalment no és tan potent, sec.
No, no.
A nosaltres amb el fresc
hem de tindre més compte.
Pensa, Núria,
que fins i tot
històricament el gengibre
es feia servir
per tractar la pesta.
Uh!
Imagina't.
A la Xina.
Funcionava.
A l'antiga xinesa.
I tant.
Sí, home,
si és antiinflamatori
i desinfectant.
Imagina't.
I per l'angustipat comentaves.
Per l'angustipat.
També en mengem una miqueta?
On podem menjar una miqueta?
No el podem infusionar el gengibre?
Sí, sí, sí.
O podem afegir-ho
a la infusió que fem.
Si fem una infusió de...
o fem unes sopes de farigola,
per exemple.
Sí.
Ideals pel costipat.
O fins i tot
si féssim
algun te,
li podríem afegir
no res,
uns...
Unes ratlladures.
Unes ratlladures petites
al te.
Ai, doncs mira,
ideal, ara.
Que això, mira,
això ens casa
amb el pebre,
Núria.
El pebre,
saps on és molt bo, Felip?
Bueno, de gust, eh?
I ja,
més jo no sé,
a la sopa.
Sopa calenteta,
una mica de pebre ratllat
al moment,
però allò ratllat al moment,
que es nota la diferència.
és...
Doncs també és una espècie calenta,
el pebre.
I també es pot considerar
una espècie
desinfectant,
desinfectant.
Hi ha un ús molt interessant
del pebre,
que nosaltres no el fem,
i és el que es diu
un tipus de te,
que es diu el te chai,
potser l'has sentit parlar,
eh?
Sí.
Ara s'ha posat a posar
de moda una altra vegada.
Bueno, sona.
És un te
que està marcat
dins la cultura índia,
d'acord?
I concretament
ho han posat molt de moda
ara la gent que practica ioga,
un tipus de ioga
que es diu el ioga kundalini.
Un tipus de ioga.
Sembla que m'han parlat
alguna vegada.
Llavors és un tipus de te,
sí, n'hem parlat alguna vegada.
És un tipus de te
que escalfa molt.
Escalfa perquè és espaciat,
porta sobretot pebre,
porta anís,
és un pebre,
ai, un pebre,
un te potent.
Com és que es diu?
Escolta, puja l'energia,
té chai.
Val.
Això ho podeu trobar, eh?
No és difícil.
A les botigues de dietètica o...
I ara pel fred
és ideal.
De fet, ara que dius això,
clar, m'ha vingut al cap,
és veritat,
que els països nòrdics també,
que allà saben molt de fred.
Ah, sí, sí.
Clar, se les han d'empescar totes.
Hi ha la tradició,
no ara no em facis dir com es diu,
però hi ha la tradició
d'agafar vi,
el vi calent,
i tirar-hi ja les bossetes aquestes,
que aquestes bossetes
estan plenes d'espècies.
Sí, d'espècies.
O directament, eh?
Se li pot posar.
Sí.
Si les posen en bossetes
és per infusionar-ho
i per tant sigui més agradable.
Però és potent també, eh?
El de cara al fred
i de cara als constipats,
ideal.
Perquè a més,
el pebre és una espècie
que és ideal
pel sistema respiratori.
Obre molt els pulmons.
Fa estornudar.
Sí, sí que fa estornudar
si l'olorem.
D'acord?
Però si ens la bevem,
doncs,
augmenta més la capacitat
dels pulmons.
I el pebre el podem infusionar?
Diu, si ens la bevem?
I tant.
Podem infusionar?
I tant, i tant.
Les boletes típiques?
A veure, normalment el pebre
acompanyarà alguna altra cosa,
com per exemple un te
o un altre tipus d'infusió.
El posarem acompanyant.
I no fem una infusió exclusiva
de bebre
perquè, escolta,
l'aguliga farà alguna cosa.
I qualsevol dels pebres
que coneixem, eh?
Perquè després hi ha el pebre,
no és el pebre verd
que pot anar fresc.
El pebre verd l'he vist fresc, jo.
No pot ser que l'he vist fresc.
Jo sí que haguéssim de fer infusions
d'això
acompanyant altres substàncies,
altres herbes.
Doncs més aviat el pebre negre,
típic, fins i tot el pebre blanc.
Amb el vermell, el tanto,
que el vermell és encara molt més calent.
Hem de tindre molt de compte
amb aquest pebre.
Doncs mira, el pebre és una de les espècies
que es fa servir més
i que mira,
pres així a diari...
Pugen molt a calor.
La gent, ja et vull dir,
la gent que sigui hipertensa
o que tingui la cara vermella
o tingui...
Més del que no, eh?
Que no, que no, que no.
Que ho evitin.
Una altra espècie, Felip.
Sí, a veure, una altra espècie.
Mira, tenim, tenim...
tenim l'anís estrellat.
Aquesta l'has vist?
Aquesta és molt maquesta.
és una espècie que és preciosa.
Sembla un estel.
Sembla un estel
i a cada punta de l'estel,
dins de cada punta,
doncs hi ha una llavor.
És ideal, és molt maco.
És una espècie d'aquestes boniques de veure.
Doncs l'anís estrellat
és una espècie que serveix per obrir la gana.
La infusió d'anís obrir la gana.
I també, atenció aquí la gent que fuma,
va molt bé per la gent que té mal...
Bueno, l'hitosis, que hem dit,
però que ve del fumar.
Els fumadors,
si no volen que se'ls hi noti gaire,
això no ho hauria de dir.
Doncs us poseu a la boca un anís d'aquests
i simplement ja parlo una miqueta,
xupar-lo una miqueta.
Però això és l'anís de tota la vida,
allò quan veus infusió d'anís?
No.
No.
Ha sigut anís estrellat.
Sí, és un tipus d'anís.
Anís estrellat.
Això és diferent, és diferent, completament.
L'altre, normalment, és un aníset
que semblen unes llavors petites.
Aquí la cuina nostra tradicional
n'ha fet servir molt,
que és, per exemple, l'anís verd,
que la coneixen,
que es li digui amb la matafaluga.
Que bo.
Ideal per fer pastissos, galetes.
Doncs interessantíssim, també.
Aquest també té funcions digestives.
La matafaluga.
Sí, la matafaluga és ideal
per després de dinar.
Si fem una infusió,
doncs uns ganets de matafaluga allí,
i escolta...
Però vaja, que no és l'anís estrellat,
són dues coses diferents.
És diferent, és diferent.
Tenen un funció semblant, però és diferent.
A veure, concretament l'anís estrellat,
si ens passem,
pot donar una mica de problemes.
O sigui que,
millor que siguin quantitats molt petites, eh?
Ja us ho dic,
si voleu matar la mala olor
i el sabor aquell del fumar,
doncs aneu llepant una miqueta de...
Escolta, i ara que dius això,
no tenen contraindicacions a les espècies?
Si ens passem, sí.
Només així ens passem.
Sí, si hi posem massa quantitat,
o si hi abuséssim d'una espècie,
igual que podem tindre efectes terapèutics,
en podem tindre denuncius.
Això era l'anís...
Mira, me fa senyals ja que acabem.
Sí, i me falta el julivert, eh?
El julivert.
Saps què s'ho diuen?
Que el julivert diuen que mata lloros.
Ah, sí.
Sí.
Per què?
Diu que si els hi donaves un lloro,
es veu que es moria.
No ho sé, no ho heu provat mai.
Home, qui tingui al costat de casa
algú en veia amb un lloro,
jo crec que ho provarà, eh?
Que teniu un lloro...
El julivert és una planta
que té molta vitamina C.
Sí, això sempre ho dius.
És interessant.
Però tampoc l'excés no és bo.
Tenia uns usos ginecològics,
menstruals, concretament,
però en el seu dia,
en el seu dia fins i tot,
se li va donar un caire...
Ocorria la veu
que podia ser avortiu.
Moltes quantitats, eh?
No estem parlant del julivert
que li posem a la sèpia
o li posem a l'estofat.
T'has donat dos remeix ràpids, eh?
D'espècies, que la gent apunti, eh?
Perquè ve que em fas cara...
Només, sí.
Només, espera, deixa'm matisar,
perquè ho vas dir un dia, em sembla.
El julivert, a primera hora,
dona energia, eh?
El matí és energètic,
allò que tens de la vitamina C.
No, vam parlar, si no,
normalment pel colesterol.
Ah, val, val.
Per baixar el colesterol.
Doncs, si no he dit res...
Ah, doncs està bé.
Res d'energètic.
Està bé.
Digue'm, dos remeix, perdona.
Sí, tres, tres.
Vine un de molt senzill.
La gent que...
Aquest no és de salut, eh?
Però aquest és molt curiós.
La gent que teniu formiguetes a casa.
Ara no estem de formigues,
perquè amb el fred viuen amagades, pobres.
Però si en teniu,
atenció,
busqueu allí per on passen,
el caminet aquell,
i li poseu un pulsim de canyella,
tapant-li el camí.
I es veu que l'animalet,
l'olor, es veu que no els agrada
i doncs reculen.
Ah, sabeu això?
Sí, mira, una.
És pràctic.
Dos.
Dos, aquest és interessant.
És un remei més aviat
de toc afrodisíac,
però podríem dir que en salut
podríem donar-li propietats
contra la infertilitat.
És una sopa.
Apunta't, Núria.
No sé si em convé gaire apuntar-me, però...
Perdona, disculpa.
Un grapat de menta.
Gràcies.
Sí.
Mig litro d'aigua.
200 grams de xampinyons.
Xampinyons, no?
I atenció,
i una cullerada de pols de gengibre.
Aquesta és l'espècie que farem servir.
D'acord?
Farem una infusió amb la menta
i amb un quart de litro de l'aigua, no?
I amb l'altre quart de litro que ens queda
doncs posarem a bullir els xampinyons
i el gingebre.
D'acord?
Quan ja hem cuit les dues coses,
colem la infusió de menta
i l'afegim a la sopa.
Una mica de sal i oli, si voleu.
I ja tenim un remei
mig afrodisíac
i mig fertilitzant.
Ah, està molt bé.
Que et sembla.
Tota aquella gent,
aquelles xiques que es vulguin quedar embarassades,
ja ho sabeu.
Ah, està molt bé, una sopeta.
Sí, una altra tensió,
aquest és senzill,
i ara que ve els Nadals,
aquest segur s'anima,
és per la gent que pateix desgutament,
de cansament nerviós.
de gent que va molt estressada
i que van cansats.
Necessitem, apunteu-se,
20 dàtils,
saps allò dels dàtils?
Uh!
Sí.
20 dàtils, eh?
Sense pinyols.
I tanyem el pinyol
o els comprem sense pinyols.
I aquí n'estarem
un bastonet de vainilla.
Això també és fàcil de trobar
en botigues especialitzades.
I després necessitem conyac.
Bastonet de vainilla d'aquests secs, ja, no?
Sí, sí, una hebra d'aquelles.
Allò s'obre i es rasca una miqueta.
Ah, és això, val.
I per treure l'hipulsim
que te dóna el sabor.
I què has dit més, perdona, Felip?
I conyac.
Conyac.
Conyac podeu escollir la marca que vulgueu
i a gustos.
I el que es fa és posar els dàtils
i la vainilla dins de l'ampolla del conyac
o dins del recipient del conyac,
ben tapadet,
en un lloc fresc i fosc,
es deixa macerar.
Sí.
Aproximadament uns 40 dies.
D'acord?
L'ideal i cosa important
és que cada dos, tres dies
ho hauríem de sacçar una mica,
de remenar una miqueta.
Saps?
Perquè allò es n'és barrejant ben barrejat.
I quan estem cansadets,
això que dèiem ara,
que estem de caiguts,
un vitalitzant ideal
és una copeta d'aquest macerat
de dàtils i de vainilla.
Ah, mira,
a més és una mica com a aperitiu
abans d'un dinar, no?
No, no, no.
Això...
no.
Això si venim, per exemple,
venim de la feina
i anem cansadíssims i d'allò
i encara no hem de sopar,
però no pas com a aperitiu
per obrir la gana,
però per donar-nos una mica d'espavilar...
Això, molt bé.
Això millor que l'aigua de Carme,
mira què et dic.
Felip,
molt interessant.
Se t'ha quedat alguna cosa
que em sabria greu, eh?
Bueno.
Se t'ha quedat alguna cosa important
per dir?
Un altre dia ho traurem.
D'espècies, sí?
Sense problema, sí.
És que el temps
em sembla que dóna per més.
Sí, sí, avui en podríem parlar allà.
El que passa és que
ara amb el Felip
no ho allarguem per dos programes
perquè és que la setmana que ve
farem especial de Nadal.
Especial de Nadal.
Clar.
Doncs ja en tenim ganes.
Felip, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.