El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Com passa de ràpida la setmana, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Bé, hem dit que ja estem al dia 3 de març,
que fa tres dies que hem començat el mes,
que hem arribat a divendres, se'ns acaba la setmana.
Avi, que no hem dit res aquesta setmana,
mira que hem parlat de coses, no hem dit res, eh?
Bueno, però escolta'm, jo crec que és el millor,
perquè així la gent no els...
Allò que comença a repetir una cosa...
Bueno, a vegades repeteixo...
Ja, però ens hem de situar, ens hem de situar.
Jo a vegades repeteixo coses, perquè, clar, la vida segueix,
un s'ha sentit, l'altre no s'ha sentit, el que sigui.
Però jo trobo que així aquestes coses...
Per exemple, si vas a una i ves sempre sentir el mateix, el mateix,
i els altres altres estàs en una reunió de gent
i veus que un parla d'una cosa,
i aquella cosa, segons com, però sents l'altre que diu una altra cosa
i estàs pendent d'aquella altra, bé, què diu?
L'altre que explica un xiste, l'altre...
O sigui que és bonica aquesta variació, no?
Sí, sí, sí.
Com això que dèiem que dèiem del menjar.
I dèiem del menjar que si es perds no es perds.
Però fins aquí hi ha una cosa molt important per mi
i és que ara molts pobles, ara fan diades de menjars especials.
I de menjars, de coses que ells s'han fet,
i de coses, també, que és el que més m'agrada a mi,
de plats que han estat originaris moltes vegades d'aquell poble
o de voltants.
Que després altres ho han pres.
Però bé, em refreixo...
Veus, per això li deia, oh, voltants.
Que llavors, també era curiós,
perquè a les festes majors en molts pobles,
la gent, clar que hi havia menys gent que anava pels llocs, no?
Perquè ara, si a un poble conviden sense pagar amb una cosa,
escolta'm, i se'm on donen els cotxes
i allò se'n va, que és...
Però jo recordo, per exemple, el parelló,
el post, el camarles, el mes de mar, el que sigui.
Per exemple, quan era la festa major,
la gent, recordo que anaven, no sé, pels avis
i perquè havies anat a un poble,
jo que deies, voltant, veus d'això, no?
Veies que anaven amb un paner al forn,
a pastissets, a coc ràpid, a corassons...
I llavors, quan anava a un foraster,
que es coneixien d'altres anys,
que havien anat a ballar, el que sigui,
mira, home, vine!
I vinga, pica aquí, menja allà,
aquell vi, aquell ranci que havien guardat del d'allòs.
Vull dir que la gent, doncs, anaves
i trobaven aquesta convivència, aquesta cosa,
perquè hi havia, clar, menys gent.
I ara fixi-li tu...
I sense conèixer t'avi també et convidaven...
Sí, sí, sí, et dic, un portava l'altre,
aquest és un amic meu, aquest és uns...
Sí, aquí els meus parents abans he sigut d'aquest poble.
Ah, sí, de quina família?
D'aquella família.
Home, jo, que ells vam ser veïns,
un tros de terra que cal...
Vull dir que és una cosa que...
Molt familiar.
Sí, sí, molt familiar.
Que és el que dic jo sempre que dic de la convivència.
Prescindim-ne d'on t'ets i deixes de ser.
La convivència és el més bonic, ser oberts.
Parlar, no, que així que...
No, però ho tens ara, per exemple,
que si allà fan la carxofada, ara.
Que si ara cambrils la galera.
Que si allà el llangustí.
Sí, sí, sí.
Vull dir, al mateix temps va haver pel poble
perquè també són ingressos i la gent coneixen.
Perquè, clar, si fan aquesta cosa,
els que poden van allà amb el cotxe,
no cotxe, aquell dia fan el dinar, o sigui...
O sigui, però com que és una cosa oberta,
que no...
És diades bones, és diades.
Que és per fer germà, no.
La calçotada.
La calçotada.
Mira, jo vaig a tal puesto
i em va agradar més aquell altre.
Doncs ara aniria jo, saps?
Més que la calçotada en si,
o sigui, fixa,
el que fem la tria és quan provem la salsa.
Sí.
Fixi's, perquè...
Sí.
I a més, avi, això li portava jo rumiant.
Què té a veure?
I quina diferència té la salsa de calçot
de la salsa de romesco?
Perquè hi ha molta gent que la barreja.
Sí, sí, sí.
El que passa és que a mi em fa l'efecte
i no defenso el romesco,
perquè el romesco hi ha molta gent
que l'ha fet molt bé.
Perquè molta gent abans agafaven...
Però és que el pebrot de romesco
és pebrot de romesco.
I l'altre és l'enyora.
D'acord.
L'enyora...
No, perquè hi ha molta gent que ho fa.
A la que dius que els resultades
m'ho ha vingut, com en ell el dit.
No, no.
I molta gent el romesco encara fa amb enyora.
L'enyora és una cosa.
I pebrot de romesco n'és una altra.
L'enyora jo l'utilitzo per la salsa de calçot.
Sí.
Perquè dona una mica de picor,
perquè la seva...
Però resulta que llavors el pebrot de romesco...
Sí.
Jo més aviat t'aconsellaria
matxacar-lo amb el morter.
I saps per què?
Perquè no pots xafar-lo del tot, del tot.
I sempre aquella miqueta de coseta de pell...
Aquell trosset que t'enganxa.
Aquella miqueta de pell
que hi dona aquella miqueta de coseta
i aquella miqueta de gustet,
no aquell picatoret,
aquella coseta de gust de romesco.
Sí, sí, sí.
Saps com vull dir?
Hi ha gent que el bullen i treuen la salsa de dintre.
L'altre, que sigui la batidora aquella,
que no sé...
Jo trobo que aquestes coses...
Home, jo ho feia amb aquesta hora, eh?
Ara, ara.
Que queda com cremós.
Clar, que molt bonic.
Sí, sí, no?
Sembla completat...
I les cremes, tot el que tu vulguis.
Sí, sí, sí.
Perquè clar, jo comprenc
que no és el mateix
fer una picada de romesco,
sigui pels musclos,
sigui per el que sigui, no?
Fer una picada
per uns que siguin set o vuit, no?
A fer-los per un grup d'adquinsa...
Per quinsa, sí, és el que anava a dir.
Clar, això ja és molt...
Ho has de fer industrial.
Ho has de fer industrial.
És que llavors tens, per exemple,
que hi ha moltes picades,
perquè, per exemple, agafes
i fas una picada
i, clar, depèn del que vols fer.
Ara hi ha tantes salses.
Ho pots agafar com una miqueta d'allioli
i piques una omella i una avellana amb allò, saps?
Amb l'allioli, eh?
Sí, sí.
Una omella i una avellana, eh?
La crema.
Si vols fer, tu, posem, variar,
o pots agafar...
A veure, per buscar un altre sabor, diu.
Pots agafar també, per exemple, l'all,
ben matxacat, ben matxacat,
i llavors agafes maionesa,
que ja està feta, eh?
I llavors hi tines un rejet de ketchup
i el té un altre...
O hi tens la salsa rosa.
Ja et té un altre d'això.
Però si aquí, per exemple,
hi fas una avellana i una ametlla,
sembla que hi ha aquella coseta
que hi ha un lloc tan fi
que et deixa aquella coseta a la boca...
Sí, que ja no...
Que pots posir tot mossegar.
Que molta gent, molta gent,
pescadors, per exemple,
la salsa i molts puestos,
s'hi posa avellana i una ametlla.
Perquè sempre tira aquella coseta.
Avi, escombrant cap a casa, eh?
Amb ella i avellana, eh?
Escombrant cap a casa.
No, no.
Per això dic jo...
I amb el bri de El Priorat
i la patata de Prades.
Per això dic jo que és molt diferent
els menjars de posar-hi, doncs,
l'anyora a posar-hi el pebrot de Romesco.
El que passa és que l'anyora
era més aviat nacional
i el pebrot de Romesco
era comarcal.
O sigui que, normalment,
doncs, el pebrot de Romesco
se'l feien els pagesos,
però van a secar
i, clar, ho tenies,
els coneguts, els familiars,
alguna tenda en venien
perquè sabia que el barri,
doncs, per aquí de Tarragona,
per aquests puestos o per aquí,
doncs, clar,
la gent que coneixia
un pebrot de Romesco.
Ara no, ara en trobes
molts puestos,
però la gent encara confonen
l'anyora
amb el pebrot de Romesco.
Doncs, no ens confonguem,
no confonguem,
que és una cosa
que és molt diferent de l'altra.
I si cada setmana
heu de fer una calçotada,
convideu-nos.
Per saber qui en fa més bo
i l'altre.
Clar, i si feu
un concurs de salsa,
que això ho poden fer
també a la família,
que sempre hi ha
molta gent que diu
ja ho feia jo a la salsa.
No, que la facin entre barris
i se poden tastar-ho.
Jo el que sé
que hi ha molts homes
i dones
que els senzors diuen
jo he fet això,
he vingut i tal,
que hi ha satisfacció
que han fet una salsa
i els que han anat
l'han trobat boníssima.
Això és satisfacció.
Ei, des d'aquí una petició.
Si no l'heu trobat bona,
no ho digueu.
M'ho dic perquè moltes vegades
pobra dona o pobra home
l'ha fet amb tota la il·lusió del món
i tothom comença.
Normalment no.
Ai, però si està bona
però li falta això.
Normalment,
la que es trebeix a fer-ho
ja va amb una miqueta de...
Ja, ja, però a mi,
moltes vegades tens la mà trencada
i altres vegades
se t'oblida alguna cosa.
Cuidado, això passa a tot arreu.
Per això, per això.
No sigueu dolents.
Passa alguna cosa.
Vull dir que això és normal.
Avui, bon cap de setmana
i fins dilluns.
Gràcies.
Adéu-siau.
Mans a la guitarra
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.