Felip Caudet, molt bona tarda i benvingut de nou.
Bona tarda. Gràcies, gràcies per ser tan benvingut.
Tan efusiva, clar que sí. Teníem ganes.
Content jo, eh, que em vulgueu en aquesta casa.
Agraït, agraït.
Hem passat un estiu fatídic.
Clar, perquè el fet que t'ho tornis ja és de dir
vinga va, que ens posem en forma, ens tranquilitzem.
I aquest estiu ha sigut un no saber per on anar.
Si no hi quedes perduts, potser.
Sí, i a més amb els excessos que estem pagant encara de Santa Tecla, diria jo, més d'una.
Què tal el teu estiu?
Això potser sí. El meu estiu força tranquil.
Jo ja saps que sóc un bon amant de la platja
i com que aquí en tenim de molt maques, doncs,
doncs, he fet de...
Però has fet molta bondat perquè no estàs moreno, molt moreno, ni cremant.
Tens el color.
Per tot color, eh.
Tens el color saludable d'aquí ha passat un estiu, doncs, això, cuidant-se.
Sí, sí.
I l'estiu ha passat bé.
El problema sempre ve al setembre, com tu ho has dit, eh.
Per tothom, no per mi.
Per tothom, perquè és un moment, bueno, de molt de moviment.
Canvia l'estació.
Tot el que ha sigut en expansió de l'estiu, no?
Això que deies tu, dels excessos, que a vegades no ho són,
simplement són coses que surten fora del que fem habitualment.
Doncs ara toca moment de, bueno, una mica més de fer...
Fer el recolliment, no?
Fer el recolliment, sí.
I clar, a vegades no hi cap tot.
Sí, sí, sí.
Perquè ens hem expandint massa.
Ja ho pots ben dir.
A part, s'ajunta, com deies tu, el propi trauma que li hagin causat el cos amb aquesta tensió i distensió d'ànim,
però s'hi ajunta també el que és els canvis del món, com tu diria, el clima, l'estació.
Sí.
El fet que la tardor de per si ja és depriment, és veritat, s'associa a tardor amb...
Home, com a depriment, a veure, com a...
Amb baixada d'ànim.
Com a recolliment, sí, jo amb això sí que estic d'acord.
Però com a depriment, no.
Baixada d'ànim, eh, però com a depressió en el sentit que la pressió està baixa.
Canvien les temperatures i això també fa que...
I el clima també, l'ànim, doncs, veu alterat.
Però hem de saber que a veure que la tardor també té coses bones, Núria.
Ara ens arribaran un munt de fruits interessants.
Mira els bolets.
Els bolets ja han sortit l'altre dia, la setmana passada ja en parlàvem els medis.
Els bolets, escolta, una varietat immensa que tenim en les nostres terres,
doncs hem d'aprofitar un bon moment, ja sigui per menjar-los o per sortir al bosc, eh,
que també és una bona excusa.
A més, tots els colors que arriben, Núria.
Totes les llums noves i tots aquests marrons i aquests verds que es van perdent,
però aquests grocs que es van guanyant, eh, fa olors, fa olors.
L'olor diferent ja, ja fa olor diferent de l'estiu.
I si tenim sort, plou, eh, que aquests dies endarrere hem tingut força sort en aquest sentit.
I a més, ha estat productiva aquesta pluja, em penso.
Potser massa concentradeta, eh.
Bueno, bé.
No, però ha estat bé, ha estat bé. Sempre va bé, ja. Això propicia, no?
Sí, propicia, propicia.
Encara sembla que no s'hagi acabat d'acabar l'estiu encara.
Ve, Felip, més enllà del partit meteorològic, a veure què farem aquesta temporada.
Bueno, aquesta temporada, doncs, en principi seguirem una línia molt semblant a la que vam fer a la darrera.
Intentarem portar-vos qüestions de salut, que ens afecten normalment, ja sigui per la vida que portem o pels hàbits que tenim.
I una mica, també intentaré portar-vos consells, recursos que podeu tenir a mà, a casa,
i que vosaltres mateixos podeu activar, doncs, perquè doneu solució.
Perquè els temes no se'ns han acabat, eh. És que si hi ha la tercera temporada, Felip, hi ha?
Sí, sí, el tercer any que fem això.
No, temes sempre n'hi ha. Per què? Perquè la salut, de salut només en tenim una, Núria.
I és prou important, si ens fixem en que només en tenim una.
És que em fa gràcia aquesta frase. De salut només n'hi ha una.
Oh, clar. I això és prou motiu com perquè sempre sorgeixin coses,
i sempre sorgeixin maneres de solucionar aquestes situacions que no ens agraden gaire o que ens fan patir.
Doncs entrem en matèria. Jo, com sempre, vaig una mica venuda,
i no sé els temes del Felip fins a última hora. Què hem de fer? Què hem de fer avui?
Doncs avui et porto un tema, un tema de temporada gairebé, com els bolets.
Bé, temporada, això passa tot l'any, però aquest temps és un temps on se'n veu amb força,
i quan entrem a l'hivern també. Ja et dic que no són els rovellons, no em miris així.
Sinó que avui us porto, us vinc a parlar del que es diu l'hombalgia, que és el mal d'esquena.
Sí. El mal d'esquena.
I per què? Passa molt, ara, en aquesta temporada?
Bé, ara hi ha canvis de temps, i els canvis de temps ens afecten moltíssim.
De calor cap a fred?
Sí, no només de temperatures. De calor cap a fred, però també la humitat té aquí un...
o més que tenir... és un component a tenir en compte.
també això, la disminució d'activitats, és a dir, que hem parlat abans, no?,
que a l'estiu feia moltes coses fora, ara com que comencem a fer coses més recollides,
doncs també el cos es va parant, d'acord?
I precisament el que necessita el cos per no sentir tant de dolor és moure's.
Doncs ara, com que és temps que tothom es queda més tancat a casa,
perquè si comença a fer vent, si comença a fer fred, o si plou,
doncs això no ajudarà gaire.
I molts cops això s'utilitzarà com a excusa, que això és un problema.
I això ho fa sobretot per la gent gran que ens escolta.
Encara que faci fred, encara que faci una mica de vent,
o que els dies no acompanyin, us heu de moure.
No heu de parar de moure's, perquè si no és com comencen a fer mal
aquestes esquenes, aquests genolls, el que popularment diuen l'artrosi,
doncs són problemes que s'agreugen en no estar en moviment.
Doncs, Núria, si et sembla, entrem en matèria.
La lumbàlgia, la lumbàlgia és allò que es diu m'he enganxat, m'he quedat enganxat?
Sí i no, sí i no.
Lumbàlgia és el nom dins l'argot medi que es fa servir estrictament per dir que hi ha un dolor,
això és tot el que porti àlgia, vol dir dolor, un dolor a les lumbars.
I què són les lumbars?
Les lumbars són aproximadament les últimes vèrtebres de la columna,
els últims ossets de la columna gairebé.
La gent també en diu mal de ronyons, encara que realment no són els ronyons que fan mal,
sinó la musculatura que hi ha a prop d'aquesta zona.
Hi ha moltes maneres de dir-ho.
Però és el dolor de musculatura, no d'ossos.
En principi és dolor en aquesta zona.
Ara veurem avui, t'ha vingut a explicar una mica, on pot estar aquest dolor.
I què en podem fer també.
És important saber, no només identificar què patim, sinó què en podem fer.
És una de les zones delicades de l'esquena.
Tenim la part de les espatlles, la part de dalt, la cervical, i després la part de la cintura.
Sí, l'esquena es divideix bàsicament en tres parts.
Aquesta cervical, que és la que ens aguantaria, el coll, el cap.
Aquí podem incloure més aviat també les espatlles, els ombros, mal dit.
Perquè té una íntima relació, simplement perquè hi ha músculs que van d'una banda a una altra.
L'altra part és les dorsals, és a dir, justament la part mitja de l'esquena,
on es fa la gepa, típica i popular, doncs allí.
I l'últim segment són les lumbars, que és aquesta part de baix, la ronyonada que popularment es diu.
Doncs el problema del dolor és que pot, tu preguntaves, ai, això és muscular?
No sempre.
Penseu que aquí les lumbars agafen el nom dels ossos, de les vèrtebres,
però penseu que hi ha un munt de coses que poden fer mal.
Pot haver-hi un problema, com tu dius, a la part de l'ell muscular,
aquest és el més habitual, el més habitual i el més fàcil de solucionar, també s'ha de dir.
Però aquí també tenim lligaments, els lligaments són unes petites...
Farem un símil, com si fossin petites cordes que enganxen,
que enganxen i permeten donar una mica de solidesa a les articulacions.
Hi ha tendons, que són aquestes parts finals dels músculs.
Atenció, hi ha nervis.
A vegades la gent quan diu, pateixes els nervis, es pensen que només és exclusivament un estat, una alteració, un estat psicològic.
No és així. Els nervis són una estructura que tenim al cos, que condueix informació.
I és potser l'estructura més delicada del cos.
S'han de cuidar.
El cos està dissenyat i pensat, bàsicament, per protegir-lo, ja començant pel crani,
que protegís el cervell, que és el que es diu el sistema nerviós central,
i ja passant per tota la columna vertebral, tots aquests ossos, totes les vèrtebres,
que fan també de cascaró, fan de protecció de la mèdula,
que és el naixement, bàsicament, dels nervis.
D'acord?
Això és el que... Totes les coses que tenim, a part a part, hi ha una peça aquí accessòria,
que també l'haurem sentit vinculada a això de la lumbàlgia,
que és els discos.
Estic parlant d'això dels discos.
Sí, emsana.
Tinc els discos, el tinc desgastat, diu la gent.
O el tinc malament.
O fins i tot diuen, o tinc una èrnia en un disc.
Ai, sí.
Això ja és més greu, eh?
Els discos són, perquè feu una idea, uns petits coixins
que hi ha entre vèrtebre i vèrtebre, una mica per fer d'esmortelladors,
precisament perquè no pateixin.
Això, doncs bé, Núria, amb l'edat es fa molt bé,
i també es fa molt bé en funció de l'activitat que fem.
És a dir, normalment això és una mica elàstic, per dir-te,
i aproximadament cap als 25 anys, cap als 30 més aviat,
comença a perdre qualitats.
Ja us ho dic, que si fem segons quines activitats,
com ara feines que tinguin que aixecar molts de pesos,
o feines que han d'estar moltes hores asseguts,
però moltes hores asseguts en moviment.
Quan dic això, parlo sobretot dels conductors,
no parlo només de la gent d'oficina.
Doncs això són situacions que poden agreujar aquesta plasticitat
o aquesta elasticitat que té els discos.
Llavors, quan ja es fem molt més grans,
llavors hi ha en comptes, a part que són molts més durs,
també es fan fent malbé, es van desfent encara més.
Però bé, això és el normal, i el normal no ha de donar problemes ni mal,
en principi, Núria.
Sinó que, al contrari, us ho dic, activitats, situacions i a vegades accidents,
poden incrementar-ho.
Quines coses poden empitjorar-ho, tot això?
Hi ha una llista immensa de situacions.
Mira, tot el que siguin situacions sedentàries,
que es diu així, que no hi ha moviment, feines estàtiques,
doncs això o empitjora.
O empitjora també el sobrepès.
Clar, tot el que siga és el contrari, no?
Massa activitat relacionada amb aquesta zona.
Activitat antinatural, com el que dius tu.
Clar, és a dir...
Ah, bueno, el sobrepès et volies dir d'una persona que està...
Sí, sobrepès vol dir gràs.
Ah, jo pensava que deies de forçar aquesta zona.
Sí, no, això és una altra cosa.
També ho és, una raó, això que et deia de les feines.
El sobrepès deies també?
El sobrepès, i tant, i tant.
hi ha situacions que no podem considerar, per suposat, de malaltia,
com és un embaràs,
però en els embarassos, clar, he de pensar que es fa un nano
a la part del davant, a la part de la panxa, una mica més avall.
I clar, això és com seria, senyor Simil,
que portava un pes, poquet a poquet,
que va incrementant-se, es va fent gran.
Llavors, clar, per aquesta raó, les senyores que estan embarassades
acostumen a patir de l'esquena.
Això també és una lumbàlgia.
També s'ha de tenir en compte.
La gent que fa feines, et ho he dit molt concretes,
són gent també proclive, com poden ser els conductors d'autobús,
els taxistes, gent que passa força hores al volant.
El restrenyiment.
L'estrenyiment també pot ser una causa de tenir
tu les lumbars.
Ah, sí?
I tant, sí, l'estrenyiment, què és bàsicament?
És que la femte s'acumula i no surt.
I tant, acumular-se, de vegades irrita,
irrita nervis, molt localment,
i a part que es congestiona tota la zona normalment
quan hi ha l'estrenyiment.
Ah.
I tot acaba fent més mal.
És a dir, augmenta l'atenció de tot el que hi ha allí.
Clar.
Per això, quan convé anar bé de ventre,
convindrà alimentar-se bé, força fibra,
molta aigua, molta activitat, en aquest cas concretament.
Hi ha altres situacions, Núria?
Avui jo no sé si s'ha passat mai.
Que és, per exemple, quan ha de venir,
quan ha de baixar la menstruació,
doncs a període premenstrual,
que són almenys 3-4 dies abans,
doncs també és habitual.
Sí, que és veritat.
No té res a veure amb els ronyons, en aquest cas.
No, no, no.
Amb els ronyons, rara vegada hi ha dolors de lumbar
i vinculats.
Amb el ronyó, ronyó com a tal, eh?
Això seria una cosa molt estranya.
Això de la menstruació és per el mateix motiu que deies, no?
També hi ha una congestió que es fa.
És una congestió.
Clar, tota la sang s'acumula allí,
preparada per baixar.
Després hi ha unes altres causes
o factors de risc més aviat,
com són les depressions.
Els estats d'ànim també poden provocar lumbarges.
Sí.
Si ara, quan després t'expliqui una mica
quins tipus n'hi ha,
perquè potser la gent que ens escoltarà,
doncs a mi això no em sona per a mi.
N'hi ha un tipus
que són fruit
d'estats de tristor,
de depressió,
i ho veurem ara,
ho veurem ens endavant.
No dono més pistes,
sinó t'ho explicaré.
Sembla que ho veurem de veure la propera setmana.
Sí, vols dir, ja.
Ens queden uns cinc minuts màxim, Felip.
És que enguany hem de ser molt estrictes
amb el temps on hem comprimits.
Ah, vai, vai.
Sento, eh?
No, no passa res, no passa res.
No, però tanquem, tanquem capítol.
I a més així, ui,
encara hem de mirar els remeis, mare de Déu.
Sí, encara hem de parlar de força coses.
Això seran dues sessions.
Sí, sí, ho farem en dues parts,
potser millor.
Mira, i una altra cosa que també pot ser,
pot ser algunes carències de vitamines
que poden portar això.
Sobretot les del grup B.
L'any passat ho vam explicar algun dia,
que les vitamines del grup B
n'hurien les que controlaven els nervis,
les que les alimentaven bé.
Però escolta,
estàs parlant moltes vegades dels nervis.
Vols dir que és una zona
en què hi ha moltes terminacions nervioses,
especialment més que en d'altres zones, o no?
És una zona importantíssima
en quant a terminacions nervioses.
Es pensa que de les lumbars,
d'aquestes vertebre,
surten els nervis que van a les cames.
Tots els nervis de les cames
neixen aquí.
De la columna vertebral.
De la columna vertebral.
Ah.
Neixen aquí.
Llavors, imagina't.
És el que ens permet estar drets,
el que permet caminar.
I el mal és diferent
si ens ve dels nervis
que si ens ve de la musculatura...
Sí, hi haurà un comportament diferent.
Veurem,
el pròxim dia, si et sembla,
doncs què sé això,
que si només és una qüestió muscular
és fàcil que només sigui en aquesta zona,
però si hi ha algun nervi vinculat,
doncs veurem dolors
que baixen per la cama
i arriben fins i tot al peu.
Això és força habitual.
Esforça habitual
és molt desagradable de passar,
perquè acostumen a ser dolors
molt insuportables.
Has d'anir en compte, Núria,
que la lumbàlgia, com a tal,
és la primera baixa,
és la primera causa de baixa
en aquest país, baixa laboral.
Sí, sí, la gent s'apunta a la lumbàlgia.
No és que s'apunti,
però molt sovint apareix.
Home, és que quan realment et fa molt de mal,
segurament no pots anar a treballar.
Ui, impedeix molt, impedeix molt.
Els nervis, eh?
Doncs aquest és el punt una mica més matxucat.
Tens algun altre d'aquests factors de risc
o factors a tenir,
bueno, que influeixen?
Bé, que t'hagi dit, que t'hagi dit.
També no t'he dit un que és el tabac.
El tabac també pot ajudar.
No és el tabac, va, en contra de tot.
Ja se sap això.
Ja sabem.
En aquest cas serien les substàncies
que realment, bueno,
contaminen, contaminen el cos
i s'acumulen tòxics.
I un dels llocs on s'acumulen de vegades
és...
També?
Sí, és en articulacions,
en musculatura es pot acumular
i fins i tot tot pot afectar els nervis.
Per això el tabac tampoc és interessant, eh?
La gent que us fa mal a l'esquena
eviteu-lo, eviteu-lo completament.
Tots els mals hàbits.
Parlem de la lumbàlgia amb el Felip Caudet.
És la primera sessió.
Continuarem la setmana que ve.
Ja ho sabeu, a partir d'ara
cada divendres, sobre les 5 i 20,
una coseta així, saludarem el Felip.
Segona part de la lumbàlgia
en què ens dirà els diferents tipus de lumbàlgia?
Sí, us porto perquè la gent vagi,
perquè tothom ho pugui identificar
a quin grup pertany
i perquè pugueu buscar una solució.
Clar, perquè potser et penses que és muscular
i resulta que no,
llavors t'has d'aplicar la solució que et necessites.
i sobretot ens explicarà solucions.
Solucions.
I a més una altra cosa.
Pensa, Núria,
que en funció del tipus de lumbàlgia que tinguem,
a part d'un tractament diferent,
a moltes vegades haurem de tindre
més paciència o menys paciència
a l'hora de recuperar-ho,
de guarir-nos.
Pensi que hi ha lumbàlgies, Núria,
no t'ho he dit, però que duren mesos.
I tant, hi ha gent que, al contrari,
hi ha lumbàlgies que en un parell de dies
estan solucionades.
Per tant, serà interessant el pròxim dia
que ens veiem
i en parlem una mica més.
Felip Gaudet,
moltes gràcies per tornar
i ens retrobem la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.