Un dijous més, aquí al Ja Tardes ens disposem a parlar sobre la mar.
I avui en un tema molt concret, un projecte que es va presentar a finals del mes d'octubre
sobre l'engreix del pop.
Un dels impulsors d'aquest projecte ha estat l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers.
Tenim amb nosaltres la seva presidenta, la Yolanda Piedra.
Yolanda, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com va anar la presentació? Arribem una mica tard, que això es va fer a finals d'octubre
i a Sant Carles de la Ràpita, però va anar bé?
Va anar molt, molt bé.
De fet, part dels resultats s'han presentat encara ara fa pràcticament tres setmanes
aquí a propi Sant Carles de la Ràpita, els primers resultats que tenim.
Aquest estudi, aquest projecte, ha estat recolzat no només per vosaltres,
em sembla que hi ha també més entitats implicades.
Oh, i tant.
Donat la... jo penso l'experiència tan positiva que és.
De fet, és un treball innovador, sostenible
i esperem per als empresaris del sector rentable també.
Ha estat impulsat des de la pròpia Direcció General de Pesca, aquí al DART.
Ha estat portada la investigació a través, com vosaltres coneixeu perfectament, de l'IRTA.
Ha estat impulsat per la Cofredia de Pescadors.
I, personalment, des de la Secretaria General de Pesca,
el seu propi Director General d'Estructures em va comentar en una reunió que vam tindre fa un mes,
que ha donat la importància que semblava es tenien en els resultats.
La pròpia Secretaria també contribuiria al desenvolupament
i l'aposta en funcionament del que seria l'engriix del POP.
Ara entrarem en matèries, sabrem quines són les conclusions
i tot el procés que s'ha d'adopta a terme amb aquest projecte.
Primer que tot, però, ja que tenim a la Iolanda Pietra,
m'agradaria que ens expliquessis qui sou i què feu,
l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers.
Doncs mira, EMPA és una patronal que representa els interessos
tant dels armadors, és a dir, la pesca extractiva de baixura,
com també part de l'aquicultura,
signem el Conveni Col·lectiu d'Aquicultura, per exemple, per Catalunya,
i també tenim afiliats a algunes empreses
de primeres transformacions i comercialització.
El nostre àmbit no és català, sinó que tenim un àmbit estatal
i durant molts anys ja hem tingut la vocalia de baixura
que es diu de la COE, és a dir, aquells pescadors
que surten i tornen a la mar el mateix dia, que van al fresc.
Fa molt de temps que esteu constituïts com a associació,
almenys aquí el que seria la branca catalana, per entendre'ns.
Vam néixer a Catalunya, però tampoc fa tant de temps.
El nostre naixement, ara farà nou anys,
va néixer dintre d'un grup d'armadors de la Cofredia de Blanes.
De tota manera, malgrat que això pugui semblar
que no fa tant de temps, us puc garantir
que de les cinc patronals importants
i que tenim la representació pràcticament del 100%
de tot el sector pesquer de l'estat espanyol,
no som els més joves ni molt menys.
Hi ha patronals que fan dos i tres anys que han sortit.
Doncs és curiós, no?, que s'hagi tardat tant
a unificar tots aquests empresaris, diguéssim,
que viuen del mar i de la pesca.
Bé, té una explicació lògica.
També, tradicionalment, el sector de la mar
ha estat integrat a través de les cofredies de pescadors.
I les cofredies, possiblement, han ocupat l'espai
que normalment en altres sectors
ocupen legítimament les organitzacions d'empresaris
i els sindicats.
És ara, en aquests últims anys,
que per donar l'impuls que necessita el sector de la pesca,
donada a la situació tan crítica i de crisi que té,
que tant el que són els sindicats,
però sobretot la part empresarial,
ha decidit organitzar-se
amb entitats que veritablement serveixen per això,
per defensar-los i representar-los davant de les institucions,
no només catalanes o del govern català,
sinó a nivell estatal, a Brussel·les,
i fins i tot formant part de constituir patronals d'àmbit internacional.
EMPA, per exemple, és fundadora de Medisamac,
que és la patronal de tot el Mediterrani,
tant dels països de la Unió Europea
com del sur de la Mediterrània,
Tunísia, Argèlia, Marroc, etc.
Per tant, podem dir que doneu a Xupluc,
doneu suport, o hi té cabuda,
dins d'EMPA, doncs des de les cofreries de pescadors
fins al pescador del Serrallo que va pescar cada dia,
i també, evidentment, les grans empreses
que es dediquen a això, doncs,
amb aquelles barques monumentals.
Tothom hi cap?
Tothom hi cap, però amb matisos,
i perdoneu que us ho faci,
perquè si no se m'enfadarien les cofreries.
Les cofreries no poden estar afiliades a una patronal
perquè són institucions de dret públic.
El que sí que estan afiliats són els seus armadors,
que són els empresaris.
I en aquest sentit sí que tot hi cap.
Hi cap un petit empresari que sorti al fresc,
que són els d'aquí a Catalunya,
o poden ser els de Balears,
o empresaris ja no tan petits,
que també els tenim afiliats,
com per exemple l'Andalusia
que van a la pesca del peix espasa,
per posar un exemple.
Doncs, Jolanda,
què heu fet en aquests anys que teniu de vida,
des de l'EMPAQ?
Quines són les fites més remarcables que heu aconseguit?
Jo possiblement diria que la fita més important
que hem aconseguit
és introduir en el sector pesquer un canvi,
i el canvi es basa en que
tenim que diversificar
l'activitat que fan les empreses del sector pesquer.
I explico exactament el que acabo de dir.
A tots els sectors empresaris
i en totes les empreses
normalment es produeixen
dos, tres, quatre, deu, cinquanta productes.
No hi ha cap empresa que fabriqui un únic producte.
El sector pesquer tradicionalment
el que fa és anar a la mar
i extreure peix a la mar.
Per tant, només té una única fabricació.
Això vol dir que en el moment
que algun dels elements
provoquen una crisi dintre del sector,
per exemple,
s'incrementa el preu del combustible
i això no es pot traslladar
als preus que paguen
els consumidors
i els intermediaris
per el que seria l'acquisició de peix,
el sector entra en una crisi profunda
i insostenible
perquè si no pots fer rentable
la teva empresa
per l'únic producte que tens
l'única solució és tancar.
El que ha fet temps
ha sigut treballar intensament
i ha donat uns resultats molt importants
en el que seria
la diversificació econòmica
del sector pesquer,
dissenyant productes
i activitats diferents
com el pesca turisme,
com la pesca natura,
que esperem,
perquè ara tenim
el marc jurídic
pràcticament elaborat
i el marc econòmic,
perquè es puguin posar
en funcionament
a partir del 2007.
En concret,
les nostres al·legacions
a l'esborrany,
per exemple,
del reglament del Mediterrani
i més concretament
el Fon Europeu de la Pesca,
va fer que s'inclogui
justament la possibilitat
que el sector pesquer
es diversifiqui
i a la vegada
aquesta diversificació
es reconegui
com a activitat del sector
per poder rebre els ajuts
i es puguin fer
les transformacions
a les empreses.
Jo crec que és,
possiblement,
de tot el que hem fet,
el més important.
Suposo que ha de ser
un cavall de batalla
bastant difícil de portar
per al fet
que el sector de la pesca,
o almenys és la visió
que entenem des de fora,
engloba
tot tipus de mentalitats.
Recordem que,
bé,
la pesca és un ofici tradicional
en què a vegades
hi ha implicada
tota una família
d'aquells ofícils
que encara avui en dia
acostumen a passar
de pares a fills,
però per altra banda
també és això.
hi ha grans empreses
que s'hi dediquen ja
amb la mentalitat
de treure un rendiment,
no?
Vull dir,
hi ha tantíssima gent
i de tan diversa filosofia
que això deu ser
també un handicap.
Sí,
de tota manera,
la veritat és que
nosaltres en qui estem
treballant de fons
és amb la petita empresa,
amb l'empresa
que tenim a les costes catalanes,
que tenim a la costa valenciana,
mallorquina,
no amb la gran empresa.
La gran empresa sí que
fa més d'un producte,
perquè normalment té una cadena
i extreu el peix,
però a la vegada
el fileteja,
el congela,
el transforma,
el prepara,
és justament
el petit pescador
o el petit armador,
la petita empresa,
la que no ha tingut altres opcions.
I és amb aquesta
la que estem treballant.
Però ho defineu molt bé
quan dieu
que és molt difícil
treballar
i canviar
de mentalitat
a un sector
que tradicionalment,
més que
veure
amb l'activitat pesquera
un negoci empresarial,
el que ha vist
és un mitjà
per poder-se alimentar,
per poder viure
una família.
I en aquest sentit
sí que ens està costant
moltíssim.
Deies,
Iolanda,
al començar
a l'entrevista
que el sector pesquer
està passant
per dificultats,
per un mal moment,
sabem quina és
el gran mal
de què pateix
el sector pesquer.
Sí, sí, i tant.
I tant.
Jo crec que
està bastant identificat.
Perquè una empresa
funcioni correctament,
tenim que tindre
controlats
i equilibrat
els ingressos
i les despeses.
Què li ha passat
amb el sector pesquer?
El sector pesquer tradicional
doncs es dedica a pescar,
però mai s'ha dedicat
a comercialitzar.
Per tant,
els seus ingressos
no els controla.
De fet,
són les cofredies
de pescadors
que hi venen
els peixos
que pesquen
els pescadors.
En aquest procés,
els compradors
són els que
dominen el mercat.
Quan van
els peixaters,
els peixaters
o els grans
comercials,
Mercabarna,
etcètera,
paguen uns preus
irrusoris
amb les subhastes
de peix
que fan les cofredies.
I en aquest sentit,
el fet
que el sector pesquer
sigui un sector
que no ven
els propis productes
que fa,
que és la pesca,
doncs el tema
dels ingressos
no els controla.
Però és que,
a més a més,
no controla
tampoc
el que en serien
els costos.
L'únic cost
que controla
és el cost
salarial
que de fet
li ve
per al repartiment
dels ingressos
que rep
a la venda
del seu peix.
Però, en canvi,
els costos,
per exemple,
de carbodant,
que en molts casos
són el 80%
o el 90%
del cost,
aquest no el controla.
I tots coneixem
que les pujades
del preu
del consum
han sigut
importantíssimes
fins al punt
que fa,
no recordo
exactament,
però jo sí que
segur que
els oients
tenen molt
l'enten
el tancament
de ports
que vam fer
a tota l'estat espanyol
del sector
de la pesca,
reclamant
o posant
l'atenció
a les administracions
que en aquest preu
del carburant
no podíem
sortir a pescar.
Això va ser
fa cosa d'un any,
me'n recordo.
No sé si estàs
al cas també
de les últimes
polèmiques
o situació conflictiva
que s'ha viscut
aquí a Tarragona
entre pescadors
i paixeters
perquè hi havia
una gran empresa
pel mig
que, bé,
comprava peix
directament
sense passar
per subhasta.
Esteu al cas
des de l'associació
d'empresaris?
Estic totalment al cas
que a Pascanova
ha entrat
en la compra
del peix blau
de l'associació
de Tarragona
no només
a través
de la cofredia
sinó
a través
també
de la pròpia
associació
d'armadors
i, bé,
és una pràctica
que nosaltres
la veiem
amb molt bons ulls
o sigui,
és l'única manera
de poder vendre
a bon preu
el teu peix
i si això
vol dir
doncs
intentar fer
acords
en empreses
importants
que tenen
altres tipus
de capacitat
i poden
pagar-te
el peix
millor
nosaltres
podem entendre
el sector
comercial
el petit sector
comercial
com poden ser
les peixeteries
però han de
comprendre
que el sector
extractiu
té dret
de participar
en aquest valor
afegit
de la cadena
comercial
i l'única manera
és fer-ho
fent acords
puntuals
o estables
amb altres
entitats
com pugui ser
una gran empresa
i en aquest sentit
hi estem totalment
d'acord
és més
en el nostre cas
el que estem promocionant
és que els nostres socis
es configurin com a organitzacions
de productors
que això vol dir
que no tinguin que passar directament
el procés
de subhasta
a través
de la llotja
i per tant
que allà
es faci una subhasta
on hi participin
els peixeters
sinó que
directament
ells
comercialitzin
a Catalunya
o al reste
de l'estat espanyol
o inclús
que exportin
el peix
que pesquen
i això
ho estem promocionant
des de la nostra associació
a veure
a veure
si acaba
bon port
fent el símil
també
a veure com
acaba tot això
Iolanda
ja per tancar
aquesta primera part
de l'entrevista
en què parlem
de l'Associació
d'Empresaris Marítims
i Pesquers
has fet abans
esment
d'un projecte
que teniu entre mans
que es diu
Pesca Natura
que és prou important
per parlar-ne
en una entrevista
separada
d'aquí uns quants dies
però fes-nos cinc cèntims
de quina és la notícia
d'última hora
la notícia d'última hora
és que
ja s'ha signat
fa dos dies
amb la Fundació
Biodiversitat
que és una fundació
del Ministeri
de Medi Ambient
amb la qual
conjuntament
i també
evidentment
en fondos
està cofinançada
la iniciativa
per al Fons Social Europeu
el que volem
és que el pescador
sigui el protagonista
de la defensa
del medi ambient
i de l'ecosistema marí
ara hi ha estudis
prou alarmants
en aquests moments
sobre la taula
en què ens diuen
que d'aquí 40 anys
no hi haurà peixos
en el mar
això és altament
preocupant
per un sector
com el nostre
i considerem
que és important
que qui defensi
no només
perquè hi creiem
i creiem
en la sostenibilitat
que s'han de tractar
els recursos naturals
sinó
perquè també
és la font
d'ingressos
del propi sector
perquè
el fet
de treballar
en benefici
i colze a colze
en el que seran
ONGs
i totes aquelles
entitats
de caràcter
d'economia social
que volen
defensar
la sostenibilitat
del medi ambient
en parlarem
doncs
d'aquest projecte
Pesca Natura
sapigueu que fa
només un parell de dies
que ja s'ha signat
l'acord
i bé
ja en parlarem
perquè dedicarem
doncs
tota una secció
tot un programa
a parlar-ne
però el que ens interessa
ara és concretament
el projecte aquest
d'engreix
del pop
que es va presentar
com dèiem
a finals d'octubre
a Sant Carles
de la Ràpita
per què era tan important
fer un projecte
sobre com
engreixar els pops?
bé
a Catalunya
no se n'ha fet cap
hi ha altres experiències
hi ha experiències
a Galícia
algunes més
satisfactòries
que altres
va haver-hi una experiència
molt dolenta
a Balears
que no va tirar endavant
i el pop
és un producte
que té un bon preu
en el mercat
però que
el seu procés
d'engreix
requereix
d'una investigació
profunda
perquè
al contrari
no dona bons resultats
per què?
que necessita
doncs
massa recursos
per engreixar-lo
massa temps?
no
no no no
us vaig a posar
un exemple
a principis del maig
amb pops
d'un pes mig
d'uns 725 grams
i a una temperatura
de 19 graus
vam acabar
tenint
en molt poc temps
pops
dos mesos i pico
pops
de dos quilos
454 grams
i
amb una supervivència
del 75%
ara a veure
nosaltres
estàvem practicant
temperatures
al voltant
dels 19 graus
i vam anar
pujant
fins a mitjans
de juliol
en temperatures
de 28 graus
per sota
dels 19
els pops
veiem
que la taxa
de mortalitat
és molt alta
i per sobre
dels 28 graus
s'està encara
estudiant
el pop
requereix
d'unes condicions
ambientals
jo no soc
experta
i això potser
us ho explicaria
molt millor
els representants
de l'IRTA
que són qui estan
portant la
investigació
però necessiten
unes condicions
ambientals
idònies
que no es donen
arreu
del territori
i concretament
en
Sant Carles
de la Ràpita
que és la primera
experiència
catalana
està donant
aquest bon resultat
perquè a Sant Carles
ja tenien una mena
de granja de pops
per entendre'ns
més que una granja
de pops
experimentaven
a veure
com podien tindre
una granja de pops
per tant
els pops
en captivitat
aquí a Catalunya
encara no
no es practiquen
els pops
en captivitat
i per tant
la seva reproducció
amb una taxa
de supervivència
òptima
com podria ser
aquesta
superior al 75%
no es tenia
com en canvi
si que es tenen
endurades
o altres tipus
de peix
clar
de fet
el pop
ho deies bé
és un producte
que potser
associem
amb terres gallegues
directament
no és un producte
estrella
de Catalunya
però bueno
gràcies a aquest estudi
que heu fet
doncs ho podria ser
ho podria ser
i a més a més
amb una relació
qualitat
preu
molt bona
fins i tot
podríem dir
que està
el millor
superior
a alguns cultius
que es tenen
a terres gallegues
com abans
apuntabes
tu mateixa
val a dir
que ningú
se'ns espanti
que no es tracta
de donar
menjar
menjar
menjar
els pops
vull dir
que el producte
final
és totalment
ecològic
i apte
100%
pel consum
humà
això
si em
permeteu
us ho dir
que el pop
és un gran
senyor
i el pop
no menja
de tot
el pop
l'estem
engreixant
amb marisc
està bé
el pop
menja
evidentment
en el procés
d'engreix
no se li
no se li
tiren llangostes
però
el pop
vol
si una gamba
ha estat
trencada
vol gamba
li agrada
el cranc
i tot
tot tipus
de marisc
però no
li donguis
al pop
qualsevol cosa
en el nostre cas
la idea
és
tota la morralla
d'aquell
galera
per exemple
tota la morralla
d'aquells productes
associats al marisc
que pescaran
els nostres
socis
de la cofredia
de Sant Carles
o de l'associació
de Sant Carles
els hi tiraran
de menjar
el pop
que és el que
s'ha fet
fins ara
han sigut
ells
qui
han pescat
i amb els residus
que quedaven
aquests productes
que a vegades
no pots portar
al mercat
perquè no té
l'aspecte
bo
encara que sigui
producte fresc
és en el que
s'han alimentat
els pop
de la prova
es pilot
i de la mateixa
manera
es vol continuar
fent
o sigui
sent un producte
absolutament
si diguéssim
amb cezells
de qualitat
o ecològics
tindrà un cezell
molt gran
en aquest cas
em comentava
un company
d'aquí de l'emissora
que és molt aficionat
al mar
diu
el pop
és un animal
supercuriós
perquè quan
no té res
per menjar
si estés
en un habitat
molt hostil
i no tingués
res per menjar
es mengen
les seves
pròpies potes
és totalment cert
és fortíssim
això
com que es regeneren
es mengen
les seves
pròpies potes
es mengen
el veí
si poden
s'han de fer
selecció
dels petits
i els grans
perquè no pots
tindre
pobs de dos
totalment correcte
i curiós
en si mateix
Escolta Iolanda
ara ja tenim
aquest estudi
aquest projecte
ja presentat
s'ha dut a terme
a Sant Carles de la Ràpita
a les instal·lacions
de l'IRTA
durant dos mesos i mig
ara ja sabem
com es pot fer
quan es posarà
en pràctica
o qui ho posarà
en pràctica
no sé si això
després d'aquest projecte
s'ofereix
a empreses concretes
i tant
i tant
deixa un dia
per acabar
una cosa d'abans
que crec que és important
amb tota l'experiència
a més a més
que després
a més
volem que la portin
en pràctica
les empreses
que desenvoluparan
el negoci
es fa fins i tot
una selecció
entre el pop mascle
i el pop femella
o sigui
el més innovador
potser
de l'experiència
és que
per evitar
que traiem
del mar
i buidem del mar
de pobs
a les costes catalanes
quan agafem un pop
i el fiquem
per l'engreix
mirem
que no sigui
femella
i si és femella
es retorna
al mar
crec que això
és una cosa
molt important
tenir
aquesta cura
que abans
personalment
se m'ha olvidat
dir-ho
però crec que és
un element
molt important
ara que
el tema
ecològic
i de la sostenibilitat
està tan
present
i pel que em dius
qui explotarà
qui explotarà
el futur negoci
és evident
que hauria de ser
els pobres
els mateixos
i autors
i promotors
de la iniciativa
que han estat
en aquests moments
l'associació
d'armadors
dels Alfacs
d'aquí de Sant Carles
i segurament
capitanejada
jo diria
a través del Julio Mateus
que és el seu president
i és un soci nostre
i en altres armadors
pertanyents
a la cofredia
de pescadors
de Sant Carles
i jo
sé perfectament
que el seu líder
el senyor Tomàs Fèlix
que a la vegada
és vicepresident
també vol
desenvolupar
el negoci
o sigui
serà
els empresaris
de Sant Carles
qui a part
de dedicar-se
a la pesca extractiva
es dedicaran
a el que seria
l'engressa pop
tenim data
més o menys
perquè quan a nivell
de consumidors
notarem això
que hi ha
una major oferta
de pop al mercat
aviam
no tenim dates
només per una cosa
perquè
ja hem experimentat
tot l'engreix
volem veure
fins i tot
què passa
ara amb l'engreix
en plen hivern
sincerament
aviam
si se'ns aguanten
o no se'ns aguanten
perquè els pocs
diuen que quan es moren
per les temperatures
no es moren
de les temperatures
sinó
que s'estressen
segons deien els biòlegs
és que l'enfermetat
del pop
que és l'altre element
curiós
és que s'estressa
i aleshores es more
a part d'això
que volem veure
quantes collites
es podrien tindre
s'han de pensar
un segon element
important
que són
com han de ser
les gàbies
i on instal·lar
totes les gàbies
en greix
i aquesta
és la segona fase
que jo comentava
que segurament
podria entrar
en part
l'ajuda
a la secretaria
general de pesca
i la direcció
general d'estructures
com que el tema
de les gàbies
encara no està
definit
per part
de l'IRTA
quina és
la gàbia
òptima
que tindríem
que posar
i jo
diria
que fins aquí
tres quartes
parts
d'un any
o un any
no m'atreviria
a parlar
que el consumidor
pugui veure
en el mercat
pop
d'alta qualitat
i a un preu
doncs molt més
assequible
del que és ara
Doncs esperarem
i seguirem la notícia
Hem estat parlant
amb la Iolanda Piedra
ella és la presidenta
de l'Associació
d'Empresaris
Marítims i Pesquers
sobre aquest estudi
el projecte
d'engreix del pop
i de fet
Iolanda
ja quedarem amb tu
per parlar
sobre l'altre gran projecte
que teniu entre mans
que és la
pesca natura
Doncs moltíssimes
gràcies a vosaltres
i la veritat
des de l'associació
felicitar-vos
per la iniciativa
que feu un programa
com aquest
que el tema principal
sigui el mar
Doncs fins aviat Iolanda
gràcies
Gràcies a vosaltres