Felip Gaudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Saps quin dia és, avui?
Quin dia és, avui?
Avui és 14 de febrer, el dia dels enamorats.
Ah, jo és que sóc sincer, sóc molt patri.
Clar.
I sóc més de celebrar el Sant Jordi.
Tots els respectes, eh, em sembla molt...
Vaja, que no ens portes cap tema vinculat amb Sant Valentí.
Bueno, jo crec que fins a un cert punt, el que t'explicaré avui,
pot ser molt romàntic.
Sí, sí, sí, sí, perquè...
És que si ho dic ara ja...
Bueno, pot ser molt romàntic perquè pot ser alguna cosa a fer,
amb parella, si et sembla.
Home, tot es pot fer amb parella, eh, si ho anem a mirar així.
Ja, home, però vull dir que pot ser una cosa molt agradable de viure amb parella.
I què és això, Felip, que ens has d'explicar que es pot fer també amb parella?
Bueno, avui et vinc a parlar del que es diu talasoteràpia.
Hm?
Hm?
Diu el Felip, que ets sé que la sella, no?
Ja pots fer aquesta cara.
És que la talasoteràpia és teràpia amb aigua de mar.
Sí.
La idea és allò de parella, perquè al final de tota la xerrada,
o del programa d'avui, una mica en parlarem de...
on podem anar a fruit d'aquesta teràpia.
I pot ser una cosa que no fa falta que sigui per un problema de salut,
sinó com a prevenció pot ser-ho.
I per tant es pot convertir en una veritat,
en una activitat lúdica i agradable.
És que l'aigua de mar serveix per més coses de les que en pensem.
Ui, per moltes.
Però no és una bona època, eh, tampoc per fer talasoteràpia.
Oh, i tant que sí.
Al natural, troba, es fa fred, eh?
Fren, fren, fren.
Avui te n'explico, ho explico, perquè a veure què...
Que vas una mica perduda, en aquest sentit.
A veure.
Comencem pel començament.
I quan dic això, em ve el pèl,
perquè has de pensar, Núria, que l'aigua de mar
és el principi de la vida.
És a dir, on els científics van trobar
que es va originar la vida en aquest planeta,
va ser el mar.
Això si creus en l'evolució.
Bueno, si no creus en l'evolució,
també tinc una oferta per tu.
Jo el vaig picant, eh.
Ah, tens una oferta també.
Clar, clar, clar, clar, clar.
Per exemple, els egipcis,
que tenen tota una cosmologia plena de déus,
doncs deien que un dels déus més importants,
el Ra, el Déu del Sol,
havia nascut de les aigües del mar.
O, per exemple, els hindús també.
Els hindús diuen que Brahma
també va néixer de les aigües del mar.
O sigui que és vox populi gairebé,
vox mundi,
a tot el món,
que se'n diu,
o es fa una relació bàsica
al naixement de la vida
o al principi de la vida en el mar.
I avui parlarem de la importància aquesta
de l'aigua de mar,
que moltes vegades no la coneixem gaire.
Has de pensar que
que hi ha,
hi ha de molt antic,
fins i tot cinc segles,
el segle cinquè abans de Cris,
l'hipòcrates,
que t'hauria parlat alguna vegada...
Sí, el del jurament dels metges.
El del jurament dels metges,
que sol considerar el pare de la medicina actual,
doncs ja la feia servir
aigua de mar per tractar,
per fer un tractament,
per un seguit,
de malalties,
que avui també en direm quines són.
Molt bé.
Però vull anar-te'n en detall,
que és poc conegut per la gent
i pot ser molt interessant,
i és el d'un científic
que es diu René Quinton,
que es deia,
vaja,
perquè ja no ens acompanya,
és un científic de principis del segle XX,
i aquest senyor Francesc
va fer un experiment molt curiós.
Va fer un experiment
en què demostrava
que l'aigua de mar
era el mateix,
o tenia la mateixa composició,
que el plasma de la sang,
que el plasma sanguini.
Ah, sí.
Vols dir que es poden fer transfusions
d'aigua de mar?
Sí, sí, sí.
Aquest senyor,
la prova que va fer,
es va agafar un gosset,
li va treure tota la sang,
i mentre li treia la sang,
li inoculava aigua de mar.
Ah, jo ho deia en broma,
o sigui, es pot substituir sang
per aigua de mar?
Bé, bé, bé.
Frenem, frenem,
perquè també t'he de dir
que això està una mica
en discussió.
Aquest senyor,
bé,
ho havia demostrat,
és una cosa
que anem d'anar
amb una mica de delicadesa
al dir-ho.
Sí, sí, sí.
Perquè també la gran diferència
amb l'aigua de mar
i la sang o el plasma sanguini
és precisament
la concentració de salts.
A l'aigua del mar
és molt més alta la concentració.
Llavors, ells proposaven,
o aquest senyor proposava,
que la barreja que s'havia de fer
era una part d'aigua de mar
amb dos d'aigua destil·lada
per diluir-ho
i que equivalgués al plasma sanguini.
El plasma sanguini
no és la sang.
Ah.
Atenció.
La sang és plasma
més un tipus de cèl·lules.
Ah.
Les cèl·lules són els globus vermells,
els globus blancs,
els fòsits...
Clar, i això com es substitueix?
Això no,
això no ho podem substituir-ho.
Estem parlant d'aquesta part
que té la sang,
que és la part mineral.
I què li va passar al gosset?
Llavors van treure-li la sang al gosset
i la van substituir
per plasma,
ai, per plasma,
per aigua de mar diluïda.
Doncs quan el gosset va viure,
va estar vivint,
bueno, va estar vivint,
li van posar aquest líquid
i aproximadament va estar a mitja hora
amb aquest líquid dins
i el goss s'ho trobava normal, bé.
Després el que van fer
és retirar-li l'aigua de mar
i tornar-li a posar la sang.
Ah.
Però clar, això va demostrar
que es podia viure en aquest sentit.
Sí, però a mitja hora,
vull dir, tampoc va demostrar gran cosa.
Ui, i tant.
Sí, trobes, a mitja hora.
Home, que et traguin tota la sang, Núria.
No és cosa...
No és cosa...
Depèn de s'ho.
Línia és una cosa molt sèria.
El que passa és que és això.
Està discutit.
Aquest tipus de...
Saps si encara es continuen fent experiments?
Hi ha gent, no experiments,
hi ha gent que fa teràpia amb això.
En el món naturista
hi ha algun metge,
algun professional
que s'hi dedica a això.
Perquè ara veurem
que no és una qüestió
de fer transfusions
amb aigua de mar.
Potser aquesta seria
la part més radical i arriscada,
però clar, clar, clar.
Parlem que es pot fer teràpia amb aigua de mar
de moltes altres maneres,
que és el que et vinc a explicar jo avui.
Això t'ho explicava una mica
a tall d'anècdota.
Però perquè ens donem compte
que l'aigua de mar
pot tenir molta més importància
de la que en aparència li donem.
Perquè a veure,
quines propietats té l'aigua de mar?
Quines característiques?
Perquè no és la mateixa aigua de mar
que aigua amb sal, eh?
No, no, no.
Atenció.
Ara ho sabrem, mire.
L'aigua de mar
és una aigua
amb gran concentració de minerals.
L'aigua salada,
que tu deies,
és només aigua
i el que es diu cloro de sodi.
En l'aigua de mar
hi ha molt més
que cloro de sodi.
Trobem, per exemple,
magnesi,
que és un mineral
que va molt bé
per prevenir totes les malalties
que són associades
a l'envelliment.
Trobem, per exemple,
el calci,
que aquest és un...
Tothom ne parla
moltes vegades pels ossos
o pel sistema nerviós,
però, per exemple,
és un mineral
molt important
o que té una part
d'importància
en el procés
de coagulació de la sang.
Quan fem una ferida
es tanca
gràcies a l'existència
de calci.
El potassi,
que també és un mineral
perixent en aquesta aigua de mar,
doncs és un gran mineral
per tot el que és
la musculatura
o el to cardíac,
el to del cor,
perquè funcionin.
O un de clàssic
que tothom
potser l'ha sentit
és l'ioda.
L'aigua de mar
és molt bona
perquè és la font
més important
d'ioda
del planeta.
Ah, sí.
I què fa l'ioda, diràs?
Per què tant d'importància?
Jo he pensat
que l'ioda
era el que servia
per tancar les ferides.
No.
No, bueno, sí,
es fa servir
com a desinfectant,
però no és ben bé
la seva gran funció.
La seva gran funció
és que regula
la funció
de la tiroides,
que és una glàndula
que tenim
aquí al coll.
Ah,
que intervé
en tot el creixement,
no?
Hi ha milers de creixements.
No només en el creixement,
és a dir,
gairebé en el funcionament
de tot el cos
intervé la tiroides,
amb les seves secrecions
hormonals.
Has de pensar
que de la tiroides
depèn moltes vegades
descompensacions
d'acúmuls
de líquid al cos,
tenim gent molt grassa,
tenim gent molt prima,
tenim gent hiperactiva,
gent hipoactiva,
és molt, molt, molt important.
Després també té presència
d'altres minerals,
el ferro,
el coure,
però aquests
amb menys quantia.
Però et donis compte
que és molt ric
l'aigua del mar
i a vegades no,
bé, a vegades no,
simplement que no ho sabem.
Felip,
però l'aigua dels mars
deu ser
de diferents característiques,
ens has dit
les característiques generals,
però depèn d'on traguem l'aigua
serà de composició diferent.
I no és només l'aigua,
perquè això de la talosoterapia
no comprèn només
el líquid com a tal.
La talosoterapia
també comprèn
tot el que envolta
l'aigua de mar.
Doncs el moviment de l'aigua,
per exemple,
les zones
o les marees,
que també
tenen alguna cosa que dir
amb aquesta pujada i baixada,
o fins i tot l'entorn
que envolta l'aigua,
les platges,
la sorra,
el sol,
el vent,
vull dir,
fer teràpia
amb aigua de mar
és alguna cosa més
que no només l'aigua.
Llavors,
és important dir
que aquesta teràpia
es pot enfocar
de dues maneres,
internament
o externament.
Internament,
l'aigua de mar
es pot beure
i té uns efectes
que els direm més endavant,
si et sembla,
i externament
el que podem fer
bàsicament
són banys,
banys
d'un cert tipus
i en certs espais,
com tu deies.
Cal dir que,
per exemple,
l'aigua de mar
que és beguda,
no l'extrauen
de la voreta,
la trauen del fons,
perquè, clar,
per desgràcia,
les nostres costes
doncs,
estan força contaminades,
llavors s'ha de procurar
que sigui aigua molt neta.
La trauen
de força lluny
i de força profund.
Clar,
és que aquesta és la pregunta,
vull dir,
el mar el tenim molt a l'abast,
però com ens ho fem,
doncs traiem aigua de mar,
simplement anem a la fem.
No, internament,
o sigui,
hem de fer aquesta presa interna,
això ja haurà prescrit
per un professional
de la medicina natural,
sobretot,
és qui s'ha de indicar-ho.
No pot una persona,
doncs,
a la seva voluntat.
Millor que no,
millor que no.
S'ha de dir que aquesta aigua
la venen.
Sí, a on?
Sí, sí, sí,
en aquestes botigues
de dietètica naturista,
doncs es pot trobar
aigua de mar
expressa per fer tractaments.
Bé,
en unes ampolletes
hi ha uns laboratoris
que s'encarreguen
d'extraure-la
i netejar-la.
És una teràpia.
Externament, no.
Externament,
podem anar,
per exemple,
a la platja del miracle
o podem anar a la rebessada
i disfrutar del que et diré jo ara.
Vinga, va.
I disfrutarem d'una cosa meravellosa,
un concepte,
que és la sauna mediterrània.
T'ha vas inventat tu aquest concepte?
No, no, no,
no m'ho inventa jo.
No, ja és conegut,
és conegut.
Se'n parla molt
de les saunes
nòrdiques,
sobretot, no?
Típica
sauna d'aquestes
que són seques
o saunes que són humides,
no m'ho he vist mai.
Sí, una sauna,
però m'estàs parlant
d'unes parets de fusta
i una sauna típica.
Sí,
però això és típic del nord.
Nosaltres,
a la Mediterrània,
ho dim d'una manera de procedir
molt semblant
i gratuïta,
que és això que et deia
de la sauna mediterrània.
Com funciona això?
És el que es diu
el cicle higiènic
de neteja.
Molt senzill.
Nosaltres,
quan anem a la platja,
primer hem de prendre el sol.
Sí.
Màxim 30 minuts,
més no.
Hem de les conseqüents
proteccions,
que si ja,
després farem un petit apunt
de com és interessant
prendre el sol.
Això un dia
ho en parla a l'estiu,
però cal recordar-ho
perquè ara es pot començar
a prendre ja,
ara que comença a sortir.
Sí, proves?
Sí, i tant.
30 minuts.
Això ens pot provocar suar.
És a dir,
ja el que ho prenguem
més aviat en moviment,
més que no pas estirats
allí com els llangardaixos.
En moviment,
sempre és més interessant.
El fet de suar
una miqueta
amb l'exposició al sol
fa que ja comencem
a treure tòxics,
residus que fa el nostre cos
a través de la pell.
Molt bé.
Després el que hem de fer
és entrar a l'aigua,
al bany,
al bany marí.
Si hi ha un canvi
de temperatura...
Correcte.
Un bany marí,
què farà aquest bany marí?
Doncs augmentarà
la circulació de la sang,
Núria,
de rebot,
i a part de servir
per estimular
la circulació de la sang,
perquè està una miqueta
fresqueta l'aigua,
doncs també ajudarà
a netejar aquells tòxics
que hem tret amb la pell.
Així com el vent,
la brisa suau
de la platja,
també el contacte
de la pell amb l'aire,
doncs fa que es netegin
aquestes cèl·lules velles
i aquestes porqueries
que hem tret.
Sí, perquè la brisa
a la platja
és diferent també.
Clar, molt diferent.
Va carregadeta de coses bones.
Va carregadeta de salts.
Una altra cosa bona,
el fet de la brisa
també ens farà
que respirem més net,
farem una gran oxigenació pulmonar.
O de fet ho diuen
quan estàs encostipat
vés a la platja.
A respirar.
A respirar.
Llavors,
això també és un procés
de neteja
a nivell bronquial
i consecutiuament
donem una oxigenació
de la sang
molt millor.
Doncs, i clar, Núria,
a part de l'oxigenació
que està pulmonar,
que també t'ho he dit,
forma part d'aquest sistema
de neteja,
doncs tenim altres avantatges
amb això
de la sauna mediterrània.
Una, per exemple,
és que podem fer
un massatge als peus
amb la sorra,
caminant,
pensar que s'estimula
tot el cos,
és un gran estimulant,
perquè aquesta gent
que està cansada,
que estan estressats,
doncs li anirà
força bé.
però un dels altres
grans beneficis
que tindrà
és que nosaltres
al llarg del dia
amb els camps
electromagnètics
que hi ha,
amb la roba
que vestim,
que normalment
és de fibres
artificials,
no ens descarreguem
del que es diu
energia estàtica.
Això existeix, eh?
I tant,
Núria,
tot el que et dic
existeix.
Ja ho sé, home,
però vull dir que
com que a vegades
no la veiem,
però de fet
a vegades sé que la veiem,
no?
És el que passa
quan toquem alguna cosa
de ferro i ens rampem.
Això passa a sobre.
Tant de coses,
els cotxes aquells
que abans,
ara ja no es porta tant
perquè ara ja hi ha
altres sistemes,
però abans els cotxes
descarregàvem
l'energia estàtica
mitjançant una gometa
que anava al terra.
Ah, és veritat?
Que anava arrossegant.
Doncs les persones
també necessitaríem
un sistema semblant.
Llavors,
quan nosaltres
caminem
per damunt de la sorra,
directament, eh?
Estem parlant sense mitjons,
amb els peus directament,
a la sorra,
també descarreguem.
Pensa que l'energia estàtica
dona una sensació
molt gran de cansament.
Fatiga molt.
Sí, carrega.
Carrega moltíssim.
D'acord?
Llavors,
I no hi ha cap altra manera
de treure's l'energia estàtica?
Sí,
simplement tocant el terra.
O al bosc ho podem fer,
o a qualsevol lloc
que toquem amb la pell
directament al terra.
Ah.
És el fred,
bàsicament,
de totes les matèries sintètiques
el que genera
l'energia estàtica.
Quan anem calçats,
doncs no toquem el terra.
Molt bé.
D'acord?
Llavors,
una altra cosa important,
per la gent que senti
això de la teràpia amb aigua,
contraindicacions,
home,
contraindicacions poques.
Gairebé et diria
que quasi no en té.
Amb qui s'ha de tindre compte,
i per això ha de ser
una supervisió feta
per un metge,
és la gent que pateix del cor.
Perquè hi ha un tipus
de malalties del cor
que no demanen,
sobretot,
que no hi haguin
excessos de temperatura.
I l'exposició al sol
podria ser un problema.
Hem dit que això
no és només l'aigua,
és el que envolta.
Llavors podríem considerar
també com una cosa
a tenir en compte,
doncs bueno,
no insular-nos,
tapar-nos bé,
quan hem de fer això,
tapar-nos el cap,
protegir-nos amb crema.
Tot i ara amb aquest sol
que hi ha de mes de febrer,
ens podríem insular també?
Bueno,
no està tan a prop
del planeta el sol,
però també és exposició solar,
aquí no se'n salva a ningú,
perquè encara que faci
sensació de fred
per l'aire,
no vol dir res.
Els rajos
són igual de nocius
a l'hivern que a l'estiu.
Felip,
i això,
aquesta telesoteràpia
a nivell extern,
bé,
ens recomanes fer-la
a la platja,
vull dir,
no hi ha cap sistema
que puguem fer a casa,
no ens podem emportar
a l'aigua cap a casa.
No, perquè clar,
això no és el mateix.
No és el mateix,
és a dir que no és
aigua salada i prou,
és aigua amb un conjunt
de minerals
i per tant tindrà
una acció concreta.
Ara hem de vigilar
també la gent
que estigui problemes
de verius
amb això,
és un bon estímul
a l'aigua de mar
per les verius,
en aquest sentit
està molt bé
i més perquè està fresqueta,
però l'exposició al sol
és la que hem de vigilar
aquesta gent.
Doncs ja està,
tota aquesta gent
que hi vagi cap al capvespre
quan hi ha el sol
ja no...
o mentre et banyis
no passa res
però després a l'hora
de prendre el sol
doncs s'han de tapar
les cames.
Sobretot és important això.
Llavors,
si et sembla
t'explico per què serveix
perquè hem parlat una mica
com funciona
i què podem fer
però t'explico una mica
quins beneficis té.
Mira,
una aigua del mar
o fer teràpia
d'aigua de mar
pot ser perfectament
per problemes de la pell.
La gent que tingui malalties
de la pell
com per exemple
la psoriacis
o exemes
fabulosa.
Ajuda a disminuir força.
també la gent
que té
algun tipus de ferida
que s'està tancant.
L'aigua de mar
favoreix
la cicatrització
de les ferides.
Ferida
ja tancadeta, eh?
Tancadeta, sí.
Més o menys.
no oberta
però que està en procés
de cicatrització.
També s'ha de dir
que la gent que surt
d'operacions
per exemple
podria fer-ho això.
Sí?
Però controlat.
Ah.
Llavors ja no seria
anar només a la platja
aquesta gent
en aquestes circumstàncies
sinó que haurien d'anar
en centres de talessoterapia
que això ho deixava pel final.
Clar.
Ho deixava pel final.
Oh, també en parlarem.
Jo sé que vols córrer.
També va molt bé
per la gent
que s'ha trencat ossos.
Per el que és
la rehabilitació dels ossos.
Ah, sí?
I tant.
Per què?
I tant perquè
afavoreix
l'enfortiment d'això.
Dels ossos.
I els ossos, Núria,
tenen un procés
molt curiós
d'enfortir-se.
Constantment,
des que neixem
fins que ens morim,
els ossos fan
una lliberació del calci
i a la vegada
una absorció del calci.
Es van fent i desfent.
Posant-hi unes cometes en això,
com si anessin fent i desfent.
Doncs és de passar
que aquest procés,
el procés de fer-se,
sobretot,
és gràcies a les forces
que se li apliquen damunt.
Una de bàsica
que tenim en aquest planeta
és la gravetat.
Però si no tinguéssim gravetat,
que això és el que li passa
als astronautes,
quan baixin a la Terra,
els ossos estan
quasi a punt de trencar-se
perquè han anat alliberant
el calci
i no l'han tornat a agafar.
D'acord?
Llavors,
tot el que sigui fer força,
suau,
i la força de la gravetat
és relativament suau,
doncs el que fa
és que el calci es fixi.
Llavors,
el caminar per dins de l'aigua
amb gent que s'ha trencat,
per exemple,
amb algú de la cama,
algun os,
doncs afavorirà
que aquest calci
quedi inclòs en l'os.
Però ja no només això,
també afavorirà
que la musculatura es reforci.
Per què?
Perquè bàsicament
caminar per l'aigua
o moure's dins l'aigua
i també és fer força,
és moure's de manera resistida,
que es diu.
En aquest sentit
ensenyava molt bé.
També ens servirà,
mira,
l'aigua té una propietat
també analgèsica,
contra el dolor.
i tenim un clàssic
aquí a Tarragona,
escolta,
tu te'n recordes,
no havies nascut,
te'n recordes
de l'emperador August?
I tant,
i tant.
Anàvem a fer unes birres junts.
No ho crec.
Aquest senyor...
Ai no,
unes infusions,
unes infusions, Felip.
No, no,
sí que va apiar en cervesa
els romans,
sí, sí.
Aquest senyor,
aquest senyor
patirà de reumatisme.
Reumatisme
és una malaltia inflamatòria
de les articulacions.
doncs aquest senyor
va vindre a viure a Tarragona
per guarir-se d'això.
I mira.
Mira,
i es va guarir,
i tant,
i tant,
que li van a veure,
perquè podria ser
banys de mar.
Tots aquests,
totes aquestes festes.
Possiblement.
Molt bé,
el reumatisme,
doncs.
El reumatisme.
També una cosa important,
per el que hem dit
de la tiroides,
el gran contingut
amb ioda que té.
També,
d'una manera o altra,
també hi haurà minerals
que passaven dins el cos.
En el cas...
Però clar,
tots aquests minerals,
tots aquests beneficis,
guanyant-nos,
i llavors per absorció
passen?
Sí, sí, sí.
Una miqueta, sí.
La pell és una barrera gran.
Llavors,
en el cas que si volguem primar
aquest sentit
de la tiroides,
pel ioda,
doncs el que hauríem de fer
és per via
i ho hauríem de veure.
Hi ha un clàssic,
hi havia països
que patien molt
d'hipotiroidisme.
Ah, per països?
Sí,
hi havia països de l'interior,
antigament,
antigament parlant.
Sí.
Hi havia països
que patien aquestes malalties
fins que va arribar la sal,
la sal de mar.
i es va fer servir
per guarir.
Mira.
Bé.
No coneixia això.
Parlarem abans
d'acabar la secció
sobre aquest ús intern.
Sí, sí, sí.
I tant, i tant,
ja hem de parlar
d'ús intern.
I també, mira,
per una cosa
que està molt de moda,
l'aigua de mar
ens anirà molt bé,
escolta, Núria,
per deshabituar-nos
al fumar.
Ah, sí.
I tant.
I tant, has de pensar...
Que mentre te banyes
no fumes, clar.
No, té una gran acció
respiratòria
per desintoxicar
tot el que és
les vies altes,
les vies superiors,
el nas,
els sinus,
es poden fer
també banys d'aigua de mar.
En aquest cas,
també direm banys,
però no són uns banys externs,
sinó són uns banys
més aviat interns.
O sigui, aspirant,
inspirant més aviat
aigua de mar
es pot netejar
totes les fosses anessals.
Ah, sí?
Si no teníem aigua de mar
també ho podríem fer
amb aigua i sal,
normal, corrent.
Però molt millor
si fos aigua de mar.
És el que se'ls feien als nens,
no?
Per netejar els sinus.
A mi m'ho feien
quan estaven constipades
no només pels nens,
per qualsevol persona
que tingui una congestió
de mocs
a les vies respiratòries altes,
que és el nas,
la davinge,
doncs es n'anirà de faula.
Però que no té contraindicacions
a part de les verius i...
No, no.
La de les verius és
en funció del fet
que anem a fer-ho a la platja
i és posant-nos el sol.
Vull dir, bàsicament
gairebé no en té.
Resseca molt, eh?
La pell, l'aigua de mar,
sí o no?
Sí, això sí.
És molt salada.
L'enganxarem.
No, home,
però això només cal amb una cremeta.
No, home, no.
Això tampoc és cap desbenefici.
Ja, ja ho sé.
Precisament va bé
per les malalties de pell
perquè fa això.
En aquest ressecar
afavoreix que després
es regeneri molt millor la pell.
Clar.
Eh?
Llavors, Núria,
no és una contraindicació.
Va, començant de prendre.
L'ho de la via interna.
L'ho de la via interna.
Sí.
Mira.
És curiós, això.
Sí, sí.
Ja t'ho dic que això s'hauria de...
Si tenim algun problema
més aviat mèdic,
que requereix una atenció,
no encara preventiu,
hauríem d'anar
en un professional
de la medicina natural
perquè són els que
prescriurien en aquest sentit
normalment.
Es fa servir per l'estranyiment.
Ah.
La gent que aneu estranyida,
un gotet d'aigua del mar,
i com aneu?
Això sí,
la gent que s'hi pertensa
no ho pot prendre.
Clar,
però allò de la sal que deia.
Clar,
la gent que té
una tendència
de la atenció alta,
doncs que ho eviti.
D'acord?
Però es pot fer
per l'estranyiment.
Es pot fer per això que hem dit,
de desinfectar, no?
El nas,
les vies nasals,
això que hi ha un repetit,
també serveix
per recuperar minerals.
Com si fos una beguda isotònica?
Sí,
ho podríem fer gairebé.
El que passa és que,
clar,
sempre dius tu
amb prescripció mèdica,
vull dir...
Clar,
això no és la lleugera,
hauríem de vigilar una mica
en quines condicions ho fem.
I cada quant
s'hauria d'aprendre?
O cada quant...
Si es fes amb intenció isotònica,
doncs hauríem de fer
després de fer exercici físic,
que hem tingut
una pèrdua important
de minerals.
però vaja,
hi ha millors maneres
que recuperar
amb aigua de mar.
És una proposta,
però...
I més fàcils.
També en serveis,
mira, Núria,
en via interna,
per tot el que són,
o per,
més que tot,
per algunes alteracions
de tipus ginecològic.
Sí.
Sí, per exemple,
per les infeccions
vaginals,
perfons,
càndides,
etcètera,
doncs ens podria servir.
En aquest cas
no seria ingerida
per via oral,
sinó més aviat
un tipus rentat vaginal
que es diu
que són com una espècie
de levatives,
són una pareta i tal.
Però insisteixo
que hauria de ser
aigua de mar,
ja us ho dic.
Ja preparada...
Ja preparada...
La preparació que fan
és que la netegen bé.
Clar.
Si no, encara greugiríem
el problema.
També ens serviria,
i això és pels homes,
que pateixin d'herpes,
herpes genital.
Sí.
No el cura,
però el millora,
el millora força.
Té aquesta acció.
Com que estem parlant
d'una qüestió,
sobretot amb la pell,
doncs tindrem una bona acció
en aquest sentit.
Ja veus, Núria,
quin munt de coses
que pot fer, eh?
I escolta,
ara posa'ns-ho fàcil,
a veure,
si no podem anar a la platja,
ens serveixen aquests centres
de tal esoteràpia urbans?
Aquí, jo, per exemple,
bueno, els urbans,
urbans, urbans,
en aquest país,
si no recordo malament,
només en tenim a Barcelona,
de tal esoteràpia,
d'espas,
que ara és la paraula
que s'ha de servir,
de centres d'hidroteràpia,
teràpia amb aigua,
ara s'ha posat molt de moda
a les ciutats,
contra l'estrès,
contra un seguit de malalties,
però si la volem fer
amb aigua de mar,
ja us ho dic,
em sembla que és a Barcelona,
bueno, em sembla que no,
jo ja he estat.
N'hi ha un de molt bo,
i a més és molt assequible
pel públic,
per qui vulgui,
i aquest està
cap allà a la Barceloneta,
cap allà a la platja
de Nova Icària,
i és dels pocs centres
que hi ha a Catalunya
que es dediquen a això.
Si no, ja ens n'hauríem d'anar
més aviat cap a Múrcia,
ens n'hauríem d'anar
a les Illes Canàries,
hi ha espais,
hi ha adequats,
vora el mar,
que fan servir aquesta aigua.
Aquí a Catalunya
no tens constància,
però de cap espai,
i a t'això més rural,
o més a prop del mar.
No, clar, la condició
és que hi ha d'haver aigua de mar,
llavors ara està molt a prop
de la costa.
De moment tenim aquest.
I si ara, mira,
ara que ho dius,
m'assona,
m'assona, m'assona,
que aquí a Tarraón
hi havia un projecte,
un projecte que
que tenien en ment
fer servir un spa,
d'aquest sentit,
vora el mar,
per fer servir l'aigua del mar.
Però vaja, encara no.
No, cap allà,
saps allò que hi ha,
com es diu allò,
el bosc de la marquesa?
No el bosc de la marquesa,
allà que hi havia abans
a l'Hospital dels Tuberculosos.
La punta,
quina punta és aquesta?
La punta de la Mora, no?
No, home,
entre la llarga
i la rebessada, no?
De tota la vida.
Però vaja, que encara no.
Havia sentit campanes,
però encara de moment no.
I què es fa amb aquests centres?
I vas per hores?
Sí, llavors aquests centres es paga,
comptant,
ja si es vol atenció mèdica,
perquè si es vol fer
un tipus de tractament concret,
doncs hi ha uns metges responsables,
i si no t'ho pagues,
llavors dins, dins, dins l'instal·lació,
doncs hi ha diferents piscines,
a diferents temperatures,
i amb diferents moviments,
hi ha alguns que surten remolins,
alguns que surten bombolles,
i hi ha uns circuits allà prescrits,
i tu fas una mica,
ara et banyes en aquesta piscina freda,
ara en aquesta calenta,
ara tornes a la freda.
Hi ha indicacions allà perfectament
fàcils de seguir,
i per tothom.
I tot amb aigua de mar.
Tot amb aigua de mar,
aquesta és la gràcia d'aquest centre.
Molt bé.
Molt bé.
Felip, m'has convençut.
Mira, me'n vaig ara mateix a la platja,
agafaré una ampolleta d'aigua de mar,
i alguna cosa faré a casa, no?
Sí, sí, sí.
No, millor que no, eh?
Si la vols per veure,
ja t'ho dic.
No, per veure no,
això ja m'ha quedat clar.
Però,
el dels peus,
o el que és el bany pròpiament extern,
és altament recomanable.
Un bany de peus, això sí, no?
Perfecte.
Agafar una ampolleta d'aigua i un bany de peus.
Estimula també el sistema immunològic,
també.
Així que té les defenses baixes,
doncs a caminar per a l'aigua.
Però, escolta, això és fantàstic.
Fabulós.
Hauríem de tenir,
hauria de sortir aigua salada de l'aixeta.
O s'ha de dir que,
i no hauria a través de tots aquests programes
que estem fent,
la gent no hauria de veure
que tinguin una salut bona,
és fàcil.
Ho tenim,
és, ho tenim molt a mà,
i a més és gratuït gairebé.
Home, nosaltres no tenim excusa
que tenim el mar aquí.
Tarragona...
T'imagina que visquéssim,
jo què sé,
a Madrid mateix.
Ai, aquests ho tenim més difícil
per fer de la socioterapia.
Però nosaltres tenim totes les circumstàncies,
tenim un bon clima,
tenim el mar,
tenim fins i tot la muntanya aquí,
al costat.
Tenim diverses circumstàncies
que perfectament ens facilitarien
tenir una vida sana.
Simplement és fixar-s'hi
i aprofitar-les.
I el millor que tenim
aquí cada setmana als ja tardes
és el Felip,
que ve a donar-nos tots aquests consells.
Felip, ara s'ha posat per Rubén.
Gràcies, Felip.
Fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.