Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
El Felip ve cada divendres a primera hora a alegrar-nos el cap de setmana.
Bueno, a alegrar-nos...
A donar-nos feina, també.
A fer-vos una mica una vida més saludable.
Això ho hauríem de mirar així.
I és que està molt bé que hagin passat la secció del Felip el divendres,
perquè sempre ens dona molts remeis casolants,
que el cap de setmana, que és quan tenim més temps, podem posar en pràctica.
Correcte, correcte.
Quan tenim més temps per dedicar-nos una miqueta a nosaltres.
La feina, les raons familiars, que constantment la família...
Perdó, la setmana ens porta... ens plena el temps.
Doncs, bueno, donem pas al cap de setmana.
El cap de setmana és el moment més interessant
en què podem fer petits esforços per trobar-nos millor i per cuidar-nos una mica.
Primer consell de la tarda, doncs, al cap de setmana,
si feu activitats, però, escolta, relaxeu-vos una miqueta, no?
Dediqueu-vos, que hi ha molta gent que apura tant els caps de setmana
per fer aquelles activitats que no pot fer entre setmana,
que és que no hi ha ni...
No descansa.
No descansa, no pot ser.
No descansa.
Ai.
Ai.
La nostra veu de la consciència.
El Felip ens porta per avui, doncs, això, tot un seguit,
a veure si deus bé, de remeis molt casolants
per, bé, malalties o problemes molt típics, també.
Sí, avui farem una miqueta...
La paraula que ens portarà tot el programa serà l'estalvi, si et sembla.
Ah, m'encanta.
Parlem que podem estalviar-nos malalties a la vegada que ens estalviem diners.
normalment les malalties porten molta despesa, sobretot en remeis, en buscar solucions.
És a dir, el gran estalvi en les malalties és la prevenció.
i això és el que et porto avui, precisament, Núria.
Et porto formes, formes fàcils, casolanes, que hi hagi totes, és a dir, assequibles,
amb les que podem prevenir moltes malalties i tenir una salut bastant ferma.
Doncs vinga.
Mira, el primer de tots.
Ja sé que començarem i la gent que ens està escoltant dirà,
Ai, quines coses que diu aquest noi.
Però és, vaja, no abuseu, atenció, eh, no abuseu del sabó.
Estalviem sabó.
Estalviem sabó.
Sí.
Estalviem sabó. Per què hem d'estalviar sabó?
Perquè els peixos se moren.
Bé, una cosa, una altra raó són les raons ecològiques, no?
Però bàsicament és perquè el sabó, les substàncies que componen el sabó,
doncs normalment, gairebé en la majoria dels casos de tots els sabons,
o no sé que siguin sabons molt especials,
doncs el que fan és fer malbé la grassa que tenim a la pell.
La nostra pell té unes glàndules que fabriquen una grassa que és protectora.
Sí.
Protectora, bàsicament perquè els microorganismes no ens ataquin ni tinguem malalties.
Llavors, què passa?
Com més sabó fem servir, més fàcilment la pell es fa més fràgil,
es resseca més també, es pot descamar.
Fins i tot amb aquests sabós, que ara ja ho són gairebé tots,
de pH neutra o els que ja són, per exemple, d'havena, per dir alguna cosa,
d'aloe vera, que ara n'estan sortint moltíssims.
Això ens ho venen molt bé.
Ja, després mires les indicacions, els ingredients,
i veus la quantitat mínima que hi ha per justificar l'etiqueta.
Al voltant d'això hi ha una reflexió molt interessant,
i és, a vegades fem esforços per trobar-nos bé cuidant l'alimentació, no?
Sí.
A partir d'ara menjaré bé i intentaré no menjar coses que siguin molt precuinades
o que siguin molt refinades i preparades.
Però no parem compte amb l'ús que fem, per exemple, dels cosmètics, dels sabons,
que és diàriament, ens apliquem substàncies que també absorbeix la pell.
Clar.
Fa poc, algú, pobre, que tenia moltes malalties, moltes al·lèrgies, bàsicament,
amb molts productes químics, fruit d'una malaltia més jo que havia tingut,
doncs se'n va adonar d'això, que molts dels productes que tenia no els podia fer servir.
I llavors aquí va néixer una de les marques més conegudes de productes naturals en quant a cosmètica.
Perquè el que va donar-se'n compte és que com més productes posava,
més es multiplicàvem amb les seves al·lèrgies.
I quina política va fer ella?
Va dir, a partir del moment que vaig començar a llegir les etiquetes dels productes,
em va adonar que no podia fer o no podia donar de menjar a la meva família
el que portava un d'aquests productes.
Com ho dius, això, a veure?
A veure, com t'ho dic? La noia va decidir canviar, va decidir fabricar aquests productes alternatius,
pensant que el que portaven els etiquetes, és a dir, el que portaven els productes,
no eren coses comestibles. Per tant, molt sanes no ho podien ser.
I va crear tota una línia cosmètica diferent.
Molt bé. Per tant, els sabors és això, maten aquesta capeta que tenim de greix, que ens protegeix.
I ens protegeix i no ens protegirà.
Llavors, a veure, que ningú s'espanti, però l'ideal seria que féssim servir els sabons,
doncs, bueno, dia sí, dia no.
Una cosa és en moments o en activitats en què secretem molta suor
i pot haver una mica de dolors que ens incomodin, doncs, d'acord, no?
Però ara que ve, per exemple, ara ve l'hivern, que per tant no suarem tant,
doncs és un bon moment per fer pràctiques com aquestes, dia sí, dia no.
Descansar, és a dir, és deixar descansar la pell.
Hi ha una alternativa, perquè hi ha gent que ens dutxem cada dia.
Bé, perquè, doncs, el ritme t'ho porta.
Què, ens paguem una dutxa sense sabó? Un dia amb sabó i un dia sense?
El que podem fer, és a dir, el que es pot fer, és un dia amb sabó completament,
i l'altre dia amb aigua, d'acord?
A excepció de les pròpies zones que donen més problemes al respecte de les olors,
com són les aixelles o les ingles genitals.
Però amb una raó molt senzilla, és a dir, la suor que es fabrica a les aixelles i a les ingles
és una suor que comporta suor més hormones, d'acord?
Llavors té aquella olor encara més forta.
Es pot fer l'excepció de rentar-nos una mica més en aquestes parts més íntimes.
Bé, bé, ja m'has donat una solució.
Això ho podíem fer.
En tot cas és això, a més si hem de triar un sabó, recomanem aquests,
ni que sigui en poquet percentatge, però que ens asseguren una avena o una avena.
Com menges, com ho facin millor.
Ah, sí?
Sí.
Doncs és el que busquem tots, ja?
Sí, perquè l'escuma és una sensació que ens dona el sabó, d'acord?
El problema és que com més escuma, el sabó té més el que es diuen tensióactius.
Precisament aquestes substàncies són el que fan molt bé aquesta grassa.
Llavors, en principi, l'escuma no renta.
És que això és una creença, és taulerta.
Ja, el passa a casa.
Ens dona una sensació.
Això passa igual a les pastes de dents.
Sí.
A les pastes de dents és un afegitó que li fan l'escuma, però és altament innecessari.
I el que realment renta els dents és un bon raspallat.
És així.
Incluso si ens ho féssim només amb el raspall humit i sense la pasta de dents, ja és el que era.
Dins el món natural, per exemple, hi ha una opció, ara que parlem de les pastes de dents,
que és la pols, atenció, eh, Núria, el que diré, la pols de la pell de les aubergínies.
Sí?
Espera, les aubergínies en la pell tenen pols?
Aquella pell negra.
Ah, bueno, agafem la pell i la fem pols.
Bé, això ja ho ben hem fet. Això ja seria més laboriós fer això que dius tu.
És un producte que ve del Japó, els japonesos ho van descobrir, i s'ha anat escampant.
És una pols, no és gens desagradable, no té cap sabor concret, una mica salat.
I com s'aplica? Amb el dit?
No, amb el raspall.
Amb el raspall també.
Sí, sí, clar, el que fa és que aquella pols arrastra les partícules amb el raspallat.
És com fer-se un peeling.
Quasi, quasi. I l'avantatge que té és que no erosiona els mals del tal.
Felip, que no m'has contestat encara la pregunta, que si hem de triar uns sabons en fiem.
Dels de l'OEvera o els d'Avena o no?
Sí, això és interessant. A veure, l'OE, l'OE, l'OE, l'Avena, està bé, perquè ens ho, ens ho...
Se suposa que si el producte té la major proporció d'aquesta substància...
Però què en tens per major proporció?
Què seria una proporció raonable?
Ai, doncs que fos aproximadament un 70% de la substància.
Ja et dic jo que no.
I no és el cas mai.
Bé, si vas a, suposo, amb arboristeries...
Si busquem línies naturals, llavors sí que trobaríem proporcions altes.
Però si no, no.
D'aquests de supermercà...
O sigui, més aviat ens enganyen amb els olors, amb els colors...
Bé, o només no ens enganyen, el que passa és que hi posen una petita quantitat,
hi posen un... què, un 3, un 100%.
Però clar, tu ho compres pensant, això anirà molt bé, anirà molt bé perquè és d'Avena,
o anirà molt bé perquè és d'Aloevera,
i té gairebé tot menys Aloevera i Avena.
Fixeu-vos en les...
Val la pena que es llegin una mica les etiquetes, eh?
Una mica, una mica, sense estressar-nos.
Per tant, el sabó de les mans també és restringit, aquí valen tots els sabons, eh?
Tots els sabons del cos, tota la cosmètica, eh?
Tota la cosmètica en general.
Un altre, Núria.
A veure...
Estem d'estalvi amb el Felip avui.
Sí, sí.
Anem a parlar de medicaments.
Ah.
Important.
Els medicaments, en principi, substituir-los no s'ha de fer així per així, eh?
Sempre s'ha de fer sota supervisió mèdica, per suposat.
Però hi ha malalties, més aviat cròniques, o fins i tot si les volem prevenir que apareguin,
podem optar per pràctiques força econòmiques i no entrar directament a tall amb la farmacologia.
Exemple, medicaments com els ansiolítics, que són medicaments per baixar l'ansietat,
aquests estats de nervi, que de vegades van acompanyats d'insomni, d'irritació.
Doncs podem fer perfectament, podríem optar per comprar algun tipus d'olis essencials o encensos
i cremar-los a casa.
Que fes aquella oloreta, un d'ideal, que seria l'equivalent en quant a efectes,
seria el de lavanda, el de l'espígol.
Ah.
L'oli d'espígol, l'oli, això ho podem comprar en botigues, en les boixteries ho trobarem fàcilment.
O els encensos d'espígol, doncs, calmen molt, relaxen molt.
Això seria molt interessant, en comptes de consumir tants ansiolítics.
Mira, abans d'anar a dormir, no?
Sí, una estoneta abans, doncs encendre-ho perquè la sala on dormim o on descansem
tingui aquella olor que ens calmarà i ens relaxarà.
Aquesta està bé.
Està bé, està bé, està bé, hi ha medicaments, eh?
I ara acabarem del dormir, una altra.
Aquesta és barata, aquesta és baratíssima.
S'han fet estudis, Núria, i se sap que hi ha unes hores al dia,
unes hores, perdó, a la nit, en què dormir és quan surt més rentable.
Ah, sí?
Què vol dir, això?
Vol dir que són les hores que més aprofitem.
Ah.
Aquestes hores són entre les onze de la nit i les dues de la matinada.
Ah.
Què vol dir?
Això trenca el mite de les vuit hores, has de dormir vuit hores per descansar plenament.
No, una altra cosa és la quantitat. Parlem que les més interessants per dormir són aquestes, les primeres.
De les onze fins a les dues.
De les onze a les dues, aproximadament.
El que passa és que la pregunta, clar, si jo me'n vaig a dormir a les set de la tarda,
continuen sent aquestes hores vàlides com a les millors?
Ja no. En aquest cas serien les primeres que dormim.
O sigui, estem partint d'alguna persona que se'n va a dormir a l'hora raonable a les set de la nit.
Partint, bàsicament, del cicle diurn i nocturn.
Sí.
Aquesta és la idea.
És a dir, el nostre cos, penseu, que fabrica una sèrie d'hormones
que afavoreixen el son en funció de la llum que captem.
Ah, això tenia un nom?
Com es diu això?
Aquestes hormones...
A veure...
Fa...
No són les per hormones.
No, no són. Aquestes són unes altres, Maria.
Aquestes són les de les aixelles, mira.
Aquestes són les que parlàvem abans de les aixelles.
Ai, no me'n recordo, Felip.
Bé.
Bàsicament, més que les hormones, produeixen una substància que es diu la serotonina.
D'acord?
Que és una substància que ens indueix el son.
I a la vegada ens desperta.
La emoció que tenim al cos ens agafa el son o ens desvetllem.
I això ho fabrica el cos depenent de la llum solar, diguéssim, no?
D'acord, si has de dir o si has de venir.
Correcte.
Llavors, això del consell aquest de les onze a les dues,
doncs es basa primer en això, en les hores solars.
Estrictament.
Per això, si em vaig a dormir a les set, serveis o no serveis?
Sí, canvien, és un horari normal.
I l'altre és els cicles de son.
Nosaltres tenim uns cicles, què vol dir?
Vol dir que durant la nit tenim uns cicles aproximats de tres hores
en els que comencem amb un somni lleuger,
arribem al somni més profund, que és el que es diu la fase REM,
potser algú ho ha sentit,
i després tornem a sortir fàcilment.
En aquesta fase que sortim és quan somiem, precisament.
Quan descansem més és quan podem fer cicles de son
que arribin a la fase profunda.
Llavors, dormir de les onze a les dues t'assegura un cicle sencer.
Serien cicles de tres hores.
Aproximadament.
Llavors, els que ens escolten, tothom que ens escolta,
val la pena que ens n'anem a dormir,
doncs aviatet, que pot ser a les onze,
que és una hora força normal,
i si tenim la sort de poder passar de les dues de la matinada,
que seria el normal també,
doncs assegurem un bon descans.
Això es va dirigit sobretot a la gent que ha d'economitzar,
perquè potser no té tant de temps per descansar,
i ha d'escollir unes hores,
doncs que sàpiga que aquestes són les més òptimes.
Bé.
Això és un estalvi també.
Doncs sí, no està malament.
Què més, què més?
Un altre, un altre interessant també,
aquest és de medicaments, eh?
Els famosos antibiòtics.
Sí.
Que avui en dia estan molt de moda,
que quan són necessaris, són molt necessaris,
però de vegades se n'abusa.
Se n'abusa.
Un dels antibiòtics naturals més interessants,
que ens serviria per prevenir, més aviat,
seria l'all, Núria.
L'all?
L'all, l'all.
És recomanable una dint d'all diària, crua.
Això conec gent que ho fa.
I en dijú.
A més, això el que fa és, també fluidifica la sang,
fa que la sang no sigui tan compacta, tan espessa,
i la gent que tingui alguns problemes,
o que tingui riscos de passar algun tipus de malaltia
al respecte de sangs espesses,
doncs l'all li fa un gran servei.
És això, ha de ser en dijú?
Seria l'ideal.
Seria l'ideal.
I crua, eh?
Vull dir, aquí no serveix dir, jo menjo pollo a l'ajillo.
No.
O poso all amb els...
Home, hi ha una altra opció.
Aquesta és més light, diguéssim-te.
Més all, però clar, aquesta ja hem de pagar diners.
Ja ens costa més quartos.
Aquestes són les perles d'all.
No és un antibiòtic químic,
sinó que és un sintètic.
És un oli estret de l'all.
Quin avantatge té?
Que aquest no fa olor.
O sigui, tens quatre parletes en dijú al dematí
i ja no es nota que és menjat all.
Però també és natural i no té contraindicacions ni res.
També parlàvem al principi d'estalvi, eh?
Ho deia per això.
Clar, clar, clar.
Té alguna contraindicació, això de menjar-se un all en dijú?
No, en principi no.
A part de la mala olor que puguis fer.
No.
No sé que hi hagi algú que pateixi de l'estoma,
que tinguem un tipus d'ulceració a l'estómac.
Clar.
Aquí sé que hi hauríem de restringir-ho,
però si no, en principi, cap problema.
Una altra cosa, una altra cosa,
que és el menjar.
Nuri, això que diré, semblarà una mica...
Bueno, és el menjar.
És a dir, com més se sap, s'ha estudiat també,
i se sap que la gent que menys menja...
Menys.
Menys.
O sigui, que menja de manera més frugal,
és a dir, més lleugera.
De perdalet.
De perdalet.
O sigui, per tant, no forcen tant el sistema digestiu,
doncs són gent que viu més anys.
Oh, mira.
És a dir, com més mengem,
o sigui, com més copiosos són les nostres menjades,
més abundants,
més ens envellim.
Per què?
Perquè la màquina interna ha de treballar molt més
per extraure les substàncies.
I per tant, ens oxidem abans, ens envellim.
Això és un genèric, eh?
Sí, aquest és un genèric.
És un genèric.
Totalment.
I després s'ha de mirar el tipus d'aliments que es menja,
la freqüència que es menja i tot això.
Sí, sí, sí, clar.
S'hauríem d'arreglar la qualitat de tot això.
Clar.
Però, bueno, ja ho sabem.
Parlem de menjar.
Parlem de peix.
Ah, mira.
El peix, que si mirem també els relets,
que avui en dia el peix també té el seu preu,
doncs, si hem d'escollir entre peix blau i peix blanc,
es podríem quedar amb el peix blau.
A més, és de casa.
D'acord?
Perquè aquí a casa en tenim,
en Tarragona en produïm força,
i a més el peix blau té un gran contingut en àcids grassos.
Omega 3, aquest l'has sentit alguna vegada.
Ah, està molt de moda.
Sí.
El bo de l'omega 3, d'aquest tipus de grases que té el peix,
és que netegen molt el colesterol.
Eviten que s'acumuli colesterol a les artèries.
D'aquesta manera podem prevenir malalties d'aquest origen.
Peix blau.
Peix blau de Tarragona.
A més, està força bé de preu.
Ara t'ho anava a dir, no?
Molt econòmic no...
I avui he estat al mercat i et puc dir que avui n'hi havia un de molt maco, eh?
Sí.
Unes sardines precioses.
Ai, però costa't de netejar, costa't de netejar, Felip.
Ai, ja està.
Però val la pena, eh?
Val molt la pena, val la pena.
I tant.
Cuites amb una mica d'all.
A la planxa.
Amb una mica d'all, mira, m'ho has fet, jo m'ho he portat.
Una altra cosa interessant.
A veure, una cosa que aquesta no falla.
Se sap, també s'ha estudiat, s'han fet estudis,
i s'ha demostrat que les carícies, atenció,
les carícies són tan analgèsiques com l'esperina.
Ai.
Ai.
Què m'estàs dient?
I tant.
I tant.
És a dir, se sap que unes bones carícies fetes amb amor, amb afecte,
doncs generen un seguit de substàncies, unes hormones, concretament,
Núria, aquestes potser les has dit, que són les endorfines.
Aquestes són clàssiques.
És un clàssic.
I precisament pot combatre qualsevol tipus de dolor que tinguem.
A veure, no ho solucionarà, però unes carícies de temps,
doncs ens poden alleujar molt.
O sigui, una mica d'efecte, que també és gratuït, també és força econòmic,
doncs es pot alleujar força.
Ja no parlem de massatges, ja no cal esforçar-se tant, eh?
No, no, no.
No, no, no.
Unes carícies.
Home, això amb els nens és més fàcil, també.
Una caiguda, eh?
Ai, vinga, plos, vinga, plos.
Doncs quatre carícies i fa que el dolor que ell marxi.
Sí, amb els nens es veu molt, eh?
Sí.
Quatre carícies, guapo, guapo, mama, guapo, ja està.
Bé, una altra cosa econòmica, i també molt saludable.
Amb aquesta l'hem parlat moltes vegades aquí a la ràdio, que és l'argila.
Tindre un potet d'argila, l'argila és terra, recordeu.
Terra, pols, vaja, barrejada amb aigua.
Avui en dia ja la podem trobar fabricada, ja preparada.
Però és un dels remeis més econòmics que hi ha, doncs mira, per caigudes,
també per dolors, que dèiem, per picors, per problemes de la pell,
per ferides, per mals d'esquena, per contractures musculars,
per mal de panxa.
Mal de panxa, també.
Ah, allò que fèiem ingerit, fins i tot, no?
No, no, ingerit no.
Ah, no?
Sí, sí, sí, ingerit sí, també, però no, no, el que fèiem eren els amplastos.
Sí.
Pels dolors premenstruals, també, que s'inflama tota la zona reproductora.
Sí, hem de tenir sempre un potet d'argila a casa,
sempre en lloc fresquet, que no fred,
i llavors per tenir-ne una de genèrica que ens serveixi per tot, la verda, potser.
Sí, la verda i la vermella, tant fa.
Les dues són genèriques.
Sí, podeu buscar dels dos tipus.
Si la compreu en pols, us durarà molt més temps, i és més econòmica, encara.
I si la compreu preparada, doncs, per l'hora de l'estar més aviat,
perquè es fa molt més aviat, com que ja porta l'aigua.
L'argila, barato, això, eh, Núria?
Sí, és barateta, l'argila, no?
I tant, que sí, una bosseta d'un quilet pot costar al voltant dels 4 o 5 euros, encara, no?
I n'hi teniu per moltes aplicacions.
Una altra cosa econòmica, per reduir el risc de l'infart, un gotet de mosto, de mosto negre, si pot ser.
No de vi, atenció, si l'hauríem mirar amb els ulls oberts...
Ai, què diu el Felip? No, vino, eh?
A veure, això del vi cedit, i el vi també tindria un efecte semblant, però estem parlant de dos ditets.
No estem parlant d'un got, o de dos gots, o tres copes, d'acord?
Mosto negre.
Posats a valorar, doncs mosto, això és fàcil, també és econòmic a l'hora de comprar-ho.
Va bé perquè el que fa és, bàsicament, dilatar una miqueta els vasos sanguinis,
llavors millora la circulació a nivell cardíac, això és interessant.
Què més econòmic?
Ah, mira, una altra cosa força econòmica, aquesta l'haureu sentit moltes vegades,
però, què és el tema de la gimnàcia?
Anar a un gimnàs, doncs, costa uns diners.
Doncs que escolti la gent que ens està escoltant.
La forma més barata de fer gimnàcia és caminar.
Ja sé que moltes de les coses que diem avui són coses que les haureu sentit i que semblen lògiques.
El problema és que moltes vegades no ens les creiem,
és a dir, no les portem a pràctica precisament perquè o les trobem extremadament econòmiques,
i per desgràcia no les valorem,
o perquè estem cansats de sentir-les però no de fer-les.
Llavors, dues hores de caminar cada dia us poden estalviar una quantitat de malalties tremenda.
Mira, artrosis, osteoporosis, obesitat, diabetis, hipertensió, problemes cardíacs,
és a dir, moltíssimes malalties.
I més, com més anys ens estem fent, més interessant és anar a caminar.
Dos horetes, eh, de caminar.
Dos horetes és l'ideal.
Dos horetes és l'ideal.
Però si no gaudim de tenir gaire temps,
doncs la mitjana està calculada a mitja hora, tres cops per setmana.
Això està molt bé.
Aquest és més fàcil, no?
Si no disposem de tant de temps, mitja hora, tres cops per setmana.
I ja parlant de gimnarsos, ja que estàvem a la línia,
doncs també per això va dir que hagi dirigit els fumadors.
Val la pena deixar de fumar.
Volia també s'haurà de compte.
Si fas números, pensa que un fumador es gasta dels 60 a 100 euros mensuals.
Que això ja és el que val, una quota d'un gimnàs.
Per tant, val molt la pena.
A més, les expectatives de vida s'allarguen moltíssim.
Sí, deixem de fumar.
Estem parlant que les expectatives de vida es poden allargar entre 10 i 20 anys.
Ep, ja només per això ja val la pena.
Què et sembla?
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
I de tot això que m'estàs dient, de moment no he fet res, eh?
No.
Bé, una altra, a veure si és el cap de setmana.
La fas.
La gent que pateix de restrenyiment.
L'estrenyiment és una malaltia que és fàcil tractar amb prevenció, sobretot.
Prevenció i amb coses senzilles.
Així llavors no cal abusar dels laxants, que també és farmacologia,
que moltes vegades...
Si fa falta, hi repeteixo, eh?
Si fa falta, s'ha d'aprendre de tot això.
Però si no, si ho podem evitar.
Perquè, a veure, un restrenyiment és fàcil de tractar, per exemple,
acostumar-nos a incloure a la dieta llavors.
Llavors, sèsam, per exemple, o pepites de carbassa.
Si us pot posar les amanides, o podeu posar la carn, o podeu posar on vulgueu, eh?
Vull dir que és incloure.
O també entrar al món dels integrals.
La pasta integral.
Pa integral.
El pa integral, l'arròs integral.
Vale, això és una.
A això li sumarem aigua, molta aigua.
També, força econòmica.
I si, a més a més, fem això del caminar, és a dir, fem una mica d'exercici físic,
doncs fàcilment prevenrem el restrenyiment.
Perquè penseu que el restrenyiment és causa de moltíssimes altes malalties.
des de problemes circulatoris en les cames, des de tensions musculars, des de mals de panxa, des de mals de cap.
O sigui, si realment ens esforçéssim a cuidar-nos l'hàbit d'anar al lavabo, l'hàbit defecatiu,
doncs estalviaríem quantitat, quantitat de malalties.
A més, penseu, com més temps li costa al nostre cos eliminar,
més productes nocius o toxines s'acumulen al resto del cos.
O sigui, no se'n va tot amb la femta al lavabo,
sinó que després s'acumulen, hi ha coses que es queden dins el cos,
normalment s'acumulen en les articulacions, per exemple,
o els músculs, i aquí ja tenim mil dolors diferents que puguis tenir.
Llavors, és interessant que la gent es preocupi d'anar bé al lavabo.
Ja veus que és força econòmic això de tal restrenyiment.
A veure, hi ha tipus de restrenyiment que són més difícils,
però estem parlant en general.
No d'una cosa crònica, sinó d'alguna cosa que es pot canviar hàbits.
Què et sembla? Et trobes que avui hem estalviat o no?
M'ha sortit molt barateta avui, Felip.
M'alegro, però espero que t'hagi sortit barat
i a la vegada hi ha estat un gran benefici de salut.
Jo crec que sí, i de veritat, mira, no t'ho prometo,
però gairebé t'ho intento. Aquest cap de setmana aprovaré alguna coseta.
Faràs alguna coseta d'aquestes, oi?
Tiro cap a l'argila, ja t'ho dic ara.
Que bé. A més, l'argila veuràs que és molt agradable.
Això sí, em recorda, Núria, que quan te la treguis,
quan te la retiris, et poses una miqueta de crema hidratant.
Sí, que resseca, no?
Sí, i si pots, mira que està feta la crema hidratant.
Ai, Déu meu.
I si no és així, et poses una miqueta un raig juli d'oli d'oliva.
Ah, mira, sí, que això no té problema.
Felip Caldet, ho comentem la setmana que ve.
Moltes gràcies.
Perfecte, gràcies a vosaltres.