Title:

L'enginy dels refranys i la gràcia dels acudits

## Reflexions sobre la saviesa popular i l'humor L'**Avi Ramon** i el seu interlocutor mantenen una conversa amena sobre l'origen i la funció dels **refranys** i els **acudits** en la nostra cultura. L'Avi Ramon sosté que aquestes expressions no són fruit de l'estudi, sinó de la *improvisació* davant les situacions quotidianes. ### Els refranys: fills de l'experiència * **Origen espontani**: Els refranys acostumen a néixer d'un moment d'emprenyament o d'observació, especialment en el món de la pagesia (com les referències a la pluja o la sequera). * **Dualitat i repetició**: Existeix un "punt i contrapunt" per a cada situació. L'avi destaca que hi ha milers de refranys que sovint diuen el mateix de formes diferents. * **Contradiccions populars**: Es posa l'exemple de la madrugació: > "A qui matinada Déu l'ajuda" vs. "No per molt t matinat albira més d'hora". ### L'art de l'acudit i les diferències regionals La gràcia d'un acudit depèn tant de qui l'explica com del context geogràfic i el parlar: * **Andalusos**: Es caracteritzen per una gràcia natural vinculada al seu accent i la seva *picaresca*, sovint rient ells mateixos mentre expliquen la història. * **Aragonesos (baturros)**: El seu to de veu i la selecció de paraules doten l'acudit d'una gràcia única. * **Catalans**: Tenen un humor més *agut* i sec; la reacció sovint arriba uns segons després de l'explicació. Finalment, l'avi reflexiona sobre la importància de fer somriure la gent i deixa una pregunta en l'aire per a l'endemà: **Per què ens riem quan veiem algú caure pel carrer?**

['refranys', 'humor', 'tradició oral', 'acudits', 'cultura popular', 'llengua catalana']