El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Aui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Oi, gràcies, està boníssim, eh?
Mira que no acostumo a veure, però aquest rom que m'ha portat està deliciós.
Bueno, si és un rom que està bé.
Amb el seu puntet...
Si el rom és bo, i més a més està cremat...
I la companyia és nata, ja tenim tot.
No, no hi posis nata, perquè de nata em porto tot arreu, ara.
I amb el rom cremat no hi entra la nata, eh?
No, me refereixo que, clar, al cremar treus tot l'alcohol i llavors queda la base,
perquè el rom, si és bo, és que s'ha criat amb unes botes de roure fort...
És el que he menjat bé, que si no...
I agafa aquell regust de la botes.
Aquest el tenia a casa, no? Aquesta cosa, eh?
No, ho facis dir, però després em trobaré...
Tot se sap, tot se sap.
Després tot se sap i no d'allò.
A mi, jo recordo que sempre el rom cremat, les havaneres i el rom cremat,
o fa això, l'estic parlant d'uns 15 o 20 anys, al final de les festes,
i crec que fins ara també s'estan fent, al final normalment de les festes,
per tancar unes festes, el roser, etcètera, etcètera, les havaneres són...
Totes les coses tenen la seva explicació.
I jo ja sap que quan les explico m'agrada amb una miqueta ironia o sense ironia.
Amai, espero que no.
Les festes que feien als carrers, era el veïnat, o eren quatre d'això,
i molts, llavors, s'ajuntaven i menjaven, i sortia el vi, i volia coses d'això.
Perquè llavors el cava no es gastava tant com ara.
No, estava una miqueta més car, no?
El cava no es gastava, es troba més aviat vi.
Bé, llavors, les havaneres, com que llavors ja s'acoplaven els barris,
dintre els carrers, ja gairebé feia en plan de barri,
doncs clar, també, el fes el ronc cremat es prestava,
que la gent, doncs, el que va, oh, mira, un convidava l'altre,
mira, jo amb allò, saps?
I clar, i el segon gotet de...
Perquè llavors anàvem gotets petits, no?
Sí, sí, i ara també, eh?
Sí, sí, sí.
El segon, doncs, ja tenia més alegria la gent, no?
I tant! Ja vivien la festa, ja...
A més, ja cantaven amb l'altra avanera, ja...
No, no, però sense arribar d'això, eh?
No, no, jo així, però amb aquell puntet d'alegria que ja...
I llavors, clar, per això trobaves els barris, per exemple,
al contractar avaneres, llavors, clar, es van afrontant-se avaneres,
inclús, dius, cotxe, és que abans eren els barris de pescadors
que hi havia avaneres, ara no, ara vas a l'interior,
hi ha bones avaneres...
Sí, sí, i molt bons grups.
I molts grups d'avaneres i d'això.
I llavors, clar, es presta, quan s'acaba les avaneres,
doncs, mentre acaben de cantar l'avanera,
ja veus allà el foc, com està cremant el romp,
i la gent ja espera...
Mira, aquí hi ha cues, ja, eh?
Depèn de com hi comença.
N'hi ha molts que a més ja senten l'olor del romp
que no pas quan canten.
Ja estan pendents, no?
Ja estan pendents de...
Tu canta, tu canta, que jo em vaig cap al romp.
Així de reull, a veure quan avisaran per anar a buscar-lo.
Un dels joves, Xavi, que són memorables,
i de veritat, si no han anat mai, li recomano,
és a les escales de la catedral.
Ho s'ha anat, segur.
No, sí, però en un bon efecte d'aquests no hi ha estat.
No, doncs, imagines, clar,
a la banda de baix de les escales, al Pla de la Seu,
allà el grup d'avaneres,
tothom amb els mocadors, aquelles cançons que en fan...
Sí, sí, sí.
Bueno, això una vegada vaig deixar,
però no em vaig esperar pel romp.
No.
Molt bé, això.
I després unes cues, Xavi.
Perquè, tia, no sé...
A veure, dic allò, però, clar,
és la part del barri que jo he viscut, de la part alta, no?
Sí, però aquí queda més concentrada la gent
perquè, vagin d'on vagin, està a prop treureu.
No, jo em refereixo, per exemple, que la reversada,
els veïns de per allà, d'aquell barri es feien...
I, clar, llavors veus els veïns.
No, no, no, lògic.
El Serrallo, per exemple,
quan feien el port a les avaneres dissabtes,
doncs hi era un grup de gent que els dissabtes
esperàvem per trobar-se i anar.
A veure les avaneres.
Perquè, a més a més, si no recordo malament,
es feia cada dissabte.
Va haver-hi un temps que es feia cada dissabte
i hi havia un grup de avaneres especial.
Perquè això que dius tu de l'escalte al catedral
es presta perquè, com que és un lloc sempre
que pots agafar del mig, de la vora i del costat...
No, però, hàbit...
I la gent, què donen? Què faran?
Mira, la sardinada.
Uh, malament.
Vull dir que ja hi ha...
Paella, uh, si bo que a tothom.
Algum dia s'ha fet aquesta cosa, ja.
La prova està que, fixi tu, que normalment,
quan fan una festa,
fixi-ho, normalment, que posa.
S'ofrecerà o s'assaborearà una copa de cama.
I l'ha comprat tiquet?
No, no.
S'ha de comprar tiquet, també.
No, això segons quins puestos.
Però, moltes festes,
inclús concursos, festes, xarles, el que sigui,
posen això.
Perquè això és una espècie de complement,
allò, saps, per...
Ja s'ha proma, ja s'ha proma.
Allò és una espècie d'esquer al mateix temps, saps?
I la gent, a què donen, tu?
Què d'això, saps?
Per què és el magiavi?
És veritat, per què ens passa això?
Perquè som com...
A millor no aniríem a veure-ho mai de la vida,
però perquè donen alguna cosa,
ens aboquem.
A veure, que jo m'hi apunto, també,
jo saps d'ara que m'apunto.
No, no, no, no.
No, vull dir, és que som així.
Cada època...
Ens ve de la naturalesa, potser, no?
Cada època porta el seu.
Cada època...
Som curiosos de mena,
i si a més a més ens donen alguna cosa,
tira, no?
A millor abans,
anar a un puesto de...
Els criossos hi donen caramels.
Sí, sí, hi ha pels caramels.
En aquell temps, abans de la guerra.
Ui, caramels, vinga.
Vull dir...
I a millor tens a casa caramels,
un pot de caramels que estan partint de riure
i que no hi ha manera de...
No, llavors els caramels,
quan t'he dit jo,
no n'hi havien tants pots a casa.
No, no, no, però clar,
jo li dic ara,
jo que dius,
a millor tenies caramels a casa,
però clar,
com aquells eren els que t'havien donat,
encara te sabien millor.
A la maduixa sabien més a maduixa.
Per això et dic jo que les habaneres
és una espècie de trobar un entorn
dintre d'un barri,
dintre d'això, saps?
Perquè hi ha puestos que ara s'acaba fent,
com diré, una festa.
Ara, avui en dia ja...
Després, quan s'acabi...
L'altra cada fi de festa.
Es farà un sopar.
Es farà un...
Saps?
Vull dir que les coses van ampliant-se,
ampliant-se,
però també hem de recordar èpoques i moments
que cada cosa tenia el seu valor.
Que nosaltres veiem ara,
veus què feien?
O, escolta'm, posa't en aquella època...
Clar, clar, i com es feia
i com s'estava vivint en aquell moment.
És molt complicat.
Això és com ara, per exemple,
Sant Joan, per exemple...
Avi, perdoni'm,
que veia a fer un exemple.
És com si una persona d'ara
que està treballant constantment
en un ordinador deia
oi, és que no entenc com es podia escriure
en una màquina d'escriure
d'aquelles de tota la vida.
Doncs mira, fins que no va passar un cert temps
no va arribar fins al teu ordinador.
Doncs bé, això que deia jo, per exemple...
Això és el mateix.
Per fer una comparació per Sant Joan.
Per Sant Joan...
Crec que es falta poquet ja, eh?
Bé, tu ara vas pel carrer
i veus trastos i més trastos
i mobles i no mobles...
Sí, preparats per fer una foguera.
Llavors, com que la gent no tenien
tants mobles i tantes coses,
quan s'acostava Sant Joan,
els veïns aguardaven les coses
i llavors, per Sant Joan,
anaven els xiquets a les cases
a recollir tota la...
Si una cadira trencada,
que si un tros d'aquí,
que si un d'allò d'allà...
I llavors feien la foguerada
i llavors tenies que els veïns,
que llavors podia fer-ho al carrer
perquè era terra,
estava asfaltat,
ni estava fulvit,
tot el que sigui,
llavors aquella nit
els veïns sortien
i un tirava un coet,
l'altre saltava,
l'altre quan se quedava poc foc,
saltava,
jo soc més valent,
tu és...
Veus?
Són...
Ha tret un tema, avi,
que m'ha posat molt nerviós,
aquest tema.
Sobretot el tema dels petars.
Perquè ara...
És el que deia.
No era com ara, eh?
Cuidava.
Llavors hi havia...
Llavors hi havia...
No, no, no.
Llavors hi havia les martiniques,
aquello que tiraves,
petava,
tiraves un bon petava,
un coet d'aquells petits,
ara,
tot això que ara tiren que córrer i vol,
tot el que sigui,
llavors...
Em fa una por.
No és que no n'hi hagués,
però les butxaques no eren com ara.
No arribaven, no arribaven.
M'entens com ho dic?
Jo crec que deu haver un arbre,
avi,
que deu ser...
que dona,
en vez de donar fruit,
dona euros.
No ho sé.
Si ho troba,
vostè, sisplau,
avísim.
Jo, el xiquet,
jo que t'abre no l'he vist mai,
ni, ni...
Si alguna vegada el troba,
aquelles coses de la vida,
donant un tomet per terra,
o no vostè que es mou tant...
Jo només sé una cosa,
que el que tinc és la butxaca,
que cada vegada trobo menys euros.
Sí, a mi me passa igual, eh?
Posaré 5 o 10 o 20 euros
i quan em dono compte,
i miro a veure si està foradada la butxaca,
i no, no.
No, no,
va sortint,
va sortint pel mateix lloc que ha entrat.
I penso,
doncs com han sortit?
Com han marxat?
Vull dir que no...
Van 5 i entren 5 i surten 3, no?
Avi,
que tornem al dilluns,
boníssim cap de setmana,
i continuem parlant d'això dels euros,
que està tothom una miqueta,
així com una mica,
així com enfadadet, eh?
No parles d'euros,
que escolten.
Està enfadadet.
Avi, gràcies,
bon cap de setmana.
Està fa la fugell
quan el català
sortia l'estat
i a parlar
dels nois de Calella
feien un cremar
mans a la guitarra
solien cantar,
solien cantar
Visca Catalunya,
visca el català.