Ho vam deixar mitges i jo em sembla que el Felip no és dels homes
que et deixa mitges. Felip, bona tarda.
Bona tarda.
Bueno, m'ha agradat aquest comentari, eh?
Veus, veus, és que té clar com comencem.
Procuro no deixar mai mitges el que començo.
Doncs vinga, avui ho acabarem, ho farem rodonet.
Parlàvem la setmana passada, dimarts passat,
amb la Felip sobre les begudes.
Com prendre-les, quan prendre-les, quines són bones,
quines són dolentes i tot això.
Vam parlar de tes, d'infusions,
maneres diferents de beure-s una planta,
per dir alguna cosa, del cafè.
dels sucs.
I ens vam quedar amb un...
Ens vam quedar amb un...
Que, bueno, ja et pots imaginar que feia referència.
Que avui en dia es consumeix molt.
Els refrescs.
Sí, sí, sí, sí.
Les begudes refrescants. Recurs,
moltes vegades, doncs,
utilitzat en festes
i en moments extraordinaris,
però el problema és que avui en dia
ja no és només allò...
Quan és l'aniversari posarem una mica de...
Diguem així perquè no dimarques,
és que ja saps que les marques no es poden dir,
no per la ràdio, tinc entès.
Passa res, eh?
Però el problema és que ara, avui en dia,
ja s'han convertit en...
o formen part
de les dietes habituals.
Sí.
I hi ha gent que fa les menjades que fa
i les fa acompanyar d'alguna beguda d'aquestes.
Sí, perquè fins i tot en molts llocs
ja ve sent el pack, no?
Allò agafes la pizza i...
Ah, després sí.
Després, quan associat a un tipus d'alimentació,
que també està tot el que és el món del menjar ràpid,
va molt associat.
Però el problema no és això només.
és que a casa,
que és quan teòricament hauríem de poder menjar bé
o hauríem de poder una mica cuidar més el que mengem,
doncs no.
És força present.
I quin és el gran problema
o el gran retret que se li pot fer
en aquestes begudes?
Dos, dos importants.
Un és el...
El gas.
Què és el gas?
Que n'hi ha de begudes refrescants sense gas, eh?
Que n'hi ha de begudes refrescants sense gas.
Sí.
I més interessants.
Però el gas no és gaire amic del que és el...
Però a veure, què fa el gas?
Perquè sí, tothom ho sap, eh?
Que el gas no és bo, ho sap tothom.
Sí, sí.
A part d'inflar l'estómac,
perquè es nota allò,
aquella pesantor del gas.
Sí.
Com afecta?
Doncs també té un gran perjudici per les dents.
El gas per les dents.
Sí.
Has de pensar que el cos
és un equilibri de substàncies, no?
Li donem d'unes
i les que necessita se les queda,
les transforma.
De vegades, doncs,
s'adhereixen a l'os,
per exemple, al calci,
o a vegades van servir
perquè els nervis funcionin.
O és el potassi.
Però què passa?
Quan li donem coses en excés,
doncs el cos es descontrola una mica.
I en aquest cas passa això.
El gas que donem
seria un excés de carbonats.
O sigui, un excés de carbonats
i de fòsfor.
Perquè quins altres elements
porten carbonats?
Quins altres elements
porten carbonats?
O necessitem els carbonats
per alguna cosa?
Sí, i tant.
Els necessitem,
però no en forma de gas.
Aquests carbonats,
bàsicament,
quasi tot està format
per carboni.
D'aport en aquest món.
Val, val, val.
Per tant, el gas
és el que dius tu,
és un excés.
Però el problema és la forma aquesta.
I llavors això se'n va cap a les dents?
No, sí,
el problema és que
competeix
amb el material
que estan fets les dents
i els desgasta.
Ostres,
però estem parlant...
L'excés.
parlant accés,
què diríem?
Però de veure'n cada dia?
Sí, sí.
Veure'n cada dia beguda amb gas?
Gent que en veu diàriament.
O sigui,
no cal que tinguis
una sobredosi de Coca-Cola,
ja ho podem dir,
perquè tothom està passant el mateix.
No, puntual no.
El problema està
amb el cotidial.
És l'hàbit aquest de cada dia.
Ah, que fort.
Clar,
i com més en veus,
pitjor és.
Les societats,
societats com la societat americana,
que són societats
grans consumidores
d'aquest tipus de beguda,
doncs tenen realment
problemes de dentició.
En aquest sentit,
és el sucre.
Clar.
Som begudes
amb un contingut en sucre
superalt.
Ja ho vam dir l'altre dia,
allò de l'addicció al sucre.
Som una societat
addicta al sucre.
I el que no porta sucre
ens posa una mica atabalats.
I al contrari,
el que porta més sucre
atabala més.
El sucre,
Núria,
augmenta l'ansietat.
Sí.
És un excitant.
Pels nens
hauria d'estar prohibit
el sucre refinat.
Aquells nens que no paren,
que corren damunt i avall.
Fora sucre,
fora sucre.
Fora sucre.
A menys amb aquesta forma.
Una altra cosa
és que busquéssim sucres naturals.
Per exemple,
el que porta la fruita.
Interessant.
Perquè portarà altres coses,
no només.
Portarà vitamines,
portarà fibra,
portarà líquids.
I això,
el sucre,
el sucre moret,
de canya,
no...
De canya.
No té tant de perill.
No és que no tingui tant de perill.
A veure...
En certa manera,
també és perillós,
però aquí ja parlem d'uns extrems,
que és el menjar ecològic.
que diem.
El sucre de canya,
doncs,
està menys refinat
que el sucre blanc.
Ja és alguna cosa.
Llavors,
al cos
sempre li costa una mica més aprofitar-lo.
I això ja és bo.
O sigui,
el cos sempre ha de fer un petit esforç.
Un petit sí.
Ni massa esforç,
ni massa fàcil,
tampoc n'hi hem de posar.
Llavors,
el sucre de canya,
doncs,
li seria una mica de dificultat.
T'ho dic perquè,
a veure,
sempre parlem que el sucre és tan dolent.
Alternativa,
si jo faig un pastís...
Doncs mira,
tenim...
No hi puc posar mel en un pastís.
Ah, no?
Canviant el sucre,
sí, eh?
I tant que sí.
Enves de sucre,
posar-hi mel, sí?
I tant que sí.
I podem posar també,
doncs això,
sucres de canya.
Preferentment,
si posem a posar sucres
i de canya,
doncs busquem, per exemple,
sucres que siguin de cultiu ecològic.
N'hi ha.
I tant que n'hi ha,
i tant.
Això és que als botigues,
aquestes d'alimentació dietètica,
és fàcil,
és assequible trobar-ho avui en dia.
Doncs això del problema del sucre
sí que ja no se'n salva cap beguda
d'aquestes refrescants.
Perquè el gas, dius,
mira, ja hi ha alternatives, eh?
Llavors,
també es pot recusar altres coses.
També es poden fer servir fruits secs
que tinguin gran contingut en sucres.
Que també,
els tipis fruits secs dolços.
Eh?
Eh?
Com a quin?
Com a per fer pastissos.
Sí, però com a quin?
Per donar-li el toc dolç.
Ah, com a què?
Doncs tenim des de les figues.
Ah, sí, sí, sí.
Fruits, clar.
Tenim des de les pances.
Fruits dolços de secat, sí.
Fins i tot,
mira l'avellana,
no és molt rica en sucres,
però és dolcet,
té hidrats de carboni.
Llavors és interessant, també.
O l'atmetlla,
o tot un clàssic.
a Reus, aquí al costat,
fabriquen
una llet vegetal,
que és l'almandrina, no?
Sí.
I que també pot servir perfectament
per fer pastissos.
Realment,
el que acostuma a passar
amb l'alimentació
és que ens acostumem a fer servir
uns aliments per menjar
o per cuinar.
Ens acostumem.
Llavors,
ens costa molt pensar
en què puguin haver més possibilitats.
I ens estranya, fins i tot.
Doncs,
dones una alternativa al refresc.
Hombre.
Un clàssic.
Perquè un refresc,
ara és rai,
però a l'estiu
és època de consum màxim
de refrescs.
Un de bo.
D'acord?
Però tampoc hem de pecar en excés.
Un indiscutible
són els sucs,
per exemple.
El de poma,
vam dir.
El millor de tots,
el de poma.
El de poma és el millor.
Però tenim el de pera,
tot el que siguin liquats,
qualsevol fruita
que puguem agafar,
doncs si la puguem liquar
amb alguna màquina d'aquestes
que avui dia
el mercat està força
ben sorgit,
doncs és força interessant.
Però, per exemple,
un altre recurs
per qui no li agraden
o qui no vulgui sucres
en excés.
Les infusions,
no estem acostumats
perquè tenim en ment
les infusions calentes.
Clar, però fredes.
Les infusions fredes,
perfectament.
Sí, sí.
Igual que els anglesos
són una cultura
que tenen molt de costum
del te.
El te és una planta
que s'infusiona
i s'extreu.
Doncs el te es pot
prendre fred.
A més, fa uns anys
aquí també es va posar
de moda una beguda
no direm al món.
Què vols dir, Ernest?
Ai, ja ho has dit.
Va, però si tothom ho està pensant.
Ah, no ho sé si es pot dir.
No hem de ser temporetes,
tothom ho pensa.
Doncs això,
les infusions,
totes les altres tipus
d'herbes
que fem servir,
perfectament són aptes
per prendre les fredes.
I fins i tot,
si molt m'apures,
Núria,
podem fer la infusió
en fred.
Atenció a això.
Eh?
Eh?
Com?
És un got d'aigua
i fiquem la bosseta
d'infusió a dins.
La bosseta normal
que vulguem.
Un got d'aigua normal
a temperatura ambient.
Sí, sí, a temperatura ambient.
I el deixem molt...
Clar, l'haurem de deixar
que no pas quan ho bullim.
També és clar,
traurem menys extracte
de la planta.
O sigui,
la infusió sabe menys forta,
sabe més suau.
Però també és una infusió
freda,
perfectament acta.
Mm-hm.
Te'n dono una de ràpida
i molt refrescant,
extremadament refrescant.
Eh?
És una infusió
de punyol,
punyol menta.
Sí.
Eh?
Que això ja va un pack
quan compres.
I uns glaçonets de gel,
si volem que sigui refrescant.
I a més,
unes gotetes...
I aquí entrem en una cosa
que això és molt saludable
no ho és.
Però, bueno,
ho direm.
Que són unes gotetes
de pipermint,
de menta d'aquesta...
Oh, sí.
Però això és alcoòlic o no?
No, no, no.
Al principi no ho ha de ser.
Ah, és xarop,
però no és alcoòlic, no?
Sí, és xarop.
Unes gotetes perquè per tornar...
Bé,
en vez de posar-hi
la culleradeta de sucre...
No ens farà falta.
Això és extremadament refrescant.
Mira què et dic, eh?
Molt bé.
És una bona beuguda d'estiu,
si vols,
bé.
Bé,
deixem a begudes refrescants,
perquè ho anàvem buscant
les begudes
per moments del dia, no?
Per moments del dia.
Si et sembla,
parlem dels alcohols.
Què et sembla, això?
Vinga,
però alcohols forts,
allò per després de dinar?
Tots, tots.
Farem un repàs
per tots els que
comúment utilitzem.
A veure, alcohols...
El vi,
el vi negre,
vi blanc,
vi rosat,
és igual.
Sí,
és igual,
el tipus que sigui.
Sí.
És a dir,
a veure,
els alcohols
també són sucres.
Són sucres
sotmesos
a un procés de fermentació.
I com a resultat,
doncs tenim l'alcohol.
L'alcohol n'hi ha molts graus,
n'hi ha força varietats,
i segons el procés
doncs obtenim begudes
o unes o altres.
Tenim el vi,
però tenim també el cava,
o tenim un altre cas
que no ve del raïm,
però que és la cervesa,
que és un fermentat
d'un cereal.
S'ha de dir
d'aquestes tres begudes
que són les típiques i tòpiques
en la nostra cultura
en quant a alcohol.
Un altre cos són els licors,
en parlarem una mica després.
Ah, d'acord, d'acord.
Aquestes begudes,
doncs,
cada una
té unes potencialitats
i algunes qüestions
que no són gaire recomanables.
En general,
en si,
l'alcohol bo-bo
no ho és,
no es pot considerar
bo.
És a dir,
és una cosa
completament prescindible,
si podem viure sense alcohol.
Hi ha altres coses
que regalem els sentits
i ens deleitem
davant d'un bon vi
o davant d'una bona beguda
d'aquest tipus.
Però,
necessari no ho és.
s'ha parlat molt allò de
ah,
si un gotet al dia
que és bo pel cor.
Home,
tant com bo pel cor
no és la paraula.
Uns ditets de vi,
un ditet,
és tonificant.
I, bueno,
a d'un cert punt
és cardiotònic,
o sigui,
tonificant a mi del cor.
Un ditet.
Clar,
el problema és que
ens agafem un dit
i agafem la mà
i frenem tot el braç,
no?
I que diguem,
si un ditet és bo,
doncs dos també
ho deu ser el doble.
Dos ha de ser total.
El doble, no?
I tres ja no te cuento.
No,
no cola.
Per cindible ho és,
però si optem
a ser en mesura,
en molta mesura.
Hem dit que són begudes
que provenen del sucre,
per tant també tenen
un contingut en calories,
doncs també...
Home,
el primer que vols
que et recomanen
quan fas règim,
a part de no picar entre hores
i tot això que tots sabem,
és res d'alcohol.
Res d'alcohol.
Això està clar.
Escolta,
i ja has tocat
el tema de la cervesa,
que aquest sí que és
un tema popular,
popular,
perquè està,
clar,
està al mateix nivell
que els refrescos
que dèiem abans,
en qüestió d'ús,
de...
Sí.
De consum.
Què passa?
Què passa?
Aquí hi ha qüestions
una mica de diferents.
La cervesa
és un producte
de fruit
de la fermentació
d'un cereal
i que molts cops
amb aquesta fermentació
com passa
amb algun tipus de vi,
doncs s'allibera
gas carbònic
bombolletes.
Però són naturals.
D'acord?
Però són diferents
que les que nosaltres
trobem a les ampolles,
ai, a les ampolles,
a les begudes refrescants.
Sí.
D'acord?
Llavors, en principi,
aquell gas
no és tan agressiu.
Tampoc va acompanyat
del sucre
en la mateixa forma.
Recordem que
sí que ve del sucre,
de sucres,
els alcohols,
però són fermentats,
tenen un procés fet.
Llavors,
no són tan agressius
com són els sucres
pròpiament
de les begudes refrescants
directament.
Llavors,
cervesa.
La cervesa també és interessant,
però també en mesura.
És diurètica,
o sigui,
afavoreix
anar a orinar,
en aquest sentit.
Per això diuen que és purificadora.
Sí,
però en mesura.
Clar,
quan ens accedim,
què passa?
S'acumula
la típica panxa
de cervesera.
Clar.
S'ha de dir també
una cosa curiosa,
és a dir,
si fem una gradació
del poder calòric
que tenen els alcohols,
si hem d'escollir
entre cervesa,
vi,
cava o licors,
la cervesa precisament
és el que té
el nivell més baix
de calories.
És el que engreixa menys,
la cervesa.
Ah, sí?
Després ve el vi,
després ve el cava,
i els que més engreixen
ja són els licors,
els licors que podem trobar
en totes les seves presentacions
possibles.
Llavors,
posats a escollir,
doncs ja sabeu una miqueta.
Però recordar que,
a veure,
imprescindible no és...
A veure,
s'ha de dir una cosa,
ara que parlem del cols.
Aquí en tenim un clàssic,
aquí en les nostres contrades,
ara penso que ja no es fabrica això,
que tota la vida s'havia après,
que quan estaves així
mig esveït,
les àvies,
jo recordo la meva àvia,
la meva àvia i moltes àvies,
la famosa aigua del Carme.
Calla,
l'aigua del Carme.
L'aigua del Carme.
És una bomba de rellotgeria allà.
Que d'aigua,
no té res.
Bueno,
té una proporció molt petita.
Però què és exactament
l'aigua del Carme?
Perquè té un gust
que aquest no és identificable
amb res.
És un licor d'herbes.
Sí?
Sí.
Sí.
Que forra,
allò xupeta d'aigua del Carme.
I va molt bé.
Si s'animaven.
Però jo sempre l'he vist
com a remeis
pel mal d'estómac.
Pel mal de cor,
no us dic mai això?
No, jo pel mal d'estómac.
Ho dic mal de cor,
doncs té nen.
Ah, sí?
Sí, allò com si has desganat,
o clar,
espapilava una mica,
ho hauria de gana.
Perquè més aviat seria
això com...
Recordaria,
no sé si concedeixes amb mi,
però recordaria
una mica
els vermuts,
més aviat.
Sí, ara que ho dius,
potser sí.
Sí, més que no pas
els licors clàssics,
és cap al vermut.
Aquell,
és una mica especial.
Molta grau d'oció
no ha de tenir,
perquè clar...
No, però és com dèiem,
la quantitat.
Escolta,
no és el mateix
fer-se un xupito
d'aigua del Carme,
que pot ser un got,
amb perdó,
amb expressió.
No?
És una cosa
que m'encantava a mi,
és una cosa
que sempre m'havia marvellat,
l'aigua del Carme,
que anava amb aquelles ampolletes,
petites.
Sí, transparents,
jo, i amb la seva caixa
encara hi va,
o està igual.
I per mi,
si encara la fan
és que la gent la consumeix,
és que és veritat.
No sé si ho fan això encara, ja.
L'aigua del Carme, sí.
Sí,
no gastes tu.
No, però...
Fa poc, ara,
de veritat us ho dic,
fa poc vaig tenir,
doncs,
mal d'estómac
i és allò,
sí,
té el glopet d'aigua del Carme.
Horrible, horrible.
Bomba de rellotgeria.
Ja, però clar,
era una manera encoberta també
de consumir
les substàncies,
no?
Hi havia gent que s'addicta.
Clar,
qualsevol alcohol,
doncs hi havia gent
que era addicte a això.
Doncs, bueno,
enviaven a la minyona,
ves a comprar, nena,
una inquieta que estic
així una mica esveïda.
I les senyores,
doncs, abans.
Molt bé.
Licors, licors.
El que dèiem,
el que dèiem,
la cervesa,
interessant com a mitjà diurètic.
I també, a veure,
qui va, va,
un petit,
a veure,
que ningú s'ho prengui,
això,
doncs,
ningú agafi el dit
i s'ho prengui el braç,
eh,
amb el que diré ara
perquè és una mica delicat.
Quan anem a fer esport?
Una bona manera,
una bona,
una manera
de recuperar
tots aquests minerals
que hem perdut
en l'exercici,
que s'han fet servir,
s'han escretat,
el cos ha agutjat.
Doncs,
una bona manera,
Núria,
és un mig gotet de cervesa.
Més no.
Mig gotet.
Després.
Com a molt un quintet.
Després.
Bé.
Sí.
Perquè, escolta,
això ens porta,
hem acabat el tema licors,
bueno,
ens falten els licors durs.
Bueno,
ens falten els licors durs.
És que això me lliga
amb el tema
de les begudes isotòniques,
però en parlem després.
Després,
després,
vés-te preparant.
Licors durs,
vull dir,
els degradació,
el típic xupito
de després de dinar.
Escolta,
perquè Carajillo,
brutal, no?
Això és una combinació explosiva.
Sí, no?
I tant.
Més val fer el cafè per una banda
i la copeta per l'altra?
Sí,
hem d'escollir la veritat.
Més valdria.
I deixar passar un temps potencial.
Ja t'ho dic,
cap de les dues coses,
ja ho saps tu,
que hem parlat aquí molts de dies,
no són recomanables,
però la combinació,
la combinació és terrible.
Mira,
bueno,
terrible,
i tradicional,
aquí,
ha sigut sempre això,
molt tradicional.
expliquen,
mira,
anècdota al respecte d'això,
expliquen que Josep Pla,
eminent escriptor,
era molt amic de Fabià Stapé,
aquest senyor que és economista,
és molt agradable aquest senyor,
i deien,
deien,
es parla,
d'aquests senyors es trobaven
cap de setmana,
quan pujaven a veure el Pla,
que vivia allí la masia,
que tenia vora al mar,
i feien concurs
de bebedors de carajillos.
A veure,
aquí hi podia més.
A veure,
aquí hi havia primer rodó.
Sí.
Sí,
penso que guanyava el Pla,
digue'm tès.
Sí.
Carajillos de què,
que ho sabem?
No,
però el clàssic,
el clàssic té que ser...
El de conyac.
Café i conyac.
Café i conyac.
Terri mateix.
Ai,
no es pot dir marca.
Jo he vist,
aquí a Tarragona,
en un bar mític,
una cafeteria d'aquestes mítiques,
un home,
però això ja és ser fric,
un home fent-se carajillos d'oli.
Café i oli.
Què?
Felip,
t'ho juro.
Ara m'has matat.
Café i oli.
Però bé,
això ja és un extrem.
Això no ho havia sentit mai,
mira què he sentit de coses.
Després t'ho explico,
sí,
sí,
sí.
L'alcohol en si,
a veure,
ja ho hem dit,
que és totalment per sentir-me.
Perquè, escolta,
aquests,
clar,
parlem dels licors,
ara que parlàvem de licors,
licor d'herbes,
orujo de hierbes.
Els hem de vigilar.
És digestiu o no?
Perquè molta gent se'l pren després de dinar,
en plan,
és que em fa baixar avall,
o el licor de llimona.
Dona aquesta sensació.
Però un gotet petit,
eh?
Ja no diguem una...
Sí,
dona sensació.
Esclar,
si us donem un gotet petit,
ja ho hem dit,
és estimulant,
és un cert punt d'una sèrie de coses al cos.
Però un gotet petit,
d'acord?
El que podria ser perfectament,
el que avui en dia parlem d'això dels xupitos,
un gotet.
No la copa tradicional.
Sí, sí, sí.
La copa tradicional ja no és recomanable per res.
Llavors,
dins dels licors trobem moltes varietats.
Trobem els que venen directament de les herbes
i després avui trobem els que són completament sintètics,
que són afegitons de sucre i de colorants
i de potenciadores del sabó
i que el transformen en el que volen,
jo sé,
el licor típic de crema catalana.
D'acord?
Doncs no és que hi posin crema catalana.
Si algú ens escolta i et creu que hi posin crema catalana,
doncs no és així.
Llavors,
són dues àrees una mica diferents.
Per què?
Què passa?
Amb aquests que són de producció química,
és que la química sona malament,
i la gent s'espantarà.
Més aviat que són més industrials,
diguem que no són d'origen natural.
Llavors,
el problema és que porten grans,
si ja són licors,
a part porten grans quantitats de sucre afegit.
D'acord?
Llavors,
hi ha una sèrie de persones que no els seran recomanables.
Recordem,
la gent gran,
doncs ho hauria d'evitar
pel risc que se pot comportar a tall de la diabetis.
O la gent que està pujada de pes,
tampoc.
Llavors,
el licor,
un xupit o si molt m'apures,
vinga, va.
Tothom com a costum.
Escolta,
hi ha alguna mena de licor així equivalent
per tirar ball,
allò que diem, no?
Que puguem fer a casa,
que sigui natural,
de dir,
mira,
doncs agafa alcohol d'aquest de...
Què puguem fer?
Ui.
Sí.
Això sí que és...
Amb unes arbetes que diguis...
No,
infusió,
tirem directament cap a les infusions.
No fem alcohols, eh?
T'ho dic perquè no és imprescindible.
Si hem d'escollir,
la veritat,
millor que escollim licors d'herbes.
Això sóc sincer.
No és?
Perquè no acostumen...
Porta amb el seu afegitor de sucre
però no acostuma a ser
tanta quantitat com l'altre.
D'acord?
El de digestiu,
home,
jo t'ho dic.
En petita quantitat,
potser és estimulant,
potser.
I dic potser perquè
no ve gaire clar.
El que sí que agrada és una sensació.
A nosaltres veiem el licor
i dona aquella sensació d'escalfor,
no?
Que fuja per la bola
i per l'estómac.
A l'hivern, això.
A l'hivern, això.
O saps què diuen?
Diuen que a Rússia,
no sé si m'ho confirmaràs o mentre mentiràs,
però diuen que a Rússia
com que beuen molt de vodka
per allò del fred,
perquè l'estómac els hi resisteix
i tant de vodka
abans mengen mantega.
Ja pot ser.
De manera que fan una mena
de pel·lícula productora.
Però, insisteixo,
el licor com a mètode pel fred
és una mica,
posem-li unes cometes,
estafa.
Allò, saps aquella imatge típica
del gos de les neus
que porta...
Sí, el Sant Bernardo, no?
Que porta aquell tonaleta
que porta aquí davant
i que sembla que...
Doncs fatal.
Perquè si tu estàs perdut al mig de la neu
i estàs deshidratat,
i et donen licor,
l'únic que considera
és matar-te.
Però, home,
vols dir que no fa alguna cosa
per allò de la calentó
que es desprèn?
No, és una creença.
És una sensació que es crea
a nivell del sistema circulatori
del coll.
Llavors, què t'han de donar
si et troben a la neu?
Aigua.
Sí.
Superclar.
I com a molts sucs.
Sí.
Suc per recuperar
el que haguis pogut perdre
de minerals
per la deshidratació.
Però no pas alcohol.
El problema de l'alcohol
sumat a un procés
de deshidratació
que podria ser el fet
quan estàs perduda
a la neu, eh?
Ja en parlant.
Sí, sí.
Una cosa extrema.
Sumat, encara comporta
que el cos
es desequilibri
d'una manera brutal.
I et moris, Núria?
T'hi pots morir?
Déu-n'hi-do.
El teu propi cos
pot agredir-te.
Pot transformar substàncies
que no les hauria de transformar
en substàncies molt nocives
pel cervell.
I t'hi quedes.
I et podries sentar
en un coma i morir-te.
No vull ser dramàtic, no?
Però vull dir que
això és una imatge típica.
És una imatge típica
per què?
De l'alcohol pel fred, no?
Perquè hi ha aquesta sensació
d'escalfor.
Però, repeteixo,
és una sensació.
Realment, l'alcohol
només escalfa
quan se li pega foc
i s'encén alguna cosa.
Però,
el tins del cos
no escalfa res.
Anem rapidíssim, Felip.
Se'ns torna a acabar el temps
i no vull que ens deixem res
al calaix.
Begudes isotòniques, hombre.
Begudes isotòniques.
Aquarius, Red Bull.
No diguis marques.
És igual, és igual.
Una cosa són
les begudes isotòniques
que estan concebudes per...
Què és una beguda isotònica?
És una beguda
que està concebuda
per
reposar
unes pèrdues.
Ja sigui
liquídica,
per això és una beguda,
o mineral.
Per això porten uns suplements
normalment
de minerals dissolts.
Aquestes begudes
es van concebre
primer
com a
com a begudes
que ajudaven
en el món de l'esport
per recuperar
una activitat esportiva
després d'un esforç
per reanimar el cor
més ràpid.
Saps?
Per accelerar aquest procés
que de forma natural
també recuperaríem
doncs una alimentació normal
que faríem.
De manera ràpida
és això.
el problema
i per això dic un problema
és que
també s'ha portat
a la cultura del dia a dia.
D'acord?
I
dins de la cultura del dia a dia
també hem començat
a fabricar
begudes d'aquestes
que es venen
amb aquest concepte
isotòniques
però que ja no tenen
el mateix
no tenen la mateixa intenció.
Estàs parlant
de les que es venen
ja com a nit?
Sí.
Begudes de nit.
Aguanta tota la nit
de festa.
Correcte.
Aquí està el concepte
diferent
i la qualitat
també segurament
és molt diferent
de les que trobem
en aquest tipus
de begudes
que el que podem trobar
en begudes
ja preparades
en tendres especialitzades
d'esport
que n'hi ha.
Recomanem
pels esportistes
les begudes isotòniques?
Sí.
Per les esportistes
està molt ben pensat.
El que sí que és nocivíssim
és aquest acostum
que hi ha ara
que és aquestes begudes
barrejar-les amb licor
amb alcohol.
Això també
ho heu de relletar
aigua del carme
pura ja.
Això és el tipus
carajillo.
Sí, però encara pitjor.
Pitjor, pitjor
perquè ja us ho dic
aquestes que s'acostumen
a comercialitzar
doncs
són molt semblants
però molt
s'allunyen
de les begudes
realment isotòniques
són molt semblants
als begudes refrescants
aquestes que dèiem
abans
i amb els seus
amb els seus
contres
més aviat que els pros
amb bastants
contres, no?
Llavors, recomanables?
com tu has dit
per la gent que fa esport
per la gent que va de nit
home
no vull desil·lusionar ningú
però
gaire no ho són.
Home, jo crec que la gent
que les consumeix
ja sap el que hi ha
ja sap que allò no pot ser
molt normal
els hi funciona
aguanten tota la nit
potser
però bueno
ja se sap.
Clar, també és la manera
de viure
que comporta
aquests consums
jo vam dir el primer dia
quan vam parlar
de les begudes
que la beguda indiscutible
i la que sempre
hauria d'estar present
és l'aigua
doncs amb l'aigua
ens quedem
amb l'aigua
perquè a l'aigua
li hem de dedicar un dia
ja si vols
més endavant
un monogràfic especial
sobre diferents tipus d'aigua
que vol dir mineralització d'èbil
i coses d'aquestes
perfecte
quines són les aigües
més indicades
no ens han deixat cap beguda
segur que sí
que alguna cosa
ens hem descuidat
no ho sé
no, bueno
hem passat per totes les llets
hem passat pels ricors
per frescos
per les infusions
pels sucs
jo em penso
que no ens hem deixat res
no sé si hi ha algú
que se li correix
que ens faci un truc
això
i la setmana que ve
de comentar-ho
doncs Felip
moltes gràcies
i fins dimarts que ve
molt bé