Ai, que hem tornat de les pecances de Setmana Santa, no sabem ni com ens hi hem de posar.
Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda.
Ens hem de posar bé, però amb calma, tranquil·lament.
Sí, dona, que ara ja tenim l'estiu aquí a tocar, eh?
Escolta, com va anar ahir el dia de la mona.
Bé, vas en dia d'aquests.
Perquè tu menges també mona o no perquè porta sucre?
Sí, que en menjo, sí, home.
Ui, jo és que, a veure, he de dir la veritat, sóc de bon menjar,
però en la mesura que puc, no s'intento cuidar quatre coses dins el que es pot, no?
Una mica...
No excedir-me, però m'agrada, m'agrada, disfruto el menjar i tant.
Oh, l'he dit amb ell.
A més la mona, que no es pot deixar passar la mona.
Clar, és del dia, tot i que hi ha gent que la congella, eh?
Si se'ns passa la mona, se'ns ha passat tot ja.
Trobes?
Sí, home, és d'aquestes tradicions que no s'han de perdre.
Bé, ja en venen, eh?
Ja s'encarreguen els pastissers que hi hagi tradicions al llarg de l'any.
Bueno, ja està bé, si per algun costat es poden mantenir o recordar,
però bé, potser la tasca hauria de ser dels pares i mares, no?
De continuar-ho.
Inhumar-ho i, bueno, explicar-los als nanos d'acabar en aquestes festes, no?
Felip i la mona és així com amb bafosa.
De fet, és un dels postres més dolços que hi ha en aquestes tradicions.
És pastís-pastís.
És pastís del tot, sí.
I a més la xocolata.
I ara com ho fan?
Sí, ara ha canviat, això, no?
Perquè en origen ben aviat tenen una espècie de coques una mica dures.
Ai, sí, que bones que eren.
Amb els seus ous, però amb ous bullits, amb ous no pas de xocolata, no?
És una mica més endavant que s'hi ha afegit el tema del xocolata.
I ara fins i tot hi ha molta gent que creu que la festa és només amb xocolata.
La figura de la xocolata.
Ja està.
Ho dic perquè amb una cosa tan embafosa, tan ensucrada i endulcida,
què ens recomanes per beure, per descongestionar una mica?
Pam.
Bueno, escolta, pam.
Una bona infusió.
Una infusió?
Una infusió.
No em diguis que parlem d'infusions avui.
Doncs avui parlem d'infusions, eh?
És important perquè és aquestes costums que estan força exteses i tothom n'aparla, tothom n'aprèn,
hi ha qui més, hi ha qui menys.
També és una bona opció, he de dir-ho, perquè a vegades molta gent entenem al final de l'àpat
amb el cafè, ja n'hem parlat moltes vegades, i en quant a sabor és interessant, però en quant a altres coses potser no.
No. També t'he de dir, Núria, que alguna vegada hem parlat del cafè i hem dit que era important desvincular-lo de les menjades,
perquè tingués un efecte salutífer.
Les infusions, no és que les haguéssim de desvincular de les menjades, però els hem de deixar un temps prudencial.
Ja està bé, hi ha infusions que són per pair, però no és allò de dir, m'estic menjant la mona, que estàves dient ara,
estic menjant la mona, i on acabà em fa una infusió.
Doncs mirada, que dius això, et diré una cosa, com a mínim a Polònia, potser passa en altres països també així,
més aviat de centres europeus i tal, però a Polònia com a mínim, mentre mengen, beuen...
Beuen.
Beuen una infusió, clar, que beuen, però beuen una infusió, no et sé dir de què.
Bé, deu ser, algú polonès.
Però vull dir que és una infusió, que com nosaltres bevem aigua, ells beuen allà un te.
Sí, sí, no, no, no, és que clar, ara t'explico, Núria.
O sigui, el que t'estic proposant jo, la desvinculació, no és que desvinculació,
és a dir, el reposar una mica entre el menjar i la infusió, és només per la qüestió del líquid, no de la infusió en si.
Ah, bé, és com el que hem dit sempre, de no beure aigua...
Hem dit sempre que amb les menjades, si ens passem amb els líquids, el que fem realment és disminuir la capacitat àcida que té l'estómac.
Per tant, la digestió es costarà una mica més.
Només és això, eh? No, no és en si per la infusió.
Llavors, potser sí que hi ha en costums, és normal.
Escolta, i una altra mite que no sé si amb el desbanques o el reafirmes.
Ens podem arribar a intoxicar d'infusions, en el sentit de...
Intoxicar potser no és la paraula, però si arribem a prendre massa estiles,
podem arribar a un estat, allò, que ens afecti massa.
Home, a veure...
O sigui, s'ha d'anar en compte amb les infusions o són inofensives?
No, estem parlant de plantes, i ho sabem, les plantes tenen propietats beneficioses,
però que amb el fet de servir malament, és a dir, en excés, tal vegada,
doncs poden provocar algun tipus de desordre.
Però, a veure, a veure, parem, parem una mica en calma.
La infusió és un dels sistemes d'extracció de principis d'actius que tenen les plantes,
però és un tipus de sistema, i que depèn com el fem, pot ser més fort o menys.
Depèn del temps d'ebullició, depèn del temps de repòs...
Arribar al que estàs comentant tu, que tinguin efecte nociu,
hauríem de parlar d'infusions, de moltes infusions, però moltíssimes, d'acord?
Perquè hem de pensar que sí que és òbvi que hi passen principis d'actius
i que creen uns efectes, que és el que busquem,
però perquè fossin nocius aquests efectes potser haurien de ser en quantitats més grans.
I també de determinades plantes, també s'ha de dir.
Un altre cas hipotètic, hi ha molta gent que potser ja té el costum,
a diari després de dinar, de prendre una infusió de camamilla, una manzanilla, no?
Això pot arribar a anul·lar l'efecte de la camamilla,
en el sentit que el cos ja està acostumat
i el dia que realment te fa mal l'estómac, allò ja no et fa res.
Una acomodació és el que estàs insinuant.
Vinga.
No, no, això se'ls diu així.
Acomodació, vale?
Sí, sí.
És una mica difícil això que em dius, eh?
No, no, si és que no, millor.
No, de que passi és una mica difícil.
És com tot, qualsevol substància al qual acostumem al cos,
doncs és cert que els efectes es poden minimitzar
a l'hora que realment un dia necessitem més quantitat
perquè tingui els mateixos efectes.
però vaja, que no acostuma a ser preocupant amb les infusions.
Doncs jo ja paro de fer preguntes poques altres.
No, no, no ho són, Núria, no.
És fàcil pensar-ho, això.
Home, penso que hi ha gent que li pot passar tot això,
que li pot passar pel cap.
I ara te deixo que ens expliquis això sí,
els diferents tipus d'infusió.
Què és una infusió?
Doncs aigua bullint amb marbetes.
Bueno.
No, no, explica-ho bé.
Hi ha maneres.
A veure, una cosa és agafar una planta,
i quan parlem de plantes, atenció,
que en funció de la planta que fem servir,
molts cops no seran només fulles,
que és el que habitualment acostumem a pensar,
sinó que parlarem a vegades de flors,
o parlarem a vegades de rels,
o a vegades parlem de l'escorça.
Llavors, hi ha una diferència gran
entre el que és el procés de bullir-ho,
és a dir, agafar una cosa i bullir-la,
això és el que seria una decocció, que es diu.
Posem aigua freda, posem...
Com fem, per exemple, amb la farigola.
Com fem amb la farigola.
Normalment les decoccions s'acostumen a fer
amb plantes que siguin una mica llenyoses, que es diu.
Sí.
O amb l'escorça, o amb l'arrel.
La farigola, si recordeu,
la farigola la bullim tota, no bullim només les flors,
bullim també les branquetes.
I és una planta que és així més llenyosa, és dureta.
Llavors, el que es fa és això,
una decocció consisteix en aigua freda,
la planta, fins que es porta a l'ebullició.
i es manté l'ebullició en funció de la planta que faci falta.
Quina diferència té amb la infusió?
Que la infusió és...
Nosaltres tenim aigua calenteta,
bullint, si voleu,
i la fiquem a la planta.
És a dir, no hi ha tot el procés d'augment de temperatura,
la planta no pateix, perdó,
tot el procés d'augment de temperatura progressiu,
fins a l'ebullició.
i per tant, l'extracció no és tan forta.
S'escalda, és allò que en diuen escaldant, no?
Seria com una espècie, sí,
seria com el fet d'escaldar,
que és el que fem avui en dia
quan comprem en un supermercat infusions,
ja van amb la seva bosseta,
i pam,
la suquem,
no és com si la suquéssim una mica,
i deixa-li el principi actiu.
Sempre serà molt més potent,
si ho bullim,
però això ja no serà infusió,
serà una decocció.
Són els únic sistemes que hi ha,
per extreure...
Bueno, són els sistemes més bàsics.
Després ja entrem amb les maceracions,
però les maceracions seria deixar-ho en repòs.
Per exemple,
també hi ha una altra cosa interessant,
que la gent no acostuma a saber,
normalment fem la infusió amb aigua calenta,
perquè l'aigua calenta
el que fa és facilitar aquest procés d'extracció.
Però, atenció a la gent que ens escolta,
si estem a l'estiu,
ara que ve el bon temps,
i no ens ve de gust
alguna cosa calent,
recordem que el calent relaxa,
i el fred estimula.
D'acord?
Doncs si no ens ve de gust
una infusió calenteta,
el que podem fer és infusions amb aigua freda.
Ah, no refredar després,
no posar gel després,
sinó la infusió amb aigua freda.
Les podem fer.
Sí, passa que t'està més estona.
Hem d'entendre que serà més suau
l'extracció,
i si volem que equivalgui
a nivell de principis actius,
l'hem de deixar
gairebé el doble o el triple
de l'estona.
I això què serà, doncs?
Una mena de...
Seria una infusió,
però sense aigua calenta.
Però no és una maceració.
Quedem abans.
S'assemblaria la maceració més aviat.
Suposo que no totes les herbes
admeten aquesta infusió amb aigua freda.
No, és que clar, és això.
És més fluïs el procés.
Clar.
Llavors, doncs, no té tanta potència.
Ens quedaran sabors molt suaus.
Fem-ho al revés, home.
Ho fem amb aigua calenta
i després hi posem una mica de gel
o ho refredem.
Pot ser, perquè les infusions fredes
funcionen igual,
tenen les mateixes propietats.
Ho dic perquè corre el rumor
que el cafè, per exemple,
en fred,
la cafeïna
s'escampa més ràpid pel cos.
Ai, que t'ho m'ho desmentem tot.
No, no, a veure.
Com que afecta abans.
A veure.
Però pot afectar-te abans?
No, en fred no.
Hauria de ser en calent més aviat.
Sí?
Sí, perquè, a veure,
tot el que sigui escalfor,
pensa que el nostre cos
provoca dilatacions,
provoca facilitació d'absorció.
D'acord?
Perquè la tendència del cos
és amb la calor
obrir-se per poder evacuar calor pròpiament,
ja que tingui ell.
Sí.
En canvi, amb el fred és diferent.
Llavors, l'única diferència
és la capacitat aquesta
que tingui la calor
de facilitar l'absorció.
O de l'efecte relaxant
que pugui tenir de l'aigua calenta.
Però res més.
I l'últim és la capacitat
d'extracció de la substància.
Però si realment és una tisana,
és una infusió
que no ens apreta
el fet de la substància que porti,
si no ho fem per veure
alguna coseta agradable,
que no sigui perjudicial,
fent tot digestiva,
doncs no ens fa falta
que sigui una gran extracció.
Llavors, per això et deia que amb fred
es pot arribar a fer,
encara que no sigui gaire comú.
L'altra opció que dius tu
és del fred,
ai, del calent, perdó,
afegir-li, doncs, un glaçó.
Però al tanto aquí.
Si hem de fer això,
hem de vigilar
amb quins glaçons posem.
Oh, és important.
Perquè les infusions
les hem de fer amb aigua bona, no?
Clar.
Si fem una infusió, a veure,
una condició important
és la qualitat del que estem posant.
és important l'aigua.
Llavors hem de buscar...
És ideal les aigües minerals
per fer les infusions.
D'acord?
L'aigua mineral,
no pas l'aigua de l'aixeta.
Les plantes.
Amb les plantes
podem trobar
mils i mils de tipus diferents
i de presentacions.
des de les bolsetes
com el granel,
molt diferent.
Però és que dins de tot això,
fins i tot,
qui vulgui fer
algun tipus de terapèutica,
és a dir,
guarir alguna qüestió
amb infusions,
i no sigui només per un plaer
pròpiament de la infusió,
doncs s'hi pot mirar
i s'hi pot mirar
i fàcilment pot trobar,
fàcilment,
en botigues,
en bolesteries
i en botigues de dietètica,
no es pot trobar infusions
de cultiu biològic.
Encara són molt més sanes,
clar,
no estan fetes
amb pesticides
ni amb qüestions químiques.
Això també és interessant,
posats a fer.
Llavors,
per això,
l'afegitó del glaçó,
hem de procurar
que siguin també glaçons
que tinguin capacitat.
Una altra idea interessant,
que has entrat
amb el tema dels glaçons,
Núria,
és fer glaçons d'infusions.
Ah, sí.
La gent a casa,
ara que ve l'estiu,
poden fer les seves infusions
amb les seves plantes,
ja siguin,
per exemple,
plantes digestives
seria l'ideal,
menís,
per pell una miqueta
per el ventre,
amb el punyol,
amb la menta,
amb la camamilla,
fer-se les seves infusions
i posar-ho a la glaçonera.
Escolta,
llavors tens un remei ràpid
per després.
Però important,
sigui calent
o sigui fred,
i més amb el fred,
hem de procurar deixar
aquest espai de temps,
l'espai entre l'últim
que hem menjat
i la infusió.
Un espai com a quant de temps?
Un espai aproximat,
l'ideal,
l'ideal seria un quart,
un quart,
o, bueno,
xerrameca
i alça.
Si se la prenem immediat,
doncs la veritat,
no és que sigui dolent,
però és molt millor
si...
No deixarem treballar
també els seus làstrecs
de l'estómac.
A vegades ho oblidem
d'aquest procés.
Hi ha algun moment del dia
en què sigui més benefició
és prendre una infusió?
Tipo deies el cafè,
doncs a mig matí,
no?
Si fem una infusió terapèutica,
d'acord?
O sigui que busca
algun procés terapèutic
en el cos,
un procés cronificat,
no agut.
Agut seria,
per exemple,
que ens hem de prendre
de seguida,
no?
I vull pair.
Això seria una qüestió aguda,
no?
Sí.
Però en el cas
que algú,
per exemple,
jo tinc problemes de fetge
i em vull fer una infusió.
M'han dit que em faci infusions
de carxofa
i de cardomariano
i de boldo,
del que sigui,
no?
Com ahir hem recomanat.
Doncs,
les infusions terapèutiques
és molt bo
prendre-se-les en dejú.
O sigui que sigui el primer
que entra al cos.
I al cap de res,
5 minutets,
10 minutets
que ha entrat al cos,
esmorzem,
o fem el que sigui.
D'acord?
Això en el cas
que sigui terapèutica.
Els altres moments del dia,
doncs,
també,
una mica com el cafè.
Si segueix sent terapèutica
aquesta intenció,
doncs,
millor desvincular-la
de les menjades,
no?
Ja.
Doncs,
si volem alguna cosa,
bueno,
si ens ho demanen
tres cops al dia,
doncs,
quan ens ens llevem,
abans de dinar
i abans de sopar,
o molt després de dinar
o molt després de sopar.
M'entens?
Apartant-ho.
Ah.
En el cas
que sigui terapèutic.
Terapèutic
i en un procés
que va més a la llarga.
Per què?
Perquè si a l'estómac
li posem això,
als intestins,
li donem infusió,
el cos
es concentra
en aquella extracció
que estem donant-li,
en aquella substància.
No té cap altra...
Si ho vinculem
a la digestió,
bueno,
tot és més difícil
i és més fàcil
que es perdin coses.
doncs en parlaràs
en parlaràs
de tipus
d'infusió.
Doncs avui et porto
més que tipus,
bueno, tipus,
et porto un grupet
d'infusions
bastant comunes,
alguna que ens ha arribat
de...
Bueno,
totes ens han arribat
de terres llunyanes,
d'acord?
Perquè avui et porto...
Vinga,
parlo una mica
del te,
també.
Clar.
Oh,
el te,
que bo.
Però també,
i una altra infusió
que ara segurament
molts dels nostres
cociutadans,
l'han vist pel carrer,
gent que en consumeix,
gent que va amb una espècie
de termo
i que van xuclant
com una caneta.
I que hablan d'aquesta manera,
viste?
I n'hi ha que parlen
d'aquesta manera
i n'hi ha altres
que parlen d'una manera
una mica diferent.
El mate.
Que és el mate,
la herba mate.
Molt amarga,
molt amarga.
Sí,
té un sabor a això.
Un respost.
Té un sabor amargo,
eh?
Té cafeïna,
el mate.
Sí?
Sí, sí,
no és tan relaxant
com sembla.
És a dir,
que pot alterar perfectament.
se'l pren el dematí.
Ho dic perquè molta gent
podrà veure gent pel carrer.
Sí, van amb una mena.
Sí, van amb una mena.
En un cotxe,
un home conduint,
això sí,
els de trànsit el veu,
mereix aquí quatre multes,
conduint
i amb el termo
sota el braç
i anar xuclant.
És que la infusió de mate
requereix
per el que tinc entès
un bol
o un lloc,
el que seria
l'equivalent a la tassa,
on posar les herbes
i llavors
aportar sempre un termo
d'aigua calenta
perquè l'has d'anar
escaldant
tota l'estona.
I la canyata per anar xuclant.
És el que hem dit abans.
Seria una mica
com una infusió
però constant.
I cada vegada
que es va escaldant més
que l'extracció
és més forta.
Això està de moda
ara,
prendre mate.
Se'n veu força aquí.
Suposo que també
amb l'avinguda
de gent d'altres països
no és que s'hi sigui de moda
sinó que
ens hi trobem
o ho veiem més pel carrer.
Quines propietats
té el mate?
El mate és interessant
perquè
estimula,
és una beguda
que estimula,
que porta cafeïna
i per tant
espavila.
vosaltres escollir
una mica millor,
una miqueta millor
que el cafè.
Seria més interessant.
És diurètica,
o sigui,
fa orinar
i és depurativa,
mireu,
neteja.
Bé,
seria l'equivalent
potser del cafè nostre.
Sí,
seria un equivalent
perfectament vàlid.
En aquest gustat amargo.
Sí,
però clar,
no té el mateix sabor.
És amargo
perquè el cafè
també ho és amargo
però el cafè
té aquell toc
cafè,
cafè,
torrat.
Torradet,
és veritat.
Això és una marc verd.
una marc planta.
Correcte,
és una marc planta.
Clar,
també és una planta verda,
s'ha de dir.
Això ve de l'Argentina.
Països com l'Argentina
i com l'Uruguai
són els grans consumidors
de mate.
Però ja t'ho dic.
Ara s'entroga fàcil.
Per la gent que ho vulgui provar,
la gent que n'està escoltant,
això ho poden trobar fàcilment,
avui en dia,
ja no cal anar
per trobar mate,
no cal que hi aneu
fins i tot a botigues
d'aquestes dietètiques
o arboristeries,
és que als supermercats
on podeu trobar,
és fàcil.
A la sessió d'infusions,
avui en dia ja en costuma haver,
amb uns paquetets.
Això sí,
té unes
tres contraindicacions,
gent que no pot prendre mate,
la gent que tingui
hipertensió,
pressió alta.
Gent que pateixi
taquicàrdies,
taquicàrdies allò,
Núria,
que s'ha d'accelerar el cor.
Sembla que se't surti.
O gent que pateixi d'ansietat,
com que hem dit que és així,
estimulant,
doncs millor que no.
Molt bé.
El mate.
I els ters.
Ara sempre parlo del tè
perquè el tè és d'aquests temes.
És que n'hi ha tants de tè.
Doncs no n'hi ha tants,
mira què et dic.
Què passa que fan moltes barreges, no?
El tè em enganya una mica,
perquè de tè, de tè, de tè, tè, tè, tè, tè, tè.
Allò que es diu tè.
Tè, només n'hi ha una planta de tè.
Ah, sí, només una.
En sí, o sigui,
com a tè,
només n'hi ha una.
Però què passa?
O sigui, hi ha variacions dins la mateixa espècie,
però n'hi ha una.
I el que es fa, bàsicament, amb el tè
és sotmetre'l a fermentacions.
Llavors tenim dos grans grups de tè.
Els tès verds,
que siguin els tès no fermentats,
i els tès negres,
que siguin tès fermentats.
D'acord?
Sí.
Què passa?
Quina diferència hi ha?
Gran.
La gran diferència és que, clar,
quan el tè el sotmeten a processos de fermentació,
doncs perd una gran qualitat,
que és la capacitat que es diu antioxidant.
Nosaltres, com que ens n'anem fent vells,
pensem grans,
el nostre cos es va oxidant, que es diu.
Doncs el tè verd, precisament,
aquests tès no fermentats,
tenen la capacitat de combatre-ho.
És la gran diferència entre uns i els altres.
I llavors per què el fermenten, el tè?
Pel sabor.
Pel sabor.
Pel sabor.
Després una altra cosa seran tots aquests tès
que tenim avui en dia,
que tenen un munt de gustos.
Que si el tè de vainilla,
que si el tè de canilla...
Però si ja són barreges o...
Això són tès,
que es diuen aromatitzats.
De vegades porten trossos
de les mateixes substàncies que donen el sabor,
i a vegades tenen alguna qüestió
més aviat més química.
Llavors, sempre val bé que ens assessorem molt bé
de què porta el tè aquell.
Que sàpiguen que com a tè, tè, tè, tè,
tenim el tè verd o el tè negre.
I és l'única desvantatge que té el tè negre,
aquesta pèrdua de la capacitat antioxidant?
Desvantatge?
Hi ha més diferències?
Bé, aquest és la gran.
Aquest és la gran.
Després ara veurem, si et semblen...
També hi ha un tès, i s'he de dir,
tots els que són els tès que no estan fermentats,
són tès més suaus.
També he de dir que el nostre paladar,
el paladar de les nostres terres,
no està acostumat a coses tan suaus.
Haurien, sí que és molt comú.
Val, tè, és que gairebé tu tastes allò
i dius, quasi se'n l'aigua,
però no té aquell toc que recorda la fulla,
quan cau el tardor...
que se la menja l'osso panda.
Sí, coses d'aquestes així.
Nosaltres no estem acostumats,
llavors, si ens enfrontem a un tè molt suau,
doncs també és fàcil que no el sàpiguem valorar.
Escolta, que a mi m'agradaria molt,
quan pogués, que parlessis també del tè vermell.
Avui parlem del tè vermell...
Ja m'han dit que té moltes propietats.
Sí, si et sembla, fem un petit repàs de tè,
així que siguin més curiosos,
perquè tots aquests els salvoritzats...
Sí, però ràpid, eh?
Sí.
Un és el...
Mira, parlem del tè vermell, si vols.
Si volgués, sí.
Així de clar.
El tè vermell és un tè que ve de la Xina.
Bé, perdó, no ho he dit.
La planta del tè és originària de la Xina, d'Orient.
Llavors, és un tè que mantingut també el seu cognom xinès,
que és el Pu-er.
Per si algú ho ha sentit així.
Popularment, té vermell.
S'ha fet ara, molt famós,
perquè té una propietat que, es veu, que interessa.
A molta gent, ara te l'explico.
Què és el tè vermell?
Per què és el tè vermell?
El tè vermell és un tè negre, d'aquests fermentats,
però que se l'ha fermentat dues vegades, dos cops.
O sigui, antioxidant, res de reia, eh?
No, però se l'ha fermentat dos cops
perquè sigui menys excitant.
Ah!
Ah!
Llavors és un tè que no posa nerviós, això sí que ho té.
Té un lleuger gust a fusta.
Recorda la fusta, no?
És una cosa així.
I un nom, mira, imagina't,
un tè molt apreciat a l'antiga xina,
perquè l'altre nom que tenia popular
era el tè dels emperadors.
És una idea.
O sigui, reservava precisament per...
Potser també perquè el procés d'elaboració, clar,
era més gustós.
Potser.
Amb el fet que es fermentava dues vegades.
En aquest cas, el procés d'elaboració,
no de recol·lecció.
Hi ha altres tècs que es caracteritzen
per la seva recol·lecció.
Sí.
I com més qualitat, doncs,
perquè fan servir les fulletes més tendres
de la punta i tal, no?
Llavors és un tè que no porta teïna
i que té unes propietats que t'interessaran.
Seria com el descafeïnat, eh?
El tè vermell, pel que estàs dir.
Perfecte, és un tè apte per gent que...
Per qualsevol tipus de persona,
no té...
A veure, quines propietats m'han de interessar.
Unes que baixa el colesterol,
que et sembla.
Bé.
Això és interessant, eh?
Molt.
L'altre...
No és que no el faci pujar,
és que el baixa, eh?
El baixa.
Ajuda a baixar-lo, això està bé.
L'altre és que ajuda el control del pes.
Per això s'ha fet famós.
En quin...
Perquè diuen que prima.
A veure, no és que primi.
És diurètic.
A veure, és un gran diurètic,
un depuratiu.
Això és el que té, eh?
És diurètic, depuratiu per tot el cos
i concretament pel fetge.
Llavors, per això té aquesta vinculació
amb la baixada del colesterol,
de les grasses...
Llavors, s'ha fet famós per això,
perquè se l'ha vinculat a dietes d'aprimament.
En si sol no aprima, per suposat, eh?
Recordem que sempre ho hem dit aquí.
Ja, si després de veure tontet,
menys un tronc de mona...
No, eh?
Sí, sí.
Molt bé, l'has encertat, eh?
Per compensar la mona...
No, no cola, no cola.
Vale, el té vermell.
Un altre té.
El té verd, que aquest és popular.
Aquest és el té més suau,
més delicat que hi ha.
És un té no fermentat.
I és això que et deia.
Acostuma a ser dels ters més cars,
si en trobem de qualitat, per suposat, eh?
Perquè s'escoll per fer aquest tipus de té
la primera i la segona fulla de cada branca.
Són les més tendes.
Les de la punteta.
Llavors, clar, la recolecció pensa
que és més delicada i més entretinguda.
Per tant, és molt més car,
però realment és que és deliciós.
Molt suau, eh?
Molt, molt suau.
És antioxidant.
Té una gran virtut,
que pot...
S'han fet estudis i s'ha vist que combat
algun tipus de cèl·lula tumoral.
Imagina't.
És interessant en aquest sentit, també.
Algun tipus, dius?
Sí, en cèl·lules, sí.
De cèl·lules tumorals n'hi ha de moltes tipus.
Regula la tensió arterial.
Alleuge la gastritis.
Això, mals de panxa.
Va bé pels mals de panxa.
I tonifica el fetge.
Espavila el fetge.
Sobretot, Núria, és un té
per una mica la gent així que està primaveral.
Està com a fatigats, cansats...
Estènics, es diu.
Això estimula l'estènia.
Ja ens tirem estènics.
S'ha de dir
que quan fem la infusió amb te verd,
si comprem te verd per fer la infusió,
ràpid, ja em veig que fa senyals,
doncs, important,
la teïna, que és l'excitant,
es dissola el primer minut, normalment.
Llavors, si volem que aquest te verd
sigui relaxant,
el que hem de fer és
fer una segona infusió
d'aquestes fulles.
Ah, tornar a mullar les fulles.
Sí.
Molt bé.
Deixar la primera aigua, diguéssim, fora...
La primera, que aparentment serà la més forta,
fer una infusió amb l'altra
i serà encara menys excitant.
Molt bé.
I te faig l'últim apunt,
perquè ara que anem en curs de temps,
que és el...
també que es fa bastant conegut,
que és el terroibos.
Ah, ni idea, aquest no el coneixia.
Aquest, el terroibos,
és un té que ve de Sud-àfrica.
S'ha fet popular, també.
Una planta, una mata, més aviat.
Té un sabor més aviat d'arròs,
mineral.
És un gos molt suau, eh?
Ostres.
Sí, sí, és interessant, molt interessant.
I també és un bon depuratiu i un diurètic.
Sobretot per la gent que fa retenció de líquids,
aquest és força indicat.
O la gent que té acidesa en l'estómac
o estranyiment, també els pot ajudar.
I és excitant.
Sí.
Ah, perdó, m'has dit?
Sí, sí, és excitant.
Si té teïna forta i tal.
Bé, és molt suavet, aquest.
És sol, també.
Sí, sí, sí, sí.
Un punt interessant
per combinar-me aquest te
és combinar-lo amb sucs de poma.
Barrejar?
Sí, sí, sí.
O podem fer la infusió amb el suc mateix, eh?
De la poma.
Ah, mira, que bé.
Així molt m'apures.
O li podem posar torcets de poma.
Ah.
O tossets de llimona.
És una bona combinació amb el te roibos.
La poma era llimona.
Molt bé.
La fruita sencera o infusió amb el propi suc.
A l'estil del te a la menta,
que això es porta molt.
Sí, hi ha una mica en aquesta òrbita,
però, vaja,
la menta és només fulles,
però no recordo molt bé.
Sí.
Roibos.
Roibos.
També interessant.
I és fàcil de trobar, aquest, eh?
Sí, també.
Doncs, Felip, gràcies per aquesta explicació.
No sé, segurament has deixat un munt de coses per dir.
Uf, n'hi ha 50.000.
No, ja, és que veia jo tot, però de fulls.
Dic, Felip, no ens dona temps de fer tot això.
Sí, i t'ho portava a un tema interessant,
però no t'han fat.
Diga'm el ràpid, si vols.
El té mu.
Mu.
Mu, sí, M-E-U.
Aquest és un te que no és te.
És infusió de vaca.
No.
És el te del que es diu els microbiòtics.
La microbiòtica és un tipus d'alimentació,
no n'hem parlat gaire aquí,
però és una alimentació molt basada en uns glaons,
en quant a tipus d'aliments, cereals i tal.
Ja en parlarem, potser.
I aquest te no és un te perquè és una combinació de 16 plantes.
Acaba sent una infusió més aviat variada.
Però porta regalècia, ginseng, canyella, julivert...
A veure, és un te que estimula molt el to vital.
La gent que estigui molt baixa de forma,
de forma quant a fatiga, no de fer poc exercici.
És digestiu, per la pesadesa estomagal,
per la migranya, pels pets...
Mira, la gent que fa pets, aquest és bo.
Regalècia fa miracles.
Té...
Podem trobar tota una varietat,
perquè des d'aquestes plantes poden estar combinades
de manera que tinguin un lleuger sabó dolç,
fins a un sabó més amarg.
Combinacions de plantes?
Sí.
Que dius com es diuen?
Eh, com?
Com es diu aquest te?
Ah, te mu.
Aquest sí que l'hauríem de buscar en botigues de dietètica o arboristeria.
Veus, aquest té una cosa curiosa,
que és, que no n'hem parlat, però vaja,
és el fet que es fa una ebullició de dos minuts i vuit minuts de repòs.
Amb això del repòs, no ho hem dit, amb tots els tests,
hem de tindre cuidat-ho.
Si ens passem amb els temps de repòs,
heu de pensar que hi ha una sèrie de substàncies
que s'alliberen i que canvien, per exemple, el sabor
o canvien les propietats.
Ah, val.
Llavors hi ha tests que poden passar de ser suaus i agradables
a ser extremadament amarcs.
Clar.
Llavors, és interessant que quan anem a la botiga
ens informem bé, si ho comprem a granel,
i ens diguin quant de temps la llei tindrà en repòs o en infusió.
Clar.
Que t'ho diguin bé.
Això és important, perquè estem acostumats a anar ràpid,
pim-pam, i ja m'ho veuré quan pugui, tot això, i clar.
S'ha de vigilar amb això amb els tests.
Doncs moltes gràcies, Felip.
T'esperem la setmana que ve.
Vinga.