Felip Caudent, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ai, com estàs?
Ui, ui, ui, quina cara de son que fas.
Ah, que sí?
Que no has dormit bé?
Doncs no.
Doncs mira que bé.
Perquè avui tinc a parlar precisament del dormir.
Què em dius ara?
Sí, mira.
Oh, quina casualitat.
Sembla que m'hagis llegit la ment.
Sí.
Ho notes, no?
Que faig ulleres.
Faig ulleres, fatal.
T'has canviat de llit, potser?
No, potser aquest és el problema.
Potser és el problema.
Que fa massa temps que no canvio el matalàs.
Aquí està.
Però avui parlaràs del dormir, però en quin sentit?
No, avui una mica, si et sembla, abordarem el dormir des del punt de vista material.
Infraestructura.
Què necessitem per dormir?
Home.
Son, primer que tot son.
Son, però el son no és una infraestructura.
El son ja és una cosa que és inherent al dormir.
Encara que no, podem dormir sense son, no?
A vegades ens obliguem una mica perquè ens donem en compte que hem de descansar.
Però no pas perquè tenim aquella necessitat que definim com a son.
Oi?
Sí, sí.
Avui parlarem, doncs, d'això.
Què necessitem?
L'infraestructura.
L'infraestructura.
Clar, és que a mi em venia...
Va, diga-m'ho, que és que ara ara m'estaré...
Bàsicament, infraestructura, parlem de...
No, no, no, que és que tinc una pregunta que no té res a veure amb la infraestructura,
però si no m'ho dius, me menjarà el cap tota l'estona.
Quina és la substància que ens fa dormir la melà... no sé què?
O no?
La melatonina.
Melatonina, ja està.
Què et sembla?
Ja m'ho apunto.
La melatonina...
Que no és la melanina, eh?
No.
Que a vegades la gent sent el mateix i sembla que es pensa que és el mateix.
La melanina és el que fa que estiguem morenos.
I la melatonina és una hormona que regula.
Que...
Regula els períodes de son.
Funciona bàsicament quan és fosc.
Quan és fosc i per desgràcia també quan tenim algun tipus de malaltia.
Amb les depressions, per exemple, es descompensa la melatonina.
I en malalties físiques també?
Per això dormim tant quan estem malalts físicament?
Bueno, és fàcil que hi hagi més lliberació quan estem malalts, no?
Perquè de fet...
La cosa és molt intel·ligent, molt savi.
Llavors, quan requereix que no es despessi energia, que no es gasti,
al contrari, que se n'estalviï, doncs crea aquestes sensacions.
A la natura ja passa amb altres animals, els animals que hibernen.
Clar.
Doncs els humans no és que hivernem,
però hi ha unes circumstàncies que ens fan dormir més.
O avui també ha vingut la Laura, no?
Sí, tu, que fa millor que ara, jo crec, eh?
Sí. Bueno, no ho sé, eh?
Ja ha passat l'examen, això és que l'ha aprovat.
Què tal l'examen, Laura?
Molt bé, molt bé.
Aprovat.
Això és que va fer-ho de les respiracions, eh?
Sí que vaig fer.
Vas fer-ho o què?
Sí que vaig fer.
I aquest va quedar tranquil·líssima.
Sí, sí.
Veus?
Molt bé.
Però la Laura em sembla que algun problemilla amb el son també té.
Després ens l'explicarà, no?
Una mica tític.
És la noia problemàtica.
Després ens parlarem.
I ens vindrà, acorda amb això que estava comentant,
hi ha uns períodes, o hi ha uns moments vitals,
en què el cos necessita dormir més.
I és que dormir és molt, molt, molt, molt, molt important.
És importantíssim.
Vital, és vital.
O sigui, podem estar, mira,
podem passar fins a una trentena de dies,
entre 30 i 40 dies, sense menjar.
Ho has provat tu, això?
No.
Ah.
En el guard.
No, no, no.
He fet de junis, però no tant perjongats.
No, no.
I voluntaris, eh, més.
Beure, beure no tant.
Beure, potser podríem passar dos dies sense beure, o tres.
Però després ja començaríem a tindre problemes.
Però dormir, dormir no.
Dormir és un acte tan necessari que el cos ens obliga.
Vull dir, a vegades hi ha gent que diu,
oh, és que jo, jo puc passar quatre dies sense dormir.
Això no és cert.
Tampoc.
O hi ha gent que diu, jo passo, jo no dormo.
Hi ha gent que ho diu, no?
Aquesta gent que diu, jo no dormo,
no vol dir que no dormin,
vol dir que no tenen percepció del son.
I el cos, el meu savi que és en aquest sentit,
doncs provoca microsons.
Petits estats de subnolència
on es descansa.
Que ja hi ha.
El que passa és que no es recorden.
Per què?
Perquè, aunque no som perllongats,
tampoc s'entra en fases profundes del son.
I tampoc hi ha la possibilitat de somiar, per exemple.
Una fase sencera del son, Núria,
que no és el que parlem avui,
però una fase sencera del son,
dura aproximadament una hora i mitja,
una mica més, una hora i cinquanta minuts.
D'acord?
Això és tot un període perquè nosaltres podem entrar
a la fase més profunda, somiar i tornar a sortir.
Llavors, tota la nit són períodes d'aquest tipus.
D'hora i mitja.
Per això la gent que fa les migdiades
és desperta en el cap de tres quarts d'hora,
és allò que ell tan mal despertar,
perquè t'han deixat a mitja.
I normalment l'han tallat,
si en tres quarts d'hora l'han tallat
justament en el moment que s'està
apropant a la part més profunda del son.
O sigui, més val fer-lo curtet
per no arribar ja a la part profunda,
o fer-lo tot.
O ens passem, sí,
o ens passem o ens quedem curts.
Deia, recalcava la importància del dormir,
perquè, clar, d'això vindrà,
que ara parlarem de com dormir, no?
Dormir bé, perquè és reparador.
El son és reparador.
No, el son ha de ser reparador.
No ho és sempre, però ho ha de ser.
I perquè ho sigui,
hem de posar circumstàncies.
La circumstància bàsica és
trobar un espai adequat.
Què vol dir un espai adequat?
Un espai adequat vol dir un espai
d'acord sobretot amb
mantenir unes funcions,
funcions de temperatura.
O sigui, no podem dormir en un lloc que faci fred.
D'aquí queden les calefaccions.
Però tampoc podrem passar calor.
A l'hivern s'abusa una mica,
tothom pretén dormir
en temperatures molt elevades
i tampoc és bo pel cor.
Per la gent que té aires acondicionats
i que pot regular la temperatura,
quina diries que és?
La temperatura allò de confort per...
Clar, que depèn ja del tapat que vagis, no?
Sí, clar, també.
Hem de parlar també d'aquesta infraestructura que dèiem.
És a dir,
també depèn dels llançols que ho fem servir,
si ho fem servir nòrdics...
Tu què aconselles?
Una habitació ben escalfada
i dormir amb poca roba, poc llençol,
o al contrari, una habitació, doncs,
refrescada, ventiladeta,
i ni que t'hagis de tapar més?
Que pregunta, eh?
Sí, sí, sí.
És que les dues coses tenen el seu benefici
i el seu contra.
És a dir, a veure,
és ideal que per dormir,
per relaxar el cos,
no dormim molt atapeïts.
D'acord?
Per exemple, per dormir,
haurem de posar-nos roba,
o sense roba,
però si és amb roba,
si és un pijama,
que sigui holgat,
que no apreti.
D'acord?
Perquè, si no, realment,
el cos tampoc descansa tant.
Clar, tu em dius,
oh, si ens tapem molt,
si ens tapem molt,
pot passar també el mateix,
que acabem immobilitzats,
que realment tampoc...
Sí, i agafes aquelles males postures.
Sempre ens despertem aquell mal
de braç, d'esquena,
que m'he posat així,
sembla que no.
Llavors, l'ideal,
clar, l'ideal és un terme mig,
ja sé que és difícil d'explicar
en aquest sentit, no?
Per exemple,
una cosa que funciona molt bé
són els nòrdics.
Perquè pesen poquet, no?
Ens permeten
una bona protecció contra el fred,
perquè van molt bé en aquest sentit,
però a la vegada ens permeten
que perfectament
puguem estar despullats
o amb un pijama lleuger
dins del llet.
I aquella gent que diu
és que jo he de dormir amb pes,
saps?
Això passa a molta gent,
jo no els he de t'ho pes,
si no, no dormo,
vinga, mantes, vinga, mantes.
Bueno, és una opció,
és una opció.
Són manies, no?
Però sí,
és important que ens fixem també
en els materials que fem servir.
D'acord?
Aquesta roba de llençol
o fins i tot aquests nòrdics.
Ara estan molt de moda
això dels nòrdics,
i què passa?
Clar,
preus i preus.
Què és el més econòmic que trobem?
Tot el sintètic.
El sintètic,
quan a la pell,
no és gaire molt.
Però si poses una fondeta,
la fonda de llençol,
diguéssim,
n'hi ha de t'enteres, no?
Amb aquesta protecció física,
sí.
Amb el sentit del que pugui,
i anem una mica més enllà,
que a vegades,
ho hem comentat,
el sentit més energètic
de la paraula,
doncs no serà gaire bo.
S'haurà més aviat
utilitzar productes naturals,
fibres naturals.
El cotó de tota la vida.
El cotó de tota la vida,
o si,
fem servir el nòrdic,
si podeu,
doncs que sigui d'aquests
que porten plomes,
per exemple,
que són més lleugenets
i van molt bé
per protegir el fred.
Llavors la cambra
tampoc ha d'estar
excessivament calenta.
No és bo,
tampoc pel cos,
una temperatura molt elevada.
Tampoc refrescat,
com deies tu,
ventilat, sí.
Això és important,
que hi hagi una bona ventilació
quan dormim.
Hem de pensar que
l'activitat respiratòria
és una.
i, bueno,
normalment,
no és molt forta,
però necessita que hi hagi
un bon recanvi d'oxigen
a l'habitació.
Llavors,
per això és interessant
les habitacions
que estiguin ventilades,
que estiguin completament tapades.
Vull dir,
que passem una mica de fred
fora del llit,
no passarà res.
Al contrari,
pot ser estimulant i tot.
O sigui que les calefaccions,
si podem,
no les posem gaire,
gaire fortes.
Que també és que
desregulem el cos.
Ja ho hem dit, Núria.
Al final,
a costa de calefaccions molt altes,
no suportem les temperatures
o ens posem fàcilment malalts
o el nostre sistema immunològic
no es defensa amb prou força.
És això.
Si és hivern,
doncs una miqueta...
Una miqueta,
de fet s'ha de passar.
Una mica, eh?
No estem parlant
de congelar-se ni de tremolar.
Doncs això pel que fa mantes.
Pijames,
jo crec que no ets
molt amic dels pijames,
tu, no?
Bé,
no.
No,
però si fem un pijamet,
que sigui de cotó.
I que no apreti allò.
I que no apreti.
Ben deixadet.
Que sigui olgadet.
Això és important.
Si et sembla,
passem a matalassos.
Oh, i tant,
això és molt important.
Per això et deia,
jo si havies dormit
o si t'havies canviat de matalàs.
Perquè aquí hi ha la pregunta típica.
Ai,
és que em fa molt mal l'esquena.
No has canviat de matalàs?
És que no,
però aquí està el problema,
que jo ja l'hauria de canviar.
A veure,
matalassos n'hi ha de molts tipus.
Què es requereix
perquè una esquena dormi còmode?
Que sigui dur,
que sigui dur,
molt dur, molt dur.
No,
tampoc molt, molt, molt dur, no.
L'ideal és que sigui
relativament dur,
duret,
tirarem cap al duret,
però tampoc.
Que quan ens hi posem damunt
s'adaptis
i ens enfonsem una miqueta,
una miqueta,
no res,
no excessivament.
Si s'enfonsem massa,
malament.
No el llit d'aigua, eh?
Els llits d'aigua,
com era, eh?
No, els d'aigua no són bons
per descansar, sí.
La creença aquesta,
però per l'esquena
no és gaire bo.
Són bons per altres coses,
però per descansar no.
Sí.
Quan ens enfonsem
no pot ser excessiu.
I això passava, per exemple,
amb els matalassos d'escuma.
Que a l'ins s'hi posa
i llavors acabes amb l'esquena.
Aquest d'estuma
que hi ha típic
en els plecatins, no?
Sí,
Per això es dormten malament
els plecatins.
O els sofàs,
cam,
encara.
Els sofàs llit, no?
Ara hi ha uns que són sofàs llit
que són foton.
I el foton
és un
és un tipus de matalàs.
Però què és el foton?
Sí, explica, explica.
El foton és un tipus de matalàs
d'origen oriental,
en sevils japonesos.
I és un matalàs
que pot recordar-nos
els que teníem aquí
de llana,
antics.
El que passa
és que està cosit
d'una manera
que fa que la llana
no se separi.
Llavors,
aguanta aquesta duresa
quan ens hi posem damunt.
I no cal fer
tot el ceremonial
que fèiem amb els matalassos
de llana,
de buidar els picals
i tot això.
No, no,
en principi no és el mateix
perquè queden...
És molt compacte.
Sí,
és bastant més compacte
que la llana.
Perquè els de llana
tenien el problema
això que s'anaven deformant,
no?
Bueno,
la llana s'anava escampant.
Clar.
Amb aquests,
en principi,
no passa.
Val la pena ventilar-los
de tant en tant,
si en tenim algun,
no està de més,
sobretot de cara als àquers,
de cara a aquesta pols
que pot portar problemes
a la gent al·lèrgica,
però, bueno,
és molt més convenient
que no pas
els matalassos
de llana
que tenim.
Quan de temps
pot aguantar un foton?
Ai,
un foton no pot durar força.
Sí.
I ha d'estar sempre...
Força,
perfectament,
4 o 5 anys
o 6 anys.
I no pot estar damunt
d'un somier,
ha d'estar sobre
una superfície dura?
Dura.
Sí, no?
O una làmina.
Sobre lámines
podria ser també,
que avui en dia
fan uns somiers
força interessants.
D'acord?
Però res d'aquelles molles,
d'aquells reixats
que hi havia abans.
Sí.
Això evitem-ho.
Perquè això anava casat
amb els matalassos
d'espuma.
Sí, sí, sí.
Evitem-los, podem.
O damunt d'una fusta,
és a dir,
damunt d'una superfície
prou dura,
que és com en origen
en càrbils orientals,
o simulma pura
és amb un bon somier
de lámines.
Aquesta és també
una història interessant.
Avui en dia
s'ha posat molt de moda, eh?
Ah,
hi havia un altre tipus
de matalassos
que també els haurien
en la mesura del possible
començar a repensar-nos,
que són els de...
Molles.
Els de molles.
Els de molles
no són gaire bons.
Però són els més habituals,
no?
Avui en dia.
Són habituals.
Què passa amb el de molles?
Que el de molles
és d'aquests matalassos
que es fan molt bé
fàcilment,
o fins a un cert punt.
No ens duren gaire.
Perquè sempre es deformen.
Clar, perquè hi ha molles
que se surten de lloc,
que s'escapen,
i llavors, clar,
acabaves dormint pitjor
del que estaves.
Recomanen,
amb els matalassos
de molles,
no sé si amb tots,
de tant en tant
anar-los canviant,
girant.
Sí,
però un pic que has fet
dues voltes,
torna a estar igual.
Torna a estar igual.
Tot està igual.
És més que res,
perquè sempre has de desequilibrar
del mateix punt,
que és on hi ha més pes,
i llavors si ho canvies...
A vegades el problema
ja no és només el desequilibri,
és que hi ha molles
que surten de lloc.
Ja ho intenten,
que muntar-ho així,
que no passi,
però passa.
i a vegades els usos
que donem el material,
doncs us trobareu
amb més molles
fora de lloc
del que es pensàveu.
Llavors,
l'opció que avui en dia
es dona,
i que és la més interessant,
són aquests matalassos
que n'hi diuen de...
Sí,
com d'espuma dura,
però espuma dura...
De làtex,
de làtex.
No em sortia la paraula
i la Laura ho ha recordat.
Ja comencem
amb els canvis de nom,
com la setmana passada.
Sí,
sí,
doncs,
el làtex.
Un dia parlarem...
Mira,
Felip,
apunta-t'ho per un pròxim
com incentivar la memòria.
Ai, la memòria,
sí,
parlant de memòria,
el més d'un s'esfereïrà.
Llàtex,
que és el que queda
d'espuma com a comprimida,
no?,
que queda com a més dureta.
Sí,
també és una forma d'escuma,
és un material sintètic,
una goma,
però que té molta més...
és molt més compacta,
té molta més resistència
i duresa
que no pas l'escuma habitual
que tenim
per aquestes contrades.
I és un bon material
perquè aguanta el cos,
és allò que us deia,
cedeix una miqueta,
però quan nosaltres
ens aixequem
recupera la seva forma,
és a dir,
no queda deformat.
Això és un gran què
que fa que
precisament aquests matalassos
puguin durar
molt de temps
i sempre
amb les mateixes
qualitats.
De vegades passa,
els coixins
acaben sent el mateix,
avui en dia
ja se n'ofereixen
de coixins de làtex,
també és una
opció interessant,
que els coixins
habituals
amb aquelles
escometes
o de llana
i tal,
perquè el cap
també ha de descansar
igual que el cos.
Ara t'ho anava a dir,
passem ja
a tipus de coixins?
Passem a tipus de coixins,
sí.
Espera't,
jo tenia una pregunta
sobre els somiès,
bàsicament.
has comentat
bé de làmines,
sempre que estigui
ben fet,
doncs està bé,
somia de làmines.
Aquests somiès articulats,
que pots pujar
i baixar
el cap,
el que és la zona
del cap,
dels peus,
recomanem o...
Aquest ens farà en servei
d'aquests somiès
quan tinguem
algun tipus
de problema
físic.
Suposem ara
algú que tingui
algun tipus
de retenció
de líquids
a les cames,
doncs bé,
no estarà més
per aixecar-lo.
O algú que s'hagi
fet mal a la cama
o la tigua trencada,
per exemple,
ja requereixi
tindre-la una miqueta
en alt.
En aquest sentit
estarà bé.
Però acostumar-nos-hi
sense cap sentit
a dormir
amb aquestes parts elevades,
com això sobretot
ho fa molta gent gran.
Si no hi ha cap problema
mèdic,
no hi ha cap problema
respiratori,
per exemple,
la gent que té
problemes respiratoris
de vegades
ha d'aixecar el capçal
en comptes dels peus.
Si no hi ha cap
indicació mèdica
que ho requereixi,
hem de mirar
d'evitar
de dormir aixecats.
Sempre hem de dormir
plans al possible.
Per què?
Les persones
som animals
de costums,
volia dir,
i el nostre cos
s'acostuma
al que li donem.
Què passa?
Si nosaltres
canviem
la forma
de dormir,
tot el que és,
per exemple,
la musculatura
de l'esquena,
tot el que són
els lligaments,
els tendons,
s'han de retensar
de manera que permetin
descansar
en aquella situació.
Quan nosaltres
ho canviem
és quan ens trobem
amb dolor.
Això passa típicament,
no només
quan canviem
de dormir
en una postura
o en una altra,
sinó quan
quan canviem
de llit,
per això et deia al principi,
la gent diu,
és que he canviat
de llit
i no m'adapto,
no passa res,
donem-li un període,
normalment
unes dues setmanetes
pot tardar el cos
en acostumar-se,
bé,
hi ha gent que tardarà
molt menys,
però donem-se aquest marge
dilatat
i en principi
ens tornarem a acostumar
al nostre cos,
la nostra musculatura
s'acostumarà
a aquella duresa
i allí trobarà
el descans.
Si nosaltres
ho anem canviant,
de descansar,
res.
I amb els coixins
passa el mateix.
La duresa del coixí
també té una importància.
El que té més importància,
però,
en un coixí,
és l'alçada
del coixí.
Un coixí massa baix,
un coixí massa alt,
ni massa baix,
ni massa alt,
sinó el coixí
que tu necessitis.
Quin és el coixí
que necessitem?
La mida exacta
és el coixí
que cobreixi
l'espai que hi ha
entre el matalàs
i l'orella,
d'acord?
Mantenint el cap
completament en vertical,
perdó,
horitzontal
amb el resta de cos.
És a dir,
la columna
i el cap
han de formar
una línia recta.
Si resulta
que se'ns torça
perquè ens cau el cap
cap al matalàs,
malament.
Si resulta
que és massal
el coixí
i ens fa tindre
el cap
lateralitzat
cap a l'altre costat,
malament.
En la mesura possible
ha d'estar
completament alineat
amb la columna vertebral.
Escolta,
aquests coixins
que venen
també que són,
que tenen la forma...
La papallona.
Bé, sí.
Papallona o...
Res de papallones.
Què passa amb la papallona?
La papallona
se suposa
que és un coixí
dissenyat
per respectar...
T'omplen
la part del cor.
Per respectar
aquesta part,
aquesta corba
natural
que té
les cervicals.
Però què passa?
No tothom
tenim la mateixa corba.
Quan tenim més tensió,
per exemple,
aquesta corba
ja no és tan corba.
És més aviat
una recta.
Llavors,
aquests coixins,
jo la veritat,
no soc gaire amic
de recomanar-los.
potser hi ha algú
que s'haurà acostumat
i li funciona,
però com a mesura
que a vegades
la gent s'ho diu
oh,
és que em fan mal
els cervicals,
pateixo d'això,
oh,
compra't un coixí d'aquests.
No,
deixem-se estar
de coixins d'aquests
millor.
Busquem que sigui un coixí
ni massa teu ni massa dur,
ja ho hem dit,
i l'important
és l'alçada.
Si hi ha una alçada
que ens és satisfactòria,
en aquest sentit,
és a dir,
que no ens obliga
tenir el cap
en cap postura estranya,
ni dulegat,
cap a un costat
ni lateralitzat
cap a un costat
cap a l'altre,
és l'ideal
de coixí.
Perquè què?
Ara entrem,
si et sembla,
d'aquí ja passem
a la postura
del dormir.
No tant.
Com dormim.
Perquè clar,
si jo tinc un coixí
que té aquesta forma
d'alcohol,
que em deies tu,
suposadament
en forma anatòmica,
només ens valdria
quan dormim boca amunt.
Sí,
després quan te gires
ja no saps què fer-ne.
A veure,
boca amunt boca amunt,
sí que hi dorm gent.
però no és la millor postura.
No és la millor postura
per una raó
molt senzilla,
perquè
amb les tensions
que patim
del dia a dia,
la nostra esquena
té formes
que no són
les millors formes
o les que millor
suporten
les que has tirat
boca amunt.
Normalment,
la forma que fa patir
menys a l'esquena
és de costat.
Concretament
en l'ocasió
en forma fatal.
Sí.
Com si fos
un ronyó,
com si fos
un fetus,
com si fos
una...
una...
una mongeta.
Una mongeta, sí.
D'acord?
Perquè aquesta forma
què fa?
Primer,
que no fa patir
l'esquena
en el sentit
enteroposteriòs
i ni de davant
ni en darrere,
perquè estem de costat.
I segons,
que aquesta petita corba
que fem,
en forma,
seguint aquest ronyó,
no?
Doncs el que fa
és separar
lleugerament,
estirar una mica
tot el que són
els lligaments
de les vèrtebres
de la columna.
Aquells crec,
crec,
crec,
crec.
I fa que descansin
una miqueta.
Llavors,
la postura ideal
sempre és aquesta.
La gent que pateix
de les lumbars,
doncs és la millor postura,
perquè a part de fer això,
val de la pena
que es repleguin
una miqueta les cames,
que dobleguin
una mica els genolls.
Passa que està una mica
contraindicat per la gent
que té problemes circulatoris
a les cames, no?
Perquè clar,
mantens les cames
doblegades.
Sí i no.
Sí i no.
perquè clar,
dormint,
no hi hauria
tampoc mai estem
quiets.
Sempre ens movem.
Cada 20 minuts,
aproximadament,
el cos canvia de postura.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
És un mecanisme que té
per evitar l'enquilosament
i evitar
que s'immobilitzin
estructures.
Llavors,
anem canviant inconsciament.
Encara que tu et posis
a dormir boca amunt,
pots estar segur
que és molt estrany
que tornis a despertar
boca amunt.
Si t'hi despertes
és perquè has passat
per moltes postures
i al final
per aquesta.
Tornes amb aquesta.
Però no pas
perquè hi haguis mantingut.
a no ser que hi hagi una qüestió
de salut
que obligui
i que tampoc llavors
no ens faci entrar
en cap son profund
i ens permeti
que conscientment
mantenim la postura.
Però si dormim bé
canviem de postura
cada tant.
És completament normal.
Llavors,
la gent que pateix
de l'esquena
de les lumbars,
si vol dormir
i no vol dormir de costat,
pel que sigui,
el que ha de procurar
és,
si dorm boca amunt,
és posar-se un coixinet
sota dels genolls.
Això descansa
a la zona lumbar.
Sota dels genolls, eh?
No a l'esquena.
Important.
Boca amunt
i un coixi
sota els genolls.
La gent que patiu
de les lumbars.
I si en canvi
sou aquells que
ai,
és que jo boca amunt
no sé dormir,
però si sí,
pateixo de les lumbars,
doncs el que heu de fer
és posar-se un coixinet
no sota els genolls,
perquè ara estareu boc avall,
sinó sota de la panxa.
i això el que farà,
igual que hem fet abans,
és,
lleugerament,
modificar aquesta corba lumbar,
relaxar-la.
I això pot fer descansar.
Però costa,
igualment,
perquè ho poses
i clar,
amb aquest moviment que fem,
el coixí quan te despertes
ja està...
El millor és la posició fatal,
acostumar-nos...
Jo la recomano
és la del costat,
la fatal.
És la ideal.
Doncs ara,
jo crec que hem d'anar
molts consells
per la gent
que té problemes
en el sentit
que no dorm bé,
però és que la Laura
té un problema
una mica contrari,
eh?
Laura, què et passa?
Laura.
Doncs que jo potser
dormo massa.
Dorms massa?
Està a l'edat.
Sí, sí.
Quina edat tens?
Quina edat tens, Laura?
21.
21.
Això passa molt,
però hi ha moltes mares i pares
preocupats perquè els seus fills,
joves, adolescents,
dormen massa.
Que no es preocupin gens.
És que no dorm molt.
Aquestes mares.
Al contrari.
Al contrari.
d'un cert punt
s'ha de permetre
que els adolescents
dormin força.
Els adolescents,
bueno,
la Laura ja està entrat
i està entrat a la joventut.
Vull dir...
És una doneta ja.
És una doneta, no?
Una cosa és l'hàbit que tenim,
d'acord?
És com ens acostumem a dormir.
I com ens acostumem
per tal de tenir
la sensació de descans.
Hi ha gent que diu
oh, és que si no dormo 8 hores
no dormo bé.
Hi ha gent,
oh, és que amb 5 et tinc prou.
Una cosa és l'acostum.
Que pot ser o no
la de la Laura.
Però en el cas de la Laura
ja està al final
del que es diu el creixement.
En principi ja no és de creixer més.
Algo més pots estirar-te,
però poca cosa més.
Però tot el que són
els adolescents
fins a aquesta edat,
20, 21, 22, 23,
molt pures,
doncs el cos aprofita...
I és veritat això,
eh?
No és que...
Perquè a vegades es sent...
Tot el que es diu fins ara
m'ha dit,
però això és veritat.
perquè el cos aprofita
per fer les secrecions hormonals
concretament de l'hormonal creixement
aprofita quan dorm.
Ah, o sigui,
quan dormen els adolescents
és que creixen.
És el que popularment es diu
quan dors creixes
o has estat malalt
i et noten més gran
els crios quan creixen.
Doncs és veritat.
És perquè el cos,
com que no està
gastant energia
en altres funcions,
aprofita en aquells moments
per dedicar-se exclusivament
a crear matèria,
en aquest cas,
no?
El creixement.
Fer-te més alt.
És així.
Ah, mira,
doncs està molt bé.
Llavors, clar,
als adolescents
se'ls ha de permetre
una mica que dormin,
que dormin força.
Quan ja passem
de l'adolescència
a la joventut,
que ja no hi ha excusa,
llavors ja és l'hàbit.
Si tu t'acostumes
a dormir 5 hores,
doncs 5 hores.
Si t'acostumes a dormir 8,
doncs 8.
D'acord?
Aquí cada qual
amb el que vegi
durant el dia
i en correspondència
a la nit
per poder recuperar-se.
Doncs ja tens excusa, Laura.
Tot i que aviat
te passarà l'edat,
però de moment
quan te diguin
dors massa,
estic creixent.
Estic creixent.
És absolut,
és científic,
totalment científic,
així que pots defensar-ho.
Vale, vale, molt bé.
Felip Caudet,
va, ara anem a fer el cafè,
va, que ja hem dormit.
El cafè ja saps que no, eh?
Va, una miqueta,
ja fa molt de temps
que hem dinat, eh?
Hem dinat,
hem fet mig,
acabem de fer mig diada,
com qui diu.
Va, ara sí que ens la podem permetre.
Vinga, va.
Vinga.
Que fa tot.
Felip Caudet,
fins la setmana que ve, Laura,
fins d'aquí una estoneta.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, eh?