Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria. Bona tarda.
Laura Carbonell, bona tarda. Bona tarda.
Això de Carbonell, eh, que bé sona.
Sona a oli, la veritat és que sí.
Or líquid, li diuen a l'oli.
I tant, i tant.
Or líquid. Home, no m'estranya.
Escolteu que la setmana passada parlàvem
de la descalcificació dels ossos,
l'osteoporosi, un tema molt seriós.
Molt seriós.
Què em portes avui? Va, anem-me'n una mica.
Aquesta setmana et porta una cosa que ja ens ve al pèl,
perquè ara estem a punt de canviar d'estació.
Parles de cabells, doncs? No, no, no.
Ai, un dia ho hem de fer, hem de parlar del cabell i del pèl.
Sí? Va, sí, sí, un dia sí.
Ah, que sí, que és interessant, Laura.
Avui parlarem d'això que et anava a dir.
Vam entrar a la primavera, que la sang altera,
i s'ha de dir una cosa important,
que és un moment que podem aprofitar perfectament
per renovar una miqueta tot.
Ja que la natura també es renova,
comença tot a créixer, comença tot a florir,
les temperatures també canvien,
doncs nosaltres també és un moment que podem aprofitar
per fer el mateix amb el nostre cos,
no pas a florir, Núria,
però, si més no, a renovar-lo.
Escolta, abans que res, això que has dit,
és veritat, és un edicto molt popular, no?
La primavera la sang altera, realment altera la sang.
Vull dir, hi ha un moviment hormonal en primavera.
Hormonal, sí, sí, ben bé la sang no és.
Però, sí, és una qüestió de temperatures,
és una qüestió d'homitats,
és tot el canvi aquest que hi ha.
I afecta a tothom?
O hi ha persones més propenses i menys?
Home, a tothom li passa,
amb més quantitat o menys,
però a tothom, sí, sí, sí, sí.
Jo penso que és més fàcil que passi
amb els adolescents i amb els enamorats,
que són dos grups que ja les hormones
ja se'ls remouen de per fer.
Suposo que passa també en els primers dies,
després un cop el cos ja s'acostuma...
Bueno, hi ha gent que s'acostuma més ràpid
i hi ha gent que no, va una mica tot.
Bueno, per aquí ja ho comencem a notar, eh?
Però jo vinc a parlar avui, Núria,
de netejar el cos, de desintoxicar-lo,
que és un moment, com que hem dit, de renovació,
doncs perfectament d'onar-li una mica més d'ajuts
per renovar-se amb més facilitat.
Vols dir que és millor fer-ho ara,
fer aquesta depuració del cos en temps de primavera?
Es pot fer, hi ha dos moments ideals a l'any,
el que és el temps de primavera
i l'arribada de la tardor.
Són dos moments que normalment es recomana
aquestes renovacions i aquestes desintoxicacions.
Si em sembla, primer parlem una mica
de què és això de la intoxicació.
Sí, què vol dir que està intoxicat?
A veure si la gent aquí està pensant
de si han menjat alguna cosa que està en mal estat.
No parlem d'això.
Parlem que el cos, bàsicament,
és una estructura que...
el seu funcionament bàsic és
introduir substàncies nutritives
combinades amb aire, amb l'oxigen que respirem,
i aprofitar-les per fer la vida que fem
i evacuar-les.
El procés natural és aquest.
Però què passa?
Gairebé totes les malalties es poden resumir
en problemes en quant a l'entrada
d'aquests nutrients i aquest oxigen
o la sortida
del rebuig.
Una de dues.
D'acord?
Llavors, el més típic,
o els que són més comuns avui en dia,
són aquests de la sortida.
O sigui, no eliminem bé
moltes vegades.
I llavors què passa?
Tot aquests rebuigos,
totes aquestes porqueries
que no s'han eliminat,
s'acumulen en algun lloc.
I per què no eliminem bé?
Aquí està.
Per la vida sedentària,
per què?
A veure, factors n'hi poden haver moltíssims.
Poden haver des d'això que sabes dir en tu.
Des d'una vida sedentària
pot ser també la qualitat
del que mengem,
o sigui, del que posem dins.
Pot ser les feines que tenim,
l'estrès,
pot ser la contaminació
que també dificulti aquesta sortida.
És multifactorial.
Hem de pensar que això
de les intoxicacions
o d'aquests cúmuls
pot vindre per defectes
que el nostre propi cos té,
és a dir,
qüestions que no justinem bé,
o el que sigui,
i o pot ser
per efectes externs també.
Com ho sabem,
que estem intoxicats?
Vull dir que hem arribat
a un tope,
no hi ha cap lloc
que no ens ho puguin mesurar.
Això no es mesura de cap manera, no?
Bueno, hi ha símptomes.
I intoxicacions n'hi ha de moltes maneres.
Hem de pensar que el cos
té uns sistemes
de drenatge,
de neteja.
Llavors,
quan hi ha alteracions
en aquests sistemes
és quan evidenciem
que alguna cosa no funciona.
Quins són els sistemes
de neteja?
típics del cos.
Un és el sistema digestiu,
el multitram,
que és el poder ser
desfer del rebuix,
la defecació.
Un altre és el sistema renal,
que és l'orina.
Un altre és el pulmó,
pròpiament,
que nosaltres entrem aire,
però també en traiem
d'aire,
que ja té un altre contingut gasós
tòxic.
I a part,
la pell.
Aquests són els quatre sistemes
que bàsicament el cos
fa servir
per treure fora.
També n'hi ha un altre,
perdó,
no són quatre,
són cinc,
que és el fetge.
El fetge també és un drenador,
un netejador.
llavors pensa que
tots aquests sistemes
tenen una manera
d'expressar-se,
d'expressar
quan no estan funcionant bé.
La pell és molt evident
perquè des de granets,
frúncols,
vermellós...
El fetge després també
s'expressa amb la pell
esgrogeïda,
allò típic de quan tens
hepatitis,
o no?
pot ser una forma
d'expressió també
a les mucoses,
aquesta coloració
groguenca,
això és el que diu
l'hecterícia.
Però tenim, per exemple,
el sistema digestiu
que també es pot
expressar amb alteracions
de la manera
d'afegar,
restrenyiments,
diarres...
I cada sistema
té les seves maneres
d'expressar-se.
Normalment el que nosaltres
veiem,
o en aquestes maneres,
és el que anomenem
patologies,
malalties.
llavors,
per això estic avui
una mica aquí,
per donar-te quatre senyes
interessants
que la gent pot tenir
en compte per evitar,
per prevenir
o per millorar
si ja viuen situacions
d'aquestes.
La depuració,
m'explicaràs
a cada element
d'aquests
com es neteja
o com es depura
o farem una cosa general?
Farem les dues coses.
Farem una cosa general,
per la gent
que ens està escoltant
i també
per qui sàpiga
que té algun tipus
de problema concret
amb algun d'aquests sistemes,
doncs donarem un recurs.
Si et sembla.
Quant de temps tardarem?
Ui, tardarem.
Em sembla que això...
No sé si avui
ho podrem explicar del tot.
Ah, no, no.
Jo vull dir
fer una cura
de desintoxicació
d'aquestes boniques.
Posem ara
a començaments de primavera.
Sí.
Què?
En principi,
en uns 15 dies.
És que es depèn
del sistema que agafem.
Ho he de dir, eh?
Hi ha cures
que només es poden fer
dos o tres dies
i hi ha cures
que es poden arribar
a fer tres setmanes
o un mes,
fins i tot.
Ja ho veurem ara
quan t'ho expliqui, Núria,
que cada una
té una mica
d'acutació temporal,
no?
Hem de vigilar una mica
i n'hi haurà algunes,
jo us les comentaré,
però n'hi haurà algunes
que requereixen
que hi hagi un control mèdic
per fer-les.
O sigui, així a la lleugera
que tampoc ho provi
la gent que ens està escoltant.
Algunes altres sí,
però altres no.
Ara hem de dir
una mica de cuidar.
Aquestes lleugeretes
són fins i tot indicades
per gent com la Laura
que estan estupendes
de salut.
Vull dir, no cal
arribar a un punt d'intoxicació,
no?
Per fer segons
el que diràs ara?
No, segurament la Laura
ja pel fet que viu on viu,
que és aquí,
doncs és fàcil
que tingui
unes circumstàncies
una mica
de gran intoxicació,
però si més no,
ella que és una persona al·lèrgica,
si no recordem
d'uns programes en darrere,
doncs li pot anar força bé
en aquest sentit
fer un tractament d'aquests.
Però la Laura viu a la ràdio,
no respira mai,
no respira mai,
no només està aquí dins,
pobra.
Doncs també, Felip,
entrem en matèria.
Si et sembla,
parlem una mica de...
jo et dono quatre sistemes
generals
de desoxicació
que podem fer servir.
Llavors veurem
que hi ha especificitats
dins d'aquests sistemes.
Un és en quant a l'alimentació,
quan a la dieta,
no?
Pot ser un sistema.
Què podem fer en la dieta?
Podem optar
per fer petits canvis
i la nostra dieta
transformar-la en una dieta
que es digui,
per exemple,
lacto-vegetariana.
Què vol dir això?
Vegetals,
lacto de llet,
verdures
o làctics.
Sí, sí, sí, sí.
O làctics, aquí,
ja saps què t'he dit sempre.
Els iogurts.
Els iogurts
o el kèfir,
millor que la llet
pròpiament sola.
Si optem
per una dieta
que sigui a base d'això,
aquí vol dir que traurem
tot el que són
les carns,
els peix,
això ho haurem descartat,
i els ous.
No és ovo-làcto-vegetariana,
és lacto-vegetariana.
Sí.
Doncs és una dieta
que normalment
és una dieta
en la que baixarem
les grasses,
bàsicament,
i augmentarem la fibra.
Aquesta és la idea
que ens ha de quedar.
És molt saludable.
15 dies, com deies.
Després podem tornar
volguin-nos
a una dieta
per tota la vida,
si no volem.
Home, és molt ideal
aquesta, però sí,
com a un temps,
en un cas
en la dieta
de l'acto-vegetariana,
seria interessant
estar-s'hi un mes,
perfectament.
No passaria res,
absolutament.
I derivats de la llet també.
Sí, sí, el que hem dit.
Iogurts i formatges també.
I formatges també valen.
Molt bé.
Una opció és aquesta.
Això seria ideal
a fer
per gent que tingui problemes
a nivell intestinal,
algun trastorn intestinal.
Podria optar per això.
Una altra opció
que podem fer en les dietes
són el que es diuen
les dietes
hipocarbonatades.
Carbonades, perdó.
Que són dietes
on hem baixat
els hidrats de carboni,
on hem baixat els sucres,
Núria.
Ui, fora pa,
fora pasta, no?
Fora, sí.
Refrescos, fora...
Bàsicament, sí.
A veure, costarà,
però grans hidrats de carboni,
o sigui,
l'haurem de baixar
en aquest sentit.
És el que tu has dit
ara mateix.
Pa, pasta,
pa, pastes
i sucres refinats.
Si els baixem
ja comencem
a fer un procés
de neteja.
Podeu estar segurs.
Això ideal
per gent
que té problemes
d'obesitat,
gent que tingui
problemes de fetge
o del pàncreas.
Doncs això,
aquest tipus de dieta
li ajudarà una miqueta.
Una altra dieta
interessant,
la hiponitrogenada.
Què vol dir això?
Vol dir una dieta
on hem baixat
les proteïnes.
Perquè abans hem dit
la lacto-vegetariana,
no vol dir
baixar les proteïnes, eh?
de proteïnes,
recordem,
n'hi ha tant d'animals,
que seria la carn bàsicament,
que n'hi ha de vegetals.
El fruit de secs
en tenen,
els legums en tenen.
Llavors,
una dieta que baixem
les proteïnes,
doncs per què anirà bé?
Per gent que tingui
problemes de ronyó,
de fetge,
de la pell,
eh?
I sobretot
la gent que tingui
atenció,
dolors a les articulacions,
eh?
Gent que pateix
molt de dolor
reumàtic,
doncs aquests
seran els ideals.
Dietes amb poca proteïna.
Poca proteïna,
què vols dir?
Poca carn,
en definitiva?
Bàsicament,
sí,
perquè normalment
trobem problemes
en quant a la carn.
També t'he de dir,
la proteïna de la carn
és la mateixa proteïna
que les vegetals,
com a forma proteica.
Una altra cosa
és que sigui més bona
o més dolenta.
Per què?
Perquè en les cars,
Núria,
ho sabem avui en dia,
tenen les qualitats
que tenen.
I a vegades,
doncs,
els animals,
doncs,
per que tenien
unes condicions higièniques,
se'ls dona
unes medicacions,
que això també passarà.
Llavors,
és més fàcil
que tinguem
més problemes
amb la proteïna animal
que no amb la vegetal.
Però,
com a proteïnes,
ho són els dos.
D'acord?
I el cos tant,
els tractarà
de la mateixa manera.
O sigui,
fora carns vermelles.
Fora carns vermelles,
fora,
en el cas d'aquestes dietes,
fora llegums,
fora fruits secs,
bàsicament,
si fem fora aquests elements
ja podem tindre
una dieta,
començar a tindre
una dieta
baixa en proteïnes.
La carn,
el peix és el mateix,
en aquest sentit.
Una altra dieta interessant,
ara que podem arribar
a la primavera,
són unes dietes
amb poques calories.
Són unes dietes
hipocalòriques
que es diuen.
En aquestes,
són ideals
per a gent
que tingui problemes
de pes,
d'obesitat.
Perquè quantes calories
hauríem de consumir?
Per menjada
o al dia?
Això és una tendència.
Els dietistes
en parlen molt
del concepte numèric.
Això s'ha posat
molt de moda,
això de les calories.
El que ens hauria
de preocupar,
Núria,
no és el número
de calories,
soc sincer.
Ens hauria de preocupar
la qualitat
d'aquestes calories.
És a dir,
podem tindre
el mateix número
de calories,
suposem,
amb una peça
de fruita
que amb una gourmandaria,
com una xutxeria
d'aquestes
que menjan els nanos.
Però aquí
ens sembla molt obvi
que la caloria
bàsicament
és una mesura energètica.
És l'obtenció
d'energia
mitjançant
la descomposició,
bé,
en termes tècnics,
la descomposició
del menjar.
I aquesta energia
la que farem servir
per viure.
Doncs el que et dic,
no ens ha de preocupar
el número,
només ens ha de preocupar
amb gent
que haguem de fer
dietes d'aquestes,
hipocalòriques,
si no ens hauria de preocupar
la qualitat.
D'aquí que donava
l'exemple.
És molt diferent
la qualitat
de les calories
que porta
una taronja,
per exemple,
que les que porta
és això,
qualsevol xutxeria
d'aquestes
que menjan els nanos.
Numèricament
poden tenir
la mateixa quantitat,
però qualitativament
no.
I també
tenen la mateixa
repercussió
en el cos.
D'acord?
Això és el que ens ha de preocupar.
Has de pensar
que en funció
de l'activitat
hi ha uns estàndards.
Si no recordo malament,
un home adult
hauria de menjar
de l'ordre
de 2.000...
Em sembla
que són
2.500 calories.
Com a mitjana diària.
No recordo bé
molt bé,
perquè no...
No hi considero
en termes de calories
jo normalment.
Primo la qualitat
i és el que penso
que s'ha de fer.
I a les dones
em sembla
que és una mica
més inferior
al consum de calories.
Però vaja,
això...
Aquest tipus de dieta,
per exemple,
Núria,
seria una dieta
que hauria d'estar
supervisada
per un professional.
O sigui un professional
de la medicina natural
o sigui un dietista
o un metge.
Tu menges xutxes,
Laura?
No,
no normalment.
Alguna vegada,
però no...
Doncs ja fa bé.
Ja fa bé.
I més tenir les al·lèrgies
que té,
doncs no l'ajudaran gaire.
Pobret.
Ja vam dir l'altre dia
quan va parlar
de les al·lèrgies.
M'agraden,
però no em venjo.
Vam dir sobretot
que la gent amb al·lèrgies
és gent molt sensible.
Que en el teu cas
doncs era la Pol,
si no recordo malament,
Laura.
Però aquesta sensibilitat
es pot mostrar
davant d'altres substàncies.
Que potser no les han trobat,
esperem que no en tinguis més,
però tens més possibilitats.
Per tant,
si menges coses
de menys qualitat
o que més riscos
siguin de conservants,
de colorants,
coses aquestes,
tens més riscos
que tinguis més al·lèrgies.
Ja fa bé, eh?
Núria, la Laura,
de no menjar
corbanderies.
Ja la controlem ja.
Molt bé.
En fi, més dietes.
Una altra dieta interessant
i aquesta és molt típica
i tòpica
quan es parla
de desintoxicacions.
És el que es diuen
les monodietes.
Monodieta vol dir
dieta basada només
en un aliment.
Menjar només un aliment
tot el dia.
Sí, però...
A veure, a veure,
a veure, a veure,
parem, farem, farem.
Això no pot ser gaire.
És dur, és dur.
Això és pico
els mateixos que té tot això.
Com parlem de monodietes,
de desintoxicació,
parlarem de monodietes
basades en consum
de obertures
o fruites
o, si molt m'apures,
cereals.
Això és el que fan
els microbiòtics.
És una tendència alimentària.
S'agafa un aliment d'aquests,
un grup d'aquests,
i no només el grup,
sinó només un aliment.
Per exemple,
fem una dieta basada
en maduixes
o basada en cítrics.
Ah, però no m'estàs dient
només, o sigui,
basada en fruites,
sinó en una fruita completa.
Sí, sí, en una fruita sol.
I tot el dia has de menjar
aquella fruita.
Sí, però això, ui,
però això no s'allarga gaire.
És pesada.
La gent es pensa
que això és molt grat,
habitualment, sí, home.
Per molt que t'agradi.
Les primeres ingestes
sí que són grates.
Maduixes, maduixes.
Clar,
la maduixa té un perill, eh, Núria?
Sabies que la maduixa
precisament és la fruita
que més al·lèrgies provoca?
No, no.
Doncs sí,
i és una qüestió
per com les cuiden,
les maduixes, saps?
Una mica
el que li posen a les maduixes,
a veure si m'entens.
gaire, eh?
No, no ho dic per què.
No, no ho dic per què.
És a les que generen
més resposta al·lèrgica,
la maduixa.
Ens hem de vigilar una mica.
Però, vaja,
es pot escollir una verdura,
també es pot fer el mateix.
Això, clar,
què passa?
Per què es desintoxica el cos
quan fem això?
Es desintoxica el cos
perquè només li estem donant
un tipus d'aliment.
I, clar,
nosaltres necessitem
tots els quatre tipus.
Necessitem proteïnes,
necessitem vitamines,
necessitem hidrats de carboni,
necessitem grasses.
Quan nosaltres donem només un aliment,
estem cobrint només una part.
Què passa?
Doncs que el cos
activa tots els mecanismes que té
per intentar compensar-ho.
I en aquesta compensació
es mobilitzen coses
que estan tòxics,
que estan acumulats.
Aquesta és la gran gràcia.
També, si tenim l'encert
d'optar per un aliment
que té més propietats
pròpies a una desintoxicació,
doncs fa olors.
Per exemple, la ceba.
Si féssim una monodieta
en base a ceba,
sí, Núria, sí.
No se'ns ha costat a ningú.
Déu-n'hi-do.
Seria una dieta
altament diurètica,
però, per exemple,
per diurètica
podem servir alguna fruita.
Les cireres, per exemple,
també tindríem el mateix.
Les cireres són diurètiques?
Sí.
Tindríem una dieta
a base de cireres,
doncs podríem...
Escolta,
i llavors em pots menjar
a totes les hores del dia
a qualsevol moment.
Sí, però és pesadíssim, eh?
Ja, quant de temps ha d'aguantar això?
Al principi fa molta gràcia
els que els agrada,
per exemple, les cireres, no?
Però arriba un punt,
imagina que només puguis menjar cireres.
I a més te les pots menjar
bullides o crues
o amb totes les formes o no?
No, estic parlant...
A veure, això,
les cireres de veritat.
Cru, cru.
El pinyol no cal, però...
El pinyol no te'l menjar.
El pinyol guarda el que em dieu
quan vam parlar dels pinyols.
Que sí, sí,
que guarda molt la calor,
ja me'n recordo.
No, però, a veure,
això són...
Aquestes són les monodietes.
A nivell que la Laura deia
i això no pot ser gaire bo,
deia per qui em veu baixa.
A nivell de nutrició,
no són bones.
Perquè, ja hem dit,
només cobreixen una part
de les necessitats
dels grups alimentaris.
Però que no són bones,
això simplement és exposar el cos
a un petit esforç que fa
de neteja.
D'acord?
No les podem fer durar gaire.
No les podem fer durar gaire
perquè allò ens pot provocar
uns dèficits.
Quan aquests mecanismes de compensació
no tenen prou substàncies
per fer, per compensar,
doncs arriba a un punt
que pot ser començar a ser preocupant.
Llavors, a veure,
quin ideal és això,
una monodieta d'aquestes?
Una monodieta d'aquestes
és, per exemple,
per fer-la tres dies.
Més no.
Bé, més no.
Si sou molt agosarats
i hi ha un bon control mèdic,
hi ha un bon control per part
d'un metge,
d'un turista,
d'un dietista,
doncs es poden arribar a fer,
si molt m'apures,
Núria,
setmana i mitja.
Però això és molt, eh?
I no s'ha de complementar
amb res,
tipus beure,
anava bé amb aigua o...
Home, aigua sí,
per suposar,
la hidratació és indiscutible,
però ja està.
És que és una opció, eh, Núria?
No, no,
és que aquí estem parlant de moltes.
És una opció curiosa i que, a més,
jo conec gent que l'ha provat,
en plan de,
vinga, vaig a provar-ho.
Si l'aproves,
si l'agú se vol agosarà,
primer que l'aprovi un dia.
En una setmana,
que l'aprovi un dia,
si se sent còmodo,
que s'acusarin una mica més.
Però a més de tres dies
és que no ho facin.
I sobretot,
com que suposo que és un revolsiu
bastant fort pel cos,
després anar a incorporar
els altres aliments
a poc a poc, no?
Poquet a poquet, sí, sí.
O sigui, el dia després
d'acabar la dieta
no menjas un bistec.
Tots aquests apunts.
I quan fem canvis dietètics,
sempre és important
tenir consciència de progressió,
tant per entrar-hi
com per sortir-hi.
És a dir,
si demà anem a decidir
fer una dieta de cireres,
millor que no la fem demà,
la fem d'aquí tres dies.
I en aquests dies
comencem a baixar
la ingesta d'algunes coses.
mengem menys carn,
comencem a ficar alguns sucs,
o sigui,
una cantitat líquida important,
coses que pesin,
que siguin poc pesades
o poc grasses,
d'acord?
Llavors arribem a la dieta aquesta,
la fem,
durant dos o tres dies
que hem dit,
i després tornem a incorporar-nos
també poquet a poquet,
sense maltractar el cos.
Uns altracs no n'hi podem donar,
sinó,
en fin de conseqüències
que no siguin gaire agradables.
Però, per exemple,
això no es pot fer
gaires vegades a l'any, no?
No, però això ja et deia, Núria,
o a la Laura,
al principi ja us ho deia,
les dues,
que això podem...
Hi ha dos moments ideals,
l'entrada cap a la primavera
i l'entrada cap a la tardor.
Doncs està bé,
escolta,
tres dies fent això,
i si...
I notes realment
que hi ha coses de pura i tal.
I tant,
que ho notareu,
sí, sí, sí.
I si ajuteu per una verdura
o una fruita que sigui diurètica,
doncs encara ho notareu molt més.
Estarem tota l'estona
enganxades al lavabo,
però en fi...
Bé, serà aprofitós.
Felip,
escolta,
perquè feu un ajut total...
Això és un altre tema.
També, no?
Hem parlat de dietes,
si hem parlat de menjar.
Ara parlem de no menjar.
I ara parlem de no menjar,
que són els dejunis.
Atenció,
aquí els dejunis
és una cosa delicada.
La primera cosa
que s'ha de deixar molt clar
amb els dejunis,
perquè la gent a vegades
té malentesos,
un dejuni
no ha de ser entès mai
com un mètode
per aprimar.
No és una manera
dietèticament correcta,
pot ser agressiva,
pot ser perjudicial,
sinó que realment
hem de plantejar
amb els dejunis
és que els dejunis
són una eina
per netejar,
per desintoxicar el cos.
Però no per aprimar, eh?
Segurament la Laura
ho ha sentit alguna vegada, això.
Gent que
ai, ara no menjo,
ara faig la dieta del...
Com és allò està fet?
Sí, home,
el dejuni del sirop,
del sirop d'Arce
i de Llimona
segur que ho ha sentit alguna vegada.
i la dieta
jo havia sentit aquesta,
la de la poma,
també,
una monodieta.
Aquí eren els monodietes,
però això era un altre tema.
El sirop, el sirop.
El sirop, famós, eh?
I deixar de menjar
a les edats crítiques.
Doncs és important
que la gent li quedi clar,
per aprimar no són aquestes,
els dejunis
no poden ser mai per aprimar,
només són
per desintoxicar
o per guarir
algun tipus de malaltia,
ja t'ho dic,
amb supervisió mèdica.
O sigui, un dejuni
sempre,
a la mesura que pugueu,
ha d'estar supervisat.
Una cosa és que feu un dejuni
d'un dia.
Això?
Ens servirà d'alguna cosa, això?
I tant.
Sí?
Descansa el sistema digestiu,
però un dejuni d'un dia
té moltes formes.
Un dejuni no vol dir
no menjar,
totalment.
Aquí hi ha matisos.
Una cosa,
és el que tu em preguntaves,
el dejuni total.
El dejuni total,
l'única condició que té
és que hi ha d'haver
un aport hídric d'aigua.
D'acord?
Aigua sola?
Aigua sola.
O aigua...
No, no, aigua.
Amb llimoneta i...
Aigua?
Aigua.
Però aquest és important, Núria.
És molt important.
Que estigui supervisat
pel metge.
Per algú que sàpiga
el que està fent.
No pot ser que la gent
s'ho faci així.
I aquest també és important
que sigui progressiu,
per suposat.
És a dir,
primer uns dies de sucs
i d'infusions,
després pròpiament
el dejuni,
que si molt m'apures
estem parlant d'una setmana,
10 dies,
amb el estirar.
Però,
matís important,
això no es pot fer
amb la vida diària
i treballant.
Clar.
No, no,
això s'ha de fer en èpoques
que hi hagi un descans,
per exemple,
una època de vacances,
amb llocs reposats,
que ens podem permetre
el luxe realment
d'estar descansant
tot el dia,
perquè estarem molt fatigats,
ens faltarà aports.
Per això dic que és molt important
que això sigui supervisat
per un metge.
I el tornar
a l'alimentació,
doncs igual,
progressiva,
tornarien els sucs,
les infusions,
coses toves,
d'acord?
Això seria una manera,
un dejuni total.
Dejunis parcials,
parcials vol dir
que ja tenim
alguna cosa més afegida.
Per exemple,
un dejuni,
per ser perfectament interessant,
és un dejuni
a base de sucs,
de caldos
o d'infusions.
Que tu vas donar un dia
una recepta
d'un caldo purificador
amb ceba,
recordo que ceba,
poma,
poma,
portava puerro,
portava,
no,
penso que portava això
bàsicament
i portava algun...
Jo recordo la poma,
la poma me'n recordo molt,
sí.
Ara me'n recordo molt,
em sap greu?
No podeu els concretar.
Però aquest,
aquest sí que és més interessant,
bé, més interessant,
jo optaria per això,
un dejuni total
només per gent
que realment estigues
molt posada
o molt acostumada
en aquest tipus de pràctiques
i ja us dic,
amb supervisió.
En canvi,
el de caldo
i el de verdures,
perdó,
el de caldo,
el de sucs i d'infusions,
aquest perfectament
pot ser un dia a la setmana
o podríem incloure
dins les nostres dinàmiques.
Amb un dia fent això?
O no,
una opció és un dia.
Sí.
El nostre cos descansaria,
no seria tan agressiu,
podríem fer una vida diària,
normal,
sense grans problemes,
a no ser que hi haguin aquí
altres problemes, eh?
Gent que tinguin la pressió baixa,
Gent que tinguin problemes sucres.
Hauríem de mirar una miqueta,
no pot ser així la lleugera.
Però aquest seria interessant.
com a teràpia realment
de desintoxicació,
plena i com a tal,
també parlaríem d'una setmaneta.
Però supervisat, important.
I l'última opció,
aquest el comento
perquè aquest és popular,
que és aquest del sirop.
El sirop de salsa i llimona.
Que és un,
per la gent que no sàpiga,
és una mena de xarop
que ho venen ja, no?
Sí.
Com un concentrat.
Com un xarop.
Com un xarop.
Com un xarop.
Es barreja amb dos o tres litros d'aigua
diaris
i és el que s'hauria de beure.
Això dura uns 4 o 5 dies.
És bo per desintoxicar.
Hi ha gent que s'ho pren
com una pèrdua de pes
però no és una pèrdua de pes real
perquè realment el que es fa
simplement és netejar el cos
i perdre més líquid.
Vull dir que no...
També ingereixes més líquid
de l'habitual
perquè ingereixes
de l'ordre de dos o tres litres
i orines més,
per suposat.
Però, insisteixo,
quan tornes a la dieta normal,
si no fem una dieta correcta,
tornarem a pujar el pes.
És un absurd.
I això del sirop,
en què consisteix?
No menjar res?
Simplement anava bé a això?
No més el sirop, sí.
No més anava bé a això?
Jo no soc gaire amic d'això.
Quant de temps?
Uns 4 o 5 dies.
Jo no el recomano.
Representa que aquest concentrat
ja porta els nutrients mínims?
Per poder donar-te l'energia
per tirar tot el dia.
Jo, Núria,
no el recomano, tot això.
És molt popular,
però, a veure,
el que ens hauria quedat d'idea al final
és que si mengem bé
no ens ha de fer falta això.
I que hi ha petites modificacions,
com el que hem d'explicar tard,
que es poden fer
a l'alimentació diària que fem,
que ja ens pot ajudar
a que el cos
es desintoxiqui,
es netegi,
funcioni una miqueta millor.
En quant al menjar, això,
t'he de dir.
Doncs, ens sembla que haurem de deixar aquí.
Haurem de deixar aquí
perquè més val que...
Ja ens has avisat
que el tema seria llarg,
però molt interessant.
Abans ens, però,
què farem el proper dia?
Parlarem de desintoxicar el cos
des de quin àmbit?
Sí, parlarem una miqueta.
Acabarem una miqueta
maneres generals
de desintoxicar el cos.
Donarem aquí alguns remeis
que la gent pot fer a casa,
interessants.
I parlarem per sistemes pròpiament.
El que dèiem.
Doncs, si volem fer una desintoxicació
del sistema...
Respiratori.
Respiratori.
O del sistema renal,
o del sistema hepàtic,
o del sistema digestiu,
doncs en farem
cinc cèntims d'això.
Vinga, doncs la Laura i jo
d'aquí a la setmana que ve
hem fet alguna...
Ni que sigui un dia
d'una d'aquestes dietes.
Una mica de descans.
Tu què et demanes, Laura?
Pomes, cireres?
No ho sé, potser...
Això de sucs i caldos, eh?
Sí, no?
Sí, millor.
Que amb els sucs ja m'agraden.
Ah, una cosa.
Quan se fan coses
d'aquestes monodietes,
l'interessant és fer-ho
amb fruites del temps.
Suposat.
Laura Carbonell,
Felip Gaudet,
moltes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.