Totes les fans del Felip Gaudet ja podeu estar tranquil·les, que ja ha vingut.
Ja el tenim aquí, acalorat, pobre Felip, no pares de treballar.
Oh, és que és això.
Vam una mica en pressa, ja saps que sóc en el meu molt tranquil,
però aquesta tarda ha coincidit, escolta.
I de veure-la que l'altre dia no m'he pogut arribar, no m'ha sapigut greu.
I avui és justet, justet. Però dic, no puc faltar, no puc faltar.
Gràcies, Felip, gràcies.
A veure, que ens has de donar molts consells per aquest cap de setmana,
per posar-nos en forma, cuidar-nos una miqueta.
Què em portes avui?
Avui et porto un tema delicat, mai més ben dit.
Ah?
Sí, sí.
Avui et porto, et vinc a parlar dels peus, Núria.
Sí que són delicats els peus.
Home, i tant, són delicats.
O és que suporten molta cosa els peus, eh?
I són importantíssims.
Sí, sí, sí.
Penseu que un desequilibri als peus pot causar problemes a la resta del cos.
I al revés, no?
Molta cosa que passa al cos es reflexa també en els peus.
També, també, també.
He de pensar que els peus, entrem directament avui, eh?
Vinga.
Heu de pensar que els peus tenen, bàsicament, dues funcions importants.
Una que sembla molt òbvia, que és aguantar el pes del cos.
Heu de pensar que és la part més inferior, la que està en contacte amb el terra.
Per tant, és aguantar el pes.
I l'altra és dirigir la marxa, és a dir, una mica donar-nos la direcció quan caminem.
Concretament, això ho fem gràcies a que tenim...
El peu hi ha un munt d'ossets petitets.
Imagina't si hi ha ossos, Núria, que n'hi ha 26.
Ah, sí?
Són un munt d'ossos, això.
Per trencar-te, no?
No, no, no.
És un mal de cap, eh?, quan et trenques un os al peu.
Per què? Pel mal que fa o per la recuperació?
Per la recuperació és difícil, perquè has de pensar que és una estructura que és això.
Sempre la fem servir.
Per estar de peu, si més no, la fem servir.
Per caminar, ja no et dic.
Llavors, en tenim tants per permetre un moviment molt complex, molt combinat.
Té moltes articulacions un peu, moltíssimes.
Conforme caminem, hem de servir més d'unes d'un costat que l'altre.
Si s'ha mirat alguna vegada un peu per sota, un peu que sigui sa, un peu sa vol dir un peu que no tingui cap tipus d'alteració quan la forma.
I sobretot que no tingui cap tipus de lesió.
Ni a la pell, ni als ossos, ni als digaments, ni als tendons.
I sobretot, i un detall important, el que es diu el pont del peu, la boveda plantar, ni diuen en això.
Això és important que ho tinguem.
I ho tenim, perquè bàsicament el peu té tres punts de recolzament, per on el cos descarrega tota la força.
Un punt és gairebé sota del dit gros, l'altre és gairebé sota del dit petit, i l'altre és el taló.
Si us imagineu, és com un triangle.
D'acord? Doncs el pont està pensat per això, per respectar aquest triangle.
Penseu que el pont es fa gràcies a que tenim molts de tendons.
La gent que té el peu pla té aquests tendons estirats.
Avui vinc a parlar-te, Núria, dels problemes que tenim als peus i que se'n pot fer.
Que se'n pot fer.
Quins problemes podem tenir? A veure.
Ai, podem tindre molts de problemes i variats.
També n'hi ha molts que venen associats amb l'edat.
Perquè quasi tots els problemes del peu, que hi ha de tots, no tots,
són problemes que són progressius.
És a dir, van apareixent a poc a poc, a base d'usos.
Abans d'entrar directament amb els problemes,
primer aviso que si sentiu soroll de fons, és que bé, tenim la finestra oberta,
perquè el Felip sempre em diu, és sa que es ventilin les habitacions.
I tant, i tant.
Doncs jo la ventilo, passa que per baix passen un munt de cotxes.
Ah, és el líquid soroll.
Disculpeu pel soroll de fons que podeu sentir, és una cosa de salut, eh?
directament, i escolta, són coses de l'ofici.
I el més important és que us recordo que tenim el telèfon de Tarragona Ràdio,
la línia oberta, per si voleu fer-li preguntes al Felip, avui sobre el tema dels peus.
977-24-47-67.
977-24-47-67.
Avui parlem amb el Felip sobre els peus.
problemes.
Seguim dels peus, seguim, seguim.
Les peus és una part que s'ha de cuidar moltíssim,
perquè l'estar a la seva part més distal, més allunyada del centre del cos,
doncs és una part que moltes vegades oblidem, l'oblidem força.
I sense ells no anem a cap lloc, mai més ben dit.
Llavors, problemes en podem tindre molts.
Podem tindre problemes a les ungles, podem tindre problemes a la pell,
podem tindre problemes als tendons i músculs del peu,
i podem tindre problemes als ossos.
Comencem, comencem per un clàssic.
Comencem a parlar pel que es diu les ungles encarnades,
això que s'enganxen per les vores, les ungles es claven.
Es claven l'ungle a la carn.
Es claven l'ungle a la carn, d'acord?
Fa mal. Això per què és? Per una malformació del creixement de l'ungle?
Normalment, normalment, acostuma a passar quan les ungles estan mal tallades.
L'ungle del peu, perquè no ens uni aquests problemes,
hem d'intentar, és a dir, és una estructura que creix a base de l'acostum.
Què vol dir això? És a dir, creix en funció de les pressions a les que se les sotmet.
Llavors, si nosaltres acostumem a tallar l'ungle rodona,
l'ungle intentarà créixer rodona.
I si la tallem rodona, doncs és més fàcil que es clavi.
La manera d'evitar que es clavi, sobretot, és intentar tallar-les rectes.
Les dels peus s'han de tallar rectes.
I les de les mans, al contrari, s'han de tallar circulars, rodonides.
És la millor manera de cuidar-se les dues.
Ah, doncs és així tan fàcil, ja tenim el problema solucionat.
A veure, a veure.
És fàcil per evitar-ho.
El problema és quan ja ho tenim.
Hi ha gent que té més...
més que acostum, té més sovint,
pateix aquests problemes.
Per què?
Aquí s'acompanya d'un altre gran, gran, gran problema que tenim avui en dia,
que són els calçats que fem servir.
Ja ho veuràs, Núria, que a mesura que anem parlant dels problemes que té el peu,
molt sovint, gairebé tots els casos, gairebé, no dic tots,
el problema serà el calçat.
I per tant, el tractament també serà el calçat.
Hem de buscar un calçat ampli, que no apreti per les puntes.
El problema de que l'ungle es clava és que, bueno,
imagineu-se que quan algú s'esclava a la pell, a la carn,
doncs s'inflama.
I si s'esclava molt,
inflamar-se vol dir que allí hi va molta sang,
que s'acumulen líquids,
i que fa mal, i que es posa vermell.
Això són les característiques d'una inflamació.
El problema és que si es clava més del compte,
pot fer ferida.
I si fa ferida,
doncs pot causar una infecció.
Les ferides no sempre causen infecció,
però en què estem parlant del peu,
ja heu dit abans,
és la zona més allunyada que tenim del centre del cos,
llavors a vegades és una zona una mica oblidada.
I és una zona que la higiene s'hauria de controlar molt,
i molts cops no és així.
No és així.
És simplement perquè la gent es dutxa
i li presta poca atenció a vegades als peus.
Hi ha uns professionals que s'encarreguen de cuidar-los,
però si tenim una bona prevenció,
com és una bona higiene,
com és tallar-nos correctament les ungles,
i com és anar mirant-los els peus una miqueta,
observant-los,
per veure si hi ha alguna qüestió que no hi havia abans.
I això a l'estiu potser encara ho acostumem a fer més,
però a l'hivern, clar,
com que anem tot el dia amb mitjons i tal,
doncs no, tampoc.
I a l'estiu no s'ho vintegen, aquests problemes,
perquè a l'estiu acostumem a portar calçats força oberts,
en què els dits treballen sense pressió.
Allò que es diu i el peu respira, no?
A part que hi ha l'intercanvi,
és a dir, a nivell de la pell hi ha molta més transpiració,
molt més ben feta.
En canvi a l'hivern anem amb mitjons,
amb sabates ben tapades,
a vegades hi ha amb botes.
Vols que entrem ja en el tema de les sabates,
els mitjons, ho deixem per després?
No, no, deixem un mica per al davant.
Un problema, que deies tu,
les ungles que es claven.
Les ungles que es claven.
Popularment li diem els uyeros.
Això està mal dit en català, no ho sé com.
Unglera, unglera, em sembla.
Doncs mira, ungleres, ungleres.
Crec que sí.
Doncs, important un calçat ample, d'acord?
Que no apreti els dits.
El que hem de fixar-nos sempre en els calçats,
ja ho hem dit que ho deixaríem per després,
però és un petit comentari,
és que per les puntes no apretin.
Això en el cas de les senyores
és qui més ha de vigilar,
que són qui acostumen a fer servir sabates amb més punta.
És que les sabates de dona
a vegades semblen armes de tortura, eh?
Sí.
Aquests dissenyadors tan superfàgion.
L'altre serà el que hem dit
de tallar-se les ungles rectes,
després, si en el cas que se'ns ha hagut infecció,
doncs haurem d'anar al metge
o haurem d'anar a un servei d'infermeria
i que ens recomanin
algun tipus de crema antibiòtica, d'acord?
Per desinfectar i per netejar molt bé aquesta zona.
I l'altre, que no està de més,
són les visites periòdiques al podòleg,
sobretot la gent que té,
que més fàcilment pateix aquest problema.
Doncs val la pena que s'ho facin mirar.
Això passa tant en gent gran com en gent jove, eh?
És un problema més habitual de gent gran,
perquè, ja t'ho dic,
el problema és que l'ungle va creixent
i es va clavant.
Que l'ungle creixi és un procés de temps.
Ah.
A poc a poc.
Per tant, normalment, ja t'ho dic,
acostumem a passar amb gent més gran.
Un altre problema.
Vinga.
Típic, típic, típic.
Aquest potser, Núria, no sé si el tens tu.
Ai.
Que és el de...
També és en català, no sé dir en català,
no em sap greu.
Que són les callos.
Les durícies.
Sí, però no, és diferent.
Una durícia i un callo.
Atenció, perquè això ja...
A vegades hi ha una mica de confusió.
Què és un callo i què és una durícia?
Els callos surten en llocs del peu,
on hi ha el que es diu hiperpressió,
on s'apreta més,
on normalment ens apreta més la sabata.
Sí.
És el lloc típic on surten els callos.
Costuma passar la part de dalt dels dits?
No, al costat.
Al costat.
Als costats.
Als costats surten passar.
També pot passar damunt, eh?
Damunt del dits també podem trobar-s'hi.
Què és un callo, Núria?
És a base que, com que hem apretat,
la pell fa una reacció
i fabrica més pell de la normal.
És quasi una hiperkeratosi.
Sí.
Simplement fa una protecció dura,
dura,
per evitar que el peu es faci molt bé.
El que passa és que aquella protecció dura
ens acaba molestant.
Quan només és en un punt,
molt acotadet,
molt controladet,
és el que diem un callo.
Sí.
i quan és una zona més extensa,
és quan podríem dir que tolou de durícia.
Les durícies són més habituals als talons.
Val.
Val.
Val.
Llavors, aquí també anirà,
en quant a les solucions també,
el calçat que portem,
l'haurem de vigilar.
Sobretot calçats que no apretin,
ja ho hem vist abans amb les mongleres.
Amb els callos passa el mateix.
Sabates i calçats que no apretin.
Res de tacons.
els tacons també,
hem pensat que el tacó
el que fa és pujar la part posterior del peu,
elevar-la.
Llavors, què passa, Núria?
Que tota la força va cap a la part del davant.
Per tant, hi ha més pressió,
s'aprita més tot el que són els dits,
i tot el que són els laterals dels dits,
i tot el que és el damunt dels dits,
en funció de la sabata.
Parlant ara que parlaves de la durícia,
de típica del taló,
sembla que a l'estiu ho acusem més,
potser és per la sacedat, no?
Sí.
A l'estiu també ens veiem exposat
a altres situacions,
perdó,
al tindre el peu destapat,
també hi ha un tipus de fons
que amb més facilitat adquirim el peu
i que amb més facilitat
donen sacedat a la pell.
Llavors,
el cos com reacciona?
Fabricar més pell,
més pell i més pell per protegir.
Altres coses que podem fer
amb això de les durícies,
Núria,
doncs hi ha uns coixinets,
hi ha uns petits coixins d'escuma,
que ho venen normalment a les farmàcies,
i que ens faran de protecció,
però heu de pensar que, clar,
la pressió segueix existent,
allò farà que ens en sentim menys,
que hi hagi menys rossadura
i, per tant,
ens faci menys mal,
però el problema persistirà.
Llavors,
importat-lo en el calçat,
insisteixo.
L'altra qüestió és,
és el clàssic,
remullals,
aquí no els en remull,
i llavors amb una pedra d'aquestes...
pedra pòmet,
de pedra pòmet,
no?
Doncs fregar.
Si estem a l'estiu i estem a la platja,
doncs podem fer servir la sorra de la platja.
Sí,
ens acostem a la sorra mulladeta
i fem el que seria un píl natural.
Una altra opció,
també interessant,
seríem una miqueta de sucre,
o de sal,
podem escollir el que vulguem,
i li posem un raig de llimona,
fem una pasteta,
i amb aquella pasteta freguem.
I amb iogurt, Felip?
Iogurt i sucre o sal,
per fer el líquid, eh, volti?
Jo estic més amb la llimona,
ja et dic.
Sí, perquè la llimona
és un àcid.
Ah, i encara es ajudarà més.
També facilitarà més
que aquesta pell morta
o aquesta sobreproducció de pell
la fem fora.
Cada quan ho hauríem de fer, això,
que veus?
Això és un remer prou casolà.
Sí, sí, aquest és fàcil de fer a casa.
Cada quan creus?
Home,
les durícies,
és el que us he dit ja abans,
al principi,
el peu s'ha de vigilar sempre.
Tindrà un ull al peu,
de tant en tant.
Llavors,
la durícia no la podem treure
en un dia sol
perquè ens pot ser molt irritant
de vegades.
Llavors,
estaria bé controlar-la
i potser cada dues setmanes
un peeling ja seria interessant.
Sobretot gent
que té tendència a fer-ne més.
Si no,
doncs més temps,
més espaiat.
Cada dues setmanes.
Sí.
En fi,
això,
unes gotes de llimona
barrejat amb sucre o amb sal
i bé,
allò el dient fregat.
I fregat,
allò és un peeling popularment.
Sí, sí,
després ho rentem bé els peus?
Sí,
ben rentadets,
ben rentadets
amb aigua tèvia,
i al final
està bé uns últims ratxos
d'aigua freda
per estimular aquesta circulació
que ens interessa molt.
Bé,
més problemes,
més problemes,
un de clàssic,
que aquest l'has sentit potser,
els galindons,
els cuanetes,
els cuanetes.
Això sí que ho has sentit,
no?
Ho he sentit,
però en català són els galindons.
Què són els galindons?
Els galindons ja no és pell,
com hem dit abans amb el callo,
sinó el galindol,
que és l'os.
són els propis ossos,
normalment passa el dit gros
o el dit petit,
normalment més freqüentment el dit gros,
que va creixent més de lo normal,
el propi os.
I clar,
imagineu-se,
si va creixent,
va comprimint,
va apretant la pell,
i per tant això farà mal
contra la sabata.
com és que creixen,
més de lo normal,
per mala postura o no?
Bé,
aquí,
el creixement d'això pot ser,
normalment se li donen dos raons,
una és,
els tipus de calçat també,
ho veus,
els calçats que apreten,
doncs generen hiperpressió,
i pot passar que,
igual que s'ha generat abans,
un creixement de la pell,
ara creixi l'os en comptes de la pell.
Diguéssim que busca espai.
No,
no és que no busqui espai,
és que és un estímul.
Ah?
D'acord?
O sigui,
les pressions,
el fet que el calçat apreti damunt del peu,
són estímuls que se li donen al peu,
i llavors,
la reacció que té el cos
per combatre aquests estímuls
és fabricant més defensa,
més teixit.
Doncs en el cas dels galindons,
és l'os que creix.
Ja t'ho dic,
o pot ser el calçat,
o també s'han establert raons genètiques.
Això és una cosa que també es pot agradar,
la tendència a fer galindo.
I a mi em fa l'efecte que això del galindo
ha de passar per cirurgia, no?
Si no, no hi ha manera d'arreglar-ho.
Sí, sí, sí.
O sigui,
un arreglo així
de primer moment,
d'urgència,
és el calçat.
Canviar-se el calçat
per un calçat ample.
Però això no es soluciona.
La cirurgia,
la solució, perdó,
és quirúrgica.
Hi ha una variant de tot això,
que molta gent que ens està escoltant
diu dir,
ah, doncs jo és que més de créixer amb l'os,
tinc el dit torn.
D'acord?
És,
a part de créixer l'os,
doncs hi ha gent que,
el dit gros,
a poc a poc,
a poc a poc,
a poc a poc,
va apartant-se
i comprimint-se
contra el segon dit.
Llavors,
a part de tindre
l'os més crescut
de l'habitual,
tenim el dit
tort,
cap a fora.
Això és el que es diu
unàl·lux valgus.
Espera't,
el dit gros,
cap a fora?
Cap a fora,
cap al dit petit.
En direcció al dit petit.
O sigui,
no enganxat amb els altres dits?
Sí, sí, sí.
Enganxat amb els altres dits?
Ah, cap a fora, sí, sí.
M'entens com ho he dit?
Pensa amb els dits,
d'acord?
Doncs imagina't que el dit gros
comencés a tirar-se
cap al dit petit,
en vez d'estar recte,
com hauria d'estar,
cap endavant,
doncs fes cap a fora,
cap al dit petit.
Sí, sí, sí.
Doncs això és una variació
dins del galindó.
És l'àl·lux valgus,
això es diu en medicina.
I aquest també,
la solució és cirurgia encara més.
O perquè llavors,
fins i tot dificulta,
a part del mal que pugui fer,
dificulta molt la manera de caminar.
Aquí.
I clar,
i si ens obliga a caminar malament,
perquè no podem apujar tot el peu,
tots els dits,
si ens obliga a caminar malament,
l'esquena se'n ressenten.
Sí,
ara després en parlarem d'això,
del ressentiment.
Molt de temps no tenim,
jo crec que això ens pot donar
per un altre programa.
Vols dir?
Creus?
Sí,
i tant,
i tant,
i tant.
Les sabates és un tema
sempre interessant
de parlar-ne.
Jo tinc...
Si vols te n'explico una altra.
Tenim temps d'explicar-ne una altra?
Sí, una, sí.
Hi ha un altre problema dels peus,
que es diuen els dits
en martell
o en garra.
I fa cara desgarrifant-se.
És que els peus
són d'aquelles coses
que anaves parlant
de malalties i tal
i m'agafa mal de peus
de parlar-ne.
No et passa, a tu?
Sí.
No, a mi no em passa.
No, perquè me noto,
i dic,
oi, que fràgils que són.
No, no, no.
Has de pensar que aquests problemes
són molt típics,
sobretot,
en gent gran.
D'acord?
I la gent gran
precisament és qui més
s'ha de cuidar els peus.
O per si un dia en parlarem,
hi ha una malaltia
que és la diabetis
i que precisament
la setmana passada
va ser el dia mundial
de la diabetis.
No recordo malament.
Pot ser, pot ser.
Doncs, precisament,
els diabètics,
un dels grans mals
és el que es diu
el peu del diabètic.
D'acord?
Que és un tipus de lesions
que es fan al peu,
que en parlarem
i les raons per les quals.
Llavors, precisament,
la gent que és diabètica
ha de vigilar molt els peus.
En parlarem, en parlarem,
no avancem, no avancem.
Ara parlaves
dels dits en garra.
Dits en martell o dits en garra.
Imagineu-se
que el segon o el tercer dit del peu
o el tercer o el quart,
això va a persones,
s'arroncessin una mica,
quedessin flexionats.
Això és el que diu dit en garra.
Vosaltres, si ara ho proveu,
és òbvi que ho podeu fer
i ho podeu desfer.
Però la gent que pateix aquest problema,
a poc a poc, a poc a poc,
se'ls va ronçant,
se'ls va flexionant aquests dits
i es queden així.
No hi ha manera, eh?
I això per què es causa culpa de què?
Doncs aquí tornem a estar amb el mateix.
El calçat pot ser una causa.
Ja veieu que és molt important, eh?
Per això en parlarem una miqueta dels calçats.
Pot ser també de naixement.
Hi ha gent que de naixement ho tenen
i a poc a poc ho van desenvolupant encara més.
També la solució aquí és quirúrgica totalment.
Sí, perquè aquí no hi ha exercicis de fisioteràpia,
exercicis de rehabilitació per fer.
Home, normalment és una d'aquestes opcions
que a vegades s'intenten.
Però si algú ho té i ho ha experimentat
sabrà que és força dolorós,
perquè acaba sent una retracció de tendons, això.
Els tendons són una estructura molt dura.
I clar, imagina't si això és un procés que es fa amb anys,
no es fa en un dia, ni en dos, ni en dues setmanes.
D'acord?
Doncs imagina't voler-ho estirar
i tornar a guanyar l'elasticitat.
Llavors això és impossible.
El que fa la cirurgia és tallar aquest tendó
que estan tan...
M'estim marejant, m'estim marejant, tallar tendons, per favor.
I estiren el dit.
Queden uns ferrets a vegades perquè es quedi igual,
però vaja, que no...
Sembla molt ferreïdor, però bueno.
Ho fan cada dia, eh?
Són cirurgies molt habituals, eh?
Vull dir...
És això.
Un altre problema, això també s'ha de dir, eh?
També hi ha altres coses que poden causar això.
Hi ha malalties com l'artritis,
l'artritis reumatoidea és una malaltia
que és la inflamació de les articulacions
per qüestions immunològiques,
doncs que també poden provocar...
Artritis als peus.
I tant, a totes les articulacions poden haver artritis.
Són inflamacions de les articulacions.
Ja veieu l'oblicats que són.
Si voleu començar per algun lloc,
jo em quedo amb aquest consell del Felip,
que a més ho podeu provar al cap de setmana,
que és una bona rentada de peus,
unes gotetes de llimona amb sal i sucre,
i escolta, per les durícies...
I tallar bé les ungles, eh?
I les dits dels peus es tallen rectes.
Les ungles.
La setmana que ve, divendres que ve,
continuem parlant sobre els peus amb el Felip.
Moltes gràcies, bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.