Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Maria. Espera un moment.
Com? Tinc la gola seca.
Ah, jo també, mira, aprofitaré.
Ai, queda fatal això per ràdio, però va bé, no?, beure una mica d'aigua de tant en tant.
Va molt bé, moltíssim. No saps els beneficis que té l'aigua.
Ja has begut tu aigua avui, Laura, bona tarda.
Bona tarda.
Beus molta aigua, tu?
Sí, no soc de les que beuen sempre refresc, sempre aigua.
Veus, això des que coneix el Felip, però jo crec.
Molt bé, molt bé.
Bueno, després la Laura ens explicarà un problema, que ja, amb la secció del Felip, la Laura és la xica problemàtica.
Ves-te a pensar en un problema que tinguis, d'acord?
Ja, ja, ja estic pensant.
Felip, avui em parles de l'aigua.
Avui ja tinc a parlar de l'aigua.
Un cop hem comentat una mica sobre líquids, hem parlat de begudes, hem parlat de les necessitats òbvies que té el cos.
I avui una mica, si et sembla, doncs farem una petita immersió en el món de l'aigua,
que sembla aparentment que tot sigui el mateix, però no tot és el mateix.
L'aigua per beure, eh?
L'aigua per beure, sí.
Quan parlem de l'aigua, cal dir que l'aigua té diferents usos, no només aigua de boca,
que és com se'l coneix l'aigua de beure.
Aigua de boca?
Sí.
A m'agrada això, no ho sabia.
Sí, sí, però es va servir.
Que també tenim aigua per rentar, per rentar-nos el cos, per rentar...
També hem d'anar en compte.
Home.
Si suposo que hi ha aigua...
Per regar.
També per rentar-nos el cos, hem d'anar en compte amb l'aigua o no?
I tant.
La que surt de l'aixeta o no?
No, no, no, ja ho veuràs que avui, ara quan te'n parli, veuràs que val de la pena que vigilem una miqueta quines aigües fem servir.
D'acord? Perquè la gent acostuma a pensar que això de l'aigua és un bé molt extès.
Sí que hi ha hagut polèmiques amb tot això dels regadius i amb els trasbassaments que es volien fer.
Però l'aigua, perquè ens regi per l'aixeta, doncs passa tot una sèrie de processos.
No és així l'atzar.
A vegades, és que el consumidor moltes vegades ni hi pensa.
Clar, no has d'agafar-la del reu i ja està.
Obre l'aixeta, la fa servir i tanca.
I fins i tot gasta la que li sembla.
Doncs una mica de consciència n'hauríem d'aplicar en aquest sentit.
Si et sembla, Núria, doncs entremia directe al que és les aigües.
Sí, perquè si no et començaré jo a tallar preguntes i no pots ser.
Ja ho veig, ja ho veig.
Tu fes el teu ordre?
No, no, no, mira, mira.
D'aigües, bàsicament, en podríem catalogar tres, de tres tipus.
Unes són les aigües de manantial.
Les que ja surten de la natura de les pedres.
Les que abrollen directament de la natura i que no se'ls submet a cap tractament normalment.
cap, cap, cap...
Bé, es deu en primer analitzar...
Té una puntualització.
I ara te la faré després.
Una altra són les aigües de taula.
Les envasades.
Les que abroven amb ampolla o amb garrafa.
I aquestes sí que porten un tractament.
Han de seguir unes normes higièniques i de salut,
que, en principi, l'administració imposa.
Però que, la veritat, l'administració imposa el màxim de substàncies que hi poden haver
perquè no siguin nocius.
Però això no vol dir que totes les aigües que es fan respectin això.
Llavors, aquest màxim sí que el respecten,
si no, no poden ser comercialitzades.
No ens faran, però potser tampoc ens faran.
Ah, sí?
No, no, no.
Vull dir que, mal, com entendria l'administració que ens poden fer, no.
Però és cert que trobarem aigües que són millors que d'altres.
I la raó és que aquestes respecten més uns límits que nosaltres.
Perquè, escolta, ara que parlaves d'aigües envasades,
a vegades les aigües de menantial també s'envazen.
Podem trobar aigua de menantial envasada, no?
Sí, també, també.
Sense tractament.
Sense tractament.
Molt bé.
I el tercer tipus, que aquí ja suposo que és el més...
Sí, cal dir que les aigües de taula,
Núria, abans de passar-hi,
el tercer tipus són...
Aquí incloem fins i tot les aigües amb gas.
Cosa de tall important perquè les consumim força.
Ja sigui amb gas natural,
que surt pròpiament de la font per que brolla,
o gas afegit, carbonic afegit.
Ah.
I també ho podem trobar.
Llavors, aquí entrem, ja us ho dic,
amb diferents games d'aigües, que et sembla.
L'últim tipus,
són també aigües d'origen natural,
en principi tota l'aigua ve d'origen natural,
en aquest sentit,
però que normalment per les seves circumstàncies,
és a dir, pel contingut de salts que tenen,
o fins i tot pel lloc on surten,
per la fauna i la flora que hi ha allí,
doncs tenen unes capacitats salutíferes
i poden guarir un cert tipus de malalties.
L'aigua de l'Urdes?
No.
Ai, és que de què em...
Aquesta és miraculosa.
Clar, aquest ho directament.
Són aigües, per exemple, que són més riques en ferro,
o són més riques en sofre.
I aquestes estan tractades també o no?
I aquestes, en principi,
quan diem tractat a l'aigua,
hauríem de vigilar una miqueta el que diem.
Parlem de tractat
quan pateixen algun procés d'elaboració.
hi ha uns mínims tractaments de les aigües.
I aquests mínims són dos.
Un, un és un filtratge que es fa.
Un filtratge per treure materials pesats,
que poden ser nocius pel cos.
Algun tipus de mineral que, en excés, pot donar problemes.
Una pot ser aquesta, la manera de tractar-la,
i l'altra pot ser restringir, o al contrari,
augmentar la presència del carbònic,
d'aquest gas, de les bombolletes.
Has de pensar que hi ha aigües
que, en funció del que tenen,
també donen circumstàncies
que no són gaire agradables.
En principi, l'aigua és inodora,
o sigui, no ha de fer olor,
i és insípida,
no ha de tenir gust a res.
Però, oi que no t'ha passat moltes vegades
veure aigua i dir,
hòstia, aquesta aigua té un altre gust.
Això sense entendre-hi,
que després hi ha tastadors d'aigua, no?
Hi ha les empreses que es dediquen a envasar l'aigua,
hi ha gent especialitzada com qui tasta vi,
tasten l'aigua.
Tasten l'aigua, sí.
No ho sé, no ho conec jo, tastadors d'aigua.
No, de veritat que existeixen.
No, no, que si ja m'ho crec,
si no ho poso en dubte.
També cal dir no hauria que l'aigua
serà més bona o més dolenta,
o més beneficis.
Més aviat, no, deixem-ho estar molt dels beneficis,
sinó més bona o més dolenta,
per raons pures de la contaminació,
en funció d'allò on està agafada.
Com el pou és més profund,
menys riscos hi ha
de que estigui contaminada.
Però també s'ha de dir
que totes les pedres, minerals,
totes les capes de terra que hi ha
per sobre,
per la qual es filtrarà l'aigua
finalment per sortir a la font,
en funció dels materials que estiguin fetes,
també hi ha una repercussió sobre l'aigua.
Per exemple, no s'han dit parlar mai del concepte d'aigua dura.
Sí, clar, ara t'ho anava a dir.
Això és el que venint una mica,
el que em deies tu,
per dutxar-se.
L'aigua dura què és?
La que és molt forta en qüestió de minerals?
Sí, sobretot amb calç.
Amb calç.
O sigui, l'aigua de l'aixeta és duríssima.
Sí, però hi ha aigües d'aixeta
i hi ha aigües de l'aixeta que no ho són tants.
Avui també t'aporto quatre, no res, un comentari per damunt,
de coses que podem fer perquè aquesta aigua deixi de ser tan dura.
Sistemes que hi ha, sistemes, per filtrar aquesta aigua a casa.
Coses que la gent pot fer cas, o sigui, en principi...
Sense haver de comprar un aparell d'aquells desfiltradors?
No, no. N'hi ha que sonar amb aparells.
No, no, no. Això no és...
El ramí casolà aquí no funciona molt bé,
però hi ha moltes maneres diferents de filtrar aigua.
Hi ha filtres que són bastant més econòmics que d'altres.
Això són graus a tenir en compte.
Has de pensar que, en principi,
els ajuntaments, doncs, és això.
posen aigua a les aixetes
en unes condicions mínimes de salut, d'acord?
Però això no vol dir que siguin les més òptimes per la salut.
És el que et deia abans.
Amb les aigües embotellades passa el mateix.
Els mínims, per no ser nocius, han d'estar,
però no vol dir que siguin tot lo bones que podrien ser.
Llavors, el que deia, Núria...
Què hem de fer per filtrar l'aigua a casa perquè no sigui tan dura?
Doncs, a veure, tenim diverses opcions.
Mira, tenim el que es diu els filtres de carbó.
Carbó actiu.
El carbó el que fa és una substància.
Normalment els filtres aquests estan fets,
mira, concretament, de la closca del coco.
Carbonitzada.
Sí.
I el carbó aquest té la capacitat
d'absorbir
molècules que siguin molt grans, pesants.
Se les queda.
Se les queda i ja no deixa.
Sobretot, per exemple, ho fa amb el clor.
Si resulta que les nostres aixetes reagin a aigua amb molt de clor,
doncs un filtre ideal són els filtres de carbó actiu, que es diu.
És una opció, Núria.
A més, els filtres de carbó donen força,
perquè un filtre de carbó l'hem de canviar, potser,
quan haguem passat per allí, pel filtre,
potser gairebé uns 7.000 litres d'aigua.
Escolta, jo no es compren aquests filtres.
Això ja hi ha en botigues especialitzades de tractament d'aigua.
Sí.
Això és on hauríem d'anar.
Podeu provar-ho en aquestes de...
de les piscines,
aquestes que venen coses material de piscina,
doncs ja tenen filtres també.
Però, si no,
hi ha en botigues especialitzades,
amb tot el material de...
de canyeries i de...
perdó, canonades i coses d'aquestes,
que també possiblement ho podem trobar.
Si no, ja podem comprar màquines més grans.
Podem instal·lar-ho.
Com màquines que fan el que es diu l'osmosi inversa.
Això de l'osmosi inversa és una cosa...
Això sona químic, no?
Sona químic, perquè són uns filtres que també fan...
En definitiva, fan un filtratge també.
Són encara uns filtres més finets que els de carbó,
per tant, poden retenir coses més petites.
I, per exemple, va molt bé per retenir la calç.
o els nitrats,
que també és una cosa que no fa gaire bon favor al cos.
Però aquests no són tan...
tan econòmics.
Has de pensar que per cada litre d'aigua que obtenim,
bona,
doncs s'han de gastar 3 o 4...
de 3 a 4...
de 3 a 5...
per rebutjar-la.
Home, Déu-n'hi-do, eh?
Llavors, clar, no són gaire...
Escolta, Felip, perquè tu què recomanes?
Instalar-te un filtro d'aquests a casa,
a les canonades de casa,
o, escolta,
o comprar aigua embotellada?
Home, són dues opcions, la veritat, eh?
Caldria fer números, en aquest sentit.
Jo no els he fet.
Clar.
Però, sí, clar.
Però, vaja, l'equivalència ja és numèrica, no?
Una comunitat és que l'aigua que surt de l'aixeta
la puguis consumir...
Amb garanties, tranquil·lament.
Amb garanties, no? Per qualsevol cosa.
Parlant de l'aigua de l'aixeta,
t'ho ha de preguntar.
Hi ha marques molt importants
que s'han dedicat a agafar aigua de l'aixeta
i embotellar-la.
Previ tractament.
Previ tractament.
No? Almenys això és el que diuen.
Ens enfiem, no? Ens enfiem o què?
Sí, no. Dolentes no ho seran.
Però el que no poden fer és vendre'ns-les
amb el concepte d'aigües...
No, clar, ha d'estar tot.
Perquè totes aquestes especificacions
que has dit tu del grau de mineralització,
si és tova, si és dura i tot això,
tot això en principi ha d'estar especificat
a l'etiqueta.
Tant si és carbonitzada natural...
i carbonica natural com...
Les etiquetes tenen una obligació
del que han de portar.
Una pot ser perfectament...
Una que gairebé es dona molt comú
és l'origen, és a dir,
d'on s'ha extret.
També a vegades porten també un anàlisi
de la composició que tenen
en el cas que tinguin algun mineral
que hagi d'estar més destacat
o al contrari, siguin més baixes del normal
precisament per tindre algun ús terapèutic.
També hem d'indicar el lloc...
O sigui, a part de l'espai físic,
també el terapèutic...
Si pertanyen a alguna institució,
a un ajuntament,
si pertanyen a un lloc,
també ho han de posar normalment.
I també hem de portar
les instruccions de conservació de l'aigua.
Això és important.
Molt bé.
Bé, que normalment és allò de...
Un lloc que sigui net, que sigui fresc...
No deixem en contacte amb el terra,
acostumant a dir.
Que no estigui en contacte amb el terra,
però sobretot que estigui protegit
de la llum solar
i de les olors agressives.
Per què?
L'aigua és una substància
que té molta capacitat...
D'absorció de...
D'absorció.
Les olors, en aquest sentit.
I en cas de la llum solar, també.
Només que hi hagi algun tipus de bactèria
o de micròbic...
Bueno, no micròbic,
tant fa que necessiti també llum solar
per proliferar,
doncs tindrà el medi,
que és l'aigua,
i a més la llum.
Escolta, i barrejar aigües,
allò que tens una ampolla
d'un tipus determinat d'aigua
i un colet de l'altre
i dius, val, la poso a la mateixa ampolla.
Té molt de perill, això.
No, perill no en té,
a no ser que és això,
que estiguem, per exemple,
que tinguem un problema de salut,
suposem, per exemple,
un problema renal,
i vulguem, doncs,
i l'aigua que consumim
sigui aigua de mineralització dèbil,
que es diu.
Aquesta sembla que és la millor, no?
És la que almenys està en la majoria
d'etiquetes com a reclam,
que diuen apte per dietes infantils...
Fa treballar menys el rinyó,
el força menys,
i llavors és bo.
De mineralització dèbil.
Com menys metalls
li donem el rinyó,
amb més facilitat treballarà
i filtrarà
les funcions que ha de fer.
Llavors, sempre és
relativament més recomanada.
Però, bueno,
sabem que també hi ha aigües
que en tenen continguts més alts,
aigües de sofre...
I que serveixen per altres,
tenen altres propietats positives.
I que tenen altres funcions.
Per exemple,
anem a pam-a-pam,
ho dic per la gent
que es llegeixi les etiquetes, no?
Mineralització dèbil,
doncs no et farà,
no t'afectarà malament
perquè no et farà treballar els conyons,
i bé, potser és l'estàndard, no?
Sí, aquest és l'estàndard.
Inclús, ja ho diuen,
indicada per dietes infantils,
doncs per no pagar-li un xoc al cos.
Si veiem aigües
que tenen massa contingut de calç,
malament.
Normalment és que no les trobarem.
Ja no les trobarem,
tot així està depurat.
No ens és interessant el calç en aquesta via.
Per exemple,
trobarem aigües,
per exemple,
el que et deia,
amb el sofre.
El sofre, sí.
D'acord.
Què ens pot aportar de bo una aigua?
Doncs seran aigües bones pel fetge.
I per la gent que té problemes de restrenyament,
també.
Podem trobar aigües, Núria,
que tinguin continguts amb ferro més alts
de l'habitual.
I, bueno,
en aquest cas tindrem,
o seran interessants
amb gent que tingui algun dèficit mineral,
més aviat,
més que no només amb el ferro.
Arriscaria a dir que amb les anemies
també ens pot ajudar,
si és que és un anemí que també té dèficit de ferro.
I això sense contraindicacions,
perquè, clar,
estem parlant que per aigua,
l'aigua la bevem,
doncs bé,
molt de...
Aquí feia l'apunt,
aquest de la contraindicació.
Quan busquem aigües de tipus terapèutic,
que és això que estàvem dient ara,
han de ser aigües
que requereixin un assessorament.
Que ens diguin una pau.
Pot ser,
jo vaig a la botiga i m'acompro aquesta aigua
perquè em sembla bé,
perquè m'ha dit el metge que tinc tal cosa,
però el metge no m'ha dit res de l'aigua.
T'han de dir,
i a més,
comprendre-te l'aigua.
T'han d'indicar-ho, clar.
No és allò com qui beu aigua
durant les menjades.
Vull dir,
d'un cert punt,
l'aigua en si hauria de ser inòqua,
no hauria de fer res,
hauria de servir només per hidratar,
però, clar,
quan ja parlem d'aigües
que tenen continguts alts,
en minerals,
o fins i tot continguts alts,
amb gas,
doncs s'ha de vigilar.
No pot ser a la lleugera.
Parlem del gas, ja.
Del gas, mira.
Vinga, parlem del gas.
Les aigües carbonetades.
Jo vull que em parles
de l'aigua de vitxí,
perquè, a veure,
jo estic enganxada a l'aigua de vitxí,
ja sé que porta gas,
però la venien a les farmàcies
com a d'ús més o menys
allò terapèutic,
que és el remei
per quan estàs molt congestionat d'estómag
amb un copet de vitxí.
Escolta, estupendo.
Què hi ha de veritat en això?
Sí, sí,
és veritat totalment, eh?
Aquestes aigües amb gas,
ja sigui,
el vitxí es marca, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Es pot dir...
Ai, deja estar.
Bueno, aigües amb gas.
Però no totes són iguals, eh, Felip?
No totes les aigües amb gas són iguals.
És el que he dit abans.
El vitxí és diferent.
Tenim bombolles més grans,
més petites,
tenim més quantitat de bombolles.
I a part de les bombolles
està la qualitat de l'aigua en si, també.
Després és l'aigua.
Normalment,
quan busquem una aigua amb gas,
primem pel gas,
més que la resta.
Ja són combinacions
una mica més difícils de trobar.
Aquesta d'una aigua concreta
amb gas, no?
Llavors, aquests alpots gasossos
està comprovat
que, per exemple,
estimula la secreció
dels àcids a l'estómac.
És a dir,
seria molt bo
abans de dinar.
Ah.
Dobres un gotet d'aigua vitxí.
Ai, d'aigua amb gas.
Seria bo.
Si vas preparant l'estómac,
hi ha que s'agregui
per quan li poses el menjar.
I no només per l'estómac,
els intestins,
també fan tot un moviment,
és el que s'hi vol per histaltisme intestinal.
El què?
El per histaltisme intestinal.
Això, precisament,
aquest moviment
ajuda
que l'aliment
es vagi esmiculant una mica més
i es vagi
podent digerir.
Molt bé.
Doncs l'aigua de vitxí,
l'aigua amb gas,
l'absorç és molt visual.
Déu ja està, Felip,
és igual.
Doncs l'aigua amb gas
té aquesta capacitat
d'estimular aquests moviments.
I després del menjar,
que això ja molta gent
que ho fa, eh?
Després!
Com que es veu
un gotet de sal.
No.
Després ja no.
Ja no cola.
Ja sabem que l'aigua
el que fa,
això ho he parlat d'un cop.
Siguem gas o sense?
Siguem gas o sense,
fa, és diluir.
Diluir els àcids a l'estómac.
Com més líquid hi ha,
menys força tenen aquests àcids.
Sí que és obvi
que el que acabo de dir
sí que estimulen
aquesta secreció d'àcids
a l'estómac.
Però,
quan l'estómac està buit,
quan l'estómac està ple,
està ocupat ja,
no hi ha més espai.
Llavors el benefici
no ens és tan gran
a posteriori
com abans.
molt bé.
Si algú li agrada a l'aigua en gas
i la vol fer per temes
de fer una bona digestió,
abans.
Això prepara l'estómac
i endavant.
Estou enganxats,
doncs ja sabeu.
Abans.
Sí.
Escolta,
perdona,
sí, una altra cosa.
O si no,
va bé.
Va bé.
És diurètic
fora de les menjades?
Fora de les menjades,
home.
Una altra opció
que soli conèix
a l'aigua en gas
és que
vas dilatar una mica,
és a dir,
pot baixar una mica
l'atenció.
Ah,
veus,
això m'ho havies de dir.
Però una mica,
lleugerament,
no és un gran efecte.
Home,
suposo que si ja tens problemes
de pressió baixa
t'afectarà
i si no,
doncs no t'ha d'afectar gaire.
Millor que fem servir
si volem una acció terapèutica
de l'aigua en gas
ho fem en sentit digestiu
i prou més.
Perquè l'altre
són especificacions
molt,
molt concretes.
Molt bé.
No et veig jo gaire
fan de l'aigua en gas,
eh?
Passem a un altre concepte.
Aigua freda,
aigua freda.
Sí,
la Laura vol afegir alguna cosa?
Sí,
era sobre aquestes aigües
que han sortit ara
que tenen sabors.
Si tenen
les mateixes propietats
o es pot considerar
un refresc
i llavors ja no és el mateix.
Hi ha aigües amb sabors,
retall,
llimona
i com a préssec,
no?
O taronja,
no?
Sí.
La veritat,
siguem sincers.
La publicitat fa coses
que a vegades
fan estremir una mica,
no?
L'aigua bona,
l'aigua sana
és l'aigua.
Deixa't estar.
Perquè aquestes aigües
tindran un aportament
de sucre important.
En principi
han d'aportar
altres substàncies,
ja siguin substàncies
que donin un gust dolç
o un altre,
si en el cas
no són gust dolç,
però que alteren
la seva composició en seguida.
En principi,
l'aigua
no ha de portar sucres,
per res.
I ara,
aquests invent
s'aproparia més aviat
al refresc.
Passa que ven molt
el sentit de...
És que no sé
si hauríem de parlar-ho
això així.
Ven molt el sentit
de parlar d'aigües,
no?
Sí,
consumís aigua
perquè és sana,
però li donem un gustet
perquè així vostès...
Perquè a més no sigui
tan insípida.
Sí.
I tingui més de gust beure.
No, no, no, escolti,
si vostès vol beure aigua
per salut,
beguin aigua,
sense res,
aigua,
a soles.
Però, per exemple,
si hem de veure
un refresc
o un refresc
d'aigua,
potser seria millor
que no té colorants.
Home,
posats a valorar,
la gran diferència
seria la proporció
de sucres.
Clar,
si hem de triar
entre refresc.
Una beguda refrescant
d'aquestes,
una beguda,
una cola,
una cosa d'aquestes,
porta una cantet
de sucres exorbitada.
En aquesta aigua,
doncs,
també em portarà,
potser,
no conec ara
la proporció concreta,
però possiblement
n'hauria de portar
menys.
Menys,
però, bueno,
segueix portant-ne.
molt aconsellables.
Vaja,
és que mentre no t'ho agafes
com beure aigua...
Salutíferament,
aconsellables no ho són.
Lúdicament,
uf,
bueno,
si vostè se la vol prendre,
vols que la Laura
em prengui.
Escolta,
Felip,
això que deia jo
d'aigua freda,
natural,
del tiempo...
Hem de tindre una mica
de compte amb això.
Què fa l'aigua?
Perquè el fet de refrescar
l'aigua,
de posar-la a la nevera,
no mata propietats de l'aigua.
No,
en principi no ha de fer
pedra en si
de l'aigua,
no.
L'aigua pot estar sombès
en aquestes
diferents temperatures
i no tindre per què canviar
la seva composició.
La composició, eh?
Per nosaltres,
què és més bo?
Mira,
truquillo de l'almendruco,
d'aquests que t'agraden a tu,
Núria.
Sí.
Al matí.
Al matí.
Si volem,
algú s'aixeca al matí
i vol estamular
una miqueta el cos,
doncs el que serà
l'aigua fresqueta
doncs n'hi ha millor.
Al matí.
Per què?
No molt freda.
Hem de pensar
que quan nosaltres bevem
l'aigua ha de passar
per l'estómac,
ha d'anar als intestins
i dels intestins
s'han d'absorbir
perquè els ronyons
després facin la seva feina.
Sí?
El tema és que
tot el sistema digestiu,
l'estómac
i els intestins,
és de les parts del cos
que tenen més rec sanguini.
Estan més exposades
perquè estan pensades
per absorbir el menjar.
Han de ser vi
o han de ser estructures
molt riques
per poder xuclar,
per poder absorbir
els principis immediats.
Llavors,
quan nosaltres li posem
una substància
que està a una temperatura
extremada,
ja sigui per amunt,
calenta o freda,
doncs clar,
aquest sistema
vascular,
aquestes venetes
i aquestes artèries
fan una reacció.
Que li donem freda,
es tanquen.
Sí.
Que li donem calenta,
es relaxen.
com més extremada
la temperatura
és més agressiu
per les mucoses,
per aquesta cobertura
que tenen
tot aquest sistema digestiu.
Llavors,
no ens podem passar
ni de calent
ni de fred,
tampoc.
Llavors,
per estimular una mica
el cos,
una mica d'aigua fresca,
no freda,
fresca.
Ara s'ha perdut,
s'ha perdut,
Núria,
i és una llàstima,
però havien els cantis,
els cantis
és dels sistemes
que hi ha
per refredar l'aigua,
per refrescar l'aigua
d'una manera més eficient,
perquè no la porta
a temperatures
molt extremades,
però la mantén fresqueta
i agradable,
en aquest sentit.
Si el que volem
és una persona
que està nerviosa,
l'ideal
és aigua calenteta.
Per calmar-la.
Per calmar-la.
Millor
cobrir l'aigua,
en aquest sentit,
amb una infusió.
Però tu ja que feies
al·lusió a les temperatures,
doncs calent per calmar
i fred
per estimular.
Doncs ara que parlem
d'infusions,
un altre tema important.
És molt important
tenir en compte
utilitzar aigua
envasada
i de certa qualitat
per fer infusió,
cafè,
fins i tot el brou,
el brou,
que se'n fan
500.000 litres de brou.
Aigua de la ixeta
o agafem la garrafa?
Hem de pensar
que nosaltres
quan posem
a coure l'aigua,
tu deies
i canvia la seva composició,
la seva composició
en si no canvia.
El que passa
és que
al coure,
al calentar,
l'efecte
que té el calor
sobre l'aigua
és l'evaporació.
Com més
evaporem
una aigua
dins d'una olla,
el contingut
de salts
es concentra més
perquè queda
menys líquid.
No és que
hi haguem posat salts,
però les salts
ja estan
dins la composició
de l'aigua
normalment
i a l'evacuar-la
la concentració
és més alta.
Llavors,
que hem de buscar
aigües que busquem
per alimentar-nos,
per fer infusions,
hem de buscar
que siguin
el més òptim
possibles.
Clar,
perquè si no
agafem aigua
de l'aixeta
i la bullim massa
ens quedarà
tota la sedimentació
del calç.
Molt millor
que per coure
féssim servir
aigua embotellada
de garrafa.
Clar,
és que hi ha gent
que diu
perquè he de posar
aigua bona,
diguéssim,
si total és aigua bruta,
no?
En principi,
perquè hi posen
la infusió.
Aquesta aigua
ens la veurem,
precisament
aquest és el vehicle,
per tant l'hem de cuidar
igualment,
és tan important
que l'aigua sigui
de qualitat
com que les herbes
que farem servir
també ho siguin.
Escolta,
i tu que ets
molt apenyat
i ho saps tot això,
si ara dius
a mi m'agradaria
una mica d'aigua
de manantial,
d'aquestes naturals
i tal que surten
entre les pedres,
per fer-me
una bona banyera
jo a casa
en plan balneari,
unes garrafetes
d'aigua de manantial
per la banyera.
Això es ven o no es ven?
Home,
sí.
Es ven aigua de manantial
embotellada,
però o sigui,
per ús extern, eh?
Per ús extern,
home,
si vols aigua manantial
més que embotellada
per ús extern,
l'ideal és que t'enveixis
en un balneari.
Ah, muchacho.
Els balnearis
jo és el que vull a casa.
Són els espais
que aprofiten
sortides d'aigua
brolls naturals,
ja sigui perquè són riques
en algun mineral,
concretament perquè
interessen en aquest sentit,
i les fan servir
per ús externs,
ja siguin per dutxes,
com per mangueres,
com per banys
o per piscines.
Que jo sempre he tingut curiositat,
normalment aquestes aigües
de balneari
segueixen algun tractament
o són tal qual agafades?
I han d'estar analitzades
per saber què porten,
quin contingut tenen.
I a més,
en un balneari,
estem parlant en un balneari
on es consumeixi aigua
a tall terapèutic,
hi ha d'haver un metge expert.
Un metge,
normalment l'expert
hauria de ser un expert
en hidrologia,
un metge amb aigua,
amb teràpies aquàtiques.
Més que res,
t'ho pregunto per la depuració,
perquè clar,
allò fa cap a unes piscines, no?
Està supercontrolat.
I tant, i tant, i tant.
I també és això,
perquè no és només per ús extern,
sinó normalment també
és per via oral.
També se la veuen.
I en uns espais de temps
i uns horaris controlats
on els pacients
s'han de prendre
unes quantitats concretes d'aigua.
Vaja, que si volem això
hem d'anar cap al balneari, eh?
No hi ha manera
de trobar-ho amb garrafetes.
Externament és una mica car
i una mica estrany,
però internament no.
Felip,
ens queda alguna cosa més
a dir de les aigües?
No, no, no.
I no se m'acut ja...
No.
El de l'aigua que deia és
del dutxar-se,
a punt que dèiem.
Has de pensar, Núria,
que com més dura
sigui l'aigua que fem servir,
també a nivell
de la pell i els cabells
quedaran sempre més secs.
El pensament no és
què és l'aigua en aquest sentit.
Quan una pell se'n seca
i quan els cabells
queden més secs,
què fem normalment?
I posem suavitzants.
El cabell
o fem servir
algun tipus de sabós.
Hidratant.
Clar,
aquí la pensada ha de ser
el fet de fer servir això
també porta una cua
d'ús de recursos
i de contaminacions,
la veritat.
Llavors, si podem estalviar
que aquesta aigua ja surt
menys dura,
amb menys contingut en cal,
ja siguin els filtres
que hem comentat,
doncs segurament
que estarem molt menys
en sabons
i en suavitzants.
Molt bé.
Laura, estàs d'acord amb tot?
Sí, sí.
Sí, sí.
Fica escoltant.
Doncs, Felip,
ens retrobem la setmana que ve.
Moltes gràcies.
A la teva sala.