Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com tens els músculs, avui?
Bé, avui relaxat.
El rec sanguini?
També, també.
Em sembla que s'han passat les festes i ja estic una mica més.
Mal de cap res?
Tampoc.
Diria que has perdut uns grams, aquí l'ús ja no m'atreveixo, però uns gramets.
Fai cara, no?
Sí, estàs saludable, sí.
Tens color rosat a les altes.
Només cuidar-se una miqueta.
Sí, que avui ja no cal que parlem de res, no?
Perquè estem tots molt sants.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Mira, avui et porto una cosa, eh?
Per fer una revisió, perquè tota la gent que ens escolta revisi una mica tot el que fa respecte a les begudes.
Avui parlarem de begudes.
Va.
De tot el que es pot beure, què et sembla?
Sí, a mi el que m'espanta és el que diràs que no es pot beure.
No, no, no.
Perquè quan parlem d'alimentació, són platallades, no? Això no, això no, això no.
No, farem un petit repàs, no?
A tota la classe de begudes que ens envolten, des del que és el que consumim al dematí, no?
Les infusions, la llet, el cafè.
La llet, eh? Fixeu-vos-la en llet, com ho dius.
Ja saps que... Avui t'explicaré sobre la llet, eh? Em penso que no t'ho he explicat mai.
Tenim moltes coses pendents.
T'he dit que t'explicaria, però no t'ho he explicat. I avui t'ho explicaré.
Què passa?
Hi ha begudes, a veure, trenquem mites, preguntes que m'eren a mi al cap.
Hi ha begudes que són bones o més aconsellables en una part del dia que en una altra?
Allò de dir, això és bo només si ho fas al dematí, després ja no serveix de res.
Sí, a l'horari també hi tindrà una intervenció aquí a l'hora de dir si és bo pel cos o no és bo.
I és bo, també hi ha coordinació entre begudes i menjar, allò que dius, doncs, això, millor que t'ho beguis sense menjar res.
El que dèiem l'altre dia del cafè.
Sí, també té una relació estreta, el que és el menjar i el beure.
Beure no vol dir hidratar-se, això és diferent.
Com?
Beure, jo llenço temes, eh?
Beure no vol dir hidratar-se, no és el mateix que hidratar-se segons quins casos.
No ben bé.
No totes les begudes hidraten.
A veure, el que hem de dir, hem de deixar clar en bon principi, l'única beguda que es pot catalogar de bona,
i dient-li bona, i només tindrà uns petits apunts, és l'aigua.
Amb gas, també, o no?
L'aigua, res de gasos.
Sala.
Sí, sí, no me la canvies.
No me la canvies.
L'aigua seria potser la beguda per excel·lència.
El nostre cos està fet amb una gran proporció d'aigua.
I com a tal, la correspondència...
Donarà temps, no sé si tindrem temps avui, però un dia hauríem de parlar sobre les aigües.
Específicament.
Sobre els tipus d'aigua.
Els tipus d'aigua.
Això també és molt interessant.
Va, li farem un repàs, si et sembla.
Que avui no tindrem temps, no?
No ho crec.
Amb el que et porto avui, Núria, res de temps per parlar de tantes aigües.
Perquè d'aigües n'hi ha moltíssimes.
A veure, dóna'ns una altra...
Ja, ja, ja, ja ho sé, ja ho sé.
Dóna'ns una altra titular, Felip.
Quants litres d'aigua hem de veure al dia?
Que això també està molt mitificat.
Sí.
Això és un estàndard, eh?
Un estàndard indiscutible.
A l'estàndard diu uns dos litres d'aigua.
Però d'aigua?
No, de soquets i cosetes, d'aigua.
No, de líquid.
Ah.
Però per què?
Perquè nosaltres al llarg del dia, en un dia completament normal, ja perdem aquesta quantitat de líquid.
Entre el que és l'orinar, el que és el suar, entre el que és el fins i tot parlar.
Quan nosaltres parlem, sí, sí, sí, quan surt l'aire ens el nostre cos, també s'utem petites gotetes d'aigua.
I això és una pèrdua líquidica, també.
Com un dia...
Quan escupim?
No, no, no, parlant no.
És el bau.
Si ens posem d'un mirall i parlem, no us veus mai allò que és...
Sí, és veritat.
Santela, eh?
Santela.
Doncs és això.
És aquesta aigua que surt.
I pensa que són uns 300 mil·lilitres al dia.
És força, eh?
O sigui...
En un dia normal.
En un dia normal.
Estem parlant de condicions atmosfèriques, ni de fred ni de calor, ni d'humitat ni de sequetat.
O sigui, hi ha una activitat també normal, podríem dir-li.
Un parell de litres.
Un parell de litres seria l'ideal.
Però l'ideal per què?
Per restituir tot el que ha perdut.
A partir d'aquí és més per hidratar-se.
Aquesta condició és important.
Llavors, l'enfoc que hem de fer.
si hem de restituir dos litres, el que hem de procurar és que molts cops ens hem d'aprofitar d'aquests dos litres.
I potser serà més útil que els...
Diré una paraula que no existeix, però els terapetitzem, aquests dos litres, si podem.
Ara m'ho expliques.
És a dir, ens pugui servir per corregir alguna situació.
Per exemple, podem entrar, i entrem, si et sembla, en la dimensió de les infusions.
Que l'altre dia vam intentar parlar, però no vam tindre temps.
Entrem, doncs, directament.
Jo ara ja no pregunto.
Entrem, i si no ens surtin qüestions, doncs les anem a abordar.
Infusions.
De qualsevol cosa és per fer una infusió?
Jo ja no pregunto, i mira.
De qualsevol cosa, home, de qualsevol cosa.
Una infusió de mitjó no ho podem justar, seria.
Bé, plantetes, plantetes.
Sí, sí, les infusions estan enfocades sobretot pel món de les plantes.
I al món de les plantes no estem parlant només de fulles,
parlem també de flors, parlem d'escorces,
d'arrels, i en funció de la part que farem servir,
té una preparació.
I si et sembla, te'n faig cinc cèntims,
de quines diferències hi ha i què hem de fer servir.
Tenim un clàssic, que és la infusió com a tal.
Infusió, amb nom i cognoms.
Que és escaldar, no? Escaldar amb aigua.
Sí, ben bé, sí.
És aigua bullent, que la fiquem o la tirem damunt de la planta que sigui,
de la fulla, de la flor...
Això s'acostuma a fer precisament per això,
per plantes en tenir com a planta amb infusió la fulla o la flor.
Res d'arrels ni d'escorces.
Sí, val.
D'acord? Ho deixem tapat uns dos de dos i cinc minuts,
en funció de la indicació que tingui.
Com és que ha d'estar tapat, Felip?
Sí que és veritat que sempre s'acostuma a tapar la infusió.
Ho tapem, perquè clar, l'aigua està bullent.
Si no la tapéssim...
Es refredaria?
No, el vapor aniria evaporant.
I no augmentaria la temperatura dins el got.
Llavors, si el que volem és que la planta extregui els seus principis actius,
hem de crear un clima molt més calent dins.
A aquest efecte, suposo que hi ha tipus de gots o de tassa
que poden anar millor que altres, però no és molt important.
No, la veritat, procurem no cremar-nos.
D'acord?
Llavors, si tenim alguna cosa...
Per això estan les encetes.
Les tasses van bé en aquest sentit.
No, no, tu deien el sentit del material, de vidre, de fang,
per conservar la calor.
No és tan important, això.
Si som molt puristes, seria molt interessant,
doncs, bueno, això, el fang.
Podríem anar al vidre, però el que hauríem d'evitar és el plàstic.
Això sí que ho hauríem d'evitar, en la mesura del possible.
Llavors, ho colaríem i tindríem la infusió del comatal.
O, dins les infusions, posant les bossetes, que no cal colar.
Sí, de fet, avui en dia...
Aquí entrem a tota classe de coses.
Hi ha bossetes de tot, sí.
De tot. Avui en dia se'n fa.
L'altra possibilitat és la que es diu la decocció, Núria.
La decocció? Sí.
La decocció no és ficar-li aigua bullent a la planta,
sinó és bullir la planta.
Com es fa amb la farigola, per exemple, no?
Clar, i això es farà normalment amb el que és l'escorça,
o amb el que és l'arrel,
o plantes, si molt m'apures, que siguin molt llenyoses.
La farigola ho és.
Sí que va amb flor, però...
Però, vaja, és els tronquets, el tronc.
Hi ha un temps aproximat o depèn de cada planta?
Llavors, una decocció seria en funció de la planta, d'acord?
Com més dura i més resistent, més temps de decocció.
Però, bàsicament, també estaríem parlant d'uns 3 minutets de bulliu.
3 minutets entre 3 i 5.
Hem d'esperar que l'aigua bulli per tirar la planta?
No, no, no, aquí ho fem amb fred.
Amb fred.
Correcte, no estem escaldant, no és com la infusió, com escaldàvem.
D'acord?
I l'ideal, també, després, és filtrar-ho.
Una manera de filtrar-ho, ideal, són les gases.
No estem acostumats, normalment.
Normalment fem servir el colador, però l'aventatge que té una gasa
és que tu coles el que haguis de posar, d'acord?
I després, fins i tot, la gasa la pots...
Acabar d'expremer.
La pots expremer perquè acabi de sortir el suc, del que sigui.
De fet, hi ha coladors que ja són fets com de gasa, no són metàl·lics.
Ah, n'hi ha, sí, és veritat.
I ja val amb l'aro, ja té la sutura del colador, que és molt pràctic.
Doncs aquests serien ideals per fer això.
A part que deu d'apurar molt més, no?
Deu d'apurar i apretar la planta.
Molt bé.
I l'última opció, però aquesta no acostuma a ser per coses per veure,
per evitar relació amb les plantes,
és el que n'hi diem la maceració.
Què serà una maceració?
Doncs deixar el que sigui, la planta que fem servir,
dins d'un líquid, i la deixem normalment un dia,
o dos, o tres, o en funció del que fem.
Per exemple, si ho féssim amb alcohol,
per fer algun tipus de preparat, no per beure, atenció,
sinó per fer fregues,
doncs faríem la planta dins d'alcohol
i ho deixaríem de 7 a 30 dies en funció de la planta.
Tant?
Sí, sí.
I això que l'alcohol deu ser dels líquids que funcionen més per macerà, no?
Sí, dels més actius, en aquest sentit.
De 7 a 30 dies.
Però clar, estem parlant que busquem una extracció màxima
i per un tipus d'aplicació que és externa,
que no és interna, no és begut.
I aquí la calentó no hi fa res,
vull dir, l'alcohol està a temperatura ambient.
No, al contrari.
Temperatura ambient i això ho ficarem en llocs...
El rebost és l'ideal,
que a les cases d'avui en dia,
els rebossos ja no en tenen gaire bé,
tot en termaris, no?
Però en un lloc que sigui fresc...
Ben ventilat i que no hi ha cap llum.
Ben ventilat i que no tingui molta llum.
D'acord?
Molt bé.
Quines plantes s'acostumen a macerar?
I quins líquids s'utilitzen?
A part del col?
Per macerar podem fer servir alcohol.
Llavors el que faríem seria una tintura.
Però alcohol de farmàcia?
Sí, però no és el de 96.
D'acord.
És una mica més fluixat, degradació.
I oli.
A veure, també podríem fer maceracions
per tindre un oli per amaní.
Li podríem ficar a plantes.
Un romer, per exemple.
Un romaní, perdó.
Això es fa molt, de fet.
Marigola o llorer.
Això ja es feia, ja es fa...
Amb els vinagres també es pot fer, si volem.
El vinagre, bueno, és que és un alcohol, també.
I un àcid.
Llavors, bueno, hem parlat ja de les infusions.
Anem passant el dia.
Llavors, cafès, ja vam parlar l'altre dia.
No sé si vols que insistim.
Sí, sí, perquè, home, és un tema que em toca de prop.
I, a més, val la pena recordar-ho,
perquè és molt pràctic el consell que vas donar.
Cafè, bé, no en massa quantitat.
I si l'heu de prendre, sobretot, diu el Felip,
sempre deixant passar uns 20-30 minuts
deslligat de les menjades.
Si procurem deslligar-lo.
Aquest és el mínim, aquests 30 minuts de la menjada.
Però l'ideal seria fer-ho fora de les digestions.
Estic parlant de dues hores.
Llavors, el moment ideal per fer el cafè és a mig matí
o a mitja tarda, si molt m'apures,
i fins i tot, com a excitant que és,
és recomanable, aquestes hores.
Per què?
És quan comencem a decaure, quan ja...
Correcte.
Quan el ritme del cos comença a baixar.
No pas...
L'estímul és una mica massa fort, el dematí,
l'estímul del cafè.
I pel cos, també ho arriba a ser massa.
L'estómac no està preparat encara, tampoc.
Sí que busquem que no estigui amb menjar,
però busquem que ja estigui actiu.
Igual que nosaltres dormim,
l'estómac també dorm.
Més que dormir, reposa.
I vol dir reposar per l'estómac,
vol dir fabricar menys àcids,
moure's menys, perquè l'estómac es mou, Núria.
Té uns moviments propis.
Ho sé, ho sé.
Bueno, el meu molt, eh?
Quan sorollem...
El que et fa soroll no és ben bé l'estómac que tu.
Són els intestins.
A mi o a tothom?
Són els budells, a tothom.
Normalment el soroll el sentim
de cara més aviat als intestins.
Que tenen també el mateix moviment.
És ocasiós moviments peristàltics.
Doncs el cafè ens deia això, el Felip,
desvincular-ho dels menjars per no estressar...
L'estómac.
L'estómac i el fetge, també, no?
Correcte.
I com a...
De fet, desvinculat deies que era fins i tot bo.
I tant, i tant, i tant, perquè estimulava el fetge.
Però desvinculat, eh?
El te igual, eh?
Fem extensió pel mateix.
El te té gairebé la mateixa capacitat d'excitació que el cafè.
Sí, el posaria millor parell per parell?
O sigui, molt m'apures millor el te, perdó,
en quant a excitant, no? Perquè els dos ho són.
Però en quant a agressiu, ho és més el cafè.
A més, el te, si busquem te's que no siguin fermentats,
això què vol dir?
De te, bàsicament, n'hi ha de dues maneres.
Sí.
O te fermentat, que serien els te's negres,
els te's aromàtics que compres de vainilla, de rosa,
del que tu vulguis.
Sí.
O el te verd, que és un te que no s'ha exposat a fermentació
i, per tant, és menys agressiu pel cos.
Diguéssim, la paraula seria que envellés menys el cos.
Ah.
Veus? Mira, per la pell va molt millor el te.
Escolta, i el vermell, que diu que té unes propietats increïbles.
El vermell és simplement un...
Simplement, de tipus, de tipus de te, només hi ha aquests dos tipus.
Fermentat o no fermentat.
El vermell és una varietat i seria més a prop del fermentat,
perquè també el submeten a fermentació.
Sí, sí, sí, sí.
Els te's verds acostumen a ser teus extremadament suaus.
Aquí no tenim molta costum, però les cultures orientals,
com ara els japonesos, doncs en consumeixen força.
Jo els recomano força.
A la gent que tingui paladar i que vulgui deleitar-se amb un bon te,
doncs un te verd, és interessant.
Hi ha diverses gradacions també de qualitats, en aquest sentit.
Però bé, estem a la mateixa sala que el cafè.
Millor que el desvinculem de menjars.
Passem a mig matí, no?
A mig matí que podem prendre, Nòria.
Un suc? Uf, els sucs.
Parlem-ne dels sucs, a veure.
Ai, que tampoc no...
El sucs és una beguda ideal, és molt bona.
Però és bona quan és un suc fresc,
que tu te'n fas a casa, o te'n vas a un restaurant,
o en un bar, o on sigui, i te'n el preparen.
És a dir, que hi ha una extracció del suc, de l'aigua, de les fruites,
amb els seus sucres propis naturals, les seves vitamines,
i no es fa cap tipus de procés,
ni se li afegeix res, i el consumim en poca estona.
Perquè normalment el suc que comprem en Bric
acostuma a ser allò concentrado de zumo.
i això vol dir que, bé, extreuen el suc, el concentren perquè copi menys lloc,
i després el que ens arriba ho barregen amb aigua.
Però no és només això.
A veure, què passa?
El suc, una de les propietats que tothom ensalça dels sucs de fruita,
perquè parlem de sucs de fruita,
una de les propietats que tothom ensalça
és les famoses vitamines.
Que tothom diu, és que té vitamines el suc.
Home, és que clar.
El que més té el suc és sucre, per suposat, natural.
El suc és com a tal.
Però un altre principi immediat que es diu d'alimentació,
que són les vitamines, també estan en gran presència.
Però què passa?
Les vitamines, justament, són el principi immediat
més fràgil que hi ha.
Es fan molt ben seguida.
O sigui, m'estàs dient que en el suc de tetrabric o d'ampolla
de vitamines ja no en queda gaire.
Però això està enriquecido, que això es potser molt, també.
Ah, ja està enriquecido, això és perillosíssim.
Bé, que hi afegim, hi afegim vitamina.
Això també es porta.
Ens ho creiem o no?
No ens ho acabem de creure del tot, d'acord?
És a dir, no substituïm, si podem, un suc acabat de fer
per un suc de tetrabric, per suposat.
I tu quin suc que planteges, proposes?
Perquè, clar, el de taronja...
Això és un clàssic, ara.
El suc de taronja, just acabar-se d'aixecar,
que això hi ha molta gent que ho fa, què tal?
O també és com un estrès?
És fort, és un àcid.
És bo, clar que és bo, perquè la taronja té vitamina C.
En aquest cas, és interessant.
Però mira què et diria jo.
Jo començaré a dir-me, ja, amb un suc de poma.
Un licuat de poma.
I avui en dia és fàcil de trobar i són interessants.
Hem de pensar que són sucres.
I és una cosa que cremarem molt ràpid, també.
Però la gent, per exemple,
les persones que tenen problemes de diabetis,
ho hauran de cuidar quan el poden prendre i quan no.
De fet, hi ha hagut sucs dietètics, n'hi ha?
Bé, avui en dia es fabriquen,
i dic que es fabriquen, no?
Que s'intenta substituir alguns sucres per altres artificials.
Molt recomanables tampoc ho són, la veritat.
Llavors, un altre problema, una altra qüestió dels sucs.
Els famosos nèctars.
Has sentit parlar del nèctar?
Oh, i tant!
Perquè tu vas al súper, te'ls mires...
No és el mateix, eh?
Tumor que nèctar.
No, no, no.
El nèctar, la gran diferència que té amb el suc,
és que li afegeixen sucre.
Se'l fa molt més dolç,
per fer-ho més dolç de la normal.
I per què?
Perquè la gent...
Estem...
Bé, estem...
La societat no s'està enganxada al sucre.
Al sucre, totalment.
Perquè ara farem un altre repàs amb altres begudes
i veuràs que totes el que tenen és sucre.
L'única que no en té és l'aigua.
Deixa't estar.
No, no.
Els sucs.
Ja ho sabeu.
Millor fer-se'ls que no pas...
que no pas comprar els fets, per suposat.
Si no hi ha més remei,
doncs aquí ets.
Una altra opció, mig matí.
Què més podem prendre a mig matí esmorzant?
Escolta, una cosa que apren molta gent,
parlant d'infusions, eh?
Que abans n'hem parlat,
la infusió de menta.
També és un clàssic, el poli o menta?
Sí, el punyol, molt bé.
El punyol.
Triunfa també com a substitut del te i del cafè.
Què me'n dius?
Doncs molt més interessant.
I tant, i tant, i tant.
Quins efectes té?
La gent que...
El punyol és digestiu.
I la menta també.
D'acord?
O sigui, en aquest sentit aniran bé,
però sempre aniran bé.
Per exemple, darrere d'una menjada sí que els podrem.
Sí?
Podrem prendre, però millor que s'esperem una miqueta.
I serà per una altra qüestió,
per el que vam dir l'altre dia del líquid.
Tu al principi del programa preguntaves
la vinculació entre el menjar i el líquid.
A veure, en principi, amb les menjades,
no hauríem de veure res.
En principi.
Si ensenyim el tema dietètic o el tema saludable,
per què no hauríem de veure res?
Per què?
T'ho vaig dir l'altre dia.
Si hi fiquem líquids mentre estem fent la digestió a l'estómac,
els àcids de l'estómac es dilueixen
i tenen menys força.
Si tenen menys força,
l'estómac acabarà a fer un esforç més gran
per desfer-ho tot.
S'ha de moure amb més força.
I ha de secretar més.
Per tant, no és ideal.
Això de diluir o beure més aviat
entre les menjades.
l'interessant és abans.
Clar, la nostra cultura està acostumada,
que si un bon vi,
doncs sempre...
Però el vi també és un tema delicat, també.
Ai, entrem ja en el vi
o ens queda alguna trabuda d'aquestes?
Sí, una mica.
T'hauríem de fer una punta a mig matí, no?
A mig matí.
Un gotet de llet, va.
Un?
Un gotet de llet.
Ai, cafè en llet.
Entrem ja en la llet o no?
La llet.
Sí, no?
Perquè, clar,
la gent que ens escolta molts anys
haurà pensat,
hòstia, és que la Núria sempre diu
que el Felip les llets s'esgarrifen.
No t'he parlat mai bé,
o sigui, no t'he explicat mai
quin tema hi ha amb les llets.
No te l'he explicat en llet.
A mi sí, personalment,
però obertament jo crec que no.
Què passa amb les llets?
La llet en si no és dolenta.
Què és la llet en si?
La llet és un aliment
que fabriquen
les bèsties que fabriquem...
No, totes les bèsties.
Gairebé,
o molts, molts dels éssers d'aquest planeta,
inclòs els humans,
per alimentar els nadons.
Sí o no?
En el cas,
la llet consumida més habitualment
és la de vaca,
que fan les vaques
per poder alimentar els vedells.
Els humans,
tenim aquell pensament
que s'assembla la llet humana,
el de les vaques,
però té una gran diferència
i és la proporció de proteïna.
la llet,
si una característica important té
és que és un aliment proteïc.
És que ara t'ho anava a dir,
tota la vida ens han dit
que la llet és tan bona per créixer.
Ai, sí, sí.
Tots els productes infantils...
Per créixer les vedelles.
Bé, però tu fixa't,
els productes infantils,
encara que siguin la porqueria
més gran del món,
te posen enriquecido con leche.
Con leche, con leche.
I tu dins, bueno, això, això,
és una garantia.
Què passa amb la llet?
La llet de vedella.
Núria,
què tarda una vedella
en doblar el seu pes?
Una vedella en pesar 100 quilos?
És que em preguntes unes coses.
No, sí, ja, ja.
Però una vedella en doble,
en pesar 100 quilos?
100, eh?
Això és el que peso jo,
imagina't.
100 quilos,
tarda aproximadament
uns...
un mes i mig.
Una vedella.
Això és molt poc.
És molt poc.
Un humà,
per aconseguir el mateix,
estem fent proporcions, eh?
Quan és un nadó,
tarda aproximadament
de l'hora de 4-5 mesos.
Clar,
què vol dir això?
Vol dir que la llet
de les vaques
és molt més
forta
o molt més proteica
i que afavoreix, per tant,
el creixement
d'una manera més exagerada.
Sí.
D'acord?
Llavors, què passa?
Una altra cosa aquí a dir.
Els nanos,
quan neixen,
els humans,
quan naixem,
tenim un enzim
que desfà,
que desfà un sucre
de la llet.
Per poder digerir la llet
necessitem unes substàncies
dins el cos, d'acord?
Que hi ha molts nens
que no el tenen.
Que hi ha molts nens
que no el tenen,
sí, a vegades pot passar,
però el que és normal
és que en tinguin,
però que el fabriquin
quan neixen
i el deixin de fabricar
quan tenen dos anys.
Que sí.
Llavors, clar,
nosaltres insistim
en que els nanos
beguin llet.
O sigui,
com a aliment proteica
és interessant,
que el que estem plantejant
és potser
l'ús que en donem.
Perquè els adults
en seguim prenent
i els adults
potser no n'hauríem d'aprendre.
O l'hauríem d'aprendre
amb altres formes.
Què vol dir altres formes?
Vol dir
la llet en si està bé
si a algú
li ve el pensament
aquest de la calç
i tal,
perquè hem de
veure llet per la calç.
Millor que es begui
que es mengin iogurts.
Sí?
Perquè és aquella llet...
Ens és més fàcil de digerir?
No,
és que ja està digerida.
O sigui,
un iogurt
és llet que ja està
predigerida
per unes bactèries.
Ens és molt més fàcil.
Qui diu iogurt
diu el que es diu kèfir,
que també està de moda.
Perquè les llets
és igual,
si són pasteuritzades
o...
Bueno,
pasteuritzades
ho són totes,
però...
Sí.
Tenen diferents noms,
diferents processos,
com si haguessin passat
per diferents.
Sí,
l'auparització,
la pasteurització,
és una cosa de temperatures.
Però també això és un altre concepte.
Això és un gran invent
que vam trobar els humans
per conservar aliments.
Però quan ens reparem
amb el fet en si,
la pasteurització
consisteix en elevar
temperatures molt altes,
uns segons,
i després refredar-ho
també a cap uns segons.
El que es feia abans
amb la llet directament de vaca
que és bullir-la.
Llavors això no és gaire bo
tampoc per l'aliment,
perquè el desestructura,
en certa manera.
En certa manera.
Això és...
Estem sempre mirats avui,
amb el que estem dient.
A veure,
qui es posi les dues gotetes de llet
al cafè amb llet
no li passa res.
No li passa res.
I qui es vegi un got
doncs tampoc,
però la proposta,
i és la que t'anava a explicar
al final,
és una mica canviar.
No beures el got de rigor
cada dia...
Millor en comptes de llet
d'origen animal
podríem passar
a un altre tipus de beguda,
que són els liquats
vegetals.
Liquats d'havena,
liquats d'arròs,
liquats de soja,
que avui en dia
també estan molt de moda.
Quina és la llet vegetal,
perquè tu ho has deus haver provat,
que potser més s'assembla?
Perquè a vegades, clar,
el gust també és una cosa,
un factor important.
O no s'assemblen en res
i ens hi hem d'acostumar.
Mira,
una gran característica
que no s'assemblen
és que la digestió
la farem més fàcil.
No, no,
però a nivell de gust,
te dic jo.
I a nivell de gust...
Ho dic per si algú diu
va, que ho provaré,
doncs quina provem?
Jo m'aproparia...
Semblar-se,
semblar-se no.
és que sigui cremosa, no?
Aquella cremositat,
aquella grassa.
Llavors,
hi ha la llet de...
d'avena.
Sí.
La llet d'avena
que té un record,
en aquest sentit.
L'avena és un cereal,
i també té uns olis propis,
i doncs quan fan el liquat
doncs dona aquesta sensació grassa.
Llavors, la llet d'avena,
doncs jo em passaria en aquesta llet.
I la de soja,
que potser és la més popular?
La de soja i la d'arròs
són llets més aviat més dolces,
no són tan grasses.
La de soja és més grassa
que la de l'arròs.
La de l'arròs és més dolça.
Els que siguin molt llaminers,
doncs es poden passar
la llet d'arròs,
tastar-la.
Recorda molt a l'orxata,
recorda,
no és el mateix,
però és molt més sa,
en aquest sentit.
Per la digestió,
és molt més sa.
Després hi ha la llet,
ara que dius la llet d'orxata,
doncs llet d'omella,
aquells concentrats d'omella
que es barreja amb aigua.
També, també,
la fabriquen arreus.
L'almandrina, l'almandrina.
La sorpaganda,
els tarreus.
Doncs sí,
també és una opció.
Tot això, molt millor.
Però té un...
Algo que dir,
la llet d'omella,
el problema aquest no és un problema,
és que és una llet molt calòrica,
amb molt de sucre.
Llavors hem de vigilar una miqueta
la quantitat que en fem servir.
Perquè, escolta,
hem deixat una gran llet
que ha quedat apartada.
No és de gran consum,
però jo no sé què n'has de dir,
la llet de cabra.
Doncs...
Passaria el mateix que...
Us haig d'escollir,
mira, que et diria.
Millor la de cabra que la de vaca.
Quin problema hi ha avui
amb les llets, bàsicament,
i és el que ens ha de fer una mica plantejar-ho?
És les quantitats de llets que produïm.
Insisteixo,
la llet no és dolenta,
a pesar de tot això que us comento.
Vull dir, no és dolenta.
Però clar,
per fabricar les quantitats de llets que fabriquem,
no es fabriquen llets de qualitat.
Després, el bestiar,
doncs, bueno,
se li dona a vegades
medicaments,
per guarir-lo de malalties,
que en principi passen uns controls molt estrictes,
i que no hauria de ser preocupant,
però que, la veritat,
si s'ho podem estalviar,
doncs millor.
Perquè què?
Passa amb aquests medicaments,
que també passen a la llet.
En cert grau, passen.
I sobretot tenir al cap això que diu el Felip,
que no és un aliment tan estrictament necessari
com es pot pensar...
Amb aquesta forma.
...arribar de la...
En forma de líquid, eh?
De beure-la.
D'acord?
Insisteixo en un dels iogurts.
Si volem prendre llet
en forma d'iogurt i en kèfir,
és la millor manera de prendre llet.
Molt bé.
I és llet, recordo.
I al cos li costarà molt menys.
Les llets.
Una altra cosa, Núria.
Bé.
Va, que te la diguis.
Ja hem esgotat el capítol llet.
Digue'm, digue'm.
Sí, bueno, encara hi ha alguna altra cosa,
però ja te'ls farem l'altre dia.
Ja m'has de parlar de les vaques apadrinades.
Això t'anava a dir, però...
Ah, digue'm-ho si vols.
Bueno, va, vinga, va,
pels amants de la llet,
perquè aquí no es vulgui canviar
els licuats vegetals.
Si hi ha algú que li agrada molt la llet,
i precisament vol llets de qualitat,
és que no...
Em sap greu perquè no et puc concretar
l'empresa que s'hi dedica,
però segurament per internet
ho fàcilment no podeu trobar.
Hi ha una empresa catalana
que ofereix la possibilitat,
per un preu,
d'apadrinar una vaca.
És a dir, tu li poses el nom
que a tu et sembla.
Si tu, per exemple,
t'encapritxes i vols una vaca,
Núria, que es digui...
Felip?
La vaca a Tarragona Ràdio.
No, Felip, es digui.
Jo hauria de ser més...
Una vaca que es diguis Felip,
suposem,
que volguessis,
que et vingués de gust,
t'ho pagaries un tant,
la vaca a partir d'aquell moment
es diria Felip,
i tota la producció
que fes la vaca
te la midarien a tu.
Ja sigui en forma de llet,
en forma de iogurt...
I m'asseguren que
a aquella vaca
no li donaran antibiòtics
ni els productes.
Correcte, és una empresa que,
concretament, a més,
vigila el que és la manera
de cuidar les vaques,
el que mengen.
La medicació tendeixen més
cap a fer...
Fan servir la homeopatia
o fan servir infusions d'herbes.
Eviten una mica
tot el que pugui ser
en la farmacologia,
en la mesura que possible,
i els controls de sanitat
ho permetin,
clar, per suposat.
És una empresa catalana?
Sí.
Sí, però no et sé dir-ho,
i no els pots orientar
pel que fa el preu?
No, tampoc.
Bé, no pateixis.
Si ho trobes, ens ho dius,
i si no, jo crec que amb aquestes dades
qui vulgui...
Reconisseixo que això és una manera de...
També és una opció.
Els que els agradi la llet,
o no els que us agradi,
els que creieu que voleu seguir
amb la llet de vaca.
Molt bé.
Una altra beguda, Núria,
que aquesta l'he de dir.
Aquesta, encara que se'ns acabi el temps,
te l'he de dir.
Digue'm.
Que són les begudes...
Oh, i se'ns acaba molt al temps,
però diguem, home,
les begudes refrescants.
Aquestes les hem de vigilar molt.
D'acord?
Perquè avui en dia...
També, ja són begudes
que tenen un gran contingut en sucre,
el que dèiem abans,
l'addicció al sucre que té
la nostra societat, no?
I el problema no és el sucre, només.
A part del sucre,
és aquesta cosa tan agradable,
que a tu t'agrada tant,
que tu m'has dit només començar el programa
amb les aigües.
El gas.
Felip, el gas, deixem-ho aquí.
Comencem, si et sembla,
la setmana que ve,
per les begudes aquestes carbòniques.
Oh, ens hem de ser preocupats,
ara la gent amb el gas, eh?
Però la gent ja ho sap.
Això és Vox Populi, ja se sap.
Sí, però avui, la setmana que ve,
explicarem una mica
què passa amb el gas.
I encara veurem què és pitjor
del que es pensàvem.
Encara després ens ho pensem dos cops,
abans d'obrir una llauna.
Bé, Felip Gaudet,
gràcies i fins la setmana que ve.
Gràcies a tu.