Title:

Josep Ixart i el paper de la crítica literària

## La figura de Josep Ixart i la seva influència En aquesta conversa, Jordi Tiñena destaca la figura de **Josep Ixart** com la personalitat més important de la *crítica literària catalana* de finals del segle XIX. Nascut a Tarragona el 1852, Ixart va ser un pilar fonamental per a la consolidació del realisme i el naturalisme a Catalunya. * **Mentor de Narcís Oller**: Ixart va exercir una tutela estilística decisiva sobre el seu cosí, el novel·lista *Narcís Oller*. Sense la seva guia cap al realisme europeu, obres com *La febre d'or* segurament no haurien existit. * **Professionalització de la crítica**: Va ser el primer a abordar el fenomen literari de manera professional durant la *Renaixença*, en un context on la literatura culta encara s'estava recuperant. * **Influència estatal**: La seva autoritat no es limitava a l'àmbit català; va mantenir relacions intel·lectuals amb figures com *Leopoldo Alas 'Clarín'* i va dirigir institucions de pes com la *Biblioteca de Arte y Letras*. ## L'estat de la crítica actual vs. la vuitcentista Tiñena reflexiona sobre les diferències entre la crítica de l'època d'Ixart i la contemporània, assenyalant certes mancances en l'actualitat: 1. **Manca de referents**: Es troba a faltar el paper del crític com a "far" o guia que orienta els escriptors cap a les noves tendències mundials. 2. **Professionalitat i temps**: Actualment, la precarietat fa que molts crítics llegeixin "en diagonal", cometent errors que demostren una manca d'atenció profunda a l'obra. 3. **Els extrems inútils**: El col·laborador critica tan els qui ho "trinxen" tot sistemàticament com els qui són excessivament benèvols i només "pengen medalles". > "La crítica que serveix és aquella que diu la veritat amb tot el respecte del món, capaç de valorar el treball però assenyalar les mancances." ## La relació entre l'escriptor i el crític Finalment, es discuteix com reben els autors les valoracions de la seva obra. Tot i que hi ha un component emocional inevitable, l'escriptor madur agraeix l'honestedat intel·lectual. El pitjor escenari per a una novel·la no és una mala crítica, sinó la **indiferència** o el fet de passar desapercebuda per als suplements literaris.

['Josep Ixart', 'Narcís Oller', 'crítica literària', 'Renaixença', 'realisme', 'literatura catalana', 'Tarragona', 'història de la literatura']