Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts,
aquesta sintonia ja ens introdueixen ràpidament en el temps
que dediquem a parlar de pràctiques relacionades amb la muntanya,
la natura, l'aventura i l'excursionisme.
Un espai que fem amb Pep Calvet de Niltra.
Bé, Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut al Pep de tant en tant sovint.
Millor dit, i ens agrada que així ho faci,
ens porta algun que altre convidat,
avasat i amb molta experiència dins d'aquestes pràctiques.
Avui ens acompanya el Javi Saball.
Bon dia, Javi.
Bon dia.
Benvingut, abans ho comentem al Pep.
Bé, però el Javi, què fa?
El Javi fa tot el que tingui a veure amb la muntanya.
En particular, diguem-ne,
decantes més per la bicicleta o en general
tot el que tingui a veure amb la natura i la muntanya en particular?
Sí, sí.
A veure, m'agrada molt més la bicicleta,
però evidentment tot el que estigui relacionat amb la muntanya
sigui fer senderisme, fer curses de muntanya,
fer duelons, fer rides, fer curses d'orientació,
tot el que tingui a veure.
però m'agrada més la bicicleta.
Aquest senyor segur que ha fet el Transaventure, eh?
Sí.
Perquè a més ha parlat de totes les pràctiques que fer igual al Transaventure.
I més d'un any.
Per això.
I és un dels que li agradaria que hi haguessin més events així a Tarragona, no?
Per no tindre que les plaças, perquè a vegades el problema és el temps, no?
Que per preparar, no ho sé, ara que estàvem parlant, no?
Que hi ha una oferta molt àmplia.
Amb una oferta molt àmplia, llavors, millor t'has de desplaçar,
tens que anar cap a Puigcerdà, tens que anar cap a Girona,
tot això, doncs aquí a propet, doncs cada vegada m'han sortit més, no?
Ho has notat molt, no?
Que l'oferta que hi ha de proves, de convocatòries,
cada cop amb més participació de gent ha augmentat moltíssim la pràctica.
Sí, sí, sí, és exagerat.
És exagerat veure...
A veure, el que sí que puc dir és que amb el tema dels raids,
aquí a Tarragona podem dir que tenim sort,
perquè aquest any, a part de la Copa Catalana,
hi ha l'Open Rides, que són raids d'un dia,
que aquí a Tarragona ja s'ha fet a l'Hospitalet,
s'ha fet un, s'ha fet...
Ara al juny hi ha un altre amb un roig,
al setembre en torna a haver un altre aquí a Vilaseca,
a part del Transaventur, vull dir que tenim sort,
perquè el tema dels raids, que està proliferant molt,
en tenim uns quants, podem estar contents, no?
Dins del que és la zona de Catalunya,
hi ha llocs, comarques,
on hi ha moltíssimes més convocatòries d'aquest tipus que d'altres?
Bé, hi ha més tradició, potser perquè tenen allí l'entorn...
La pròpia geografia ho determina, no?
Sí, la geografia ho determina més, no?
Aquí jo crec que si el riu Francolí baixés,
com a vegades s'enfada i baixa a tope,
tindríem molta més diversitat, no?
No, no, però Déu-n'hi-do que...
Fes ràfting aquí.
Fes ràfting aquí.
Un dia n'explicaré una del Francolí,
tot ple d'aigua i baixant un parell de persones per la nit.
Un dia ho explicarem, ja ho veurem ja això, eh?
Molt bé.
Doncs bé, anem així una miqueta per damunt,
perquè com vam prometre que parlaríem de pedals de foc.
Pedals de foc, sí.
L'altre dia esmentaves aquesta prova
i el Javi l'ha fet per lliure, podríem dir,
com els exàmens, un examen oficial o per lliure.
Ell ha fet els pedals de foc per lliure
i ens pot explicar perfectament aviam com és aquesta...
Avui, cada vegada hi ha més, no?
T'entres a internet i t'ho indica tot i això,
però també t'agrada anar per lliure,
no que t'afagin l'aventura.
O aquella data no et va bé i dius,
calla, jo ho vull fer i ja ho faré pel meu compte.
Perfecte.
O sigui, el Carlos de foc, doncs,
comença, per dir-ho d'alguna manera,
a l'11 de juny, més o menys,
donen aquestes dades, fins...
No sé si és...
Octubre.
Octubre.
Podríem explicar què és, primer que tot?
T'ho dir, perquè a vegades donem les coses percebudes.
No, a veure, ara, ell, com fos a dir, Carlos de foc...
Ai, perdó.
Perquè tot això comença, però, amb la Carlos de foc.
Perquè estàs caminant.
Aquestes caminant són 55 quilòmetres
i fas tots els refugis que hi ha al rededor.
I has d'anar assagejant per allò que passa.
Sí, sí.
Si ho fas a través de l'empresa Carlos de foc,
ells et donen una espècie de forfet
i llavors has d'anar passant per tots els refugis,
tens uns horaris marcats,
perquè has de tenir en compte que els refugis els tanquen en una hora,
però ells no et posen ni un mínim ni un màxim.
O sigui, tu tens un dia o dos o tres o quatre
els que vulguis per fer això.
Això va tenir molt d'èxit
i a algú se li va ocórrer,
de fet era normal que a algú se li ocorregués,
que això es podia fer amb bicicleta,
el que passa que, clar, no són 55 quilòmetres,
són 220,
i passa, fa tot el que és el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici,
fa tot el que són les rodalies.
Són 220 quilòmetres de muntanya, sí.
Muntanya, muntanya.
De muntanya, muntanya, sí.
Sí, de fet, clar, són més quilòmetres perquè, clar, necessites pistes
i, bueno, vas agafant les pistes que hi ha a les rodalies, no?
Per fer carros de foc caminant, doncs, bueno, agafes els GRs
i més o menys acabes a través.
En bici ja costa anar per les pistes,
que ara ens parlarà el Javi,
doncs imagina't si haguéssim bicicleta al coll.
I també l'has de fer en un termini de temps
i també has de fer unes comprovacions.
Si es fa de forma oficial, com sigui?
Sí, si es fa de forma oficial és el mateix,
és la mateixa empresa,
passa que pots entrar a través d'internet a carrosdefoc.com
o a través de pedalsdefoc.com.
Aquí ells tenen tota la informació,
tot el que necessites, un telèfon d'informació,
per fer reserves.
O sigui, ells d'alguna manera et poden muntar
tota la pedalar, tota l'excursió,
o evidentment tu pots aprofitar com vam fer nosaltres,
que uns amics l'havien fet i ens van donar el rotòmetre
que ells havien fet.
Amb el rotòmetre nosaltres llavors els mapes
també ens vam fer una mica el nostre
i ho vam fer la nostra.
A veure, comença el túnel de Viella.
Tu surts de Cambrils.
Tu surts de Cambrils.
Agafes el cotxe.
Agafes el cotxe, dos amics.
I te'n vas cap a...
Sí, carregues les bicicletes
i et plantes a Viella,
on en el nostre cas nosaltres vam deixar el cotxe
ja a la sortida.
El refugi...
Comença el refugi de Conangles,
nosaltres vam dormir al costat
en un altre refugi que hi havia,
però la qüestió és que era sortir
de la boca a sud del túnel de Viella.
En quina època de l'any ho vau fer?
Nosaltres ho vam fer a l'octubre.
A l'octubre.
I amb quin equip vau anar?
Vam anar a tres amics.
Però d'equip, material...
Material, l'úmínim.
Sí, pel que vas amb bici...
L'úmínim és la bicicleta...
És que és l'octubre,
que és una època...
Sí.
A veure, nosaltres vam agafar
les bicicletes i l'úmínim.
O sigui que és el casco,
la bicicleta,
un frontal,
per si se't fa de nit,
una motxilla,
amb l'úmínim per abrigar-te,
perquè les primeres hores,
evidentment, a l'octubre
fa molt de fred,
però amb l'úmínim,
i un parell de mudes de ciclisme.
Porta mapes
i el roadbook
que nosaltres vam aprofitar,
que teníem
aquests altres amics
que ja havíem fet fer
un parell de mesos,
i entre els mapes
que nosaltres portàvem
de les comarques d'allí
i el roadbook
que dóna l'empresa,
doncs,
ho vam anar fent
a la nostra manera.
Quina austeritat, eh?
Jo aquestes coses
no les podria fer mai,
però no sé,
fer maletes,
poso tot.
Sí,
però per això
hi ha aquesta empresa.
No,
és que aviam,
fent broma,
però sembla una bajanada,
però a vegades realment,
sí que,
si tu estàs acostumat
a fer la muntanya,
però tens tendència
a vegades a carregar un material
i a equivocar-te
i no carregar un altre.
Sí,
però això potser,
si la primera vegada
carregues massa,
no et preocupis,
que la segona,
potser et passaràs a menys,
faràs a l'altre costat,
però amb dos vegades
que ho facis,
ja n'hi ha prou.
De totes maneres,
a veure,
l'interessant d'això
és que aquesta gent
pot preparar
una sortida
per uns quants amics
i l'únic que tu necessites
és una mínima condició física.
Vull dir,
si tu ets capaç
de fer 40 o 50 quilòmetres
amb bicicleta diaris,
vull dir,
que ja tens una condició física,
doncs ja pots fer això
potser en 4, 5, 6 dies
i ells se n'encarreguen de tot,
s'encarreguen inclús
de portar-te l'equipatge
d'un lloc a l'altre
on tu aniràs fent les parades.
Tu és agafar la bici
i oblidar-te.
Tu pots plantar viella
en un hotel,
fer nit,
al matí ells amb unes furgonetes
et pugen fins a la sortida,
tu fas la sortida,
avui dormirem
a les esglésies.
Ells amb furgoneta
et porten tot l'equipatge
a les esglésies.
I la gent que feu tanta activitat
d'aquest tipus,
us agrada tan organitzat
o us agrada més anar a llibre?
No, no.
Una mica d'executiu,
del cap de setmana
avui fer una mica de cosa
amb tots els respectes,
però trobo que li treus
també un cert encant, no?
Sí,
li buss tot l'aventura,
com tot.
El que passa és que,
clar, hi ha gent per tot.
Sí, si no tens prou temps
per organitzar-ho tu,
clar, també sé.
No tens temps per organitzar-te
o potser la condició física
no és la mateixa
i no és el mateix
anar amb bicicleta
amb dos bidonets
amb aigua
que portar darrere
una motxilla carregada
o les alforges,
o el que sigui, no?
Clar,
o tots...
Sempre se comença
d'alguna vegada, no?
D'alguna manera.
Llavors, clar,
potser no tens tu
la seguretat
de dir
seré capaç de fer-ho
o què em passarà
si punxo l'hi dalt
com ho arreglo, no?
O sigui,
són coses que
ho has de tindre en compte
que va ser de fer-ho.
Per això aquí...
Molt bé.
Havíem quedat
que havíeu dormit,
havíeu pujat allà,
havíeu dormit al refugi
i és quan comença ja
l'endemà
l'aventura
dels pedals de foc.
L'aventura,
molt de fred
perquè l'octubre...
És el que et deia abans,
que és un mes...
Sí,
a més de mil metres
ja comença a fer molt de fred
però, bueno,
el que dèiem,
portàvem lo mínim,
lo suficient
per abrigar-te
les primeres hores
perquè també val a dir
que vam tenir molta sort
perquè vam agafar
un cap de setmana
d'un temps increïble
d'aquells...
d'allò que somies
abans de fer-ho, no?
Sí, d'abans de trobar-ho, no?
Sobretot que ens faci bo, no?
I sí,
vam tenir molta sort.
La primera etapa
és dura,
a veure,
totes són dures
però la primera potser
com que comences baixant
perquè ja comences
de baixada
que vas cap a Vilaller...
Són uns 36 quilòmetres
pel que veig aquí,
no?
Apuntat,
més o menys?
Més o menys,
sí.
Això és el que deia abans,
depèn dels quilòmetres,
o sigui dels dies
que tu vulguis invertir
en fer...
Sí, perquè pots tirar
més o menys.
Sí, nosaltres ho vam fer
en tres dies
i la primera etapa
eren 79 quilòmetres.
Clar, ja són quilòmetres.
Puges,
potser un dels colls
més durs que hi ha
el primer dia
que és el coll de Serreres
que són quatre quilòmetres
però...
Que no s'acaben mai.
No s'acaben mai
amb un 9% de desnivell,
si Déu-n'hi-do.
I al mateix dia
també el coll
de Peranera
que aquest és més llarg
i Déu-n'hi-do
també l'ho du que és.
O sigui, és una mica més suau
però és més llarg.
O sigui,
el cap i la fi
és el mateix, no?
O sigui,
la despesa física
és terrible.
Què et vas trobant
per aquesta ruta?
Perquè clar,
jo a vegades penso
que quan feu aquestes rutes
que requereixen
un esforç important,
l'esforç requereix
una capacitat
de concentració
també perquè has d'anar
mesurant les teves forces,
la teva capacitat,
has d'anar administrant
la teva energia,
això requereix
la concentració.
Vas mirant
cap endavant,
cap endavant,
no sé,
clar,
jo és que penso
no crec que t'aturis
a mirar el paisatge.
Què va passant
mentre va evolucionant?
Nosaltres precisament
anàvem
precisament anàvem
tres amics
que ens coneixen molt,
que som companys de feina
i que més o menys
portem un ritme
bastant semblant
i nosaltres
potser ho haguéssim
pogut fer en dos dies,
però precisament
volíem anar a fer-ho en tres,
ho volíem fer en quatre,
de fet,
precisament per disfrutar
de la muntanya,
per disfrutar del paisatge
perquè sí que pots disfrutar-lo.
No pots disfrutar-lo
quan vas a fer-ho això,
amb una versió non-stop,
no?
24 hores...
Que et toca això,
concentració.
Sí, clar, però aquí és igual
estar al Parc Nacional
d'Aigües Tortes
que està a la carretera
340,
m'entens?
si vas només a pedalar.
No, però nosaltres
vam voler a disfrutar,
precisament,
i bé,
ens ho vam prendre
amb certa calma,
tenint en compte
que teníem un horari
perquè havíem de complir
l'horari per arribar de dia,
però vam disfrutar molt.
A més a més,
un dels que venia
havia estat treballant
a la Vall d'Aran
un temps,
havia fet l'Emili allí,
coneixia molt la zona,
ja havia fet
molts trossos de la ruta,
i ens anava explicant.
Va ser una cosa
que dius,
bueno, sí, és dur,
però anem a disfrutar-ho
i anem a gaudir
de la muntanya.
Portava el guia enganxat.
Una zona molt transitada
en aquest sentit,
d'altres esportistes,
d'altres excursionistes?
No gens.
En 3 dies
ens vam creuar
amb un ciclista.
A veure...
Fixa't,
el Jesús al desert
s'hi va trobar més gent?
És curiós.
Ens vam creuar
amb un ciclista
que estava fent
la transpirenaica
que va ser el segon dia
i ens el va trobar
el segon dia
que ens el vam creuar.
Anava sol.
Ell anava sol.
Fent la transpirenaica.
Fent la transpirenaica
que això sí que ha de ser dur.
I sol, a més a més.
I sol, a més a més.
Això sí que realment
ha de ser dur.
Que, per cert,
un dels que venia,
el Carles Roca,
l'ha fet
i l'ha fet sol.
De què estem parlant
si parlem de la transpirenaica?
Ho dic,
pels oients
donant-los una pista.
Doncs estem parlant
d'anar
de la costa de Girona
fins a...
La costa basca.
Fins a la costa basca
quinze dies pedalant.
Veus que bé.
I passant a un nivell
sempre de 2.000,
2.200 metres.
Sí, doncs certament
Javi tens raó.
Això sí que ha de ser dur.
Sí, per això
que ell ja havia fet
una cosa així.
De fet, n'ha fet més.
No el vau fer una reverència
quan va passar pel...
Home, aquell...
Déu-n'hi-do també.
Déu-n'hi-do.
Jo realment vaig pensar
Déu-n'hi-do
fer això tot sol.
Déu-n'hi-do.
Aviam,
no és prudent
cadascú que faci el que vulgui
però no és prudent
per molta experiència que tingui.
Si més, no és el que aquí
jo he sentit
sempre en els programes.
Sí, no, no és prudent.
El que passa que a vegades
és que no tens altres remei.
És com
quan surts a entrenar
amb bicicleta.
A veure,
a mi la dona sempre em diu
per què vas tot sol a entrenar?
És que
hi ha dies
que no pots quedar amb ningú
i que tu has d'entrenar
o et ve de gust
anar amb bicicleta
i has d'anar.
Ja vas amb més de compte,
ja no baixes els descensos,
ja no els fas com els faries
o el millor,
però em refereixo que...
Abans de continuar la ruta,
Javier,
ara que has dit
quan surts a entrenar,
generalment
quan participeu
en aquestes proves
i no de forma excepcional
perquè abans ja ens ho deies,
ara deixarem uns minutets
per l'agenda també.
Clar,
tu tens en el calendari
prevista una prova,
entrenes amb una certa assiduïtat
o ja normalment
tu tens una rutina
marcada tot l'any
i entrenes constantment,
independentment
que tinguis
a pocs dies vista
una sortida important.
No,
jo normalment
entreno sempre.
Diàriament?
sempre que pots.
Sempre que puc,
diàriament,
però sempre a un nivell
de mantenir la forma.
De manteniment.
Sí.
Què podries fer diàriament
per terme mig?
Per terme mig,
doncs mira,
puc anar com ahir
a la piscina
i estar a tres quarts d'hora
i dir
avui ja en tinc prou
que estic cansat
o demà
que he quedat amb un amic
per anar en bicicleta
i aniré
tres o quatre hores
en bicicleta.
A veure,
no et puc donar una mica...
Estiques diferents coses
per mantenir-te en forma.
No és allò de dir
sempre cada dia
surto amb la bici
no un dia anedo,
un altre dia a bici,
un altre dia vaig a córrer.
No,
perquè com que la majoria
de proves d'aquestes,
doncs clar,
per exemple,
els raids,
que has de fer
patins en línia,
bicicleta,
córrer,
potser nedar,
fer ràpel,
fer...
Clar,
són activitats diferents
que has d'anar a combinar.
Per això és important
combinar diferents esports.
Sí,
a veure,
a més a més
que és molt difícil
entrenar...
A veure,
la qüestió
és tenir fondo
i anar fent.
Vinga,
doncs anar fent,
vau fer la primera etapa
fins a l'abadia,
potser?
Fins les esglésies.
Fins les esglésies.
Allí vam dormir
en una era restaurada,
a Casa Batlle,
que és preciós,
ens van donar
de menjar molt bé
perquè ells ja saben
que vas a fer allò
i evidentment
et posen el menjar
que segurament
el que vam sopar
nosaltres aquell dia
haguéssim sopat
sis o set persones.
Amb el desgast d'energia
que vau fer
durant el dia,
Déu-n'hi-do.
I el dia següent,
que és l'etapa reina,
és la més bonica,
és la més llarga
i és la més tot,
que sortim
de les esglésies
i arriba fins a Son del Pi.
Que puges
al coll del Triador,
puges a la part més alta
de la ruta,
que són
2.140 metres,
em sembla que eren,
i d'allí fins a Son del Pi,
passant per diversos llocs,
per pistes d'esquí,
que evidentment
veies els remuntadors,
passaves per les pistes,
et feia gràcia
perquè pensaves,
mira,
potser aquí,
d'aquí 3 mesos
estarem esquiant.
estem parlant
que passen
per la zona
d'espot.
Aquest dia,
des del Logo,
és el més bonic
de la ruta,
el que més disfrutes
per les vistes,
perquè si agafes un bon dia
pots veure inclús
l'aneto,
la pica d'estats.
Aviam,
aquest tipus de mirada
al paisatge
no la fas
si vas en cotxe,
per molt que t'aturis
a algun lloc.
Aquest tipus de mirada
al paisatge
i al territori
es fa així,
a peu,
són maneres
de conèixer.
A nosaltres,
a més a més,
ens vam permetre el luxe
de parar
i aquí fem una foto.
Realment vam disfrutar
de les 3 jornades
de bicicleta.
Si ho haguéssiu fet
de forma oficial,
diguem-ne,
amb aquella cosa
més competitiva,
potser haguéssiu anat
d'una altra manera,
no?
No aquest remaleso turístic
que us anava
de tant en tant.
No, clar,
no aprecies
el paisatge igual.
No,
perquè t'esperen
els punts
que ja t'han donat ells,
ja t'esperen
o per dinar
o bé per anar a dormir.
Llavors,
doncs,
vas una miqueta
per lleure
que, bueno,
de fet,
així és l'aventura,
no?
Tu mateix t'ho pots permetre
i inclús,
com després parlava ell,
que de la ruta
la poden variar
una miqueta
perquè, bueno,
això,
estàs passant
pel Punt Parc Nacional
i llavors
hi ha la seva...
els seus permisos
i tot això,
llavors,
hi ha limitacions
i lògicament
hi ha un part d'aquí.
Sí, sí, sí.
De fet,
nosaltres,
parlant de limitacions,
el tercer dia,
que ja és l'últim dia,
al sortir de Son del Pi,
has de pujar
a un refugi,
el refugi del Jardà,
que és la zona
preciosa,
però que nosaltres
vam decidir
no fer-la,
aquell tros,
que eren
7 o 8 quilòmetres,
em sembla que era,
vam decidir no fer-lo
perquè no es podia
fer en bicicleta.
precisament
perquè ja entraves
a Parc Nacional
i havies d'anar caminant.
Hi havies d'anar caminant,
no podies...
I mira,
de pujada
quasi que t'és igual
fer un senderó
caminant,
però de baixada
a veure aquells senderons,
aquelles trialeres
i no poguer-les fer
amb la bicicleta,
doncs la veritat,
vam pensar,
mira,
aquí ja vindrem un altre dia
a fer una excursió
de senderisme
i a disfrutar
i com que no tindrem
la bicicleta
no tindrem la temptació.
Exacte,
i vam tallar,
vam fer aquell tros
que eren
7 o 8 quilòmetres menys
que ja els vam fer
després de més a més
i llavors
ja vam pujar cap a...
ja vam continuar
ja una altra vegada
per entrar
a la Vall d'Aran.
I ja acabàveu aquí
el que era
la ruta.
Sí,
que s'entra
per la part
de Montgarri
que és una zona
molt bonica.
Montgarri,
estem parlant
per les pistes,
per darrere
de les pistes
de Baqueira.
Sí,
just,
bé,
de fet passes
pel Pla de Beret
i d'allí
doncs hi ha
Anbaixada
que és la que s'agraeix.
Sí,
quan arribes
al Pla de Beret
ja és tot descens
cap a baix,
passes per Bejergue,
Perunyà,
per Casaril,
per tots els pobles
que van fins a Baix de Viella.
Cap incidència,
cap problema?
No,
una punxada.
Una punxada...
És el mínim
que et pot passar
una cosa així,
no?
Sí,
una punxada
que va ser el primer dia
quan potser feia
tres quarts d'hora
que pedalàvem
i res més.
La veritat és que
vam tenir molta sort
amb això,
vam tenir sort
amb el temps,
vam tenir sort
que ens vam trobar bé,
vull dir,
va anar tot molt bé.
Per tant,
la recomanes
i molt,
no?
Molt,
moltíssim.
I com la recomanes?
Així amb l'angoixa aquesta
de fer el temps i tal
o una mica més
com la vau fer vosaltres?
Jo la recomano
que la gent,
tant si la vol fer
pel seu compte,
com si vol anar
a través de l'empresa,
que li muntin tot,
que li facin la reserva,
que li portin les motxilles
d'una manera o d'altra,
jo aconsello
que ho facin
en tres dies
com a mínim.
De fet,
ells el mínim
que aconsellen
a la pàgina web
són tres dies.
Tres dies,
que és el que vau fer vosaltres.
Segons ells,
tres dies era el mínim
i era per experts.
Clar,
ara posen
el non-stop
que...
Quan ha de fer...
Bueno,
que és per...
Però que és a 24 hores?
Sí.
Sí.
Que són 220 quilòmetres?
Sí.
24 hores
amb aquests desnivells?
Es pot fer,
es pot fer perquè,
de fet,
nosaltres,
si sumes les hores
dels dies,
dels tres dies...
Clar,
perquè què fèieu diàriament?
Vuit hores?
Jornada laboral,
pràcticament.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Es anar vuit hores...
Clar,
però aquí estàs descansant.
No, no,
aquí hi ha un nivell
ja una mica
ratllant el masoquisme,
eh?
24 hores, això.
Què vols?
Què passa?
Que ho teniu al pensament,
Javi,
d'intentar-ho o què?
Home,
tens al pensament
moltes coses d'aquestes
que n'hi ha unes quantes
de fer així baixanades,
com l'Airon Terra,
que en parlarà,
segurament.
Però de moment no.
De moment hi ha
moltes altres coses per fer.
Ja, ja.
De quina vols parlar,
Pep?
Perquè ara,
cinc minuts,
he de fer l'agenda i tot.
Sí,
perquè aquest cap de setmana,
bueno,
tenim coses així
més properes i tal,
però la que volia parlar
era una miqueta
de l'Airon Terra,
la quarta Airon Terra
que es fa a Ribarroja.
Com diu ell,
tenia ganes també
la té prevista per fer.
És el dia 3 i 4 de juny,
ho dic,
hi ha uns 15 dies
d'entelació
per si la gent
se vol preparar.
Són 180 quilòmetres
en bici de muntanya,
són 3 i mig quilòmetres
nedants,
3 butxents,
3 butxents,
i després corrent,
doncs també...
Marató.
Una marató,
són 42 quilòmetres.
Que la faràs?
Aquest any no,
aquest any segur que no.
És que clar...
A més a més,
sí que m'ha agradat fer-la,
de fet ja havia parlat
amb una companya...
Però aquesta sí que
s'ha d'entrenar,
s'ha de preparar molt, eh?
Sí, aquesta s'ha de preparar.
El que passa és que reconec
que el que em tira enrere
és el Nadal Riu,
i reconec que és una cosa
que...
No, no,
si no s'està acostumat
no és...
Que no em fa molta gràcia,
la veritat és que
inclús puc dir que em fa por.
No, no,
Nadal Rius
no ets el primer
ni de bon tros, eh?
imposa molt de respecte
si no estàs acostumat,
és cert.
Bé, doncs aquesta ja en parlarem.
Ens ha tallat la respiració
quan es fem...
No sé quan,
Nadal,
i tira,
i tira...
És que em fa gràcia
perquè sempre...
Hi ha un silenci
quan...
Donem una suau...
Quan dona les dades
de les proves
hi ha un silenci
aquí a l'estudi.
Sí,
donem suau una miqueta
quan fem algun senderó
que poden fer el cap de setmana.
Jo vull que em preparis
una excursioneta
a Llorito o a l'Oliva
per la propera setmana,
però et poso deures, eh?
Però estem ja cansats
només de pensar-hi
que hauríem de fer aquestes coses.
En volem una miqueta
a la via romana
ara que estem dintre
de les urmales
i ja les farem.
Perfecte.
Doncs bé,
llavors posats
la primera edició
de les proves
que ens agrada
sempre dir-les,
hi ha la primera dueló
que fan a...
Dueló de muntanya.
A Vilanova.
I a la Jelta.
Que és aquest cap de setmana
deies abans,
ja ho veia?
Sí, sí.
I després hi ha
la primera trobada
que teies pel dia 28,
o sigui,
final de mes.
La primera trobada
en BTT
de Caballera
que és a Sant Joan
de les Abadeses
que en parlarem
perquè és una zona
molt bonica
que a mi particularment
m'encanta.
I també esmentava abans
la de Capafons, no?
Sí, la de Capafons.
Aquest diumenge.
Aquest diumenge
ja no ho diem massa
perquè aquest diumenge
la gent que ja
la sap ja i va
i està...
Sí, perquè aquesta és coneguda.
Sí, molt coneguda
i molt bonica.
La faràs.
La vaig fer l'any passat.
La vas fer l'any passat.
Aquest any toca
Castellonàstic.
Ah, clar, és veritat.
No aniràs amb bicicleta
a Castelló?
No.
No.
Aniràs amb cotxe?
Aniràs amb cotxe.
Això saps repartir, eh?
Aquesta aventura.
Mira quina cara et posa.
Se'ls hi veu de seguida.
Se'ls hi veu
d'una hora lluny,
aquests nastiqueros.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs escolta,
són paraules majors.
Aquest cap de setmana
deixem la bicicleta
per la pilota.
Però què?
Estàs preparant alguna sortida
ara que ara a l'estiu?
Potser fa massa calor, no?
No, estem preparant precisament
la Carros de Foc.
Ah, caminant.
Per fer caminant, sí.
Molt bé.
Doncs escolta, Javi,
esperem que vinguis un altre dia.
Sempre que el temps tot
ho permeti,
el Javi Saball,
un dels fideus
del Transaventura,
ens ha agradat dir-ho
perquè aquesta és molt nostra,
aquesta prova.
Moltíssimes gràcies
i que continuïs gaudint
de la natura.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Pep, ens trobem
la propera setmana.
Molt bé.
Si no hi ha novetat,
doncs fins divendres.
A la propera setmana estem aquí.
Adéu-siau.
Molt bé, adéu-siau.