La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Intentem crear un cert ambient de relax en aquest recop psicològic
perquè, de fet, continuem parlant d'ansietat
i per parlar d'ansietat res millor que estar tranquil.
Com a mínim.
Aviam, fem una mica de distanció del tema
perquè és un tema prou important, prou greu,
que afecta moltes persones en les diferents formes.
La Sònia ja ens explicava la setmana passada
què era l'ansietat, com es manifestava.
aquell punt d'ansietat que és necessari
perquè no deixa de ser una alarma,
no deixa de ser una defensa
que tenim davant de determinades situacions de la nostra vida.
L'ansietat, com ens explicava la Sònia,
ben administrada, ben treballada,
és necessària, és saludable i forma part de nosaltres mateixos.
Però quan l'ansietat agafa i es posa per uns camins
que no han de ser, és quan realment comença a ser patològica
i és quan parlem de problemes que ens provoca aquesta ansietat, no, Sònia?
Sí, quan ens afecta, de fet, a la vida quotidiana, no,
dèiem la setmana passada, és quan interfereix en la nostra vida habitual,
és quan l'ansietat comença a ser patològica.
Perquè sempre que pensem en ansietat
ho veiem com a una cosa negativa
i la setmana passada dèiem, no és negatiu en si mateix,
només, perquè fins i tot a vegades és molt útil,
només que hi ha certes situacions d'angoixa
que es perpetuen, no, o sigui que...
I llavors que es cronifiquen i llavors aquí sí que entraríem
en tot el tema dels trastors, els diferents trastors d'ansietat
que, doncs, la setmana passada vam anomenar només,
que ja no ens donava temps, no,
de dir, vam anomenar els diferents trastors
i ja vam dir que...
Sí, perquè...
...el que havíem de comentar.
Tots tenen un nom estant tipificats
i molt acotat al que són els seus símptomes
i els seus efectes.
La crisi de pànic.
Sí, la crisi de pànic, l'atac de pànic o crisi de pànic.
Sí, bueno, és que es coneix com crisi d'ansietat, atac de pànic.
No, no, és que va tenir un atac de pànic, no?
Sí, és molt.
Doncs, a veure, de fet,
aquesta és una de les més habituals en aquest moment.
És quan hi ha un episodi d'ansietat molt fort,
amb molt de malestar, però amb un malestar molt intens, no?
És aquella persona que apareix de forma molt de sobte
un episodi d'ansietat
i que en uns 10 minuts com a màxim
aconsegueix tot el seu potencial, diguem, no?
Hi ha tota una sèrie de símptomes
que es donen en aquesta situació,
que són les taquicàrdies,
els marejos, les tremolors,
les pèrdues de...
o sigui, la sensació que t'ofegues, diguem,
que et falta aire per respirar,
la suor,
moltes vegades el formigueig a les extremitats,
perquè en aquell moment el que estem fent
és que la sang va cap a tots els òrgans interns,
que això ho comentàvem la setmana passada, no?
Marejos, en general,
de perdre una miqueta
l'equilibri, no?
Aquesta sensació de perdre l'equilibri.
Inclús,
arriba un punt que aquestes persones
tenen por a que els passi
alguna cosa molt dolenta,
a tenir alguna malaltia,
fins i tot por a morir.
En aquell moment?
Sí, sí, són episodis
com a màxim de 10 minuts
en el qual la persona realment
ho passa fatal.
Hi ha una simptomatologia física,
però també, diguem-ne,
que emocionalment estàs al límit.
Al límit, sí.
Bé, de fet,
tota aquesta simptomatologia física
produeix que a nivell emocional
la persona cregui
que li està passant alguna malaltia
molt greu
o que s'està morint,
de veritat, no?
És a dir, perquè, clar,
el tema que el cor et bategui molt fort,
no puguis respirar,
perdis el coneixement
i, a més,
tingui tota una sèrie de sensacions
durant tot el cos,
fa que realment
doncs la persona pensi
hòstia, m'està passant alguna cosa,
m'estic morint, no?
És una de les coses
que solen pensar
moltes d'aquestes persones,
però és una qüestió
d'uns 10 minuts.
Però et passa perquè sí
o ho veus
en una sèrie d'estímuls exteriors?
A veure,
com explicàvem la setmana passada
amb el tema de l'ansietat,
bueno,
tenim una situació externa,
però que nosaltres
valorem
o percebem
d'una manera molt negativa.
i a partir d'aquí
és quan,
clar,
l'ansietat és,
nosaltres percebem
aquesta situació externa
com a molt negativa,
això fa
que augmenten,
fem tota aquesta sèrie
de sensacions,
de símptomes,
no?
Perquè el cos
es prepara
per la lluita,
és a dir,
quan,
la setmana passada
dèiem,
l'ansietat
el que fa
és preparar el cos
per atacar,
per fugir,
o per fugir
o evitar una situació,
per tant,
clar,
a la que nosaltres percebem
un perill
que no té per què ser
un perill real,
que aquí és el tema,
és a dir,
sinó que nosaltres
davant d'una situació
hem fet una valoració
negativa
d'aquella situació,
potser no és perillosa
en si mateixa,
no és res tan negatiu,
però jo la visco
com si fos molt negativa.
A partir d'aquí,
el meu cos reacciona
i llavors hem sortit
tota aquesta sintomatologia.
Tota aquesta sintomatologia
em fa posar
encara més neguitós
perquè penso que tinc
alguna cosa dolenta.
I es va creixent,
es va multiplicant
aquesta sensació,
però una cosa,
Sònia,
els atacs de pànic
et pot donar una a la vida
i mai més
o es cronifiquen
d'alguna manera?
És a dir,
aquella persona
que en un moment determinat
pateix un atac de pànic
està condemnat a patir-ne
si no hi posa solució?
Doncs mira,
tots podem tenir
un atac de pànic
puntual en un moment.
El tema és
que l'atac de pànic
es manté
precisament perquè
com que en aquella situació
hem viscut
d'una forma tan
horrorosa
aquesta situació,
doncs,
com que l'hem viscut així,
la pròxima vegada
que ens afrontem
a una situació
similar
a la que vam patir
el primer atac de pànic,
ja anem
condicionats
mentalment
de dir
i si em torna a passar?
Clar,
perquè si em torna a passar
i ho torno a passar
tan malament
i llavors el que fem aquí
és evitar
posar-nos
una altra vegada
en aquesta situació.
A mesura que anem evitant
aquesta situació
encara se'ns fa més
feixuga
perquè cada vegada
pensem
que si se'ns torna a repetir
ho passarem molt malament
i anem evitant,
evitant,
amb la qual cosa
anem tancant el cercle,
anem tenint cada vegada
més por amb allò
i anem tancant el cercle
de les activitats
que fem.
Per tant,
que ens doni una vegada
no vol dir
que es torni a repetir,
però què passa normalment?
Que la nostra ment
ens enganya
i llavors
a partir d'aquí ja
pensem que
si ens ha passat una vegada
ens tornarà a passar
i d'alguna forma
anem evitant
que ens passi.
Amb això
produïm
el fet
que cada vegada
aquesta situació
ens fa més angoixa
i si ens hi trobem
amb una vegada
que no haguem pogut evitar
doncs el tema
és que ho tornem a tenir
perquè estem tan convençuts
que ho tornem a tenir.
Què vull dir amb això?
L'ansietat
és un tema
molt delicat
perquè és
com funcionem internament.
I està tan clar,
això és això.
Bé,
hi ha una orientació
que de trastor té un nom
però a vegades
estàs molt a la frontera
amb un altre,
no?
Es barreja moltes coses.
Es poden barrejar,
moltes vegades
una persona
ara per exemple
anirem enumerant els diferents
però a la crisi d'ansietat
es pot donar sola
o es pot donar
acompanyada
d'algun dels altres trastors.
És a dir,
una persona amb trastor
d'ansietat generalitzada
pot estar normalment
sempre amb l'ansietat
però tenim moments,
episodis
que són més crítics
amb els que s'ajunta.
Una persona
amb agorafòbia
pot tenir
amb atac de pànic
o sense atac de pànic, no?
Vull dir que
l'atac de pànic
en concret
es pot anar...
Hi ha gent
que només té
aquests episodis
i n'hi ha que no.
No discriminar
en principi?
No, no, no.
L'atac de pànic
a més moltes vegades
és difícil
buscar
la primera vegada
és a dir
quin és
el per què
va passar
la primera vegada, no?
Perquè a vegades
en realitat
no va passar res exterior
simplement
que la persona
va fer una valoració
molt negativa.
La percepció
que va tenir
d'allò
que passava
al seu entorn
i ho va viure
com una cosa
molt negativa.
Llavors,
clar,
atacs de pànic
la sensació
una mica
que ens falta aire
o que el cor
ens va més de pressa
ho podem tenir
tots
en qualsevol moment
i depèn
de la importància
que li donem
en aquest moment
farem que
aquest trastorn
es mantingui
i es cronifiqui
o no.
Jo voldria dir
també
que
els atacs de pànic
són
les persones
que més visiten
urgències.
Urgències mèdiques.
Sí,
urgències mèdiques,
sí,
perquè normalment
quan la persona
puja,
són uns 10 minuts
en què la persona
realment creu
que té una malaltia.
Des d'un infart
fins a un atac
de feridura
ves a saber.
Exacte,
llavors és molt habitual
que aquestes persones
acabin a urgències
i que acabin prenent
urgències,
els hi donen
els ansiolítics
i que llavors
a partir d'aquí
facin un consum
d'ansiolítics
i que
com que cada vegada
tenen més por
a certes situacions
per por
que els hi torni a passar...
Com a prevenció
prenen medicació.
Llavors
jo voldria dir
que la medicació
en el moment puntual
de l'atac de pànic
pot ser positiva,
però que realment
l'atac de pànic
ben portat
no fa falta
una medicació crònica,
perquè si no
és que ens acabem
convertint
en que tothom
pren molta medicació.
Això no treu
que en el moment
de l'atac
haguem de fer baixar
perquè si realment...
Menys fer-ho pel nostre compte, eh?
No, no, no,
però en algun moment
fins i tot a la persona
li pot pujar l'atenció
realment
amb totes aquestes...
amb tots aquests símptomes
doncs podria passar
que...
No té per què, eh?
Però podria passar
i en un moment
doncs podria que sí.
Però que moltes vegades
arrel d'aquesta visita
a urgències
es comença a prendre
molta medicació
que poder no fa falta
si entenem bé
des del principi
com hauríem d'actuar.
I també
que un atac de pànic
agafat des del principi
és molt fàcil.
Quan l'atac de pànic
s'ha cronificat
és com totes les coses.
Hi ha un altre trastorn
que a més socialment
no està gaire ben vist
suposo
perquè no s'entén
que és l'agrofòbia.
Mira, l'agrofòbia
hi ha bastanta confusió
perquè moltes vegades
s'entén
com si fos
la por
estar en llocs
amb molta gent
i no és exactament això.
Això pot provocar
una crisi d'ansietat
temporal, momentària
però no és el mateix.
I podria ser
que una persona
tingués agrofòbia
estar en llocs
amb molta gent
concreta
però l'agrofòbia
en si mateix
és tenir por
estar en llocs
o situacions
on fugir
és a dir
o escapar-se
en un moment
si em trobo malament
no sigui fàcil.
Jo tinc entès
perdona Sònia
que les persones
que pateixen
aquest trastorn
passen moltes hores
a casa
s'estimen més
no sortir de casa.
És l'únic lloc
on se senten segures.
a casa
o en algun lloc
que tinguin
el centre d'atenció primària
ben apropet.
És a dir
perquè és una cosa
que van mirant
per si de casa
em passa alguna cosa
que tingui
algun lloc
on acudir.
És una manera espantosa
de viure
amb aquesta angoixa
constant.
Clar, però és que realment
és un tipus d'ansietat
que acaba fent
que la persona
deixi de tenir
relacions laborals
relacions socials
amics
activitats
perquè cada vegada
que ha de fer
alguna activitat
primer ha de plantejar-se
si realment
pot estar
o pot tenir
a prop
si necessita
si té un atac
perquè moltes vegades
el que acaben tenint
és l'atac
és a dir
en el moment
d'atenció
i sí que és possible
que una agorafòbia
sigui
una persona concreta
tingui agorafòbia
estar en llocs
amb molta gent
perquè seria
una manera
difícil
de sortir d'allà
o d'evitar
la situació
però no és això
exactament
és simplement
la dificultat
per fugir
o escapar-se
de la situació
això pot ser
en un lloc
amb molta gent
en un lloc
allunyat
de la ciutat
vull dir
no ha de ser
ho dic perquè a vegades
tenim com sempre
relacionat amb la multitud
i no és exactament això
només que hagi
de fer una sèrie
de quilòmetres
que ja no tingui
el metge a prop
doncs igual
ja evita
és un trastor greu
no?
és un trastor
que la persona
passa molt malament
i al seu voltant
també
la seva
la seva família
també
perquè clar
la persona
deixa de fer
moltíssimes activitats
i es va tancant
tancant en si mateix
per tal d'evitar
clar
evitant
va tancant-se
i llavors cada vegada
té més por
a més coses
perquè va evitant
més coses
cada vegada
és un cercle viciós
tots els processos
d'ansietat
en realitat
són un cercle viciós
la simptomatologia
provoca
ansietat
l'ansietat
provoca més
simptomatologia
i llavors anem
i el quadre
es va ampliant
la fòbia social
està relacionada
amb l'agorofòbia
o és un altre tipus
de trastorn d'ansietat?
mira la fòbia social
és el tema
de
quan una persona
té por
a posar-se
davant
d'una situació
en la que
les altres persones
el puguin valorar
és a dir
per exemple
fer una exposició
o parlar davant
d'una sèrie de persones
tampoc va de
fer falta
pànic escènic
sí
però el pànic escènic
és una cosa puntual
que no interfereix
en la teva vida quotidiana
sobretot
és que hem de diferenciar això
és a dir
quan ja parlem
de trastorns d'ansietat
és que interfereix
tothom
quan s'ha de posar
davant d'un auditori
sobretot si és molt gran
té una miqueta
el pànic escènic
de començar
però la veritat
és que els dos minuts
que ha començat a parlar
perquè això ho veiem
moltes vegades
una persona comença a parlar
i les primeres paraules
li tremola una miqueta
la veu
i tal
però a la que porta
dos o tres minuts parlant
la persona ja s'ha relaxat
i ja està
dintre del tema
i ja no hi ha cap problema
llavors això
no interferiria
en la seva vida quotidiana
sí
et fa pujar una miqueta
a l'ansietat
però és aquesta positiva
que t'ajuda
que t'estimula
a preparar-te
el que has de parlar
un estat de nervis
provocat per una intervenció
concreta
exacte
però es queda aquí
i la intervenció es fa
amb la fobia social
aquesta persona
seria incapaç de fer-ho
és que la visualitzo
una taula
en una reunió
que tothom ha d'expressar
la seva opinió
per una feina
a vegades hi ha aquella persona
que no parla
en cap cas
és difícil pensar
que no tingui res a dir
és difícil pensar
que la seva capacitat
no estigui sencera
per poder fer
una aportació positiva
però
no diu res
no obre la boca
podria
podria ser
un símptoma més
podria
però pensa també
que podria ser
una persona tímida
que una persona tímida
no té res a veure
amb la fobia social
per el mateix
perquè a una persona tímida
li pot costar
fer una
bueno
posar-se davant d'una situació
però això no vol dir
que si ho ha de fer
doncs al final
ho farà
li costarà una mica
més o menys
però ho farà
en el cas de fobia social
és impossible
no ho fa
perquè realment
la persona que té
fobia social
té molta
susceptibilitat
a la crítica
a lo que
els altres
puguin pensar
d'ell
per si el poden
valorar negativament
a que el refugin
baixa autoestima
però en un nivell
molt molt molt
molt elevat
perquè això ho podem tenir
tots en un moment donat
davant d'una situació
que estem
exposats
a que ens valori
la poc ens jutgin
els altres
però hi ha una dificultat
per autoafirmar-se
hi ha una baixa autoestima
hi ha molts sentiments
d'inferioritat
però en graus
molts extrems
perquè
llavors això fa
que realment
aquesta persona
mai
es posarà
en aquesta situació
encara que això
vulgui dir
perdre oportunitats
per les que pot estar preparat
o perdre
activitats
que puguin ser
de plaer
de feina
o del que sigui
Sònia
aquest trastorn de fòbia social
per tots els que estàs explicant
el trobo molt complicat
perquè aquí
has de treballar
molts elements
de la persona
perquè aquesta persona
se'n surti
deu ser dels quadres
més complicats
bueno
no és fàcil
perquè primer
has de discriminar
bé si estem parlant
d'una fòbia social
estem parlant
d'una persona tímida
si estem parlant
d'una baixa autoestima
perquè tot es lliga
una mica
si estem parlant
d'una persona
que en un moment donat
doncs
no vol fer una cosa
però perquè no li interessa
ara que tu parlaves
de la reunió
és possible que algú
tingui algú a dir
però tampoc li interessi
o no vulgui entrar
en altres qüestions
perquè bueno
no li va ni li ve
hi ha persones
que són més actives
i volen fer més coses
i n'hi ha que no
però clar
aquí has de discriminar
molt bé
diagnosticar
la fòbia social
no és tan fàcil
perquè has de discriminar
bé
de què estem parlant
perquè es pot confondre
amb timidesa
es pot confondre
amb una persona
una miqueta més retraiguda
que no té
per què tenir fòbia
es pot confondre
amb una persona
amb una autoestima
molt baixa
es pot
perquè tot està
excessivament lligat
i has de treballar
evidentment
en diferents factors
de la seva vida
i moltes vegades
inclús
és necessari
l'ajuda
d'algun
familiar
o de la parella
o d'algú
perquè pugui
també
en certs moments
controlar
no acabarem avui
tots els nostres
no ja veig
que no
però més val
allargar-nos
una setmana més
i que quedin
ben explicats
perquè no quedin
dubtes
en tot cas
si et sembla
acabem amb un altre
aspecte
de les fòbies
específiques
sí
les fòbies específiques
que amb això
tots parlem
i juguem molt
alegrament
ai em fan por
les serps
tinc fòbia
les serps
no
escolti
a qualsevol persona
normal
li pot fer por
una pitó
no cal tenir
una fòbia
no
a veure
quan diem fòbia
estem parlant
perquè una cosa
és tenir por
i una altra cosa
és tenir fòbia
llavors
la fòbia
és una por
absolutament irracional
i molt desproporcionada
però molt desproporcionada
davant d'una situació
concreta
que davant d'aquesta situació
comencem a tenir
totes les sensacions
d'ansietat
que hem parlat abans
dintre l'atac de pànic
però
a veure
molt desproporcionadament
per dir-ho d'alguna forma
que no ho pots suportar
de cap manera
exacte
llavors
moltes vegades
aquesta persona
és que és incapaç
sobretot
distingim la fòbia
amb el tema de
igual
jo hi ha una cosa
que em fa por fer-la
però no
no m'afecta
la meva vida quotidiana
per tant
com que no m'afecta
no passarà res
perquè jo la tinc
però a vegades
Sònia et pot fer por
una cosa
però saps que l'has de fer
i la fas
sí
malgrat la por
en el cas d'una fòbia
no pots fer-la
no la faries
per això dic
que una cosa
és la por
i la fòbia seria
la por aquella
absolutament irracional
i molt desproporcionada
a la situació
moltes vegades
la persona
fins i tot
ho veu
que és desproporcionada
però no pot fer res
dius
tinc fòbia
anar per sota
el mar
bussejant
si no he de bussejar
doncs no em preocupa
no m'hi trobo
no em dedico
a aquesta feina
per exemple
clar
però llavors
no seria una fòbia
parlaríem d'una por
d'una persona
que no li afecta
pensa d'aquest tipus
com a fòbies específiques
n'hi ha molts tipus concrets
parlaríem de les fòbies
més de tipus animal
a les persones
com ara has dit
i a les persones
els animals
perdona
també es pot tenir fòbia
perquè algú apuntava
ara fa un moment
algun acudit
però sí
els animals
per exemple
ara que tu comentaves
a les serps
o algun tipus d'animal
més concret
i tenen por
a la serp
o tenen por
a l'aranya
o tenen por
al ratolí
però és una cosa
molt concreta
o de tipus
més ambiental
quan tens fòbia
a l'aigua
o a les cascades
hi ha casos
de nens petits
que tenen fòbia
al soroll
molt estrident
a les tempestes
per exemple
i realment
són nens que van
al psicòleg
perquè tenen problemes
però aquí hauríem
de distingir
perquè és normal
que un nen
tingui por
a la tempesta
és una cosa
desconeguda
i fins a quin punt
es converteix
en fòbia
clar si això
es manté
potser un primer pas
cap a la fòbia
podria ser
però parlaríem
d'entrada
amb el nen
podríem parlar
d'una por
el nen té moltes pors
al llarg
del seu creixement
i no es converteixen
o no s'han de convertir
en fòbia
a vegades sí que passa
però no haurien de ser
després hi ha les fòbies
el tipus de sang
injeccions
a les agulles
hi ha molta fòbia
per exemple
a fer-se anàlisi de sang
a veure una agulla
que entra
per això és fòbia
o allò
la coseta
d'en fa por
perquè clar
són el de sempre
no
bueno
ni els dos tipus
a moltíssima gent
no li fa gràcia
però va fer-se
l'anàlisi de sang
hi ha gent
que és incapaç
de fer-se
una anàlisi de sang
i que es pot passar
anys i anys
i anys
sense
i et dic
que és un tipus
de fòbies
molt generalitzades
generalitzades
però amb molt fàcil solució
però aquestes freqüències
la de per exemple
la de les agulles
l'anàlisi de sang
altres fòbies així quotidianes
que sí que són necessàries
actes que són necessàries
i que són habituals
com a fòbies
doncs per exemple
pujar al cotxe
pujar al metro
pujar al tren
pujar a l'avió
a l'avió
que serien més
de situacions
llavors aquestes són molt típiques
però realment
aquestes fòbies
és un dels tipus
de trastorns d'ansietat
que té més fàcil
solució
encara que et sembli
de forma senzilla
i les agulles
sobretot
quan parlem
que una persona
té una fòbia
a una cosa concreta
per exemple
el cas de les agulles
fer una anàlisi de sang
que això té solució
sí
per suposat
i això
et puc assegurar
que en 3 o 4 mesos
la persona
està fent-se
l'anàlisi de sang
s'està fent
una analítica
complerta
si realment
la persona
s'implica
en el procés
de voler acabar
amb això
però que realment
és un
molt més complicat
és quan els temes
són més d'ansietat
generalitzada
perquè afecta
a molts àmbits
en les fòbies
com que afecta
a una cosa
concreta
i específica
anem a treballar
un aspecte
només
de la persona
no hem d'entrar
a treballar
tot
altres tipus
de trastorns d'ansietat
com l'ansietat
generalitzada
per exemple
és molt més complex
o el trastorn
obsessió-compulsió
que ja en parlarem
la setmana que ve
però és
bastant més complex
perquè afecta
a moltes àrees
en canvi
la fòbia
una cosa específica
té una solució
molt més
perquè anem a treballar
un aspecte
Déu-n'hi-do
doncs escolta
Sònia
continuarem parlant
d'ansietat
ara ens relaxem
una mica
tant de parlar
de l'ansietat
no volem ansiar
ni davant-nos
als nostres oients
però això
si esperem
que tornis
la propera setmana
i acabarem
parlant
d'aquests trastorns
recordem que
si vostès
volen fer
qualsevol pregunta
consultar
o fer alguna aportació
d'alguna experiència
ho poden fer
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en aquest recop psicològic
però ara ja haurà de ser
la propera setmana
Sònia Navarro
psicòloga clínica
gràcies
vinga bon dia
adeu-siau
sents que no pots
controlar
els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens
pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer
Pau Casals
número 10
primer tercera
de Tarragona
o ve al telèfon
977
22
05
60
la salut
passa pel benestar
psicològic
de Tarragona
2