Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Ja ens acompanya, com cada dijous a aquesta hora,
Sònia Navarro, bon dia.
Sònia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Obrim el racó psicològic,
recordant-los també que poden intervenir en directe al programa
a través del 977-24-4767.
Si volen fer algun comentari, alguna pregunta, alguna consulta,
al voltant del tema que tractem avui,
o si volen que la Sònia posi èmfasi en alguna altra qüestió
en propers programes,
ens truquen o ens adrecen un correu electrònic.
977-24-4767.
Avui parlem d'una qüestió
i que és una miqueta difícil acotar-la
en el terreny d'allò que és malaltia física
o malestar psicològic o una cosa i l'altra,
la suma de diferents factors.
Parlem de la fibromiàlgia,
un terme que, com a tal,
és relativament recent
pel públic en general,
pels oients,
però que sembla que comença a tenir una incidència notable
en la nostra societat.
Anem a pams,
definim primer què és
i després anirem aprofundint una mica més.
Et sembla, Sònia?
Sí, i sobretot a tot aquest tema de la diferència
entre la part més física i més psicològica d'aquesta malaltia.
De fet, com que és un quadre de dolor crònic
a nivell musculoesquelètic,
llavors, clar,
afecta els músculs, els lligaments
i a tots els tendons.
Per tant, és un quadre de dolor
per moltes vegades per tot el cos.
El dintell és molt diferent,
pot ser més agut o menys,
en funció de la persona,
d'això en parlarem també, no?
Sí, sí, hi ha moltes varietats
i també des dels primers dolors
fins que realment la malaltia està més avançada.
Per tant, és un quadre de dolor.
És un quadre de dolor crònic
generalitzat per tot el cos.
I és una malaltia que quan no tenim
no hi ha un origen més,
per exemple, no podem dir que és un reuma,
no podem dir que és una artrosi,
no podem, perquè també són dolors crònics
i també lligats moltes vegades
a músculs, a lligaments i a ossos.
I llavors, en aquest cas,
realment no hi ha tota aquesta història
que puguem diagnosticar
doncs alguna cosa d'artrosi,
d'artritis o de reuma, no?
I a l'hora de diagnosticar,
què es fa?
Descartant diferents possibilitats
i quan veus que hi ha...
Perquè a vegades el diagnòstic
pot arribar per eliminació,
realment hi ha una pauta
que fa que el professional
sàpiga que allò és una fibromiàlgia.
Sí, mira, de fet,
hi ha una sèrie de criteris
per diagnosticar, no?
Que això normalment,
o diagnosticar un metge, no?
Això, i després parlo de...
Per què vull parlar d'aquesta malaltia
dintre del recorps psicològic, no?
Llavors, en principi,
és que el dolor crònic, com a mínim,
sigui de tres mesos,
que afecti...
De forma continuada.
De forma continuada, sí, com a mínim, eh?
que afecti els quatre quadrants del cos,
que no hi hagi qualsevol altra malaltia
d'aquestes que estiguem parlant,
és a dir, que no es pugui diagnosticar
qualsevol altra d'aquestes,
i que, com a mínim,
es van posar 18 punts del cos
i, com a mínim, 11 punts d'aquests 18
que et facin mal.
Llavors, els 18 punts són
tota la zona dels cervicals,
les espatlles,
la zona alta de l'esquena,
les caderes,
els glutis,
la zona maxilar,
la zona alta del pit,
els colzes i els genolls.
Llavors, si qualsevol d'aquests punts,
11 d'aquests punts,
realment et fan mal,
són una miqueta tots els criteris
per diagnosticar la fibromialgia.
Fibromialgia és un concepte molt nou, també,
perquè, de fet,
l'OMS el va acceptar com a diagnòstic
a l'any 93.
Llavors, a partir de diagnosticar
i que s'hi ha posat nom,
és una malaltia que ha anat augmentant
en el diagnòstic.
També és molt...
No vol dir que n'hi hagi més casos,
però sí que ja es comencen a identificar
i a posar nom.
Clar,
jo penso que és una malaltia
que fins que no s'hi va posar nom,
doncs moltes persones...
Era invisible?
No diria invisible,
perquè les persones la pateixen.
Invisible socialment.
Sí,
però si no tenim un diagnòstic,
poder,
el que una persona diu és
no sé el que tinc.
I això és una de les coses
que crea molta angoixa,
no saber què tenim.
Perquè si ens trobem malament,
anem al metge,
no ens troben res
i no sabem posar-li un nom,
no sabem com atacar.
I socialment incompresa.
Absolutament.
Llavors,
doncs,
realment,
penso que en el moment
que es va poder posar un nom,
a partir d'aquí s'ha anat diagnosticant.
També
hem de pensar
que aquesta malaltia
sempre va lligada,
per això vull parlar,
o molt habitualment va lligada
a trastorns depressius
i a trastorns d'ansietat.
A vegades, Sònia,
hem sentit dir
que el trastorn depressiu
i aquesta ansietat
provoca aquests dolors
o són els dolors
i viuen en estat permanent de dolor
el que provoca aquest estat depressiu?
És que realment
les causes
de la fibromialgia
es desconeixen en aquest moment.
Sabem els símptomes.
Exacte.
Sabem els símptomes,
sabem reconèixer-la
i sabem una mica
com tractar-la.
I dic una mica,
perquè no hi ha
una solució.
És un tractament
contra el dolor,
en tot cas.
Sí, clar,
però a nivell mèdic
més de medicaments
contra el dolor
i llavors
a nivell més psicològic
s'ha de treballar.
Per això és important
que en aquesta malaltia
hi hagi una intervenció psicològica
perquè només
amb una intervenció
purament farmacològica
realment
aquesta malaltia
la persona va patint.
Entre altres coses
ens hem d'ensenyar
a aprendre a viure
amb el dolor
i administrar-lo
entre cometes.
Sí, i a no prestar-li
tanta atenció
perquè el que sí
que és real
és que el dolor crònic
fa que estiguem
més tensos,
la tensió
ens crea
més dolor,
llavors
si estem molt pendents
a nivell
mental
del nostre dolor
encara el percebem
amb un grau
més alt
del que és.
Sempre hi ha dolor,
quan dic que el percebem
d'un grau més alt
és que li estem prestand
més atenció.
Llavors, clar,
a nivell psicològic
a tot el tema
del dolor
hem de saber
com controlar-lo,
reconeixer-lo,
saber quins dies
són els que tindrem
més malament
o més bons,
perquè també és una malaltia
que no tots els dies
et fa mal el mateix
i no tots els dies
et trobes
en el mateix grau.
A mesura que va avançant
es va generalitzant
més a tot arreu
i amb més intensitat
de dolor.
Clar,
perquè la vida
de les persones
que pateixen fibromialgia
d'alguna manera
s'atura
en tots els àmbits.
Clar,
però això és un altre
dels temes
que s'ha de treballar
psicològicament
perquè moltes vegades
la persona es va comparant
amb el que feia abans
i el que ara
ja no pot fer.
Llavors, clar,
en el moment
que tenim un diagnòstic
d'una malaltia
amb dolor crònic
com aquesta
o qualsevol altra
malaltia crònica,
el primer que
un ha de fer
psicològicament
és primer acceptar
la malaltia,
cosa que no és fàcil
perquè hem d'acceptar
i llavors
a partir d'aquí
acceptar
els canvis
i el que aconseguim
en el present
respecte a la nostra
situació actual
que és amb la malaltia.
Ui, això costa molt, no?
Evidentment que costa,
però
si realment
ens anem comparant
sempre
amb el que fèiem
perquè, clar,
hem deixat de fer
coses quotidianes
que abans podíem portar
totes a la vegada
i ara no les podem fer.
si la nostra comparació
sempre és
amb el passat
i amb el que fèiem
i ja no fem
fem una comparació
molt negativa
per tant,
cada vegada
l'angoixa
i la depressió
pot ser més alta
pot anar augmentant
llavors, clar,
això també s'ha de poder treballar
no?
Assumir
que a partir d'ara
puc fer unes coses
i unes altres no
i valorar
totes les coses
que sí que vaig aconseguint
a poc a poc
i, clar,
això és anar mirant
cap a la part positiva
i no centrar-nos
en la part negativa
en el que hem perdut
sinó anar
centrant-nos
en els guanys
dintre
del canvi
de vida, no?
No és fàcil
però per això
és tan important
treballar la part psicològica.
I es contempla generalment
la pràctica
ens diu
que es contempla
aquesta part psicològica
o la persona
està tan angoixada
amb el dolor
que se centra en el seu dolor
i no veu més enllà
de la malaltia.
Jo en aquests moments
crec que no és
una de les malalties
en les que s'està
treballant
la part psicològica.
Penso que
perquè s'està treballant
molt a nivell
del metge
i llavors,
doncs, bueno,
evidentment
normalment
hi ha una medicació
antidepressiva,
ansiolítica,
relaxant muscular,
vull dir,
perquè, clar,
si estan tensos
el dolor
encara es magnifica més
però
penso que no s'està treballant
en aquests moments,
no s'està tenint en compte.
i evidentment afecta.
El que no sabem ben bé,
com tu dius,
és si realment
és una malaltia
molt psicosomàtica,
això és real,
el que no sabem és
fins a quin punt
doncs,
aquest diagnòstic
pot provocar
la depressió
i l'ansietat
i l'estat d'atenció
en general
i tots els pensaments
negatius
respecte a el que era
i el que soc,
no?
Perquè, clar,
de cop et vas comparant
tu mateix
fa un temps
i amb tu ara
i, clar,
doncs,
al nivell de com sentir-te
l'autoestima,
no?
com altres malalties
que són absolutament
relacionades
amb la nostra societat,
són relativament noves,
probablement aquí estàs
assumir
a la resta.
No sé si
quan explicaves,
parlaves del diagnòstic,
no sé si hem apuntat
els símptomes en general,
que tenies interès
a comentar-los
justament
perquè és important,
no?,
per saber
davant de què ens trobem.
La simptomatologia
són moltes rigides
en els músculs,
sobretot al despertar-se
a primera hora del matí
i quan hi ha canvis climàtics.
No en podo moure.
En el qual els costa
moltes vegades
aixecar-se
a primera hora.
Dolor al cap
o a la cara,
dolors perquè hi ha
tota la part
maxilofacial
que he comentat abans
que és un punt
de dolor.
Trastors digestius,
ja sigui per restrenyiment
com per diarrea,
moltes vegades
s'afegeixen
bufeta irritada,
o sigui,
molta necessitat
d'anar a orinar
d'una forma
molt constant
o amb molta freqüència
sense que hi hagi
cap tipus d'infecció
ni cap altre trastorn
més a nivell
físicament
orinari,
no?
Per a estèsies,
o sigui,
tot el que és el formigueig
amb les extremitats
perquè no t'arriba bé
el rec sanguini,
problemes de memòria,
de concentració,
precisament per això,
perquè l'atenció
fa que estiguis
molt concentrat
en un tema
i llavors hi ha coses
que se t'escapen,
se t'oblida
i comences a adonar-te'n
que estàs perdent
una mica
de memòria,
però que no és
una pèrdua de memòria,
és una dificultat
una dificultat
de concentració,
exacte,
de tensió
i concentració.
Problemes
en l'equilibri,
tot el tema,
pot aparèixer
el síndrome de Renaud,
que és aquest que realment
totes les extremitats,
els dits de les mans
i dels peus
es queden molt freds,
es queden
sense
rec sanguini
i el que hem dit
depressió i ansietat,
que són dos símptomes
molt bàsics,
a més,
gairebé sempre
van lligats
i dificultats
en conciliar
la son.
Amb la qual cosa
estem parlant
de molta simptomatologia
diferent.
Estem parlant
d'una jornada
de 24 hores
francament difícil.
Exacte.
I de realment
una persona
que ho passa
molt malament
perquè des que s'aixeca
fins que s'ha de dormir
passa per diferents estats
i a totes les hores del dia
hi ha alguna cosa
físicament
que no va bé
i, evidentment,
psicològicament
perquè...
Però que difícil
és determinar
si primer
és l'estat emocional
de la persona
o la malaltia
o al contrari,
per allò deies
la dificultat
de conèixer les causes.
Clar,
és que,
de fet,
penso que
cada vegada més
en aquesta societat
hi ha moltes malalties
que és complicat
saber
fins a quin punt
totes les malalties
psicosomàtiques
crec que és un àmbit
en constant investigació
precisament per això
perquè
cada vegada veiem
que el cos i la ment
estan més relacionades
en aquesta societat
es treballa tot
molt separadament
una cosa
és el metge
que fa una especialitat
l'altra
i l'altra
i la part psicològica
és una altra cosa
que no va lligada.
Mira que sentim
a dir la paraula
aquella interdisciplinar
però...
Sí,
però encara
s'estan treballant
les coses molt separadament
i els diagnòstics
i les feines
són molt separats
en nivell de salut
i en realitat
hi ha molt de lligam
en totes les malalties
llavors
crec que és un àmbit
en investigació
i que queda molt
per conèixer
a part psicosomàtica
en general
el que més espanta
sobretot
és que té caràcter crònic
és el que probablement
espanta més
perquè imagino
que poc o molt
un cop
una persona ha assumit
que té una malaltia
si l'hi veu al final
lògicament
tirar endavant
i superar-la
és molt més fàcil
si diuen
no, no
és que vostè
ha de viure
amb aquesta simptomatologia
tota la vida
clar
el que hem de fer
és intentar
que aquesta simptomatologia
estigui en els mínims possibles
o sigui
aquest és el
és una malaltia
que no la curarem
per tant
el que hem de fer
és aprendre
a conviure amb ella
amb la simptomatologia
en el nivell
més baix possible
afecta sobretot
a les dones
bàsicament
bàsicament
a les dones
entre 30 i 50 anys
de fet
els diagnòstics
bàsicament són un 80%
de dones
el que passa
és que cada any
que passa
es va diagnosticant
a edats més precoces
llavors això també
és allò que dius
bueno
què està passant
aquí també
amb els diagnòstics
comença a haver-hi homes
també
però continua sent
una malaltia
que bàsicament
afecta
a dones
llavors bueno
penso que això
per alguna qüestió
i potser aquí
entra més
un àmbit més
psicològic
per alguna qüestió
les angoixes
els estrès
les formes
de portar
l'angoixa
l'estrès
i tot això
la dona
probablement
no és la mateixa
en general
per educació
i probablement
per aquí
hi ha algun factor
dic probablement
perquè és
el que penso
però clar
això no està
escrit
però lògicament
com a professional
en aquest cas
de l'àmbit de la psicologia
doncs tens
diguem-ne
les teves idees
i les teves hipòtesis
lògicament
llavors el que sí
que està
és evident
que moltes vegades
aquest diagnòstic
apareix després
d'algun procés
traumàtic
això sí que és veritat
sí que s'ha vist
que moltes vegades
l'inici
dels dolors
apareix
després
d'algun tipus
d'accident
després d'alguna
separació
de parella
un fet impactant
en la vida
de la persona
sí que hagi sigut
una mica traumàtic
alguna malaltia
diferent
que s'ha curat
però que hi ha hagut
tot un procés
d'hospitals
d'operacions
vull dir
algun fet
que d'alguna manera
per la persona
l'hagi viscut
d'una forma traumàtica
inclús
un tema de
m'he quedat sense feina
baixant els ingressos
vull dir
llavors
això s'ha comprovat
que la persona
que se li ha diagnóstic
fibromialgia
en general
ha tingut una experiència
difícil
a la seva vida
un percentatge
molt elevat
llavors
moltes vegades
potser és una resposta
a tensions
acumulades
clar
està tot molt
perquè les causes
és això
que no estan
ben definides
per tant
està tot una mica
obert
però sí que s'ha vist
això
que un percentatge
molt alt
de persones
que acaben
patint
fibromialgia
doncs prèviament
han tingut
algun
prèviament
que pot ser
fa dos mesos
o fa quatre anys
vull dir
que també
a vegades
les persones
no reaccionem
immediatament
tenim una cosa
que ens afecta molt
i ens surt
la conseqüència
quan surt
és crònica
no es coneixen
les causes
per tant
parlar de prevenció
en termes concrets
és difícil
el que sí
es podria apuntar
és una previsió
una prevenció
millor dit
més general
anant a buscar
una miqueta
els primers episodis
d'aquest espai
no?
de buscar
aquest equilibri
aquesta intel·ligència emocional
que administri
tot allò
que escolta
un dia haurem de fer
un curset de tot plegat
i tornar a repetir
tots aquells conceptes
aniria per aquí
dins del possible
i amb això
no tenim garanties
tampoc
que no aparegui
però vaja
seria també
un bon exercici preventiu
no?
sí
que no aparegui
seria una possibilitat
de totes maneres
un cop la tenim
treballar tot el tema
del dolor
de no prestar atenció
el dolor
de
de
tossificar
i de
conèixer-lo
i per altre cantó
treballar també
la respiració
la relaxació
que és una forma
de destensionar
que ens ajuda
a no tenir els músculs
contracturats
o sigui clar
totes les tensions
que tenim al cap
les contracturem
en alguna part del cos
si ja tenim
una malaltia
de dolor
qualsevol
angoixa
que col·loquem
tensionadament
amb els músculs
clar
ens afectarà
encara més
vull dir
és un peix
que es mossega
la cua
per tant
sí que podem treballar
tot el tema
de la relaxació
de la respiració
diafragmàtica
que ens ajuda
a relaxar-nos
el tema del dolor
i el tema
sobretot
aquest de no mirar
el passat
sinó de
a partir d'ara
què faig
amb el meu futur
i com
continuo
cap endavant
amb
el que soc ara
sé que el que estic dient
és complex
però bueno
però es tracta d'això
i van un dia
vull dir
això és un treball
continuat
i amb moltíssima força
de voluntat
bueno
és com tot
en la vida
ens podem quedar enganxats
amb el que ens ha passat
o continuar endavant
amb el que ens ha passat
és a dir
quan tenim una cosa
és que sempre tenim
dues opcions
sempre hi ha el plan A
i el plan B
de tu depèn
el que posis en marxa
encara que el plan B
normalment és molt difícil
de portar a terme
perquè comporta
tots els esforços
que fins aquell moment
els havíem plantejat
doncs no tenim
gaires opcions
o ens quedem enganxats
en el que podia fer
i ara ja no puc fer
i pobre de mi
i clar
llavors això vol dir
que cada vegada
em sento
més depressiu
més angoixat
i amb més dolor
amb la qual cosa
la meva malaltia
va més ràpida
evoluciona més ràpida
i molt més ràpidament
em sento
més malament
per tant
posar-se en mans
d'un professional
que ens orienti
tot i que el treball
l'haurem de fer nosaltres
per suposat
i jo recomano
que qualsevol persona
que estigui
diagnosticada
fibromialgia
tingui en compte
que la part psicològica
s'ha de treballar
que només
la medicació
amb analgesis
i ansiolitis
no n'hi ha prou
queda curt
és important
i és necessària
per suposat
molt necessària
però
que queda curt
que han de treballar
també
la seva percepció
de la realitat actual
els seus canvis
la seva acceptació
el seu nou estat
tota la intel·ligència emocional
en resum
i l'autoestima
Sònia
breument
algun apunt més
perquè coses per explicar
segur que caldrà tornar més endavant
però en principi
ha estat
una presa de contacte
interessant i important
amb aquesta malaltia
la fibromialgia
que afecta
com bé deia la Sònia
fonamentalment
en dones
un 80%
dels casos diagnosticats
pertanyen a dones
d'entre 30 i 50 anys
i alerta
perquè es veu
que cada cop
diagnostiquen dones més joves
amb aquesta malaltia
i a homes
i a homes
també
això ho va comentar
Déu-n'hi-do
Sònia Navarro
psicòloga clínica
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
si no hi ha novetat
que esperem que no n'hi hagi
i ens retrobem
la propera setmana
adeu-siau
fins la setmana que ve
Sents que no pots controlar
els teus impulsos
ni la teva conducta?
Creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps?
Si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
La salut passa
pel benestar psicològic