.
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Com tens el paladar, l'olfacte,
després d'aquest exercici intens de cata de vins que vas fer?
Dimarts va ser?
Dimarts, sí, dimarts.
No sé ben bé si era l'acte de Cluenda, però quasi, quasi,
de la tradicional hi ha, gràcies a Déu, presentació de vins de falset,
que es va fer durant tot el cap de setmana,
obert al públic en general,
però dimarts va haver una cata per professionals a l'Institut Enològic
i, bueno, el primer que s'ha de dir és felicitar
tot el Consell Regulador, tant del Montsant com del Prioritat,
i a tots els cellers d'aquesta zona
per l'ambient, l'èxit i el nivell presentats amb aquesta collita de 2004,
que és la que es presentava.
I, realment, la impressió general,
així, el primer que s'ha de dir és que és una collita a tenir en compte,
molt en compte,
és una collita a comprar i a consumir i a guardar,
un nivell increïble, amb canvis, que també en parlarem en general,
o sigui, així, a grans trets.
I, després, també m'agradaria destacar
l'ambient que es vivia, no?,
entre la gent d'allà, vull dir,
molta cordilitat, molta amistat,
molt bon rotllo, que es diu,
no ho sé, cosa que sorprèn, no?,
a vegades dintre de competències amb altres sectors,
que hi ha tibentors, històries,
a veure, sempre hi deu haver excepcions,
però, en general, l'ambient que es vivia allà es va fer el poliesportiu.
Quants éreu, Francesc, aproximadament?
Aproximadament, hi devia haver uns 60 cellers,
entre Monsants i Priorats,
més o menys 50-50.
I de catadors?
Públic, no ho sé.
Per això t'ho dic.
És que anàvem entrant i sortint,
però, a veure, de fet, els que hi vam anar
ens hi vam haver de passar el dematí,
perquè amb tants vins vam tenir molta fenya.
Hi havia entre 60 i 70 vins
disposats a recollir el parer,
Sí, de la gent.
Hi havia gent, a veure, hi havia enòlegs molt coneguts,
hi havia gent com el Quim Vila,
gent del món del vi molt coneguda,
també, que fa el seu programeta a Catalunya Ràdio
i, sobretot, que és un gran distribuïdor
i un gran amic.
I, no ho sé, en general,
tots els enòlegs i tota la gent que compta en aquest món,
més o menys van passar per allí.
A veure, que ningú digui,
buf, aquest programa d'avui ho veuràs tu,
començarà a embolicar-se.
No, no, el Francesc ens ho farà plenament per vostès
i per servidora,
per saber exactament els vins que podem consumir,
perquè, a més, són vins,
ho hem dit moltes vegades,
aquests vins que es fan a casa nostra,
que la relació preu-qualitat és prou bona
com per poder-nos permetre tastar i prendre aquests vins.
Sí, sí, sí.
A veure, en general,
el que diríem és que és una anyada excel·lent.
Què ha fet que sigui excel·lent?
El clima?
El clima, sempre.
El clima és el que ens mana l'anyada,
perquè la terra, els ceps,
i això són els mateixos sempre,
més o menys,
se'n poden anar plantant.
Hi ha períodes de sequera,
truges intenses en un moment determinat.
Exacte.
Dintre de tota la climatologia és bastant complexa,
perquè comencem des de l'envero,
des que comencen a brotar els ceps fins que es fa a la brema,
hi ha tota una vida,
o tot un cicle de la vida d'aquell cep d'aquell any,
que fa que canviï el gust al final,
en el producte final, en el vi.
Això és una part.
Després hi ha tota la manipulació
i tot el procés d'elaboració del vi
que fa cada bodega,
que li dóna personalitat al vi, no?
Però, en general,
climatològicament parlant,
va ser un any bo,
un any molt bo,
qualificat d'excel·lent, m'assembla,
i que es va notar molt, molt, molt a les cates.
Tant és així que,
de tots els vins que vam tastar,
vins que poguéssim trobar-los-hi defectes,
potser un, dos, tres, no més,
i estem parlant de 60 vins,
o sigui, un nivell sorprenent.
A mi em va deixar de veritat que molt, molt, molt sorprès,
tant en Monsans com en Priorats,
estem parlant.
Després també destacar novetats,
també surten vins nous,
i, sobretot,
la protagonista d'aquest anyà de 2004,
jo li donaria a la Carinyena.
La Carinyena és un tipus de raïm,
com pot ser el marlot, el cirà, la garnatxa...
I a vegades encara confonem el tipus de raïm amb marques
o les zones de denominació d'origen.
Sí, sí, sí, bueno, però és normal,
vull dir, el que hem de fer és anar-ho sentint,
llavors ens anirem en recordant.
Tampoc és qüestió que ens hi capfiquem, però...
No, i no hem de ser experts,
vull dir, hem de ser una mica esponges
i anar agafant tot el que ens expliquem.
Anar agafant idees, que és l'interessant, no?
Doncs, pels comentaris generals
que es van sentir i que van parlar,
ha destacat les Carinyenes,
en especial la seva maduració
i tot el que envolta aquesta anyada
va fer que aquest raïm fos excel·lent.
Fem una mica de teatro d'aquest.
A veure, esteu allà davant,
davant dels vins,
tota una sèrie de persones...
Allí arribes, és un poliesportiu...
Perquè, clar, després cadascú dona el seu parell
i fa comentari amb el del costat.
Jo no sé si és com els exàmens,
que mires aviam que posa el paper l'altre.
No, no, no és una cata cegues,
no és una cata...
Diguem-ne, professional...
A veure, no és una cata
per anar a catar aquells vins...
No decideix res.
No, no, no, no.
És simplement com una fira, diguem-ne,
però...
Per contrastar opinions...
Sí, reservada als professionals
perquè tinguem més accés aquí
i no és que no molestin,
però doncs que puguem tenir més contacte directe
amb els cellers
i poder parlar amb ells i tot això.
Però, no és...
O sigui, cada celler té el seu lletreret,
amb el seu nom,
les seves coses,
o sigui, saps el que estàs tastant.
Tenen unes tauletes petites
amb un decantador, una botella
i tu quan entres agafes una copa,
un tovallonet de paper
i uns blocs i paper i boli
que també te'ls donen allà
i una barreta de pa també
per anar netejant tenins de la boca
perquè és que si no,
a la que n'has tastat tres o quatre
te queda la boca com un raspall.
Amb aquest pa, te'n vas...
Sí, és com una barreta
que ni dèiem nantos de petits,
les barretes aquelles seques,
doncs allò.
Un bastó.
Un bastó.
Llavors, bueno,
tenies ordenats per deos
i per pobles,
o sigui,
començaves al Monsant
i acabaves al Priorat
i, més o menys,
per proximitat de...
Geogràfica.
Geogràfica,
doncs van agrupar
tots els productors
que hi van voler anar,
no?
I a tots els bodeguers
que hi van voler anar.
I, bueno,
estaven, doncs,
cadascú darrere del seu teletrero
i molta gent hi havia l'amo,
hi havia l'anòleg,
hi havia gent...
Sí, per si volies preguntar
alguna cosa.
Exacte, per si volies,
perquè es tractava d'això,
no érem tots professionals
que hi havia allí
i llavors, doncs,
fèiem moltes preguntes
i comentàvem molt entre nosaltres
i, bueno...
Perquè, en definitiva,
des dels productors
sempre s'ha dit
que l'exportació interior-exterior
és molt important,
però és molt important
que aquí també es consumeixi
els restaurants, oi?
Que a les cartes
dels restaurants d'aquí
hi hagi vins de la zona.
Un vi és bo
per si mateix,
però el considerem bo
quan l'apreciem nosaltres
i després el sabem vendre, també.
Però primer l'hem d'apreciar nosaltres.
Si nosaltres...
Si no com el venem, no?
Exacte.
Si nosaltres no apreciem el vi
i no el valorem,
després no podem sortir a fora
a vendre'l,
encara que sigui molt bo aquell vi,
millor que molts altres,
però si nosaltres
no li donem cap valor,
amb quina cara
l'hem d'anar a vendre, no?
Llavors el principal
és que el valorem,
que l'apreciem
i si en podem beure
una ampolla al mes,
doncs una ampolla al mes,
però doncs apreciar-lo
i disfrutar-la,
aquella ampolla, no?
En canvi,
no ho sé,
a vegades,
jo sempre he dit, no?
Sempre és millor
triar una miqueta el que beus
perquè a més és bo
perquè si tu
en vez de beure vi
cada dia dolent,
beus vi cada dos o tres dies
o cada dia una copeta
en vez de beure una botella.
Petita.
Primer que és molt més saludable,
val?
I després que
juguem a favor de la qualitat,
que és el que és interessant, no?
O sigui,
si bevem vins amb defectes,
vins de segones
i tirem per aquí,
va, per tirar,
estem invertint
en aquest tipus de vi.
Clar, que hi tingui continuïtat.
I tindrà una continuïtat, no?
En canvi,
si estem gastant producte bo,
primer que guanyarem amb criteri,
guanyarem amb saber,
amb disfrutar
i després...
I en salut el que deies
perquè consumirem
la mirada justa.
Sí, sí, tot just.
Ahir que vam anar a classe
vam parlar de vi salut,
molt interessant,
si volem en podem parlar,
també.
Un altre dia, potser,
perquè avui hi ha bastanta cosa,
però molt, molt interessant.
És un apartat
que s'està investigant molt
i us sorprendria
el bo que pot arribar a ser
el consum de vi
a totes les edats.
I dic a totes.
A partir d'uns nens petits,
massa petits tampoc,
però jo estic parlant,
sobretot,
per gent de 80 anys,
gent gran,
que amb dosis controlades
i moderades
evita cardiopaties,
evita infarts cerebrals,
evita al·lèrgies,
evita moltes coses
que vam quedar molt parats
i que estan demostrades,
que no es diuen
ni diuen...
No, no,
demostrades estadísticament,
coses realment molt sorprenents
i sobretot del vinaigre.
Molt bé.
Sí, sobretot això,
que a vegades
entren tots els vins
i hem de parar atenció
des d'aquest punt de vista
de salut en el vinaigre.
Sí, perquè una de les coses
que més salut ens dona
és els tenins.
És una de les coses
que més ens afecten
i els tenins
són molt propis del vinaigre.
Molt bé, Francesc,
doncs fem una miqueta
de relació de vins.
A veure,
com he comentat,
especial atenció
amb les carinyenes
aquest anyà de 2004
tenen una maduració
realment sorprenent.
I com una miqueta
com a exponent
d'aquestes carinyenes
m'agradaria destacar
un vi nou
que sortirà
que sortirà d'aquí 15 dies.
Penseu que molts dels vins
d'aquest anyà de 2004
no estan al mercat.
Molts vins els van tastar
encara amb bota,
molts vins els estaven
recient embotellats.
Que seran d'aquí 15 dies
o un mes?
Hi ha de tot.
N'hi ha que estar al mercat,
n'hi ha que sortiran
i n'hi ha que sortiran
d'aquí un any
i n'hi ha que sortiran
d'aquí dos.
Això depèn del tipus de vi.
Si és un vi
que el venen com a jove
doncs ja està al mercat.
Si és un vi
un semicriança
allà un vi
amb sis mesos
de barrique
o un any
doncs està a punt de sortir
i si són vins
de llarga criança
sortiran.
També els preus
doncs
variaran.
Els que veieu al mercat
ara de 2004
seran més assequibles
i a mesura que vagin
passant els anys
i quan veieu 2004
n'hi ha pujant de preu
perquè són vins
que han estat més temps
esperant-se
per sortir.
Molt bé.
Doncs destacar també
novetats.
per exemple
el Montsant
hi ha una novetat
que em va agradar força
que és
a més se va comentar
no parlo només per mi
sinó entre tots els que estàvem allí
és un vi fet
per el Ricard Rofes
que és
l'anòleg
que estava
amb
el Marroig
que feien
les Sorts
Vinyes Velles
un vi
que ha agafat força
un vi que de qualitat
preu
està molt bé
que l'anyà de 2004
també l'hem tastat
i també està excel·lent
és un vi també
amb un preu molt bo
ara l'hauria de buscar
per aquí
on ho tinc
però no em voldria equivocar
però estem parlant
d'un vi
que és
menys de 20 euros
un vi
amb una qualitat excel·lent
és un vi
un vi bo ja
bo
de vinyes velles
seleccionades
i és un vi
a tenir en compte
i sobretot
aquest anyà de 2004
doncs aquest senyor
s'ha decidit
a fer un vi
també pel seu compte
que es dirà
Sant Bru
no està al mercat encara
surt en 15 dies
i que porta
un 70% de carinyena
per això també volia parlar
d'aquest vi
perquè
descriu una miqueta
el que ha passat aquest any
amb les carinyenes
tots els rims en general
han madurat molt bé
o sigui
les garnatges estan excel·lents
però ens va sorprendre
tots una miqueta
aquestes carinyenes
aquest vi en concret
porta un 70% de carinyena
i llavors porta
una miqueta de garnatge
i de cirà també
15 i 15
és un vi
és un vi
que
aquest nom ve una miqueta
de la història
molt lligada
també per això
també el comento
de l'ordre
de la cartotxa
dels cartotxans
dels chartres
Sant Bru
va ser el fundador
de l'ordre dels cartotxans
molt lligat també
a la terra
on se fa el vi
a la cartotxa d'Escaladell
perquè també és de l'ordre
i molt lligat
a Tarragona
pel tema
del chartres
és un vi
que porta
11 mesos
de bota
o sigui
és un vi
amb una criança
ja maca
fet amb roure francès
i amb la fusta
el gust que té
a la boca
la fusta
amb el vi
està força ben integrat
això que són vins
que s'acaben
d'embotellar
o s'acabaran d'embotellar
i un vi
que tingui criança
han de passar uns mesos
embotellar
com a mínim
si no anys
perquè aquests
tenins de la fusta
aquests aromes
a vegades excessius
de fusta
s'integrin bé
en la resta del vi
i es pugui disfrutar
plenament
de tots els aromes
del vi
perquè si no
a vegades
predomina massa
la fusta
o sigui
un vi recent tret
de la bota
té molt de gust
de fusta
hi ha gent
que li agrada molt
no passa res
però en general
amaga una miqueta
les virtuts
que també té aquest vi
al darrere
si no n'hi ha virtuts
millor beure-se'l
i ja està
però com que aquí
estem parlant
de vins molt bons
val la pena esperar
una miqueta
que s'integri bé
aquesta fusta
i això ho estic parlant
en general
amb tots els vins
que es van tastar
allà dalt
o sigui
són vins
que ja et dic
que els agafàvem
així en pinces
perquè eren per tastar
però no estaven al mercat
llavors molts sortien
de la bota
i en general
tots botejaven
diguem-ne
una miqueta
però és normal
no passa res
també una cosa
que m'agradaria dir
en general
és que s'aprecia
en general
a les bodegues
un canvi
de gustos
i de maneres de fer
una tendència
més que un canvi
una tendència
anar a buscar més
la fruita
el gust natural
del vi
i baixar una miqueta
fustes
i baixar una miqueta
aquella artificialitat
que s'havia posat
no
jo no li diria
artificialitat
perquè la fusta
i el vi
és algo
és algo
molt íntim
era massa protagonista
però jo crec que sí
jo crec que estaven
una miqueta
a vegades
passats de fusta
alguns vins
però això ja són
criteris propis
però la tendència
és aquesta
la tendència
ara és
abaixar
aquesta fusta
i a donar-li
més protagonisme
a les fruites
a tots aquests
aromes primaris
aquests aromes
tan agradables
de fruites
vermelles
de fruites
madurades
de fruites
computades
de gasta
de marmelades
a vegades
d'aquests vins
que tenim tan increïbles
doncs
intentar-los donar
més protagonisme
i no amagar-los
amb aquesta fusta
llavors com se fa això
doncs treballant
amb botes més grans
intentant aprofitar
dos, tres anys
la fusta
perquè no doni
tant de gust
intentar buscar
roures nous
hi ha per exemple
un vi
com a exponent
d'aquest roure nou
doncs jo podríem parlar
dels cingles blaus
que és un vi
de la D.O.
Montsant
que treballen
amb roure húngaro
que són
unes fustes
de l'Europa de l'Est
de roure
que estan agafant
molt de protagonisme
pel preu també
però també
per la qualitat
que donen
i l'aroma especial
que donen
llavors moltes bodegues
estan barrejant
hi ha roure francès
roure americà
amb roure
de l'Europa de l'Est
d'Hongria
de Romania
i estem traient
també nous aromes
coses interessants
aquest el cingles blaus
2004
és un vi interessant
també
per comprar
i tastar
és una recomanació
per quin preu anem?
cingles blaus
pum pum pum
al voltant dels
algo més de 20 euros
una miqueta més
que el Sant Bru
que acabes de rentar
sí, sí, sí
què més?
aquest
bueno
el Sant Blu
dir que
de moment
com que és la primera anyada
n'has fet 4.500 ampolles
o sigui
tampoc és una cosa
que n'hi hagi molt
i doncs
bueno
si voleu
anar-lo
a comprar
quan surti
i tastar-lo
o guardar-lo una miqueta
perquè es pugui disfrutar
el comprem
i el guardem per Nadal
o que aquest sembla?
home
seria una bona cosa
seria una bona cosa
sí, sí, sí
què més
a dir
doncs no ho sé
els grans mites
del Priorat
i del Montsant
també hi eren
han tret grans anyades
també
estem parlant
de Martinets
Mogadors
Dufís
Valls Llacs
han tret
uns vins excel·lents
una altra cosa
que em va agradar molt
és
la gran personalitat
dels vins
en cada celler
o sigui
no vam veure
una cata plana
de Montsant
o de Priorat
no, no
estem parlant
de sí
una qualitat general
però amb una personalitat
molt marcada
als cellers
que això és increïble
això és molt xulo
això vol dir
que la gent s'ho treballa
vol dir que els anòlegs
són professionals
vol dir que hi ha
un nivell altíssim
de veritat que
va surts emocionat
però també ho fa
Francesc
dic jo
l'ampolla
l'etiqueta
el fet que dins
d'una gran qualitat
hi hagi aquesta singularitat
és a dir
que cada bodega
vulgui deixar clar
el seu segell
no només amb el vi
que és l'últim que arriba
el primer que arriba
és l'etiqueta
l'ampolla
el codó
sí, a veure
hi ha tota una sèrie
de factors
que fan que hi hagi
aquesta diferència
dins d'aquesta qualitat
és veritat
que a mi
a vegades
jo és que sóc
mal aficionat de la pintura
com saben els que em coneixen
i és com parlar
dels marcs
i del quadre
no?
me sap una mica de greu
però és veritat
un quadre
amb un marc
adequat
és molt més maco
que sense aquell marc
adequat
i això és veritat
el que passa
que sap greu dir-ho
perquè no
l'entrada d'aquest vi
ens arribarà
però és veritat
que l'etiqueta
marca molt
i l'ampolla
i també hi ha tendències
o sigui
només mirant l'etiqueta
pots fer-te
una idea
més o menys
del que pots trobar-te
dins
hi ha etiquetes
molt atrevides
molt joves
molt dinàmiques
acostuma a haver-hi
vins joves
i dinàmics
a dintre
hi ha etiquetes
sòbries
elegants
i maques
i acostuma a haver
vi elegant
i maco
dintre
sobretot
estem parlant
d'aquest ADO
en general
hi pot haver
moltes coses
i després hi ha
etiquetes més
planes
més de disseny
que són vins
també més plans
i més disseny
és veritat
estem parlant
de cellers petits
que això també
és una gran sort
que tenim
en aquest ADO
en aquestes dos
DOS
cellers amb molta
personalitat
i que fan
el que els dona la gana
parlant clar
i a més
l'ADO
de Montsani Priorat
és una ADO
bastant lliure
no forcen
a fer criances
d'equits temps
ni forcen
sinó que el que volen
és qualitat
i llavors donen
i sí que hi ha
unes normes
però no és com a Rioja
o Rivera
per exemple
que et diuen
dones un vi de criança
però a posar criança
ha de tenir 12 mesos
o més
i per tenir
una reserva
ha de tenir 24
per tant el productor
té llibertat
i pot deixar anar
la seva creativitat
perquè a la millor un vi
amb 12 mesos
de barrica
s'ha passat de fusta
o es queda curt
i a la millor un criança
amb 6 mesos
queda més bo que amb 12
doncs per què li has d'anar 12
una miqueta és això
llavors clar
aquesta llibertat
i aquesta professionalitat
i aquestes universitats
que tenim aquí
que estan ensenyant
molt bé
aquesta fenya
que és una llàstima
que diguin
que les volen treure
que això trobo una aberració
però bueno
ja veurem què passarà
esperem que
imperi el sentit comú
sí
ha creat un caldo de cultiu
a la zona
que fa
que el vi
estigui al carrer
que el vi
s'emparli
i això ho hem de promocionar
també
perquè és una riquesa bàsica
o sigui
falset
l'altre dia m'ho deien
diu
gràcies a Déu
que les avellanes van anar barates
que tenim vi
a falset
i m'ho explicava
un pagès això
amb una cata que vam fer
i dic
i per què?
diu perquè
com que van anar tan barates
les avellanes
vam arrencar
els avellaners
i vam plantar ceps
estem parlant
de fa pocs anys
també
perquè hi va haver
una caiguda forta
una crisi forta
a la zona
del Priorat Montsant
quan encara
estem parlant
dels anys 80
quan els preus
de les avellanes
la crisi
la gran crisi
es van arrencar
es van plantar ceps
va coincidir
amb el naixement
diguem-ne
dels forts del Priorat
el que són
les quatre bodegues
fortes
que van donar nom
amb Álvaro Palacios
Mogador
Dufí
Clos de Lubac
que no hi era
a la fira
ni Erasmus
són dos faltes
que vaig trobar
a la fira
dos faltes
a veure
cadascú fa el que vol
però em va estranyar
que no hi fossin
i això va fer
que després
junt
amb aquestes persones
que van sapiguer
apreciar el que teníem
i van sapiguer
fer-ho molt bé
doncs poguéssim tenir
el que ara tenim
i poguéssim
parlar
que una zona rural
pràcticament abandonada
i amb molts problemes
sigui ara una de les més riques
de la nostra regió
Tenim més vins?
Molts
Molts
Comentarem poquets ja
haurem de continuar
amb propers portes
Parlar de les bodegues
cap a Fonts d'Ozó
tant en Priorats
com en Montsant
Mas i Desplanes
Mas de Masos
bueno
increïbles
molt bons
els vins de
els ètims
els vins de Capçanes
del Montsant
els clàssics
els de Capçanes
Déu-n'hi-do
també
la cooperativa de Capçanes
que està fent el vi del Nàstic
és una cooperativa
molt intel·ligent
i que treballen molt bé
amb gent jove
a mi m'agrada molt
la seva filosofia
perquè
és una gent professional
i això sempre has d'agrair
i a més saben
aprofitar
perquè per exemple
el primer que van sortir
ells va ser amb el vi
Còxac
o sigui per l'estat d'Israel
que l'exporten
des de fa molts anys
potser fa 20 anys
qualsevol altra bodega
hagués aprofitat això
igual que ells
i després hagués fet
un vi
diguem-ne
ells van fer
un gran vi
o un molt bon vi
i a més
van saber aprofitar
per vendre'l
i això és el que hem de fer
o sigui la comercialització
no està renyida
amb la qualitat
si es fa bé
i ara
una miqueta amb el nàstic
fan el mateix
ara han aprofitat
que el nàstic
volem tots que estiguem
a primera l'any que ve
i el nàstic
els va encarregar
aquest vi
doncs ara ells
aprofiten això també
per proporcionar aquest vi
però fent-lo bé
partint d'una bona base
i això sempre has d'agrair
perquè s'hagués pogut aprofitar
de treure els sobrans
o les coses
i embotellar-ho
què més
porten una llista
per fer també
apuntadeta a mà
de l'altre
i de la cata
que no ens ho acabarem
però sobretot això
parlar doncs
que hi havia vins
amb molta fruita
moltíssima
vins
amb una miqueta
de sobremaduració
vins que s'han
recollit
els raïms
quan ja estaven
una miqueta més madurs
de lo normal
i llavors els donen
uns gustets de pança
de pruna
uns gustets
de pança seques
i pruna seques
i després també hi havia vins
amb fustes
marcades
aquestes que et dic
que s'han d'integrar
i el bo
és que
és això
a mi el que més em va sorprendre
és la personalitat
de cada un d'ells
perquè t'estan tants vins
dius
hòstia
és que en el que n'has tastat
10
tots són iguals
no
no és veritat
tu vas anar vestirant de bastonet
sí
a veure
quan portes 15 o 20 vins
és el que em deia
només saps si t'agrada
no t'agrada
exacte
l'únic que pots fer
és si té gust de vinagre
si té punts de ranci
si és un vi de qualitat
si no ho és
o sigui
no pots anar d'escriure
aquell vi
perquè ja tens la boca
corrada
no gaire subtil·lesa
massa subtil·lesa
però sí que pots apreciar
en general
el que t'està dient
aquell vi
i tothom
tothom
comentaven
i
com se diu això
es felicitaven
per la gran anyada
que podrem disfrutar
en breu
per tant
aquest cap de setmana
volem
que allà que hem escoltat
el Francesc Lledó
volem tastar
un vi d'aquests
que s'han fet
de la collita del 2004
doncs han priorat
què anem a comprar
que anem a buscar la bodega
què ens diries
home doncs
aquest cap de setmana
potser no
però d'aquí un parell
allò que deies abans
jo en tinc tants
que estic buscant aquí
a banda del vi del nàstic
per triomfar
l'ascens del nàstic
a primera
amb quin vi
brindaríem
a veure hi ha un vi
que qualitat-preu
m'encanta
l'agopat és que no el trobo
i no us puc dir el preu
ara exactament
però que es diu
terrors
que és un vi
que està al mercat
ja
la collita 2003
estava molt bé
però aquest 2004
és excel·lent
és un vi
amb un preu
molt assequible
estic buscant
pel preu més que res
ara el trobarem segur
i si no hi ha
i mira aquí
és un vi
que estem parlant
de PVP
16 euros
un vi del Monsant
i
que és
un d'aquests vins
que porten
una miqueta de fusta
que ens haurem d'esperar
un palet
a veure'ns-el
però
jo crec que
en un mes i mig
dos mesos
podem començar
a veure
perquè ja surtia la fruita
jo aquí a la nota de cata
tinc fruita
fusta
integrada
o sigui
això vol dir
que la fusta
ja està bastant
integradeta
vol dir que ja és un vi
que ja ens el podrem
començar a veure
aquesta és una de les
tendències
més
marcades
en general
resumint
d'aquesta degustació
d'aquest cata
de vins
que hi va haver
aquest canvi
de filosofia
de vins
per beure
o sigui
abans
els vins
es va començar
fent una miqueta
el vi de guarda
el vi
per professionals
el vi
per consumir
d'aquí molts anys
i s'ha vist
que
una miqueta
com fa
l'Ujibot
com fa la Montse Nadal
una de les nostres
professors
de l'escola
d'enologia
que
tenen aquesta filosofia
més de vi
per beure
més de vi
doncs ara
per exemple
quan sorti 2004
doncs un vi
ja per poder-se'l
beure
disfrutar
que no ens molestin
els tenins
que no ens molesti
la fusta
que també s'aguardarà
menys
o potser sí
però potser no
tampoc
vull dir
però especialment
els vins
són per beure
no són per tenir-los
en una vitrina
i dir
mira quin vi
més bo que tinc
te'l veus
i dius
hòstia
mira quin vi
més bo que tenia
que tenia
i que emprès
no clar
per això
i la indústria
anirà
en creixement
en funció
de la demanda
no hi ha dubte
i d'aquí
doncs aquesta promoció
aquest cap de setmana
hi ha una bona oportunitat
de tensar-se
a les
de Catalunya
en general
del vi també
en particular
al Palau Firal
i de congressos
Francesc
continuarem
en una altra ocasió
hi ha molts vins
per tastar
hipotèticament
que estem en hores de servei
que diria aquell aquí a la ràdio
i altres temes
per abordar
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
ens veiem la setmana que ve
adeu-siau
gràcies
adeu