Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio i seguim en directe des del carrer Comte,
des de l'estudi del Javier Luja.
Pràcticament l'hem fet fora, no calia que marxés el Javier, suposo que tornarà a casa seva.
El cas és que hem invaït en el millor sentit de la paraula i s'ha afegit un altre invasor,
és l'Enric Garriga. Bon dia, Enric, benvingut.
Invasor, però...
Estàs desorientat, he t'han canviat l'hora i el lloc, i estàs fatal.
Jo diria que soc del barri perquè no he caminat ni 100 metres per venir fins aquí.
He vingut amb sabatilles i batint.
Tu també ens proposaves que féssim cada setmana un quart de català des d'aquí.
Sí.
Ho haurem de tancar els estudis de l'Avinguda Roma a tothom que vinguem aquí pel programa.
Aquí és més petit, però inspira més.
Tu és per comoditat allò, per anar amb les sabatilles, com dius,
i no haver-te de molestar, anar a arreglar-te per venir a la ràdio.
Ai, a més que el decorat, és més motivador.
Home, no ens hem extès gaire en l'hora anterior de programa,
però estem envoltats de quadres del Javier Luja,
d'uns paisatges, unes marines, unes muntanyes, una cosa que dius,
escolta, quasi que parlem de quadres i de coses...
Tinc uns quadres, jo, aquí, de dades sociolingüístiques, però...
El to del programa, quin és avui?
La setmana passada va ser tot positiu, bonic, meravellós.
Avui, de quin pel anem?
Havia dit que seria negre, avui.
Programa negre, negatiu i fatal,
però la veritat és que no m'ha sortit ni negre, ni negatiu, ni fatal.
Estàs canviant, estàs canviant.
No, jo em deixo portar per la realitat, pels fets i pel que detecto.
Doncs vinga.
El més xungo avui, dit així, ja ho dic, xungo,
posa-li cometes, però es diu així, serà la pregunta.
Avui la pregunta és una pregunta sense pietat,
que només les persones que entenguin tot el que explicaré,
i no serà fàcil, ni jo mateix ho entenc, poden encertar-la.
Mirin, si és difícil que jo tinc la resposta i no sé quina és la correcta,
però jo imagino que a partir del primer tema d'actualitat que abordarà l'Enric
podrem saber quina és la resposta correcta.
Esperem que sí.
Com que és difícil, parin molta atenció al primer tema,
que a bord de l'Enric Garriga, si volen aconseguir,
la ràdio de la Queta, per donar corda al català,
i escoltar en català o en el que vulguin,
que és una ràdio molt lliure, un aparell de ràdio,
que pots agafar totes les emissores que vulguis, òbviament.
La ràdio de la Queta, la Queta, lògicament,
i el pòster Llançol, el calendari, Llançol de la Queta,
magnífic, que tenim la Queta tematitzada en diferents versions,
de Cowboy, de Carnaval, en fi.
Ja ho hem explicat moltes vegades,
però que pensin que si encerten la pregunta d'avui,
guanyen aquests trets regals.
Comencem per la primera informació, Enric?
Comencem. Ara estava pensant en molts llençols
i estava pensant que en un lloc com ara i què
podíem vendre molts llençols de la Queta.
Els suecs ja estan per la cosa aquesta, vols dir?
Jo crec que sí. Tot és proposar-ho,
perquè coses més rares s'han fet.
O el que no es vengui en aquesta vida.
Els catalans ho venem tot, tot es ven.
No continuem per aquest camí, però parlem de la llengua.
Vinga, noves aportacions sobre l'ús del català a Catalunya.
Efectivament, aquí es tracta de...
L'any 2004 es va presentar els resultats
d'una enquesta sobre l'ús del català a Catalunya,
una enquesta feta pel govern.
Aquests resultats ja es van presentar
i el que ara es presenta és una cosa
que existeix dintre l'Institut d'Estudis Catalans
que es diu Xarxa CRUSCAT,
que és una xarxa que es dedica a l'estudi
de coneixements, representacions i usos del català.
han fet un buidatge de certes dades
d'aquesta enquesta sociolingüística
i buscant dades sobre el famós tema
del bilingüisme, monolingüisme i aquest tipus de coses
a partir d'aquesta enquesta.
Tot això s'ha presentat ara,
justament avui fa una setmana es presentava a Barcelona
mentre jo estava a la ràdio,
ells estaven presentant això a Barcelona
per això fins avui no ho explico.
A part que la cosa no és senzilla.
Grosso modo, aquí primer hi ha unes dades generals.
Després la part interessant del que hem fet
aquests de la xarxa CRUSCAT
és establir una nova tipologia social
de les persones en funció de l'ús que fan del català o no.
Allò que fins ara parlàvem de bilingües, monolingües,
tot això,
planteixen una nova manera de definir aquests conceptes
i de posar-los al dia.
Ho anirem explicant mica en mica.
Canvia la terminologia, doncs, per definir aquesta...
Sí, d'entrada hi ha una proposta d'un canvi de terminologia
que tal com l'expliquen ells
sembla molt coherent i molt vàlida.
Anem a pams, per tant.
Primer, l'enquesta aquesta
és una enquesta que s'havia fet l'any 2004,
l'havia fet el govern de la Generalitat,
ells no, per encàrrec del govern,
s'havia fet una enquesta de 7.300 ciutadans
i els resultats de l'enquesta venien a ser així en conjunt
que un 97,4 dels encastats
entenen el català, un 90,5% el saben llegir
i un 84,7% el saben parlar.
Aquí no diu dades d'escriure.
Però seria això.
94,7...
97,4.
Parles de l'any 94.
De l'any 2004.
Ah, 2004.
Dades del 2004.
L'any 94 ja tenim molt lluny.
Des de llavors ja se n'han fet un parell d'aquestes.
La del 91, la del 96,
i el 2004 és la una més recent.
Aleshores, a partir d'aquí,
hi ha una sèrie d'enquestes sobre l'ús.
Una enquesta sobre l'ús.
L'ús social de la llengua.
Cosa que fins ara no s'havia fet.
En els censos lingüístics el que es feia era allò,
preguntar a vostè, posi una creveta si sap,
si l'entén, el parla i tal.
L'enquesta d'ús pregunta sobre tu,
persona engastrada,
quan utilitzes el català,
en quin idioma parles,
amb la família, amb els pares,
amb els fills, amb els veïns,
amb els companys de feina,
amb els companys d'escola,
amb el veïnat, amb el botiguer,
amb l'administració.
Aquest tipus de coses que són aquestes
que fins ara no s'havien fet estudis agrius.
A partir d'aquestes dades de l'ús declarat
per part de la persona engastrada,
s'han fet una sèrie de dades i conclusions.
I una de les dades rellevants que es treu aquí
és que un 84% dels catalans,
i quan dic catalans vull dir persones que viuen a Catalunya,
fan servir la mateixa llengua normalment
que la que tenen en família.
I això és el nou concepte que es diu homolingüe.
Per tant, homolingüe és aquell que...
És una persona que té la seva llengua familiar materna
que ha après de petit,
la que parlava a casa des de petit,
i la seva llengua habitual
quan comença a parlar amb algú,
en aquests casos que dèiem amb la veïna, amb la família,
la llengua que jo utilitzo habitualment.
Tu ets homolingüe, doncs?
Jo sí.
En el meu cas, soc homolingüe català.
I després hi ha els homolingües castellans.
Això és molt nou, no?
Jo no ho havia sentit mai.
És una contraposició al bilingüe.
Bilingüe.
I ho fan perquè després expliquen
per què el concepte de bilingüisme està obsolet en molts sentits.
A veure, homolingüe diem que és la persona que té com a llengua pròpia,
la que sigui, la llengua que ha après de petit,
i que en les seves relacions socials, familiars, etc.,
utilitza aquesta mateixa llengua.
Per tant, homo vol dir la mateixa.
Tant la meva llengua materna com la que jo utilitzo habitualment.
Llavors, així som el 84% dels catalans.
D'aquest 84%, d'aquest total,
podem fer dos grups.
Un 43,8% de catalans que són homolingües castellanoparlants,
és a dir, la seva llengua materna és el castellà,
i la seva llengua de relació social habitual és el castellà.
43,8%.
Que fem això en català,
com que em deies, jo soc homolingüe,
català.
Jo, la meva llengua materna és el català,
i en les meves relacions, habitualment,
la llengua que utilitzo jo d'entrada,
i si ningú em diu el contrari,
és el català.
Llavors, d'aquests, som un 40,4%.
Inferior, doncs.
Una miqueta.
Però vull dir, en qualsevol cas,
homolingües catalans i homolingües castellans
som la majoria,
som el 84% de la població.
Tant allò del bilingüisme,
una cosa és que jo puc saber dos idiomes,
o quatre o els que sigui,
puc dir, és que jo soc bilingüe,
perquè a mi m'és igual parlar en català o en castellà.
Aquest que li és igual parlar en català o en castellà,
que seria el bilingüe,
això només és el 4,6% de la població.
Clar, és que també hi ha persones que,
si la seva llengua materna o original,
posem perquè és el castellà,
i a l'entorn familiar més immediat utilitzen el castellà,
però potser en la seva vida laboral i social utilitzen el català.
Bé.
Aquests que són?
Aquests són els mutants.
Oh, Déu n'hi do, és complicat.
És una terminologia?
No, no, no, sí, jo no soc ningú per dir que no, però...
Aquests són els mutants.
Però això ho dius de debò, que són els mutants?
Sí, sí, sí, en sèrio.
Aquesta és la terminologia que s'utilitza.
I això ho fan els lingüistes?
Sí, mutants perquè han mutat de llengua.
Una cosa...
És la veritat.
No és tan complicat, és senzill.
Homolingüe, persona que té una llengua materna
i que continua sent la seva llengua habitual.
Que sempre parlen la mateixa.
Un mutant, persona que té una llengua materna X,
però que amb el pas dels anys i haver crescut
en un entorn lingüístic diferent,
potser, l'ha fet canviar d'idioma.
Val?
D'aquests, un 1,6%...
Per sempre seràs mutant, si ets d'aquests.
No.
Un 1,6% de les persones encastades
són mutants que tenien com a llengua familiar el català
i avui dia consideren com a llengua habitual el castellà.
Un 1,6%.
Per tant, la meva llengua materna és el català,
però jo, pel que sigui, acabo
que la meva llengua habitual és el castellà.
Això és l'1,6% de la població.
El cas invers,
gent que té com a llengua materna familiar de la infància
el castellà i que de grans s'apunten a els de llengua...
Com es diu? Llengua pròpia?
No, veu... Sí.
Els de veu pròpia.
Llengua de collida?
Els nous catalanoparlants.
Aquells que de llengua materna, de petits, tenen castellà, veu pròpia.
Veu pròpia, crec que és.
Doncs aquests són el 9,6% de la població.
És a dir, hi ha un 9,6% de la població que de petits eren castellà no parlants
i que ara, al fer-se grans, i haver crescut aquí, i haver estudiat aquí...
Però, per exemple, amb el pare, la mare i els germans continuen parlant el castellà.
Som mutants, sempre seran mutants.
Mentre utilitzin les dues llengües, som mutants.
Quan es decanten per una, passen a ser homolingües.
No, no.
Una persona que se n'heu parlant de petit, que només parlava castellà de gran,
fa del català la seva llengua habitual.
Encara que, com que la família s'ha demanat, potser en família parlen habitualment en castellà,
però fora del cercle íntim enfamiliat, la llengua habitual de relació social d'aquestes persones
és el català.
Aquests són el 9,6%, aquests són els mutants.
Jo d'aquests en conec bastants.
Normal, que és més fàcil conèixer mutants del castellà al català que del català al castellà.
Això de conèixer mutants t'ha quedat molt de ciència-ficció.
Aquesta és la dada rellevant.
Home, no m'estranya que has dit la pregunta d'avui serà difícil,
perquè tot i l'explicació ja veurem si algú censura.
No, jo crec que sí, amb tot això que he dit sí, s'entén?
Per tant, el que desapareix aquí és el mite del bilingüe.
El bilingüe potser existeix, però són només un 4,6%.
La majoria de la població és homolingüe, sigui català o sigui 84%.
I després hi ha aquest 10% en total de mutants d'una direcció o a l'altra,
etcètera.
Bé, doncs, aquesta és la informació central, podríem dir.
Tenim un parell d'informacions més que podríem abordar amb una certa rapidesa
perquè ens doni temps de fer la pregunta.
Una qüestió que també et va agafar a la ràdio quan va sortir la informació
i és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tancava,
la passada setmana va ser el cas del jurat,
que va ser obligat a fer el veredicte en castellà a l'audiència de Tarragona.
S'ha explicat per què es tanca el cas, etcètera, etcètera,
i reparteix responsabilitats
i en treu responsabilitats també d'aquesta sentència.
Sí, de fet, he portat el tema perquè és d'ara
i perquè quan va saltar el vam explicar
i perquè a més és un tema que ha passat aquí de Tarragona,
i si hagués passat a Biolorrusia, per exemple, no en parlaríem.
Bé, la cosa és, efectivament, això, un dels membres del jurat,
que no era el president del jurat, va presentar una queixa
a l'oficina de garanties lingüístiques.
L'oficina de garanties, la tramitat,
i això ha anat a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
perquè també hi havia una, em sembla que també hi havia
una altra denúncia o queixa d'algun partit polític, sí.
El grup municipal d'Esquerra també va demanar,
va fer un escrit al president de l'audiència
amb una denúncia.
Total, ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
ja s'ha pronunciat i diu que la magistrada,
la jutgessa, no hi té res a veure,
per la sencera raó que un jutge no pot parlar amb el jurat
fins que el verdict ha estat emès, firmat, etc.
Per tant, durant el procés aquest en què es discutia
en quina llengua s'havia de fer això,
la jutgessa no tenia contacte amb el jurat.
Jo penso que això pot no impedir que la jutgessa
pugui haver donat instruccions al secretari de l'objet o no,
això és igual, la sentència aquí no en diu res.
Per tant, la jutgessa exonerada,
que vol dir, no pinta res.
I, per tant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
atribueix totes les culpes d'aquest problema legal,
que és dir-li a un ciutadà que no pot utilitzar una llengua
que legalment pot,
al secretari judicial de la sala,
que es veu que és el que els va dir als membres del jurat,
que vostès això ho han de fer en castellà, etc., etc.,
i fins que no es va fer en castellà no va baixar del RUC.
A l'hora que jo recordo la sentència lamentava
que s'hagués produït aquest fet, etc., etc.
Sí, i en qualsevol cas també la sentència judicial
repereix i insisteix en que qualsevol actuació judicial
feta en català és perfectament vàlida
i no es pot exigir ni demanar mai traducció al català,
aquest tipus de coses.
Abans de la qüestió, un altre...
No sé si ens donarà temps d'explicar-ho tot,
en tot cas, si veus que d'allò ens ho deixem per la propera setmana
perquè ens referim al calendari de proves de català
de la Secretaria de Política Lingüística.
Molt senzill.
La Secretaria de Política Lingüística
convoca dos períodes de proves a l'any.
Ara, el primer semestre, ha sortit al calendari.
Tota la informació, fins i tot la inscripció,
es pot fer per internet.
L'adreça és tan senzilla com les 3bw.cat365.net.
en aquesta web de l'administració oberta
si troba tota la informació,
si poden fer les inscripcions, etcètera,
buscant allà certificats de català.
Bàsicament, les dates d'inscripció
són des del dia 30,
és a dir, des d'aquest dilluns, 30 de gener,
fins al dia 17 de febrer.
Aquestes dates.
L'important d'això és que,
fora d'aquestes dates, és impossible matricular-se.
És impossible.
Per tant, qui es vulgui matricular,
sigui per telèfon,
sigui amb persona anant a la Secretaria Política Lingüística,
sigui per internet,
ho ha de fer en aquestes dates.
Entre aquest dilluns, dia 30,
i entre el dia 17 de febrer de l'any 2006.
Ja farem memòria als ullens la propera setmana, si cal.
I ara ve la pregunta.
La pregunta d'avui per aconseguir la Queta,
per donar corda al català,
la ràdio de la Queta,
que recordin que aquest aparell de ràdio
només es pot aconseguir
participant en un quart de català,
a Tarragona Ràdio.
En cap lloc més.
Ni a preu d'or la poden comprar.
Home, a preu d'or potser sí.
Jo em deixo...
Jo sí, jo em deixo subornar per coses d'aquesta.
Vinga, va, fes la pregunta.
La pregunta, avui he dit que seria difícil.
Diu, és curta, però difícil.
Riu i tot.
La Iolanda riu perquè ella l'ha llegit
i no l'ha entès.
Què vol dir ser homolingüe?
Home, ara sí, després de l'explicació.
Home, no hi ha entès quan has arribat,
però ara ja sí.
Donem una mica d'ajuda.
Dona tres pistes, home.
Dono tres possibles respostes.
Vinga, va.
Una, persona que només parla
amb parlants del seu mateix idioma.
Primera opció.
Segona opció.
Persona que considera que la seva llengua
és la mateixa que la que fa servir habitualment
amb la seva família.
No sé si que la tercera ja ens truquen.
Bé, jo la dic.
I la tercera, persona que només coneix un idioma.
Tenim una trucada, em sembla, no?
Sí, tenim una trucada.
Esperem que el son arribi
perquè hi ha una certa dificultat
perquè recordin que som fora de casa.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb el Jordi Porta.
Què tal, Jordi?
Bon dia, Iolanda.
I bon dia, també...
Enric.
A l'Enric, a l'Enric, per servir-lo.
A l'enric, la pròxima vegada
l'estiu podant vindre despullat, eh?
Potser que encara si ara ve un batint.
Jordi, quina diries tu
que és la resposta correcta?
Jo diria que aquestes, el 40,4,
són homolingües, no?
Sí.
Això seria...
Però què és ser homolingües?
Les ofertes eren...
Vinga, tria una d'aquestes tres respostes.
Suposo que a més deu ser
el que trigui dos per a en català, pràcticament.
No ben bé.
A veure, torna a dir les ofertes,
perquè no sé si anem prou bé.
No et sento...
Homolingüe.
Què seria homolingüe?
Tres possibles respostes.
Una, persona que només parla
amb parlants del seu mateix idioma.
Sí.
Dos, persona que considera
que la seva llengua és la mateixa
que la que fa servir habitualment
amb la seva família.
I tres, persona que només coneix un idioma.
Persona que habitualment fa servir
la seva família, que és en català.
Molt bé.
La dos, perfecta.
La dos, té clar.
Es pot ser homolingüe en català, en castellà,
en francès o en xinès.
Parlant de casa teva, per exemple,
amb la família i un entorn
que tinguis més a prop,
doncs amb el teu idioma sou,
que sigui català o sigui castellà i tal.
Molt bé.
Jordi, doncs gairebé en l'últim minut.
Gràcies per trucar-nos.
Ja has guanyat el pòster,
la ràdio, la queta,
i t'esperem a la ràdio
perquè el vinguis a buscar, d'acord?
Doncs moltes gràcies, Magnus.
A tu per trucar-nos.
Molt bon dia.
Adéu, bon dia.
I avui ens guardem les publicacions
i tot plegat, Enric.
Hem fet un quart de català versió butxaca,
podríem dir.
La propera setmana ja normalitzats
i els estudis de l'Avinguda Roma
ens retrobarem amb aquest espai
dedicat a repassar l'actualitat de la llengua.
Gràcies, Enric.
Gràcies a vosaltres.
I dimecres més.
Dimecres més, més lluny.
I molt ràpidament,
els agraïm la seva atenció.
Recordem una vegada més
que el pintor Javier Lugia
ens ha acollit avui
al seu estudi del carrer Comte
i demà ens retrobarem
al punt de les set del matí
a casa,
des dels estudis de l'Avinguda Roma,
des del matí de Tarragona Ràdio.
Pren...