.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada divendres aquest espai arriba amb la col·laboració
de les àrees de serveis socials i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i naturalment amb el treball diari i quotidià
de les diferents escoles de la ciutat de Tarragona
que prenen part d'aquesta aventura de la vida
que ens permet setmanalment a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
compartir una bona estona de conversa amb els nostres joves.
Avui tenim una àmplia i magnífica representació
de les tres aules dels tres grups de sisè de primària
del CEIP de Sant Pere i Sant Pau.
Des d'aquí, des de l'estudi, volem saludar ja la Jennifer,
l'Helena, Celeste, Aida, Ivan, Sergi, Jordi, Javier, Ricard,
Irene, Alba i Mélanie. Bon dia!
Bon dia!
Bon dia a tots i a totes.
Ens acompanyen Maria, José i Jordi,
que són els mestres que bon dia a tots dos.
i com cada setmana també, Marissa, Patrícia i Franci, bon dia.
Bon dia!
Que s'ho senti perquè no és...
Mira, ella diu que hi són i no, no, no, hi són, eh?
Podem constatar-ho.
I tant que sí.
Avui aquests joves, la veritat és que ens proposen treballar
un tema de l'aventura de la vida
que jo crec que tots encara hem de treballar una mica,
no només els més joves,
perquè parlem d'un aspecte que influeix moltíssim
en la nostra vida quotidiana.
Avui parlarem del que tenim a l'armari,
de les marques, de la moda, de la publicitat.
Parlarem de coses, insisteixo, molt interessants
i que no tenen a veure només amb els més joves
de la nostra societat, sinó també amb els adults.
Però millor que ho facin ells, que han treballat i força
aquest tema jo els cediré immediatament a la paraula
i aviam que ens expliquin
i que marquin una mica les línies del que vol ser,
sense dubte, una tertúlia molt interessant
i en la que aprofundirem en temes transcendents.
Per tant, quan vulgueu, recordem sobretot,
i això és molt important, i ells deixaran palesa,
que venen en representació dels seus companys de CISER,
que per cert, els saludem des d'aquí, eh?
Bon dia, saludeu els vostres companys que us estan escoltant.
Bon dia!
Que s'ha aturat tota l'escola, que s'han aturat les classes
perquè puguin escoltar els alumnes del CEIP de Sant Pere i Sant Pau.
I ara, deixeu descansar una mica i el programa feu vosaltres.
Vinga, va, quan vulgueu.
Bon dia!
Som els nens i les nenes de CISER de primària
del Col·legi Sant Pere i Sant Pau.
També volem saludar a tots els companys
i totes les companyes que s'han hagut de quedar a l'escola.
Hem hagut de fer un sorteig
perquè tots volíem ser aquí.
Només hem pogut venir 12 alumnes,
però representem les tres classes de CISER de l'escola.
Jo sóc en Jordi, de la classe de CISER,
i els meus companys són Gerard, Mohamadi, Anna,
Jenny, Fran, Celia, Míriam, Adrià, Aida, Héctor, José,
Laia, Oriol, Helena, Diana, Andrés, Ramon, Juan, Mijuela i Elsa.
Jo sóc la Melani, de la classe de CISER,
i els meus companys són Dunia, Marco, Jefferson,
Ionela, Mariam, Inés, Matías, Paula, Alín, Ricard, Javier,
Natanael, Sara, Geray, Omar, Basil, Laura, Alba, Bárbara i Diana.
Jo sóc la Celeste, de la classe de CISER,
i els meus companys són Paolo, Tamara, Maria Camila,
Jesús, Ester, Marc, Aitor, Sergio, Isaac, Rocío,
Noelia, Edgar, Iván Rius, Francis, Beatriz,
Iván Sánchez, Cristóbal, Sergi, Julián, Irene i Pablo.
Volíem donar les gràcies a Tarragona Radio
per haver-nos convidat.
És la primera vegada que venim a la emissora de ràdio
i ens fa molta il·lusió ser aquí.
Cada setmana a l'hora de tutoria
fem activitats relacionades amb el programa de l'aventura de la vida.
De vegades escoltem una història del CD de contes
per conversar i després parlem sobre allò que hem sentit.
I d'altres treballem amb un cromo de l'àlbum.
De fet, tots són protagonistes,
ja que ha estat entre tots que hem reflexionat
i hem debatut sobre aquest tema.
Hem triat aquest tema perquè em sembla molt interessant
comprovar com ens pot arribar a influència
la publicitat en els mitjans de comunicació
a l'hora d'anar a comprar.
Quan vam començar a parlar sobre aquest tema de les marques
ens vam adonar la importància
que tenen sobre alguns de nosaltres.
Tenen molta importància.
Heu esmentat un cromo
i heu esmentat de la manera que treballeu l'aventura de la vida,
que a vegades escolteu un conte.
Una mica per il·lustrar aquelles persones que ens escolta,
si us sembla bé, escoltarem el conte, és molt breu.
No arriba ni a tres minuts la seva durada, per tant, el podem escoltar.
Però també parleu d'un cromo.
Clar, això és la ràdio, de moment no es pot veure a través de la ràdio.
Podríeu explicar una miqueta el contingut del cromo?
Algú ens ho pot explicar?
Quin era el contingut?
Què és el que venia a reflectir?
Algú s'atreveix, sí?
Alba, Melani, entre les dues, d'acord?
Doncs que era una nena que volia comprar-se unes bambes
i eren molt cares i la mare no en volia.
I llavors, doncs, no li va deixar.
I que no sempre hem d'agafar roda de marca
perquè els nostres amics la portin o perquè agrada la gent.
No cal que sempre anem d'etiqueta.
Anem a escoltar el conte i després en parlem, va.
Hola, sóc la Marta.
Avui a L'Aventura de la Vida
escoltareu una història que em va passar a mi.
Diu L'Aventura de la Vida
Nica?
Una altra vegada? No pot ser.
La mare no s'ho podia creure.
Estava molt sorpresa.
En un mateix any,
era el quart parell de bambes que li demanava.
Era inevitable.
Mentre que els meus peus creixien a la velocitat de la llum,
les sabates continuaven tenint el mateix número.
Aquestes et queden bé?
No ho sé, mare.
No m'agraden.
Podem anar a una altra botiga?
Marta, ja no puc més.
Decideix-te d'una vegada.
La mare tenia raó.
Després de tota una tarda de botiga en botiga,
jo no trobava el que buscava.
Més ben dit,
no gosava dir a la mare el que de debò buscava.
Nica?
Sí.
No has sentit a parlar d'aquesta marca?
No són unes que valen molts diners?
Són genials, mare.
El que és genial és el preu.
Ja saps quant valen?
Sí, mare.
Ni us sumís.
Treu-te-les ara mateix.
Però, mare, aquestes són les que vull.
Són molt cares, Marta.
El nostre pressupost no ens permet malgastar els diners d'aquesta manera.
Però, mare, les necessito.
Necessites unes bambes,
no aquestes nica o com es diguin.
Ho sento, filla.
Has de decidir-te per unes de més barates
o al final et quedaràs sense sabates.
No van servir de res les llàgrimes,
els crits i les frases desesperades.
No vaig tenir cap altra opció
que triar unes altres bambes.
Vull que sàpigues una cosa.
Amb bambes, Quica o Sense,
ets una noia molt especial.
Nica, mare.
Bé, ja m'entens, oi?
Ho intento, mare.
Ho intento.
Nica és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat!
Bé, jo diria que aquest episodi
l'hem viscut tots,
cadascun des de la nostra posició.
Vosaltres com a fills i filles
i els vostres pares segur que també
han tingut alguna que altra
experiència similar, no?
És que creixeu,
sembla que us reguin a la nit, eh?
D'un dia per l'altre,
i clar, s'ha d'anar a buscar les sabates
i unes m'agraden, no m'agraden.
Què us ha semblat aquest conte?
Us heu sentit reflectits, una mica, o no?
Sí.
I costa molt, és a dir,
creure en aquell sentit comú
que aplica la mare dir
escolta, que això de la marca no,
el que hem de buscar és una sabata bona,
que sigui còmoda, que sigui de qualitat,
però és igual la marca,
i mirar que també tingui un preu assequible.
Costa molt d'assumir això?
No.
Penso que hi ha opinions de tot.
A tu, Jennifer, t'és igual.
Sí, a mi sí.
A veure, tu quan vas a buscar unes sabates,
què busques?
Que siguin còmodes i que m'agustin a mi.
I ja està.
I la marca?
A mi m'he d'igual,
mentre que duren.
Segur?
Sí.
Tu, Celeste,
què mires quan vas a buscar les sabates?
Que m'agradin i que siguin còmodes.
I la marca no?
No.
Algunes sabates sí,
però altres no.
Però per què creieu
que hi ha aquesta cosa de les marques,
no només els nois i noies, eh?
Les persones grans també som així, eh?
Només cal mirar,
després ja en parlarem la publicitat,
els cotxes,
les marques de cotxes,
les marques de perfums,
de roba,
vull dir,
els grans també,
deixa'ls anar sols, eh?
Per què creieu que tenim aquesta cosa
de que sigui una sabata
d'una marca determinada?
Probablement perquè
aquella marca té més qualitat
que una altra?
Què en penseu?
Ser d'una marca determinada
vol dir que té més qualitat,
que és més bo?
No.
No.
Segur?
Que pot ser igual de bona
que la que no té marca.
Sí, segur.
I aleshores per què busquem
tant les marques, la gent?
Digues, Elena.
Perquè la gent se creu millor
amb les marques
i hi ha gent que
no pot pagar aquestes marques
i també li dura molt la roba.
Per tant, digues, digues, Melanie.
I perquè també vol agradar
la gent a vegades.
I tu creus que amb aquestes marques
doncs potser agraden més els altres?
No.
Però hi ha gent que ho fa
en aquest sentit, vols dir?
Digues, Alba.
Perquè si també portes
alguna cosa de marca
et penses que pots agradar
més als amics
i pots ser el millor.
Perquè et dones més importància,
potser?
Sí.
Perquè portar alguna cosa de marca
que costi molts diners
què vol dir?
Que tu pots pagar, no?
Sí.
Clar.
I si tens més diners
ets més important?
No.
Ah, no?
Segur?
Home, sí.
Sí o no?
En què quedem?
De veritat.
Vosaltres creieu que la gent
que té més diners
és més important que vosaltres?
No, no, no.
Ja m'estranyava a mi,
fèieu cara d'intel·ligents,
per això ja m'estranyava una miqueta.
Jo sé que des de l'escola
treballant l'aventura de la vida
heu fet uns exercicis
d'aquells interessants, eh,
que conviden a reflexionar.
Una d'aquestes activitats
l'heu batejat com al meu armari
i el que es proposava,
el que us proposaven els vostres mestres
i tutors
és que cadascun de vosaltres
féssiu un inventari
de la roba que teniu al vostre armari
i tot seguit vau taxar
aquella roba que no us agradava
i vau afegir allò que us agradaria
si tinguessis diners,
si tinguéssiu diners per comprar-lo.
En aquesta llista calia indicar
en tot moment
la marca de les peces de vestir
i complements.
Fem aquesta activitat
o la reproduïm una miqueta
en la ràdio
perquè els oients
sàpiguen el treball
que heu fet en aquest sentit.
No sé qui agafa la paraula
ara en aquests moments
per parlar sobre aquesta qüestió.
Sergio, vol començar a parlar?
Del tema de la roba de l'armari?
No et ve de gust ara?
No aixequeu tots la mà, eh?
Perquè si no em despistaré.
A veure,
qui em vol explicar
què té a l'armari?
Jo no penso explicar
el que jo tinc a l'armari, eh?
Vinga, Mélanie.
I aviam si per qui us animeu
una miqueta.
Pantalons, faldígers,
jerseis i jaquetes.
Molt bé.
I has fet aquest inventari.
I què posaries
del que no tens?
Més pantalons.
Més pantalons.
D'alguna marca determinada?
No.
Però d'alguna forma determinada, sí.
Sí, acampanats.
Acampanats.
Els estratets no et van a tu acampanats.
Com d'acampanats?
Bastant.
Molt acampanats.
Sí.
Acampanadíssims, vaja.
Això és el que té la Mélanie en armari.
Jennifer, què tens tu a l'armari?
Jo tinc pantalons.
Quants?
Quants en tens?
Jo...
De tu i jo.
Quants?
Doncs un munt.
Un munt?
No, ni els compta.
Samarretes
i mitjons
i altres coses.
Algú més
em pot dir el que té a l'armari?
Digues, Ivan.
Tinc samarretes,
mitjons,
xandals,
calçotets.
Calçotets,
menys...
Dic, home,
és que només tenen pantalons i samarretes,
calçotets,
mitjons...
Clar que sí.
El Jordi ens vol dir el que té a l'armari?
Sí?
Di què tens, Jordi, a l'armari.
Doncs jo tinc unes quantes camises,
jerseis,
pantalons,
mitjons,
calçotets
i samarretes.
Molt bé.
Tot el que teniu a l'armari us agrada?
Sí.
A veure, a veure,
a qui li agrada tot el que té a l'armari?
Dels que no els agrada tot el que tenen a l'armari?
Jo tinc coses a l'armari que no m'agraden
i que no sé per què me les he comprat,
no sé si a vosaltres us passa el mateix.
A qui no li agrada?
Tot, absolutament tot.
Melanie,
què és el que no t'agrada del que tens a l'armari?
La jaqueta,
que quan fa calor la meva mare m'obliga a ficar-me així.
La fa pura,
que va comprar ella.
Sí.
No t'agrada.
Digues, Alba.
A mi no m'agraden els coisals.
I en tens?
Sí.
Perquè la mare diu
calla que li hi haurà la gola per tapar-la
i tu intentes evitar de posar-te aquests jerseis.
Sí.
I els veus?
Algú té a l'armari alguna cosa que no li agradi?
Javier, a tu t'agrada tot el que tens a l'armari?
No.
No?
Què és el que no t'agrada?
Doncs la roba que em compra la meva mare
perquè jo no la vull
però ella, com que li agrada,
m'obliga a comprar-me-la.
I tu creus que t'hauria de deixar més
que compressis el que a tu t'agrada?
Però per marques o per tipus de roba, per models?
No, per tipus de roba.
Algú més em vol explicar el que té a l'armari
i el que no li agrada?
Digues, Ricard.
La que no m'agrada, l'antiga i la que tinc petita.
Home, la petita l'entenc, l'antiga,
perquè les passa de moda tot tan ràpid, no?
Però això de la moda és important?
A vegades.
A vegades o sempre?
Sempre.
A veure, no ens enganyem.
Cap dels que estem aquí anem vestits
com anàvem les nostres àvies.
Per tant, una cosa és viure obsessionat per la moda
i una altra vestir-nos com els nostres contemporanis, no?
Digues, Helena.
Que la moda que es portava abans, ara també es porta.
Ara torna, sí senyora.
I per això n'hi ha coses que també la portaven els nostres avis
i els nostres pares també quan érem petits.
Les vostres mares no es diuen allò ara a la Mélanie
que li agraden tant els pantalons acampanats?
D'aquelles també portaven pantalons acampanats?
Sí, que els hi ha igual.
Bé, no sé quines edats deuen tenir,
però vaja, algunes segur que portava pantalons acampanats, sí o no?
La meva mare no, no li agradaven.
No li agradaven?
Tampoc no li agrada haver-me'l explicat.
I li ha sortit la filla que li agraden els pantalons acampanats.
Veus, mai es pot dir cap cosa d'aquestes.
Escolteu una cosa,
què us posaríeu a l'armari
si tinguéssiu diners per comprar-ho?
Què us posaria?
Heu pensat o heu trobat alguna cosa a faltar, Sergio?
A mi m'agradaria tenir samarretes de tots els equips del món.
De futbol?
Sí.
Però per portar-les per anar pel carrer, una mica de col·lecció?
Sí, per anar pel carrer i tenir-les de col·lecció.
No em diguis que t'agrada el futbol.
A veure, ja.
De quin equip ets?
Del València.
Del València? Déu-n'hi-do, eh?
Com va el València? Jo és que no estic molt posada.
Va tercer empat a punts amb el Madrid.
Està al dia, eh? Està al dia.
Totes les samarretes dels equips del món, quantes samarretes serien?
Bastant molts.
Jo crec que necessitaries més d'un armari, eh?
Algú troba a faltar alguna cosa al seu armari?
Melanie.
Molts pantalons.
Més pantalons.
Ella vol pantalons.
Farem una campanya per regalar-li pantalons acampanats a la Melanie.
I també amb alguns jersei.
Algun jersei.
I alguna marca determinada o algun tipus de peça determinada que diuen
que és el somni de la meva vida?
No.
No?
No.
Molt bé.
Ho deia la vostra mestra abans, eh?
La Maria José.
Diu, són nois i noies molt conscienciats i que tenen les coses molt clares.
I ja es nota.
Parlem de sabates?
Deixem l'armari?
O voleu que deixem l'armari?
Sí.
Parlem de sabates?
Sí.
Això dels preus és molt relatiu.
El tema de les marques també.
jo sé que heu fet un treball de camp realment interessant.
Heu fet una llista de marques, de sabatilles esportives que generalment porteu els nens i nenes de la classe.
Aleshores heu fet una llista indicant la marca i els preus.
Clar, no vau fer una llista perquè sí, sinó que l'objectiu, si no ho tinc mal entès, era reflexionar al voltant d'aquest fet, no?
Sí.
Aviam, els farem publicitat gratis, aquestes multinacionals avui, eh?
Direm els noms de les marques, som així de generosos aquí a la ràdio.
Per tant, qui comença?
Qui m'explica aquesta llista entre tots una mica, eh?
Ens ho organitzem, comencem per aquí anem fent algunes marques i algun nom.
Per aquí?
Doncs vinga, Melanie, cap allà.
La Nike, 180, 185 i 30 euros.
Entre 30 euros la més econòmica i 185.
Vosaltres penseu en euros, però jo penso que són molts diners, una sabatilla.
Mira, 30.000 pessetes, em deia el Lluís, que també és més jove i també pensa en euros.
A veure, més marques, Alba.
Adidas, les més cares 120 euros i les més barates 9 euros.
9 euros, home, aquí hi ha un ventall de possibilitats.
Pots lluimar que Adidas amb una butxaca de totes mides.
Mira, hem fet un rodolí tot.
Més preus de més sabatilles esportives.
La Irene.
Home, les més barates costen 70, no, 38 i les més cares 75.
Molt bé. Més preus?
Riboc.
Aquestes per...
Per quan em sortirà, Ricard?
Aquí no us han dit el preu.
No us han dit el preu.
Bé, però deuen anar en la línia de les anteriors perquè pertanyen a aquestes marques més o menys estàndard.
Xavier.
Quechua.
Aquestes?
No ho sabíem.
Aquestes són d'una marca blanca, podríem dir, que és d'una botiga d'aquestes multinacionals de l'esport, que són bastant econòmiques.
Sergio, em penso que tu tens més...
Umbro de 35 euros.
De 35 euros.
Sí.
Bé, després de veure tot això, jo imagino que poc o molt heu intentat examinar les sabates i no sé quina conclusió ho heu tret.
Heu tret alguna conclusió després de mirar els preus?
A veure, més mans.
dues conclusions tinc aquí, de l'Amèlina i l'Alba. Quina conclusió heu tret? Després el Ricard.
De que són igual de bons segons quals i que poden ser iguals.
Tu, Mélanie?
Que de la mateixa marca poden haver molts preus i poden ser igual de bons.
Molt bé. Ricard?
Que les persones només utilitzen roba de marca perquè ho fan per agradar als amics o amigues.
Per agradar o per impressionar?
Per impressionar també.
No, no, és que és diferent. Jo imagino que a vegades pot ser per agradar perquè ens sentim més còmodes i més arregladers, no? Segons el que portem, diga Sergio.
I que hem de fixar-nos en el model, no en la marca.
El model i la qualitat, no?
Sí.
No sé, a veure, el preu és important, però també és la qualitat, perquè a vegades comprem una cosa molt econòmica, com a consumidors, hem de mirar el preu, però també hem de mirar la qualitat.
Si és molt econòmic, però ens dura dos dies, potser val la pena un palet més i que sigui de més qualitat, no?
No sé, com ho veieu vosaltres, com a consumidors? Què dius, Alba?
Que a vegades un nen o alguna nena es compra algunes de batilla i al cap de dos dies la té trencada, aunque sigui de marca.
Clar, és que aquí jo també he vist alguns apunts que heu posat vosaltres, és a dir, determinades sabatilles comprades en determinats llocs, resulta que no són de pell, són de plàstic, el peu pateix, sua i es trenquen de seguida.
Per tant, com a consumidors no ens hem d'obsessionar per les marques i intentar, doncs, ajustar-nos amb el que...
Amb el nostre pressupost hi ha una certa qualitat, que segur que també podem trobar coses de qualitat a un preu assequible.
Què en penseu? Sí?
Sí.
O tot és molt car?
Sí, sí.
Si feu cas dels pares i les mares que sempre diem lo malament que està la vida, segur que tot és caríssim, no?
Però vaja, hi ha un terme mig. Digues, Javier, penso que volies dir alguna cosa.
La Marissa, que t'ha posat el micro, jo dic, calla, que el Javier vol dir alguna cosa.
Parlem de roba de marca.
Jo sé que també heu treballat el tema de la roba de marca i us heu fet un exercici sobre aquesta qüestió.
Algú em pot explicar com heu treballat aquest tema de la roba de marca?
Helena.
Hem posat totes les marques que nosaltres coneixem i hem dit si són bones, si són dolentes, si surten bé dels preus i si no surten bé, i també les qualitats.
Doncs, per què no reprodueu una miqueta la feina que heu fet amb les marques?
D'Airena, em penso que volia dir alguna cosa sobre això, no?
Que hi ha nens que no volen portar la marca Didas perquè no es pensin que són del rei al Madrid.
Ah, fixa't, jo és que aquí em perdo.
És a dir, que aquest equip de futbol utilitza aquesta marca.
I aleshores diuen, calla, ni que sigui boníssima, caríssima, no la vull perquè no m'identifiquin,
però sí que es posaria la que utilitza el Barça, si són del Barça, no?
Sí.
Sí o no?
Sí.
Ah, per tant aquí no estem dient que rebutgem les marques.
No?
Estem dient que rebutgem determinades marques perquè signifiquen determinades coses.
O què?
Sí.
Heu pensat sobre això?
Sí.
Què més?
Què més hem de dir de les marques?
Vosaltres heu fet un llistat, abans ens ho deia l'Helena, sobre les marques de roba que coneixeu.
I heu trobat moltes marques?
Sí.
Sí?
També heu fet una relació de marques?
Sí.
I em penso que al voltant d'aquestes marques us heu respost o intentat respondre a diferents qüestions,
com la qualitat, el preu, si és car, si és assequible, si és roba amb un disseny més modern,
més antiquat, si us agrada, si no us agrada.
Voleu que comentem aquestes dades?
Sí.
Aquestes dades, doncs vinga, per on comencem?
Jo per què veig poques mans, eh? Veig poquetes mans per aquí. L'Aida no ens ha dit gairebé res.
i té una cara de xerradura, sí o no? Vinga, què ens dius de les marques? Segur que tens moltes coses a dir.
Que hi ha gent...
Que s'obsessiona una miqueta, no?, amb això i que les utilitza i gent que no. Tu què tens per aquí? Tu què en penses?
Et dic les marques.
Digue'm les marques.
Nay, Cadidas, Kelme, Puma, El Niño, Rebux, el DNI i Bresca.
Això és de roba?
Sí.
De roba, a banda, perquè clar, hi ha marques que fan sabatelles i també fan roba. Són les marques que tu coneixes i que has reflectit aquí.
Al voltant de cadascuna d'aquestes marques, heu fet una reflexió? Heu parlat sobre elles?
Sí.
Sí? Doncs vinga, qui em vol explicar el que heu pensat, les conclusions, si us agrada, si no us agrada, si són cares, si són més econòmiques?
Alba.
Que a l'hora de comprar has de saber què vols perquè ho necessites i perquè ho aprofites molt de temps o més d'una cosa de temporada.
Melanie.
Que no has de comprar marca només per la influència dels amics o amigues.
Irene.
La roba de marca és més bona, però més cara, al contrari de la que no té marca, però també pot ser bonica.
Dius més bona de qualitat, que dura més.
Sí.
I l'Helena també tenia una opinió sobre el tema de la roba de marca, no?
Jo pensava això de... què t'agrada a tu?
Doncs vinga, doncs què t'agrada a tu?
A mi m'agrada la roba de marca.
A tu t'agrada?
Sí, però hi ha vegades que és millor la roba que no és de marca, que algunes vegades t'aduran més que això,
perquè hi ha vegades que s'estripa o se desgasten i hi ha vegades la roba del mercat que no es desgasten i les d'això.
Clar, quan diem roba de marca estem dient roba d'aquella que específicament porta la lletra perquè se sàpiga què és,
perquè a vegades se'n roba no d'una marca cara, però sí d'una determinada firma,
que clar, l'etiqueta va per dins i tu compres aquella roba perquè t'agrada el disseny que fa i per la qualitat,
sigui més cara o menys, però no exhibeixes la marca aquí.
Moltes vegades algú pot portar una peça de roba caríssima d'una marca molt coneguda d'un dissenyador d'aquells de l'Homàs Plus,
però va amagada l'etiqueta, no ensenya la marca.
Això també pot passar, no?
Vosaltres creieu que es busca més la roba que sí que ensenya allò en plan,
hombre, anuncio, jo vaig vestit d'això?
Sí, sí.
Sí.
Mélanie.
Que sempre s'ha de mirar el preu i s'ha de pensar en els pares si el poden comprar o no.
Això és important, no?
Sí.
Clar, perquè si tinguéssiu molts diners, molts diners, molts diners, pensaríeu diferent?
O diríeu, mira, com que no hem de fer economies ni ens hem d'administrar, tira, o tampoc no ens interessaria gaire.
Si la necessitéssim.
Si ho necessités, sí, però si no, tampoc no cal.
Alba.
Que també, quan un va a comprar unes sabatilles, també costen cares, perquè les presentes, si és un famós, si no.
Clar, és allò de la publicitat que ara arribarem.
Sergio.
I vigilar el que comprem i no guiar-nos per la marca, que es poden enganyar.
Quan vosaltres aneu a comprar roba, si el pare o la mare us deixen una miqueta que trieu,
hi ha pares i mares que deixen més que d'altres, lògicament,
que busqueu, què us agrada de la roba?
El disseny, el color, que sigui moda.
Elena.
A mi m'agrada la moda i el disseny i el color.
A veure, com que et veig una mica posada,
què es portarà aquesta primavera?
Va.
Els colors vius i el mariner.
El estil mariner.
Ah, sí.
Allò que deies de les mares i tot plegat, poca broma, eh?
Que si regiréssiu a l'armari trobaríeu coses que us les posaria.
No us cap?
Hi ha roba que no us cap.
La colonna, però això ja són temes per...
Ara no entrarem aquí a parlar de les mides de les mares i dels pares.
I què s'ha portat aquest hivern?
La roba fosca, estil militar, no sé...
Us esforceu per anar a la moda?
Sí.
Una mica.
I com ho feu per anar a la moda?
Us fixeu en els altres, mireu la tele, les revistes...
La tele i les revistes.
I les revistes.
I les revistes.
A veure, per exemple, Ricard, en els nois de la teva edat,
què es porta, què és guai portar allò per anar bé i estar...
Roba esportiva i de marca.
De marca i esportiva.
Sí, això sí.
I bambes.
I bambes.
Algú més en pot...
No teniu una americana i una corbata a l'armari?
No.
Oh, quines coses a dir, eh, Jordi.
Tu sí.
Sí.
Així m'agrada, home, perquè si un dia tenim un compromís, què fem?
Anar amb la roba esportiva, que diu el Ricard?
No.
No.
No.
No.
Molt bé.
A tu t'agrada anar a la moda?
Sí.
Ja et veig, eh?
A més vas molt tematitzat i molt t'agrada també portar els teus guarniments, no?
Els complements?
Sí.
Molt bé, Jordi.
Digues, Sergio.
A mi m'agraden les camises que tenen un dibuix.
Un dibuix i lletres, eh?
D'alguna cosa determinada.
Sí.
A tu, Ivan, t'agrada anar a la moda?
Sí.
Però et preocupa més del conte o...
Allò, penseu a la nit el que us posareu l'endemà?
Sí.
O us aixequeu amb els ulls tancats i el primer que agafo a l'armari?
No.
Us ho prepareu la nit abans?
Sí.
Jennifer, acosta't que tu em penso que tens història amb això, no?
Que has dit jo, sí, jo m'ho preparo molt, sí?
Jo no m'ho preparo a nada.
Jo per la mañana, pues, lo cojo.
Sí?
Doncs vas molt conjuntada avui, eh?
Potser perquè venies a la ràdio.
Sí o no?
No, això sí que m'ho he preparat.
Que estigui la cosa conjuntada i que vagi bé.
Què dius, Alba?
Tu també t'ho prepares a la nit o qualsevol cosa?
Sempre, sempre ho preparo a la nit.
Quan arriba un aniversari o algun moment demaneu roba ara com a regal?
Sí.
Us interessa molt ara la roba, no?
Sí.
I us fixeu en el que porten els vostres companys i companyes?
No.
No.
No.
No.
No.
No?
No.
Segur?
A les que ens agrada.
Ui, ui, ui.
Comencen a créixer alguns nassos per aquí.
Mira avui com ve aquesta.
Mira què porta aquell altre.
Em direu que no.
No.
Si ho fem tots, no?
No.
De fixar-nos.
Perquè la moda, al final, el que és una mica d'empatia, no?
Tot allò que ens envolta.
Que veiem que porten els altres.
Parlem de la publicitat?
Us sembla?
Sí.
O de què voleu parlar ara?
De publicitat.
De publicitat.
Perquè jo sé que heu treballat el tema de la publicitat,
que està molt relacionat amb tot això que estem dient, no?
A veure, com heu treballat el tema de la publicitat?
Què m'ho va t'explicar?
No sé per què ho pregunto.
Perquè mira, l'Ivan, que per aquesta franja,
Mélan i Alba, després parlem amb vosaltres,
que aquesta franja costa una mica més.
Vinga, va.
Que hem buscat un...
En una revista, hem buscat un...
Anuncis, potser?
Sí, un anunci.
L'hem enganxat a la part d'una fulla i hem respon...
Hem respon...
Responci a diverses preguntes que teniu aquí.
que teníem en una fulla.
Tots heu agafat el mateix anunci?
No.
No?
Doncs us sembla que mirem cadascun dels vostres anuncis
i els comentem?
Vale.
Vinga, comencem per aquí.
La Mélan i té un rellotge.
Sí.
Un rellotge que diu...
Perdona, m'ho deixes mirar un momentet, sisplau?
Sí.
Diu aquí,
suporta les més dures condicions d'uso
en tots els continents i océans.
Por supuesto.
És un rellotge.
Les preguntes són les següents.
A quin sector de la població va adreçar?
Tu què dius?
Pels nois.
Pels nois.
per un sexe determinat,
s'anuncia un rellotge,
la marca...
I quines imatges surten?
Un rellotge en blanquinet.
Pelat, eh?
Sí.
Res més.
I tu què penses que vol dir
aquesta imatge del rellotge allà pelat?
Que és perquè en comprin,
perquè si no l'anuncien no saps què està.
T'ha cridat l'atenció alguna cosa en particular?
No.
I tu creus que la persona que compri aquest rellotge
ho farà perquè l'anunci l'ha impactat
o perquè realment va a l'establiment
i li diuen a la persona experta que ven rellotge
escolti, aquest és molt bo.
Per què creus que realment...
Perquè li agrada i perquè és bo.
I has triat aquest anunci en particular per alguna raó?
No.
Vas dir, mira, agafaré aquest a l'atzar, no?
Sí.
L'Alba ha triat un anunci a veure
d'una coneguda marca d'estètica
d'aquelles selectes
on hi ha una senyora absolutament bellíssima
amb un pot de perfum.
També poca broma a l'ampolla de perfum,
al disseny que té.
Sí.
No sé si m'agrada més el perfum,
que no el conec, però l'ampolla m'agrada
perquè la veig a la foto.
Però el perfum no el puc colorar.
A qui va adreçat aquest anunci?
Als noies.
Joves.
S'anuncia un perfum.
De quina marca és?
Ho podem dir.
Givenchy.
Givenchy.
Les imatges també les hem descrit.
I tu què creus que vol dir amb aquestes imatges?
Doncs que dóna frescor
i que és així per noies joves.
I creus que una dona
que no fos amb unes faccions tan perfectes
no podria anunciar aquest perfum?
O has de ser bellíssima per anunciar aquest perfum?
Home, volen agafar noies joves
per dir oi que guapes
i per cridar l'atenció.
I tu creus que qui compri aquest perfum
l'anunci l'influenciarà o...?
Segons la L.E.
El preu del producte aquest
tu creus que serà assequible
o més aviat serà car?
Car.
Sí?
I per què creus que serà car?
Per...
Perquè el preu no ho posa l'anunci.
Però tu ja penses que ha de ser car, no?
Sí.
Potser perquè les imatges són així com a molt...
Sí, és tot escú i en blanc i negre
menys la colònia que és rosa.
Irene, tu quin anunci has triat?
A veure...
Una motxilla és?
Sí, una motxilla.
Home, però aquest anunci és...
Aquest és un anunci que porta molta informació.
Per què no ens expliques una miqueta a qui va adreçat?
Doncs va adreçada a tot tipus de persona
i jo crec que és una mica car.
És car.
Però tu creus que aquest anunci...
Aquest anunci ven només aquest producte o ven més coses?
Perquè jo em penso que l'anunci de l'Alba,
a banda de Perfum, venia altres coses, no?
Venia bellesa, venia allò i una cosa com a molt glamurosa.
Això ven una motxilla i punt, no?
O què creus?
Una motxilla.
Una motxilla.
Ja està, no té més, no?
Ricard, quin anunci tens tu?
Ole, estem en la línia de l'Alba, eh?
Explica'ns una miqueta a quin sector de la població va aquest anunci.
A les dones.
A les dones.
Què s'anuncia exactament?
Una colònia.
De quina marca?
Cinema.
I quines imatges surten?
Per dir-nos que és una colònia,
que per les dones quines imatges utilitzen?
Una dona...
Lletja.
Oi, molt lletja.
Guapa.
Molt guapa.
Amb molts homes envoltant-la.
Amb molts homes.
Què passa?
Que són els que li venen la colònia?
Els que fabriquen la colònia?
Els que li agrada la dona.
Els que li agrada la noia.
Clar.
I per què creus tu?
Què t'ha cridat més l'atenció d'aquest anunci?
La dona.
La dona.
Per guapa.
No.
No t'agrada.
Però t'ha cridat perquè està així en un primer plano, no?
Tu creus que qui compri aquest perfum ho comprarà per l'anunci?
Sí.
Sí.
I per què creus que posen tants senyors al voltant d'aquesta senyora?
Perquè la senyora que estigui veient la televisió veurà els homes i li agradarà la colònia.
Mira, calla, que si jo em poso aquest perfum també vindran tots aquests senyors a casa meva, no?
Això s'ho deu pensar.
Creieu realment que la gent quan veu aquest anunci pot pensar això?
Sí.
No.
A mi la gent es creu perquè posar-se aquest perfum vol seduir.
Això és aquest anunci, no?
Dic jo, no sé.
És la seducció, busca la seducció de...
Javier.
No tinc.
Bé, però tu pots comentar els de la resta de companys, d'acord?
Molt bé.
Jordi.
Jo he triat una bicicleta per a nens petits que té uns colors molt vius.
I que surt la bicicleta, només?
Sí.
Només la bicicleta?
Només la bicicleta.
Pensa res més.
Què t'ha cridat l'atenció? La senzillesa, probablement?
No, més o menys.
Alguna cosa més t'ha cridat l'atenció d'aquest anunci?
El color.
El color.
Sí, ho esmentaves ara que diies, té uns colors molt vius.
Tu creus que el preu del producte serà assequible o serà car, tal com està dissenyat l'anunci?
Hombre, serà assequible.
Perquè no és molt complicada, senzilla.
Perquè és senzill.
No com el perfum aquest que presentava el Ricard, que deu ser caríssim, també, no?
Sergio, tu què has triat?
He triat una sabata que té un color molt bonic.
És una sabata d'home, de dona?
De home.
Sembla d'home.
I què hi ha? Només la sabata?
Sí.
No hi ha res més?
Un color...
Un color...
Un color...
Marróf.
Marróf.
I per què creus tu que només han posat una sabata i no han posat senyors guapos, senyores guapes, peixatges meravellosos?
Només la sabata.
Perquè venen sabates exclusivament, probablement sigui per això.
Perquè la comprin.
Perquè la comprin, esclar.
Ivan, tu què tens per aquí?
Un rellotge.
Un rellotge.
Explica'ns una miqueta pels oients que no poden veure aquest anunci.
S'anuncia un rellotge, òbviament.
Va adreçat als homes, a les dones...
Als homes.
Als homes.
Què t'ha cridat l'atenció d'aquest anunci?
Doncs...
Que és...
Senzillet.
O no?
No, és...
T'ha agradat el rellotge?
És car.
És car.
Es veu que és car.
I per què creus que és car?
Pel disseny? Per la forma que té?
Pel disseny.
I tu creus que la gent que compra aquest rellotge el comprarà perquè l'anunciés així?
O perquè ja té coneixement de la marca?
És una marca coneguda?
No.
Que jo la conegui, no.
Tu no la coneixes, aquesta marca.
Aida, quin anunci tens tu?
A veure, per aquí el tenim.
Una bicicleta.
Una bicicleta.
A veure, me'l deixes veure així de lluny?
També és un anunci...
Penso que va una mica en la línia del Jordi, no?
Sí.
Una bicicleta que en principi va adreçat a tothom.
Jo no em dono la sensació que sigui per noi o noia, no?
No.
I què t'ha cridat l'atenció? Per què l'has triat?
Perquè m'agraden els colors i es veu que és bona.
I l'únic que volen vendre aquí és la bicicleta, res més.
Sí.
L'Helena té algun anunci?
Sí, d'unes sabates per noi i per noia.
I com és? Com les anuncien? Tipo com el Sergio o...
Que és així molt la sabata i ja està o...?
La sabata i ja està.
També en aquesta línia.
I què creus que pot cridar l'atenció al comprador d'aquest anunci?
La forma de la sabata.
Tu, Celeste, tens anunci?
Sí.
Un perfum per l'home.
Aquest sí que s'obri i senzill, eh?
Explica'ns una miqueta com és aquest anunci.
Només surt el fras de perfum.
De perfum.
I només surt aquesta imatge.
Què creus tu que volen dir amb aquestes imatges?
Amb aquesta senzillesa?
Que la colònia fa bona olor i que el fras té bon disseny.
Ens volen parlar només de la colònia.
Sí.
No en la línia potser aquella de dir si et poses la colònia
vindran els senyors i les senyores i tot plegat.
Si et poses la colònia és molt bona i faràs molt bona olor, no?
Sí.
Jennifer.
Jo tinc unes sabates que són mixtes i...
I què destacaries d'aquella imatge de l'anunci?
Doncs que són senzilles i que són mixtes.
Per tant, si busquem un producte de qualitat i senzill
sempre ens deixarem influir més per aquestes senzilles en la publicitat, no?
Sí.
Vosaltres us agrada la publicitat?
Mireu els anuncis de la tele?
Per exemple?
Sí.
Per què us agrada la publicitat a banda del que venguin?
Trobeu que expliquen històries, que està feta...
Què us suggereix la publicitat quan mireu la televisió?
Què us crida l'atenció dels anuncis?
Sí.
Digues, digues, Helena.
No, no que surt.
També...
Sí, hi ha vegades que surt també el preu
i també surten botigues
per anar a comprar.
I no us passa...
Us ho he dit perquè a mi a vegades em passa
que hi ha anuncis que des de comença
perquè són estrany, perquè són fascinants,
perquè són bonics, pel que sigui.
Resulta que després de veure'l em dius
que anuncien i no he parat compte
perquè m'he quedat més amb les imatges.
No us passa a vosaltres, això?
No.
Que a vegades l'anunci dius
Ai, però què estaven anunciant?
Si no m'he adonat que venen,
però l'anunci és fabulós, és magnífic.
No us passa?
No.
No?
Sí.
Sí? A qui li passa?
Hi ha algun anunci en particular
d'algun producte que us cridi l'atenció
ara en l'actualitat?
Que quan surti...
Calla, que em vaig a mirar aquest anunci.
I vaig a mirar-ho.
Un cotxe.
De cotxes?
Sergio, de cotxes?
Sí.
T'agraden els anuncis de cotxes?
Sí.
I els cotxes.
Per això et mires els anuncis.
Algú més per aquí, no?
M'havia dit que també es mirava
els anuncis de la tele?
De la roba.
De la roba.
Els pantalons acampanats, no m'ho diguis.
Sí.
I els jerseis.
I els jerseis.
Molt bé, jo no sé, a grans trets així,
ja estem gaire bé al final d'aquest temps,
jo no sé a grans trets si voleu destacar alguna cosa,
què és el que heu après,
què és el que us ha portat,
tot aquest tema que heu treballat a l'aula
i que avui ens heu explicat a l'aventura de la vida,
sobre el consum, sobre les marques,
sobre la publicitat.
Algú em pot dir alguna conclusió així
per acabar el programa d'avui?
Melanie?
Que no hem de comprar ropa de marca.
Això és fonamental, no?
Per tu és la conclusió més important que has tret.
Digues, Celeste.
Que no només sabem de comprar roba de marca,
que hem de comprar roba que ens agradi.
I tu, Helena?
I que hi ha gent que la discriminen per no portar la marca
i hi ha gent que se creu millor per portar la marca
i són iguals.
La roba la podem estripar,
però per dins som els mateixos, no?
Ens vestim...
Allò tan clàssic, quan érem petits,
que dèiem que la mona s'he vista de ser,
de mona se queda.
Doncs realment la cosa em va per aquí.
Tinc alguna altra opinió.
El Javier?
Que la roba sense marca pot ser tan bona com la roba en marca.
Clar que sí, i això ho comprovem, no, Javier?
Molt bé.
Doncs escolteu, nois, noies,
ha estat un plaer de veritat la vostra companyia.
Ens agrada molt veure que realment teniu les coses molt clares.
Posarem una cançoneta que parla de moda,
de roba, per acabar, eh?
i agrair-vos moltíssim, com dèiem,
la vostra presència avui al matí de Tarragona Ràdio.
Jennifer, Celeste, Elena, Aida, Iván, Sergio, Jordi, Javier, Ricard, Irene, Alba i Mélaniec,
que venen aquí a la ràdio, han vingut a la ràdio,
però en representació de la resta de companys i companyes
de sisè de primària, del CEIP de Sant Pere i Sant Pau.
I el Sergio, a més, per acabar,
vol fer-nos una recomanació molt important,
que jo em descuidava, i això que m'ho havien dit abans,
però estava jo tan fascinada amb les vostres opinions que em descuidava.
Sergio, fes aquesta recomanació perquè estarà gairebé tot el mes de març
i val la pena que tothom, grans, petits i mitjans, s'hi acostin una miqueta.
Jo recomano a tots que vingueu a la Rambla
i veureu una gran exposició de la violència a la tolerància zero.
Heu estat aquest matí, no?
Sí.
Què us ha semblat?
Bé.
Estava molt bé.
Elena.
Que també n'hi surten pel·lícules com maltraten els nens,
els seus propis pares, també.
Melanie, Alba, què us ha semblat?
A l'Institut, que també van ficant coses de...
De nens que sembla que pressionen altres nois, no?
Alba?
Que surten uns vídeos molt forts de gent que maltraten els nens, els pares...
Algú més vol opinar sobre aquesta exposició?
Que no és necessari.
No, no, no és necessari i sobretot que és responsabilitat de tots, no?
Probablement intentar, doncs, apaigavaga aquest to de violència.
Moltíssimes gràcies per la vostra companyia de veritat
i quan vulgueu, doncs, us esperem un altre dia a la ràdio.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Enamorado de la moda juvenil, de los chicos, de las chicas, de los maniquís.