Ja el tenim entre nosaltres fa estona, que ha arribat sempre puntual.
Pep Calvet, Daniel Travel. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És una època magnífica per sortir fora,
per sortir al camp no fa excessiu.
Bé, fa calor, però la temperatura és agradable,
tenim un cel magnífic, comença la temporada de bolets, d'altra banda.
En fi, que tenim tots els motius per sortir a l'exterior,
participar d'algunes de les convocatòries o bé per lliure,
poden seguir algunes de les rutes que ens marcarà avui el Pep Calvet.
Comencem parlant de l'agenda, d'alguna que altra convocatòria que hi ha interessant, no?
Sí, l'agenda la centrarem una miqueta aquest cap de setmana,
o sigui, el diumenge,
fan la primera trialó popular a la Pineda Platja.
A veure, m'adona molta alegria, no?,
perquè hi ha gent que segueix així com nosaltres tenim a la Santa Tecla,
així a nivell popular,
doncs també la Pineda aquest any contribuirà a que aquesta gent...
Es va creant un circuit.
Sí, sí.
I si es crea un circuit hi haurà practicants.
Molt bé.
Llavors, aquesta gent que se prepara per la de Santa Tecla i tal,
que tingui una continuïtat, no?
Molt bé.
Llavors, bueno, cal dir que serà el diumenge, a les 10 del matí.
Aquest diumenge, ja.
Aquest diumenge, molt bé.
Se surt des de l'oficina de turisme
per ubicar-los, doncs, esdevant mateix de l'aquòpolis.
L'hora de sortir és a les 10.
Els que es vulguin apuntar cal arribar, doncs, clar, una miqueta abans, no?,
per als dorsals i que l'organització no vagi massa atabalada.
Cal dir que són 12 euros els que fins avui dissabte, o sigui, demà dissabte, s'apuntin
i al mateix dia seran 15 euros.
I les distàncies, doncs, venen a ser més o menys com les que tenim aquí a Tarragona,
per Santa Tecla, no?
Nedar 300 metres, amb bici 18 quilòmetres.
Cal dir que allí, tal com està orogràficament la Pineda, ha de ser amb bici,
o sigui, han de ser per asfalt, o sigui, potser va a una bici de muntanya que a una bici...
És a dir, que no cal portar un material molt especialitzat.
I com a nosaltres només ha de ser bici de muntanya, allí no, pot ser mixta, no?
I corre uns 3 quilòmetres, o sigui que també el nivell és...
És assequible per a tothom.
Molt bé.
Doncs serà aquest diumenge, a partir de les 10 del matí, una horeta abans,
si s'ho volen pensar i fer-ho fins a última hora.
Diuen totes les previsions que serà un dia magnífic de sol, massa sol i tot.
Massa, però bueno, s'ha de nedar millor.
Clar, clar, anirà fantàstic, perquè, clar, posar-se l'aigua, no sé, a mi em faria una miqueta de...
Però no, no, està bé, una vegada ja estàs dintre la competició i ja...
Clar, el primer és nedar, perquè si vens de la bici, hi ha molta calor,
però, clar, d'entrada així, en fred, arrencar...
Així ja ho tens fet, també.
Sí, perquè a tu l'aigua no t'agrada gaire, per això ho dius, el tema de nedar.
Això nedar...
Però bueno, ho faig perquè...
Ho fas obligat, ho fas obligat.
Molt bé.
Escolta'm, volies comentar alguna de les marques que han fet algun dels participants de la cursa Carros de Foc.
Aquesta, al nivell, no estàs a aquest plan ni de molt tros.
La veritat és que no, perquè vam parlar un dia així per damunt de Carros de Foc,
que també hi anava gent de Tarragona a participar.
L'1 de setembre va ser la cursa.
Se van presentar 188 corredors, entre ells 6 dones.
Poc, però molt bé, perquè a poc a poc...
Abans no n'hi havia cap, clar.
Van acabar 128, això vol dir que és dura.
Vam dir que, quan vam parlar una miqueta, que eren uns 55 quilòmetres,
que es tractava d'anar de refugi en refugi,
i el desnivell, sobretot, era molt gran, perquè era un desnivell d'uns 8.000 metres.
És que és tremenda.
I, bueno, cal dir que el primer classificat va ser Enric Lucas,
amb 11 hores, 12 minuts.
O sigui que...
Molt bé, eh?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Ell mateix té el rècord, però va ser el 2001, amb 10 hores, 55.
O sigui, no l'ha pogut passar, però...
És que els anys no passen.
Els anys no perdonen.
I, bueno, cal dir que la primera noia que va arribar,
una noia de 8 anys, va fer 15 hores i escaig.
O sigui que...
Molt bé.
Molt bé.
D'aquí de Tarragona en sabem alguna cosa, d'algun dels participants?
No sé, sé que hi anaven, però...
Van acabar.
No sé si van acabar o no, suposo que m'ho diran, perquè sempre...
Ho esbrinarem.
Sempre m'ho diuen, eh?
Per curiositat, si més no.
Ens proposes també avui una excursió.
Sí.
Potser perquè hi ha bolets.
Perquè, clar, de Ciurana a Arbolí...
Sí.
Cap a la zona d'Arbolí...
Jo diré...
No, no, perquè ja és...
I si anem diumenge, menys, perquè allò...
Però també està molt...
Els professionals del bolet ja saben, i tant, i tant.
Està molt trillada, però, bueno, és una opció, a més a més, de l'excursió.
Tu saps que hi ha molta gent que presumeix que coneix determinades zones que no coneix ningú més?
Sí.
I tu entens, no, dir que ens ho diguis?
No, no hi entenc.
O tu no ets boletaire?
No, perquè jo sempre dic que com no xiulin els vei, i els bolets no xiulen.
Per tant, tu no ets boletaire, no tens cap zona d'aquelles secretes.
No, en canvi...
No, no, és que allà no hi va ningú.
Jo en tinc una, però ho tinc perquè el meu pare ho era, boletaire, llavors, doncs, ho ha anat guardant així...
I aquesta sí que la...
Aquesta sí que ser, però segur que jo hi vaig...
I no els veus?
I si hi vaig amb algú, segur que aquests sí que t'en agafen i jo no em plego cap.
Després en parlem, Pep.
Sí, em costa bastant.
Si no em demanes molt, si poses un bon preu, compartirem el secret d'aquesta zona que et va deixar el teu pare.
I tant.
A veure, és una excursió de Ciurana a Arbolí, és un clàssic preciós, i és una bona època a la tardor per anar-hi.
És una bona època perquè els cels, només cal que mirem avui, estan molt despejat, hi ha molta claritat,
llavors el poblet de Ciurana ja per si és molt bonic.
Doncs és una excursió, anava a dir suau, no, anava a dir curta, això sí.
Suau no tant, curta sí, perquè són amb dues hores, pots anar des de Ciurana, al poblet de Ciurana, fins a l'Arbolí.
Llavors, tots sabem que entre Ciurana i Arbolí està el pantà pel mig i el riu Ciurana.
doncs és una excursió que comences amb baixada, o sigui, molt bé, arribes al riu, llavors sí, hi ha la pujadeta,
però que també aquesta pujadeta té l'elicient, t'acabes mirant enrere i veus totes les muntanyes i tot el pantà amb una perspectiva com quan el veus des de Ciurana.
Llavors, la dificultat, poso que és mitjana perquè, bueno, s'ha de pujar, no, i pujar els hi costa més a la gent, però, bueno...
Sí, però estàs parlant d'unes dues hores, aproximadament.
Sí, sí, o sigui, tampoc és massa...
I anant un pas tranquil, sense fer un gran esforç.
Pas de passeig i d'excursió, o sigui, no hi ha cap problema.
Llavors, doncs, sortiríem de Ciurana en direcció al castell, visita obligada al castell.
Aleshores, hi ha un senderó, només sortir del castell a la dreta,
que va en direcció a la trona, passant per la roca del Franquet.
La trona, els que coneixen la zona, és com una gran pedra que està al mig del camí,
per això li diuen la trona, ho sabeu, i llavors sabem, sí, aquesta és la trona, no?
Llavors, baixem pel grau del Franquet, en direcció a la pista que surt per sota de Ciurana,
que va cap al Molí i la paperera, allò antigament, que hi havia tocant el riu.
Llavors, agafem la pista, seguim en direcció, com si diguéssim, a la Fabró,
i llavors passem per diversos indrets que a la gent que va al riu li agrada,
el Toll de la Palla, també molt famós d'allí.
Passem pel costat de la cova de Pere Moliner.
Ara deu haver-hi aigua, perquè, clar, en aquelles pluges de finals de setembre, no?
Sí, i segons vaig contestar, bueno, me van parlar d'allí, que molt bé,
o sigui que de moment és que estava també tan buit que...
Molt, molt, molt, és que no et venia ni de gust d'anar-hi, perquè feia pena.
Per poca aigua que ha entrat, doncs, és ben agraïda tota, no?
Bé, llavors, una vegada creuem el riu, el riu, més com ara, baixa una miqueta d'aigua,
doncs, simplement buscar les pedres a dient per...
I ja està.
O aigua i xafar l'aigua, que també és bo, eh?
Encara no fa massa fred.
Un recanvi al cotxe i ja està.
Llavors, pujaríem pel grau del Vincabrer,
en direcció, per dir-ho d'alguna manera, deixaríem a l'esquerra els gors,
i llavors arribem tot just amb una pista,
que és la que va des d'Arbolí, passant cap a Gallicant,
i cap als gors, i la torre d'en Manel.
Llavors, però aquesta pista, una vegada arribem amb ella,
anem cap a la dreta, com si diguéssim en direcció, ja a Arbolí, no?
Llavors, només arribar del senderó a agafar la pista,
hi ha una font on la podem aprovisionar, si se'ns ha acabat l'aigua.
Llavors, seguim tota la pista, per això dic que és fàcil,
fins aquí era la pujada, doncs ara ja més o menys és fàcil.
Seguim tota la pista, i llavors, després del mas de Salín,
un mas de ruït que hi ha a mà dret, amb aquesta pista, que es veu,
llavors hi ha un senderó a mà esquerra, també és molt evident,
llavors agafem aquest senderó tot directe cap al mas de Nadal,
també és un mas que aquest senderó acaba amb un camí de carro,
i una vegada el camí de carro ja ens porta cap a l'ermita de Sant Pau,
una petita ermita que hi ha abans d'arribar al poble d'Arbolí.
Després de l'ermita se torna a baixar una mica i arribem a Arbolí.
Potser dic una bajanada, ara no ho sé, fa molts anys aquesta ermita,
no hi vivia una monja?
Sí.
Que recordo que més una vegada es va quedar absolutament aïllada per la neu,
una gran nevada que va haver-hi, és que recordo que va ser a més un...
Hi havia una monja que vivia allà sola, absolutament sola, tot l'any.
Sí, perquè jo ho recordo perquè ho parlaven allà a Arbolí.
Ja parlo fa...
Sí, sí, sí.
Fa anys, ja.
Fa anys.
No estàvem d'ahir, no, no?
Doncs sí, el que passa és que ara desconec si hi ha algú, si la cuida algú,
m'imagino que s'encarreguen els d'Arbolí.
Per abans, sí, abans vivia en plan ermitanya, una religiosa.
A veure, vagin a comprovar-ho, ja ens ho expliquen, perquè l'excursió val la pena.
Dues hores anar i dues tornar o dues hores anar i tornar?
No, dues hores anar i tornar, doncs una miqueta menys.
Clar, perquè fa baixada.
Una miqueta més de baixada, però després també és de pujar cap dalt a Ciurana.
Sí, bé, doncs vostès mateixos ja sabran quin és el nivell que tenen i amb qui van.
Amb canalla petita, no.
Si tenen canalla molt petita, no cal renunciar a fer petites excursions, eh?
Tot petitet, tot en miniatura.
I, de fet, a partir ja de dos anyets, que controlen més o menys caminant,
ja es pot fer una iniciació al senderisme i a l'excursionisme.
Això, el Pep ho ha comprovat, sap que funciona i vol donar algunes pistes
per a algú que tingui, doncs això, nens o nenes de dos, tres anyets,
digui, és que volem fer una excursió, però que no es cansin, que no ens passem,
que no ens quedem curts, perquè s'avorreixen i quan...
Això és un clàssic, que queda molt...
No, no, si l'excursió no queda o no queda, és el plaer de l'excursió.
Tu fas una proposta en aquest sentit avui, no, Pep?
O sigui, tenint en compte que, clar, moltes vegades a casa els petits
és que s'aposen ja histèrics i tenen ganes de sortir i...
I s'han de cansar una mica, eh?
Molt bé. Llavors, proposo una que és ben a prop, és anar al pont del diable.
I, a més a més, és una petita preparació, aquesta excursió, no?
Perquè tots sabem que, bueno, que als nens el que els agrada és coses noves,
entremig que sigui més o menys joc, i sobretot motivar-los, no?
Llavors, com el motivarem?
Doncs primer ja, el dia anterior, dir-los que, bueno, si volem,
que s'hi es porten bé, una miqueta d'aixentatge per part dels pares.
Això sempre, imprescindible.
Que s'hi es porten bé, que demà sortirem d'excursió i tal,
i anem a preparar les coses, doncs bé, ells han de tindre alguna cosa física
per saber que van d'excursió, no?
I què preparen? A veure, què els podem fer preparar?
Molt bé. Sempre a casa tenim una petita motxilla, ben petiteta,
perquè tampoc val el mateix la que porten al col·legi amb el petit almorzar i tal.
Una miqueta d'entrepà, l'aigua...
Llavors, se'ls diu això, que han de portar el pa, o sigui, l'entrepà, l'aigua,
perquè, bueno, això nosaltres ja els anirem explicant,
però que s'han d'hidratar molt més sovint.
Això que veuen vostès tan evident, ho hem d'explicar,
les criatures, perquè ells se'n responsabilitzen de preparar-se la motxilla,
que s'ho passen bé.
I és curiós que li dius que demà vas d'excursió,
no preocupis, que demà s'aixequen dient,
a l'excursió, perquè la memòria en tenen molt.
Escolta, els hi podem posar alguna cosa exòtica entre cometes a la motxilla,
perquè sigui la cosa diferent d'en al col·le,
que no sigui el bocata i el suc o...
Sí, sí, o sigui, està clar, per exemple, un mocador de muntanya,
la gorra...
Deixi una mica boiescaut.
Sí, sí, una miqueta, perquè...
A veure, tots els crius veuen la tele,
molts estem molt amb els dibuixos animats...
La gorra, el mocador...
Això una miqueta, no?
No cal fer-los i tant la pantomima, però...
Una miqueta de comèdia, sí.
Que trenquin una miqueta amb el de l'escola, no?
I sobretot, a nivell de nantros,
doncs, una vegada ja plantegem l'excursió,
jo plantejo aquesta d'anar amb el cotxe fins al pont del Diable,
al pàrquing,
i anar sota mateix del pont del Diable.
De fet, ja veuen una estructura diferent,
ja veuen un pont, no li pots explicar...
No, i és un bosc-bosc, eh?
Amb les olors, característiques, els arbres...
Llavors, clar, nantros, el fi que hem de tenir és didàtic, no?
Li hem de fer una excursió que se'n recordin
i que els hi serveixi, poquet a poquet, més endavant, no?
Llavors, ha de ser 100% didàctic,
se'ls ha de crear uns hàbits petits al començament.
Com evita amb el cansament de papa o mama? Queda molt.
Sí, molt bé.
Per això ho faria, o oferto, aquesta excursioneta,
perquè des d'allí mateix surten diversos camins.
Un d'ells és un PR.
El PR, quan parlàvem de colors de camins,
és de color, unes pintades que hi ha de color blanc i de color groc,
i se farien creus de lo bé que se passen buscant els mateixos...
Han d'anar buscant les marques per no perdre's.
Segueixen el senderó, nantros anem amb ells...
Fan una mica allò d'empunzell, en lloc de buscar les mulletes de pa,
busquen les marques pel camí.
Busquen les marques i ells mateixos els que estan...
Després ja els dius que hi ha unes marques que estan a terra a les pedres,
però que també estan als arbres.
Llavors ja aixequen més la vista, no?
Per tant, el recomanable, quan s'introdueixen,
és portar-los a un lloc que estigui ja senyalitzat.
Molt bé. O parqueta, o hi ha moltes senyals,
perquè hi ha moltes excursions que es fan.
Però aquestes també no és excessivament llarga.
Tu pots parar allà on vulguis i tornar.
A més, o sigui, té això, per tornar per tot arreu.
O sigui, aquest seria agafar el PR que va des de sota mateix el Pont del Diable
fins al Mar de l'Àngel.
Llavors, al Mar de l'Àngel se pot tornar enrere per un costat
o la volta una miqueta més gran, però, a veure, és camí molt bé.
Quanta estona podríem estar?
Estem parlant de nens i nenes d'entre dos i tres anyets.
O sigui, fer el caminet aquest fins al Mar de l'Àngel...
Per la teva experiència, què seria el recomanable?
El recomanable, mitja horeta, ells tindrien prou.
Amb l'aturada per menjar l'entrepau, o ho fem quan arribem...
O sigui, busquem un punt entre mig perquè ells tinguin...
Llavors, se'ls dona, si és al dematí d'esmorzar, si és a la tarda d'albrenar...
I, sobretot, que sigui l'excursió sempre igual.
No ara correm, ara parem, ara correm...
I no ens desesperem, perquè a vegades és allò que es perden els nervis.
I està clar.
I si comença allò que se desmotiven, o nosaltres veiem que potser estan cansats,
a més de parar, descansar, que després ja no arrenquen...
Home, sempre està aquella cosa de... Heu sentit, heu sentit.
Molt bé.
Això, o bé, li va, que t'atrec una pedreta que t'ha entrat a la sabata.
Mentre descanses, li treu, li pujas els mitjons i seguim.
Pep Calvet és supernani, si s'hi fixen, eh?
Una mica en aquesta línia, però realment val la pena,
perquè a vegades renunciem a una passejada pel bosc pensant que els nens no aguantaran.
això sí, no es tracta de començar a caminar i fins que ens cansem.
Cal racionalitzar aquest camí, mitjoreta, 30 minuts, amb una paradeta entre mig,
parlem de nens molt petitets que tenen les cametes i els peus petits també,
però és una bona manera d'introduir-los.
Que tenen dubtes, Nil Travel, a Pep Calvet, Namasté,
i excursions a mides, i mai millor dit, fins i tot aquestes petitetes.
Soltes les petitetes.
Pep, moltíssimes gràcies, com sempre, i bon cap de setmana.
Igualment.
Gràcies.