Comença el matí de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida com cada divendres.
Els convidem a compartir gairebé uns 45 minuts de ràdio en directe
amb nois i noies, nens i nenes de diferents centres educatius
d'aquesta aventura de la vida.
Són centres que participen d'aquesta iniciativa
de les àrees de serveis socials d'ensenyament
de l'Ajuntament d'aquesta casa, Tarragona Ràdio,
i que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Si casualment algú s'incorpora avui a la nostra sintonia,
han de saber que cada divendres apostem per conèixer com pensen,
com viuen i les conclusions que treuen de la seva vida quotidiana
els nens i nenes de la nostra ciutat.
En definitiva, aquest és un espai adreçat a aprendre,
a conviure a tots plegats i també a prevenir determinats riscos
i promoure hàbits saludables.
Hi ha un tema importantíssim en aquest sentit,
que és el de la publicitat, el dels anuncis,
i és el tema que han treballat aquests nois i noies
de quarta primària del CEIP en la floresta de Tarragona.
Saludem el Nico, Abel, Aitor, Jeusra, Shohaila, Belén,
Cati, Pablo, Cristina, Lídia i Lore.
Bon dia a tots i totes!
Bon dia!
I quasi que saludem també a la resta de companys de classe
que no han pogut venir.
Bon dia!
Bon dia!
I fem un tercer bon dia a tota la resta de companys i companyes de l'escola.
Bon dia!
El tercer no vol dir que criden més, podem dir-ho exactament igual,
no va encreixendo.
I naturalment als professors, als mestres,
a totes les persones que treballen cada dia a l'escola.
De fet, aquests joves alumnes del CEIP la floresta
han vingut acompanyat de la Sònia i el Joan.
És un bon dia!
No cal que la Sònia ens saluda amb la mà.
Joan, bon dia!
Hola, bon dia!
Benvingut!
Ens acompanyen també Marissa i Francis i el Mauri,
com sempre, immortalitzant aquest moment
perquè passi a la història en imatges de la presència
d'aquests joves de la floresta al matí de Tarragona Ràdio.
Joan, heu triat el tema de la publicitat, els anuncis.
Aviam, si et pregunto per què, la resposta és òbvia,
però és un tema que en principi sembla que els pugui interessar,
perquè es veuen molt implicats en aquest tema.
És bastant interessant per tot el que engloba, no?
A banda deia cadascú que com a professor ho prepara de forma diferent.
Jo soc especialista d'educació física
i no he tocat tant el tema, més estic substituint.
Però per ells és molt interessant
perquè és, en certa manera, el que viuen realment,
el que veuen ells per la tele i tot allò.
Si nosaltres, que som adults,
Déu-n'hi-do com ens influeix la publicitat i els anuncis,
imagina't aquestes edats, no sé si més o menys, però també moltíssim.
Heu treballat el tema a partir del material de l'aventura de la vida,
que inclou un conte que es titula Cacera de mentides.
Jo no sé si el Joan o algú de vosaltres, abans d'escoltar el conte,
em pot explicar una miqueta com vau treballar aquest tema.
o us estimeu més que primer escoltem el conte.
Què us sembla?
El conte.
Vinga.
Escoltem el conte, home.
Doncs escoltem el conte i després en parlem.
Us sembla?
Doncs vinga, escoltem el conte.
Hola, sóc la Iolanda
i espero que us agradi la història que us explicaré avui.
Diu l'aventura de la vida
Cacera de mentides
Fa uns dies, el pare, la mare, el Xavier i jo
vam anar a una xerrada organitzada per l'Associació de Mares i Pares de la nostra escola.
Bé, posem-nos en grups de cinc persones.
Entre tots, respondrem la pregunta següent.
Heu estat víctimes de les mentides que diuen alguns anuncis publicitaris?
Per exemple, el detergent que diu que treu tota mena de taques
o el pintallà viscant no marxa quan fas un petó i que ens ha fet quedar malament.
Recordes quan em vaig comprar aquella crema per aprimar-se que sortia a la televisió?
Com vols que me n'oblidi?
Va costar un ronyó.
I no només no et vas aprimar, sinó que et van sortir taques a la pell.
Mare, és cert que et van sortir taques?
Doncs sí, però el teu pare també, déu-n'hi-do.
Perquè fins fa poc es creia tot el que deien els anuncis per eliminar la calvícia.
Però ara ja no. Això era abans.
Definitivament, de vegades som uns babaus.
Sembla que l'únic que no es deixa enganyar sóc jo.
Tu?
Què? Quan he fet alguna cosa així?
Qui va estar a punt de tornar-nos bojos a tots perquè es volia comprar aquelles bambes que anunciaven a la tele?
No te l'estrelles ni per dormir.
No. Ja me'n recordo, ja.
Estaria bé que aquesta activitat la continuïssiu fent a casa.
A més de divertida, és necessària.
Hi ha anuncis que afirmen, per exemple, que el tabac té bon gust.
T'imagines un petó amb gust de sandrer?
Altres anuncis mostren persones que consumeixen begudes alcohòliques mentre condueixen un cotxe o practiquen algun esport.
Us imagineu un borratxo intentant encistar allà?
Ens vam divertir molt aquell vespre.
Vam sentir tota mena d'anuncis.
És molt fàcil que les mentides semblin veritats i que les veritats semblin mentides.
Per sort, ara podem entendre millor els anuncis publicitaris.
Casera de mentides és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre. Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida
Jo crec que aquesta cançó serà la cançó de l'estiu.
Com a mínim, com a mínim, al Col·legi de la Floresta us atreviu a cantar-la, eh?
Ara, ara que estan els micros oberts.
Viu l'aventura de la vida
S'atreveixen, òbviament s'atreveixen. Molt bé.
Viu l'aventura de la vida
Si cal, ja la cantarem després.
A veure, qui em pot explicar com vau treballar el conte?
Després comentarem en diferents temes relacionats amb el conte que hem escoltat.
Parlarem de la publicitat.
Però què vau fer a la classe? Us van posar el conte?
El vau sentir? Aitor, per exemple, explica'ns-ho tu.
Van salir a la pissarra i van viure el conte entre tots els nens.
Molt bé. I ho vau escoltar?
Sí.
I després què vau fer?
Doncs vam parlar dels anuncis i vam treballar un poc.
Cadascú va donar la seva opinió, no?
Algú més em pot explicar com vau treballar el conte?
Algú més vol afegir alguna coseta o l'Aitor ja ho ha dit tot?
Sí?
Sí.
L'Aitor ja ho ha dit tot.
Ja ho ha dit tot, l'Aitor. Molt bé, Cristina.
Doncs escolteu, comencem ja, en tot cas, a parlar sobre la publicitat.
A veure, m'aixequeu la mà i qui em vulgui explicar què és un anunci.
Què és un anunci? Exactament, un anunci què és? A veure, Pablo.
És una cosa que surt a la tele i que els que l'anuncien volen que la compren els ciutadans de Tarragona.
Molt bé. Només es posen anuncis a la tele?
No, a la ràdio també.
I on més es posen anuncis?
A Periori.
Molt bé. On més?
A la revista.
Molt bé. Més llocs on podem posar anuncis?
A les notícies.
A les notícies, també, molt bé.
I pel carrer, que veiem a vegades anuncis?
A les parets?
Sí, a les cartells que hi ha fora.
Però, i no tots els anuncis són per comprar coses, no?
Els de la televisió, la majoria sí, però aquests altres,
oi que són anuncis que serveixen?
Perquè la gent estigui informada.
A potser com si ha hagut un circo en Tarragona.
Per exemple, clar, si no et posen l'anunci...
O la crema de bichi que quita les arrugues.
Ai, aquest ja, aquest de les arrugues i tot.
Ja en parlarem, és molt interessant això que has dit, Haïtor,
ja ho parlarem, però també molt interessant el que ha dit el Nico.
si arriba un circo a la ciutat, si no posen un anunci,
el circo es queda buit, perquè no ens assabentem
que hi ha la funció i no hi anem.
Per tant, d'entrada els anuncis no són dolents, no?
No.
Ja veurem què és dolent i què no és dolent,
però d'entrada els anuncis ens serveixen
per estar informats i per saber exactament
coses que es poden interessar.
Jo he vist alguna matxacada que volia parlar sobre això.
Em penso que era la Cristina o la Lídia.
Eres tu, Lídia?
O Cristina?
Bé, si després us ho repenseu, ja intervinem.
A veure, quins són els anuncis que us agraden més?
Haïtor.
El de l'ADS, aquella gameboy que pots jugar amb un gos
i el pots cuidar i és un cadell sempre.
Però a tu t'agrada la joguina o l'anunci?
L'anunci i la joguina.
Les dues coses.
Nico.
L'anunci de la PSP
que pots pretenir jocs de discos
i pots veure pel·lícules.
Ho fa tot.
És magnífic allò, eh?
Ho fa tot, segur que ho fa tot.
És la Playstation portàtil.
Carles, que la teva mare potser també pot fer la verdura?
No ho sé.
Ho fa tot, no?
O què fa exactament, ho sabem?
No sé, però...
Beure la tele?
Beure la tele?
Jugar, beure la tele i escoltar música.
Tot en el mateix aparell, no?
Sí.
Sí, és això el que fa, Nico?
Sí.
Molt bé.
Abel.
A mi m'agrada una pantera que surt,
és platejada i fa moltes coses.
Però què és exactament el que anuncien?
Te'n recordes?
A mi saps què em passa a vegades, Abel?
Miro un anunci i l'anunci m'agrada molt,
perquè és bonic, perquè el que sigui.
I quan acaben no sé exactament què estaven anunciats
perquè no he parat comptar.
tu saps què anuncia amb aquest de la pantera que dius?
No?
A mi em passa igual, eh?
Aitor, tu ho saps?
Sí, el robot Raptor.
I què és això?
Un robot.
Ah, d'acord.
No estic al dia, Marissa.
En fi, ens hem de posar.
Per aquí, em penso que la Cati havia aixecat la mà.
De quin anunci li agrada?
Tu has repensat?
I la Belén, ens vol dir algun anunci que li agrada?
Després ens ho dirà.
Pablo.
La de la colònia de Beckham.
Com és aquest anunci?
Guapo.
Com el Beckham.
Sí.
Escolteu, jo veig nois més guapos aquí que el Beckham.
Vull dir que també no cal allò fer un gran massa, eh?
Això ja lo sabem.
Ui, Cristina, no entrarem en temes...
Nosaltres som de modelos.
No entrarem en temes personals que podem acabar malament.
Lídia, quin anunci t'agrada?
El de les Danets, el de Ronaldinho.
I què és exactament que venen?
Que anuncia...
Ah, natilles.
Natilles, unes postres, sí, ja me'n recordo.
A tu, Lore, t'agrada algun anunci en particular?
L'estàs mirant la tele i t'ho has dit, mira?
No.
Nico.
L'anunci que m'agrada més és el de Ronaldo,
que es fa toques amb el valor i es llibre a tots.
Molt bé.
Aitor?
El de les assegurances, que és el segur del cotxe,
que diu el cau diner del cotxe.
Ah, sí.
Vostè per calés, no?
Li van caient diners així pel tub d'escap.
Pavel.
A mi m'agrada el de Henry,
que surt regatant-se a tots
i després, de fora de la porteria,
fa una cosa molt rara.
Ja, ja.
Cati?
Que l'anunci de les salxitxes.
Qual és?
Quin és?
Doncs...
Oscar Mayer.
Doncs...
Com és?
És que a mi em sona molt com és.
A veure.
Cati, recordem com és.
Doncs que tota la família,
que són salxitxes,
i que el nen diu que estan gravant.
Ah, ara el recordo.
Aitor?
El futbol que va al corrent
i xoca amb un cartell d'anunci
i després es cau a terra
i el dan amb una pilota.
Bé, veig que a vosaltres
les maquinetes i el futbol.
Ens ho apuntem.
Després en parlem.
Lídia?
El del Rominho,
que va regateant a tots
i vol marcar de jut,
però al final marca de cabeza.
Vosaltres creieu que a vegades
ens prenen una miqueta el pèl
amb això de la publicitat?
En parlarem.
Sí.
Jo m'he permès de buscar
una cançó molt antiga, eh?
És de l'any de la Mari Castanya.
que és així com de broma
i que parla dels anuncis.
Les persones que ens escolten
ja d'una certa edat
doncs la recordaran
perquè és una de les cançons
aquelles típiques de la trinca.
Voleu sentir-la?
Sí, sí.
Doncs vinga, l'escoltem
i continuem parlant.
Que bonics són els anuncis
que fan a televisió.
Que boniques les músiques,
quin poder de persuasió.
Solten bonos els anuncis
que tu sempre exclames.
Quina llàstima que els tallin
per posar programes.
Que bonics són els anuncis
que fan a televisió.
Que boniques les músiques.
Ai, l'airet, l'airet, l'aïró.
Què mengen els nens moderns?
Piltratxos, garlofes,
moñonyes i sucre.
Xucolina, xucolina.
El drenar de la quichalla d'avui.
perquè facin esport i vida sana.
Perquè es purguin per tota la setmana.
Que mengin xucolines.
Que mengin xucolines.
No guanyareu per cagar rines.
Amb cromos de l'explosió del Chayanger.
Elles saben que ets un home.
Ho proclama el teu aroma.
Que és de mascle prepotent.
Que dient.
I a una milla de distància
senten la teva fragrància.
Que en bonega de valer.
Que dient.
Elles creuen com a mosques.
Si t'ensumen encara el vent.
i els hi costa tres setmanes
ventilar l'apartament.
Que dient.
Que dient.
Fora un de tigre.
Libertat, libertat, libertat.
Xell al mercat
per la dona que vol
llibertat.
Libertat, libertat.
i encara més llibertat.
Estem anunciant compreses.
Ja te n'hauràs adonat.
Libertat, libertat, libertat.
Elis, elis, elis, elis, elis.
Jo ja tinc un pel a pipes automàtic
i tu no.
Cal comprar-lo perquè és absolutament
imprescindible.
I és portàtil, programable
i fins i tot és dirigible.
Elis, elis, elis, elis, elis.
Jo ja tinc un pel a pipes automàtic
i tu no.
Ja ho veuràs.
Tu també te'l compraràs.
Pela Max, les peles ben pelades.
Que bonics són els anuncis
que fan a televisió.
Bé, no coneixeu la cançó
tot i que d'unidor, eh?
L'estàveu cantant tota l'estona.
No la coneixeu, però bé.
Què us ha semblat?
Bé.
Bé, divertida.
Sí.
Una mica antiga.
Una mica antiga, també és cert.
Però bé, jo crec que ens anima
a continuar parlant de la publicitat.
Deia en un moment de la cançó
de la tornada, deia
quina llàstima
que tallin els anuncis
per posar programes.
Això què vol dir?
Que posen molts anuncis a la tele.
Sí, perquè ho compris.
Vosaltres creieu que posen massa anuncis a la tele?
Sí, molts.
I n'haurien de posar menys?
Sí, una mica.
I vosaltres els mireu molt
o quan posen els anuncis
aprofiteu per anar al lavabo
o per anar a jugar?
O us quedeu mirant la publicitat?
No, m'he quedat mirant la publicitat
i vaig al lavabo.
Molt bé.
És a dir, que no els veieu tots.
A veure, abans ho comentàvem
de si els anuncis
diuen tota la veritat,
quan posàvem l'exemple
de l'anunci que anuncia el CIR
o l'anunci de la crema per les arrugues,
no sé qui ho deia,
del Bici,
la crema per les arrugues,
que deia l'Aitor.
Vosaltres creieu que diuen
tota la veritat els anuncis?
No!
D'un en un.
Aixequeu la mà, Lídia.
A veure, Lore.
Alguns.
Alguns.
Per què creus que no diuen tota la veritat?
Tu ho has comprovat alguna vegada
que no ens diguin la veritat?
No.
I tu, Lídia, què en penses?
Sí, perquè la meva mare
se'n va a comprar una crema
per les arrugues i sí.
I t'arrugues.
I t'arrugues tot avui.
Quina innocència
i les que ens vindran a totes
per moltes cremes que ens posem, Lídia.
Veus? No, no.
El que ha dit la Lídia
és absolutament cert.
Mirem l'anunci
i aquella senyora té 70 anys
i miren quina pell.
I aquella senyora és impossible.
que tingui 70 anys.
Les arrugues surten amb l'edat, no?
És inevitable.
Digues, Lídia.
I els dels iogurts,
que diu
una senyora que els anuncia,
que diu
que si els tomes
te queda el cos més fi.
Clar, t'aprimes, eh?
De menjar iogurt t'aprimes.
Tu només menges iogurt
i, escolta,
et quedes primíssima.
Déu-n'hi-do.
Cristina, tu què en penses?
Diuen la veritat o no els anuncis?
No.
Tens algun exemple o...
Se't ve algun al cap, no?
Pablo, tu què en penses?
Que diuen mentides.
Alguns diuen mentides.
Et ve al cap alguna cosa?
No.
No, ara així no et ve de sobte, no?
No.
Els de detergents, per exemple?
Alguns diuen mentides.
Tu sents a casa,
que diuen
doncs no és veritat,
això no funciona així, no?
Després d'haver-ho vist.
Sí, a veure.
Cati,
diuen la veritat o no els anuncis?
No.
No.
Et ve al cap algun exemple?
Sí,
perquè
els anuncis
que
la tele
surt
que les hamburgueses
que estan bé,
que es veu tot,
i quan te la compres
que te la donen xafada.
Clar, tu veus aquella cosa
que dius veus
i allò
allò posat
i dius
no, no, no, no.
No és com a la tele.
Jo vull l'hamburguesa de la tele,
no vull aquesta, no?
Belén,
diuen la veritat o no?
No diuen la veritat, no?
Jo no sé si
si la Shohaila,
la Jorra,
que porten poc temps aquí,
ens volen dir
us agraden els anuncis?
Sí.
I a tu, Jorra,
t'agraden els anuncis?
Sí.
I la televisió?
Sí.
T'agrada algun en particular?
Recordes algun anunci?
Sí?
Sí.
El vols explicar
o ara no?
Després?
Sí.
D'acord?
Després ja en tens ganes.
Sí.
Aitor?
Les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
tu et poses aquella crema
i ja en tenies 10
o acabes amb 20
de cel·lulitis.
És a dir,
tu no ens recomanes
que ara l'estiu
que ens posem cremes
de cel·lulitis
perquè no funcionen,
no?
No.
Gràcies, Aitor,
pel consell.
ja el seguiré.
A la playa.
Abel?
El de l'any que diré.
Quin?
El de l'any que diré.
De coses de bancs i així, no?
De diners també.
Que el cotxe
perd diners
per tu descar.
Clar,
i el cotxe
em penso que l'únic que fa és
portar-te d'un lloc a l'altre
i poc més, eh?
Nico?
El de la
sel·licona
que
en un anunci
va dir que
si vas en un avió
no se peta
i
a la velena estrella
se le petó
la velena.
Quina tele veus tu?
Perquè jo que tan un sol
no l'he vist mai.
Merda.
No l'he vist mai.
Escolteu una cosa,
jo
tinc la sensació
que
hi ha productes
que segurament
els heu comprat
i heu vist això
de quedar-vos decebuts.
Per exemple,
quan feu,
quan demaneu
un regal als pares
o regals
que es demanen
per Nadal,
clar,
a la televisió
surten a vegades
unes joguines
i unes coses
que et quedes
però realment
al·lucinat.
I dius,
jo vull això,
vull dir,
si algú m'ha de fer
un regal
per les festes
o pel meu aniversari
vull aquest regal.
Us ha passat alguna vegada
de demanar
un regal
i quan el teniu a les mans
obriu la capsa
comenceu a jugar
no és el que era?
Digues, Aitor,
a tu t'ha passat?
Un cotxe que era
que iba per l'aigua
i no iba per l'aigua.
I no?
I el vas posar a l'aigua?
Sí.
I vas veure que no.
I es va enfonsar.
Lídia,
t'ha passat a tu
amb alguna joguina?
Sí,
una munyeca
que em va dir
que era molt guapa
que tenia braços
i tenia un peine
i després què?
I després
no van sortir,
no va tindre el peine
ni res.
És a dir,
per la tele sortia una cosa
i portava aquesta pinta
que devia fer alguna cosa especial
i després no res.
Cristina,
a tu què et va passar
la teva experiència
amb la joguina
que no era el que esperaves?
Quan vaig comprar
una Barbie
que diuen
que se li tallava el pelo
i li volia créixer
i era mentida.
És a dir,
que tu
te la vas comprar
amb aquesta intenció
de dir,
mira,
li podré fer un munt
de pentinats
perquè si li creix
i després era mentida.
Lore,
a tu què et va passar?
Que em vaig comprar
una nina
que em vaig dir
que parlava
i me la vaig comprar
i no parlava.
Ja.
Més experiències,
Abel?
Sí,
que per la tele
sortia
un joc
d'aventura
que si te'l
compraves
et venia
un cable
per intercanviar
pokémons
i quan me'l vaig comprar
no hi havia.
Ni cable,
ni intercanvi,
ni res.
Tu, Nico?
Un action man
que tenia una metralleta
i quan me'l va comprar
no tenia ninguna metralleta.
No la duia
dins la capsa,
digues,
Aitor.
Un nen
que hi va
amb un patí
però després
no hi va
ni...
Ni nen,
ni patí,
ni res.
No hi havia res.
La Jorra
ens pot dir
quina joguina
li agrada?
O la Shoahila?
Quines joguines?
Us agraden
les nines?
Sí.
I a tu,
Jorra,
t'agraden
les nines?
Sí.
Molt bé.
Pablo,
on vas tenir tu
l'experiència
dolenta?
Allò de que no...
Fants
van regalar
un patinet
que duia
rodes
per intercanviar
i duia
les mateixes
però no duia
els ferros
que portava
per canviar
les rodes.
Ah,
val,
i ho anunciava
que ho portava
i després no.
Lore,
Lídia?
Vaig comprar
una nina
i em va dir
que va vendre
amb molts
accessorios
i solamente
em va anar
amb cinc
i faltava un.
Ja veus.
Com us vau quedar,
Cati?
I després parlem
com us vau quedar
quan vau rebre el regal.
que
una
que
les brats
que eren
petites
però
o que eren
grans
i després
que com
què li passava?
La brats
que era
de les petitetes?
La que tu dius.
No,
que
són
les brats
però
quan eren
elles
petites
i per la tele
sortia
que
que eren
així
però
però
o
però que
en una medida
gran
i després
que
una amiga
la vau
comprar
que
eren
petites.
És a dir
que no era
allò
que
anunciàvem.
Quan
vosaltres
vau demanar
aquell regal
clar,
quan un
espera un regal
li fa molta il·lusió
i compta els dies
que arribi a les mans
i després veus
que no és el que tu
havies vist a la tele.
Com et quedes?
Què en penses?
Pablo?
Com et queda el cos
que dius
home?
Un poc
desil·lucionat.
I tu Cristina
com et vas quedar
quan vas veure
que allò
que tu li tallaves
el cabell
i una mica més
et queda calva
la Barbie?
Molt malament.
Fatal, no?
Sí.
Home, m'han enganyat, no?
És aquesta la sensació
que tenies, Lídia?
Sí, perquè a mi
m'agradava molt
i me la vaig comprar
i me vaig llevar
una desil·lucció.
Una desil·lucció,
clar que sí.
Abel?
Que...
Se't sortirà
el braç del cos.
Jo ja et ve.
O és que l'Abel
té ganes d'explicar coses
i jo mirava
cap a una altra banda.
Digues.
Sí, perquè
em vaig quedar
molt malament
perquè amb les il·lusions
que volia
tindre
aquest cable
doncs
em va quedar
molt malament.
Aitor,
i després passem
a una altra pregunta.
Va.
Que
em venia un ninot
intern, no?
i li van tallar
la cabeza.
Però això a tu
o et venia així?
Me'n venia així
i em vaig quedar
molt desil·lucionat.
Això és un defecte
que també s'ha de reclamar
però en quant a l'anunci, no?
I a més veus
a vegades
uns circuits
i els cotxes
que pugen
i baixen
i s'enfilen
i a més
l'Action Man
aquell que va
per les muntanyes
per l'Himalaia
i dius
però l'Himalaia
on és
i no el tinc a casa
però que no tens
les muntanyes
de l'Himalaia.
Veus?
Escolteu una cosa
alguna vegada
us heu comprat
alguna cosa
només pel fet
d'haver-ho vist
en un anunci?
No.
No?
No.
Lídia, no?
No.
Els grans ho fem, eh?
Sí, sí.
No ho sentiu malament
perquè els grans ho fem, eh?
Pablo.
Sí, juguets.
Juguets.
Recordes algun?
Sí, un escalestri.
I era com
ho veies a l'anunci?
És a dir,
l'experiència va ser bona.
Sí.
Vull dir que
a vegades
ens trobem amb experiències
negatives
i altres no.
Abel?
Sí.
Lo mismo que el Pablo.
El mateix.
I tu, Aitor?
La DS
que iba también
que iba lo mismo
de l'anunci.
Ves?
Perquè ho veies a la tele
i ho veies a la tele
i al final
és que oi, oi, oi, oi.
Lídia?
Una pilota
que em va agradar molt
quan la vaig
veure en la televisió
en els anuncis
i me la vaig comprar
i era igualita.
Escolteu una cosa.
Per culpa dels anuncis
a vegades
comprem coses
que no necessitem.
Sí.
Sí?
A veure,
qui em pot contestar?
Cristina?
Sí, perquè
no ho sé,
perquè
alguna vegada
em vaig comprar
un soixante
per rentar la roba
i era veritat.
I era veritat.
Però això sí que
ho necessitaves, no?
Sí.
Clar.
Pablo,
coses que no necessitem,
però com que
ens les posen allà,
tens la temptació.
Juguets.
Juguets, sobretot.
Clar.
I dolços
i galetetes
i cosetes d'aquestes
que no les necessitem
perquè una galeta
és una galeta
i una galeta
de xocolata
és una galeta
de xocolata.
Però clar,
si li donem forma
de castell
i forma de no sé què,
no sé, eh?
Pregunto.
Nico,
tu t'has comprat
alguna vegada
una cosa només
perquè l'has vist a la tele?
Sí.
Com per exemple?
Com,
per exemple,
un circuit de hardwits.
I ho necessitaves?
Bueno,
això és una joguina.
Una joguina
és un caprici.
Abel?
Sí.
Perquè un robot
que podia
portar aigua...
Clar,
però les joguines
són coses
que ens venen de gust,
és un regal,
és una caprici
que ens donem,
coses que no necessitem
i que les vèiem allà
i les desitgem.
Aitor?
La crema de bichic
se la vaig comprar
a la meva mare.
Vas comprar tu?
Sí.
Aquest xic va
per cosmetòlogo.
Com a poc, eh?
Perquè Déu-n'hi-do
el nivell de coneixement
que té del món cosmètic.
Molt bé, Aitor.
Et buscarem assesorament
quan la mitjarem.
Dermostètica.
Dermostètica.
Tu vas veure,
dic, calla,
que això a la meva mare
li farà gràcia, no?
I dius,
si la meva mare segur
que no ho necessita,
que està a la mar de bé.
Pablo?
Ara no et ve el cap.
O sí?
Cati?
Que els meus pares
que em van comprar
un mòbil
que no es necessitava
i, a més,
que no ho mereixia.
Això ja són temes personals
que no entrem.
Que no ho necessites,
jo estic d'acord amb tu
que realment
per què volem un mòbil
en determinats moments.
Lídia?
4 xiclets
que jo tenia
5 a la meva casa
perquè
però quan la vaig veure
altre xicleta
en la tele
en els anuncis
me'ls vaig comprar.
Això que ha dit la Lídia
jo crec que és un exemple
que està molt bé.
Insisteixo,
no vosaltres,
els grans també caiem
en aquest parany.
Tinc 4 xiclets a casa
que estan bé,
que són els que m'agraden
i els que menjo habitualment
però calla,
que m'han posat un anunci
que surt un xiclet
que és la repera.
me l'he d'anar a comprar.
Sí.
Ho necessito, no?
És el que ens passa.
Aitor.
S'haia pegat un xiclet
que et posava els ulls verts
i un altre que et deixava els ulls
gros i de xocolata.
Molt bé.
A veure,
Nico.
xiclets que posaven en la llengua
de color...
Aquest sí que els conec.
De color roig
i verd també.
Molt bé.
Escolteu una cosa.
Vosaltres com faríeu un anunci
que fos veritat?
Penseu alguna cosa
que us agradaria,
doncs,
que algú ho comprés?
Alguna cosa que us agradi?
Com faríeu un anunci?
Què creieu
que un anunci ha de dir
perquè sigui veritat?
Vosaltres creieu
que cal exigerar
o que l'enganyar
per vendre?
No.
No?
Cati, per exemple?
Un maquillatge.
Com ho vendries tu,
un maquillatge?
Imagina't
que et ve una casa
d'aquestes que coneix
l'Aitor,
d'aquestes de cosmètics,
i et diu,
Cati,
ens has de fer un anunci
per vendre un maquillatge.
Més o menys,
tampoc no cal exigerar.
Més o menys,
com ho faries?
Doncs agafo el maquillatge
i contrato a una xica
que es maquilli,
amb el maquillatge aquell,
que en directe,
i després,
doncs que mirin
el resultat.
En directe,
allà no hi ha trampa.
Una xica,
li posem el maquillatge,
mireu que bé,
i aquest maquillatge va molt bé,
ja està,
amb això n'hi hauria prou,
no?
Molt bé.
Lídia,
tu faries algun anunci?
De què?
Una crema
que es diu...
Marissa,
aquest cap de setmana
les mascarilles,
eh?
Vinga,
Lídia.
La crema mitjita,
també.
A mi l'Aitor
em té fascinada
amb el món del cosmètic.
Lídia.
Una crema
que es diu
Disamat...
Bueno,
una crema,
però tu com la vendries?
Una crema...
Com faries l'anunci?
dient que...
Que diria,
senyora,
compri aquesta crema
per què?
Perquè es treu
les arrugues
de tot el cos
si te la poses
i...
no tindràs arrugues.
De tot el cos,
a més a més,
Déu-n'hi-do.
No tindràs
arrugues més.
Vosaltres ara
quan mireu els anuncis,
no dic que d'un dia
per l'altre
canvieu d'actitud,
però us pareu
un momentet
a reflexionar,
a pensar,
ni que sigui un momentet
després del que
heu treballat a classe?
Sí, sí.
D'un dia per l'altre
no canvien,
però...
La crema bichi
que no es quita
les arrugues.
La crema bichi.
La bichi.
Alguna cosa
de bo de llenç de barra.
Aitor,
la bichi
la cel·lulici.
Una miqueta de calma.
Algú més ha après
alguna cosa?
No.
En aquest sentit,
sí,
però de pensar sí,
no?
I reflexionar,
Lídia.
Que no tenim de comprar
les coses
que no necessitem.
I pensar una miqueta
abans de comprar
perquè no s'acaben,
són a la botiga.
No cal veure l'anunci
i anar corrents
a la botiga,
sinó que ens ho podem pensar.
i després ho podem comprar
o no.
Però primer pensar una miqueta,
no?
Sobretot no deixar-nos impressionar.
Estem acabant.
Jo sé que voleu saludar.
Això de saludar a la ràdio
no és que es faci molt,
però jo us deixo
que saludeu a la ràdio,
sobretot als companys
de la classe
o a qui vulgueu,
però això sí,
de manera ordenada
i d'un amunt, d'acord?
Cristina,
tu vols saludar?
Jo saludo a la meva mare
i al meu pare.
Molt bé, Pablo.
Jo saludo a la meva mare,
a la meva àvia
i al meu pare
que està treballant.
Molt bé.
I als nens
que estan a l'escola
i a les professors.
Molt bé, Pablo.
Cati, tu també?
Jo a tots
que ens estan
escoltant.
Molt bé.
Belén,
una petita salutació,
si saludes algú?
a tota la meva família
i als nens de l'escola
i a les meves maestres.
La Shohaila i la Josra,
no ho hem dit,
o si ho hem dit
ho hem de recordar,
ho fa poc temps
que estan aquí,
molt atentes,
participant d'aquesta aventura
de la vida.
Jo no sé,
i si necessiteu ajuda
la demaneu als companys.
Si voleu saludar
algú de casa vostra
que ho està escoltant,
alguns amics,
si voleu saludar,
us ve de gust?
La Josra,
em penso que parlarà
en nom de les dues,
no?
La meva mare
i els nens de l'escola
i les senyoritas.
Molt bé,
és una salutació
que ha fet la Josra
però també
en nom de la Shohaila.
Em penso que he dit
bé els vostres noms,
no?
Sí?
Perfecte.
Aitor.
Mare,
et saludo
perquè ets
la més guapa del món.
No m'estranya
amb tants productes
que li compra
la mare de l'Aitor,
clar que sí.
Abel.
Saludo
a tots els de l'escola
que ens estan escoltant,
a la meva mare,
al meu pare,
a tota la meva família.
Molt bé,
Nico,
et toca saludar.
Saludo
a la meva família
i a
algun de sexto,
per exemple,
com el Brian
i l'Ivan
Majarón.
Molt bé,
doncs queden saludats
des d'aquí,
la Lore també vol saludar.
Vull saludar
a tota la meva família
i a tots els que es conec.
I tu, Lídia?
Jo saludo
a la meva mare
que m'estarà escoltant,
al meu pare
i al meu germà
que també m'està escoltant
amb els seus amics.
Molt bé,
doncs no tenim més temps.
Jo crec que voleu saludar
moltíssima gent
que totes aquelles persones
que us coneixen
i us estan escoltant
es donin per saludades,
però ja no tenim més temps.
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio.
Molts records
i una abraçada ben forta
a la resta de companys
de l'escola
del Seib La Floresta
de Tarragona.
Joan Assum,
gràcies.
Fins la propera ocasió
que ens trobarem
en una altra aventura
de la vida.
Que tingueu
molt bon cap de setmana.
Adéu-s'ho.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.