Francesc Lleudó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Perquè no ens posin mala fama, avui no estarem parlant de vins tot el programa.
Algú es pot pensar que... No, bromes a banda. Continuem parlant dels àpats de Nadal.
El que passa és que el Francesc avui, en els propers programes, ens farà una proposta una miqueta diferent a altres anys,
que hem fet el caldo, que hem fet un au, ja sigui un gall dindi, un pollastre de corral o un ànec.
I el que ens proposa el Francesc és parar la taula, i mai millor dit, com si es tractés d'un bufet lliure,
nosaltres triar aquells plats que volem posar a les taules de Nadal.
Per tant, avui dedicarem el programa als diferents aperitius que podem posar,
el proper programa als diferents primers plats que podem fer,
i després als diferents segons plats, i nosaltres fent combinacions com més ens conviï.
Exacte, la idea aquest any és fer això, per dedicar un programa a cada part de l'àpat,
així com a altres anys ens vam dedicar un programa a àpats clàssics o àpats més innovadors.
Doncs aquest any ho he volgut plantejar diferent,
i llavors farem avui aperitius, següent dia primers, el següent segons i el següent postres.
I em sembla que hi ha més o menys el que queda d'aquí a Nadal,
o sigui que són quatre setmanes que més o menys és el que hi ha.
Dit això, com que sabem més o menys el que farem,
si volen plantejar alguna pregunta sobre primers plats, segons plats o postres,
sàpiguen que les properes setmanes van estructurades així
i poden preparar-se bé les preguntes o els dubtes que tinguin.
Sí, perquè recordem que aquest telèfon està obert, 977-24-4767.
Ens agradaria, bé, ens agradaria que estaria bé que participessin,
donessin el seu punt de vista o fessin aportacions,
perquè segur que vostès a casa alguna cosa d'aperitiu en fan.
Segur, segur.
I si de les que explica el francès tenen algun dubte
o volen que plantegi alguna variació,
truquen 977-24-4767.
Molt bé, jo he preparat una llista d'aperitius
que es poden fer per aquell dia.
N'hi ha de molts senzills, n'hi ha una miqueta més elaborats
i n'hi ha que els podem fer servir inclús de primer plat i de segon plat.
O sigui, una miqueta perquè vegin, ho vegeu,
totes les possibilitats que hi ha i moltes més, evidentment,
que em deixo al sac.
La primera que he apuntat és una cosa tan senzilla,
però, com que aquest programa l'adrecem a tothom,
tant gent jove que no hagi cuinat mai,
com a professionals, diguem-ne, de casa seva,
ho parlarem unicata de tot.
I aquest primer plat tan senzill és un clàssic
que serien les ametlles fregides amb sal.
Boníssimes.
Una cosa tan senzilla com això,
però que fetes a casa, recient fetes,
inclús passades tèbies, són boníssimes.
Tenen un problema, que conviden a beure molt.
A beure, sí.
Però ja és això, l'aperitiu.
Ja començar l'àpat, ja una miqueta contents.
Les ametlles aquestes direm que combinen molt bé
amb cervesa o amb cava.
I senzillament és a comprar ametlla crua marcona,
agafar la fregidora, posar-la a 160-170 graus
i fregir-les.
Només això.
Normalment tarden uns 10 minutets,
entre 5 i 10 minuts,
depèn una miqueta també de la temperatura de l'oli.
A mi m'agraden, personalment,
potser una miqueta més calent l'oli
perquè quedi una miqueta cruetes de dins.
Però amb aquesta temperatura que he dit
queden més torrades.
Això ja són variants.
Totes queden bones, però ara no els vull posar al dubte el cos.
La sal, que sigui una miqueta gruixudeta.
Sal gruixudeta, inclús amb una miqueta de pebre barrejada,
queda molt bo.
Senzillament, quan les traiem, amb calent...
I aquí posa, i perdona, Francesc,
una miqueta de paprika.
De paprika.
També barrejada.
Si pot posar, queden boníssimes,
amb anís estrellat, ratllat.
Agafes anís estrellat.
Amb anís estrellat, les emellas salades?
Sí.
Li poses, ratlles anís estrellat,
o amb pols, amb un molinet de cafè,
o amb alguna cosa,
i et creus una miqueta anís estrellat.
És sorprenent el gust que té amb sal i anís estrellat,
i una miqueta de pebre.
Molt bé.
Sobretot insistir,
quan l'estreguem de la fregidora,
paper absorbent,
i a bocades d'un del paper absorbent,
i tirar-hi el que vulguem tirar,
l'anís estrellat, la sal,
de seguit,
perquè amb l'ametlla calenta s'enganxa molt bé.
Si se refreda, no se'ns enganxarà tan bé.
Passem a un altre aperitiu d'aquests així de senzills,
aquest una miqueta més revolucionari o innovador,
però també tan senzill com aquest,
que seria l'arròs salvatge inflat al curri.
Això seria,
compreu arròs salvatge,
que és un arròs de gran llarg negre,
de color negre,
que estigui sol,
perquè venen alguns paquets
que va barrejat amb arròs blanc,
que venen per bullir tots els junts,
Seria aquell que porta el gran negre exclusivament.
Només gran negre,
i aquest té l'avantatge,
perquè per fer l'arròs inflat,
aquest típic dels esmorzars,
els rice krispies,
per fer aquest hi ha molta fenya amb arròs blanc,
però en el cas de l'arròs salvatge,
només agafant l'arròs,
posant la fregidora a 170 graus
i tirant l'arròs dintre,
passarà com amb les crispetes,
comença a petar,
puf, puf, puf, puf,
i s'infla,
i queden com unes crispetes petites fetes d'arròs.
I s'ha de fer amb molt d'oli?
Amb una fregidora, sí.
Així no amb una paella,
però amb 4 aditets d'oli.
Sí, sí, sí,
ha de ser amb bany,
amb immersió d'oli.
Veureu,
és superxulo,
superràpid,
i al treure'l de l'oli,
fem el mateix,
ho escorrem bé,
damunt d'un paper absorbent,
i tirem curri i sal.
Ja està.
Això, a més,
ens queda cruixent ben bé dos dies,
no s'estoba.
Aquest és un descorriment, eh?
Dóna molt bon resultat.
Què més podem fer?
Bé,
doncs hi ha una miqueta més coses,
una miqueta ja de més cuina.
Sí, però això és el que s'acaba abans,
a les taules,
a les aperitius, eh?
Aquest tipus de coses.
Home,
unes bones patates,
unes bones olives,
aquestes coses,
unes bones llaunes,
de bona qualitat,
aquestes coses no cal dir-les,
però no en parlarem avui aquí.
Coses que normalment comprem fetes,
i que les podem fer aquell dia,
per què no?
És, per exemple,
treballar el full.
El full treballat amb salat,
és una cosa que es fa poc a casa,
i que es fa molt quan anem a fora,
no?
I a casa ho podem fer,
és divertit.
Sabeu jo que tinc una passió especial
pels nens,
és una cosa que poden fer molt bé els nens,
que poden ajudar molt bé a fer-ho
i que donen resultats espectaculars
perquè sempre surt bé.
Però parles de full d'aquell
que comprem ja congelat, no?
Sí, comprem un full congelat,
a poder ser de mantega,
perquè sigui més gustós,
l'estirem fi,
el tallem a bastons llargs,
fent, per exemple,
un tall d'un pam d'ample
per el que tingui el full de llarg,
que és igual,
i llavors aquest tall del pam d'ample
el tallem a bastonets finets,
però finets vull dir
de mig dit de gruix,
ben finets.
I llavors el posem en una safata,
separant els fulls un per un,
separadets,
i tirem pel damunt, per exemple,
una miqueta de formatge blau,
tipus rocafort o tipus cabrales
o un formatge d'aquests,
i amb això sol,
i posat al forn,
ja queda boníssim,
ja ens queden uns bastonets de full
de formatge blau.
Els hem de punxar també,
com quan fem un pastís de full?
No, perquè el que volem
és que ens pugin,
és que s'unflir,
perquè quedin ben cruixents
i ben esponjosos.
Si els punxem,
no ens pujaran
i quedaran una miqueta més secs.
També queden bons,
però queda diferent.
Una de les claus del full
és la temperatura del forn.
Sí, el forn ha d'estar precalentat,
sempre els forns
s'han d'estar precalentats,
i en aquest cas,
el ser un forn de casa
és a 210 graus, aproximadament.
La temperatura bona
per un forn professional
serien 200,
però a casa,
sabem tots que els forns
més senzills
i a 210 us quedarà
molt bé el full.
Al damunt d'aquest full
hi podeu tirar el que vulgueu.
Tot queda bo, eh?
Per exemple,
amb sobrassada
queda boníssim, també.
Amb anxobes
queda boníssim.
I podem tirar
llavor de rosella,
podem combinar les coses,
podem tirar formatge blau
i sobrassada.
El que vulgueu.
Algun foie gras,
que hi hagi un paté,
millor dit.
Algun paté o no?
El paté, el problema,
si li voleu posar
algun tipus de foie,
jo li posaria
una vegada sortit del forn.
Cobria, a tot cas,
els palets només amb sal,
aquest tipus de coses també, no?
Sí, sí.
La tonyina crua, sí,
amb fulls,
però penseu que després
ho hem de coure.
Llavors els patés,
si els cuiem,
se'ns fonen
i se'ns converteixen en greix.
Llavors és millor,
a tot cas,
coure el full en blanc
i després,
quan ho traiem,
posar-hi aquest paté.
Llavors sí que no hi hauria
cap problema.
Què més?
Un clàssic,
que no el vull deixar de dir,
que són els encenets de foie.
Aquest foie tallat primet,
que és simplement
comprar un foie fresc,
un fetge d'ànec,
vaja,
fresc,
ni micuits,
ni terrines,
ni res de res,
un fetge d'ànec fresc.
A veure,
per fer-ho a casa
ho fem molt senzill,
d'acord?
Aquest foie
el posem al congelador,
tal com el comprem
i després,
quan el vulguem fer servir,
el traiem 15 minuts abans
perquè se'ns temperi una miqueta
i a casa suposem
que no tenim res del que...
O sigui,
no és com el fa jo normalment,
però queda bo,
per fer-ho a casa
és molt pràctic.
El traiem aquests 15 minuts abans
i amb un ratllador
el rellem damunt d'un plat
i amb una cullereta
l'anem agafant
i l'anem posant
damunt d'unes torradetes
que han pogut comprar
o han pogut fer.
Sal,
pogués ser sal grossa,
sal grisa
o sal maldon,
una sal una miqueta bona
i pebre,
el mateix,
un xe chuan
o un pebre una miqueta aromàtic
i ja està,
res més.
El que a sobre
es pot aguardar perfectament
a la nevera,
al congelador,
perdó,
per un altre dia.
O sigui,
que podem comprar un foie
i en podem fer servir
un tros per Nadal,
un tros per Sant Esteve
i un tros per Cap d'Any
i l'altre tros per l'altre dia.
Si no ho fas amb el ratllador
que deies,
bé,
no ho faig així,
però...
Perquè jo normalment
ho feia amb la màquina
de tallar embotits,
el que passa és que a casa
és difícil que la gent
tingui una màquina
de tallar embotits.
Però si tenim màquina
de tallar embotits,
molt millor,
perquè llavors queden
de veritat els encenalls.
Hi ha de ser molt prín.
En el cas del ratllador
te queda com una pols
de foie boníssima,
el que sí que aconsello
és que si ho fem
tant d'una manera
com d'una altra
ho fem just abans de consumir
però no serà tan bonic.
En el cas de tallar
amb la màquina de tallar embotits,
el mateix el traiem
15-20 minuts abans,
ho deixem fora del congelador
i amb la màquina
de tallar el més primet
que puguem,
ho anem tallant
i ho anem recollint amb la mà
i ho anem posant
directament damunt de la torrada
per manipular-lo
el menys possible.
Queden boníssims.
Què més?
Podríem fer, per exemple,
comprar, per exemple,
salmó fumat,
bacallà fumat,
aquests productes
que ja venen elaborats,
tallar el primet
i en el cas del salmó,
per exemple,
el podríem acompanyar
en un canapé
acompanyat
amb una salsa tàrtara.
Recordem una miqueta
la salsa tàrtara
per fer-la a casa,
si voleu,
aquests dies,
jo crec que són dies
de fer cos d'aquesta
si no la compreu feta.
Ah, però es pot començar
al matí a preparar salsas.
Sí, a més,
és una salsa
que es prepara
en 5 minuts,
o sigui,
no té gens de feina
de fer
i és molt agraïda.
Sí que recomano
que aquest tipus de salses
que van
amb diversos components
és bo
que reposin
mínim
un parell d'horetes
perquè els gustos
s'integrin.
Doncs en aquest cas
agafarem tapres,
agafarem olives verdes,
ceba crua,
tallada així,
grossera,
cogombres,
d'aquests amb vinagre,
una miqueta de net,
l'eleneldo,
en castellà,
i maionesa.
Jo aconsello
que sigui de pot,
perquè si hem de deixar
reposar la salsa,
si ho hem de treure,
si ho hem de deixar
per allà damunt de la taula,
que no se'n fes molt bé,
per evitar problemes,
en aquest cas
una maionesa de pot
o feta amb ous
d'aquests
que venen posteroritzats,
però això
no està a l'abast
del mercat en general,
llavors millor
comprar una maionesa.
Senzillament és
agafar tots els ingadents,
les tapres,
les olives verdes,
la ceba,
els cogombres
i la net,
més o menys tot,
a parts iguales,
en el cas de la net no,
perquè a sec i en pols
és tirar-hi un pulsim.
No cal tirar-hi sal,
ni vinagre ni res,
perquè tots aquests
productes són encurtits,
en el cas
les cogombres són encurtits,
les tapres són encurtits,
les olives verdes també,
tot això picat
amb una picadora,
però no cal
picar-ho amb papilla,
sinó donar-hi dos tons
perquè es trenqui una miqueta
i barrejar-ho amb la maionesa
i ja està.
Si ens quedés
una miqueta espès
o no queda espès?
No, no,
quedarà a la textura
de la maionesa,
l'únic que hi afegim
aquests gustos
i aquestes textures sobretot...
I amb picadora,
no amb la batedora?
No, amb picadora allò,
dos cops, pum-pum,
i que quedin trossos,
i barrejat,
i ja està.
Llavors podem agafar
perfectament un tros
de pa de motlla
o una torrada,
posar-hi aquesta salsa
i el salmó fumat
al damunt,
queda boníssim.
En el cas del bacallà fumat
podríem fer
una salsa d'escalibada
que hi va molt bé,
donant-li protagonisme
al pebrot,
perquè tots sabem
que el pebrot i el bacallà
són grans amics,
llavors podríem escalibar
a casa dos pebrots,
una tomàqueta
i una ceba
i una aubergínia,
això ho pelem,
ho preparem tot
i després ho posem
també amb aquesta picadora
que fèiem servir
i li donem també
dos cops només,
no volem una pasta
d'escalibada,
sinó trossos d'escalibada,
inclús a ganivet
s'ha podria tallar.
Això ho barregem
amb un oli d'oliva
i una miqueta de pebre,
ho deixem
que es confiti tot junt,
perquè els gustos
se reparteixin bé
i llavors agafem
aquest bacallà fumat,
el posem damunt
d'una torrada
i pel damunt
aquesta pasta
de trossets
de diferents
escalibades
donant-li,
ja us dic,
protagonisme
al pebrot.
Queda boníssim també.
Què més podem fer
per aperitiu?
Doncs, per exemple,
podríem anar...
Després d'això
no sé si dinarem,
però bé,
continuarem fent.
Hi ha un plat
molt d'origen japonès
que a mi m'agrada molt
que és el tataki,
que en aquest cas
el podríem fer
de tonyina,
de toro,
de la part de la tonyina
que n'hi diuen toro
els japonesos
que seria la ventresca.
És molt fàcil de fer,
també comprem
un tros de ventresca
de tonyina,
si no és ventresca
pot ser un altre tros,
no hi ha problema.
I tal qual el comprem
sencer,
tampoc cal que sigui
un tros molt gros,
pot ser un tros
de pam per pam,
més o menys,
i no gaire doble,
que faci dos dits
de gruix.
Això sí,
menys de dos dits no,
perquè el bo
és descostellar-lo.
I el posem
en una fiembrera,
amb soja,
oli d'oliva,
una miqueta de pebre
i unes gotes
de llimona.
Això ho podem deixar
12-24 hores,
que es maceri,
i després,
quan el vulguem consumir,
el traiem,
i senzillament
amb talls verticals,
a veure,
ens hem de fixar
una miqueta
en el fil,
en el dibuix
de la tonyina,
veureu que la tonyina
fa un dibuix
amb unes ratlles,
que van en un cert sentit
del tall,
depèn de com us hagin fet
el tall a la peixateria.
Però fixar-se
en aquest sentit
del tall
i tallar
la tonyina
paral·lela
a aquestes ratlles,
perquè el tall
després sigui
melós a la boca.
Es pot consumir
així directament
tallat
i ja està,
o també queda molt bo
per ser un autèntic
tàqui
cremat
una miqueta
pel damunt,
amb sucre o sense.
A mi m'agrada
posar-hi una miqueta
de sucre,
com si fessis una crema
catalana,
posar molt poquet,
però un pulsim
de sucre
pel damunt
i amb el ferro
de cremar la crema catalana
anar-hi cremant
com si creméssim la crema,
igual.
I una miqueta
de wasabi
no li posaríem aquí.
I pots posar wasabi,
pots posar el que vulgui,
el wasabi va de meravella.
Per això és que li va molt
aquest tipus de...
Li va molt bé.
També es pot fer
amb un bufador
d'aquests de gas,
posar-hi la sucre
i cremar-lo pel damunt.
Déu-n'hi-do,
tenim una trucada,
donem pas,
bon dia.
Hola, bon dia,
Jolanda i Francesc.
Hola, què tal?
Com estem?
Bé, bé, bé.
Ets la Mar, ara,
t'hauria conegut la veu
i allò que no acabava
d'identificar amb el nom.
Digues, Mar.
Mira, us vull dir
un parell de...
No sé bastantes,
però us dic un parell...
Vinga, que prenem nota.
Que deuen estar bé.
Mira, una vegada
me la vas recomanar
a Cambrils
en un joc de tapeu,
que són escamarlans,
a la planxa,
amb alls tendres
i pernil ibèric.
Vam-ho,
això pinta bé, eh?
Llavors, s'han d'agafar
els escamarlans
que no siguin ni molt grans
ni molt petits.
s'hi posen a la planxa
amb oli d'oliva
d'aquest ja nou d'enguany.
Llavors,
els aix tendres
els apelen
i se tallen a trossets.
I després,
el pernil ibèric
se fa a d'aus.
Llavors,
quan s'han fet els...
Que no s'afegin molt,
que no s'ha...
Que no s'quedin torradeig
per fora,
però que quedin...
Sí, allò,
foc viu i dos tons.
Mercadets.
Això.
Llavors,
se tira l'oli,
se tira després
els aix tendres
i, per últim,
el pernil ibèric.
I llavors,
se tira una mica de sal
d'aquesta flor de sal
o maldo,
el que vulgueu.
I on se serveixen
i a menjar.
I després,
un altre que també
m'agrada molt,
que me la va ensenyar
a fer el Lleio Bonachí
d'aquí de Tarragona,
que són musclos de roca
amb oli d'oliva
i canviar la planxa.
O sigui,
tu fas els musclos de roca
al vapor,
després els retires
i agafes la planxa
ben calenta
i tires els musclos
i poses oli d'oliva,
sal
i pebre negra
i a menjar.
Ja està.
Doncs aquesta segona recepta
és molt fàcil
i ha de ser boníssim.
Sí, sí.
Molt bona.
Aquests musclos
que està més bona la closca,
no?,
que el muscló.
Exactament,
que la closca
li agafi la pedra
i la sal i l'oli.
Perquè la sal,
en aquesta dels musclos,
Marc,
com la poses?
També d'aquesta més boneta?
Això mateix.
Ah, molt bé.
Així s'enganxa.
Uita,
acabem de prendre nota.
No farem primer plat
ni segon plat,
aquest cas, eh?
Doncs molt bé,
moltes gràcies.
Marc,
fa cara que tu a casa
prepares els àpats de nadal,
eh?
Com a cap de setmana, allò.
Allò,
i t'agrada la cuina també, no?
Sí,
quan t'intensi.
I tant que sí.
Molt bé, Marc,
gràcies, eh?
Per la teva aportació.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Ja, oi, a mi els camarlans ve, no?
Però els musclos aquests
Els musclos estan boníssims.
A més, aquests musclos són una passada.
Molt bé.
Jo també els musclos aquests
també els conec
fets directament a la planxa,
sense bullir, eh?
També queden molt bons.
Sí, sí.
Es pot fer de les dues maneres.
El que passa és que
a vegades queden una miqueta més cruets.
Si t'agrada, cruet, ja està bé.
Però fet, com diu la Marc,
ja tens la...
No, i té un problema,
que és que si poses el muscló viu a la planxa,
quan s'obre,
deixen aigua i et para la planxa.
No queden tant...
Com diu la Marc,
assegures la cocció perfecta.
Queden molt bé.
És a dir, que és donar-li el gustet de l'oli
i la sal i el pebre.
I ja et dic, aquests musclos,
millor la closca que el de dins.
Queden boníssims.
Bueno, seguim una miqueta
amb el que estàvem fent, doncs.
Ja he dit això del tataki.
Bo, recomanable.
Vaig a un altre aperitiu
que sempre hem fet a casa
i que en realitat
es pot menjar d'aperitiu
o allò que dèiem
es pot menjar amb el primer plat
o inclús per berenar.
L'any passat, m'ha semblat
que inclús en vam parlar també,
que seria la botifarra
aquesta de parol
que fem sempre dintre del caldo de Nadal.
Doncs una vegada fet el caldo,
que normalment el fem el dia abans
o dos dies abans,
aquesta botifarra tallada fineta
posada en una safata
és molt bona d'aperitiu també.
També després ens la podem menjar
dintre del mateix caldo
com si fos una pilota.
En realitat és una pilota embotida.
El que hem de fer és comprar
al nostre carnisser habitual
un budell gros, salat,
d'aquests que venen salats i netsia.
No ens compliquem la vida
amb rentar budells i història,
sinó un budell d'aquests
que venen nets i salats.
Llavors, com a material especial
per fer això,
necessitarem un embut
per embotir,
que es pot fer,
si no en tenim un embut
per embotir,
comprant un embut molt gros,
ha de ser un embut gros,
perquè tingui el tub
que va dintre de la botella,
que sigui llarg i gruixut.
I una mànega d'aquestes
que podem adaptar
de netellant...
També va bé,
però llavors ha de tenir
una boquilla llarga,
doble i llarga,
perquè del que es tracta
és d'agafar el budell aquest,
el netegem bé,
el desalem,
aquests budells s'han de posar
amb aigua com si fos un bacallà
o un ganyim de tonyina
o el que sigui,
els posem amb aigua,
els desalem,
els rentem dues vegades
o així,
depèn de com,
inclús la primera aigua
jo hi poso una mica de vinagre,
i una vegada net i desalat
el lliguem d'una punta
i llavors per l'altra punta
l'anem passant,
com si fos un preservatiu,
per l'embut,
d'acord?
Fins que arribem a la punta.
Llavors,
per l'altre cantó de l'embut...
Per què hi posem?
I anem posant
el preparat de pilota
que us explicaré.
En aquest cas,
m'agrada a mi fer-ho
pel dia que és
amb meitat carn de vedella
i meitat carn de porc.
En aquest cas, per exemple,
si parlem de mig quilo i mig quilo,
en total seria un quilo de carn,
ens surtarà una bona quantitat
de botifarra d'aquesta,
hi posarem cinc ous,
pinyons,
pa ratllat
i un aroma,
que pot ser canyella,
pot ser tòfona,
això ja depèn del pressupost,
o poden ser all i julivert.
Jo el que no aconsellaria
és barrejar cap d'aquests tres ingredients,
perquè si posem canyella i tòfona
ens matarà el gust de la tòfona.
Si posem canyella i all i julivert,
en aquest cas,
se poden barrejar una miqueta,
però a mi m'agrada més
si té gust d'all i julivert
que sigui d'all i julivert, d'acord?
Qualsevol d'aquestes coses.
Quines quantitats?
Doncs ja us he dit,
mig quilo de cada carn,
cinc ous,
de pinyons,
el gust,
un grapat bo,
pa ratllat,
jo l'hi tiro al final,
quan ja he tirat els ous a la carn
i ja els he barrejat bé,
veureu que us queda una textura
una miqueta líquida,
amb aquests ous,
és tirar-hi una miqueta de pa
per espessar,
però no gaire cosa,
potser en aquest cas
hi entraran dos cullerades soperes
de pa ratllat, d'acord?
Això ho barregem bé,
ben barrejat,
i ho embotim dintre del budell.
Lliguem, si voleu,
tota una peça
o si voleu fem trossets
lligats petits
com si fossin petites botifarretes.
En el cas de les petites botifarretes,
després,
també es podria fer amb budell prim
i després fer com a salxitxetes
per l'aperitiu.
El que vulgueu.
Queda bon de totes maneres.
Això ja és com molt de tallero, no?
Sí, sí.
Això després ho posem dintre
de l'olla del caldo
i ho cuiem junt amb el caldo.
Un altre plat, doncs,
que m'agradaria dir,
perquè m'agrada molt,
és, ja que hem dit abans del pernil,
és un carpatxo de carxofes amb pernil.
És un plat que m'agrada molt,
a més,
és un plat molt de l'època,
perquè la carxofa,
el Nadal estarà en plena apoteosis,
molt ràpidament,
agafar un pernil bo de gla,
tallar-lo a deuets molt petits,
molt petits,
agafem uns tomàquets madurs bons,
els ratllem
i ajuntem el tomàquet madur,
el pernil
i un bon alí d'oliva nou,
d'acord?
Això ho deixem a la nevera 12 hores,
tapat,
amb un pot,
amb un plàstic,
perquè s'agafi tot l'aroma del pernil,
la tomàquet i l'oli.
Llavors,
al moment de menjar,
agafem unes carxofes crues,
els hi traiem tota la fulla verda,
tota la part de baix,
ben neta,
llancem molt,
en aquest cas,
siguem generosos,
i ens quedem només amb el cor,
aquest cor el tallem molt finet a ganivet,
el posem amb una safata
i tirem pel damunt aquest tomàquet
amb el pernilet i l'oli.
Ja està.
Això,
amb un quart d'hora,
deu minuts,
ja es pot consumir,
un carpatxo boníssim.
Jo estaré encantada
que la setmana vinent
ens expliquis,
per exemple,
un primer plat,
però amb això ja faríem,
perquè Déu-n'hi-do
hi ha una varietat.
Hi ha una varietat.
Amb tot això,
afegim una manideta verda,
allò perquè vagi baixant tot
i és fantàstic.
Jo crec que,
no sé els oients,
però és bona nota,
d'alguns d'aquests aperitius,
sorprendrem,
ens farem una miqueta els xulets,
en el bon sentit de la paraula,
aquests apagats de Nadal.
Francesc Lleodó,
del Quim i Quima,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
La propera setmana
hi ha un pont enorme,
tu vindràs igual,
tinc entès.
El Quim i Quima el teniu obert
en horari normal i tot igual?
No, en horari normal no.
La setmana que ve
amb aquests ponts
obrim només de nits,
obrim menys el dia 6,
que és dimecres festiu,
que tanquem tot el dia.
el reste de la setmana
obrim totes les nits
per aprofitar una miqueta
els middies
per estar amb els nens.
També una mica de festa,
clar que sí,
només faltaria,
no tot ha de ser treballar.
Francesc, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.