3 minuts i mig, serà un quart d'una del migdia.
Saludem Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui entrem en un territori llarg, eh?
Una mica confós, fins i tot, podríem dir.
Bueno, una mica confós perquè es parla molt, es parla...
Com allò de les depressions i tot això.
Molt similares, sí.
Tothom en té coneixements d'angoixa o d'ansietat
i tothom creu que en sap, no?, i tothom en té alguna cosa, no?
Avui comencem, dic comencem perquè és un tema prou ampli
i que necessita, segurament, a més d'un programa,
a parlar dels trastorns d'ansietat.
Jo ho recordo, per si vostès tenen interès a preguntar,
a comentar alguna qüestió que estigui relacionada amb el tema
que tractem avui, que poden fer-ho en directe
i a través del 977-24-4767.
En cas de que ho facin, doncs, ens truquen,
plantegen la pregunta o el comentari que puguin fer,
en brevetat, a ser possible,
i bé si la Sònia, allò que vostès diuen,
pot donar resposta, que sigui un tema molt general,
en aquest moment bé, i si no, doncs, com que tenim la sort
que ens acompanya cada setmana, donaríem resposta més endavant.
Fet aquest recordatori, anem pel començament
i allò més bàsic, explicant què és l'ansietat,
que és una paraula que tots utilitzem
i que probablement té la seva definició concreta.
De fet, a veure, l'ansietat és una emoció
i és una cosa que tothom tenim i hem tingut alguna vegada,
és a dir, que a més, de fet, tothom tenim de forma habitual,
que a vegades ho diem com si fos una cosa ben estranya
o que només li passa a alguna sèrie de persones.
De fet, nosaltres podem tenir ansietat,
ja sigui per coses positives com per coses negatives,
és a dir, podem tenir ansietat perquè tenim una cita
i això seria...
Perquè ens hem de fer un regal.
I això seria una ansietat ben positiva
o perquè hem de fer un examen
o perquè tenim el naixement d'un fill
o perquè tenim un canvi de feina o perquè...
Per tant, no sempre és negatiu per la d'ansietat.
No, l'ansietat...
L'hem de contextualitzar.
Per suposat.
O sigui, l'ansietat és l'emoció
i l'emoció a vegades és negativa
i a vegades és positiva.
El que ens passa és que quan tenim ansietat
tenim tota una sèrie de simptomatologia física.
Per exemple, el cor va més ràpid,
que és el que diem...
Tenim una mica de taquicàrdia,
respirem més ràpidament
o d'una forma més ràpidament
i més curtes.
O sigui, respiracions més...
Menys aire, eh?
Exacte.
Inspirem menys aire.
Més curtes.
Llavors, ens puja la tensió arterial.
El nus a l'estómac també seria un símptoma físic?
Pot ser.
D'una tensió més negativa
podria ser un símptoma més...
La pressió a l'estómac.
O tenim nàusies.
O tenim...
Per exemple, moltes vegades les pupil·les es dilaten.
Això no ens ho veiem a nosaltres mateixos,
però quan estem en un estat d'una mica d'ansietat
les pupil·les estan més dilatades que si no ho estem.
tenim els músculs més tensats.
Per tant, és una emoció que provoca
tota una sèrie de simptomatologia
a nivell físic
i que en realitat
ens crea un estat d'activació
que és útil
quan tenim davant un perill.
És a dir,
de fet, no és negatiu en si mateix
perquè l'ansietat
el que ens ajuda és que quan hi ha un perill
podem...
És una alarma.
Exacte, actuar.
De fet, l'ansietat té tres components.
Podríem parlar del component més biològic,
del component més conductual
i del component més cognitiu.
Com a biològic,
em refereixo a totes aquestes sensacions,
a totes aquestes...
Són símptomes.
Simptomatologia
que hem comentat ara.
El conductual
és que
quan sentim una sensació d'atac
el que fem és
o fugir
o evitar
aquest atac,
que és una mica...
Com responem
amb aquesta ansietat
i el cognitiu
és totes aquelles creences
i aquells pensaments
que fem
de la situació.
Poso un exemple.
Per exemple,
si tinguéssim un nadó
i una persona adulta
i hi hagués una serp,
la persona adulta
tindria
un estat d'ansietat
davant de la serp.
Per què?
Perquè
primer ja començaríem
tota la simptomatologia
a nivell biològic,
després a nivell cognitiu
o
es quedaria quiet
o sortiria
corrects.
Saps que hi ha un perill
i és conscient d'allà.
Exacte.
I cognitivament
què pensa?
Doncs hi ha una serp
i hi ha una probabilitat
de perill.
Per tant,
prepararia tot el seu cos
per fugir
o per atacar
o per evitar.
El nen
o el nadó
davant d'això
no faria absolutament res
perquè no hi ha
per tant l'estat d'activació
es manté
encara que hi hagi
tres components
es manté bàsicament
pel component cognitiu
perquè és el que
un percep
com a perill
No s'han activat
els mecanismes encara.
O nou perill.
Exacte.
O sigui,
per això
vull dir
l'ansietat
és una cosa
molt natural
absolutament necessària
en molts àmbits
de la nostra vida
perquè és el que
ens fa que
puguem respondre
o puguem
davant d'un perill
reaccionar
el que passa
és que en un moment donat
aquesta ansietat
es pot convertir
en una cosa
molt més crònica
o molt més greu.
I aquí és quan parlem
de trastorn d'ansietat.
Exacte.
Tinc ansietat, esclar
i tu, i jo, i l'altre
el que no hem de tenir
o el que hem d'evitar
són els trastorns d'ansietat.
Exacte.
És a dir,
nosaltres parlaríem
de trastorn d'ansietat
quan aquesta ansietat
interfereix
en la nostra vida quotidiana
de forma que no ens deixi
portar una vida
absolutament normalitzada.
I això ens passa
perquè hi ha un moment
en què
davant d'un perill
hem actuat d'una manera
i a nivell cognitiu
aquest perill
ens l'hem quedat
com si
sempre ens hagués de passar.
I llavors,
mentalment,
sempre estem pendents
de si ens tornarà a passar
o de si realment
ens fa por
que ens torni a passar
perquè realment
totes aquestes simptomatologies
quan les tenim
agreujades
realment
fan patir molt.
Vull dir,
la persona
realment
pensa que
ell pot pensar
fins i tot
que es mor.
És a dir,
què en passa?
Perquè són símptomes
que la persona
passa fatal.
I realment
somatitzar
que està morint
o que realment
està en una situació
que és absolutament
una fantasia pròpia
que no és
objectivament real
que li ha portat
a sentir-se així.
Sí, sí,
per suposat.
Llavors,
hem de pensar
que l'ansietat
en si mateixa
no és
algo negatiu
perquè és una paraula
que ja té
un concepte negatiu
perquè és real
que en aquest moment
hi ha molts trastors
d'ansietat
diferents.
Hi ha molta gent
amb ansietat
a un nivell
més patològic
però que
en si mateix
no ho és negatiu.
també hem de dir
que
la por
en un moment
donat
a un perill real
no és dolenta
perquè ens fa reaccionar
però la por
a un perill
que no és real
i que
nosaltres
el veiem
com a perillós
que en aquesta societat
en aquest moment
hi ha molts perills
que en realitat
no són tan reals
però que els percebem així
és el que crearia
la resposta
d'ansietat
patològica
que és una ansietat
excessiva
a una cosa
que en realitat
no ens comporta
tant de perill
com nosaltres vivim.
Una altra cosa
és que la persona
que ho està patint
ho viu com un perill
absolutament real
si no, no arribaríem.
Aquí hem de desmuntar
totes aquestes creences
davant de l'ansietat.
I per què tenim
aquests trastorns
en principi?
Per què unes persones
saben administrar bé
la seva ansietat
i l'utilitzen
i serveix
per alguna cosa
i d'altres
per quina raó
es transforma
en un trastorn
en un problema?
Doncs
per això
que et comentava ara
que
davant d'una situació
que la persona
ha tingut
hem de pensar
una persona
que davant d'una situació
concreta
ha començat
a tenir
tota aquesta simptomatologia
i llavors
es preocupa
de què em passa
i per què em passa
a mi això
en aquesta situació
concreta
perquè em poso jo
nerviós
o perquè m'entra
la taquicàrdia
o perquè m'he posat
a suar
o perquè em tremolen
les mans
o les cames
o fins i tot
un altre símptoma
perdó
faig un insistent
un símptoma
que és molt habitual
és el formigueig
a les extremitats
perquè al fer
tota l'atenció
fisiològicament
enviem tota la sang
cap als òrgans vitals
i llavors
deixem les extremitats
sense sang
amb la qual cosa
produïm una mica
tota la sensació
aquesta de formigueig
a vegades
amb una sensació
així com de molt
escalfor
a la part superior
més internament
perquè realment
la sang ha anat
cap a tots
els òrgans
més vitals
i llavors
doncs clar
tenim aquesta sensació
més d'escalfor
però
per contra
les extremitats
ens queden
amb menys quantitat
de sang
i llavors tenim
aquesta sensació
més de formigueig
ho dic perquè
és una sensació
que la té
moltíssimes persones
però no és tan coneguda
vull dir
tothom
pensa molt més
en la taquicàrdia
o en
en falta l'aire
o no puc respirar
o el nus a l'estómac
per exemple
en un moment donat
però
i això
és un símptoma
molt molt molt
molt habitual
ara penso que
aquella vegada
que vas parlar
de la intel·ligència emocional
allò és fonamental
perquè probablement
una bona intel·ligència emocional
actua com una bona prevenció
als atacs de pànic
o ansietat
al final
sempre en aquest camp
de la psicologia
més genèric
Sònia
estem parlant sempre
del mateix
sempre
de la capacitat
de defensar-se
en el bon sentit
de la capacitat
d'adaptar-se al medi
de la capacitat
de respondre
davant d'accions
positives o negatives
que ens vinguin de fora
sempre anem a parlar
del mateix
és que en realitat
la psicologia
està tot molt lligat
i encara que
doncs
si no
ja ho anirem veient
encara més
al llarg de tots els programes
quan anem parlant
de més coses
com totes es relacionen
li podem posar un nom
i cada
cada trastor
té una simptomatologia
i una forma
diferent
de presentar-se
però en realitat
darrere
en el fons
sempre hi ha
coses molt similars
i sobretot
hi ha el tema
de com
interpretem
els fets
de la nostra vida
perquè amb l'ansietat
també és això
per això
el que fa
que continuï
o no continuï
l'ansietat
o que s'agreugi
és
la percepció
que jo tinc
del que m'està passant
és a dir
el meu pensament
la meva valoració
la part més cognitiva
no?
i aquesta és la clau
dintre de la
de la psicologia
també ho era
dintre de la intel·ligència emocional
però és que ho és
també ho érem
dintre de la depressió
dintre de l'autoestima
i de tot
el que anirem parlant
veurem que la base
està en com
interpretem
llavors
torno a la
pregunta
perquè ens hem fet
llavors una mica
el fet
que
la persona
per què
una persona
l'ansietat
que té
perquè tots tenim ansietat
en un moment donat
perquè un
es converteix
en ansietat
patològica
és perquè aquella persona
de cop
ha tingut
un pensament
més obsessiu
i llavors
comença
a tenir por
que jo anomeno
la por
a la por
és a dir
com que m'ha passat això
en tal circumstància
doncs
la pròxima vegada
que tinc una circumstància
que s'assembli
jo ja pensaré
que probablement
em passarà
i llavors
jo associo
la situació
amb les meves sensacions
i jo ja preparo
el cos
tant fisiològicament
com mentalment
perquè
torni a tenir
tota aquesta
simptomatologia
per tant sempre que hi ha
algun tipus
de trastorn d'ansietat
ja els coneixerem
més endavant
sempre hi ha una experiència
negativa
prèviament
que nosaltres hem instal·lat
de forma
gairebé crònica
o permanent
en el nostre referent
en la nostra memòria
si una vegada
no sé
patina
en caic
si no em torno
a posar els patins
torno a patinar
i més igual
no passa res
però no torno a patinar
perquè tinc por a caure
sempre hi ha una
experiència negativa
darrere
sempre
el que passa és que
no sempre
és tan perceptible
com tu ara
has fet
perquè jo vaig caure
o el que hem comentat
abans
no menjo això
perquè una vegada
em va assentar malament
ja no he tornat a menjar
mai més
exacte
i no té cap raó
lògica
no
però aquella persona
fa una associació
que aquell moment
que va prendre
aquell menjar
realment ho va passar
tan malament
que no vol tornar
a tenir
aquestes situacions
llavors
evita
en aquest cas
tenim dues situacions
o atacar
o fugir
o evitar
evita
arribar
a fer aquesta conducta
una altra vegada
clar
llavors
hi ha coses
a la vida
que podem evitar
quan entrem
en els diferents tipus
per exemple
hi ha la fòbia
que és quan tenim
una cosa concreta
que ens fa por
però llavors
podem tenir fòbia
a l'avió
i si nosaltres
som unes persones
que per la nostra vida
per la nostra feina
per exemple
no hem d'agafar mai l'avió
i decidim
fer viatges
sempre en cotxe
i no agafar mai l'avió
doncs podem tenir
una fòbia a l'avió
a pujar amb avió
i no ens afecta
absolutament
en res de la nostra vida
si no hem d'agafar l'avió
si no hem d'agafar l'avió
però podem tenir fòbia
al trànsit
i no s'ho tenen al carrer
perquè hi ha persones
que tenen aquest problema
a conduir
i llavors realment
aquestes persones
ho tenen més fotut
a l'aigua
i no entraràs mai
al mar
però què vull dir
amb això
que a vegades
podem tenir
algun tipus d'angoixa
d'ansietat
en algun aspecte
que si no ens afecta
en la nostra vida diària
potser la podem tenir
i viure amb ella
i no ens és cap problema
que a vegades també
em sembla que
qualsevol coseta
que tinguem
serà un problema
no, hem de diferenciar
l'ansietat es converteix
en una cosa patològica
o en un trastorn
quan ens afecta
a la nostra vida quotidiana
perquè això és important
perquè clar
moltes persones
tenen certes manies
per dir-ho d'alguna manera
clar, si jo tinc fòbia
a un determinat tipus de serp
com deies abans
que posaves aquell exemple
si jo soc conscient
que mai he d'anar al país
on està allò per la selva
estic posant un exemple
això una mica barrué
doncs no hi vaig a la selva
i punt
això no afecta per res
no cal que m'amoïni
exacte
tinc poques possibilitats
de trobar-me amb un anaconda
per casa meva
exacte
però clar, si ja parlem
de coses de vida quotidiana
que és on realment
és un problema
tenir un trastorn d'ansieta
clar
llavors moltes vegades
la persona
li és molt fàcil
reconèixer
doncs mira
tal vegada
vaig anar
a un concert
i em vaig trobar
molt angoixat
però hi ha vegades
que la persona
no és capaç
de col·locar
en quin moment
va tenir
sempre hi ha una primera vegada
en la que hem fet
una associació
situació
amb pensament negatiu
amb valoració negativa
d'aquella situació
llavors comença
el procés d'angoixa
llavors ja tenim
tot el procés muntat
perdona Sònia
i en això
no hi ha una tendència
a l'autodiagnòstic
que és molt perillosa
és a dir
l'exemple que posaves
un dia vaig a un concert
he anat molts
vaig un dia
i pel que sigui
doncs tinc
aquesta simptomatologia
d'un atac d'ansietat
i jo mateixa
o això
és que jo tinc
un trastorn d'ansietat
ja no puc anar
mai més a un concert
això tenim tendència
i probablement
podria ser
un episodi puntual
fàcilment superable
en aquell moment
doncs estàs
baixa de defenses
una baixa de tensió
mil coses
que si jo no m'autodiagnostico
i li dono
la importància que té
probablement no passi res
bé
ara mateix
estem en un moment
de molt autodiagnòstic
en general
i dintre de l'ansietat
i la depressió
és molt habitual
precisament perquè són
dos trastorns
molt habituals
en aquest moment
en aquesta societat
i en aquest moment
històric
són dos trastorns
molt habituals
per tant
tothom en parla
està molt en boca
a peu de carrer
vull dir
i llavors
és molt normal
que
ah mira
això també em va passar a mi
i l'altre
això és que tens
no sé què
de totes formes
no tothom
fa el diagnòstic
i no tothom
troba
el punt
o sigui
no sap ben bé
quan va iniciar
però sí que és veritat
que hi ha persones
que comencen a fer
tot el
ja
posen en marxa
tot el procés
de l'angoixa
i el pitjor és que
fins i tot el tractament
també
és el problema
moltes vegades
llavors una miqueta
doncs
sí que
deixar ben clar
que l'angoixa
en si mateixa
no l'hem de veure
com a alguna cosa negativa
i que si es converteix
en una cosa negativa
i es converteix en realment
que una persona
comença a patir
realment
enganxat
jo també ho diré
ho dic amb tots els trastors
però realment
un procés d'angoixa
enganxat molt al principi
és un procés
que és molt ràpid
perquè de seguida
entenem per què passa
perquè el que la persona
necessita és saber
per què li passa
i què pot fer
i pot reaccionar
i què pot fer
davant d'això
a la que sap
aquestes dues coses
és molt ràpid
posar-se en marxa
però si no s'agafa temps
ja es pot enquistar
però clar
si una persona
fa 15 anys
per exemple
que porta pensant
que llavors això
està tan instaurat
que evidentment
és més complexa
vull dir
no és
no és igual de fàcil
no és impossible
aquí no hi ha res impossible
sempre que la persona
vulgui
i s'hi posi
a treballar
però
sí que és una miqueta
més complicat
per tant
jo diria que
els primers símptomes
si la persona
veu que no controla
que no sap ben bé
què li passa
perquè si un ho controla
no hi ha problema
des del principi
però si veu que no ho controla
que ràpidament
demani ajuda
perquè al principi
és molt fàcil
aviam aquí
no fem diagnòstics
només faltaria
això quan una persona
té els símptomes
ha d'anar a l'especialista
però sí que
la Sònia
el que fa cada setmana
és orientar-nos
i en tot cas
ampliar-nos
aquells conceptes
aquelles coses
que tots utilitzem
una mica
alegrament
no tenim més temps
per tant
si et sembla
és un bon punt
d'inflexió aquest
i la propera setmana
comencem a parlar
dels diferents
trastorns d'ansietat
que jo et demanaria
això si Sònia
que els anomenessis
com a mínim
per si algú
volia dir que calia
que la setmana
que la setmana
parlarem d'això
estarem molt atent
doncs mira
trastorns d'ansietat
n'hi ha molts
i hi ha per exemple
la crisi de pànic
o que és el conegut
atac de pànic
o sigui perdona
la crisi d'ansietat
que és el conegut
atac de pànic
l'agorafòbia
que és terrible
tinc entès
això de l'agorafòbia
l'agorafòbia
bueno es passa molt malament
la veritat
la fòbia social
les fòbies específiques
i quan em refereixo
a fòbia específica
n'hi ha moltíssimes
amb moltes coses diferents
cadascú té la seva
segurament
el trastorn obsessiu compulsiu
que aquest trastorn
també és molt
la persona que ho pateix
realment
ho passa molt malament
el trastorn per estrès
postraumàtic
i el trastorn d'ansietat
generalitzada
serien una miqueta
tots els diferents tipus
de trastorns
d'angoixa
per tant
quan diem angoixa
així en general
en realitat
estem dient ben poc
és com quan diem depressió
o neurosi
coses d'aquest tipus
quan diem depressió
encara estem parlant
d'una cosa més específica
però quan diem neurosi
tampoc estem parlant
no estem dient res
o estem dient tot
és un concepte molt ampli
llavors
ansietat
el trastorn d'ansietat
n'hi ha molts tipus diferents
i no tothom
pateix de la mateixa manera
en cada tipus de trastorn
és a dir
tu te'n pateix
això per descomptat
doncs continuarem parlant
la propera setmana
Sònia Navarro
psicòloga clínica
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia
vinga bon dia
adeu-siau
tens sensacions d'ofec
i falta d'aire?
estàs trist
i sense ganes
de fer res?
tens pors
i no saps
per quin motiu?
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
la salut passa
pel benestar psicològic