Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia, Iolanda.
Avui tractem un clàssic.
Els cel·lus.
Els cel·lus, mira que trobaríem personatges de pel·lícules,
de la literatura, a tot arreu, i en la vida quotidiana.
Jo m'imagino que intentaràs acotar bastant el territori dels cel·lus
perquè hi ha des dels cel·lus que provoquen una relació de parella,
els cel·lus filials entre germans, en les famílies, en les persones,
en els companys de feina.
Hi ha molts tipus de cel·lus, però en el fons els cel·lus sempre són una inseguretat de la persona que està patint els cel·lus.
Si ens centrem, per exemple, en els cel·lus dintre de la parella,
que podria ser els cel·lus així una mica més...
O té-lo i desdemona.
Més habituals, o dels que més es parlen,
doncs realment se'ns ha vengut,
si recordes quan vam parlar de tot el tema de la teràpia de parella,
i els problemes de parella,
doncs sota l'ideal aquest de l'amor romàntic,
sempre se'ns ha vengut que quan una persona té gel·lus de nosaltres...
És perquè ens estima molt.
És perquè ens estima molt, no?
I clar, aquí hi ha una idea absolutament irracional, equivocada de base, no?
En realitat, quan una persona té gel·lus,
és que la persona aquesta té una inseguretat molt alta de si mateix.
No vol dir que ens estimi més els altres,
sinó que està molt insegur de la seva capacitat o de la seva vàlua
perquè tu continuïs estimant-lo o estimant-la amb aquesta persona
en lloc de que t'agradi una altra, no?
Llavors, hi ha dos tipus de gel·lus, no?
Podríem parlar dels gel·lus sants, entre cometes.
Que és aquella anècdota, aquella cosa simpàtica, que no té més, no?
Bé, és aquella inseguretat que podem tenir tots,
perquè a més la podem tenir tots en un moment donat,
quan veiem a la nostra parella parlant amb algú
o que ens dona la sensació que cuqueteja amb algú
i que d'alguna manera podem pensar,
bueno, preferiria que no estigués tan content
o que no cuquetegeix o tan simpàtic amb una altra persona.
Però això és bo, no és bo, és perillós, aquests nivells, eh?
Aquest nivell no és gens perillós perquè és una persona
que, bueno, en un moment donat sent un puntet d'inseguretat
i qui no té un puntet d'inseguretat en algun àmbit de la seva vida
i en algun moment de la seva vida, penso que tothom el té, no?
Però jo intueixo que vas per moltes vegades quan dius
«Escolta, Sonia, això és un problema» i dius «No, home, és un problema
si interfereix en la teva vida, si provoca actituds i accions
que realment poden perjudicar-te a tu o a l'altre».
Mentre si una anècdota que dius «Mira, que simpàtico,
és que simpàtico està en aquell pim-pam i ja està, m'he oblidat»,
no passa res.
Evidentment, però és que moltes vegades aquesta anècdota
ni tan sols la comentaràs amb la teva parella,
és una cosa que te la guardaràs i que diràs
«No m'ha agradat».
Però hem de partir que quan la persona és molt gelosa
fa unes idees molt irracionals, no?
Una persona amb un punt de...
que en un moment té un punt de gelosia sana, posem,
doncs és una persona que dirà «Preferiria»
o que pensarà «Preferiria que no estigués simpàtic,
però bueno, tampoc s'acaba el món
i també confio en...
he de donar aquest pot de confiança en la meva parella».
Una persona amb gelosia patològica
farà un pensament de «La meva parella no té dret
a parlar amb ningú
perquè m'ha d'estimar a mi obligatoriament
i m'ha d'estimar a mi mentre jo vulgui que m'estimi
i en el grau que jo vull que m'estimi
i de la forma que jo vull que m'estimi.
Per tant, aquella persona la vull aïllar
perquè només estigui pendent de mi.
Clar, però aquí estic fent un pensament absolutament egoista
de que si la meva parella em deixa,
la meva vida serà horrible
o que no trobaré una altra persona
la que pugui estimar
o que ningú l'altre m'estimarà.
I llavors parteixo de la idea
que és horrible que la meva parella
cocategi o en un moment donat
se'n pugui anar amb una altra.
Dintre d'una parella,
ningú vol que la seva parella,
mentre la parella funciona bé,
mentre que la parella funciona bé,
ningú vol que l'altre parella
tingui una feira amb una altra.
Hi ha relacions obertes, per això és pacte.
Si no és pactat, realment no.
Clar, però no n'hi ha tantes obertes.
N'hi ha, però no n'hi ha tantes.
A l'hora de la veritat costa molt ser tan obert.
És un parlar, no?
Existeixen relacions obertes,
però la veritat és que obertes i parlades i pactades...
Són de manual.
Bé, no et diré que no n'hi hagi alguna,
però el tant per cent és molt, molt, molt, molt baix.
Però, en general, una parella no li fa cap gràcia
a diferents graus i en diferents nivells
que a l'altra part de la parella,
doncs el que tu dius,
tinc una relació amb una altra persona.
Clar, evidentment no et fa gràcia,
però que no et faci gràcia
no vol dir que en un moment donat
entenguis que la teva parella
no és propietat teva
i que la teva parella en un moment donat
pot estar amb una altra persona.
I tampoc vol dir que no t'estimi
i tampoc vol dir estar amb una altra persona,
em refereixo a parlar i no estic parlant
d'estar a nivell sexual o de tenir una relació,
sinó de coquetejar o...
Perquè realment els gelos patològics,
estem parlant moltes vegades,
no hi ha ni aparència
que pugui realment haver existit res.
La persona que pateix aquests gelos patològics,
de fet, construeix una realitat
que no és veritat.
Vull dir, és com si creés una realitat
que no és la certa, no?
Construeix una realitat
a partir de totes les seves idees irracionals,
de que la seva parella
és propietat d'ell o d'ella,
perquè igualment hi ha homes i dones
amb gelosia patològica,
que no podrà viure sense aquesta persona,
que seria horrible
que aquesta persona no l'estimés
de la manera que vol que l'estimi
i que, a més a més,
si la gent s'enterés
que aquesta persona ha tingut
alguna relació amb una altra,
la gent se'n riuria, no?
És a dir, tot un concepte
que estaria tocada
tota la seva autoestima,
tota la seva persona.
Clar, hem de diferenciar
una persona sana,
equilibrada mentalment,
en aquest sentit,
doncs no li agradarà,
serà una cosa que en un moment donat
li podrà fer patir,
però això no vol dir
que ella no sigui una persona vàlida
i no ho interpreta.
Si la meva parella no vol estar amb mi
o trenca la relació,
no vol dir que jo no sigui
una persona vàlida
o que jo no sigui una persona
que pugui tirar endavant
o que un dia trobaré una altra persona
o no la trobaré,
però igualment
sóc una persona
amb una validesa.
El que passa és que són irracionals,
els gelos.
Absolutament.
Són irracionals
i, aviam,
segons diuen,
no es controla,
no es poden controlar.
Realment,
tothom pot patir gelosia?
Tots podem ser candidats
a sentir gelos?
O estem predisposats
a partir d'altres problemes
que puguin venir de lluny?
A sentir gelosia
gelosia
d'una forma sana,
puntual,
en un moment molt específic...
És un problema
o és una conseqüència
d'altres problemes
que puguem tenir,
en definitiva?
La gelosia és una conseqüència
d'una inseguretat
i d'una poca valoració,
d'una poca autoestima
de la persona que els pateix.
I d'una sèrie de creences irracionals
que és el que s'ha d'anar a atacar
en tot el tractament
que l'altra persona no és lliure,
que depèn de tu
o que ha de fer el que tu vols.
I és una postura molt egoista
en el sentit que sembla
que l'altra part de la parella
o l'altra persona
sigui propietat teva.
Per tant, tu...
Hi ha totes aquestes idees irracionals
que no em pots fer una cosa
que a mi em faci mal
perquè ets la meva parella,
no tens dret a decidir
el que vols fer
perquè si tu decideixes sortir-ho
aquesta nit
o has quedat en un sopar,
doncs vol dir que ja no m'estimes.
Són totes aquestes idees irracionals
que anem lligant
com si qualsevol cosa
que l'altra persona vol fer
sense nosaltres
impliqués no m'estima.
Com si fos conseqüència de
no m'estima.
Aquest és un sentiment
que crea moltíssim patiment
entre la persona objecte
de la gelosia
i la persona que és gelosa.
Per suposat.
La persona que és gelosa...
Patiment constant
i les 24 hores del dia, no?
Ho passa fatal, fatal, fatal, fatal.
Perquè és que està angoixat
tot el dia
perquè veu fantasmes
a qualsevol acte
absolutament innocent.
A qualsevol forma de parlar,
a qualsevol mirada,
vull dir,
a qualsevol cosa totalment quotidiana
que l'altra
no hi ha posat cap ènfasi
ni cap intenció,
doncs ell veu,
ell o ella veu una intenció.
Llavors, clar,
està en tensió
constant i absoluta,
preocupant-se
per coses
que en realitat
no estan passant.
I l'altra persona, evidentment,
se sent també molt malament
perquè se sent coartada
tota la seva llibertat
i totes les seves decisions
i ja ben bé no sap
perquè faci el que faci
l'altra trobarà
alguna cosa
per pensar que
ja no l'estima
o té algú altre
o ha coquetejat
o ha fet una mirada
o ha fet un somriure.
I clar, estem parlant
de gelos
absolutament patològics.
Per la teva experiència
són quadres
que sovintegen
en les relacions de parella
els gelos?
Existeix.
No diria que...
En diferents graus.
Sí, en diferents graus.
A veure,
en la gelosia sana
existeix
amb totes les parelles.
El sentit de pertanyença,
aquest tipus de coses.
Però bé,
això no afecta
a la nostra convivència quotidiana.
La gelosia així
més patològica
es dona
amb un percentatge
molt més baix
però es dona
doncs, bueno,
són parelles
que moltes vegades
molt desestructurades, no?
És a dir,
que acabaran malament
en un moment o altre.
Quan diem malament
diem malament
perquè sovint
alguns casos
de violència de gènere
la rel la tenen aquí, no?
Venen per aquí,
moltes vegades.
No sempre,
però algunes vegades sí que són.
Sí, sí,
alguns inicis
de violència domèstica
comencen
per aquesta gelosia,
per aquesta inseguretat.
En aquest cas,
perquè la violència de gènere
gairebé sempre
és cap a la dona, no?
Un percentatge altíssim.
Llavors,
doncs,
comença
per una inseguretat
d'aquest home,
un sentiment
de propietat
d'aquesta dona
i, evidentment,
clar,
tota aquesta sèrie
d'idees irracionals.
Clar,
però tota l'estona
estem utilitzant,
parlem de parella,
integrants de la parella,
perquè hi ha dones
que aquesta patologia
també la porten
a un extrem,
però que probablement
es materialitzi o no
en una violència física,
al final,
però sí que hi ha
moltes dones
que pateixen
d'aquest tipus
d'emoció,
dels gelos,
cap a la seva parella masculina.
Sí,
el que passa és que
hi ha moltes dones
geloses
a nivell patològic,
el que passa és que
la forma d'expressar-ho
normalment
sol ser
la forma d'actuar.
És a dir,
el sentiment
és el mateix,
però la forma d'actuar
sol ser diferent.
L'home té la tendència
a acabar més agressiu,
a marcar més els límits,
a enfadar-se molt més
i la dona
a anar col·locant-se
en una posició
més depressiva,
més de
jo no serveixo,
jo no soc capaç,
jo no soc suficientment vàlida
i llavors
a enfadar-se
de forma constant,
però no d'una forma
tan agressiva,
sinó d'una forma
passiva-agressiva.
És a dir,
perquè sí que hi ha
una agressivitat,
però molt més
latent,
per dir-ho d'alguna manera,
menys verbal
o menys física.
Clar,
parlant d'això,
tots visualitzem
la influència
que tenim
de les pel·lícules,
de tot plegat,
d'aquella imatge
d'home o dona,
tant se val,
perquè en aquest sentit
ens han ofert
la imatge dels dos
buscant evidències
en la roba,
en la bossa,
trucant a veure
si està a la feina,
no està a la feina,
tot aquest tipus de coses
realment passen.
La persona que pateix
gelos patològics
realment arriba
a aquests punts
de controlar
l'altra persona
d'una manera
tan exhaustiva?
Per suposat,
quan hi ha
gelos patològics,
per suposat.
El que passa
és que no parlarem
de gelos patològics
com una cosa
que està a tota la societat
perquè no és així,
eh?
Vull dir,
no és...
O seria...
No viuríem,
no viuríem.
No és l'habitual,
però sí que
si arribem
i si la persona
té gelos patològics,
realment pot arribar
a fer tot això,
no?
A fer aquest control
i aquest no permetre,
no?
Pensa que
la majoria de vegades
quan una persona
acaba tenint
gelos patològics
o té gelos patològics,
moltes vegades
va associat
a algun terme
de trastorn
de personalitat
perquè, clar,
surten aquí
conductes
molt agressives,
conductes
molt compulsives,
conductes
molt dependents,
en el fons
de molta inseguretat
i és possible
que vagi associat
amb algun tipus
de trastorn
de personalitat.
Quan arriba
a aquest punt,
generalment,
la relació,
allò que un se n'adona,
la relació
està tan deteriorada
que la persona
objecte de l'angelosia,
doncs,
probablement ha fet
les maletes
i ha marxat,
queda, diguem-ne,
la persona allà
amb la seva patologia.
Hi ha solució
o pot pensar
que aquella persona
pot modificar
aquest tipus d'emocions,
aquest tipus de comportament
i en el millor dels casos,
si la parella,
ja que parlem de parella,
no s'ha desfet,
es pot reconduir
a aquella relació
després d'aquesta experiència
tan negativa?
Bé, això com tot
en la psicologia,
com si la persona
vol fer un canvi real
i veu que això
és un problema,
perquè això és el primer,
és a dir,
que veiem que realment
això és un problema
per a nosaltres.
És difícil reconèixer-ho, no?
Clar, però això és com
tot en el món
de la psicologia, no?
Qualsevol teràpia psicològica
ha de començar
per una acceptació
que tinc un problema
o tinc una cosa
que realment
m'interfereix
en la vida quotidiana,
no?
Aquesta frase
que jo utilitzo tant.
Però passo per aquí.
Si no,
si jo intento
fer un canvi
sense ser conscient
que hi ha una interferència
o que realment
vull un canvi
perquè m'està perjudicant,
evidentment,
no hi ha res a fer.
Si sí que soc conscient,
llavors hem de treballar
a detectar
totes aquestes idees
irracionals
que hi ha darrere
i poder veure
l'il·lògiques
i l'irracionals
que són
perquè la persona
les sent
com absolutament
lògiques,
absolutament
normals
i coherents,
no?
Per tant,
és anar
treballant
cada una
d'aquestes idees
anar veient
que ni són racionals,
llavors hem de treballar
tot el control
d'impulsos,
què passa
quan em poso
la relació
entre sentiment
i pensament,
què passa
quan em poso
molt nerviós,
què haig de fer
per poder controlar
i no fer
alguna conducta
de les agressives
que habitualment faig
quan em poso
molt gelós
o molt gelosa,
llavors,
clar,
és anar treballant
tot això,
evidentment,
que té cura
sempre que hi hagi...
Lenta,
que això sempre
diem,
són processos lents.
Però això ja
és habitual
en aquest tipus
de teràpies,
però sempre
partint
de la base
que la persona
és conscient
que hi ha
una cosa,
un problema
que vol canviar
perquè el perjudica.
Si partim d'aquí,
perfecte.
Si ho col·loca
tot en l'altre,
és a dir,
és que és l'altre
que realment se'n va,
és l'altre que mira
el que fa,
és que és l'altre que...
Aquí no tenim res
a treballar.
Jo no vull fer bromes,
ni de bon tros
que és un tema
prou seriós,
però imaginem
que realment
aquella persona
veu que l'altre
se li allunya
perquè va amb altres persones
i que realment té
motius objectius.
Aleshores...
Bueno,
si té motius objectius...
Ho diria en el sentit
que continua sent
patològic
per si tens motius objectius
optes per parlar
i trencar o no
la relació,
no?
Dependrà de la persona,
de l'equilibrada
que estigui la persona
perquè les parelles
es trenquen.
Això és una realitat
òbvia
i no tothom
perquè es trenca
la seva parella
es posa agressiu
o té
el mateix nivell
de gelos.
Una cosa és que diguis
realment no m'agradaria
o no m'agrada
que la meva parella
m'hagi estat infidel
o que la meva parella
em digui que no m'estima
i que, bueno,
que vol continuar la vida
sense mi.
Això no m'agrada
però això no farà
que jo em senti...
Evidentment,
hi ha un temps de dol
i un temps que no em sentiré bé
però això no farà
que jo pensi
que jo no soc
una persona vàlida
que no trobaré cap altra
que no puc continuar vivint
sol
o que no puc trobar
amb una altra persona, no?
Llavors,
pot poder hi ha
una situació objectiva
i això no implica
que jo tingui gelosia patològica.
Estic veient
una situació real
i davant d'aquesta situació real
doncs
he de prendre
unes actituds, no?
He de prendre una decisió
i poder decidir això
separar-me
i continuar.
Ho hem centrat molt
en el tema
de la parella
que és prou ampli
però gelosia
tenim el típic germà
sobretot
quan som els nens petits
que preocupa tant els pares
un altre aspecte
que caldria en tot cas
algun dia ja ho tractaríem.
Ho dir perquè ningú pensi
que avui hem parlat
de la gelosia
i ens quedem tan amplis.
La gelosia
és centrada
en les relacions
de parelles heterosexuals
i homosexuals
perquè realment
els patrons
generalment
sempre són els mateixos,
no?
Els patrons base
a l'hora de...
És igual
encara que siguin
parelles homosexuals
els sentiments
i els pensaments
perquè
hem de partir
que tots aquests pensaments
i la baixa autoestima
es troben igualment
a l'home que a la dona.
Per tant,
encara que siguin
parelles homosexuals
les coses
poden passar igual, no?
De totes maneres
per exemple
de cara
amb el que són
la gelosia
amb els germans
també hem de pensar
que quan un germà
té gelosia
moltes vegades
quan ha sigut fill únic
és la qüestió més típica.
Quan arriba
el segon fill
el germà
per primera vegada.
Clar, llavors
doncs
a veure aquí
aquesta persona
està sent gelosa
perquè
aquest nen
concretament
està sent gelós
perquè de cop
se sent insegur
se sent
que tota l'atenció
no va cap a ell
que ha de compartir
aquesta estimació
Exacte
Llavors
però que la base
és la mateixa
pensar que
ara els meus pares
no m'estimen
que no és la meva parella
però no m'estimen
perquè estimen
el meu germà
o la meva germana
llavors
sota
hi ha un pensament
també irracional
del nen
molt més difícil
de treballar
perquè el nen
no és capaç
de raonar-t'ho
però sí que
doncs
clar, hi ha tota una base
que aquest nen
se sent insegur
i se sent que ja
no rep
l'autoestima
que necessita
i que és horrible
no rebre
l'autoestima
l'autoestima
perdona
l'estimació
que necessita
llavors
està patint
el mateix
un punt d'inseguretat
però en aquest cas
el treball dur
l'han de fer els pares
no pas el nen
Clar
i moltes vegades
aquests nens
si reaccionen
de forma positiva
reaccionaran
intentant
fer-se els grans
i aprendre coses
que així
són superiors
als seus germans
i protegir el germà
i cuidar-lo
per fer-se imprescindible
en aquell
moment familiar
però això serà
la forma sana
de portar aquests gelos
si el nen
en lloc de fer
aquesta forma sana
fa una gelosia
més patològica
doncs
intentarà fer
una regressió
intentarà fer conductes
del germà petit
no?
Clar
aquí doncs
els pares
han de tenir
molta cura
en prestar
atenció
els dos
en parlar
amb aquest nen
en reforçar-li
en fer-li
prendre consciència
de què forma
part
i que és imprescindible
el pare
la mare
pot ajudar
a fer aquest nen
imprescindible
amb altres conductes
i que no hi hagi mala intenció
evitar allò
de mira el teu germà
i tu
oh
que lleig és això
això passa
quan ja som més grans
i sobretot
això hem de tenir
molta cura
amb l'època
de l'adolescència
perquè és una època
en què també
el nen
s'està intentant
trobar
a si mateix
i llavors
en l'època
de l'essència
les comparacions
amb altres germans
que puguem pensar
que són més bons
o que són més
correctes
o que són més
obedients
o més educats
o més
intel·ligents
o més
el que sigui
cuidador amb això
perquè aquest és un moment
en què pot ferir molt
i que pot crear
moltes
històries
entre germans
que no són entre germans
sinó que estan provocades
una mica
per la conducta
més dels pares
se'ns acumula la feina
t'has adonat
que se'ns acumula la feina
és que es poden lligar
els temes
d'una manera
fixa't
la infància
l'adolescència
en Déu-n'hi-do sort
que tenim més programes
pel davant
i en tot cas
ja serà
fins la propera setmana
que ens retrobarem
amb Sònia Navarró
psicòloga clínica
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
gràcies Sònia
bon dia
vinga
fins la setmana que ve
sents que no pots controlar
els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer
Pau Casals
número 10
primer tercera
de Tarragona
o ve al telèfon
977
22
05
60
la salut passa
pel benestar psicològic