És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida aquí al matí de Tarragona Ràdio
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
com cada divendres en directe i els dissabtes
han registrat prèviament.
Arriba aquest temps que realitzem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Cada divendres, i ho diem per si algú s'incorpora
de nou a la nostra sintonia,
els proposem aquest apropament al món de l'escola,
però el que és més important,
aquest apropament als joves, nois i noies de primària
de diferents centres educatius de la ciutat
que aborden temes d'interès que estan relacionats
amb els hàbits saludables i la convivència.
Avui ens acompanya una bona representació
del grup de 5a del Col·legi La Salle de Tarragona.
Els acompanya la professora Imma Fernández,
que no és directament la seva tutora,
però la Imma jo diria que ella és la representant radiofònica
de l'Escola L'Aventura de la Vida.
Bon dia, Imma.
Bon dia.
Benvinguda.
Ja comences a tenir experiència en això de L'Aventura de la Vida,
perquè ja ens vas acompanyar l'any passat
amb altres alumnes de la Salle, no?
Sí, i com que és una experiència que a mi m'agrada molt
i als altres els hi feia una mica, doncs, de...
era una novetat, repeteixo.
Molt bé.
Any rere any tots anem adquirint veterania, eh,
en això de L'Aventura de la Vida.
Nosaltres, els de la ràdio, probablement els que més experiència
estem adquirit i anem aprenent.
Vosaltres, com altres escoles de l'any passat,
de treballar els diferents temes de L'Aventura de la Vida
a partir d'un material que ja venia, doncs,
donat per la Fundació Catalana de l'Esplai,
no només feu servir aquest material en diferents moments,
sinó que feu una proposta encara més valenta, més elaborada,
i no només per al grup d'avui, de cinquè,
sinó per la resta d'alumnes de cinquè de Primària de la Salle
que vindran en propers programes.
Heu fet una proposta interessantíssima.
Heu elaborat uns contes que il·lustren els temes que tractarem.
Sí, exacte.
vam pensar que, com que ja eren nens una mica més grans,
que podíem treballar alhora l'expressió escrita.
I en guany el que hem fet és inventar el conte,
cada classe hem inventat un conte, que és el que treballarem.
Contes que tenen a veure amb els diferents temes
que posteriorment s'han tractat, s'han debatut i s'han treballat a classe, no?
Sí, vam triar un tema que vam pensar que podia ser interessant per cada classe
i llavors els nens, cada nen va elaborar un conte
i a partir de la llista i una mica el que vam veure
vam triar el que vam pensar, potser, que era més representatiu.
La veritat és que han fet una feinada com tots els nois i noies
que participen de l'Aventura de la Vida.
Estem gaudint d'experiències realment magnífiques.
Vam venir a enregistrar prèviament aquests contes aquí a la ràdio,
clar, també amb la motivació que sempre ho diem,
és impossible que tots els nens i nenes que treballen l'Aventura de la Vida
puguin venir a la ràdio per una pura qüestió d'espai.
Per tant, la proposta era una mica, doncs, repartir aquesta representació
i en altres que tampoc no han pogut venir,
que vindran en altres ocasions, només faltaria,
però també anava una mica adreçat en aquest sentit, no?
Que poguessin, doncs, tots prendre part directament.
Exacte. No ha pogut ser tots, perquè són 26,
llavors de cap manera podíem incloure tots,
però, bueno, el que hem buscat és això,
la participació en guany una mica més massiva que l'any passat.
aquells que van venir al seu dia,
aquells que han vingut avui, que els saludarem immediatament,
però, sobretot, jo, abans de saludar i presentar els convidats d'avui,
demanaria un aplaudiment ben fort per a tots els alumnes que us escolten
i, sobretot, aquells que, escolta, que diuen, d'acord,
que vagin els companys, però que se sentin ben representants.
Vinga, va, un aplaudiment ben fort per a ells.
Molt bé, els tenim, estan presents aquí, eh?, tota l'estona.
Jo ja no tinc res més a dir, de moment, no patiu, eh?
Ara ens relaxarem i us escoltarem a vosaltres,
que sou en definitiva els protagonistes d'aquesta aventura de la vida.
Recordem, com sempre, en representació dels altres companys.
Per això, jo li demanaria a la Iolanda
que ens fes una miqueta d'introducció a aquesta aventura de la vida d'avui.
Quan vulguis, Iolanda.
Bon dia a tothom.
Som nou alumnes de la Salle de Tarragona
i venim en representació de la classe de 5a
per parlar dels problemes alimentaris.
Els nens a la classe són
Esperem que a tota la gent que ho estigui escoltant
li agradi aquest programa alimentari
i a tota la gent que tingui problemes amb l'alimentació
li ajudi a superar-los.
Doncs esperem que sigui així.
Aviam, per la nostra experiència,
tot el que ens veniu a explicar aprenem molt.
No fa gaire vam tenir un espai dedicat a parlar del medi ambient
que ens van donar tota una sèrie de propostes
i, escolta, van aprendre molt.
I avui n'estem segurs que també n'aprendrem moltíssim.
Aquí a l'estudi ens acompanyen la Tània, la Carmen, el Pablo,
l'Isaac, l'Hector, la Iolanda, la Hidaira, la Júlia i l'Anna,
que no veia jo exactament el nom de l'Anna,
però aquí està també l'Anna.
Us sembla que escoltem aquest conte?
L'heu fet un de vosaltres, una de vosaltres?
La Júlia ha fet el conte.
Va costar molt fer aquest conte o què?
Bé, et va sortir així.
Sí, normal, normal. Ja en parlarem.
Escoltem el conte i després en parlem de tot plegat.
Una terda d'estiu, dues nenes caminaven pel parc.
Feia un dia molt calorós.
Uf, quina calor fa avui, Clara.
Sí, tens raó. Ara mateix em menjaria un gelat.
Jo també, però...
Em vols dir alguna cosa, Maria?
No, no, deixa-ho estar. Anem a comprar un gelat.
Les dues amigues van anar a la geladeria del poble
i un cop van arribar...
Què voleu, noies?
Jo vull un gelat de llimona, però que sigui ben gran.
Mmm!
I tu, Maria, què vols?
Jo m'estimo més una aigua ben fresca.
Però, Maria, si tu ets una fanàtica dels gelats.
Avui no em trobo bé. Prefereixo aigua natural.
Doncs molt bé, noies. Aquí teniu. Són 4,50.
Adeu, que vagi bé.
Totes dues noies van marxar fins a casa de la Clara.
Que bo era el gelat!
Quina llàstima que no hagis pogut menjar-te un.
Què t'has de fet? He de marxar a casa. Ja arribo tard.
No hi ha cap problema.
Truquem a casa teva a veure si els teus pares
se't deixen que et quedis a dormir a casa meva.
Mentre les dues amigues parlaven, el telèfon de la Clara va sonar.
Ring! Ring!
Maria, avui et quedes a dormir aquí.
Ara mateix ha trucat al teu pare dient que marxava a l'hospital
perquè la teva àvia es troba malament.
Però es posarà bé?
No pateixis, no és gaire cosa.
Mireu què porto, noies!
Pizzas i refrescos!
Doncs vinga, tots a sopar.
Jo no tinc gaire gana, no vull sopar.
Però Maria, que rara estàs.
No has volgut gelat i ara dius que no vols pizza.
La Maria va sortir corrents i la mare de la Clara la va seguir.
Per què plores, Maria?
Perquè no m'agrada que m'obliguin a menjar.
Si no vull, és cosa meva.
Si no vols menjar, no passa res. Demà ja en parlarem.
La Maria i la Clara es van quedar parlant al llit fins molt tard.
No has volgut menjar perquè no vols engreixar-te, veritat?
Doncs no, el que dius no és veritat.
Sóc la teva millor amiga, m'ho pots explicar tot.
A més, no estàs gens grassa. És una noia molt maca.
No tinc ganes de parlar. Bona nit, Clara.
El dia següent, la mare de la Clara va trucar als pares de la Maria
i els va explicar el que havia passat aquella nit.
Quan la Maria va arribar a casa seva...
Bon dia, ja sóc aquí. Com es troba l'àvia?
Està molt bé, però ahir, a l'hora de sopar, què va passar?
Res, que no tenia gana. No crec que sigui per tant.
Sí que és per tant, perquè fa uns dies que no menges gens.
Deixeu-me!
No ploris, Maria. No passa res.
Si m'expliques quins problemes tens, la mare et podrà ajudar.
Doncs és que estic massa grassa i no menjo per això.
Ja estàs contenta, mare?
Però si ets una noia molt maca, no tens cap problema amb el teu cos.
És que jo vull ser una top model.
Maria, te'n recordes d'aquella actriu?
Quina?
La JF, que va fer moltes pel·lícules.
Ah, sí, era molt maca, aquella noia.
Potser li sobraven alguns quilets, però va acabar la malament, no?
Avui ningú se'n recorda ja d'ella.
Maria, l'altre dia sortien fotos seves en una revista.
Les vols veure?
Sí, que maca era.
La mare marxa i torna amb una coneguda revista del cor.
Mira la JF, què et sembla?
Què? Però no és possible.
Quina cara més trista i pensida.
Que lletja, només és osos i pell.
No és la mateixa, sembla un mort vivent.
Però, què li ha passat?
Doncs que com alguns mitjans de comunicació dèiem que estava una mica grassoneta,
ella va deixar de menjar i es va quedar anorèxica.
Quina llàstima, quina transformació.
Sembla impossible.
Amb raó, avui ningú se'n recorda d'ella.
Maria, mira-te al mirall.
La Maria es mira al mirall, fa voltes, es mira de perfil, de front i riu.
De què rius?
Pensava en la vida de la JF.
I... que contenta em trobo, quina sort de tenir aquest cos i aquesta figura.
Penso que és millor trobar-se així que no acabar com la JF.
Aquest conte ha estat realitzat pels alumnes del Col·legi La Saia de Tarragona,
de cinquè A de primària, i també basat en una història de Júlia Gómez.
No cal preocupar-se per l'anorèxia.
L'important és menjar bé i fer esport.
També s'ha de menjar una bona dieta i estar feliç cadascú amb el seu cos i no preocupar-se.
Aquest conte ha estat basat en una història de Júlia Gómez.
Els personatges són Júlia Gómez, protagonitza Maria, Meritxell, narradora, Andrea Ledesma, Clara, Eloi, Dependent, Maria, mare de la Clara, Adrià, mare de la Maria, Andrea i Àlex, efectes especials.
Tenim la temptació com es fa al teatre, quan hi ha grans estrenes.
L'autor, l'autor, que surti.
Jo estic per demanar que surti l'autor dels efectes especials que m'han deixat bocabadada.
Aquest telèfon ha estat magnífic, sí o no, Imma.
El rin-rin a mi m'ha arribat a l'ànima.
Autèntic.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do el tros de conte que ha escrit la Júlia, però que ho he interpretat els companys de la salle d'una manera realment magnífica.
I un conte que us recull absolutament tot allò que avui volem parlar.
Volem parlar de la inventació.
Vosaltres, algú em podria dir primer que tot, a veure, quan parlem de menjar, per què mengem en principi?
Per què mengem?
Algú em pot dir per què mengem, Iolanda?
Per tenir energia i poder fer coses, poder fer esport, poder viure, perquè si no, no podríem viure, si no mengem.
Digues.
Per poder tindre l'energia necessària.
Però el menjar no el fem servir també per una altra cosa?
Perquè clar que mengem de tot, perquè si només és per energia, escolta, les mascotes se les alimenta amb una mena de pinso i de coses, no?
També podríem menjar nosaltres d'això, o què?
Que no és un plaer menjar, també.
I per això ens agraden unes coses més que unes altres.
Sí.
Ah.
Ja parlarem del plaer de menjar, del que ens agrada i del que no ens agrada.
Perquè clar, a mi m'agradaria comentar una mica amb vosaltres el conte.
Algú em pot explicar realment què és el que ens vol dir aquest conte?
Quina és la conclusió?
Hèctor.
Que no ens hem de preocupar pel nostre aspecte, que si ens hem de preocupar per ell, ja el millorarem més cap endavant.
Algú més em vol explicar?
Què li passa a la Maria? Quin problema té la Maria realment que deixa de menjar?
Digues, Jolanda.
Que s'ha fixat en els medis de la televisió i totes aquestes coses, que es fixen molt i vol ser molt prima com una top model.
Llavors ella vol aprimar-se molt i per això deixa de menjar.
Per això deixa de menjar, per aprimar-se.
Isaac, què dius respecte a això? Dóna la teva visió d'això.
Que...
Ha costat una miqueta així, perfecte.
T'has sentit perfectament.
Que tindria de menjar i fer una dieta equilibrada.
Perquè la seva amiga Clara i la seva mare diuen que està...
Que està bé.
Sí, que està bé.
Però ella es veu grassa.
Que és una noia molt bonica, però ella es veu grassa.
Però no és veritat.
No és veritat, vull dir, té el cos que té, no?
Algú em pot explicar alguna cosa més del conte?
I vosaltres creieu que es trobarà millor i més guapa si deixa de menjar?
No.
No? A veure, algú em pot ampliar una miqueta més?
Carmen, m'ho expliques tu, per exemple?
O ara o després, quan tu vulguis, eh?
Tu creus que estarà més guapa si deixa de menjar?
No.
No, oi que no?
Ja en parlarem després, en tot cas, eh?
Digues, Jolanda.
Ella no està cap fixa en com està.
Ella es fixarà de gran, però ara és una època de créixer.
I encara no s'ha acabat de desenvolupar per estar prima o grassa.
Què més podria passar si no mengem?
Ens podríem quedar sense energia per viure i sense energia suficient al nostre cos no podria desenvolupar-se.
Clar, quan algú deixa de menjar o menja massa o menja massa poc, hi ha una cosa que diuen que ens pot passar i és que ens podem posar malalts.
Malalts de determinades malalties que s'emmarquen dins d'una cosa que diuen trastorns alimentaris.
Jo no sé si algú de vosaltres o entre tots ens podeu explicar, si ho sabeu, esclar, què són els trastorns alimentaris.
Tània, entre tots ho explicarem una miqueta.
Tu una miqueta, després passem a la Carmen i cadascú dona la seva visió.
Són problemes que afecten el nostre cos i el nostre pensament.
i es produeixen a través del menjar.
Digues, Carmen, pots ampliar una miqueta més això?
I que per això la llarga pot provocar malalties greus, com l'anorèxia o la bulímia.
Els trastorns alimentaris serien l'anorèxia i la bulímia, que són malalties molt greus, com bé has dit.
Algú sap les causes d'aquestes malalties?
Carmen, digues les causes i després anem cap allà que intervinguin altres companys.
L'anorèxia, els mitjans de comunicació anuncien productes fantàstics que són mentida.
Que diuen, si menges això o si et poses allò, no?
És això el que vols dir.
Pablo, vols parlar sobre anorèxia i bulímia?
La bulímia que tu quan vols fer una dieta
i tens molt...
Estàs molt...
No vols...
No vols engreixar-te, no?
No, no vols engreixar-te i a vegades no estàs content i menges molt.
I després no estàs content perquè te dones compte i ho vomites.
Et sents culpable per haver menjat tant.
Em penso que l'Anna vol afegir alguna cosa més respecte a això.
Digues, Anna.
Doncs sí, que la bulímia, que és que tens ganes de menjar i menges molt,
però després t'adones que t'engreixaràs i ho treus tot.
Això és un neguit constant, no?
Ara menjo, ara no menjo, ara vomito, ara no sé què.
Héctor, digues.
Que també la bulímia, a l'hora de vomitar-ho i tot,
pot fer mal a l'esòfag pels sucs de l'estómac
i podries tindre un problema greu a l'esòfag.
A banda de tot el tema de la falta d'aliment, d'energia,
és aquesta irritació que crees constantment de forçar
aquesta part de l'aparell digestiu.
Per aquí, la Hidaira també volia afegir alguna cosa més respecte, no?
I la Júlia?
No, ja no.
Ja ho han comentat.
Digues, Isaac.
Que aquest suc i àcids poden fer mal
perquè l'estómac està preparat per aguantar els àcids,
però l'esòfag no.
I és una capa més fina.
És més fineta i allò, una irritació que al final pot fer un desastre.
Digues, Júlia.
Que l'esòfag es pot cremar, de vomitar.
Això, clar, físicament ens deixa el cos fatal,
però vosaltres creieu que psicològicament
i en el nostre caràcter i en el tracte
també ens afecta aquest ara menjo, ara no menjo,
ara vomito, ara no vull, ara no m'agrado,
estic grassa, estic prima.
Tu creus, Tania, que també ens afecta una miqueta
al cap, a les nostres relacions amb els altres?
Sí.
Com creus que ens pot afectar?
Algú pot? Digues, Jolanda.
Perquè estàs més trista i estàs més pensida
i no tens ganes de fer res
i estàs sempre amb poca energia
i, a més, et veus grassa quan no ho ets
o et veus o vols menjar molt
i estàs trista.
Et veus grassa quan no ho és.
I per què et veus grassa?
Si tu et poses davant del mirall, et veus com ets, no?
Pablo.
Perquè a televisió hi ha noies que, per exemple, són massa primes.
A veure, jo, sí, perdona, Pablo,
jo el que m'estic adonant és que des que hem començat pràcticament
estem parlant dels mitjans de comunicació i la televisió.
Nosaltres en això no, perquè com que no ens veuen, no?
La televisió, les revistes, és a dir, la imatge que es dona
de les noies i dels nois, perquè dels nois no han parlat.
Jo no sé, tenim aquí una bona representació
de tres nois en aquest grup.
Vosaltres creieu que als nois també els donen aquest tractament
de guapos, catxes, estupendos, a la tele, també?
O no?
O només surten noies guapíssimes i els nois, diguem-ne,
que són persones absolutament normals com la resta del món?
Isaac?
Sí, també passa el mateix.
També surten nois així, que has de ser estupendo
i tenir uns musclos i unes coses, no?
Sí.
Digues, Júlia.
Però que tampoc ser tan prima no és tan bonic,
perquè es marquen les costelles i això no és molt bonic.
Després sabrem per què serveix ser tan prima.
Potser té alguna utilitat que encara hem de descobrir,
però vaja, de moment no l'hem descobert.
Potser avui quan acabem el programa veiem que sí que és molt important
ser prima, no ho crec, però bé.
Digues, Héctor.
Que com ha dit l'Isaac, això no és amb molts músculs,
però surten que no són productes,
sinó que són com una...
són com braçalets i coses així estranyes
que fan que la musculatura augmenti i coses així.
Clar, no és una cosa natural que tu fas una vida sana
i fas esports i en conseqüència tens un desenvolupament del teu cos,
sinó que és una cosa com a forçada, no?
Teniu la sensació vosaltres, sí?
Digue'm una cosa, us hi fixeu molt en els nois i noies
que tenen un aspecte així com a que són molt guapos i molt guapes
quan surten a la tele?
Vinga, va, amb la mà al cor, eh?
Fem un exercici de sinceritat, tots plegats.
Tània, t'hi fixes molt?
I què em penses quan us dius
Ai, que guapa si jo fos així o no?
És que tu ets molt guapa, bueno, com totes,
que jo us miro, sou guapíssimes totes.
Tu què penses quan veus una noia així d'aquestes estupendes?
Les passarel·les de moda?
Les heu vist?
Sí.
I em dieu de veritat amb la mà al cor
que aquestes noies les veieu guapíssimes, sí o no?
No, no, dieu el que penseu.
Tània, tu les veus guapíssimes?
No massa.
Hi ha algunes dels anuncis que són molt guapes
i tenen molt bon tipus que diríem, no?
Hi ha d'altres que potser es passen una mica.
Qui més en vol parlar d'aquestes noies i nois
que surten a la tele?
Iolanda?
Però és que a vegades per ser model
va sortir per la tele
que els feien tindre una talla molt petita
i que les models, quasi tot per ser model,
tens que ser molt prima
i et fixen solament en les persones primes,
però també hi ha algunes que estan bastant bé.
I vosaltres ho enteneu,
que hagin de posar-se talles tan petites
si després la gent del carrer que comprem la roba
no tenim aquestes mides, no?
No.
No sé qui deu en vendre aquests vestits tan petits,
tan petits, a les barbis,
que tenim a casa, que ni cal la roba, no?
L'Isa, que em penso que tenia la mà aixecada, no?
Doncs després ja tornarem a intervenir.
A algú de vosaltres li agradaria ser model de gran?
Sí.
Sí? Sí t'agradaria?
Però no cal tenir aquesta talla petita
ni no alimentar-se bé, oi?
Perquè ser model és una professió molt xula, també.
Sempre i quan tu et cuidis, no?
I mengis en condicions i bé,
i pots ser model perfectament, no?
Sí.
I a tu t'agrada el món de les models i tot això.
Sí.
Però menges bé.
Sí.
Clar, és que una cosa és com tot,
s'ha de tenir seny.
Per tot digues, Isaac.
No tindria...
Que les noies aquestes no tindrien de ser talles tan petites,
perquè també hi ha noies grasses
que també són boniques.
I són molt guapes, clar que sí.
Em penso si és la Yolanda Olana.
La Yolanda em penso que ha dit,
diu, no, no,
hi ha models que no estan tan primes
ni tan esquelètiques
i que estan molt bé.
I tens raó, tens raó.
A vegades només mirem aquesta part més negativa,
hi ha noies i nois
que es dediquen a aquest món de la passarel·la,
que tenen uns cossos bé
i que es cuiden i que menjen en condicions.
Aquí no estem parlant d'això,
sinó que parlem més aviat dels trastorns alimentaris.
Per tant, ja des de molts jovenets
hem d'aprendre a menjar bé.
Tots, no?
Sí, sí.
Algú vol parlar dels símptomes d'aquestes malalties?
Com es manifesten?
Us ve de gust parlar dels símptomes?
Els coneixeu?
Hèctor, per exemple?
Els símptomes que més afecten trots
són l'anorèxia, nerviosa, bulímia i l'obesitat.
És que aquí està a l'altra banda després, no?
Estem parlant de no menjar,
però després estem parlant també de menjar massa i malament.
Sí.
Que a vegades també ho fem tots una mica, no?
De tant en tant.
I en això també hem d'anar amb compte,
perquè l'obesitat també és un problema, no?
Sí.
Quins problemes ens pot aportar l'obesitat?
Et pot aportar...
Com es diu ara?
Problemes al cor?
Sí.
Diabetis?
Si és una obesitat exagerada, digues, Carmen.
Pot provocar el colesterol.
Colesterol?
Perquè mengem aliments que són excessivament carregats de greix, no?
Anna?
Que pot provocar el colesterol i, perquè amb tant de sucre i tants greixos,
pot fer que les venes s'entaponin i la sang no circuli bé pel cos.
Pel cos, molt bé.
Carmen?
No, no.
Ja està, és el que ha dit l'Anna.
Molt bé.
Alguna cosa més, algun símptoma, alguna conseqüència que poden tenir aquests trastorns alimentaris?
Voleu apuntar algun més?
Digues, Júlia.
Que també si s'entaponen les venes de colesterol, el cor té que...
A veure, Hèctor o Isaac, és igual el que vulgueu.
Veja la sang més fort i gasta més energia.
Clar, i allò que dèiem abans dels problemes de cor, digues, Pablo.
Que et pot donar un atac de cor.
Per exemple, eh? Digues, Hèctor.
I algun òrgat no et pot funcionar perquè no li arriba la sang, suficient.
I em sembla que també et pot provocar trombosi.
I d'aire, perdona.
I fins i tot pots arribar a morir.
En un extrem, eh? Arribant a un extrem i si no està cura es pot arribar a aquests punts.
Això què vol dir? Que hem d'estar tot el dia menjant bledars?
Quina tristesa, per favor.
No, no.
Ah, perquè no m'espanteu. A veure, ara hem d'estar bledes i bajoca tot el dia.
Em digues, Iolanda.
Que s'ha de menjar una mica de tot. Una mica de verdures, una mica de carn, de peix, de tot. Una mica.
Clar, si mengem bé, tindrem bona salut en general?
Sí.
Si mengem malament, podem tenir molts problemes de salut?
Sí.
I no només ara, sinó a la llarga i quan sèiem grans, no?
Sí.
Val la pena, des de petits, menjar bé?
Sí.
Sí? Sobre aquesta qüestió, la Júlia volia afegir alguna cosa?
No, que també s'ha de menjar pocs dolços, tots.
Ai, aquí sí que tenim un problema, no?
Sí.
O dos o tres. Bé, a la Tània no li agrada la cosa dolça. No t'agraden els dolços?
Ni siquiera els pastissos.
I la xocolata, tampoc?
Sí.
Ah, veus? Ja sabia jo que tenies un punt feble, com tothom. Digues, Isaac.
A mi les xuxes no m'agraden molt.
No t'agraden les xuxes?
No molt, però quan veig, si em donen, doncs jo menjo.
Perquè ets un noi educat i dius, escolta, no et faré aquest lleig de no agafar-la, no?
Només faltaria, home, ja que me l'ofereixes.
A veure, del món xuxer, porqueries, allò que ens diuen que hem de menjar poquet,
què és el que us agrada més? Comencem, perquè la Tània la xocolata, només.
Sí.
Ja està.
Sí.
Carmen, a tu què t'agrada d'aquest món mig prohibit?
Les llaminadures.
Les llaminadures. Ocitors, gominola, nubes...
Per on ens decantem?
Què ens agrada més? Piruletes? Que antigua que soc, eh?
Piruletes.
Les piruletes, va. Què m'has de dir, eh? Si t'estic ahir i jo...
Digues, Pablo, a tu què t'agrada?
De tot una mica.
De tot una mica. Tu variadet, eh?
Sí.
Isaac?
Abans a mi no m'agraden tant les coses dolces aquestes,
però ara m'agrada més el xocolata.
Xocolata. I pastissos tampoc?
Sí, pastissos sí.
Per exemple?
No.
De crema, de xocolata, de nata.
De vainilla.
De vainilla.
Els gelats.
Els gelats de vainilla m'agrada.
Els gelats de vainilla. I de torró, que bons.
Hèctor, a tu què t'agrada?
A mi de tot una mica, però les llaminadures no m'agraden gaire.
La cosa de llaminadura no, però pastissos, xocolata, això sí.
Els pastissos em senten malament, però...
Bé, doncs escolta, tens el problema resolt. Així no em menges gaire i vas la mar de bé.
La salut, perfecte. I Holanda?
Les pastes de xocolata i de crema, m'encanten.
Ai, quina temptació. I l'Anna?
Els pastissos i les xutxes, bueno, tot.
De tot una mica. Tu també variadet, com l'Isaac.
I d'aire, què t'agrada?
El xocolata, les llaminadures aquestes que porten sucre.
Molta.
Sí.
I pastissos, però no molta xocolata.
Poqueta, que si no em bafa.
Júlia, què t'agrada a tu?
A mi les lioneses.
De nata, de trufa, totes.
Ah, de nata, veus?
I les xutxes que porten picant.
Xutxes que porten picant. Jo aquestes no les conec.
Tu les coneixes, Imma? Jo les de tota la vida sí, picant.
Aquestes m'assembla que són una mica més noves.
A la nostra època, normalment, dolços,
però això de barrejar gustos no era tan sofística.
No veus quina cosa més sofística.
El melón.
Que també és una xutxa, això.
No estic al dia, eh?
És com un xicle.
Ah, sí? I té un gust molt intens, ja sé què és.
I porta pica-pica dins.
Ara ja t'entenc el que dius.
I n'hi ha xupa-xups també d'això.
Digues, Héctor, farem una tesi de xutxes avui.
Això que ha dit la Júlia de picar és àcid més que picar.
Ah, no picar de picant, eh?
De tipus caiena, eh?
Que és una barbaritat, sinó un àcid.
És a dir, allò que fa venir salibera, no?
Sí.
Ai, ai, ai, veig que esteu molt posats.
Que en mengeu moltes, no totes les que voldríeu, no?
No, no.
Perquè no parlem de...
La prevenció per les malalties és la dieta, ja ho hem explicat.
Per què no parlem de dietes, les dietes adients, les dietes saludables?
Parlem de menjar, de com hem de menjar, del que posaríem en un dia...
A veure, per on comencem?
Que intervingueu tots.
Podem intervenir tots perquè cadascun de vosaltres pot fer les aportacions que desitgi.
Júlia.
Menjar moltes vitamines.
I on són les vitamines?
Més o menys a la fruita, potser?
Sí, sí, a la fruita.
Menjar moltes vitamines, proteïnes, fruita, moltes verdures, etcètera, i no menjar massa greixos.
Aquesta la cosa.
Iolanda.
Menjar carn, peix, aigua, llet, bueno, els láctis.
Hèctor.
Menjar sobretot moltes els mineralsals.
Tenim productes láctis, peix, una miqueta de pa, fruita i verdura, sobretot.
Jo he sentit parlar d'una piràmide, que és la piràmide d'Egipte.
Sí, de l'alimentació.
Per això, que és dels faraons, està a Egipte aquesta piràmide o què és aquesta piràmide?
Algú sap explicar el tema de què és la piràmide? Pablo, per exemple.
La piràmide dels aliments, que la que està més a baix és la que es té de menjar més quantitat o de beure.
I aquí què trobem, més o menys?
L'aigua.
L'aigua.
Els aliments que tenen aigua.
El primer pis, aigua.
Sí.
Anem pujant pisos.
A veure, per aquí.
Hèctor, anem fent així una ronda i així interveniu tots.
Hidrats de carboni estan al segon pis.
I els hidrats de carboni què contenen?
La pasta.
Que bona. Us agrada la pasta?
Sí.
Ui, a tots, eh? Molt bé.
La pasta, el pa, l'arròs, els cereals en general.
Els legums.
Els legums, importantíssims.
I, Holanda, anem pujant pisets o ens aturem aquí si tens més aliments?
No, també es té que menjar peix, algun tipus de carn i molta fruita i verdura.
A veure, anem a pams. Anem a pams per organitzar-nos aquesta piràmide.
Bé, damunt dels hidrats de carboni, que deia l'Hèctor, ens hem de posar la proteïna, el peix i la carn?
Bueno, sí, però una mica també a baix.
Ah, i escolteu, hem de menjar més peix o més carn?
Més peix.
Més peix.
Què us agrada, el peix?
Sí.
A veure, quants són que no?
No us agrada perquè té espines?
No.
O no us agrada el gust?
No m'agrada el gust.
I la resta sí que us agrada el peix?
Sí.
Molt, molt.
Molt, molt, que bé. Home, vivim en una ciutat amb mar, ens ha d'agradar el peix a tot, és obligatori, no sé si us han dit, eh, que per viure en una ciutat al costat del mar és obligatori menjar peix.
Sí.
No us ho havien dit mai?
No.
Sí.
Esteu mal informats, doncs, eh?
Bromes a banda, continuem fent la piràmide, us sembla?
Sí.
On érem? Calgo en fàcil memòria.
Érem a les proteïnes.
A les proteïnes.
Molt bé, què més? Què més anem posant en aquesta? Anem construint, semblem egipcis, construint la piràmide, va?
Llegums.
Molt bé. Dins de les llagums què tenim?
Llegums. Què són els llagums que posem, Carmen?
Cigurons.
Lenties.
Lenties.
Pesols.
Oh? Què més?
Júlia.
El tercer pis podríem posar la fruita.
Tota la fruita?
Tota.
Eh? Totes, sense excepció.
Sí.
Quanta fruita hauríem de menjar cada dia per anar bé? Més o menys, eh? Tampoc no cal. Digues, Héctor.
Dos o tres vegades al dia.
Com a mínim.
Com a mínim. Això és el mínim. Després si mengem un quatre o cinc tampoc no passa res.
Eh? Però com a mínim dos o tres vegades. Júlia.
Dos porcions.
Dos.
Sí.
Estira una mica més, dona. Fem-ne tres.
Vinga, va, que no vindrà d'aquí, eh? Més coses. Anem construint la piràmide aquesta. Jo tinc ganes d'arribar a la xocolata. Em penso que la tindrem al pis de tot i per agafar-la... Ai, Déu meu. Pablo.
Els productes láctis. I què entenem per productes láctis? Llet i ja està? No, i el iogurt, i el formatge, i la mantega.
Molt bé. La mantega és greix animal, generalment? Sí.
O greix vegetal. Potser que no abusem gaire, no? Animal animal.
Millor amb una miqueta de moderació. Més coses que anem posant?
Verdures, que hem parlat? Sí.
Estava a baix, eh? Les verdures les hem passat una mica de puntetes. És que no ens agrada la verdura?
Sí. Sí? Ui, aquest sí ha estat més fluixet que el peix, eh? Fins i tot. Depèn. Quines verdures ens agraden?
Per exemple, Héctor. La patata.
Fregides de bossa, no? Aquest de verdures és magnífica. Ah.
Isaac. A meva mare em fa una estufata amb carn, em fa moltes...
I molta verdureta. Em posa molta verdura, m'agrada.
Molt bé. Héctor.
La olla aranessa té carn i té de verdura, té de tot.
Porta de tot. És un plat absolutament complet, no?
Menjant aquest pla, ja has menjat tot. Una fruita i vinga, ja està servit. Pablo.
La fruita, no, la...
La verdura.
No, el formatge.
Eren els láctis, els formatges?
Sí, l'enciam.
L'enciam com a verdura.
Sí.
Molt bé. Més verdures?
Tània.
La pastanaga.
T'agraden les pastanagues?
Sí.
Els espinacs?
No.
Les bledes?
No.
La col?
No.
Algú li agrada el bròquil?
A mi no.
I les cols de Brussel·les?
No.
Ja sabia jo que a tu també, Héctor.
Sí.
Són els meus herois, els agraden les cols de Brussel·les i el bròquil, increïble.
A tu, Júlia, no, no?
A mi la que no suporto són les bledes.
Les bledes no t'agraden?
Hola.
Hola, a qui li agraden molt les bledes?
La baixó que sí.
A l'Hèctor li agraden les bledes, la baixó que sí.
A tu, Anna?
Jo el que no suporto són els pèsols.
Els pèsols, no els aguantes?
No.
Tu tampoc, Iolanda.
Pablo, què t'agrada a tu de verdura?
El tomàquet.
El tomàquet.
Sí.
Bé, anem justets, eh?
Anem justets si només ens agrada el tomàquet.
Isaac, què ens vols dir?
A mi no m'agraden els pèsols.
Els pèsols, tampoc, no?
Doncs mira, si mai veniu a casa i anirà no us farem pèsols, eh?
A veure, més coses.
Anem a completar la piràmide?
Qui vulgueu, vaja.
No sé, per aquí va.
Anem fent la ronda.
A la quarta crec que podrem posar el pollastre.
Pollastre com una carca també d'aquesta en podem menjar sovint, no?
És de les més saludables.
Anem pujant.
I d'aire?
La botifarra i coses aquestes.
Cars també.
Aquestes hi ha més de port, que tampoc no s'ha d'abusar.
Isac?
Hi ha l'últim pis, hi ha la xocolata i el greixos i tot.
I la sucre.
I això que hem de menjar tres o quatre cops al dia?
No.
Com que no?
Una vegada a la setmana.
Una vegada a la setmana?
Sí.
Com a màxim.
Com a màxim.
Com a màxim.
Ui, Tània, tu has vist que diuen que una vegada a la setmana només podem menjar d'això.
Com a màxim.
Tània, Carmen, Pablo, Isaac, Héctor, Yolanda, Ana, Ida, Ira, Júlia, gràcies.
I fem un aplaudiment pels companys de classe que us estan escoltant.
Vinga, va.
Moltes gràcies, fins la propera, fins aquí l'Aventura de la Vida.
Divendres vinent és festiu, per tant, no hi haurà aventura de la vida.
A l'altre, de tornada de la Setmana Santa, ens tornareu a acompanyar, no, Imma?
Ens la trobarem?
Sí, no recordo malament, tornem, sí.
Serà una altra dels grups de cinquè de primària del Col·legi La Salle.
Conectio dei影 d'aquestra.