Francesc Lleodó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Continuem parlant de vins,
perquè la passada setmana la teva intenció i la meva,
també, lògicament, era poder parlar de tots aquells vins
que hem de posar a la taula,
des de l'aperitiu fins al final,
però, lògicament, vam fer curt.
Ens vam quedar una miqueta curt, de temps.
En lloc d'explicar-ho precipitadament i de qualsevol manera,
fem una pausa, com fan a les cates, i continuem.
Ens vam quedar en els vins dels...
En els segons plats, vam parlar una miqueta de la carn, del capó.
Havíem fet algun xampany, algun...
Sí, d'aperitius, algun gava, fins i tot, d'aperitius.
Sí, repassem, si vols, una miqueta d'aperitius.
Vam parlar dels aperitius, que vam dir que aquell dia,
evidentment, es pot treure un vermut o una cervesa,
que serien coses més habituals,
però, doncs, que per ser una edat especial,
doncs, podíem buscar un cava o un xampany,
que jo crec que és un bon aperitiu,
o inclús anar a buscar vins dolços,
no excessivament dolços,
o sigui, una brema tardana, per exemple,
de l'ètim, vins que siguin de brema tardana,
perquè no siguin sobremadurats,
són diferents, o sigui, un vi de brema tardana
és un vi que es cull més tard el raïm de l'ú normal,
perquè tingui més sucre de l'ú normal,
i arrel d'aquest sucre poder fer la fermentació alcohòlica,
donar-li un grau alcohòlic normalment elevat,
normalment estan al voltant dels 15 graus,
però que, tot i tenint aquests 15 graus,
encara li quedi sucre perquè sigui una miqueta dolç, no?
Llavors, aquests vins tenen un punt de dolç,
tenen un grau alcohòlic d'aquesta graduació que estem parlant,
de 15 graus, i tenen gust també de vi, no?
I llavors no és un vi dolç, com estem acostumats,
sinó que és un vi dolç, però amb vi amb maiúscules, no?
I llavors aquest vi fresquet, d'aperitiu, entra molt bé, molt bé,
i sobretot amb coses de picar, canapés i coses així,
és un vi que entra molt bé, tant en blancs com en negres,
encara que jo, pel fet de ser un aperitiu,
m'agrada més un vi negre, perquè aquells tenins,
i això te comença a fer salivar,
i tu comença a obrir la boca.
El negre t'agrada més per l'aperitiu.
Però us hi ha més costum, si hem de prendre vi a l'aperitiu,
de prendre un vinet blanc fresquet, no?
Perquè estàs parlant de vi blanc, de vi tranquil,
de vins secs.
Però vins d'aquests ja més potents.
Però en el cas d'un vi dolç,
a mi m'agrada més aquest per l'aperitiu.
Molt bé.
Què més?
Bueno, i llavors això és el que és la brema tardant,
però després hi ha la sobremadurada,
que ja són vins que es cull al raïm,
ja quan el raïm està pensit, ja, que són panses.
Llavors aquests són molt dolços,
i aquests ja són vins que jo aconsellaria més per postres,
que van molt bé amb xocolates.
Fruits secs, no?
Fruits secs, amb coses així ja més dolces.
Ja és un vi més carregat de sucre,
porta un sucre residual molt més important,
i ja té un gust dolç,
com el que estem acostumats,
com pot ser un mosquatell,
o com pot ser un altre tipus de vi d'aquests,
que no seria el mosquatell,
no seria més moltes vegades que una...
Hi ha moltes maneres de fer el mosquatell,
però doncs seria també un...
Es pot fer amb una sobremaduració d'aquest raïm,
del mosquatell,
i després vinificant fins als 15 graus.
Bueno, hi ha vegades que el que es fa
és parar la fermentació amb una miqueta d'alcohol,
s'hi afegeix alcohol per parar la fermentació
i deixar sucre, no?
Hi ha moltes maneres de fer aquest tipus de vins.
Però doncs,
coneix una miqueta aquesta diferència,
perquè a vegades passem del vi al vi dolç, no?
I hi ha més coses entremig
que a més si trobem el moment adequat
són molt bones.
A nivell d'anècdota també explicaré
que dilluns vam fer una cata
de vins de Baix del Sur, d'Andalusia,
de vins d'aquests de Jerez i tot això,
i vam tastar,
a mi em va agradar molt un,
que jo feia temps que no tastava,
un paler crim, que es diu,
que vol dir un...
El crim és un tipus de vi dolç encapçalat,
és un vi que també ha separat
la fermentació alcohòlica
per deixar sucre amb alcohol,
si tira alcohol i llavors para de fermentar
i queda el sucre propi del raïm.
El que passa és que hi ha els crims normals,
com la canasta,
marques d'aquestes conegudes
que allà baix s'aprenen molt
doncs després de...
Quan acaben les tapes,
doncs l'última copeta és una canasta
que és un vi dolç,
molt agradable,
no excessivament dolç,
com un Pedro Ximènes,
sinó que està una miqueta més...
És un palet menys dolç.
I llavors això s'anien els crims
i els palet crims són els crims pàl·lids,
o sigui, els crims que no tenen tant de color,
perquè un crim té un color,
doncs hi ha més xocolata...
Més caramel, no?
Més caramel, sí.
I els palet crims tenen un color de vi blanc.
I aquest palet crim que vam tastar,
doncs ens va agradar molt
per combinar-lo, per exemple,
amb un formatge blau.
Era una combinació perfecta,
perquè aquella dolçó,
però sense gaires tenins...
Sí, que això ho vas dir l'altre dia,
aquí un vi dolç amb un formatge blau...
amb un formatge blau anaven molt bé.
Formatges potents, d'aquests pudents i cremosos...
Els cabrales.
Els cabrales, exacte,
un cabrales o un roquefort típic i tòpic,
o formatges blaus d'aquí de Catalunya,
que se'n fan forces i ben descents,
doncs ajuden molt a diluir aquest afurtor del gust
i mariden molt bé amb aquest...
A vegades amoníac que tenen les pells,
aquest afurtor d'aquests formatges,
doncs amb aquest crim,
amb aquest palet crim,
anaven de fàbula.
És una combinació que ens va agradar força.
Molt bé.
Doncs bueno, sortint ja dels vins dolços,
anem a el que estàvem.
Bueno, això no, els aperitius, eh?
També vam parlar que es podia fer una manzanilla,
tornant els vins allà baix.
Les manzanilles i els finos són molt bons aperitius.
les manzanilles passades,
que jo crec que són les manzanilles de millor qualitat
que ens poden arribar aquí dalt,
és una cosa bastant nova i que són molt sorprenents.
De totes maneres,
una botella de manzanilla de fino,
quan s'obre, s'ha de beure.
Aquest mite que s'aguarden i tal, no.
Hi ha qui ho guarda a la nevera.
Sí, es pot guardar a la nevera, sí.
Es pot guardar 3-4 dies, sí.
Però s'oxida de seguida
i perdem aquest afrescor i aquest aromè.
Amb aquests vins andalusia en època de fira
fan allò del rebujito.
Sí.
Que déu-n'hi-do.
Allò entra molt bé, però...
És que, per desgràcia,
aquest tipus de vins han entrat una miqueta en l'oblit.
És un vi que no està de moda
o que no estava de moda,
però entre tots jo crec que li hem de posar una mica.
Però sí que hi ha el costum allò de seure en un bar,
en un lloc, en una caseta,
que és desitreure l'ampolla de manzanilla.
Sí, allà baix sí, però aquí no.
Aquí no, aquí no.
Clar, i el que es tracta és de...
Aquí ho prens si vas allà i puges algunes ampolles.
El que es tracta és de popularitzar una miqueta aquest consum
en el seu moment, no?
Jo crec que és igual que el cava,
que també ara amb aquests xous dels boicots
i tota aquesta història,
vull dir, allà baix no s'ha fet boicot,
ni molt menys, però ha caigut en desús, no?
I llavors jo crec que és un vi espanyol
que tenim que promocionar
perquè és un vi únic,
és un vi amb una personalitat pròpia
i un vi molt especial.
I que, a més, té el seu moment.
I només se'n fan allà.
Només se'n fan allà.
A més, han provat de fer-lo en altres llocs
i és impossible.
O sigui, hi ha unes característiques pròpies
del microclima, del raïm, de tot, del lloc,
de tot, que fan que aquest vi sigui únic.
A més, és un vi que té el futur assegurat
per un motiu molt senzill.
I és que, a vegades, inclús, entre cometes,
es llençaria el vi
perquè el més important avui per avui d'aquest vi
són les botes.
perquè les botes que es fa el whisky a Escòcia
són botes que abans han d'haver passat
per finos a Andalusia.
Ah, sí?
Sí.
I llavors, clar, a Escòcia hi ha una demanda
de botes brutal i, doncs, s'ha de fer fino
per força, perquè després...
Per curar la bota, com si diguéssim.
Per curar la bota, per després poder fer el whisky.
No tenia ni idea que el whisky es cossés...
Ha d'estar per força, ha passat per...
A veure, i ara s'estan fent proves...
Com sempre, es busquen alternatives.
Exacte, no?
I inclús hem agafat botes del Priorat,
a veure amb un vi negre, a veure què tal surt...
Però no.
Invents els que vulguis, però l'autèntic whisky es cossés,
l'autèntic Malta es cossés,
ha d'haver passat per bota de Jerez.
Bota d'un any, de dos anys, de tres anys,
de Jerez, d'aquestes de soleres i criaderes,
aquest sistema que es fa servir allà baix,
que s'apilen les botes i s'omplen per dalt
i es van trasladant i hasta que surt la de baix
i s'embotella.
Doncs aquest aroma que li dona aquest vi a la bota
és bàsic per a la producció de whisky.
Doncs mira, sense entendre,
intentant visualitzar el paladar tot això,
clar, aquest paladar que té aquest vi del sud
i el paladar que pot tenir el whisky,
clar, sí que li trobes rossi a aquesta cosa seca, no?
Sí, sí, sí, els aromes de la bota,
el que passa és que, clar, aquesta fusta...
O sigui, per exemple, parlem del fino,
està fet amb raïm i això està fet amb cibada,
és un altre món, no?
Però, evidentment, les botes,
per això et dic que tenen el futur assegurat,
llavors què passa?
Que tenen una producció, per força,
quasi, quasi, entre cometes,
de mancenilles i finos
i no saben què n'han de fer, no?
Llavors, doncs, l'han de comercialitzar,
s'ha d'inventar el rebojito
per promocionar el consum,
però és que no caldria això,
perquè és un producte de gran qualitat
i que jo crec que té el seu moment de consumir,
sobretot amb pernil,
amb cosetes així de picar...
I és el que dius, una copeta de fino,
és inofensiva i és molt bona.
Sí, i és molt bona
i obre molt bé la gana de cara a un àpat, no?
Molt bé.
Més coses, a veure, repassem ràpid,
perquè senyor ens entretindrem molt.
No acabarem tampoc avui aquest pas.
Pel caldo de Nadal
vam parlar de blancs i de negres.
Aquí vam posar un de categoria.
Sí, vam posar el Milman de Chardoner
com a blanc, així fent via,
i de negres, doncs, un negre amb criança,
perquè no fos molt fort,
i ens el puguem prendre bé.
Llavors, per exemple,
vam parlar d'un Tempranillo de la Rioja
amb criança,
com podria ser, doncs, en aquest cas,
un Ostatu, Glòria,
que és un vi d'uns 30 i bastants euros,
és un vi car.
Podríem parlar també d'un Remellor i Reserva,
2001, per exemple,
que ja estem parlant d'un vi del voltant dels 15 euros.
Podríem parlar d'un Sant Vicente, també,
d'allà de la Rioja,
d'un vi d'uns 30 euros.
O també podríem anar cap aquí
i podríem parlar, doncs, d'Onicis,
que és un vi també d'aquí del Montsant,
que també hi podrien queixar força bé per mi.
Vam dir sempre que això és un tema difícil,
el dels maridatges,
i molt personal,
i que està començant amb molta força,
és una cosa que està...
se'n parlarà molt en el futur,
però que estem començant d'entros,
almenys jo.
Què més?
Vam parlar també dels entremesos de Marisc,
parlant, sempre recordant Galícia,
quan parlem de Marisc,
hem d'associar Galícia.
Una de les coses que sempre ens ha explicat
els professors de maridatge és,
per no complicar-te la vida,
quan parles d'un producte,
busca l'origen i mira quin vis fa,
i llavors és bastant adient al maridatge.
En aquest cas, un albarinyo.
Un albarinyo és un vi que va superbé,
un Abadià Sant Càmpio,
un Martín Codax com a molt conegut,
un Terres Gaudes,
aquest tipus de vins van superbé
amb el marisc en general.
Pel capó,
vam parlar també de vins blancs amb criança,
seria el capó i el caldo,
serien dues coses que semblen força,
i hi podrien anar els mateixos vins.
I aquí també hi podríem obrir amb el capó
grans priorats,
seria el moment de treure aquell gran vi
que guardem pel dia de Nadal
o per a ocasions especials,
perquè els vins s'han de beure,
no oblideu,
no s'han de guardar a la bodega.
No s'han de deixar d'herència.
No s'han de deixar d'herència els vins,
s'han de beure,
els vins s'han de beure en el seu moment,
si voleu,
i en buscant-lo,
però beure-se'l.
L'any que ve en comprem una altra,
i hi ha d'haver una miqueta de rotació.
Portem com obertes
unes 5 o 6 ampolles,
bé,
per tant hem de prendre
una miqueta de cadascun.
Sí,
sí,
sí,
i sempre
això,
procurar,
quan obrim una ampolla,
doncs parlar-ne,
que això ho vam parlar l'altre dia,
no només beure,
sinó comentar alguna cosa,
no cal ser entesos,
no cal tenir vergonyes,
ni equivocar-se,
tothom ens equivoquem,
no passa res.
I deixar-se guiar pel paladar,
no cal.
I deixar-se guiar pel paladar
i dir, ostres,
doncs mira,
estic menjant el capó amb això,
ostres,
doncs m'hi agrada
o no m'hi agrada,
o quin gustet de fusta,
o quin gustet de fruites vermelles,
o comentar alguna cosa del vi,
perquè la gent,
primera,
que si ho parlem,
ens queda més fixat
aquell gust a la memòria,
a la memòria nostra,
i després,
doncs,
que si hi ha gent pel voltant
que no li agrada el vi,
o que no n'acostuma a veure,
o que no el coneix,
doncs,
bueno,
és una manera de,
és allò dels bits del col·le dels nens,
no?,
rebent,
i que a poc a poc
això va calant
i que fa que hi hagi
aquesta cultura
que crec que hem de promocionar
molt a casa nostra
del vi,
a casa,
sobretot,
no?
Això amb el capó,
però vas comentar
que també podíem tenir
un plat de peix.
També,
aquest és el que
ens vam quedar,
normalment per Nadal
de segon plat
es pot fer peix,
es pot fer capó
o es pot fer peix,
normalment el peix
és bé més per Sant Esteve,
són la tradició d'aquí,
perquè per Sant Esteve
fem els canolons
amb el capó que ha sobrat
i el peix de segon.
El peix aquest any
doncs poden ser ben bé
durades,
que sabeu tots
que se n'han pescat
força aquests dies
i que es podrien agafar
ja i congelar
de cara a Nadal
doncs perquè no tots
tenim la butxaca
per poder comprar
un peix fresc
l'últim dia
i tampoc cal.
Penseu també
que l'horada
es congela força bé,
anant una miqueta
a la cuina,
un petit incís de cuina,
pensant en aquestes
durades que s'han pescat.
Si la voleu fer,
per exemple,
a la sal
sense complicar-vos
la vida el dia de Nadal,
congeleu-la sencera
sense escatar
i amb la panxa neta,
se li treu la panxa,
la panxa neta
però al cap
l'hi podem deixar.
El cap sencer,
però tot el que és la panxa,
tot el que és la porqueria,
doncs tret,
i la podeu congelar
perfectament
sense escatar
perquè al fer la sal
l'escata es queda fora.
I l'escata també
protegirà la carn del fred.
També ajudarà.
Filmada amb un paper film,
a pell,
allò que quedi ben enganxadet
i el congelador.
Si el que voleu fer
és un altre,
un peix amb salsa,
la planxa,
el que vulgueu,
congeleu-lo
ja afiletejat,
o sigui,
traieu l'espina del mig,
traieu els dos filets
i torneu a muntar el peix
sense l'espina
ni el cap,
el torneu a muntar,
filmeu bé
i congeleu.
Sempre el peix,
quan el congelem,
congelem-lo
de la manera que després
el farem servir ja definitivament,
que no l'haguem de manipular més,
perquè un peix descongelat,
si es manipula,
perd molts líquids
i perd molta qualitat,
o sigui,
si després l'hem de fer
a la planxa,
que necessitarem els lloms,
lloms nets ja
i congelats,
d'acord?
És una bona manera
d'anticipar-nos
els preus de Nadal
i tenir un àpat
de molta,
molta qualitat.
Llavors,
amb aquest peix,
què ens hi menjarem?
Bueno,
què ens hi veurem
amb aquest peix?
Dependrà,
Francesc,
si el fem amb salsa
o al forn?
Sí,
sí, sí, sí.
A veure,
un peix amb salsa
sempre necessitarà vins
amb una miqueta més
de cos,
de sutilesa,
que no pas,
si el fem a la sal,
que necessitarà potser
uns vins una miqueta més frescos,
i també depenirà del peix,
perquè no és el mateix
una horada
que és peix blau,
entre cometes,
no és ben bé un peix blau,
però és molt blau,
és un peix
amb una quantitat
important de greix,
no serà el mateix vi,
doncs,
que per exemple
ens podem menjar
amb un rap,
o ens podem menjar
amb un lluç,
que són peixos
amb ausència total
de greix
i d'una altra família
completament diferent,
no?
Però,
tot i amb això,
doncs,
donarem una miqueta,
unes indicacions,
no?,
amb què ens ho podríem veure.
Es poden veure,
evidentment,
tant amb vins blancs
com amb vins negres,
eh?
amb vins blancs,
doncs,
a mi m'agradaria,
en el cas d'un peix
amb salsa
fet,
per exemple,
a veure,
com podríem fer,
doncs,
una salsa d'aquestes,
a veure,
un caldo curt,
aquests peixos que cuiem
amb una miqueta d'aigua,
unes arbetes,
deixem allí que es confiti una miqueta,
després el traiem
i fem una salsa,
doncs,
amb una miqueta de crema de llet,
si voleu,
o una salsa una miqueta elaborada,
aquests vins,
ai,
aquests peixos
anirien bé
amb vins blancs,
doncs,
per exemple,
que estiguin
fermentats en barrica,
que estiguin,
que hi hagi batonats,
que estiguin criats sobre l'ia,
sobre les seves pròpies mares,
perquè els dona
una complexitat,
una miqueta de
gust de làctics,
eh?
Aquesta fermentació,
així,
els donen uns matisos
molt interessants
i molt especials
que casen perfectament,
per exemple,
amb aquestes cremes de llet
que pot portar aquest peix,
eh?
En aquests casos,
doncs,
per exemple,
per dir un exemple,
a mi m'agrada molt
una varietat que es diu
Godello,
que és una,
que és de la zona
de Val d'Horras,
hi ha un guitian
fermentat en barrica,
eh?
que,
sobre l'ias,
que es diu,
o sigui,
està fermentat en bota
i a part es deixa,
es fa un batonat,
es fa un remenat
amb les mares
que queden del vi
perquè s'empapi
del gust d'aquestes mares,
no?
Li dona uns matisos làctics,
uns matisos molt especials,
molt agradables,
que jo crec que van genials
i amb vins de més cap aquí,
doncs,
podríem parlar
un vi de costés
que seria la Galiu,
de l'Olivera Parellada,
una cooperativa
que n'hem parlat aquí
alguna vegada,
que fan uns vins
de molta qualitat
i molt bé de preu,
doncs,
la Galiu és un vi
fet amb macabeu,
eh?
i és també fermentat
en barrica,
si no m'equivoco,
eh?
i també aniria molt bé
per aquest tipus de peixos.
En quins preus
ens estem movent
amb aquest blanc?
Doncs,
no són cars,
la Galiu no em voldria equivocar,
però,
veu,
està al voltant
dels 10-12 euros
i el guitià
fermentat en barrica
també,
per allà,
els 10-12 euros,
són vins de molta qualitat,
eh?
i hi ha uns preus
que,
bueno,
són això,
2.000 pessetes
de les d'abans,
no arriba,
però estem parlant
de vins de molta qualitat.
També,
i llavors,
amb peixos
sense salsa,
aquí podríem anar,
doncs,
a priorats blancs,
que a mi m'agraden força,
encara que és atrevida
la combinació,
perquè els priorats blancs
donen gustos minerals
i els donen gustos així,
però,
doncs,
n'hi ha uns que estan,
per exemple,
com a blanques,
un priorat també
amb un preu
força endreçat,
eh?
que ens podria anar bé,
doncs,
per exemple,
en aquest cas,
amb una horada
a la sal,
eh?
ens podria anar força bé,
té un grau d'acidesa
que hi casaria força bé,
eh?
aquests tocs minerals
i alguna cosa de fruita també,
i en general,
vins,
bueno,
aquí evidentment,
amb un peix,
com el llús,
a la planxa,
o això,
també podríem parlar
també de la rama
d'albarinyos
i tot això,
inclús,
el tema dels verdejos,
els vins de rueda,
eh?
aquests vins d'aquesta zona
també propera a Galícia,
que tenen aquesta varietat
tan especial,
que és el verdejo,
i tan apreciada,
sobretot,
per les senyores,
les senyores és un vi
que els agrada força,
sí,
perquè són vins aromàtics,
eh?
i són molt vius,
són vins que no et deixen indiferent,
o sigui,
quan te'l poses a la boca
has de dir alguna cosa,
no?,
perquè són superexpressius,
i jo crec que són vins ideals
per iniciar-se
en aquest món,
eh?
o sigui,
gent jove
que no li agradi el vi,
o gent més gran
que tampoc li agradi el vi,
doncs,
provar aquest tipus de vins,
sobretot,
de rima autòcton,
perquè també podríem provar
les lligostràminers,
i això,
que també són vins molt aromàtics
i bons per iniciar-se,
però,
doncs,
jo m'agrada més defensar
el que és el raïm autòcton
de cada lloc,
no?,
el lligostràminer
és un raïm que ve de la zona
d'Alsà,
si jo ve de,
bueno,
de zones...
que és molt bo,
que és molt bo,
que és molt bo,
d'Alsà,
m'agrada més en el seu lloc,
és espectacular,
no?,
per això que aquí,
jo crec que és un raïm
que no s'adapta gaire bé
a la nostra zona,
massa càlida,
i llavors no dona els matisos
i l'espectacularitat
que donen zones molt més fredes,
no?,
zones climàtiques de dalt al nord,
que,
aprofitant aquest fred,
dona uns matisos brutals
de roses,
de litxís,
és inclús,
inclús,
inclús a vegades
està ofensiu,
entre cometes,
de lo bèstia,
de lo bèstia que és,
i si no el marides bé,
llavors sí que és ofensiu,
perquè és tan intens,
té tanta personalitat,
que la pots cagar molt fàcilment
a l'hora de,
amb perdó,
de fer el maridatge,
no?,
llavors,
doncs,
aquests verdejos
són vins bé de preu,
són vins que també els podem trobar
al voltant dels 8 euros
o així a les botigues,
monovarietals de verdejo
de la zona de Roida,
marques moltes
i el 90% bones,
o sigui,
no cal anar a buscar
a un en concret,
sinó que en general
deixeu-se aconsellar,
doncs,
pel propi botiguer
i tindreu un vi
diferent
i que agradarà a tothom,
és un bon vi
per posar en una taula de Nadal,
perquè a la taula de Nadal
hi ha gent de moltes edats,
i tant,
i de molts gustos,
i de molts gustos
i és un bon vi
per posar
en una taula
de no iniciats.
Si la gent
és més iniciada,
jo crec que aquí
el maridatge perfecte
també ens en anem
una entrevada
cap als albarinyos,
són els grans vins blancs
que tenim a Espanya,
el que passa és que
l'albarinyo
és més sutil,
és més complicat,
és més...
Tot i ser un vi fàcil,
perquè és un vi blanc,
és un vi que entra molt bé,
però no és tan espectacular
com pot ser un vi de rueda
o com pot ser un jagostràminer.
Bé,
se suposa que
ja hem acabat
el que és
l'àpat principal,
no?
Bé,
m'ho voldria
mullar una miqueta
amb els negres,
també,
en el cas del peix,
del peix,
perquè...
I a qui li agrada
el peix amb vinegre?
També es pot prendre
el peix amb vinegre,
clar que sí,
això és un mite,
un peix amb un vinegre.
I llavors,
quin vinegre
ens hi aniria bé?
Doncs,
haurien de ser
vins negres joves,
afruitats,
i per mi,
preferentment,
de la zona del Penedès.
La zona del Penedès
fa uns vins negres
molt bons,
però que no són,
no tenen el cos
de l'estructura
d'un Monsant
o d'un Priorat
o d'un Ribera de Duero,
però precisament per això
ens aniran molt bé
pel peix.
Llavors,
per exemple,
no ho sé,
en el cas del Geneventura,
podríem treure,
per exemple,
un margalló,
o,
no ho sé,
algun vinegre
del Penedès
jove,
però buscant-li
una miqueta
ben fet.
Són vins
que són
econòmics,
són vins
que els podem trobar
en això,
voltant també
dels 8-10 euros.
A veure,
no són vins
de 2 o 3 euros,
cap dels que he dit,
però és que no és un dinar
de 2 o 3 euros.
No, és que és el dinar
de Nadal.
És el dinar de Nadal.
Però,
tot i amb això,
crec que són vins
molt baratos
per tenir-me un dinar
de Nadal,
perquè, clar,
hi ha vins
que podríem parlar
de vins
sense n'ans
en els tops,
però en aquest dia,
doncs,
vins de 40-50 euros
seria bastant habitual
també.
Sí,
però què vols que dir?
Però, clar,
hi ha un altre mercat,
hi ha una altra història.
Un altre vi que també
m'agrada molt
per posar aquí,
en aquest cas blanc,
que me l'he saltat,
és un vi del Penedès,
el Vallventós Chardoner.
És un vi jove,
és un chardoner
sense fusta,
que també li dóna
molta alegria
al vi,
en aquest cas,
per peixos suaus
com el rap
o com el lluç
i podria anar
molt i molt bé.
Doncs, bueno,
ja tenim en aquest cas
tot l'àpat fet,
ens queden les postres.
Imagina't,
hem fet vermuts,
finos,
xampanys,
caves,
vins blancs
i vins negres,
diferents tots ells
en funció de cada menjada.
Per terme mig,
potser hem obert
mitja dotzena d'ampolles,
però allà n'està,
escolta,
allà queden
i les festes de Nadal
són molt llargues.
I ara passaríem
a la part de postres.
No sé si posaríem
fruita
abans dels dolços
típics
o no.
A veure,
jo en el cas...
Potser si mengem fruita
no cal prendre cap vi
amb la fruita.
Home,
sí,
es podria,
per exemple,
si mengem fruita,
que jo crec que és
bastant aconsellable,
jo no soc dietista
i a més no en tinc ni idea,
jo estic gras,
o sigui,
a més he d'anar amb un dietista
per fer un règim,
o sigui que no em feu molt de cas,
però a mi em vindria de gust
després d'un àpat així
tan greixós
i tan potent.
més que greixós
és que és un àpat especial
de Nadal.
Alguna fruita acida,
no?
Sí,
alguna fruita acida,
alguna taronja,
ara que és l'època bona
de les taronges,
mandarines,
alguna cosa així
m'ajudaria molt
a tirar avall
i a preparar-me una miqueta
per el que ve després,
que són els torrons,
no?
I llavors aquí
jo hi trobo
que hi van molt bé
els vins de mosquatell,
de malvasia,
sí,
un vinet de mosquatell,
però vi,
no licor,
sinó un vi dolç,
però vi,
llavors...
Home,
aquí en tenim bons,
en aquesta,
la deu Tarragona
té bons vins d'aquests.
Sí,
sí,
doncs agafar un vi d'aquests,
de moscat
o una malvasia,
que són vins
amb una bona acidesa
en general,
dolços,
i que combinen molt bé
amb aquestes fruites,
no?
I ara arriba el moment
de dolços i torrons
i tota mena de llaminadures,
sempre a les cases
hi ha algú
que comença l'aperitiu
amb cava,
continua amb cava,
i quan arriben els torrons
i s'aguanta,
continua prenent cava.
Partint d'aquesta premissa
hi ha d'altres persones
que sí que volen fer
tot aquest itinerari,
no?
I a més és molt correcte,
el cava marida molt bé
amb pràcticament tot,
o sigui,
el carbònic del cava fa,
el carbònic,
les bombolletes,
fa que sigui
molt més maridable
que qualsevol altre vi
que li costa molt més,
no?
Per exemple,
hi ha combinacions,
com vam parlar l'altre dia,
amb una amanida,
per exemple,
poques coses més
que el cava
o la cervesa
s'hi poden prendre,
perquè el vinagre
o els àcids en general
deixen molt que desitjar
a l'hora de combinar-ho
amb un vi,
no?
Però també pensem
en els caves
que n'hi ha de molt diferent.
Amb el cava
ens hem de fixar
en el nivell de dolçor,
que seria això,
seria el dolç,
el sec,
el semisec,
el brut natura,
el brut,
tot això,
i amb la criança.
tens,
ja,
també hi ha,