...
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut avui al recorregut, eh?
Avui a propet.
Avui a propet de casa, bon temps.
Ara, a mi ja m'ha quedat dijous, podíeu venir per aquí.
I així seria com a més familiar, no?
Més còmode, la veritat, és que estem instal·lats
d'una manera magnífica.
La tranquil·litat que hi ha un dia qualsevol,
tot i que aquest no és un dia qualsevol, eh?
Perquè es comencen a veure grups de visitants,
sobretot aquest matí, l'estana que portem a la plaça del Rei.
Hem vist tres grups adults, d'una edat allò a madureta,
podríem dir, i un parell de grups de joves, estudiants.
I per la manera de moure's, tot fa pensar
que són persones vingudes de fora
que aprofiten aquesta setmana per visitar la nostra ciutat.
Al Quim i Quim, aquests dies també notareu, no?
La presència de turistes, de visitants.
Estar situats al costat de la catedral es nota molt.
La veritat és que sí, al migdia,
doncs, entra molta gent de fora.
A la nit potser és més gent d'aquí, no?
Però al migdia és molta gent de pas,
que visita Tarragona, veuen el local,
i doncs, bueno, aprofiten per menjar alguna cosa, no?
Abans el Marlòdia era el Quim i Quim,
quan rebeu visites o teniu comensals de gent que ha vingut de fora,
us pregunten o us comenten coses de la ciutat?
Sí, sí, i molta gent queda sorpresos,
perquè Tarragona és una ciutat que no havia estat
amb moltes agendes o amb moltes mires de gent,
perquè Tarragona era una ciutat...
Que no havia estat en publicitat antigament.
No, i que no havia estat, que no era coneguda, no?
I molta gent, jo sé comentaris de gent, no?
Que, per exemple, clients que venen de Barcelona i van cap a València
i que paren a Tarragona perquè els agrada molt
i aprofiten sempre per fer, doncs, una menjada o una adormida,
o clients que anaven a Salou i que no coneixin més que la costa,
doncs, que, bueno, des que ja fa uns quants anys
que es va fer el patrimoni de l'humanitat i tot això,
que ha fet que a Tarragona, doncs, la gent almenys els hi surti el mapa, no?
I s'ho mirin i queden sorpresos.
O sigui, tothom ho diu, hòstia, els ha sorprès Tarragona.
Aquests dies, vosaltres a vacances, ni parlar-ne, treballar?
No, no, treballar.
I força ja va bé que sigui així.
Jo, Francesc, estem en directe, per tant, no podem anar amb romansos.
Em veig que pateix una mica perquè el sol que cau ara en aquest moment a la plaça és terrible.
Si vols canviar de lloc perquè veig que et dona directament els ulls.
No, estic bé, estic bé, estic bé, no et preocupis.
A l'hora de llegir, sembla que t'enlloverna una miqueta aquest sol.
Doncs bé, si et sembla, podem començar.
I, de fet, ens havíem compromès amb els oients que,
més enllà de tots aquells preparats dolços que havíem explicat la passada setmana,
faríem l'acompanyament amb vins i amb misteles, no?
Ens has preparat una miqueta el tema?
Sí, a veure, m'agradaria parlar una miqueta de vins dolços.
Aprofitant una miqueta, doncs, que estem ara, un grup de persones d'aquí de la província de Tarragona,
estem fent el primer curs de sommeliers de la província, és el primer any que es fa,
és de la Fundació Universitat Rubí i Virgili,
i doncs som un grup de professionals de tota la província que estem fent aquest curs.
I, bueno, estem aprenent força, és un curs molt interessant i molt divertit,
i, doncs, bueno, a veure si fem valer una miqueta el que anem aprenent,
i, sobretot, el tema aquest de dolços per meridar-ho amb tot el que ens ve en aquestes festes,
sobretot la mona, no?, que seria l'estrella,
i, doncs, bueno, mirar, després de parlar del menjar i dels postres,
doncs, a veure amb què ens ho bevem tot això.
De totes maneres, continuem també apostant pel cava.
Sí, també hi és.
Ah, també, perquè no sé si només ens has apostat misteles i vins dolços,
que era un territori que el teníem una miqueta abandonat, aquest programa, no?
No, mira, he fet així com a tres grans zones de Catalunya,
on podem trobar vins que ens aniran bé amb aquesta mona, o amb aquests postres, eh?
Parlarem una miqueta de la zona nostra d'aquí baix,
tot el que és Tarragona, Terra Alta, Priorats, Montsans, eh?
Tota la zona aquesta d'aquí baix nostre,
on podem trobar, doncs, mosquatells, on podem trobar vins dolços,
on podem trobar misteles, eh?
Després també farem una miqueta d'atenció a la zona del Penedès, amb els caves, eh?
Explicant una miqueta el tema dels caves dolços,
que és una cosa que s'ha perdut molt,
és que nosaltres som una miqueta extremistes, no?
Passem sempre d'una punta a l'altra.
Abans tot era el cave que es bevia de semissec,
i això ara tot és beur-ho en nature, no tenim mida, no?
I jo crec que cada cosa té el seu moment i el seu menjar per poder-ho disfrutar, no?
I avui m'agradaria parlar una miqueta dels caves dolços espansats per postres.
I després també fer una miqueta d'atenció a una zona poc coneguda de la nostra geografia,
sobretot pel tema de vins,
i que seria la zona de l'Empordà, eh?
I parlar de les garnatges de l'Empordà,
que també són molt conegudes i molt famoses, eh?
O sigui...
Bé, si voleu comencem pels caves, eh?
Vinga.
Que potser és el que més coneixem.
El cave dolç per postres, eh?
Per exemple, hi ha l'Albert i Noia, que fan un cave ecològic,
dolç per postres, molt indicat per la Mona i per aquestes coses.
O el Gramona també fa el gran cover de postres, són caves dolços.
Despresament pensats per menjar amb postres.
Però no se'ls ha de veure com si fossin caves.
Vam explicar-ho.
Se'ls ha de veure com si fos un vi dolç.
Com sabeu que quan us poseu una miqueta...
Exacte, a miquetes i mitja copa, o una copa, eh?
Una copa.
Però saborejant-lo i a xarups petits, eh?
I anar-lo disfrutant.
No és allò del cave normal que ens bevem,
que seria el cave brut natura o un brut.
Ens el veuríem més, doncs, per acompanyar d'altres tipus d'àpats
i més com si fos un vi, no?
En aquest cas, aquests caves dolços,
els han de veure tastos petits, eh?
I saborejar-los entre la boca, disfrutar-los, eh?
I veureu com marinen superbé amb tot tipus de dolços, no?
Si voleu una cosa menys forta,
llavors hauríem d'anar amb un brut.
Però no és mai aconsellable de posar un brut natura amb dolços, eh?
Seria un contrast, eh?
Els que estem acostumats també ens ho veurem.
També hi ha qui ho busca, això, no?
Justament el contrast entre el dolç i això tan sec, no?
Sí, sí.
A vegades també funciona això, eh?
I amb moltes...
O sigui, el tast, el meridatge,
sempre és o de semblança o de contrast, no?
Però en aquest cas proveu això.
I aquí estem parlant de dolços, eh?
Proveu aquests caves dolços
pensats per postres i beveu-se'ls així, eh?
O sigui, seria una botella, doncs tranquil·lament
la poden veure 8, 10 persones, eh?
Perquè es tracta d'això, de poqueta cosa i disfrutar-la.
Després, passem a el que és la nostra zona, eh?
On podem trobar vins de postres,
per exemple, doncs les misteles, com per exemple les misteles del marroig, eh?
Que les tenim blanques o negres, eh?
Per exemple, les misteles blanques ens anirien força bé amb aquests dolços que estàvem parlant, eh?
Amb la mona i això.
I les misteles negres, doncs ens podrien anar més bé potser amb un formatge,
amb formatges d'aquests més forts, més potents, eh?
Per contrarrestar una miqueta la furtó del formatge, doncs amb aquesta mistela negra, eh?
Després també podem agafar vins més envellits, eh?
Vins dolços envellits, com per exemple el Millennium, del Javier Clua,
també de la Terra Alta,
que és un vi amb molt de cos,
amb molt de color, amb molta intensitat aromàtica,
que ens pot anar molt bé per les xocolates, eh?
Aquesta xocolata de la mona, eh?
Doncs l'hem d'acompanyar amb aquest tipus de vins ja més envellits, eh?
Dolços, però tipus, doncs, per exemple, si anéssim a la Catalunya Nord,
trobaríem el Banyuls, eh?
Que és un vi que queda molt bé.
Si anéssim a Portugal, hi hauria els Aportos, eh?
Que marinen molt bé amb les xocolates.
I aquí podríem agafar aquests vins una miqueta envellits, eh?
Una miqueta cars, també, tot s'ha de dir.
Sí, com de cars podem fer una orientació.
Home, hi ha de tots els preus, no?
No cal anar amb el tiquet de compra, però una mica...
No, però doncs un vinet dolç,
Penseu que el format del Bidol sempre, normalment, és botella de 33 centímetres cúbics, eh?
Aquests ja que són més envellits són botelles petites
i se te'n poden anar tranquil·lament, doncs, entre 6 i 15 euros, eh?
I inclús n'hi ha de més cars.
Però és el que hem dit moltes vegades quan parlem de vins, caves,
que no és una qüestió de fartar-se.
És fantastès, una miqueta...
No, és tastar-lo, perquè, a més, és això,
és omplir-te la boca d'aquell gust,
és buscar-li el contrast, en aquest cas, amb la xocolata, eh?
I disfrutar-los.
Després, també, tenim aquí molt conegudes, doncs,
les granatges, tot el que és el Montsant, els ètims, eh?
L'ètim, hi ha el brema tardana, eh?
Hi ha el sobremadurat, amb negres i amb blancs, també, eh?
Que són vins que també ens poden anar molt bé,
doncs, per fruits secs, també per formatges, els negres,
i els blancs també ens poden anar molt bé, també, amb aquestes mones i això.
Sobretot els bremes tardanes,
ai, els sobremadurats,
el brema tardana és un vi que jo el gastaria més per aperitius,
és un vi dolç, però no és molt dolç, d'acord?
Llavors, amb un aperitiu hi entra molt bé.
Després, també, podem anar al pensal d'Alcalàs,
de la cooperativa de capsanes, eh?
O als cingles de la cooperativa de gratallops, eh?
Vull dir, n'hi ha bastants de vins,
tenim molta tradició aquí de mosquatells,
de misteles, eh?
Tota aquesta zona d'aquí, també és anar-ho mirant, eh?
I anar preguntant, també, eh?
I anar preguntant, sí, sí.
I després, també, un tradicional d'aquí de casa nostra,
de Tarragona, que és el muller.
La muller fa un ventall de vins dolços increïble.
És el que hem conegut de tota la vida.
De tota la vida.
A més, amb una gran professionalitat,
i ho fan molt bé.
I, doncs, tenim, per exemple, els mosquatells,
tenim els rancis, eh?
Que el rancis també és un vi que s'està perdent una mica,
de consum, i que és molt interessant.
Encara que sigui rancis, hi ha rancidols, hi ha rancissec.
En aquest cas, el rancidols ens pot meridar molt bé amb fruits secs,
ens pot anar molt bé, també, inclús amb la mona, eh?
Inclús el muller fa vins de soleres,
de rubis de soleres i mosquatells de soleres.
I aquests vins més envellits ens poden anar molt bé,
sobretot els que són molt negres, amb les xocolates.
Amb les xocolates és un dels meridatges que sempre, si veieu...
A veure, no passa res.
Ha sonat el mòbil, com que estem al carrer,
doncs, no ha pensat el francès de desconnectar-lo.
A l'estudi sí que el desconnecta, eh?
Em val a dir, al seu favor, que quan està a l'estudi,
però allà com que està al carrer, diu, tira, tira,
que això és com està a casa.
Ja està, cap problema.
Podem continuar perfectament.
Podem continuar, sí.
Sí, té.
Bueno, i llavors,
bueno, això del muller destacar tots aquests dolços,
que és tot un ventall, eh?
Això també val la pena que a la bodega, on teniu,
doncs us assessorin, en parleu, eh?
Perquè són vins, que n'hi ha molts,
i molt diferents.
I, per acabar, la zona aquesta de l'Empordà.
L'Empordà sempre és famosa per les seves garnatges, eh?
I, a més, últimament s'estan instal·lant bodegues
molt ben... molt professionals
i treballen superbé, eh?
I que fan coses molt interessants, no?
El Castell de Prelada, per exemple,
és una de les bodegues d'allà dalt
que estan treballant molt bé.
I també, per exemple, l'Espelt,
que és una bodega de gent jove, nova,
que s'està apretant molt fort
i que fan una gama de vins superinteressants
i molt àmplia.
I d'aquesta bodega, per exemple,
de l'Espelt destacar el mosquatell,
que és un mosquatell fet com s'ha de fer,
o sigui, sense...
amb raïm mosquatell,
és un vi encapçat,
és un vi de 15 graus,
però molt ben fet,
molt aromàtic,
molt fresc,
no és envellit,
és un mosquatell jove,
i llavors té totes les característiques
dels vins joves,
molta fruita, eh?
Després també tenen unes garnatxes,
unes garnatxes joves
i unes garnatxes més envellides,
eh?
N'hi ha una...
Aquests a l'Espelt fan una garnatxa envellida
que té un gust de tomàquet,
que és increïble.
A tomàquet?
Sí, sembla que t'estiguis bevent
un suc de...
una marmelada de tomàquet, no?
És increïble,
té un gust fantàstic
i per postres, genial, no?
Allà, com a curiositat,
a la garnatxa,
n'hi deien...
com n'hi deien?
El lladoner.
Allà, a la garnatxa,
n'hi diuen lladoner, eh?
Jo em dic francès lladó,
o sigui, una miqueta
allò del joc de paraules.
Sí, és que...
Tindrem una mica de parentiu, no?
Sí.
I, bueno,
i doncs d'allà dalt també,
a part d'aquestes que us he dit,
buscar-ne també,
perquè ja et dic,
n'hi ha moltes.
Allà, quasi totes les cooperatives
del que és la zona de l'Empordà
fan les seves garnatxes,
perquè...
garnatxes dolces,
perquè és molt típic de la zona, no?
Però tu,
per l'experiència del restaurant,
pels coneixements que tens
en els darrers anys,
hem desplaçat bastant el paper
d'aquest tipus de vins dolços,
generosos, misteles,
per determinats aigua ardents,
pels caves,
moltes vegades, no?
Sí, sí, bueno,
i ara hi tornen, eh?
Però és que això és com un jo i jo.
Sembla que ara hi ha una tendència,
també forma part de la promoció
que facin les bodegues,
les pròpies firmes, no?
Però sembla que hi ha tendència a tornar.
I també influeix tot, clar,
estem en un món ara que estem...
Doncs ens influeix,
sobretot ara últimament,
els Mossos d'Esquadra, no?
El tema de...
També tens raó.
De fer bufar, no?
La gent que ha de conduir.
Llavors, què ha fet això?
Ha fet que baixin el consum
de destil·lats forts
i que pugi el consum d'aquests vins, no?
Perquè, doncs, clar,
de parlar d'un vi de 15 graus,
16 graus,
que és un vi,
el que acostuma a tenir de graduació,
un vi dolç,
a passar, doncs,
a 40, 45 graus
que pot tenir un whisky
o un ron
o un altre tipus de destil·lats d'aquest tipus, no?
Llavors, a més d'això,
si veiem que el nivell
dels productors de la zona,
en general,
de tot Catalunya i Espanya,
però ha pujat molt,
és un tema que es cuida molt una altra vegada,
que la gent estan buscant coses fresques,
coses ben fetes,
coses honrades,
doncs, si anem sumant,
doncs, esperem que pugi força el consum
d'aquest tipus de vins, no?
De vins dolços.
No en contra dels destil·lats,
que també tenen el seu moment,
però, doncs,
degut a la graduació i el coneixement,
doncs, es poden aprofitar molt bé
dintre del nostre dia a dia.
Aviam, aquest matí fa una estona
hem tingut el CAP Territorial
del Servei Català de Trànsit,
Eusebi de l'Olmo,
tot i que parlem de vins i generosos,
no es pensi de cap manera
que no contribuïm, també,
doncs, a aquesta mesura,
a l'hora de...
De fet, és el que tu deies, no?
Consumim miquetes d'aquest tipus de begudes
per fer la celebració,
potser és el més adient,
sobretot pensant en el moviment
que hi ha a les carreteres.
A l'hora de conduir tot això.
També, el que s'ha notat, també,
i el que estem fent els professionals,
és també vendre el whisky
i aquestes coses
amb menys,
amb gots i copes més petites,
amb quantitats més petites,
i amb unes copes més preparades
per disfrutar dels aromes
i disfrutar més de les coses,
fixar-se en el que estem veient,
no beure per beure,
que és una miqueta el que s'havia fet aquí, no?
No allò, doncs,
el whisky amb gel
i beure-te'l ja està,
que això seria més una copa de nit,
i anar més a promocionar
aquella copa petita,
però superpensada,
perquè surtin tots els aromes,
i poder disfrutar, doncs,
de 30...
Ai, de...
Bueno, re, un culet,
un xupito,
allò que li diuen un xupito.
Un ditet, un ditet,
i poder-lo disfrutar
com si fos una copa, no?
Jo crec que és una aposta interessant,
necessària d'altra banda,
apostar per reduir la quantitat,
augmentar la qualitat d'altra banda.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
I gaudir-ne,
i aquí estem en una terra,
que podem gaudir de tantes coses
dins del món de la gastronomia.
Impressionant.
Jo imagino que vostès van prendre bona nota
de com havíem de preparar
els dolços aquests dies,
les mones, tot plegat,
si no bé, hi ha professionals
en aquesta ciutat,
ja els fem una mica de preparant
al gremi de pastissers,
que estan preparant les mones.
De fet, el nostre company Josep Sunyà
aquest matí està fent una ronda per Tarragona,
i una miqueta,
aviam com està el tema mona,
en guany a la nostra ciutat.
Qui no li agradi això
sempre pot prendre una infusió d'herbes,
conyides el divendres sant.
També, ara és l'època de la farigola,
i és un bon moment per anar-la a plegar,
com ens diran després, suposo.
I tant, tenim tot un expert
que al centre de l'any moment.
I dura tot l'any amb la flor enganxada,
si s'hi val dir endreçant.
Tu les posaves allò, enganxades,
cap per avall i penjades.
Sí, fas un menat,
de cap per avall i penjades.
Jo sempre, al restaurant,
sempre el tinc ple de menots de farigola
i de romaní penjats,
perquè me la faig jo,
i llavors, ara,
mira, l'altre dia vam anar amb els nens
a plegar-ne,
i doncs ara hi tornarem a anar,
al dia a dia.
I és que hi haurà molta fenya.
Igual ens escapem divendres a la tarda
un ratet amb els nens,
a veure si en fem una miqueta de farigola.
M'agradaria res,
agrair també al Javi,
d'aquí de Caves i Vins,
que m'ha ajudat una miqueta
a preparar aquesta llista
que estudiem nosaltres,
també, en aquest curs de semàries
de la Fundació URB.
Doncs, bueno, agrair-li una miqueta.
I si, bueno, si voleu,
entre altres professionals de Tarragona,
que n'hi ha forces,
doncs ell també us pot ajudar força
a estar aquí dalt, al casc antic,
a la prolongació del carrer Marceria.
Doncs si ens escolta des d'aquí,
a banda de l'agraïment del Francesc,
el saludem també des del matí
de Tarragona Ràdio.
Francesc, llavors obriu el Quim i Quima
tots els dies?
Sí, avui el migdia ja obrim,
migdia i nit,
doncs d'avui a dissabte.
Obrirem migdia i nit.
Diumenge a festa?
Diumenge a festa, sí,
perquè, bueno,
volem aprofitar per fer una miqueta
la Setmana Santa amb els nens, també.
I el dia de la mona?
El dia de la mona anem a menjar a la mona.
També festa?
Sí, també festa.
Si és un dia que nosaltres no hem obert mai
perquè és un dia que la gent surt
i no s'acostuma a quedar per aquí a dinar.
Conciliació, vida laboral familiar,
veuen, s'intenta com a mínim.
Francesc, moltíssimes gràcies, de veritat,
per acompanyar-nos aquí en aquest solet,
que d'aquí una estona ja no ens farà tanta gràcia.
És una meravella, eh?
Jo, si voleu, demà torno aquí a la plaça,
està molt bé.
Sí, doncs si tornes,
jo crec que hauràs de demanar lloc prèviament,
perquè demà, a partir del migdia a la tarda,
aquesta plaça,
suposo que el centímetre quadrat de terra
anirà molt buscat.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Adéu-siau.