Sents que no pots controlar els teus impulsos ni la teva conducta?
Creus que tens pensaments molt obsessius i repetitius que et fan perdre molt de temps?
Si creus que necessites ajuda psicològica, contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Fins demà!
Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica des del racó psicològic.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
L'hem enyorat, eh? Una setmaneta només, un dia només,
que òbviament va fer les seves vacances pertinents.
Nosaltres també dijous passat van optar per fer un programa així com a molt primaveral de carrer,
però t'hem enyorat, eh?
Molt bé.
que ens vagis explicant tots aquells trastorns que poc o molt algunes persones pateixen.
o el trastorn del que parlarem avui, que teòricament, teòricament, tots patim.
Ja veurem si patim realment d'això o alguna cosa que s'assembla.
ens referim a l'estrès.
Oi que els hi sobtava que encara no haguéssim tractat aquest tema,
que sembla que és el tema estrella,
quan parlem de determinats estats d'ànim i de patiment que tenim les persones avui dia?
L'estrès què és?
L'estrès està molt de moda, no?
M'allò de les depressions, que diem en el seu dia.
Sí, es parla molt, aquí tothom té...
o es pot trobar en una situació d'estrès, no?
O és que tinc un estrès, és que siguis estressat.
Exacte, però bé, de fet, el que és estrès
és la resposta que té el sistema nerviós a un conteixement
o a una situació concreta que la persona percep com una amenaça.
Llavors, el que fa és que l'organisme respon o atacant
amb aquesta situació concreta o fugint d'aquesta situació.
O ataca o evita, no?, d'alguna manera.
Llavors, hem de dir que l'estrès en si mateix no és cap malaltia.
El que passa és que l'estrès, d'una forma continuada,
pot provocar malalties, però l'estrès en si mateix no és una malaltia.
És una situació concreta, una resposta que té l'organisme
a una situació que la persona percep com a perillosa.
I que, a més a més, tampoc no té un origen específic.
O sigui, l'estrès pot venir per molts tipus de situacions,
diferents, i que, a més a més, com que també està entre el tema
de com percep la persona,
doncs una situació que per una persona pot ser molt estressant,
per una altra podent no la valorar en absolut.
Depèn de les defenses que tingui cadascú.
I gens estressant.
Llavors, de fet, la paraula estrès ve de la física.
I en física, estrès, vol dir la força aplicada a un metall
i la reacció que aquest metall pot fer.
És a dir, el metall pot doblegar-se i tornar al seu estat natural
o trencar-se.
És com si ens apretessin a nosaltres.
Llavors, clar, traspassat a la psicologia, estrès significaria
el màxim que una persona pot suportar
sense patir conseqüències, ni físiques ni psicològiques.
Això seria l'estrès, el màxim que podem suportar.
Clar, perquè, mentre, si ho traiem del concepte físic,
que estrès ve de la física,
encara que ara sigui una paraula tan comuna i tan en el carrer...
I amb això jo crec, Sònia, que utilitzem malament aquesta paraula.
Sí.
Amb això que acabes d'explicar.
Sí, l'utilitzem malament.
Però per això que hem de tenir en compte que
si nosaltres podem patir moltes situacions diferents,
però quan entrem en situació d'estrès
és quan ja no tolerem més aquelles circumstàncies.
És a dir, nosaltres ja ens hem trencat.
És el metall aquest que no es doblega i torna al seu...
Ha superat el nivell de tolerància que tenim les persones.
Exacte. I ja ens trenquem.
D'alguna manera fem un trencament.
Un trencament que és a nivell psicològic i a nivell físic.
És el procés i no el final d'alguna cosa.
És aquell procés que ve, acaba en diferents quadres
que anirem veient al llarg del programa d'avui.
Sí, sí. Que pot acabar en diferents malalties,
però no és la malaltia en si mateixa.
És tot el procés que tenim fins a arribar moltes vegades
a patir alguna malaltia.
Molt bé. I de tant coneix el significat de les paraules, eh?
Per poder-nos entendre.
És que com totes, ara s'utilitzen a vegades
i aquesta paraula està massa al carrer.
que tenim de posar-hi nom a tot, no?
Perquè si no, sembla que no és important.
Exacte.
Com respon el cos a l'estrès?
Doncs, a veure, mira, quan tenim el cos,
el que fa quan respon a l'estrès és amb una reacció hormonal.
Ara explico una mica molt senzill, eh?
Però no m'enrotllaré en plan violàgic.
No, no, però és interessant saber-ho.
Amb una reacció hormonal que el que fa és que
el cervell percep una amenaça.
Llavors, l'hipotàlam li comunica la hipòfesi
i aquesta secreta una hormona, d'acord?
Llavors, quan arriba a les glàndules suprarrenals,
el que es llibera és adrenalina, noradrenalina i cortisol.
I aquests tres tipus d'hormones
són les que preparen el cos o per fugir o per atacar, d'acord?
És a dir, que llavors, en el moment aquest,
què fan aquestes hormones?
Afavoreixen que el cos obtingui més glucosa
per obtenir més energia,
utilitzen les grasses que tenim acumulades per obtenir energia,
augmenta el ritme respiratori,
desvia la sang cap a àrees vitals
i l'estreu de les àrees no tan vitals,
per això moltes vegades la sang va al cor,
als òrgans centrals, diguem...
Es produeix una reacció impressionant al nostre organisme.
El que són les nostres extremitats
es queden més blanques moltes vegades
perquè no els hi arriba la quantitat de sang que necessitem.
Intensifica l'agudesa dels sentits,
és a dir, quan nosaltres estem estressats,
estem l'olfacte, l'oïda, la vista,
està molt més intensificada,
o sigui, veiem més, escoltem més, estem més pendents
i millora la capacitat de coagulació,
perquè el cos es prepara per si hi pogués haver alguna ferida.
És una situació estranya, no?
És una situació excepcional en aquell moment.
Exacte.
Llavors, el que fa és que el cos es prepara per una lluita.
Llavors, hem de saber diferenciar que
si aquesta lluita que ha de fer el cos és real,
és a dir, hi ha un perill real,
doncs aquest estrès és necessari
perquè nosaltres puguem afrontar aquesta situació,
que seria el que anomenaríem l'estrès transitori,
o agut, perquè podríem parlar de dos tipus d'estrès, no?
L'estrès transitori, que seria aquell estrès
que a nosaltres el cos es prepara,
totes aquestes hormones es preparen,
perquè hi ha un perill real...
Per tant, aquesta relació és positiva, en principi.
Molt positiva, perquè si no...
Ens defensa de qualsevol cosa.
Clar, és que si no,
no tindríem la capacitat de defensar-nos.
però després hi ha el que anomenem l'estrès crònic,
que és l'estrès malalt, diguem,
o dolent, o per dir-ho d'alguna manera,
d'aquest que parlem...
Negatiu.
D'aquest que quan la persona al carrer està dient que té estrès,
està parlant d'això, no?
I és el que realment pot acabar amb malalties a la llarga.
Per què?
Doncs perquè si nosaltres tenim el cos
amb totes aquestes característiques que acabo de dir,
de forma continuada, no puntual,
sinó continuada,
el que fem és que el sistema immunològic es debilita,
que augmenten el risc de patir malalties de cor
i de patir fins i tot càncers,
que influeixen l'estat d'ànim,
distorsiona el cicle de la sona,
amb la qual cosa tenim problemes de...
Moltes vegades d'insomni o de massa son, depèn,
i contribueix fins i tot a desenvolupar disfuncions a nivell sexual,
destrueix les relacions interpersonals,
perquè estem molt irritables,
llavors és molt més fàcil que ens enfadem,
ens molestem amb els altres,
i produeix una sensació, en general,
de molta insatisfacció.
Per tant, el que estem fent és activar la maquinaria,
més vegades del compte,
el dispositiu es posa en marxa tantes vegades
que es pot espatllar i atrofiar-se.
Exacte.
D'aquí que vinguin després tota una sèrie de malalties afegides.
Exacte. És que, de fet, clar,
el que fem és que aquesta situació d'estrès puntual necessària
per defensar-nos la tenim constantment.
Ens estem com defensant constantment.
Perquè ens sometem a situacions que ens provoquen aquesta reacció,
més vegades del compte.
Perquè valorem situacions que, en realitat, en aquest moment,
no són perilloses com a perilloses.
I llavors actuem com si fóssim perilloses.
I amb la qual cosa, el nostre cos i la nostra ment
està constantment en estat d'alerta,
per dir-ho d'alguna manera.
Això, clar, produeix canvis a diferents nivells.
Produeix canvis a nivell emocional o psicològic,
canvis a nivell conductual
i canvis a nivell físic.
És a dir, a nivell emocional, per exemple,
o psicològic,
doncs quines són malalties que poden sorgir
arrel de les crisis de pànic.
Arrel d'un procés d'estrès molt continuat,
una persona pot acabar desembocant
en una crisi de pànic,
en una depressió,
en un trastorn d'estrès posttraumàtic,
en una ansietat,
en una baixada d'autoestima
perquè perd la confiança en si mateix,
perquè es troba malament,
en molta indecisió, en apatia,
en molta pèrdua de concentració,
en l'absús de memòria...
Llavors, clar,
comencem a preocupar-nos
perquè alguna cosa
no ens està passant.
A nivell més conductual...
Per tant, i perdona, Sònia,
aquest parèntesi,
quan diem
tinc estrès,
estic estressat,
una majoria de vegades
és un parlar per parlar,
perquè poques persones
o no tantes com es poden creure
que tenen estrès
pateixen aquests trastorns, no?
Clar, a veure,
això serien trastorns
en els que pot acabar l'estrès.
Un estrès crònic.
Un estrès crònic
podria acabar...
En aquest tipus de trastorn.
En aquest tipus de trastorn.
A nivell psicològic, eh?
Perquè a nivell físic
pot acabar en altres tipus
que també, evidentment,
acaben fent consulta al metge, eh?
També.
Igual que es fa consulta al psicòleg,
que es fa consulta al metge.
Amb allò que explicaves
de tot el que s'allibera,
de tot el mecanisme
que es posa en marxa,
és lògic que també físicament
doncs ho patim, no?
Les conseqüències.
Llavors, el que hem de tenir en compte
és que estrès
és com la paraula depressió
o ansietat
que hem dit més d'una vegada
que s'utilitzen molt a la llogera
i que, bueno,
una cosa és que una persona
estigui una mica nerviosa un dia
no és estrès.
I una altra cosa
és que una persona
d'una forma continuada
i a més un estrès puntual
és bo, positiu
i ho necessitem,
sinó que d'una forma continuada
estigui preocupat
i alerta
per situació,
pel seu entorn.
Viure en un estat constant
d'amoïnament per tot,
de preocupació,
de tensió,
constantment,
sense donar-se un respiro,
com si diguéssim.
Clar,
i llavors el cos està
produint
totes aquestes hormones
de forma constant
i això no pot ser bo
pel cos.
A concret,
hem més patologies?
Sí,
a nivell més conductual,
per exemple,
podríem parlar
que moltes persones
en situació d'estrès
acaben amb un abandonament
personal bastant important
o amb problemes
a la feina,
amb una situació
d'agressivitat,
amb una resposta
d'agressivitat
en situacions
que fins aquell moment
no ho ha estat.
Pot acabar
amb dependències
d'agressivitat
que no ho ha estat
d'agressivitat.
o altres substàncies,
no?
I més a nivell físic,
pot desembocar
en migranyes,
en fatiga,
en cansament extrem,
allò de dir
és que no sé què em passa
però és que em trobo esgotada,
en pèrdues una mica
d'equilibri,
marejos,
palpitacions
típiques,
no?
Mals d'esquena,
insomni,
dolors de mandíbula,
moltes vegades
perquè estan
o dormen
durant tota la nit
amb molta tensió
i llavors
durant el dia
fa mal la mandíbula,
no sé què passa
però em fa mal
i és que podria
endormir tota la nit
amb una sèrie de tensió.
Sí, perquè no hi ha
un relaxament
ni quan teòricament
es descansa, no?
La persona que pateix
aquest tipus de...
No, no, en absolut.
Llavors, clar,
també pot afectar
que surtin alteracions
a la pell,
doncs,
eczemes,
herpes
o caiguda del cabell,
clar, és que pot
alteracions
a nivell menstrual.
No vol dir que
hagi de passar tot, eh?
A cadascú...
Són alguns
dels meus símptomes
que poden donar-se.
Clar, a cadascú
li surt per algun lloc, no?
Per exemple,
doncs, hi ha gent
que li comença
a caure el cabell
i pot ser
un símptoma
d'estrès, no?
Perquè, evidentment,
és una conseqüència.
Problemes digestius,
problemes sexuals,
en fi...
Vaja, un regal,
un regalet.
Pot acabar
en múltiples coses.
Clar, tot això
també ens afecta
a nivell psicològic,
tots aquests,
perquè moltes vegades
fins que descobrim
la causa,
estem molt angoixats
per si ens passa alguna cosa.
Llavors,
comencem
aquell recorregut
pels metges
com si fóssim
uns hipocondriacs,
no?
Moltes vegades,
perquè alguna cosa
ens passa...
Però no sabem ben bé
el què.
Exacte.
Quins són,
o quins poden ser
els elements
estressants?
Potser és una pregunta
òbvia,
però caldria la pena
assenyalar-los, no?
És que n'hi ha moltíssims...
Perquè a vegades són molt obvis
i a vegades no.
N'hi ha moltíssims,
Iolanda,
i molts fins i tot
no són ni negatius,
però depèn de com
la persona els viu.
Això sempre,
per exemple...
El que és estressant per tu
no necessàriament
ho ha de ser per mi, no?
Clar,
per exemple,
un matrimoni,
començar un matrimoni,
casar-se,
pot ser un element
estressor,
però no tothom
ho viu
de la mateixa manera.
No és que s'ho pensi.
però podria ser,
depèn de les expectatives
que tinguin,
depèn de com vagin
al principi
de la convivència.
Assumir-hi,
determinar les responsabilitats,
ens poden abrumar...
Llavors, clar,
però podria ser un element,
per exemple,
el naixement d'un fill,
moltes vegades,
doncs es viu
com un element
que pot arribar
a desencadenar
un estrès,
depèn de com siguin
capaços.
També una parella
que resulta
que vol tenir un fill
i té infertilitat,
ja sigui un o l'altre,
i clar,
que també entren
en un procés
que pot acabar
en un estrès.
Una separació,
ja que parles de parella.
Per suposat.
La mort
d'alguna persona propera,
d'algun ésser estimat.
Canviar de casa,
fer una mudança.
La compra d'un pis,
Déu-me'n'hi-do.
Per suposat.
Un canvi de feina
o quedar-se sense feina
en un moment donat.
Dependrà molt
de la situació
de la família.
Molt estressant,
molt estressant aquest.
Clar,
molt estressant
però no per tothom
de la mateixa manera.
Hi ha gent
que en un moment donat
es queda sense feina,
té uns estalvis
o la parella d'això
i s'ho pren.
O afronta d'una altra manera.
Ja trobaré una altra.
Hi ha una altra persona
que depèn molt d'això.
Llavors,
el factor pot ser
molt més estressant.
Jubilar-se
per a moltes persones
és un factor d'estrès
importantíssim.
De cop,
han de fer tot un canvi
fins i tot
d'organització diària
que això pot provocar
problemes de salut
en general
també poden acabar
en l'estrès.
Una malaltia greu,
no?
També pot ser
un desencadenant
de l'estrès.
Exacte.
I una malaltia greu
dintre de la família.
No fa falta que
l'estrès probablement
no desencadenarà
el mateix
que pateix
la malaltia
sinó
un problema
de relació
amb les altres persones,
amb la família.
En fi,
podríem trobar-ne tants.
Problemes sexuals
que hi hagi
dintre de la parella
i llavors
acabi provocant
una altra situació
d'estrès
que comporti
altres problemes.
Problemes
amb familiars
de la parella,
per exemple,
que també això
sol generar
molt estrès.
Mala relació
amb la família,
no?
En general, sí.
Estrès laboral,
per exemple,
moltes vegades
a nivell laboral
o perquè tenim
més feina
de la que podem tolerar
o perquè no tenim
gaire clar
les nostres tasques
dintre de la feina.
Això també,
persones que estan
en una feina
que no tenen
gaire clar
si aquella tasca
és seva o no,
si aquella responsabilitat
és seva o no,
que els papers
no estan ben definits,
moltes vegades
generar
una situació
d'estrès
perquè no saben
ben bé
si el que fan
ho fan bé
o no ho fan,
si els toca,
si no els toca,
si s'estan ficant
els horaris laborals
a tors,
per exemple,
també seria
una altra cosa
el moving,
que ja en parlarem
un dia,
però podria ser
un altre,
això és un factor
estressant
molt important.
I,
per exemple,
persones que han
de desplaçar-se
o viatjar molt
per arribar a la feina,
que han de fer
moltes cues
o ja sigui
perquè en el dia a dia
han de fer moltes cues
o ja sigui
perquè han de fer
molts viatges
i en un moment donat
doncs pot ser
fins i tot
una cosa
que faci il·lusió
i en un altre moment
de la nostra vida
pot ser un factor
estressant
perquè ens fa
bé
d'organitzar-nos
constantment
o canviar d'hàbits.
Vaja,
gairebé tot,
segons com ens ho prenem,
Sònia,
és un factor d'estrès.
Clar.
Gairebé tot,
depèn dels mecanismes
que tingui cadascú
per afrontar
les situacions
quotidianes
de la vida,
no?
Però,
com sempre hem dit
i amb un munt
de trastorns,
l'important és
com la persona
interpreta
aquesta realitat,
no?
I ho hem dit
en gairebé tots
perquè és una cosa
que està a tot arreu,
és a dir,
com la persona
interpreta
la seva realitat.
Si és el que tu dius,
aviam,
i això és una mica
d'anar per casa,
el que deia,
és una persona
que per raons laborals
ha de fer cada dia
una hora de trajecte
d'anar i tornar
del lloc de treball,
clar,
si cada matí
quan t'aixeques
diu,
i ara agafa el cotxe
i vés i espera
i la cua,
doncs aquesta persona
òbviament després d'un temps
mira que bé,
doncs allò
em poso la ràdio,
vaig escoltant,
clar,
és l'actitud vital
i les aptituds
que jo tinc
per afrontar
aquestes situacions
el que determina
si tindré o no estrès,
no?
Per suposat,
és que,
a més a més,
durant aquesta hora
poder aquesta persona
estar tota l'estona
preocupant-se
perquè arriba tard
i una altra
doncs ja té assumit
que arribarà tard.
Clar,
si està preocupada
perquè arribarà tard,
el cos està en alerta,
està en tensió.
I vas generant hormones
i vas generant coses
i vas,
clar.
Exacte,
si la persona
doncs es tranquil·litza
i diu,
bueno,
doncs ja arribaré,
doncs el seu cos
està tranquil,
no està aquí
en tensió,
llavors això
ho hem de tenir
molt en compte.
La pregunta
del milió d'euros,
aquella,
però no es pensi,
no cal que agafin,
mirem dit milió d'euros,
s'han aixecat caps
perquè no cal que agafin
paper i llapis
que això no és
un consultori
de receptes senzilles
i ràpides.
Una miqueta
el que intentem
és analitzar
i conèixer el tema.
Com ho afrontem?
Doncs a veure,
per treballar l'estrès,
primer hem de saber
d'on ve,
en quina és la situació,
què és el que estem valorant.
Primer pensem si realment
tenim estrès
i si veiem que
podem tenir-ho,
doncs a veure què.
Però si llavors
és veure
en quin àmbit
tenim estrès,
perquè clar,
jo acabo de dir
quantitat de coses diferents
que poden generar estrès.
Llavors,
però com ho haurem
de treballar?
Doncs haurem
de treballar relaxació,
haurem de treballar,
podem treballar-ho
amb el que anomeno
teràpia racional emotiva
d'Elis,
que és realment
adonar-se'n
de què...
Com ho has dit, això?
Bé, un tipus de...
No, però que és curiós
per conèixer...
teràpia racional emotiva
que llavors
amb la teràpia racional emotiva
el que fem és
que la persona
se n'adoni
que la seva percepció
de la realitat,
la seva valoració
no és la correcta.
I llavors ajudar-lo
a veure què pot interpretar
el món
d'una altra manera diferent
a com l'està interpretant.
Que no li generi
tanta tensió
i que no es fiqui
realment tens
durant tot el dia.
Llavors,
i farem molt relaxació
i combinada
amb aquest tipus
de teràpia
que és realment
analitzar molt bé
i que la persona
aprengui
a com valorar
d'una altra manera
cada situació.
Això és imprescindible,
que és un reconeixement
i un autoanalitzar-se
o analitzar
una miqueta
el que un...
Diuen que
una miqueta
d'exercici físic moderat
també és bo, no?
Per suposat.
A més a més.
Això ja no estaria
dintre l'àmbit psicològic,
però evidentment,
com tot,
una mica d'exercici,
una mica de temps lliure
per dedicar
a un mateix,
per descansar,
una alimentació
correcta.
Clar,
tot això són factors
que influeixen.
Vull dir,
hem de tenir en compte
perquè a vegades
també ens falta
la mica de temps lliure
per simplement
descansar
o que ens alimentem
d'aquella manera
que és molt habitual
en aquests moments,
no?
o que,
bé,
que no realment
una mica d'esport
el que fa és
l'esport
t'ajuda
a treure tensions,
t'ajuda a relaxar-te.
Quan un fa esport,
després de fer l'esport,
després de dutxar-se,
es queda
molt tranquil.
Clar,
és una cosa
a afegir
perquè tot ajuda.
Per tant,
primer que tot,
aturar-se,
atendre el diàleg interior,
analitzar una mica
què és el que està passant
i a partir d'aquí,
doncs,
potser prendre
tota una sèrie de mesures.
poder unes mesures
d'una mica
d'higiene
a nivell,
i dic higiene
perquè és una paraula...
Sí,
però higiene mental
més higiene
de comportament
o de...
Hàbits saludables,
que diria.
Exacte,
d'hàbits
de fer una mica
de canvis
dintre dels nostres horaris
o de les nostres vides.
Davant d'aquests episodis,
jo m'imagino
que segons la intensitat,
si és transitori,
si és crònic,
val la pena consultar
un professional o no?
O sempre?
No necessàriament sempre,
no?
Depèn.
Si és transitori,
Iolanda,
no val la pena,
perquè és una...
És que quan estic
en aquesta situació
em poso molt nerviós,
doncs, escolti,
és normal.
Vull dir,
si és transitori,
davant d'aquesta situació,
jo reacciono
d'aquesta manera
i ja està,
i es queda aquí,
no hi ha cap problema,
perquè realment
és una reacció del cos
absolutament natural.
ara,
clar,
si jo veig
que estic en contínua tensió
i que,
bueno,
estic començant
a tenir una sèrie
de símptomes
de tots els que he dit,
no?
que si palpitacions,
que si marejos,
que si pèrdues d'equilibri,
que si,
doncs,
em noto
que el cos,
doncs,
no estic cansat,
o estic massa cansat,
he dormit,
però continuo trobant-me
sempre cansat,
llavors,
sí que seria,
doncs,
bueno,
veure,
perquè potser sí que estic passant
un procés d'estrès
i no sé ni per què,
perquè ha començat
per un tema
i ara ja està
a tots,
a diferents àmbits,
perquè a vegades
comencem
en un àmbit concret,
però ja comencem
a actuar,
el cos està sempre en tensió
i ho anem traslladant
a diferents àmbits.
Finalment,
Sònia,
l'estrès no discrimina
ni edat ni sexe,
no?
No,
per suposat que no.
Des d'una criatura ben petita
pot patir una situació
d'estrès fins i tot crònic,
fins a una persona gran,
independentment,
homes,
dones...
Per suposat,
no hi ha...
És que com que és
la valoració
i la percepció,
doncs clar,
això...
A vegades no racionalment,
sinó de forma intuïtiva,
senzillament,
no?
Irracional,
irracionalment.
No,
pensava jo en nens petits...
No,
irracional no,
irracionalment.
Irracionalment,
sempre irracionalment,
quan es tracta
d'un estrès crònic.
En fi,
jo crec que no cal,
eh?,
ara d'apurar
el nostre llenguatge,
però quan pensem
si estem estressats
analitzarem primer
si realment ho estem
abans d'utilitzar
aquesta paraula,
aquesta terminologia.
Sònia Navarro,
psicòloga clínica,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Vinga,
Iolanda,
fins la setmana que ve.
Tens sensacions
d'ofec
i falta d'aire?
Estàs trist
i sense ganes
de fer res?
Tens pors
i no saps
per quin motiu?
Si creus
que necessites
ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro.
Al seu gabinet,
al carrer
Pau Casals,
número 10,
primer tercera
de Tarragona,
o ve al telèfon
977-22-05-60.
La salut passa
pel benestar psicològic.