Francesc Lladó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Panellets, encara queda algun per les cases.
És aquest panellet dur, ja, perquè l'has deixat a la safata
i que et trinques un vidre si el llences amb força.
Sí, si no, per guardar-los, ja sabeu, caixes de galetes d'aquestes metàl·liques
és la millor manera de guardar els panellets.
Ni bosses de plàstic ni res, amb una caixa d'aquestes de llauna.
Ara dèiem amb el Francesc, i no és comèdia,
jo des que conec el Francesc, que cada any faig panellets a casa.
Perdonin, senyors pastissers, però jo els faig a casa
perquè la recepta que ens va donant al seu dia és molt bona,
va molt bé, és molt senzilla.
I el que sí que és cert és que cada any una supera un mateix,
introduint gustos i sabors.
Quan veus els reportatges de la televisió i la ràdio diuen
i ara aquest senyor, un pastisser, no sé, de Gramunt, posem per cas,
ha fet un panellet de no sé què, i tu dius, i què?
Jo a casa meva he fet no sé, de qualsevol altra cosa.
Vull dir que anem introduint gustos i sabors, no?
Home, jo crec que és una bona excusa per fer alguna cosa dolça a casa
pels que no fem mai res, bueno, els que no fan, vaja,
perquè jo en aquest cas no m'hi puc incluir, de cuina, volia dir.
I és perquè és una base molt senzilla de fer, molt senzilla.
És que és molt fàcil fer panellets.
Molt difícil de fracassar, perquè és impossible fer-los malament,
com a molta quedaran tous i escarxadets.
Sí, o s'obriran.
Oh, sí, però no passa res, sempre són bons.
I tampoc és una cosa que n'hem de fer molt
i porti molta fenya, perquè això que dius tu,
mig quilet d'ametlles, tira que te vas per aquella nit, no?
Surto un quilo de panellets.
Surto un quilo de panellets que ja fas moltes coses, no?
O sigui que és una bona manera d'introduir-se,
d'intentar, doncs, això que jo sempre dic, no?
Juntar la família al voltant de la cuina
i disfrutar-la una miqueta a casa.
N'hem fet poquets, tant tu com jo, no?
Perquè com que això d'engreixar tant,
després dius, home, sap greu llançar-los,
ens els hem de menjar, per tant, fem poqueta quantitat.
Tu has fet algun així innovador o curiós?
Aquest any he fet una variant rara,
que cada any he fet panellets de taronja,
perquè és un gust que m'agrada molt amb el panellet.
A més, la taronja l'alleugereix molt, el fa molt...
A més, tu posaves la taronja sencera,
el suc i la pell o només el suc?
Hi poso pell, hi posava pell fins ara
i aquest any com a diferència he posat suc també
i, a més, li he posat coco.
El coco amb la taronja?
Amb la taronja, sí.
I m'han quedat força bons.
Era com una variant...
És que jo no soc molt de massapà, tot s'ha de dir.
Per mi el massapà és un preparat...
És una base.
Molt calent, molt fort i que a mi no m'ha agradat mai massa.
Per gustos personals, no és una cosa que no m'agradi la massa,
que allò ho trobo que agrada molt i és molt bo.
Però a mi personalment mai m'ha agradat molt.
I llavors, a posar-hi un gust, sobretot de fruita fresca,
l'emmella tan pesada i tan calenta amb aquell gust,
doncs volia alguna cosa una miqueta més light, no?
I he provat de posar-hi coco, coco ratllat,
i barrejat amb la base de panellet, diguem-ne, tradicional,
coco ratllat, suc de taronja i pell de taronja.
I hem amassat tot això.
I la veritat és que han quedat molt bons.
Jo n'he fet de mores.
De mores.
De mores.
Molt bé.
Salvatges, d'acollides d'aquest estiu o què?
Doncs sí, alguna salvatge que havia fet allò com una mena de colés,
allò que em vas ensenyar,
que vas ensenyar tots els oients una vegada,
i ho vaig congelar, com ho vas proposar,
perquè dius, mira, mai saps per què ho farem servir.
I mirant allò què fem, què fem a banda dels de pinyons, els de coco,
i ho fem de mores.
I justament amb aquest colis,
que a més recordo que vam deixar unes mores allà sueltes,
doncs vinga, panellets.
No estan malament, però no maten.
Queden bons, però...
Com a experiència, però sort que vam fer poquets,
perquè estan bé, però bueno, hi ha...
Jo aquest any jo ens he fet tres tipus,
el típic tradicional de massapà, aquest de taronja,
i després uns de cafè.
El de cafè que vas ensenyar tu és boníssim.
Sí, queda molt bo.
El de cafè queda molt bo.
A més, penseu que jo tinc un restaurant,
i llavors els panellets els donem amb els cafès, no?
I a l'hora dels postres.
Llavors és un panellet que va molt bé,
que ajuda, bueno, ajuda que sigui més mangívol, no?
Els baixem una miqueta de sucre, també.
Aprofitem que els fem nantos
per poder-los baixar una miqueta de sucre.
I els fem molt petits.
I llavors el que he fet aquest any, també,
que jo fins i tot ara sempre els feia molt petits,
perquè trobo que un panellet normal,
doncs a casa molt bé,
però en un restaurant que vols...
que va de fer aquella pasteta pel cafè,
i ja està estip i tal,
llavors els hem fet petitons.
I llavors el que em passava és que
amb la recepta tradicional,
amb els ous que sempre hi posava,
m'ha quedat secs de seguida,
perquè al coure un panellet tan petit s'assecava.
Llavors el que he fet aquest any
ha sigut posar una miqueta més d'ou de l'ol normal,
fer una massa una miqueta més tova,
i la veritat és que han quedat boníssims.
Però per treballar-la no era més dificultós?
Però per treballar-la i per fornejar-la
quedaven més com omnis, no?
Més escarxadets.
Però el gust ha valgut la pena,
o sigui que ha sigut un any
una miqueta d'experimentació.
Jo tampoc no els he fet gaire grans,
perquè a més recordo que algun any,
allò que hem parlat,
que potser feies dos o tres quilos de panellets,
perquè hi havies de compartir-ho amb més gent,
començaves fent uns panellets d'una mida normal
i acabaven que semblaven truites de patates,
perquè clar, ja t'avorries de fer panellets
i els feies enormes,
i aquell panellet després no hi havia qui se l'acabés,
no havies de fer porcions.
Sí, home, ja feia, ja feia.
En fi, anècdotes al voltant del món del panellet,
molt bonic tot plegat.
Vas cobrar les castanyes o no vas tenir temps?
No, jo vaig treballar aquella nit, els meus fills sí.
Sí, els vas seure de les castanyes, molt ben fet.
Van cobrar castanyes.
I vam fer moniatos, per cert, que a mi m'han sobrat,
no sé si em podràs donar alguna...
Sí, hi ha moltes coses que es poden fer, molts moniatos.
Perquè els tinc allò fets al forn i allà estan a la nevera,
morts de fàstic, alguna cosa haurem de fer?
Doncs mira, un dels plats que proposava avui
era precisament una crema,
una crema que es pot fer de dues maneres,
la crema de moniatos,
una, la forma tradicional, com faríem una bichissoise,
o sigui, agafant els moniatos talladets de rodentxetes
amb una miqueta de patates, si voleu.
Jo no m'agrada posar-n'hi perquè m'agrada molt el moniatos,
però si no sou allò, uns grans forofos del moniatos,
podeu abaixar una miqueta el gust del moniatos amb patata.
I si ens agrada molt el moniatos, una mica de carbassa?
Sí, la carabassa i el moniatos és una combinació perfecta,
vull dir, s'assemblen moltíssim al gust del moniatos i la carabassa.
I llavors hi poso una miqueta de ceba també,
o calçots, si ja teniu calçots molt bé,
perquè té aquell punt de dolçor que li va molt bé també,
són coses dolces.
La pastanaga també és una cosa que s'assembla molt,
o sigui, moniatos, pastanaga i carabassa,
són tres coses que s'assemblen de color
i a part s'assemblen també de gust i que casen molt bé.
Tot això s'ho fregirà una miqueta amb mantega o oli d'oliva,
el que vulgueu, a mi m'agrada més amb oli d'oliva,
però amb mantega molta gent li agrada molt,
i llavors mullat amb un caldo de gallina i deixat coure
i després triturat i passat pel xinès.
Això seria la crema tradicional.
Però podem fer cremes una miqueta més atrevides,
una miqueta més diferents,
i en aquest cas, amb un moniatos fet al forn,
que t'hagi sobrat,
o que el facis expressament per fer això,
també aprofita el mateix forn
i escaliba-t'uns pebrots,
escaliba-t'una albergínia,
una miqueta de ceba i uns tomàquets.
Com si fes una escalibada normal.
Com si fes una escalibada tradicional.
I llavors fas una base de crema de moniatos
i llavors hi pots fer de diverses maneres.
A mi m'agrada més trobar les coses,
però podries afegir en aquesta base de crema d'amoniatos
els escalibats aquests que hem dit,
triturà-ho tot junt i ja està.
Però a mi m'agrada més fer la base de crema d'amoniatos
a baix del plat
i llavors al damunt posar-hi tires d'escalibada,
d'albergínia, de pebrot,
i més lluit el plat també, no?
De tomàquet, sí.
I queda de veritat que queda un bon raig d'oli d'oliva,
una miqueta de pebre
i en aquest cas sí que hi va molt bé la sal maldon.
Allà trobar-te, crac, crac, crac.
És la sal més brosseta.
Aquella sal, sí, que fas cates,
que te la trobes molt bé a la boca.
Doncs en aquest cas hi quedaria força bé.
És una altra manera també d'aprofitar
aquests moniatos que teniu al forn.
Jo avui havia portat més maneres.
Per exemple, una que sempre m'agrada insistir
que és aquella de...
Més que res per donar varietat als nens, no?
Que ja sabeu tots que sempre en parlo.
una varietat a l'hora de menjar i d'acompanyar coses.
Doncs una molt senzilla i que agradarà molt als nens,
si els hi veneu bé,
és fregir-ho com si us hi ha patates fregides.
Jo això ho vaig fer l'any passat quan tu ho vas explicar
i jo vaig fer allò molt primetes.
Sí, es poden fer o tipus palla, això, molt primetes,
o tipus xips, queden boníssimes els xips de moniatos,
allò com les patates...
Però han de ser molt, molt primetes.
Sí, tallades molt finetes i fregides.
Per fer xips, oli a 160 graus centígrads.
Si tenim una fregidora,
poseu-lo a 160 graus
i us quedaran unes xips superbé,
molt bé.
Si el poseu més fort, l'oli,
s'ho escremarà la xip abans que...
o s'ho estorrarà abans que quedi seca.
Sí, perquè l'evolució a l'oli
no és la mateixa que fa la patata.
No.
Jo la primera vegada que ho vaig fer
no em va quedar gaire bé justament per això.
Porta una miqueta més de sucre.
Porta una miqueta més de sucre.
Per tant, dins de l'oli és el que tu dius,
es recrema molt si la temperatura és molt alta,
però per dins queda cru.
Exacte.
I aleshores no té gràcia.
No té gràcia.
I també queden molt bons tallats
en plan patata fregida,
d'acompanyament, allò doble.
I també queden molt bé fet
com fem les patates els professionals.
Diguem-ne, o sigui, primer confitant-los una miqueta
a baixa temperatura, uns 120 graus,
120-130 graus,
deixar que la patata es fregeixi,
però no agafa color,
només se posa tubeta.
I després ho traiem,
posem la fregidora a tota pastilla,
tot el que doni la fregidora,
sense cremar l'oli,
però a 180 graus o així,
i abaixem i li fem la crosta de fora
en un moment, en dos minuts.
Veureu que queden supercruixents i boníssims.
Una miqueta de sal
i calentets, recent fets,
els nens us ho espantaran dels dits.
Perquè tenen aquell punt de dolç,
que s'assembla una mica a això que dèiem,
la pastanaga, la carabassa.
I és molt nutritiu, això del moniatre.
I és com la patata,
però amb una miqueta més nutritiu,
diguem-ne,
aporten una miqueta més de varietat de coses.
Una altra manera que a mi m'agrada molt també de menjar-lo
és fent-lo a rodanxes,
dobles de més o menys mig centímetre,
fregint-ho, aquest moniatre,
i llavors agafar una cassola de test
o una cassola baixa
i fer una espècie del tombet mallorquí,
que és una espècie d'escalibada grossera.
Ai, d'escalibada, s'enfaina, perdó, grossera.
Llavors el que fem és,
a la base de la cassola aquesta,
hi posem una miqueta de ceba sofregida,
que l'han sofregit a la mateixa cassola,
i el moniatre que cobreixi totalment la base.
I llavors, pel damunt,
hi posem pebrot vermell, pebrot verd
i carabassó,
que els hem tallat grossos
i els hem saltejat a la paella,
per donar-los una miqueta de color.
Ho posem tot al damunt
i llavors hi tirem una miqueta de caldo de gallina
i una miqueta de tomàquet ratllat.
I tot això ho posem al foc
i ho deixem fer un xup-xup
de més o menys uns 15-20 minuts,
perquè s'amoroseixin tots els gustos.
No gaire caldors,
a mi m'agrada que sigui una miqueta de caldo
perquè es puguin ajuntar els gustos,
però que no quedi caldo de cullera,
sinó que ha de quedar una cosa bastant sequeta.
Això us quedarà una espècie de s'enfaina
més grossera,
presentada més,
que l'haurem de tallar,
serà més com un gratin de finois,
queda una guarnició més de tall
i servida amb pala,
com una pizza,
perquè ens entenguem,
o com una lasanya,
i queda molt bona per acompanyar
sobretot carns a la planxa
i coses lleugeres,
perquè penseu que és un plat
que per la manera de fer
porta bastants greixos,
llavors és per acompanyar coses lleugeres.
Va molt bé també per acompanyar peixos a la sal,
i coses així.
Què més?
Estofat també, no?
És una carn estofada.
El moniato queda molt bo també posat
amb flicandors,
amb carns en suc,
ara que és època de començar,
sobretot amb la cassera,
amb la cassera hi va molt bé,
perquè la cassera són productes forts de gust,
i el moniato contrarresta amb aquella dolçor.
Una miqueta el que faria la poma,
doncs ho podem fer amb el moniato.
Però el moniato sembla que és com més resistent a la cocció,
perquè és més dur que la poma.
Sí, i llavors el que podem fer és tallar,
com si féssim patates escantonades,
allò, a tacos,
el moniato,
fregir-los
i posar-los a dintre del suquet
i fer-hi un xup-xup tot junt.
Us agafarà molt bé també el gust dels bolets,
i en aquest flicandor, per exemple,
doncs jo posar-nos moixernons,
la carabassa,
i l'el moniato agafarà molt bé
el gust dels moixernons també,
i és una manera diferent també
de menjar-se'l i molt agraïda.
L'el moniato té així com una miqueta de mala premsa,
com les patates i tot això,
que som capaços de no menjar determinades coses
perquè pensem que en greixen
i en mengem d'altres que són pitjors per la nostra salut.
I més que res també a vegades som una miqueta esmorts.
Calories que té per 100 grams,
118 calories,
però és que té 1,5 grams de proteïnes,
zero colesterol,
zero greixos saturats,
tot el que diguem-ne és negatiu,
té 17.000 grams de calç
i magnesi, 21 miligrams,
i tota una sèrie de minerals també.
Fosfor, potassi, soli, vitamina A...
Però importantíssim que no té colesterol,
que no té greixos saturats.
És un producte molt sa.
I a vegades també per esnovisme,
per interès també,
ens n'anem a buscar altres tubèrcols,
com la...
La batata.
La batata,
la no sé què,
la no sé quantos,
que sí,
que venen de Sud-amèrica,
a més amb la població que tenim actualment aquí,
d'aquests països,
doncs s'estan popularitzant.
Però és que tenim aquest producte,
que el tenim aquí,
que és no molt nostre,
i que és molt gustós i molt bo,
i no el fem servir gaire,
de veritat.
És allò pels col·leccionistes de curiositats,
ho hem estat buscant,
i hi ha més de 400 varietats d'amoniatos a tot el món.
Es veu que es consumeix des de temps immemorables,
ni se sap,
i sembla ser,
sembla ser tot a punta,
que és oriunt de la Índia,
tot i que actualment,
com bé deies,
es cultiva a tots els països
que tenen un clima més aviat càlid.
Sí, sí, sí.
Una altra manera que a mi m'agrada molt,
de menjar-me'l,
és fer-lo bullit,
es fa bullit,
l'escarxem com si féssim un puré de patates,
amb una forquilla,
i llavors amb una paelleta agafem baldanes
i les saltegem,
agafem unes baldanes,
li traiem el budell,
les fregim una miqueta,
i llavors hi posem una miqueta de pols d'all,
també la baldana,
i ajuntem amb aquest puré de moniatos.
I amb la forquilla,
amb dues forquilles,
on anem treballant,
i on anem barrejant tot ben barrejadet.
Això dins de la paella?
De la paella,
o amb un plat a banda, com vulgueu.
I això sol ja està,
o sigui, és barrejar el moniatos bullit,
amb la baldana saltejada,
que això es fa tradicionalment amb patata,
és la patata emmascarada,
però doncs amb el moniatos,
amb el moniatos emmascarat queda boníssim,
perquè aquest punt de dolçó
que li dóna el moniatos,
va molt bé amb la botifarra negra,
és més,
a Canàries hi ha una botifarra negra
que fan amb sucre,
que la fan allò a la planxa a volta i volta,
que és boníssima,
doncs aquest contrast de la dolçó
amb la botifarra negra
és una de les coses més interessants
d'aquell plat canari, no?
Doncs aquí ho podem rememorar una miqueta
amb això.
A més, amb això,
si voleu,
se'n poden fer croquetes,
si ho fem una miqueta aclarit,
en podem fer alguna croqueta,
o inclús després,
en pic tinguem la barratja feta
d'amoniato i botifarra negra,
li podem fer una miqueta de crosta,
com si féssim...
Sí, allò de la col...
Allò de la col de...
Ara no sortirà el nom, eh?
...de Girona.
Jo també ho he estat pensant,
i no em sortia.
Ostres,
ara m'he quedat en blanc,
bé, és igual,
hi ha com si féssim la cola aquella
amb patata i alls
que fan típica a Girona,
doncs així també queda molt i molt bé.
Proveu,
és una altra manera de menjar-ho.
Mira, ara què dius això?
Imagina't aquest muniato del fort,
que dèiem,
talladet així a talls,
d'un ditet,
i a sobre un tall també
de botifarra negra a la planxa.
Molt bo.
I a sobre del muniato.
Plus,
si volguessis al damunt
una miqueta de foie,
també ja seria...
Tu ja comences aquí
amb aquestes coses.
Amb un tall de foie,
com vam parlar la setmana passada.
Efectivament.
Doncs una base
d'amuniato al forn,
feta a rodanxes,
al damunt una rodanxa
de botifarra negra
feta a la planxa,
i al damunt
un tros de foie
feta a la planxa també.
Allò que vam dir
que l'enfarinaríem,
l'expulsaríem ben expulsat,
i el posaríem damunt.
Magnífic.
Queda espectacular,
perquè la dolçó
va molt bé
amb el foie,
i la botifarra negra
sempre ha anat molt bé,
també molt foie,
o sigui que també
us poden sortir
plats increïbles
d'aquesta manera.
La marmelada d'amuniato
també pot ser bona.
La marmelada d'amuniato,
el que passa és que
el muniato
és un tubèrcul,
llavors
no és tan fruitós,
tan gustós,
i la textura
queda més bo
amb la carabassa
o amb la pastanaga,
perquè la textura
és molt més farinosa
del muniato.
De dues maneres,
tot el que sàpigueu fer
amb patates,
que són moltes coses,
ho podeu fer amb muniato
i podeu provar-ho.
Es pot fer un gratent,
un coc fins i tot,
podíem,
un coc,
en un coc ràpid
es pot afegir
al muniato també.
Sí, sí, sí,
amb els panellets,
a mi m'encanta
posar-hi muniato
els panellets.
Això va originàriament
per avertir cost,
però ara ja
és un problema gustatiu.
A mi m'agrada,
com ja us he explicat abans,
no soc massa,
de menjar massa pa,
llavors amb el muniato
m'hi dona
aquesta dolçó
i lleugeresa
que me'l fa
no tan fort
d'ametlla.
És una altra manera
també de menjar
el muniato
molt i molt bona.
Perquè hem trobat
una recepta
de muniatos mallorquins,
fregidets
i després amb mel.
Ah, sí, sí.
També és una opció
i flam de muniato.
I amb una miqueta de pebre
també poden quedar bé
amb mel i pebre,
tot el que és
la verdura,
aquesta fregideta,
queda molt i molt bona.
Sí, serà per coses
a fer amb els muniatos, eh?
Amb els muniatos,
és que ja et dic,
tot el que sàpigueu
fer amb patates, eh?
Jo, per exemple,
recordo també
haver-lo menjat
amb sofregit,
amb tomàquet i fasols,
queda boníssim també.
El muniato?
Sí, fas una...
fas a tacos,
com si fessis allò
escantonat, eh?
El fregeixes, eh?
I quan ja el tens rosset
hi tires dos fasols,
uns alls laminats
i tomàquet cru,
ratllat, d'acord?
I llavors ho fregeixes tot junt,
ho acabes de fregir tot junt.
Queda boníssim.
S'atrenca una miqueta,
és una guarnició
d'aquelles molt casolanes.
Home, i a tu que t'agrada tant,
una arengada aquí?
I una arengadeta aquí, eh?
I alguna vegada
ho hem comentat, no?
A més, l'arengada molt bé,
perquè salada amb el muniato dolcet.
Amb el muniato dolcet,
doncs li dona un punt
boníssim i increïble.
Què més amb el muniato?
És que podeu fer,
ja et dic,
hi ha una espècie de creps,
eh?
Que també queden molt bones
fetes amb muniato.
Hau d'agafar muniatos,
els bulliu, eh?
Si els bulliu amb llet,
a mi m'agrada més,
en aquest cas.
Bullits amb llet?
Bullits amb llet.
Talladets, primer.
Tallats, finets,
perquè es coquin ràpid.
Pelats, evidentment.
I en aquest cas,
a mi m'agrada molt
el muniato blanc,
per fer això, eh?
Amb el vermell també queda molt bo, eh?
Feu el que vulgueu,
amb el vermell, carabassa.
Però amb el blanc,
a mi m'agrada molt.
Llavors,
quan els tenim bullits
amb la llet,
en aquest cas també m'agrada
posar una miqueta de mantega,
eh?
Bullo amb llet
i una miqueta de mantega,
una miqueta de sal i pebre.
Els bullim bé, eh?
I els escorrem ben escorreguts,
que tinguin molt poca aigua,
la mínima possible.
I llavors els passem
pel passapurés
i els barregem amb ou, eh?
I amb una miqueta
de la llet
de la cocció
dels muniatos.
Però primer l'ou,
per exemple,
doncs per fer,
a veure,
en quantitats a casa,
doncs uns mig quilo
d'amoniatos bullirem
de puré,
quan tinguem el puré fet,
doncs per exemple,
per 300 grams
de puré d'amoniatos
hi posaríem,
per 300 grams,
hi posaríem dos ous
i una miqueta
del caldo de cocció,
de la llet de cocció,
vaja,
però res,
una miqueta,
perquè quedi una textura
com la massa de la crep,
eh?
Però una miqueta més espessa,
d'acord?
Més compacta.
Més compacta.
I llavors,
amb una paella
untada amb mantega,
li tirarem això
i ens quallarà,
ens quedarà com una truita,
eh?
I llavors,
ens queden com uns blinis,
com una cosa una miqueta diferent,
eh?
Que després,
doncs,
al damunt s'hi pot posar,
doncs,
el que vulgueu,
sobretot per acompanyar
carns amb suc,
per,
inclús per un esmorzar,
així,
una miqueta de diumenge,
al damunt s'hi poden posar
marmelades
i queden bones,
s'hi poden posar
coses més,
més salades,
doncs,
no ho sé,
una miqueta de pernil dolç
i formatge
i un cop de forn,
eh?
Com una base de pizza,
també,
doncs,
queda com una tortita,
com una crep,
una cosa així,
eh?
Molt bé.
I queda molt bo
i diferent,
també.
Jo és que no sé si,
jo m'imagino que sí,
que a moltes persones
que ens escolten
els hi passa,
a tu n'estic segura,
però quan arriba
aquesta època
i veus
les parades de fruita,
els moniatos,
les mangranes,
jo la veritat
és que he de reconèixer
que sento
autèntica passió
per les mangranes,
les castanyes,
tot aquest tipus
de fruites típiques
de tardor
i que són tan de sempre,
et dona com una alegria,
no?,
de veure-les
i pensar que encara...
I encara trobem
a faltar molt
les carxofes,
que per a mi
és una de les reines
que m'encanta.
L'any passat ja me n'arriba tard,
te'n recordes?
Sí, sí.
Però és que és el fred,
és el fred,
és el fred,
amb aquesta temperatura
el que podem tenir
són bolets,
però...
Jo ara he vist
algunes carxofes,
però és que no et venen
de gust comprar-les,
perquè són obertes,
no són...
N'hi ha de bones ja,
el que passa és que
les fan pagar,
les fan pagar moltes carxofes.
Doncs ens esperarem.
Jo no he comprat
perquè tinc un plat
amb carxofes
i no he trobat de vaques,
però s'han pagat molt encara,
encara s'estan pagant
a preus que no són
de carxofes
sinó d'altres productes
quasi de luxe,
però clar,
en un restaurant
quan tens una carta
doncs moltes vegades
has d'anar a buscar...
El temps ens juga
una mala passada
amb tot això
perquè encara han de venir
les taronges bones.
Sí.
Ara estem en aquella època
que la fruita
tipus préssec
de l'estiu
encara hi és,
però no estan
en les millors condicions,
estan conservades
en càmeres,
no arriba la taronga.
Les olives noves també.
Les olives noves.
Les mandarines tampoc
que acaben de ser dolces,
la clementina encara no.
És una època
on pèl incerta.
És una època
que hem d'aprofitar
la poma
i per guisar
a casa de cacera
perquè és un producte
que el mengem poc
i que hi ha algun producte
que és assequible,
doncs el senglar
és una cosa
que la podem trobar
i que no és tan rara de gust
i que es pot menjar bé.
Per la demanda normalitzada
el senglar.
Sí, sí, el senglar
es pot trobar molt bé
una cuixa de senglar
per fer un cibet estofadet
i qui diu
ai, com ho preparo?
Doncs mirin,
igual que fan l'estofat a casa
ho fan amb això
i ja està.
Més temps d'abocció, no?
No et pensis tampoc més temps
i el que va molt bé
és macerar-lo abans amb vinegre,
el deixes amb vinegre i herbes,
ho poses unes quantes herbetes
i el deixes doncs
tota una nit a la nevera
i l'endemar el guises
normal i corrent
però li dona un gust boníssim
i és una manera també
de sortir el cèrbol
també el podeu començar a trobar
no gens car,
o sigui, cuixa de cèrbol.
I comercialitzat ja,
no un amic d'una amica
és caçador, sinó...
Exacte, exacte.
Es pot començar a trobar aquestes coses
i podem començar a variar
una miqueta la nostra dieta
i els nostres gustos d'alimentació
sobretot, jo sempre insisteixo,
de cara als nens
perquè com més varietat de menjar
tinguin i de gustos al paladar
doncs tindrem una població
més culta també en el futur.
Sí, és cultura,
tot això,
parlar de les mangranes,
dels moniatos,
de les castanyes,
tot això té una...
O sigui, anar canviant,
ara doncs sí,
hi ha patates,
ara és bona època de patates també,
però també hi ha els moniatos,
ensenyem-los a menjar també,
amb xips els encantaran,
frigidets d'aquella manera
que dèiem també.
Doncs ara s'ha acabat
aquesta fruita,
doncs anem per les mangranes.
Les mangranes a les amanides.
A les amanides, per exemple.
No oblidem les amanides
amb bacallà,
per exemple,
amb bacallà esquixat,
magnífic,
amb encians.
O de taronja amb bacallà
també està boníssim.
També en podem parlar
de les combinacions aquestes
amb fruites de tardor.
Els codonys,
que aquest any
no sé què ha passat.
No, no n'hi he vist jo tampoc.
Encara no han fet el codonya,
tant guany.
No, jo no n'hi he fet.
Jo tampoc n'hi he fet,
perquè no n'hi he vist.
No n'hi he vist de codonys.
A veure, no et dic que no hi hagi hagut.
Sí, però lletjots i cars.
I lletjots molt picats.
Així com altres anys
t'inunden els codonys,
aquest any...
Suposo que també és un producte
que va a la baixa, no?
Perquè és un producte...
Vols dir, sí?
Jo crec que sí,
perquè és un producte
que només se pot consumir guisat, no?
I com que cada vegada
es cuina menys a les cases...
Sí, però la gent que té aquesta màquina
que fa el menjar i que ho fa tot,
que amb això es fa en un moment?
Ah, sí, bueno, sí, es fa molt bé.
No, no, es fa en un moment.
Diferent és allò
que els cal fem encara
remenant durant una hora
tots aquests codonys amb el sucre, no?
Però bé.
No, no, no.
El que passa és que no ho sé,
si és el fred...
La veritat és que aquest any
no l'he seguit al codony i no ho sé...
Però ni el nostre amic Eduard
no ha fet panellets de codonyat,
que els fa cada any.
Però de xartrés sí que n'ha fet, no?
De xartrés, sí.
Ah, ja deia,
ja m'hagués estranyat molt.
De xartrés, sí,
perquè aquest any estaven espectaculars,
bueno, com cada any,
però espectaculars, eh?
Petitons, cruixents,
perquè aquest panellet de xartrés
no el cou,
el fa al massapà,
el portat de xartrés,
i després li fa la crosta
aquesta de xocolata negra per fora,
que quan te'l poses a la boca
esplota,
perquè és un xocolata cruixent negre,
boníssims, boníssims.
En fi, deixeu-m'ho aquí,
perquè jo crec que al final
engreixa també
parlar de menjar
i avui déu-n'hi-do
la quantitat de coses
que m'ha arribat a dir.
Francesc Lledó,
del Quim i Quima,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
en tot cas,
recordar,
recordem els horaris
del Quim i Quima,
i el dia que tanqueu per festa,
i tot això.
Sí, bueno,
nosaltres estem obrint
de dimarts a dissabte,
migdia i nit,
ara fem els dinars,
fem un menú cada dia,
i els sopars,
com s'havia fet sempre.
Recordar també que...
A banda de la carta
hi ha menú dies.
Sí,
recordar també que ara,
a part de les fondis,
les reglets que sempre han fet
el Quim i Quima,
també estic fent una miqueta,
aprofitant que estic jo a la cuina ara,
una miqueta de carta,
una miqueta més elaborada,
no per això més cara,
sinó que estem intentant,
som conscients
que ja no estem al Marló,
sinó que estem al Quim i Quima,
llavors intentem fer
una qualitat molt semblant,
però a uns preus molt més assequibles
i podeu menjar risottos de bolets,
podeu menjar cibet de porc senglar
amb bolets,
podeu menjar plats
de la pasta fresca
amb trompetes de la mort.
Ara que hi ha bolets,
doncs estic fent molts plats amb bolets,
però també pels que no els agradin,
doncs també faig
aquell flicandó de tota la vida
a la canyella,
també es fan coses
molt interessants i molt bones.
El que dèiem,
avui parlar ens engreixerà,
sens dubte.
Francesc Llodó,
moltíssimes gràcies
i continuem parlant la setmana vinent.
Molt bé,
fins la setmana que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.