Fins demà!
Fins demà!
Segur que en guanyes.
A més, no sabia que parlaries d'això.
És un santet.
I un santet que té molt a veure
amb la meteorologia, entre d'altres coses.
Si més no, els meus refranys.
Sí, la majoria són d'aquests.
Faig una endenada abans de començar?
A veure, últimament el tema del canvi climàtic
al cel no ho porten gaire bé
perquè es desdia absolutament
de la tradició del refranyer.
Què diu el refranyer per Sant Andreu?
Fa un fred de reïra de Déu.
Per Sant Andreu, la neu al peu.
I si no hi és, hi serà leu.
Per Sant Andreu, si no teniu capa, ja patireu.
Per Sant Andreu, qui no tingui capa,
que n'enmetlleu.
Per Sant Andreu, qui no tingui capa,
qui en tindrà i deixarà un bon asa,
que serà bé.
Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu.
En tinc més. Me'ls guardo per després.
Per Sant Andreu, els bordons a la serra
i la neu a la terra.
Aquest és bo, eh?
Bonic.
Què vol dir, en el fons?
Que a la serra es veien alguns dels símbols
que indicaven l'arribada del fred.
Mira, mira, mira.
Per Sant Sardorní, la neu pel camí
i per Sant Andreu per tot arreu.
Bueno, neu no sé si en tindrem,
però vaja.
En tot cas, el dia 30 de novembre,
dia de Sant Andreu,
és el dia que normalment
el calendari indicava
que s'agreujaven les temperatures.
I per què sabem que és l'últim dia del mes?
Perquè ja ho diu el refrany.
Tots sants l'entra, Sant Andreu el treu.
Tots sants el primer, Sant Andreu el darrer.
Hi ha un altre encara més dur,
que és per Sant Andreu mata el porc teu.
Però era per Sant Martí.
Llavors mira, és curiós.
Per tant, per Sant Martí mata el veí
i tu mates el teu per Sant Andreu.
És curiós.
Ja, ja diu.
Oi que normalment,
sempre havíem dit allò,
que a cada porc o l'allegasso Sant Martí...
Sí, sí, sí.
Doncs aquí no, eh?
Es veu que no.
En aquest cas, era el Sant Andreu en aquest cas.
Però escolta, hi ha un refrany
que jo crec que ens pot servir
a dants que jo et deixi parlar,
que véns tu a parlar,
que jo ja parlo prou tot el matí.
Hi ha un refrany que ens va molt bé
per un regalet que ens has portat a Sonor,
que diu,
de Sant Andreu a Nadal,
un mes no hi val.
La vella que ho va comptar,
per any nou,
l'hi va trobar.
Exacte,
perquè de Sant Andreu a Nadal
hi ha 25 dies
i el que farem és utilitzar, doncs,
aquests programes,
alguns temes nadalencs.
Enguany el fil
serà una mica veure com,
evidentment parlarem d'aquí,
però amb temes musicals
com d'altres cultures.
Avui viatgem a Haití.
Haití és un país que està situada
a la zona centroamericana,
podríem dir, més o menys, no?
D'allà a les Antilles del món, no?
on hi ha un clima
i unes condicions bastant diferents
de les que tenim aquí
i allà al Nadal s'ho munten
d'una altra manera.
Mirin com sona, per exemple,
aquest tema.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
i les festes de Nadal.
És un disc realment curiós
i deliciós alhora, no?
Sí, és d'una discogràfica
d'aquestes que té bons productes,
el Putumayo Records,
que és una discogràfica
que tria bastant el que edita
i en aquest cas és un viatge
per les Nadales, no?,
al voltant del món.
En aquest cas,
ja veuen que el ritme,
que encara s'entrada...
És barreja diferents llengües, no?
Sí, barreja diferents llengües,
perquè en el fons,
en aquesta zona d'Aití,
doncs es parla una mescla
que se'n diu el crioll
i, bueno, en el fons,
tant s'entén el francès
com l'espanyol,
com l'anglès,
com aquesta pròpia barreja
que és aquest crioll, no?
El més simptomàtic
és aquesta barreja
de percussions,
de ritmes,
podríem dir,
molt tropicals,
amb els missatges
clarament de l'ex.
Hem agafat aquest tema
perquè, a més a més,
és clarament una cançó
que tothom pot identificar,
no?,
del món Nadal, no?
Molt bé,
doncs ens encantaran
escoltant altres peces musicals
en propers programes.
Però anem a parlar
d'aquests encara
d'alguna manera
com tu deies fa
el conte enrere
a la celebració
de les festes de Nadal.
Sí,
bàsicament
el vaig triar
no pel temps
i per aquest aire tropical,
sinó perquè,
curiosament,
repassant allò
alguns dels papers,
m'ho vaig adonar
que pràcticament
no n'havíem comentat mai
que és un sant
que tenia
la seva representació
tal dia,
doncs com avui,
bé,
com avui no,
com el dijous,
perquè el dia 30
és el dia de Sant Andreu,
dedicada a la ciutat de Tarragona,
també a Reus,
també a la Selva del Camp
i era una representació
de teatre popular
que tenia com a protagonista
aquest sant.
no és que només
es fes aquest dia,
sinó que
aquesta vida de Sant Andreu
també es representava
a motiu de les festes majors,
per exemple,
de molts pobles,
aquestes tres poblacions
que comentàvem,
és clara.
Bàsicament,
el que explica
és la història
de Sant Andreu,
cadascú li dona
la seva particular visió,
però, vaja,
és la història
de l'apòstol,
Andreu,
i la representació teatral
bàsicament
està estructurada
en una sèrie d'escenes,
una primera
en què Jesús
convence
Andreu,
pescador,
perquè el segueixi
en l'apostolat,
la segona part
seria la que
Sant Joan,
que estava bastant
més convençut
que Sant Andreu,
doncs,
li treu els dubtes
que li queden,
perquè una mica
tarambanes,
bo que sí que ho era
en el moment
que Jesús marxava,
ja desapareixia
i ja se li anava
una mica el missatge.
Era jove.
En tot cas,
finalment,
arriba a ser tan convençut
que convence
ell també
el seu germà Simó,
que és l'altre
dels pescadors
dels apòstols.
Hi ha diferents pescadors
en l'apostolat,
Pere,
Andreu,
Simó,
el sector està ben representat.
Després hi ha
el moment
de la mort de Jesús
i pròpiament
l'inici
de l'apostolat
d'Andreu.
Sí,
perquè clar,
i perdona,
quan ens trobem
amb un sant
que forma part
de la història sagrada
del Nou Testament,
doncs ja no té
l'al·licient
que altres sants
que les seves vides
en són més desconegudes,
no?
O hi ha
una mica de biografia
després.
Jo crec que si haguéssim
preguntat,
sortíssim avui en dia
al carrer i preguntéssim,
escolti,
Sant Andreu,
quin ofici tenia
a banda d'apòstol?
Jo crec que el percentatge
de conèixer...
No, si apòstol
no és una professió.
Home,
és un ofici
d'escollits,
no?
Sí,
vols dir que no és més aviat
un...
l'ofici d'escollit,
efectivament.
No, és un ofici...
I pescador.
I pescador.
Molt bé.
O en poca gent
no ho sabríem.
No, no ho sabríem, no.
De fet,
una mica per diferenciar
el que...
Però em refereixo
que els sants i martis
del segle nou,
del segle X,
aquests tenen com
una vida més espectacular
i els apòstols
que Déu-n'hi-do
la van tenir també,
però ja no té tanta cosa
en el tema
de les biografies dels sants.
És menys truculenta.
Efectivament.
Però de totes formes,
Andreu...
Menys espectacular.
de la seva obra de teatre popular
és precisament
el tancament a la presó
i el martiri.
És a dir,
després de morir Jesús.
Després.
Evidentment,
aquí l'obra de teatre
es recreava,
sobretot amb el tema
de la difusió
que feia Andreu
de tots els missatges cristians,
però en el moment
que l'obra agafa potència,
és el moment
que el tanquen a la presó
i els figurants de l'obra
munten un gran aldarull
per treure Andreu...
I el tanquen
per la professió que tenia,
que era la d'apòstol.
Exacte.
Però tot i així,
malgrat l'aldarull,
no aconsegueixen salvar-lo
i de fet,
en funció d'on és representada
l'obra,
per exemple,
a Reus,
mort clavat
en una creu,
ara en parlarem
d'aquesta creu,
que és una creu
prou curiosa,
i en canvi
la representació de Tarragona
mort d'agullat.
Això també són una mica les...
Però se'n fan,
no,
ja no se'n fan
aquesta reu.
No, no,
estem parlant
de la prehistòria,
però...
Bueno, prehistòria no,
però estem parlant
de representacions
del segle XIX.
Tot i així,
si no recordo normalment,
a la Selva del Camp
fa uns anys
es va reemprendre
amb motiu
d'algun aniversari
i aquesta representació
es va escenificar.
Em sembla que...
Hi ha molta de busió,
de busió,
perdó,
cap a Sant Andreu.
Bueno,
he portat un petit calendari
que sí,
però en aquesta zona,
sí.
A veure,
no és estrany,
perquè en el fons
estem en una zona,
malgrat que la Selva del Camp
i Reus,
doncs,
ara encara no en tenen,
però era un segon patró,
un copatró,
no,
dels pescadors.
Copatró amb Sant Pere.
Sí,
cal entendre-ho com a tal,
no,
és a dir,
fins i tot et diria
com una mica
un menor rang
en el sentit,
per exemple,
un dels símbols
en què en aquesta representació
ens apareixia Andreu
era la canya,
no,
i la canya
sempre,
respecte a la xarxa,
ha tingut,
no oficialment,
però sí,
doncs,
internós,
una consideració
de pesca més menor,
per tant,
en aquest sentit,
doncs,
tot el respecte
als pescadors de canya,
doncs,
evidentment,
també l'apostulat
també establirà
les seves jerarquies.
Altra cosa
és que la realitat
de les escenes originals,
suposo que la canya
aquesta no devia aparèixer mai,
però vaja,
m'enrefereixo
amb els primers episodis,
amb les primeres escritures.
Bé,
en tot cas,
aquests martiris
eren dels moments
algis,
no,
finalment acabava,
doncs,
amb una escena
en què els àngels
portaven
Andreu
cap als cels,
no?
Vull dir que seria
una mica
l'estructura bàsica.
És a dir,
a Reus el passaven
per la creu,
a Tarragona el degullaven,
a la selva del camp...
No el tinc aquí,
però també eren els variants,
és a dir,
fet aquestos.
Bé,
la creu de Sant Andreu
és una creu
que és prou particular
perquè no és una creu
representada normalment
com la que coneixem
de la crucifixió de Jesús,
encara avui en dia,
doncs,
des del món popular
fins al món dels vins,
fins al món de l'Heràldica,
una creu de Sant Andreu
és una creu diferent
que és com si fos
una fulla d'alzina,
no?
Vivim en una ciutat
i a vegades la gent
no té clar...
Jo soc incapaç
de visualitzar
una fulla d'alzina,
ara.
Si algun dia
d'aquestos viatgen
per les muntanyes
i van amb algú
que els explica els arbres,
mirin una flor
de l'arbre aquest,
una fulla...
Té forma de creu?
La flor pròpiament
de l'arbre
sí,
fa una creu,
diguéssim,
unes característiques
una mica especials.
Ah, sí,
sembla el lauburu,
això,
té un aire.
Sí,
té un aire de...
Té moltes...
Bueno,
hi ha fins i tot
qui m'ha dit
que això s'assembla
una esbàstica,
no?
Bueno,
en el fons
té una certa retirada,
però el nom popular
en català
és aquesta,
la creu de Sant Andreu,
sense cap mena de dubte.
Algunes vegades
quan fem la traducció
hi ha alguns traductors
que no ho volen traduir
com la cru de Sant Andrés,
el castellà,
hi ha algunes vegades
que algú prefereix
fer una traducció
més en el sentit
de,
precisament,
la figuració natural,
no?
de la fulla
de l'Alzina,
en castellà
de l'Encina,
en el sentit
que això són usos
i costums,
però vaja,
en tot cas
és una cosa qüestió.
Bé,
bàsicament,
el que s'intenta explicar
és que la creu
de Sant Andreu
va quedar
fossilitzada
amb un emblema,
és a dir,
determinat
que és diferent.
Hi ha moltes altres
creus de sants
al llarg de la història
que no són totes
una creu
de la crucifixió
de Jesús,
que seria més aquesta
que tenen les esglésies
amb la planta
d'una basílica
o d'una església
o d'una catedral,
aquesta planta
molt característica
que és la creu,
més allargada,
en el central...
Quan estudiaves allò
la planta cruciforme,
no?
Sí,
aquesta planta cruciforme
és aquesta creu
més allargada
del martiri
que tenim tots,
de la creu
de crucifixió de Jesús
que tenim tots,
doncs més clara,
no la de Sant Andreu,
però vaja,
en tot cas
és una cosa
que encara s'utilitza,
ja ho dic,
des del món
dels vins,
això hi ha marques
o dels caves
que utilitzen,
si ens escolta
algú de la zona
del Penedès,
doncs algú dirà,
estarà pensant
en un dels grans
caves del Penedès
que,
d'aquests molt selectes,
que té precisament
com a emblema
la flor aquesta,
no?
Una cosa
jo et volia preguntar.
A més,
un cava casteller,
perquè és d'un dels fundadors
dels castellers de Vilafranca,
que és l'Oriol Rossell.
Ah,
molt bé,
ens apuntem també
la dada.
No és propaganda
perquè,
precisament,
aquest cabal que té
és poques existències,
però...
Escolta una cosa,
Jordi,
un parèntesi,
és que la m'ha vingut al cap,
feia dies que t'ho volia preguntar,
però com que feia temps
que no parlàvem de santets,
molt de temps.
Segur,
per això,
segur que has vist
allò que està
de supermoda,
que diuen aquell.
Aquesta polsera
feta d'imatges de Sants.
Sí,
però no l'he vist
en cap dels meus amics.
Que porta moltíssimes persones.
I jo crec que diuen
que la porten
perquè porta bona sort,
perquè ho veus fins i tot
en gent molt jove,
en adolescents,
i són així com de gomes,
no sé si l'has vist.
Sí,
l'he vist,
però no l'he vist
en cap dels meus propers.
I no sabem exactament què és.
Hem de fer una enquesta sobre això?
Si algú sap què significa,
quina simbologia té,
o senzillament
per què la porta la gent,
que ens truquin
977-2447-67.
És un tema de mulet,
bàsicament, això.
Sí, jo crec que deu ser
una cosa així.
No l'he preguntat a ningú.
Doncs preguntem ara
i si algú sap
que ens truquin
i ens ho expliquen
perquè sabem que tenim
uns ullens
que estan al dia de tot.
Suposo que no serà
la polsera de Sant Andreu,
això, no?
No, no,
jo n'he vist alguna
i de prop, eh?
Aquí a la ràdio?
Sí, jo te l'ensenyaré després.
i són imatges de sants, sants, eh?
I santes,
amb les colones,
amb les aureoles aquelles,
amb tot, sí, sí, sí.
Si algú sap, sisplau,
què vol dir aquesta polsera,
que ens truquin a la ràdio
perquè bé,
així ho sabrem.
Tenim algú
que ja ens dona resposta
a aquesta pregunta.
Tenim uns ullens magnífics, eh?
De veritat que és fantàstic.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Ai que bé.
Explica'ns, a veure,
aquesta polsera.
Tu la portes?
Jo la porto.
Però jo l'he vist a noies jovenetes,
a nois,
fins i tot hi ha culleret, també, no?
No, culleret no,
no n'he vist cap.
Explica'ns una miqueta
què vol dir això, si ho saps.
Jo suposo que no vol dir res, eh?
Jo la porto perquè me va agradar.
L'únic que sí que diuen
és que te l'han de regalar.
Això és el que jo he sentit dir.
Llavors n'hi ha de moltes maneres.
N'hi ha alguna que només hi ha de verges.
O, per exemple,
jo n'hi he vist una
que només hi ha la verge del Pilar
i tots els mantos de la verge del Pilar.
Sala, què?
Sí.
Llavors hi ha vist una altra
que hi ha molts sants.
Jo estava disgustada
perquè no hi havia la meva Carme
i aquest dia me'n van regalar una
que sí que hi havia la meva Carme.
Però jo em fa la feita
que això és una moda,
vull dir, jo no la porto ni per cap amulet.
A més, jo fa temps que la porto
i jo el nàstic no ha guanyat
i dèiem el cap amb la polsera.
Lluís César no en tenia cap?
Jo que sàpiga, jo no.
No.
Carme, de totes maneres,
jo he vist aquesta polsera
en noies i nois molt joves,
vull dir que en principi
no crec jo que tingui molt a veure
amb la religió,
sinó que també, com tu bé deies,
és una mica una moda, no?
Jo em fa la feita que sí.
Això és com que a vegades
també veus nois i noies joves
que porten penjat un rosari
o porten d'arracada una creu
o porten...
I tampoc no crec que ho facin
per molta convicció,
sinó perquè, mira,
perquè els hi agradi
és una manera de posar una moda
i això com que es ven
a qualsevol botiga d'aquestes
de tot a 100, diguéssim,
doncs, bueno,
s'ha posat de moda això i ja està.
Molt bé.
Tu ja ets la teva
de la mare de do del Carme,
jo estic la meva dona del Carme.
Si no, te la regalem ràpidament.
No, no, ja la tinc.
Perquè si ha de ser regalada,
la regalem.
Jo crec que ha de ser regalada.
Jordi, volies fer algun comentari?
Els xinos també en deuen de vendre,
d'això, no?
Sí, també, també.
És increïble, eh?
He dit tot a 100,
no he dit tot a 100.
És increïble, eh?
Però també, també.
Sí, sí, sí.
Carme, moltes gràcies.
Bueno, de res.
Avui toquem un sant
una mica pescador, eh, Carme?
Sí, una mica pescador.
Un sant que toca de prop, també, a tu.
A Mallorca,
amb motiu de Sant Andreu,
succeïa,
i encara, de fet,
alguna població succeix,
una vegada ho hem comentat aquí
en relació a la zona del Maresme,
no amb motiu de Sant Andreu,
que les nenes i els nens
fumaven herbes aromàtiques
i oloroses amb pipes,
no?
Amb pipes d'aquestes així.
Però inofensives.
Inofensives, sí.
A priori, però això succeïa
i succeix encara en alguna vila,
amb motiu de Sant Andreu.
O, per exemple,
dins d'aquesta sèrie de costums...
Però fumaven, diguem-ne,
no clandestinament,
per exemple,
el dia Sant Andreu...
No, no,
un acte social,
exacte.
Un acte ritual.
Al País Valencià,
per exemple,
a Carcagent,
doncs,
es deia,
Sant Andreu és el sant
de les mil Avemaries,
no?
Perquè
es resaven
entre el dia d'avui
i Nadal
mil Avemaries
que se'n deien popularment
els Benitus.
Entre el dia d'avui i Nadal.
Per tant,
estem parlant
d'altres 25.
Quants?
Entre 25 dies.
Mil entre 25.
Mil.
Intercalada,
intercalada al mig,
versets de lluansa,
no?
A l'infant Jesús,
a Nadal...
Són unes 40 al dia.
No, no,
però són unes quantes,
això, eh?
I quant deu durar
una Avemaria?
Home,
és dedicació, eh?
Depèn del ritme
que la resis,
però vaja...
Benitus, dius.
Els Benitus,
una cosa popular,
carcaixent,
carcaixent
una població
del País València.
Per exemple,
a l'Empordà,
aquesta
té una curiosa
també relació
amb Sant Martí.
El dia de Sant Andreu
els nois
podien basar
la primera noia
que trobaven pel carrer
i per Sant Martí
era al revés,
eren les noies
les que podien exercir
aquest dret, no?
Sí, la primera que trobaven
però ja s'ho farien ben i bé
per trobar aquella que volien,
lògicament.
Aquí hi ha l'estratègia
a cadascú la que vulgui, no?
A les muntanyes de Ripoll,
per exemple,
a tal nit com avui
apareix l'estel
de la neu,
és un estel
que si llueix molt
indica que hi haurà
molta neu
aturant l'hivern
i si llueix poc
hi haurà
mala temporada
d'esquí.
Ara que feies...
Ui, això també
estan preocupadíssims.
Ara que deies això
dels nois i les noies,
jo tinc informació
i no ho sabia,
ho he llegit
que hi havia,
es feien grans fires
a Manresa.
Es fan?
Es fan encara.
Aquest cap de setmana
encara es fan
per Sant Andreu.
Que hi ha unes dites
molt curioses.
Per això jo en quin...
Ai, potser te les xafaré,
jo en tinc un parell.
Una que diu
per la fira de Sant Andreu
cadascú paga el seu.
Però això...
Això és molt català.
No, no, no.
Això no...
Bé, perquè tu tens...
Però després hi ha un altre
que diu
per la fira de Sant Andreu
paga la noia
si no li sap greu.
Ara t'explico
l'origen d'aquestes dites.
A veure,
són unes fires
que no és que siguin
molt grans
però tenen lloc
al centre de la ciutat.
Són molt antigues,
efectivament.
No les més antigues
de Catalunya.
De fet,
les més antigues
encara són actualment
les de Torroia de Montgrí
per un privilegi
de l'any 1393
del rei català,
Joan I.
Les de Manresa
també són molt antigues
però sembla que no tant.
Això ve pel següent,
aquests que has dit tu,
aquests referents,
aquestes dites.
normalment
les noies
aquest dia
demanaven
que fossin
els nois
que hi convidessin.
Per això,
per exemple,
tu n'has dit una,
per Sant Andreu
paga la noia
si no li sap greu.
Si no li sap greu.
No,
el primer que he dit
és per la fira de Sant Andreu
cadascú paga el seu.
És que l'has dit al revés,
exacte.
Aquesta és la rèplica
que feien els nois.
Normalment,
el que aquest dia succeïa
és que en pagava la noia.
En pagava la noia,
exacte.
Llavors,
el referent
que van acabar dient
els nois
com a resposta
o...
Hi havia aquest joc.
Les noies
deien que cadascú
pagués el seu
i els nois
deien que per Sant Andreu
paga la noia
si no li sap greu.
Tu has dit
per Sant Andreu
paga la noia
si no li sap greu.
O també hi ha un altre
que diu per Sant Andreu
la pobilla
fira l'hereu.
Que és el que
deien els nois.
Les noies
van respondre
amb una altra
que era
mixta,
diguéssim,
que és més repartir.
És a dir,
el tema.
Però bé,
realment,
era un dia
una mica
com això
que hem explicat
dels petons,
doncs,
era una mica
aquests jocs
que hi havia
entre nois i noies
que començaven.
no és estrany
insisteixo
perquè aquests jocs
aniran produint-se
durant tot aquest període.
Després també,
per exemple,
una altra,
aquesta ja és una cosa
més bonica
o més encantadora,
a la Garrotxa
hi ha un personatge
que és el pare
de la neu,
no té res a veure
amb el pare Noel,
res a veure,
i hi ha una llegenda
molt bonica
que diu
que aquest pare
de la neu
es deia Andreu
i era un senyor
que el dia
de 30 novembre
convidava
molta gent,
molta gent
amb un festí,
un festí
que es feia
als cels
i aquest festí
només tenia
un plat
que eren
les oques,
llavors tothom
menjava oca,
tothom menjava oca
i els seus derivats
lògicament,
però per menjar oca
s'havien de desplomar,
llavors,
les oques,
llavors,
per preparar aquest festí
s'havia d'anar
desplomant
totes les oques
i quan que hi ha
la neu,
el que queia
realment
eren els blocs
de neu
que eren les plomes
de les oques.
Sí que és bonica.
Aquesta és una
de les coses
boniques
que hi ha
menys...
Clar, per tant,
pel 30 de novembre
se suposa
que cauen
les primeres neus.
Cauen les primeres neus,
creuen
les oques,
les plomes
de les oques
del pare de la neu.
Hi ha d'altres
coses curioses
com per exemple
que el Maresme,
la gran protagonista
encara avui en dia
a la festa major
de Sant Andreu
de Llabaneres
és la poma,
la poma cuinada
que és
un dels plats
que curiosament
avui en dia
té molta presència
en aquesta població
però també
hi ha d'altres
que en tota la geografia
catalana
l'havien tingut
d'una manera destacada.
No et puc dir per què
però les pomes
al forn,
aquest tipus de...
És també així
com de tardor,
no?
Està ben relacionat.
però està com
molt explotat
en aquesta població
i en d'altres.
I no has trobat
per Sant Andreu
cap cosa
pels refredats
perquè estàs fatal,
per això t'ho dic.
N'hi ha alguns
que potser serviran
però els hauria de provar.
Diu,
el vino vell
per Sant Andreu
ja és vell.
No sé si
amb una copa d'aig
potser arreglaríem alguna cosa.
o per exemple
per Sant Andreu
l'oliva
al trullposeu.
No sé si...
Sí,
mira aquest dissabte
es feia
la festa de l'oli.
Amb una miqueta d'oli.
O potser aquesta
és la que més m'agrada
per Sant Andreu
el xai
ja és cordé.
Per tant,
aquí unes costelletes.
És a dir,
unes costelletes
després amb una manida
amb oli d'oliva de l'any
i la copeta de vi.
Això seria fantàstic.
El millor remei.
Perquè això del porc...
I sobretot
si ho fas a la fira
de Sant Andreu
què pagarà la noia
si no li sap greu, Jordi?
Bueno, aquí ja has vist
que hi ha un debat, eh?
Ja has vist
que hi ha un debat
que les noies
molt, molt d'acord
no estaven, eh?
Vull dir que...
Al fi, doncs, escolta,
ha estat un retrobament
amb els santens
com ens agrada dir-ho
força agradable.
La propera setmana
ens retrobarem
amb una altra qüestió
relacionada amb la cultura popular
i les tradicions
i també amb un altre tema musical
d'aquest magnífic treball
que ens ha portat Jordi Bertran.
Com sempre,
ha estat un plaer, Jordi.
Fins la propera setmana.
I veurem si aneu o no aneu.
Ja veurem, ja.