logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Saludem ja amb Víctor Rocà.
Bon dia, Víctor, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Obrim aquest espai dedicat a conèixer alguns aspectes,
a conèixer, aproximar-nos, perquè déu-n'hi-do si és complicat,
el món de les lleis, de l'administració de justícia.
Avui parlem d'una qüestió que ens interessa a tots,
ens agradi o no ens agradi,
perquè qui més qui menys té un contracte amb la companyia del gas,
la companyia elèctrica, la companyia telefònica,
qui més qui menys contracta l'assegurança d'un cotxe,
de vida o de la pròpia llarga.
En fi, són serveis i suministres que sempre s'estableixen
sota un contracte que té moltes lletres i de moltes mides,
i d'això parlem avui, no?
De totes maneres, tu deies que intentarem conèixer,
però realment és un món desconegut.
Aproximar-nos com a molt.
Sí, farem una mica d'aproximació.
El que passa és que és, a veure, no diré impossible,
però fins i tot pels professionals del dret
és molt difícil poder descentrellar el jeroglífic,
que a vegades representen tot aquest tipus de contractes.
Mentre comentàvem el programa d'avui,
hem tret aquest lliri, que tenim al calaix per anar amb el lliri a la mà,
moltes vegades, dient, escolta, Víctor, però el legislador,
per què no posa ordre en tot aquest desgavell que hi ha
de lletres petites de contractes?
Diu, no, no, si el legislador ja fa la feina,
si la llei és ben clara.
El que passa és que després,
cada convenió, cada operador,
doncs fa mans i mànigues de tot plegat, no?
I després has d'agafar una altra llei
per defensar els teus drets com a consumidor.
El que està clar és que cada branca té la seva llei.
Per exemple, parlant del món de l'assegurança,
hi ha la llei de contracte de seguros o d'assegurances traduït al català,
que, doncs, determina i fixa les obligacions d'un,
les obligacions de l'assegurat, de l'assegurador, del beneficiari, etc.
La llei està feta.
Des del punt de vista genèric,
parlant de la figura del consumidor ciutadà,
existeix una llei de defensa del consumidor,
que, a més, diu ben clarament,
si no recordo ben l'article 10,
que qualsevol contracte serà nul de ple dret
quan les clàusules siguin fosques,
imposin una condició d'avantatge per una de les dues parts.
Bé, això a la pràctica es dona.
Podem recórrer als tribunals de justícia
per poder reclamar,
després, si en un cas trocarem alguns temes més concrets,
doncs, qualsevol discrepància,
ja no abans de negociar el contracte,
sinó una vegada signat el contracte
per dir que són clàusules o bé fosques o bé abusives,
encara que hi ha un principi,
utilitzarem una expressió llatina,
de tant en tant ja ho fem,
que és el pacte s'un ser banda.
Els pactes han de ser respectats
o observats per les parts.
Clar, i aquí només veig una dificultat,
i és que, tot i que hi hagi una llei del consumidor,
tot i que hi hagi una legislació que com a consumidor
m'empari i que em pugui donar la raó,
després de tot un període a Ferragós,
de tribunals, etcètera, etcètera,
hi ha determinats serveis que no deixen de ser monopolis.
jo puc contractar o voler contractar un servei d'aquests
i si trobo que determinades clàusules són abusives
o són estranyes o no les entenc,
sempre em poden dir,
escolti, doncs no firmi i no contracti.
I jo necessito d'aquell servei
perquè justament són monopolis
i només són determinades companyies
les que m'ho poden donar.
Davant d'això em poden dir,
escolti, és un mercat lliure,
vellissant a un altre lloc, no?
Efectivament.
Ara no és tan fàcil de
no ho fan bé,
denuncio, procés judicial,
el jutge dicta el favor meu com a consumidor.
El que passa és que tu dius
vagi vostè a un altre lloc,
però el problema moltes vegades
és que no hi ha un altre lloc.
No hi ha un altre lloc, per això t'ho dic.
Perquè això és, per exemple,
què tens a casa teva?
La cuina de gas o la cuina d'electre?
El gas té la seva problemàtica
i l'electre té la seva problemàtica.
La telefonia ja és un altre món.
Però també el podem incloure
amb aquesta tessitura.
No, diuen que serà per ofertes,
després venen els problemes,
però en determinats casos
de serveis i subministraments
és el que hi ha.
I el mateix, a veure,
per parlar i també...
Jo perquè li cobraré el rebut
en un període d'íscoles
no, escolti, a mi cobrin cada mes.
Ho sento però li cobro i si no li interessa
ja sap, espelmes.
No, no, està clar.
Per posar un exemple així molt gràfic.
I aquí hem tret ara exemples
de segons quin tipus de serveis
i de subministres
que encara existeix
una competència inferior
perquè hi ha menys empreses,
encara que no és la meva parcel·la,
però em consta
que hi ha més companyies elèctriques
de les que nosaltres ens pensem.
El que passa és que després,
això ja és qüestió dels economistes,
resulta ser que una companyia elèctrica
té un gran tant per cent
d'una altra companyia elèctrica.
Estan entre elles totes
una miqueta entrelligades.
Però anirem a sectors,
per exemple,
amb més proliferació
d'entitats diferents,
per exemple,
el món de les caixes
i el món de la banca,
amb la qual també
es donen aquests tipus de contractes.
Els advocats...
Hi han hagut resolucions judicials
que han condemnat
determinades entitats financeres
per abusos, etcètera, etcètera.
Per abusos,
per aquest interès
que a vegades s'imposen
per cobrament unes taxes
que no s'havien de cobrar...
O els interessos de demora,
famosos,
de no pagar.
A veure,
és evident
i em sembla bé,
fins i tot,
ho diria,
que qualsevol persona
que es retardi
en el compliment
del pagament d'una obligació
pugui tenir certes,
direm,
sancions
o certs recàrrecs.
El que passa és que
s'ha considerat
per part de moltes entitats
que aquests interessos
eren abusius,
usuraris,
usureros,
en castellà.
Aleshores,
interessos del 20%,
del 25%,
del 30%
en cas de demora.
De demora, sí.
Aleshores,
alguns tribunals
amb algunes sentències
han interpretat
que quan,
per analogia,
el que succeiria
en una relació
entre particulars,
es ha d'aplicar
l'interès judicial
o l'interès legal
que és normalment
l'interès de diner
més dos punts,
és a dir,
aplicar
en base,
a vegades,
amb aquesta normativa
que abans he comentat
de la protecció del consum
consumidor,
lleis més favorables
en aquest consumidor,
que malgrat haver signat
un contracte
que el vincula,
el pacte és un cert banda,
es produeix una interpretació
de la normativa
amb la qual,
doncs,
s'afavoreixi,
entre cometes,
o no es perjudiqui tant
en aquest consumidor.
això s'ha produït
i s'està produint.
Però parlant d'aquest tema,
dels bancs,
les caixes
o companyies d'assegurances,
n'hi ha moltíssimes,
tu pots escollir,
però bàsicament,
els clausulats,
les condicions generals,
per exemple,
d'un seguro,
d'una assegurança,
són, si no,
les mateixes,
tu agafes dos assegurances
de vehicle
o dos assegurances
de vida
i amb alguns canvis
i matitsos
et recullen el mateix.
Parlant del tema
de l'assegurança,
per exemple,
hem de tenir en compte
que hi ha normalment
dos tipus
de condicionat,
de condicions,
les clàusules generals,
iguals per a tothom,
és un llibret,
normalment,
com un fullet
o amb 30, 40, 50 pàgines,
moltes vegades
difícil també d'interpretar.
És que no ens ho llegim,
perquè, clar,
però és comprensible
que no ens ho llegeixis,
però com vol que em llegeixi
tot això,
a cada cosa?
No, no,
t'ho comenten.
Oi que no ho llegim,
Víctor? En general,
l'experiència diu
que no ho llegim.
Jo crec,
a veure,
segur que hi ha algú.
Però probablement
fer tantes pàgines
és disuasori
perquè no ho llegim.
Fem menys pàgines
i més claret,
que segur que es pot dir
en poques paraules,
no?
I no ho sé,
baixar.
No, a més,
qui va contractar
una assegurança
normalment no demana.
Dic, escolta,
i miri,
abans de decidir-me,
deixin vostès
les seves condicions generals
que me les llegiré.
Fins que no firmes
no les tens.
Però és que llavors,
aleshores hi ha una,
normalment aquest
que us diré ara
és un document
més important,
diria,
o tant,
o més important
que les condicions generals,
que són les condicions particulars,
les que s'acomoden
al cas que tu
pretens contractar,
que són aquesta fulla
que posa,
doncs,
assegurança de la llar,
tomador del seguro,
etcètera,
no?
Aleshores,
responsabilitat,
què inclou,
què exclou,
i li dones el tomb
i hi ha tot un,
normalment,
i hi haurà,
potser,
algun assegurador
m'estigui escoltant ara
i digui,
no, no,
nosaltres no ho fem,
però normalment
a la plana de darrere
està tot ple de lletra,
molt petitona,
amb el qual
són
algunes condicions,
perdó,
diguem-ne,
no generals,
però acondicionades
en aquella relació particular,
no?
I l'interès serà,
tal, tal, tal,
ningú s'ho llegeix,
o quasi ningú.
Probablement es pot
amplificar en aquestes ventades
que vam tenir fa uns dies
aquí a les comarques
de Tarragona,
tots tenim algun conegut
o algun veí,
doncs,
que ha patit
alguna conseqüència del vent
i sense comentaris diferents,
no?
Aquella persona,
doncs,
que ha tingut algun que altre problema,
el perit de la seva companyia,
ha fet el peritatge
i perfectament
ha assumit la despesa
i tot plegat.
Hi ha altres que et comenten,
no, no,
és que va ni el perit,
ho va dir,
que com que
la velocitat del vent
no arribava
o sobrepassava
no sé què,
això no entra.
Hi ha hagut
companyies d'assegurances
que han cobert
el dany
sense cap problema,
però hi ha altres que diuen,
no, no,
perquè segons el servei meteorològic,
la velocitat,
aquesta és aquella lletra petita
que dius tu
de les condicions particulars?
Per exemple,
no, no, sí,
efectivament,
o la lletra petita
que dèiem abans
que en el cas
en què aquest senyor
es retrata,
tornem a parar dels bancs.
No es preocupi
que si no ho pot pagar un mes,
escolti,
que hi ha un teatre personal,
no passa res,
no passa res fins que,
com que estava escrit,
ja pot haver-hi un tracte personal,
et cobren
aquella endemora,
no?
No, bé,
i clàusules fins al punt,
per exemple,
anem al tema
de la telefonia mòbil,
no?
De que tu
no pagues
una quota
o el que ells interpreten
que és una quota
o una quantitat
que has de pagar
i abans de discutir-ho
pràcticament
tenen la facultat
de fer-te constar
els llistats demorosos.
Això s'ha produït
més d'una vegada
i hi ha gent que diu...
Això no t'ha d'en els tribunals
repetidament, aquest tema.
Sí,
em consta,
jo no recordo exactament,
vaig sentir la notícia
fa uns dies,
ara no enganyaria
els soients
si us digués
que és una llei estatal
o una llei
o una normativa
en aquest cas
de la Generalitat.
De consum i turisme.
Però, sí,
de la Generalitat,
que volien regular
o apretar una miqueta més
aquest tema.
De totes maneres,
jo voldria fer
dos comentaris
perquè es vegi
que en aquest programa
doncs si s'ha de criticar
es critica
però que també
es miren les coses
amb objectivitat.
Per una banda,
òbviament,
totes les companyies
de serveis
suministres
i, bueno,
totes aquelles qüestions
que ens afecten
a la vida quotidiana.
Segurances,
bancs,
tothom necessita.
Tothom obre una llibreta,
no és només demanar
un préstec,
tothom té un seguro,
una segurança,
tothom,
o quasi tothom,
té telèfon,
llum, gas, etcètera.
No,
un compte de corrent
en un banc
l'has de tenir
obligatòriament
avui en dia.
Com aquell que diu,
fins als nens
quan acaben de néixer
els s'obre la llibreta.
Senzillament,
una nòmina
ja pràcticament
és obligat
a ingressar-la
en un banc,
en una entitat bancària.
No, no,
doni'm un sobret,
no, no,
escolti,
jo li he d'ingressar
en un compte bancari.
Per tant,
no som lliures
de tenir-ne
o no tenir-ne
determinats serveis.
Pràcticament.
Doncs,
normalment,
són empreses,
algunes d'elles
d'àmbit estatal,
altres multinacionals,
que tenen
un gran poder.
Són uns lobbies
fortíssims,
uns grups de pressió
que tenen,
bueno,
anava a dir
tant poder,
però diria que
quasi més poder
que molts estats.
Aquests dies
s'ha de veure,
per exemple,
la batalla
dialèctica
i molt coneguda
entre una empresa
elèctrica
amb el tema
de l'OPA.
No cal dir ni el nom.
Bueno,
però ja has conegut.
Crec que no cal dir-ho
i tothom
està aprenent,
fins i tot
a l'aquí present,
què és una OPA
i totes aquestes coses
que estan tant d'actualitat.
Estem aprenent
alta economia.
Efectivament,
perquè ens estan
bombardejant.
Sense vulguer-ho,
Iolanda,
com deies-t'ho abans,
involuntàriament
ja surts ensenyat.
Doncs veiem
com pràcticament
es posen
de tu a tu
ja no diria
el govern espanyol,
sinó fins i tot
la Unió Europea
amb una sèrie de criteris
que,
òbviament,
l'última paraula
la tenen els governants
i els que apliquen
la normativa,
els que la interpreten.
A més,
a nivell europeu
em consta
que,
i a nivell
del comerç mundial,
però a nivell europeu
i a nivell espanyol,
existeix
un gran control
sobre la competència.
Entre cometes,
perquè després
ja hem dit
que són,
si no monopolis,
oligopolis,
petites empreses
les que dominen
una miqueta el camp.
Però,
en aquest sentit,
aquestes empreses
estan,
diria que de tu a tu
amb els governs
dels estats.
Primer punt,
un grup de pressió
amb el qual
aquest poder fa
que tinguin
una gran capacitat
d'acció.
Per altra banda,
també tinc que dir,
i això s'ha produït
amb les asseguradores,
que,
efectivament,
en molts casos,
com tu deies abans...
No, no,
hi ha gent que,
perfectament,
i hi ha gent que no tant,
sempre és llarg.
també hi ha picaresca.
A veure...
Oh, i tant,
i tant,
ja ho poden estar.
Les persones que fan paritat
ja en saben molt d'això.
Molt bé.
I amb això no vull dir
que...
Oh,
pobres companyies.
No.
Però també he de dir
que hi ha hagut casos
en què la gent...
Escolta,
me'n vaig el meu cunyat
a que em pegui un cop
amb el cotxe,
i no ens enganyem
perquè això ha succeït,
i per passar-ho pel seguro.
Escolta'm,
això ho onflarem una miqueta.
Escolta'm,
mira,
traurem quatre factures més
i onflarem,
i a veure si podem lucrar-nos
una miqueta.
Hi ha vegades que
és una reacció,
no?,
contra les companyies
que ens estan enganyant,
però, esclar,
el que també està clar
és que...
Vols dir que és una reacció?
Realment és picariesca pura i dura.
Bé,
hi haurà...
Aniríem a la casuística,
però en qualsevol cas,
em consta que fa un parell o tres d'anys
les companyies d'assegurances
es van també plantar una miqueta
perquè,
fins i tot a nivell judicial,
les indemnitzacions,
doncs,
a vegades eren molt altes.
moltes vegades
mai et pagaran
el suficient
o el necessari
per reparar-te
la pèrdua
o el dany,
no?
Però,
fins i tot,
les companyies
van aconseguir
assolir,
doncs,
repassar
o que es repassessin
els baremos
de l'anexa
de la llei
de contracte
d'assegurances
per determinades
indemnitzacions.
A veure,
en part,
tampoc ho vull justificar
plenament,
però també s'ha de tenir en compte
doncs que,
a veure,
les companyies d'assegurances,
els bancs,
qualsevol servei
i suministres,
però en aquest cas,
les assegurances
també tenen un límit
i si prolifera
amb excés
la picaresca,
doncs,
també podria
conduir
amb una fallida.
De fet,
hi ha hagut
diverses,
bueno,
històricament,
moltes companyies
que han fet fallida
perquè no podien tirar endavant
degut a les grans
indemnitzacions.
Pensem que avui en dia,
abans se'n comentava
aquest tema
de si va fer
vent
fa uns dies,
un altre dia
perquè plou
o l'altre dia
perquè
hi ha molts vehicles.
Aleshores,
esclar,
s'han de tenir en compte
els dos factors,
tant el poder
i la gran capacitat
d'aquestes empreses
com a vegades,
òbviament,
doncs,
excessos
amb la picaresca
que es poden produir,
no?
Que existeix,
és evident,
però al final
el que pateix
en determinats abusos
sempre és el consumidor.
Majoritàriament.
Majoritàriament
i per regla general.
Davant de tot això,
perquè jo que hem dibuixat
un paisatge,
no sé si pessimista o optimista,
però força real
i quotidià necessari,
davant d'això,
què fem?
perquè, clar,
quan contractem
determinats serveis,
el contracte ja ens ve
de fàbrica,
com aquell qui diu.
Podem exigir fins a on?
Què podem exigir?
A veure,
aquí utilitzem l'expressió
moltes vegades,
els advocats,
l'automa se lo dejas.
Per això.
Tu te'n vas a contractar
un servei
i...
aleshores...
No estic d'acord
amb això,
escolti,
doncs no el contracte.
Doncs és el que hi ha.
Què has de fer?
A més,
estem en un,
diria un estat,
però a nivell mundial,
perquè accepta
alguns estats concrets,
però hi ha lliure mercat.
El lliure mercat implica,
en el cas de l'estat espanyol,
per exemple,
doncs que cada un...
escolti,
jo vull contractar
un producte,
un suministre.
Molt bé.
Què vol?
Doncs vull obrir un compte.
Molt bé,
són aquestes condicions.
Escolti,
com és que em cobrarà
de comissió
amb descobert
el tant percent?
Escolti,
m'ho permet la normativa vigent,
no m'accedeixo
de la normativa
i li tinc...
Bueno,
jo tinc dret a fer-ho
i imposar-ho.
Si no vols,
se'n va un altre llibre.
Oh, escolti,
ho trobo excessiu.
Doncs miri,
veu,
allà hi ha una entitat bancària
amb molta educació.
o, escolti,
una assegurança
o és molt cara,
no em pot rebaixar la quota
pel benefici
que tinc
de no haver tingut
cap accident l'any passat
o, escolti,
la política d'aquesta companyia.
És a dir,
que com hi ha lliure mercat,
sempre,
entre cometes,
ajustant-te
a la legalitat
perquè hi ha normativa,
constantment sentim
per als mitjans de comunicació
que el legislador,
per exemple,
ha tret una norma
la qual restringeix
la capacitat
dels bancs
de cobrar comissions
fa dos o tres anys
el tema de les comissions
en diferents entitats bancàries.
Malgrat tot,
cada entitat
pot aplicar
una política concreta,
però,
bueno,
però se va evitar
en certa manera
doncs
segons quines comissions.
És sempre una miqueta
la lluita del legislador,
aleshores,
les empreses
van una miqueta...
Aleshores,
en quins casos
generalment
la gent planteja
denunciar
una determinada pràctica
d'una determinada companyia?
Un exemple.
un...
Però clar,
si dius
no, no,
les condicions
per negatives
que siguin
per mi
les he d'acceptar
perquè és el que...
és l'única empresa
que em pots
administrar allò
que jo vull.
Vull dir,
quan et trobes
amb casos
de consumidors
que han denunciat
i s'han sortit,
prou bé,
en quins casos,
què és el que ha passat?
Hi ha hagut un incompliment
per part de la companyia
d'aquest contracte
o realment,
tot i que era correcte
el contracte,
amb el contracte a la mà
es pot demostrar
que no s'ajusta
a la legalitat?
Vull posar
dos o tres exemples
de diferents sectors.
Primer exemple,
un cas molt freqüent
que si en cas
un altre dia
dedicarem un monogràfic
perquè crec que val la pena
que és el tema
de la telefonia mòbil.
O, escolta,
m'han cobrat...
Jo vaig trucar per telèfon
fins i tot l'altre dia
per demanar informació
i ja me l'han apuntat
i tal.
Ara
està quedant cada vegada
més clar
tant amb normativa
com amb la praxis
i les interpretacions judicials
que es fan d'aquest tema
que es té d'avisar
per escrit,
per burofax,
etcètera,
però, pum,
ja te l'han colat.
O m'han enviat
un terminal de telèfon
perquè jo l'he demanat
per provar-lo
i ja me'l cobren
i jo l'he tornat,
etcètera,
etcètera.
Aleshores,
pots discutir
perquè moltes vegades
el contracte no és escrit
sinó verbal.
A vegades pot ser escrit
o, escolta,
m'han cobrat
una quota de telèfon
i jo no sé d'on surt.
M'han aplicat uns termes
que jo no havia pactat.
Llavors,
ens treuen el contracte
i es pot discutir.
Tema de telefonia mòbil.
Tema de bancs.
jo demano un préstec
i em retardo
amb dues o tres quotes.
Normalment m'avisen,
m'envien una carta
i em passen pel jutjat.
Resulta ser
que jo dec mil euros
perquè normalment
et reclamen,
si et porten al jutjat
el que et queda de préstec,
no només aquestes tres quotes.
Pum,
la reclamació del banc
és del que et queda de préstec
i em reclamen,
doncs,
a part de les costes
i gastos judicials,
els interessos
estipulats en el contracte,
que imaginem que siguin
el 28%.
Clar,
el 28%
és un interès molt alt.
Doncs,
el que discuteix
el consumidor
és,
escolti,
jo he firmat el 28%.
Home,
l'argument
que jo no sabia
el que firmava
és el que tothom te diu,
és el que dèiem,
és aquest el problema,
no?
Jo no ho havia llegit,
però bé,
no és un argument vàlid
perquè en principi
és de conèixer el contingut.
El que sí que pots esgrimir
o argumentar en un tribunal
és dir,
escolti,
el normal
és que qualsevol
deute
generi
o devengui
un interès
a l'interès
del diner
més dos punts.
Exemple dels bancs.
Exemple de les companyies
d'assegurances.
Un senyor
condueix un vehicle,
es pega un cop
i el fa embufar
i dona una taxa
d'alcoholèmia
superior a la permesa.
Però,
aquesta taxa d'alcoholèmia
consideren
els jutges
després d'un procediment
judicial
que no,
aquell senyor
no presentava
els símptomes
i els...
per ser un...
Que el consum d'alcohol
no era allò
que havia provocat
l'accident,
en principi.
Més o menys,
és a dir,
que no es produeix
el delicte d'alcoholèmia.
Ja sabem que perquè
l'alcoholèmia
sigui delicte,
els tribunals
exigeixen
una taxa positiva
i uns signes externs
o unes circumstàncies...
circumstàncies,
molt bé.
Doncs resulta ser
que no el condenen,
surt a sol.
Després pot haver-hi
la discussió
de la sanció administrativa,
etcètera,
però de moment
no hi ha un delicte.
Les clàusules
de...
de les condicions generals
de qualsevol
companyia d'assegurances,
jo diria que de totes,
de quasi totes,
diuen que si qualsevol persona
condueix
sota els efectes
de l'alcohol
no li cobrirà,
doncs per exemple,
el sinistre total
d'aquell vehicle.
Es pot reivindicar,
jo no dic que dongui
no, no dongui la raó,
però es pot reivindicar,
doncs que,
escolti,
jo he sigut a sol...
Amb aquesta sentència
del jutge
anar a reclamar allò que...
És a dir,
que estem discutint
constantment
sobre el clausulat
o sobre les condicions.
He posat exemple
de telefonia,
exemple de bancs
i exemple d'assegurances
com n'hi hauria molts més.
Moltes vegades,
insisteixo,
el problema ja no és
el fet de discutir
puntualment,
sinó que realment
els clausulats
no queden clars,
sinó,
si estessin més clars,
a vegades és molt difícil.
farien falta
no 30 fulls,
sinó 500 fulls
de condicions generals,
però el problema
és el doble llenguatge
que s'utilitza moltes vegades
per part
d'aquests contractes
tipus,
aquests contractes
d'adhesió,
se'n diuen d'adhesió
perquè és això,
o la tomes
o la dejas,
no tens la facultat
normal
dintre del món mercantil.
Quedas enganxat
com amb velcro,
directament.
Bona metàfora,
però si tu i jo
fem negoci
normalment discutirem,
però si ets un banc
poca cosa
he de discutir.
En parlarem un altre dia
perquè no tenim temps,
però si tu i jo
fem negoci discutirem.
Hi ha un altre aspecte
que no sé què diu
la llei del consumidor
i potser hauríem de mirar,
segur que ho admet
perquè si no
no hi hauria
aquesta pràctica,
que és la...
no tinc jo
la possibilitat
de discutir
com discutiria amb tu
amb un interlocutor
que representi
determinades companyies
perquè sempre m'adrecen
a un número de telèfon
i dins d'aquest número
de telèfon
no saps ben bé
amb qui parles,
no hi ha una constància
escrita
ni hi ha un tracte personal.
No tens un punt físic
on adreçar-te
a determinades companyies.
No sé fins a quin punt
la llei del consumidor
ens deixa una mica orfes
en l'actualitat
en aquest tema.
Que t'hagis d'adreçar
sempre a un telèfon,
a un número de telèfon
hipotètic
per intentar resoldre
algun problema.
I quan entres
en aquesta dinàmica
sí que és que hi ha,
ja no saps realment.
Està claríssim.
No sé fins a quin punt
la llei del consumidor
no hauria de recolzar
el fet que hi hagi
un punt físic presencial
de determinades companyies
per donar la cara
davant dels clients.
Però pensem
que potser la solució
ja no és
canviar la llei del consumidor
tinguem en compte
que és una llei
bastant genèrica
que introdueix
dintre del seu articulat
principis bastant generals.
La nul·litat del contracte
es produirà
quan una clàusula
pugui ser abusiva,
pugui ser obscura,
creï desequilibri
entre les parts.
Això són qüestions
amb les quals
pots fer valdre
el teu dret
davant d'un tribunal
en general.
Potser el necessari
que crec que és el que parlàvem
abans d'aquesta notícia
de la Generalitat
és desenvolupar,
dictar normes
que desenvolupin
aquesta llei
o que estiguin
encara que tinguin
un rang jeràrquic
normatiu inferior
però que regulin.
És igual que sigui,
és igual,
a veure,
tampoc té massa importància
que sigui una llei
o sigui un decret
o sigui una ordre,
és a dir,
que hi hagi algun tipus
de normativa,
a vegades molt específica,
doncs que reguli
aquestes qüestions.
I, per últim,
a vegades el problema
ja no és fer la llei,
sinó aplicar-la,
és el que dèiem abans.
quan es fa una llei,
òbviament hi ha independència
total i absoluta
entre cometes també
pel legislador
d'elaborar aquella llei
però tornem a recordar
i aquí és una cosa
que ja és difícil de lluitar
defensant la independència
d'aquest òrgan legislador
o legislatiu
doncs que aquestes empreses
tenen molta força,
tenen molta influència
dintre del món macroeconòmic
i incloc dintre d'aquest món macroeconòmic
també l'Estat
o les administracions.
Aleshores,
a veure,
no estic dient que la llei
la facin ni els bancs
ni les companyies d'assegurances
però moltes vegades
influeixen
i després és difícil aplicar-les
perquè potser
aquella llei diu
si el banc
entra molt blindat
cobra comissions
li posarem
100.000 euros de sanció.
Home, fa mal
però a vegades
no sé,
la llei
és difícil d'aplicar.
Deixem-ho així.
Continuarem parlant
en un altre moment
des d'aquest espai
Víctor Roca
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
És la propera.
Adéu.