Comencem a parlar una miqueta de vins i caldos en general,
de tot el que podem consumir a aquestes festes i amb no festes,
més que res perquè crec que són coses que ens hi podem tirar
amb una miqueta de temps, que les podem demanar,
que podem parlar, ens podem assessorar.
És un tema que, si no el coneixem a fons,
ens podem deixar aconsellar molt bé pels propis botiguers,
els propis bodeguers d'aquestes bodeguetes que hi ha aquí a Tarragona,
que n'hi ha unes quantes que saben el que tenen entre mans
i que podem regalar, podem preparar de cara a Nadal...
Podem suggerir que ens regalin, també.
I són coses que, amb temps, jo crec que podem disfrutar,
podem complementar, podem créixer, fer créixer aquest dinar de Nadal
de cada any, que, doncs, si no ens hi hem plantejat mai
el tema dels maridatges, és el dia ideal, per molts motius.
Primera, perquè som colla, i això permet obrir diverses botelles.
I llavors, en aquest cas, podem obrir botelles diferents,
amb el qual ampliem el ventall de gustos,
de maridatges i de plaers a la taula.
I després, perquè és un dia que tenim una miqueta més de pressupost
i podem obrir vins, doncs, que normalment no obriríem.
Tot i que ens has portat per totes les butxaques, no?
Sí, sí, sí, una miqueta de tot. I, sobretot, el més important,
el que hauria de quedar una miqueta més, és el per què, intentarem explicar.
Perquè és un tema difícil, ho vaig dir, jo també estic començant amb tot això,
vull dir, el tema dels maridatges és un dels temes més apassionants que hi ha,
però també dels més complicats i dels més subjectius.
Sí, perquè a més està carregat de tòpics.
Sí, sí, de tòpics, però, bueno, sobretot aquí a Catalunya tenim el Pitu Roca,
Roca, amb carinyo, dit Pitu, o del Josep Roca, del celler de Can Roca, de Girona,
un gran restaurant que, per mi, és un dels números us d'allí on vulgueu
en el tema de maridatges, no?
I llavors és un senyor que ha assentat moltes bases, ha ensenyat molt,
n'estem aprenent molt de les coses que diu i que fa,
i que nosaltres, doncs, intentem assumir i intentem aprendre, no?
I llavors, bueno, ja ho veureu que no és un tema fàcil,
és un tema atrevit, és un tema interessant,
però que realment, si l'encertes i l'endevines, que diem,
és increïble, o sigui, te pot aixecar un menjar a uns nivells increïbles,
pots disfrutar una passada...
De veritat que canvia molt un menjar ben meridat que un menjar tòpic, no?
O sigui, allò de dir, doncs, amb la carn un negre i amb el peix un blanc,
pot ser correcte, però pot ser perfectament incorrecte,
i ens podem carregar un àpat.
És que no és tan fàcil amb allò negre, la carn, blanc, el peix, no?
No, no, no, hi ha coses sorprenents, no?
Com, doncs, amb un formatge blau, per exemple,
doncs, amb un cabral és d'aquests bons buscadets i tal pel dia de Nadal,
que, el típic, un vinet negre i tal, i com que som d'aquí, del priorat i tal,
doncs, no, no, no, vull dir, hem d'anar a buscar un vi blanc dolç,
amb una certa acidesa, doncs, per contrarrestar...
Són tòpics que a vegades, doncs, hem de trencar i ho hem de provar,
ho hem de provar perquè quedareu parats, vull dir,
quan se posen aquests dos gustos a la boca, dius, ostres, jo què feia fins ara?
Jo ara ho estic imaginant, això, tens raó, mai ho havia pensat.
Sí, perquè, bueno, un vi, un formatge blau, per exemple, ara és l'anècdota,
però un formatge blau és un formatge greixós, és un formatge cremós,
és un formatge molt potent de gust, i amb uns nivells importants d'acidesa, també, no?
Llavors, anem a buscar un vi dolç per compensar tot això, tota aquesta acidesa,
i també per ajudar a assimilar aquests greixos excessius,
entre cometes, que porten aquest tipus de formatges, no?
Si aquest formatge l'intentem veure amb un vinegre,
els tenins del vinegre i una miqueta tot el que és els gustos,
si és una criança, la fusta i tot això,
ens farà sortir l'acidesa del formatge, els greixos,
i n'hi ha el guí per un cantó i el formatge per l'altre,
i no realment...
No s'integraran.
No s'integraran i no ens agradarà, no?
O simplement no ho valorarem, no?
A vegades, simplement, doncs, bueno...
Tots els dits populars tenen un origen correcte, majoritàriament,
però quan els treus de context és quan no funcionen.
Això que diuen, que dèiem els castellans, no?
El...
El vino de melo con queso, o el vino de melo con queso,
és veritat, però no sempre, o sigui, és veritat en el seu context, no?
Això ve de Castella, principalment, de Castella la Manxa,
allí tenen ovelles i allí fan el manxego, d'acord?
I un manxec sec, que sí que li va un vi...
Un manxego curat, li va un vi, un vinegre,
li pot anar un vinegre amb una certa criança,
o inclús depèn del tipus de manxego,
però aquí sí que li podem anar bé, però no ho extrapolem, no?
És com allò que diem, ja sortint una miqueta del tema,
també allò, el cel rogenc, aire, vent, no sé què, aquests dits, no?
Sí, sí, sí, això aquí, però doncs si te'n vas, jo què sé,
si te'n vas a les Canàries, doncs potser vol dir una altra cosa, no?
No hi ha veritats absolutes en res, i menys en la gastronomia.
Exacte.
Bueno, anant una miqueta al programa d'avui,
el que he fet, clar, pel dia de Nadal hi ha els plats clàssics,
i després podem fer moltes coses, no?
Jo el que he fet ha sigut fer una miqueta de maridatge
amb els plats clàssics, eh?
I donar una miqueta d'explicació per què, més que res,
doncs perquè es pugui aprendre el que es pugui,
i perquè també pugueu triar un vi en funció dels que ja teniu,
si en teniu, eh?
O quan aneu a comprar, no cal que compreu exactament els vins que podem dir,
sinó, doncs, buscar una cosa que us agradi més, o que...
Però l'estil...
Però l'estil...
Intentarem descriure el per què dels maridatges,
intentarem explicar, doncs, el per què de posar aquest vi en aquest producte, no?
Primer que res, jo crec que el dia de Nadal
una de les coses més importants que hi ha és l'aperitiu.
És un d'aquells dies que es fan aperitius a casa, eh?
Que no es fan mai, eh?
I llavors a aquest aperitiu li hem de donar un cert protagonisme,
i ens hi hem de matar una miqueta, ja començant per aquí,
amb el tipus de caldos que consumirem en aquest moment, no?
El ventall és ampli, eh?
El més bàsic és una cervesa, eh?
És correcte, podem fer una cervesa amb un bon pernilet,
o amb unes anxoves, o amb coses...
No hi ha cap problema, és un bon aperitiu,
però n'hi ha molts altres, eh?
Hi ha, per exemple, doncs, hi ha que som a terra també de vermuts,
un bon vermut, un bon vermut negre, eh?
Sobretot perquè, doncs, en general, els aperitius,
tots els vins tànics, negres, ajuden a obrir la gana,
ajuden a preparar la boca i els sentits i l'estómac
per rebre l'àpat que ens espera, no?
Llavors, en general, sempre és millor agafar caldos negres,
eh? Caldos amb un cert contingut tànic.
Llavors, doncs, en aquest cas, un vermut negre és molt adient.
En aquest cas, doncs, jo agafaria, doncs, per exemple,
per dir alguna marca, doncs, un izaguirre o un miró, eh?
Un izaguirre reserva, doncs, jo crec que seria un gran vermut per consumir.
Són vermuts molt bons, i tant.
Inclús, recordeu que el vermut és bo preparat, doncs,
amb un tall de llimona o de taronja
i amb una oliveta farcida i amb una miqueta de sifon.
És un clàssic.
És un clàssic.
És un clàssic que no hem de deixar que es perdi.
No hem de deixar que es perdi.
A més, es pot consumir amb aquells gots de tota la via de vermut,
curtets, baixets i estrets, eh?
Jo crec que és un gran got per consumir el vermut.
A veure, el posem a la nevera o tirem glaçons?
Perquè el vermut agrada fresquet.
Ha d'estar fresc a la nevera.
Per tant, ha d'estar a la nevera.
Ha d'estar a la nevera.
Si, a més, hi volem posar glaçons, cap problema.
El que passa és que si volem tirar soda, jo no hi posaria glaçons,
perquè són dues aigües.
Clar.
Sempre és millor el vermut fresquet, la soda fresqueta, el sifon,
i consumir-ho amb gots petits, per això dic,
perquè no se calenti, millor el got petit,
i fer-ne dos o tres de portets, que no un de llarg.
Exacte, que sigui got petit.
Deixant una miqueta a banda els vermuts,
el gran protagonista també dels aperitius a casa nostra és el cava.
El cava.
El cava és un gran...
A la majoria de cases hi ha qui comença amb cava.
Hi ha cava amb el cava, també.
El que passa és que hi ha molts caves,
i per mi el cava que ve més de gust a l'aperitiu
és un cava ben fet, però jove,
que no sigui un cava molt envellit,
que sigui fruitat, perquè tingui una certa descripció àcida també,
i sobretot a mi els cava rosats.
Per l'aperitiu, un bon cava rosat,
doncs també crec que seria un gran aperitiu.
Els caves fresquets, consumir-los,
treure'ls en una nevera d'uns 7 graus seria el bo,
i el que seria temperatura de consum uns 8-9 graus
quan hi ha el de cantes.
En aquest cas, inclús,
el ser un cava d'aperitiu i jove,
inclús més fred,
el podríem tenir a la nevera a 5-6 graus,
i després consumir-lo a 7.
Perquè penseu que quan traiem el cava de la botella
i el posem a la copa,
puja a 1 o 2 graus instantàniament,
només pel contacte amb el vidre més o menys calent de la copa.
O sigui que un cava jove o rosat,
en aquest cas, podríem dir,
jo, per exemple, a mi m'agrada molt
el cava de l'agostí trulló, el trepat, el rosat.
El trepat és un raïm d'aquí,
un raïm que molt tradicionalment per fer caves rosats,
amb un gran potencial aromàtic,
i amb unes fruites vermelles molt interessants,
de cireres, maduixes,
que et donen una explosió de gustos a la boca.
Però, insistim, caves joves, per mi, pels aperitius.
De totes maneres, ho hem comentat alguna vegada,
el cava rosat fa unes dècades va tenir una reputació dolentíssima
i es comença a recuperar.
Sí, com tot,
el món del vi del cava ha canviat molt
els últims 15-20 anys,
i predomina la qualitat sobre moltes altres coses,
amb la majoria de cases,
i, clar, ho tenim tot per fer-ho bé,
i, si ho volem fer bé, surten uns resultats increïbles.
I, realment, estem aquí, ara, en aquest moment,
de tenir grans caves a uns preus molt interessants.
Els caves rosats són molt econòmics, en general,
i tenen un resultat olfatiu i amb boca increïble.
Són d'una explosió de gustos i d'aromes increïbles, de veritat.
Quan dius econòmics...
Doncs un cava rosat, estem parlant...
Que estigui bé.
Sí, un cava rosat.
En aquest cas, tinc alguns preus apuntats,
d'alguns vins dels que he portat.
En aquest cas no ho he fet, però és igual.
Estem parlant en botiga d'uns 10, 10, 12 euros.
Bueno, això és un cava econòmic,
pensant que n'hi ha de 30...
A les festes de Nadal.
Exacte.
Clar, és que si anem a consumir caves
que ens costin 3, 4 euros,
no són de festa ni de maridatge.
Són caves que ens poden agradar per un baranar,
són refrescants,
sobretot en una festa, amb música, amb amics,
que no valorem gaire el que bevem,
però que no estem una cosa fresca.
Per en una taula i en un àpat en condicions.
Jo no els consumiria aquest tipus de caves.
Val més beure menys?
Sí.
Menys quantitat, en doc de 3 copes una.
És que s'ha de beure menys,
perquè pel cos és més bo,
i apreciar més,
i comentar-ho.
És molt, molt, molt interessant,
encara que no en tinguem ni idea,
de comentar les coses.
O sigui, estem amb el cosí,
amb la mare, amb l'avi,
amb els nens a la cuina,
ajudant a preparar el dinar,
i obrim una ampolla de cava rosat,
doncs comentem,
ostres, no ho sé,
quina oloreta de cireres, no?
Osti, quines bombolletes,
com pica, no?
Amb els nens, jo què sé.
Parlar-ne.
Parlar-ne del que s'està fent,
perquè això enriqueix,
fa que t'hi fixis,
i fa que disfrutis molt més
del que tens a la boca en aquell moment.
Molt bé, doncs aquest aperitiu,
posaríem algun...
Més coses, aperitiu.
Un dinet d'aquests andalusos,
un...
També, una mancenilla,
una mancenilla en rama,
ara és època,
ara és molt bona època
per les mancenilles,
estan començant a sortir
les anyades noves,
encara que amb les mancenilles
no hi ha anyades,
però, doncs els caldos nous,
recient fets,
estan començant a sortir al mercat,
llavors una bona mancenilla en rama
també és un molt bon aperitiu.
En rama vol dir
que és una mancenilla sense filtrar,
vol dir que és una mancenilla
tal qual surt de la bota,
i és molt interessant
perquè és sutil,
és suau,
però a la vegada
és molt ric en aromes.
Ha d'agradar.
Ha d'agradar, sí, sí,
té aquells gustos
una miqueta vellanats,
una miqueta espacials,
inclús una miqueta oxidatius,
d'aquesta criança
tan característica d'allà baix,
de les soleres i...
de les soleres,
d'allò de les botes
apilades l'una de l'altra,
allò d'aquella imatge que tenim,
però és un gran, gran aperitiu
per aquests dies també.
I veurem després també
com els postres també hi entren.
Una altra cosa
que també pot anar molt bé
és un xampany,
ja que estem de festes,
doncs hi ha qui li agrada
obrir coses diferents,
doncs un xampany jove també,
un xampany,
un especial que ho ve,
doncs del Bollinger,
per exemple,
és un xampany
que ens pot costar
uns 30 euros,
35 euros,
els xampany no són baratos,
però que també,
per aperitiu,
també són molt divertits.
Una altra cosa
que també ens pot anar bé
són vins de brema tardana,
són vins
amb un cert contingut
de sucres residuals
de la fermentació,
són vins
que no s'han deixat fermentar
del tot,
perquè són vins
que quan s'acull el raïm
s'acull més tard
de lo normal
perquè es pacifiqui
una miqueta,
perquè se facin com a panses
del raïm
al mateix xep,
no és ben bé
una brema tardana
no acaben de ser panses,
però doncs
s'ha deixat madurar
més del compte,
amb el qual
el contingut de sucres
és superior a lo normal
i amb aquests vins
amb aquests caldus
s'elaboren vins
dolços,
molt interessants,
molt afruitats,
amb gustos de fruites
molt fosques,
molt madures
i que fresquets,
ben fresquets,
són un aperitiu excel·lent
perquè no són molt dolços,
no són empelagosos,
però tenen aquell puntet
que fa,
que dóna alegria
i que fa salivar
amb un bon contingut
d'acidesa
i són vins
que obren molt bé
la boca
i preparen molt bé
l'estómac
amb aquests tenins
tan potents
perquè són vins
de concentracions importants
en general
són vins molt aconsellables
també per l'aperitiu.
O sigui,
tenim una àmplia
gamma d'aperitius
per no avorrir-nos
inclús
podem practicar
d'aquí a allà
podem dir doncs...
Si, podem fer pràctiques
cada cap de setmana.
Cada cap de setmana
doncs mira,
avui fem una...
Aleshores sí que
se'ns dispararà
el pressupost, eh?
Unes enxobetes i tal
doncs mira,
avui amb les patates
i les enxobetes
una cerveseta
a veure què tal li va, no?
Demà,
doncs jo què sé,
amb el cava,
per exemple
i podeu obrir
quasi tot, eh?
Igual que amb la cervesa
són coses que s'adapten
molt bé.
Amb les mancenilles
també,
totes les coses
saladetes d'aperitiu
i això
hi van molt bé.
I amb els vins dolços
doncs ja haurien de ser
uns aperitius
una miqueta més sofisticats
més de cuina, eh?
Doncs no ho sé
aquests canapers
canapers
hi va molt bé
doncs tot el que són canapers
aquest vi dolç
hi va de meravella, eh?
Una miqueta això
practiqueu
d'aquí a allà
i llavors el dia Nadal
sereu ja uns professionals.
Anem a canviar de plat
ja hem fet l'aperitiu
ens assentem a taula
eh?
Abans de seure a taula
aquell dia
eh?
és un dia
per decantar vins
és un dia
per obrir
vins
eh?
abans
durant l'aperitiu
obrim molts vins
i deixem-los oberts ja
perquè a l'hora de consumir-los
quan arribi el plat
dient
estiguin ja
ventilats
estiguin
al seu punt
idoni
eh?
i és un dia
per lluir-se una miqueta
en tot això, no?
doncs treure aquell tovallonet
encara que no
que et sembli ridícul
fa festa
tot això vesteixen les taules
home, és que si no
vulguis a tenir un dia
qualsevol altre
avui dia que
bona part de
de la gent
podem menjar de tot
com aquell qui diu
eh?
no com abans que es feia el pollastre
avui pollastre
mengem cada dia
doncs aquell dia fem alguna cosa especial
jo crec que sí
que és un dia per tenir un decantador
decantadors
no s'espanteu
de decantadors
el podeu trobar per 15-20 euros
vull dir que no
i és una cosa xulíssima
per tenir a l'armari
eh?
i és una cosa
necessària
per consumir
segons quins tipus
de vins
no?
bé
doncs amb els entrants
eh?
jo he fet dos tipus
d'entrants bàsics
que del dia Nadal
que un seria
el caldo típic de Nadal
i l'altre seria
un entremés de marisc
val?
serien potser els dos
entrants més típics de Nadal
que podem trobar
a la majoria de taules
de casa nostra
no?
amb el caldo de Nadal
és potser
el més difícil
és el més extens
és el més
el que tenim més
ventall de possibilitats
de maridatge
eh?
jo aquí he fet
un maridatge en blanc
i un maridatge en negre
eh?
doncs amb el caldo de Nadal
primer descrivim una miqueta
el caldo de Nadal
recordem
són gustos
suaus
però
a la vegada
intensos
eh?
perquè doncs té vedella
té gall dindi
té gallina
té tossino
la frascura de la verdura
també
té la verdura
d'acord
tot això integrat
amb una cocció
junta
té un greix important
el caldo de Nadal
és un caldo potent
encara que l'haguem
desengressat
doncs li queden les gelatines
és un caldo espès
és un caldo ric
és un caldo
d'aquests de
tallar en ganivet
quan se refreden
no?
llavors doncs aquí
si volem consumir
un vi blanc
ha de ser un vi blanc
que ens aguanti
tot això
i per tant
ha de ser un vi blanc
amb criança
d'acord
o sigui
amb el que s'ha de quedar
és amb això
que ha de ser un vi blanc
amb criança
amb criança
que vol dir
doncs que hagi passat
per fusta
d'una manera o altra
eh
ja bé sigui
doncs una fermentació
en barrica
ja bé sigui
un batonage
ja bé sigui
una certa
criança
de repòs
dintre de la fusta
per intercanvi
d'aromes
i sabors
eh
com a exemple
doncs jo
he portat dos
un
força assequible
i un altre
doncs
per mi
un dels vins
millors
que tenim avui
per avui
a Catalunya
i a Espanya
un desequible
doncs per exemple
el Geneventura
Finca dels Camps
és un vi fet
amb macabeu
un raïm
que a la Rioja
n'hi diuen viure
és un raïm
molt nostre
molt típic
és un dels raïms
del Cabe
eh
un dels tres raïms
que ens composen
el Cabe
és un vi
amb una expressió
afruitada
molt interessant
i que
en aquest cas
en el Finca dels Camps
com que el passen
per bota
té uns matisos
de criança
de bota
que el fan
més
que el permeten
aguantar molt millor
aquest caldo
de Nadal
el Macabeu
és un vi
amb una acidesa
també interessant
eh
per tant
aquests greixos
i aquestes gelatines
que ens pugui portar
aquest caldo
doncs el podem compensar
força bé
amb aquest vi
no
el més interessant
jo crec que
amb aquests caldos
el camp de buscats
això són vins
amb una certa criança
i amb una acidesa
sense passar-se
però una miqueta
d'acidets
perquè ens ajudin
a tirar davall
aquest caldo
de Nadal
un altre exemple
en aquest cas
ja d'un preu considerable
seria
doncs
el Mil Manda
un dels millors xardoners
que hi ha
avui per avui
l'hem parlat
alguna vegada
en penso
de la Casa Torres
és un vi
d'aquí dalt
de l'Esplodo de Francolí
de Capelladal
costés del Segre
és un gran vi
per mi
és el millor xardoner
que es fa avui per avui
en tota Espanya
és un vi
que estem parlant
del voltant dels 30
30 i escaig d'euros
per un vi blanc
Déu-n'hi-do
doncs
si teniu l'ocasió
i l'oportunitat
de consumir-lo
jo crec que
farien un bon
meridatge
també
amb vins negres
en aquest cas
agafaríem un vi negre
amb criança
però no reserves
ni vins molt joves
perquè els vins molt joves
ens donarien molta fruita
molta vitalitat
i amb el caldo
de Nadal
no ens hi anirien massa bé
i els vins molt vells
serien massa sotils
i no ens aguantarien
tampoc aquest caldo
llavors hauríem d'anar
amb uns vins
d'una criança
mitja
i que no fossin
molt tànics
ni molt potents
perquè el caldo
no és
una cosa
molt potent
llavors
jo havia pensat
per molta gent
és el plat ideal
perquè és un vi
en aquest tipus de menjar
hi van molt bé
els vins de la Rioja
pel Tempranillo
el Tempranillo
és un raïm
doncs
amb una
que deixa un color
al vi
no molt intens
o sigui
té una certa
més transparent
una certa transparència
ni diem capa
no volia dir la paraula
per no anar
molt tècnic
té una capa mitja
és un vi
doncs
que ja et dic
que no és molt
com els Priorats
i els Monsans
que són uns vins
molt facs
més foscos
que no són tan transparents
el Tempranillo sí
i llavors
Tempranillos
de criança
n'hi ha forces
doncs
per exemple
un que fos
assequible
doncs
podríem fer un Remelluri
un Remelluri
de criança
seria un bon vi
o doncs
inclús aquí
en aquest cas
com que són vins
molt sotils
inclús un reserva
ens aniria bé
doncs
per exemple
jo l'altre dia
vaig tastar
un Sant Vicente
que trobo
que aniria molt bé
també
o un Ostato
Glorioso
que és
2002
que són vins
ja d'un cert preu
són vins
aquest en el cas
de l'Estato
estem parlant
d'uns 30
quasi 40
el cas de Sant Vicente
d'uns 30
i en el cas
del Remelluri
estem parlant
del voltant
dels 14-15 euros
sempre vins
de criança
d'acord
i que no siguin
molt potents
això és una miqueta
el que ens hem de quedar
per tant
hi ha algun d'aquí
que s'hi ajusti
doncs
jo t'agafaria
per exemple
un Isis
del Covertiva
dels Guiamets
és un vi
del Montsant
que
per la seva composició
i per la seva elaboració
doncs
no és un vi
molt potent
és un vi
que jo crec
que podria anar
força bé
amb aquest caldo
de Nadal
en el cas
dels entremeus de Marís
que aquí sí que ho tenim
molt fàcil
trobo jo
tornem al Cava
bueno
podem tornar al Cava
seria una opció
però ja no seria el Rosat
seria una altra Cava
en el cas del Marís
sí
inclús aquí
hi podria
però jo el que hi posaria
perquè crec que és el rei
i crec que és un dels millors vins del món
i el tenim a Espanya
jo en aquest cas
hi consumiria
un albarinyo
els albarinyos
són els reis del Marís
que és un rei
molt particular
el que passa
com tot el que tenim
a Espanya
ho sabem valorar poc
però vist des de fora
és un dels grans vins del món
hi ha grans elaboradors
i a uns preus increïbles
o sigui que bons
vull dir
de baratos
o sigui que és un vi
per consumir més sovint
perquè és un vi
que estem parlant
vins de molta
molta molta qualitat
que els podem comprar
per sota dels 10 euros
i són grans vins
o sigui que
en aquest cas
no hi hauria dubte
pel preu qualitat
de consumir
un albarinyo
albarinyos
n'hi ha bastants
el que es busca sempre
amb tots els vins
evidentment
és que siguin francs
que no tinguin defectes
que siguin descriptius
de la varietat
que ens expliquin
les coses
que ens ha d'explicar
l'albarinyo
i que no hi hagi res
que els embruti
en aquest cas
ni fustes
ni evidentment defectes
jo m'agrada molt
un albarinyo
que es diu
Abadia San Campio
és un molt bon albarinyo
després com a clàssic
i com a fàcil
de trobar
el Martín Kodaks
i com a curiós
també el Terres Gaudes
és un albarinyo
força interessant
de totes maneres
és una D.O.
molt sèria
i que pràcticament
tots els albarinyos
mai se pot dir
però pràcticament tots
són correctes
i són bons
és una cosa
que la cuiden
i que en aquest cas
jo no el dubtaria
entre més de marisc
albarinyo
doncs vinga
deixarem el cava
per més endavant
i optem per l'albarinyo
llavors
arriba el gall d'indiu
el capó ja
el capó
per Nadal
amb pomes i prunes
i aquí és quan
podem treure els nostres vins
i encara que el capó
sigui una au
no massa intensa
de gust
però ara anirem
als priorats
als monsants
tot això
encara que no sigui
massa intensa de gust
com que la courem
amb prunes
amb poma
amb greixos
amb llarg de porc
doncs
l'anirem enriquint
de gustos
de greixos
i llavors aquí
ens poden aguantar bé
els nostres priorats
i els nostres monsants
de totes maneres
començaré
per vins blancs
també
m'agradaria fer
maridatge amb blancs
i amb negres
en aquest plat
en el cas dels vins blancs
espera't
el que he dit abans
és que ara he vist
el milmanda
sí
el milmanda
l'havíem posat
amb el caldo
sí
amb el caldo
però també el podem
com que no acabarim l'ampolla
o sí
anirà molt bé
amb el capó
també
ara estàvem mirant
que el tenia repetit
intentarem que es guardi
millor amb el capó
que amb el caldo
amb el caldo
aquí s'ha colat
però amb el caldo
no hi aniria tan malament
amb el caldo fem aquells riojas
que dèiem
i ens guardem aquest
per després
sí
i llavors en aquest cas
a veure aquí
els blancs
com que porta poma
aquest capó
han de ser blancs
de criança
evidentment
perquè ens aguantin
aquesta carn
i la varietat
xardoner
és una bona varietat
perquè
la varietat xardoner
ens recorda
aquests aromes de poma
poma ácida
i llavors
amb la cocció
ens pot maridar
molt bé
en aquest cas
doncs
el Milmanda
com havíem dit
o també
de Costés del Segre
l'Eixadés
l'Eixadés
que és de l'Olivera Parellada
és una cooperativa
d'aquí dalt
del Costés del Segre
que fan uns vins
superinteressants
és una gent
molt maca
i a part del vi
que el fan molt bé
tot el món
que envolten
aquesta cooperativa
m'agrada molt
la filosofia
i no tenen
cap vi dolent
això és
molt molt interessant
doncs
fan aquest Eixadés
que també és un vi
de xardoner
que també és un vi
passat per fusta
i que també
li pot anar
molt bé
amb aquest capó
després també
podem anar
a viatjar una miqueta
podem anar
a agafar un xardoner
de Califòrnia
els xardoners
tant de Califòrnia
com de Nova Salanda
són xardoners
carregadets de fusta
en aquesta cultura
anglosaxona
agrada molt
els tenins
de la fusta
i els gustos
que donen
les fustes
i poden anar
força bé
també
amb aquest capó
passant
el vi negre
doncs
anar
els nostres
els priorats
i monsans
en aquest cas
haurien de ser
vins
amb una certa
maduresa
o molta maduresa
perquè si agafem
priorats o monsans
joves
se'ns carregaran
el gust
del capó
perquè són massa intensos
llavors aquí
ens hem de gastar
diners
en aquest plat
ja no ve d'aquí
ens hem de gastar
diners
o no
vull dir
depèn
però doncs
és el moment
si en algun moment
tenim pensat
gastar-nos diners
és aquí
i aquí
doncs
entren perfectament
els grans
vins del Priorat
doncs
com pot ser un Dufí
com pot ser un Obac
com poden ser
doncs un Martinet
com poden ser
inclús un Logibot
podem consumir
tot aquest tipus
de vins
envellits
perquè
siguin més suaus
i ens aguantin bé
aquest capó
també podem consumir
garnatxes
o carinyena
vins que continguin
garnatxa o carinyena
perquè la garnatxa
i la carinyena
són varietats
que donen també
suavitat al vi
que no el fan
perquè si agafem
per exemple
un Cabernet Sauvignon
o un Sirà
són raïns
que donen més cos
i en aquest cas
també el capó
tampoc és un senglar
o una peça de caça
que ens pugui aguantar
sinó que és una carn
més aviat blanca
encara que el capó
pel fet de ser capó
és una miqueta més intens
d'aromes
i sobretot si és un capó
de campestre
que hem tingut pasturant
un cert temps
però doncs aquí
seria el moment
de treure els grans caldos
inclús de riberes
de caldos envellits
perquè no siguin
ja molt tant
si no tinguin els tànics
més rodons
i més a punt
inclús doncs aquí
en aquest cas
doncs aquella botella
que guardàvem
doncs el percent Nadal
i per ser el capó
la podem treure
i després també
jo crec
això és una aposta d'atrevida
però a mi ara
m'ho imagino
molt molt agradable
es podria marinar
pel tema de les prunes
d'aquest gall d'indi
amb les pomes
i les prunes
ho podríem marinar
amb un Pedro Ximénez jove
un Pedro Ximénez
és un vi
de la zona sud
és un oloroso
que es fa
tant a Montilla
a Moriles
com a Jerez
i que està fet amb aquest raïm
el Pedro Ximénez
el que passa
és que estem acostumats
a consumir-los més envellits
és un vidols
i els vins
els Pedro Ximénez joves
donen moltes notes
de prunes
de prunes confitades
i de fruites
així
doncs
amb aquests tocs
una miqueta
també d'aquell puntet
d'avellanes
que són ingredients
que poden anar molt bé
molt atrevit
molt innovador
però molt bé
amb aquest capó
fet amb pomes
i prunes
queовых