Una salutació, un toc d'agraïment i un pèl·lan de disculpa
cap al Francesc Lledó del Quim i Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
És com una recepta que li volem adreçar
perquè l'hem fet esperar bona estona avui per un espai de cuina
que a més també veurà reduïda la seva durada,
però l'actualitat, òbviament, ens obligava
i ho hem fet amb molt de gust de ser-hi a la Rambla.
I un agraïment molt gran, molt gran a la persona.
Em penso que era un oient que ens ha trucat fa un moment
mentre sentíem la publicitat molt ben informada
per facilitar-nos aquella informació que nosaltres reclamàvem,
què hi havia dins del cilindre, per què es posaven monedes.
Tenim una sort, anava a dir que no ens la mereixen,
però jo crec que sí.
Un oient que ens ha explicat i ens ha dit el següent.
El cilindre ni plàstic ni matacrilat,
com dèiem els ignorants del Josep i Servidora.
El cilindre és de ser.
Dins del cilindre, segons ens ha informat aquesta oient,
s'hi posa un full amb la història de l'edifici.
Les portades, no sé si fotocòpies original,
dels diaris del dia, per deixar constància
en lloc formal de la data.
I les monedes es posen perquè han de ser monedes
que en aquell moment siguin de curs legal.
Imagino que també per constatar una època.
Per tant, aquest cilindre té el full amb la història
de l'edifici, la portada dels diaris
i les monedes que estan en curs en l'actualitat.
Dubte resolt, curiositat que tots hem satisfet
en gràcies a la trucada d'aquesta oient.
No sabem el nom, ho lamentem moltíssim,
perquè es veu que Maria Jesús ha pres nota ràpidament
de la informació que li donava
per que nosaltres ens poguéssim fer ressò.
Moltíssimes gràcies a aquesta oient anònima
per haver-nos facilitat aquesta informació.
Tu ho sabies, Francesc, això? Jo no.
Home, tot no, la veritat.
Jo em semblava també que hi incloïen
un plànol de l'edifici nou.
És possible que, juntament amb això de la història
de l'edifici, també incloui el projecte.
El projecte, exacte.
Molt bé, veus que sempre aprenem per allò de les monedes,
ho sabies?
No, i els diaris tampoc.
Clar, jo allò de la documentació amb l'edifici i tal,
sí, però el tema dels diaris i les monedes
ho desconeixia completament.
Home, és una manera de tornar a aquelles monedes
que anem trobant dels romans, no?
Sí, veus?
Ara anem enterrant de noves, a veure si...
És el que dèiem amb la connexió,
els eudals carbonell del futur,
quan ho trobem...
Què feien aquí?
Fixa't, aquí tenien una moneda que es deia,
i després de moltes investigacions,
i el carbono 14 i tot això,
dirien, es deia euro.
Com nosaltres, són cestercis, eh?
En fi, bromes a banda,
parlem avui d'un producte...
Jo crec que deu haver-hi poca gent
que no li agradi.
Sí, bueno, un d'ells sóc jo, eh?
A mi m'agrada poc, m'agrada poc el meló.
Parlem del meló, avui.
No t'agrada el meló o és que...
I perdonin l'expressió, t'hi torna.
No, jo el que...
El meló el que passa és que,
com la majoria de fruites, per desgràcia,
m'acosta que em vingui de gust.
No és que no m'agradi,
a mi hi ha molt pocas coses que no m'agradin.
És a dir, que el teu poço infantil,
com si diguéssim,
està en el que et costa menys de fruita.
Sí, sí.
I, a més...
A veure,
és que si t'agafes un meló bo,
tothom s'hi aferra, no?
Però, doncs, a vegades costa
de trobar melons que estiguin en òptimes condicions
i llavors recorden el cogombra...
Sí, ho poses a l'amanida.
Sí.
I a mi, la veritat és que llavors
me tirem bastant enrere.
Ara, jo, allò de fet i menjat,
que diuen, o sigui, en aquest cas seria allò de l'hort.
O sigui, tu donen preparadet a un platet.
No, i anar a l'hort,
i veure el meló allí,
i agafar-lo, i veure'l créixer, diguem-ne,
i llavors menjar-se'l, doncs, bueno...
Però vas explicar una cosa,
si no recordo malament l'any passat,
que ho vaig fer,
i vaig quedar absolutament impressionada,
perquè no m'ho creia,
ja t'ho he de dir també,
que això, com ha de ser això,
que era el meló a la planxa.
Sí, sí, sí, queda molt bo.
Allò, marcar meló a la planxa
amb una mica de sal a la paella...
I pebre.
I pebre és magnífic.
És boníssim, boníssim.
És magnífic.
Per acompanyar plats de carn,
ara a l'estiu que fa que de calor
i que busquem guarnicions lleugeres i refrescants,
és una guarnició ideal,
inclús per sardines a la brasa,
que són força difícils d'acompanyar
i greixoses i fortes de gust.
Ho veurem, boníssimes, eh?
Però doncs el meló és refrescant
i va superbé.
Sí, perquè a més s'ha de fer com tu deies,
volta i volta ràpida,
perquè quedi fresquet a la dins.
La planxa ha d'estar molt calenta,
molt calenta,
llavors hi posem damunt de la planxa
una miqueta de sal i una miqueta de pebre.
Sal no de saler,
sal d'aquella tan fina no,
sinó una sal una miqueta més gruixada,
tampoc sal grossa de fer el peix a la sal.
Home, si és d'aquella que nosaltres mateix,
com la pebra, com la que volem també.
Però doncs si no,
ja et dic, una sal de cuina,
la que aniríem sal de cuina,
doncs una miqueta de sal d'aquesta,
una miqueta de pebre,
ben calenta la planxa
i quan estigui molt calenta
agafem un tros doble,
de meló ha de ser doble,
perquè el que volem és que se'ns quedi
torredet de fora,
caramelitzat els sucres que ens deixaran anar,
però que de dintre no hi arribi ni la calor,
que estigui fresquet, no?
I llavors és fet i menjat,
o sigui, quan ja tenim la...
és molt ràpid,
això, la cocció d'aquest meló
és un minut, un minut, un minut i mig.
Llavors ja quan teníem acabat l'àpat,
diguem, de preparar l'àpat,
en un moment li dorem un cop de planxa al meló
i ens ho mengem.
Queda de veritat que queda molt refrescant
i molt bo.
El pebre, això,
de barrejar el pebre amb el meló
i tot això ja és romà,
ja ho feien els romans,
n'antos ho hem oblidat una miqueta
i, bueno, aquí estem per recuperar-ho
i perquè, bueno, sigui una miqueta
una guarnició nova per aquest estiu
refrescant amb moltíssimes vitamines
i moltes aportacions d'aquestes
que necessitem ara a l'estiu, sobretot...
I poques calories.
I molt poques calories.
De fet, el meló que més fem,
perquè hi ha moltes varietats,
com les pomes, els préssecs,
en fi, tota la fruita,
el que fem servir aquí més tradicionalment
és aquell que diu de piel de sapo, no?
Sí, sí, és aquell verd.
És aquell verd, el ratlladet,
quan més ratlladet més dolcet.
Sí, sí.
Per triar-lo una miqueta els melons,
que és una miqueta aquests mites...
Normalment dius
que pot triar un meló quan vas a la botiga
i ja veus que a vegades està el triant
que igual que el triaries tu, no?
Sí, sí, sí.
Però, doncs, a veure,
hi ha unes quantes coses
que sí que s'han de tenir en compte.
El meló ha d'estar net de cops,
vull dir,
o sigui, no net de brutícia,
que també,
però, doncs,
sinó que no ha de tenir cap cop,
ha de ser uniforme.
Després,
ens hem de fixar molt
en els dos extrems,
que no hi hagi gens
d'indicis de podridura,
tant a la part de la branqueta,
diguem-ne,
on t'estava enganxat a la planta
com a la part oposada.
Després,
també és bo
de mirar
que pesi,
agafar-lo amb les dues mans,
agafar-lo fort
i veure que és consistent,
que no s'enfonsa,
que no està podrit
i després,
si pressionem lleugerament
a la part de sota,
a la part oposada
on t'estava enganxada
a la planta,
ha de cedir lleugerament,
ha d'estar una miqueta,
una miqueta.
Això vol dir que ja està a punt
per menjar.
que està a punt
per menjar.
Després,
ja,
una miqueta més animal,
si els sacses,
no hauria de fer soroll.
Si fa soroll,
vol dir que de dintre
ja està massa tendre,
massa madur
i les llavors
comencen a moure's
i ja seria un indici
d'excés de maduració.
Clar,
però quan acabes de fer
aquest reconeixement
et pot venir l'amo de la botiga
i dir,
escolti,
ara se'l queda
perquè l'ha tocat
per tot arreu.
Sí,
sí,
és d'aquelles coses
que tenen
com aquelles tradicions
tan dolentes del tabaco,
d'escarxar-lo.
Bé,
per això,
doncs el senyor
de la botiga
trima el meló,
no?
Clar,
trima-li.
Però en general
un meló bo
ha de pesar
i ha de tenir
un color
maco,
ha de ser uniforme,
no ha de tenir cops
i no ha de tenir
taques de podridures
ni de res.
Amb això
ja podem triar
un bon meló.
Una altra cosa
que també podem fer
si veiem
que el meló
és una miqueta verd,
el podem deixar
al damunt
de la taula
de la cuina
amb una fruitera
o se l'està
en un lloc
però sense nevera
durant uns dies
i ens madurarà,
ens acabarà de madurar,
però no a la nevera,
deixar-ho fora
i en dos o tres dies,
depèn del que li falti,
ens acabarà de madurar.
Sempre és millor
que maduri la planta
però doncs
però ja sabem que això
avui ja és impossible.
Aquesta manera
també es pot aconseguir.
Molt bé.
Bé,
anem a preparar
alguna coseta.
Ja hem fet
això del meló
a la planxa.
Recordem que també
és molt bo
amb síndria
i amb d'altres fruites
també.
Molt bé,
doncs abans,
si et sembla,
Francesc,
que tenim una trucada,
algú sembla
que ens vol
fer algun comentari
sobre el meló.
Bon dia.
Hola, bon dia,
Iolanda.
Amb qui parlem?
En Marc Oso.
Què tal, Marc?
Digues.
Mira,
només us haia comentat
una cosa.
Vosaltres sabeu
que al meló
hi ha mascle i femella?
Jo no ho sabia.
Jo tampoc.
Avui estic aprenent
moltíssimes coses.
Mira.
Jo fa molt de temps
que ho sabia.
A part de tindre una fruiteria,
m'ho va explicar
una...
Ah, tu ets una professional,
doncs.
Sí, però bueno,
això no t'ho expliquen
els majoristes.
Això t'ho explica la gent gran, eh?
Doncs mira,
el mascle
és quan la part de dalt
no ens està enganxat
el meló a la planta,
sinó la part de dalt
acaba en punxa
i té el cilindre
més redonet,
més petitet.
I després la femella
és el cilindre
totalment redon
i té diversos cilindres
i llavors
la part de dalt
és més ampla.
Llavors ens diuen
que si agafes un bon mascle
és molt més bon
que una femella.
Ah, molt bé.
No ho sabia, això.
No ho sabia, això.
No en tenia ni idea.
Només era comentar-vos això,
d'acord?
I escolta, Marc,
quan anem i fem
tot aquest reconeixement
gairebé mèdic
al meló
que deia el francès,
els deixem una mica
malament els melons
de tant que tejar-los o què?
No, home,
això només és per veure
visualment,
no és per tocar-los ni res,
però, vamos,
jo no tinc cap problema.
Jo si surto un meló dolent
em dono un altre,
vull dir que no hi ha problema.
Molt bé.
Tens una bona qualitat,
normalment,
ja si venen així
amb una marca ja registrada,
ja coneguda.
Ja saps que et venen tots bons.
Ah, exacte.
Doncs ara ens hi fixarem,
a veure si és mascle o femella,
el meló.
Ja dic,
la part de dalt
és més punxiguda,
més rodoneta,
i la femella és més planeta,
és com si tingués,
quan talles un pic,
com se diu,
tenen bastants anells.
Sí, sí.
Fixeu-vos.
I en el cas del meló,
el mascle és més bo.
Exactament.
En el cas del meló,
no ens passessin.
Molt bé, Marc,
moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
No tenia ni idea.
No, jo tampoc.
Sabia que, per exemple,
l'alvocat i aquest tipus de coses
sí que hi ha mascle i femella
i que incideix molt
després en el que és
el desenvolupament de la planta,
però en aquest cas no tenia ni idea.
Ja veus?
No, jo tampoc.
No ho sabia,
no tenia cap notícia.
Quin dia d'aprenentatge
i de descobriments aquí a la ràdio
gràcies als oients.
Què més fem?
Ens havíem quedat?
Jo us volia recordar ràpidament
la sopa de meló,
que és una cosa molt fàcil,
molt de recurs,
molt d'estiu
i ràpida,
que és l'interessant ara a l'estiu,
que tenim calor,
tenim pressa.
Mireu, aquí en aquest cas
l'únic que hauríem de tenir
a mà o preparat
és un vi adequat,
un vi aromàtic,
floral,
que, per exemple,
el que va molt bé
per tenir una referència
és el vinya esmeralda,
és un vi fet a base
de malvasia,
si no recordo malament ara,
o gegostraminer,
són raïms molt aromàtics,
en aquest cas
un gegostraminer
aniria molt bé,
un vi fet amb gegostraminer,
llavors, senzillament,
jo en aquest cas,
per fer-ho individual
en un restaurant
ho fem amb meló cantalup,
que és aquell meló petitó
de color groc
o carabassa,
que és com el gàlia aquell,
és més o menys igual.
Són així petitons individuals,
d'uns 700-800 grams,
més rodons,
i si no,
per fer-ho per tota la família,
diguem-ne,
llavors ho podem fer
amb el nostre meló tradicional
i després posar-ho
en una sopera
o intentar posar-ho
també dintre del meló.
Senzillament,
el que farem
és posar una miqueta
de sal i de pebre
dintre del meló,
havent-hi tret ja les llavors,
i tirarem un ratx
d'aquest vi fet a base
de reïm jagostraminer
i posarem el túrmix
dintre del meló
i triturarem.
Al no tenir les llavors
ja ho podem fer tranquil·lament,
amb el mateix túrmix
anem rascant les vores
i fem una sopa
allà dintre.
Se'ns liquuarà tot el meló,
ens quedarà la pell sencera
perquè la pell és dura,
no se'ns triturarà
i ens quedarà una sopa de meló.
Per fer-ho amb sopera,
doncs senzillament
pelem el meló,
ho posem tot en un bol
i ho triturem tot junt
i ho posem dintre d'una sopera.
Això és bo d'acompanyar
amb uns encenalls
de pernil, evidentment.
Tallem un pernil molt finet
i el podem posar
damunt d'aquesta sopa.
Havia preparat també
una beguda
d'aquests refrescants d'estiu
com una espècie de macedònia
que seria una tisana
de cava i meló.
Seria un àpat interessant
per un dissabte de la nit,
per exemple,
ja ben sopat,
allò que es fa a la copa...
Això és per després.
Per després.
Allò hi ha, doncs,
a la fresca,
a la terrassa,
amb tranquil·litat
i assaborejar,
doncs,
un còctel
d'aquests que feien avant,
tan famosos als Estats Units,
doncs,
que aquí no estem tan acostumats a fer,
però que a l'estiu
s'hi presta més
perquè, doncs,
és més sociable a l'estiu,
sobretot a les nits, no?
En aquest cas,
el que faríem
és fer unes boles de meló.
Per fer les boles de meló,
l'ideal
és tenir una cullera
de fer boles,
que en venen
en moltes botigues.
Perdona, Francesc,
no t'estava mirant
perquè m'estaven passant
una trucada
d'un altre uller.
Molt bé.
I és que, a més,
justament acabes de dir-ho,
que exactament era que...
A veure,
què he pres, no?
D'aquí.
Com s'han de fer
les boletes de meló
i si per fer les boletes
ha de ser un meló
molt madur
o més aviat
més fortet,
més senceret?
A veure,
les boles de meló,
per fer-les,
el més senzill
és comprar
una cullera
per fer boles,
que és una cullera metàl·lica.
Però imaginem que no la tenim.
Podem fer alguna cosa o no?
Home,
sense aquesta cullera,
amb una cullera
de postres,
de cafè amb llet,
o inclús amb una de cafè,
però les de cafè
són molt petites.
A veure,
una cullera petita,
això ja una miqueta
depèn de la mida de la bola,
el que es fa
és clavar-la
amb un meló
que sigui madur
però no excessivament madur,
tampoc.
O sigui,
un meló per menjar,
ni l'hem de comprar
expressament
per fer les boles,
ni res.
O sigui,
el que ens anirà millor
és el que ens agradarà més.
O sigui,
un meló que estigui
al seu punt de maduresa
serà el seu punt
per fer les boles.
Llavors,
és clavar la cullera
al meló
i donar-li,
amb la munyeka,
fer una rotació
de la cullera
fins que torni a sortir
per l'altre cantó.
O sigui,
és clavar la cullera
i girar
la munyeka,
diguem-ne,
fins que la cullera
torni a sortir
per l'altre cantó.
En aquest cas,
com que la forma
de la cullera
és oval,
ens quedaran
com uns melons
petitons.
No ens quedaran boletes.
Però doncs,
si comprem
aquesta cullera
de fer boles,
que no és res,
és una cullera,
l'únic que té
és que és
mitja esfera
perfecta
i que té
un foradet al cul
perquè surti l'aire,
amb el mateix gesto,
al meló
ens n'aniran sortint
les boletes.
No té més,
és així.
I el meló,
ja et dic,
si està massa madur
queden toves
i si està massa dur
no es poden fer bé
les boles.
O sigui,
que ha de ser
al seu punt.
No sé si m'ho
hem contestat
el que ha preguntat.
Jo crec que sí,
que era aquesta la pregunta.
Doncs fem les boletes
amb la cullera aquella
o l'altra?
Doncs fem les boletes,
també hi podem posar
síndria,
si voleu,
en aquesta tisana,
unes boletes de síndria
i llavors
en un bol
hi posarem
cava,
cava molt fresc,
penseu que després
això es pot acalentar,
o sigui,
un cava
per sota
de la temperatura
de consum
o hauríem de posar
un cava
ben bé a dos graus,
a un grau,
dos graus,
allò,
quasi a punt
de congelació
i amb una bossa
d'aquestes
d'infusionat
i posaríem
una miqueta de clau,
una miqueta de canyella
i si la teniu
una vaina de vainilla,
d'acord?
Tot això dintre
de la bosseta
i posem aquesta bosseta
tancada
dintre del cava
i tirarem també
unes gotes
de cassis
que és aquest concentrat
de fruits vermells
que es fa servir
també per fer
el quiz royal,
aquell aperitiu
de xampany
i un cava brut,
brut natura
pugui ser
perquè sigui ben sec
i ens contrarresti
la dolçor
del quirs
i de les boles
de meló.
Senzillament
això deixar-ho
confitar a mitjoreta
perquè...
A la nevera.
A la nevera, sí,
perquè aquesta bossa
d'infusions
deixin els seus gustos
i ja està,
la trobem a fora
i ho podem consumir.
Podem veure,
a veure si voleu...
I com ho servim,
això,
perquè ja que ens posem
a fer-ho
que quedi boniquet?
Això va bé...
Les boletes aquestes
de meló
són bones,
no?
Sí,
això va bé
amb got llarg,
amb got de tubo,
i llavors
no posant moltes de boles,
o sigui,
seria una tisana,
seria com una sangria,
o sigui,
les boles de meló
i de síndria
el que fan
és donar home,
però no són les protolonistes,
no és una macedònia,
és una beguda,
d'acord?
Llavors,
doncs va bé...
El got de tubo
és el que ens aniria bé.
En aquest cas,
ens aniria bé
un got de tubo
perquè sempre podem controlar
el veure una miqueta
el que ens cau,
perquè si fem un got molt ample...
Mira,
a veure si arriba la bola
o no arriba.
Sí,
la veritat és que es veu
molt bé
i és molt,
molt refrescant.
Qui vulgui,
si pot afegir
unes gotes de ginebra
o un alcohol
més dur,
més fort,
però per fer-la així a l'estiu,
beure'n amb la calor
i refrescar,
amb el cava,
jo crec que n'hi ha més
que suficient.
No tenim més temps,
se'n separen 30 segons
de les 12 del migdia,
avui hem anat una miqueta
més a injustos de temps,
però l'hem aprofitat
amb el francès
i amb aquestes aportacions
dels oients.
Francès Lledó
del Quim i Quima,
moltíssimes gràcies.
Setmana de focs artificials,
aquesta,
a la que ve.
És veritat.
Jo imagino que serà
d'aquells dies
que també l'horari
i l'afluència de clients
anirà una mica
en funció d'aquest esdeveniment
a la ciutat
i en parlarem en tot cas.
I tant.
Moltíssimes gràcies,
Francesc.
Molt bé,
fins a la que ve.
A veure si au.