...tot ho vols saber, just en aquesta aventura.
Quin amic tots inventarem, més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Iniciem l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio.
Ho comentàvem ara fa un moment, l'edat mitjana d'aquesta casa ha baixat d'una manera extraordinària.
Tots ens hem rejuvenit en un moment perquè Déu n'hi do ens acompanyen.
Jo no els he comptat, però jo diria que aproximadament una trentena de nois i noies del Save La Floresta.
Però podríem dir que ens acompanya moltíssima més gent.
Perquè segur que a l'escola, i a altres llocs que no és l'escola, hi ha moltíssimes persones que estan escoltant aquest programa.
En un programa que molts nens i nenes ja comencen a fer gràcia.
És que un micròfon ha fet el tonto.
Compte que aquest micròfon té un dispositiu i segons com et salta.
Mira, la Míriam s'ho ha cregut i tot, eh?
En fi, que comença l'aventura de la vida, que estem acabant de situar-nos.
I tota aquesta explicació és perquè, com els anunciava, avui hi ha un grup molt nodrit,
a prop de trenta nois i noies d'aquesta escola de la ciutat,
disposats a explicar-nos la visió, la mirada que li fan a aquesta aventura de la vida.
Aquest és un espai que arriba cada setmana al matí de Tarragona Ràdio
a través de la col·laboració de les àrees de serveis socials i d'ensenyament.
En aquesta casa, Tarragona Ràdio, també amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Un espai en què hi participen nens i nenes de diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona.
Des de la Fundació Catalana de l'Esplai,
dic per si hi ha algú que s'incorpora a la nostra sintonia
i és la primera vegada que escolta aquest espai,
es faciliten tota una sèrie de materials, contes, cromos, històries.
Són uns materials didàctics amb els quals treballen els mestres i els tutors a les escoles.
Però a vegades aquests nois i noies opten per cercar els seus propis materials.
Sense anar més lluny, la passada setmana, amb l'altra escola que va intervenir,
recordem que ells mateixos havien enregistrat les seves anècdotes i experiències
en un CD i els mateixos van crear el seu propi conte.
Doncs bé, avui aquests nois i noies que ens acompanyen han triat un clàssic,
però un clàssic d'aquells que no tenen data de caducitat.
Un conte de Roald Dahl que després es va convertir en una magnífica pel·lícula
i que segurament molts de vostès ja coneixen,
Charlie i la fàbrica de xocolata.
Aquesta és la pel·lícula que han triat per parlar en definitiva
de com són les relacions amb la seva família,
relacions entre germans, entre els pares i ells, ells i els seus pares,
els comportaments, les actituds i determinats models de comportament
que podem veure en aquesta pel·lícula,
els diferents nois i noies, personatges que tenen les seves virtuts
i els seus defectes.
De tot plegat parlarem avui.
Jo he fet una mica d'introducció per acabar-nos de situar,
però en definitiva els que hi tenen la paraula avui,
tot i que representen a tots els nens i nenes de cinquè i sisè,
però òbviament no tots poden parlar,
però estan representant a tots els nois i noies que avui ens acompanyen.
És el Mohamed, la Miria, Christian, Sefora, Juan, Carlos, Alberto,
Jessica López, Jessica Navarro, diem el cognom perquè n'hi ha dos,
Jessica, Aurora, Fadua, ho he dit bé? Perfecte.
I aquí Sara i Khalid, he dit bé el teu nom? Perfecte.
Doncs com que ara ja ens presentem, bon dia a tothom!
Bon dia!
Ara, a veure si aquesta dona està fent un monòleg i està sola,
perquè escolta, com que esteu tan formals i amb aquest convertit,
calla, que ella va xerrant, va xerrant i aquí no hi ha ningú més.
A veure, per què vau triar la fàbrica,
Charlie, la fàbrica de xocolata per treballar?
Us ho van proposar les mestres? Digues, Khalid.
Sí, la fàbrica de xocolata és molt educativa
i ensenya que donar tots als nens no és bo.
No, no, i això ja és molt, eh?
És a dir, que s'ha de dir que no, alguna vegada, no?
Sí.
No es pot dir sempre que sí.
Molt bé.
Ja la coneixíeu vosaltres abans de treballar-la al col·le?
Digues, Juan.
La pel·lícula de Charlie, la fàbrica de xocolata,
és molt educativa i la pot veure tota la família
i passar moments molt dolços.
Perquè els pares també és una pel·lícula per a grans,
també, no només per a nens, no?
Vaja, jo l'he vista diverses vegades
i conec molta gent adulta que l'ha vist
i és una pel·lícula, a banda que és molt educativa,
és que és molt divertida, també.
És una pel·lícula per a tots els públics.
I aleshores vosaltres vau agafar la pel·lícula.
A mi m'han enviat uns materials que heu fet a l'escola
que realment heu treballat moltíssim, aquest tema,
i molt ben treballat.
Jo, de fet, m'han donat el programa fet.
Jo avui no em guanyaré el sou, no em pagaran quan acabi el dia,
perquè m'heu fet tota la feina vosaltres.
Heu fet una feina magnífica.
Què us sembla si algú, per començar,
m'explica una miqueta de què va?
Perquè jo m'he fet molt la xula dient que ja l'he vist,
però segurament hi ha persones que no l'han vist, aquesta pel·lícula.
Mohamed, per exemple,
després anem passant la paraula a tots, d'acord?
Sí, acosta't.
Ui, aquest micro...
Veus, el Lluís riu...
Saben per què riu?
Perquè aquest micròfon, el Lluís ha vingut a col·locar-lo,
i resulta que cau, cau de la manera més tonta,
i cada cop que van a parlar el micro cau.
Però això ho arreglarem de seguida.
De moment en tenim un altre autònom.
És una pel·lícula que l'avi del Charlie treballava abans.
On treballava?
A la fàbrica de xocolata.
I uns màfies van anar i van robar la recepta.
i el Willy Wonka va dir que jo tancaré la fàbrica per sempre més,
perquè li van robar la... com es diu?
La fórmula.
La fórmula.
Se sentia atraït, no?
Enganyat.
I des d'ahir la va tancar i van passant els anys.
I l'avi del Charlie li va comptar tot
i li va dir que jo havia treballat aquí,
que fa molt de temps que no l'havien obert,
i per la nit,
aquella nit, quan li va explicar el seu avi,
van passar uns motos
i van penjar uns cartells que posaven
que cada xocolatina és Wonka
i no en totes hi hauria uns bitllets, uns tíquets daurats.
I què passa? Què significava això?
M'ho pot explicar algun altre company teu?
I així intervenim tots.
Juan, què passava?
Què hi havia en aquests tíquets d'especial?
Que qui trobava aquests cinc tíquets
podria entrar a la fàbrica de xocolata
amb un membre de la família,
el seu pare o la seva mare,
excepte el Charlie,
que hi va amb el seu avi
perquè havia treballat a la fàbrica abans.
Per tant, això es tractava d'anar a comprar
una presa de xocolata
i si dins del paquet hi havia un tíquet d'aquests,
entraves directament a la fàbrica.
Algún pot continuar explicant
què va passar un cop es va fer aquest anunci?
Sara, per exemple?
Que va...
Que un nen, que era una mica gras,
li va tocar el tíquet daurat,
que es deia Augustus Glob.
I després li va tocar l'altre,
que es deia la Beruca.
Molt bé.
Després li va tocar el Mike.
Després va a Violet i després a Charlie,
que es va trobar un bitllet.
Però per Charlie no era fàcil.
No.
Els altres ho van tenir molt bé i molt clar.
Ai, mira, vull comprar-me.
I del papa a la mama li compren i ja està.
El Charlie no va tenir tan fàcil, no?
Comprar-se la presa de xocolata.
No, no.
Fa dos.
Tu també em pots explicar què va fer Charlie?
Va comprar una, només?
Va comprar tres.
Tres.
I en les primeres, no, no?
La primera la va comprar i no la va tocar.
Que li van regalar els seus pares, no?
Sí.
Per l'aniversari.
I el següent dia li va donar al seu avi
un bitllet per comprar,
tampoc li va tocar.
I un dia que havia neu,
jo estava per al carrer,
va trobar un bitllet,
va entrar en una botiga,
va obrir la xocolatina a la botiga
i va trobar el bitllet.
I uns homes,
unes dones,
li dien,
te la compro per això,
te la compro per allò.
Però no amb la il·lusió que ell tenia d'entrar.
Perquè la fàbrica de xocolata
era prop d'on vivia Charlie, no?
Sí, sí.
I ell sempre la mirava
i tenia com una mica d'obsessió
amb aquesta fàbrica.
Devia pensar que allà es devia amagar
alguna cosa extraordinària
i no anava equivocat, esclar.
Digues.
El Charlie també tenia una maqueta
de fàbrica de xocolata.
I amb què la feia?
Amb tapes de pasta de dents.
De d'antrifici, de pasta de dents,
efectivament,
de la fàbrica on treballava el pare.
Total, que estem,
que al final s'arregla tot
i cadascun d'aquests nens i nenes
que estan triats
estan a la porta de la fàbrica,
han d'entrar.
I quan entren,
què troben?
Algú em pot dir que troben
quan entren a la fàbrica?
Christian.
Primer troben
com una espècie de màquines
que es posen
com per...
muñecos.
Sí, sí, sí.
Que es posen a cantar
i després es van arruinar
i es van cremar.
Algú se'n recorda
de la tonada
que feia la cançó?
Vinga, tots.
Willy Wonka,
Willy Wonka,
el xocolatero
i m'amuas.
Willy Wonka,
Willy Wonka,
el xocolatero
i m'amuas.
Però la...
Sí, digues, digues,
mira, Joan se la sap tota.
Digues, digues, digues,
Juan, molt bé.
Sí, que ho estaves...
Ai, que tonta he estat jo.
Si ho estaves fent la mar de bé.
Ja tornarem, eh?
Jo també la cantaré,
que jo també me la sé.
Després tornem, eh?
Hem d'haver una interpretació
de la cançó de la fàbrica, eh?
Mirarem aviam
si la podem posar a l'original,
però si no,
jo vull que me la canteu,
per favor, eh?
Després, al final.
Entren a la fàbrica
amb aquesta cançó
que també cantàveu
Els ninos es fan malbé
i aleshores entra el recorregut.
I a partir d'aquí
cada nen actua
d'una manera determinada,
hi ha unes conseqüències...
En fi, ho deixem aquí
i entrem ja a treballar
tal com heu treballat vosaltres a classe,
us sembla?
A veure,
el primer és posar-nos
en el lloc
d'algun d'aquests nens o nenes.
Podeu triar el personatge vosaltres.
Què faríeu
si us haguéssiu trobat
aquest tiquet daurat?
D'entrada,
hauria fet com explicava la fàdua
de vendre-ho
i treure uns dinerors bons
per una altra cosa
o entrar-hi?
Entrar i aprofitar-la.
Entrar i aprofitar-la.
No veig el teu...
No,
gira'm una miqueta el paper.
Només faltaria
que no sàpiga
que està parlant la Jéssica López
perquè atenció,
no ho he dit,
però pares, mares, mestres,
tiets, tietes,
amics, veïns i veïnes
estan escoltant la ràdio
i han de saber
qui està parlant en cada moment.
Jéssica López
i després Jéssica Navarro.
Jo el vendria
perquè si soc pobre
així s'agradaria diners
per la família.
Però per deixar de ser pobra
l'hauries de vendre
per molts diners, no?
Sí.
Perquè l'endemà
tornaries a ser pobra
potser.
Tu el vendries.
És una opció.
Jéssica, tu què faries?
Jo no el vendria per res
perquè seria la meva il·lusió
de la meva vida.
I tu, Sara,
què la vendries?
Jo no.
Jo aniria a la fàbrica
de xocolata
perquè era una vegada
teníem l'oportunitat
de...
Teníem l'oportunitat...
Clar,
mai més es podria fer.
I tu, Alberto?
Jo n'aniria
perquè és únic el bitllet.
Clar,
això no...
I de diners
n'hi ha molt en el món.
Diners sempre estàs a temps
d'aconseguir-ne,
però entrar a la fàbrica
de Charlie
això sí que no està
a l'abast de tothom.
Digues, Mohamed.
Vendre.
Vendre.
Tu a vendre.
Tu al caleró, eh?
Mira.
Entra a la fàbrica
si no te toca.
Però mira,
una experiència, no?
Si no te toca
i entra si te caig.
I quants diners
haguessis demanat tu?
A veure,
quants euros?
Con un euro...
Un euro,
què dius, home?
Un euro.
Te'l compro jo, això.
I ara?
Tenim més opinions
de què faríeu?
Tu, Juan,
mil euros.
Justet,
demanes poc.
Jo no vendria
perquè diners
cada dia
es fa més al món
i dels bitllets
sóc hi haurà
una oportunitat
a la vida
i tens d'aprofitar-la.
I s'ha d'aprofitar
perquè això
és irrepetible.
A veure,
jo no l'he tastat mai,
vosaltres no ho sé,
però la xocolata bonca
només quan la veus
a la pel·lícula
i com surt allà.
Estic parlant ara
i em ve a liberar.
Mira,
ha de ser boníssima.
Ja som els dos.
A vosaltres
us agradaria tastar
la xocolata aquesta?
Sí, sí, sí.
I algú té capacitat
o podria explicar-me
quin gustet
deu tenir aquesta xocolata
perquè xocolata
tots han menjat
i en mengem.
Esclar.
Cali,
com creus
que ha de ser
aquesta xocolata?
Jo em sembla
que té gust
de ametlla
i és molt dolça,
deliciosa
i...
Quan acabes
de veure la pel·li
has de menjar
xocolata
perquè si no
t'agafa el...
L'altre dia
quan vam veure
la pel·lícula
la senyora de Maribel
ens va portar xocolata.
Hombre, un aplaudiment
per la senyora de Maribel.
Que val a dir
que han vingut
la Maribel,
la Nekane,
la Marina
i l'Àngela,
i la Patrícia
i el Francis
i la Marissa
com cada divendres
aquí a l'Aventura de la Vida.
Més opinions.
Aviam,
com ha de ser
aquesta xocolata?
Quin gustet deu tenir?
Carlos?
Deu ser espumosa,
dolça
i que tenia un gust
molt...
Molt suau?
Sí, molt suau.
Més opinions
a la xocolata, Sara?
Seria...
Tenia gust
d'avellanes
de suc de limó,
per exemple.
Oh, que bo!
Ai, ai, ai, mira!
No acabarem
avui el programa.
De...
Admetlles
era deliciosa,
per exemple.
Una xocolata
molt mediterrània,
perquè estan posant
el fruit sec,
boníssim.
Míriam,
que encara no m'has dit res,
com ha de ser
aquesta xocolata?
T'agrada la xocolata, tu?
Sí.
I què t'agrada,
més amarga o més dolceta?
Més dolceta.
I com creus
que ha de ser aquesta?
Dolceta?
Sí.
Sí?
Molt bé.
Algú més vol parlar
de la xocolata?
Juan?
Jo crec que la xocolata
ha de ser
espumosa
i suau
i cruient.
Quan mordes
amb la mella
molt cruient.
No, no,
tots ho heu col·locat
amb elles,
jo estic d'acord.
Més bona la xocolata
d'aquesta manera.
Com devia ser
o com havia de ser
el nen que guanyés
el premi?
Com devia ser?
A veure,
algú que no m'hagi
parlat gaire encara.
Alberto?
Tendria que ser
molt simpàtic,
respetuós.
No un repelent
com els altres, no?
No sigués
avariciós.
Efectivament.
Carlos?
Tenia que ser
un nen normal,
no com els altres
que ho volen tot.
Per exemple,
la veruca
que ho vol aconseguir
tot
sense cap esforç.
Gent-li a seu pare.
A veure,
més preguntes.
Per què vosaltres creieu
que hi ha altres personatges
i el Charlie
ja sabem com és.
El Charlie
des del primer moment
que surt a la pantalla
dius
quin nen més guai,
no?
Que bé.
Quin noi més xulo.
I agrada
i cau bé, no?
Perquè és un tio normal,
no?
No ho sembla?
Però clar,
a mesura que van sortint,
aquells altres
i aquests no m'agraden
de...
no m'agraden
de fer el pes.
Vosaltres per què creieu
que la veruca,
la Violet,
el Mike i l'Augustus,
que són la resta de nens,
estan tan consentits,
són tan capritxosos?
Per què, Mohamed?
Perquè ells,
com els seus pares,
ells hi deixen,
com per exemple
la Violet,
bueno,
la veruca,
que ells hi diu
als seus pares
que vull algo
i els seus pares
diuen que sí.
De seguida.
Sí,
diuen de seguida que sí.
I per això
ha après
que en un moment
de la pel·lícula
que ens ho va contar
la Maribel,
que deia
quiero, quiero, quiero,
ahora, ahora, ahora,
mi, mi, mi.
Jo us veig més a tots
com el Charlie, eh?
Les coses com siguin.
Per aquí he vist
alguna maneta més
i després anem cap allà.
Per aquí no hi ha ningú?
Christian,
no em diràs res
de per què són aquests nens així?
Tu què creus?
Que aquests nens són així
perquè quan volen
fer alguna cosa
i els seus pares
estan per una altra cosa
i no per els seus fills
i no els eduquen
i per això
són malcriats
i fan tot el que volen.
Si volen alguna cosa
se la compren,
si no volen
doncs tampoc se la compren.
Sempre que volen
alguna cosa
l'aconsegueixen.
I això ja veiem
que no dona bon...
Jessica Navarro.
Perquè els seus pares
suposo que pensen
que pensen
que com que són fills únics
que no estiguin sols.
Clar,
i vinga,
i els compren les coses
i mai diuen
que no.
Vosaltres creieu
que és bo
o dolent
que els pares
ens donin
tot el que volem?
Però a veure,
a veure,
podem contestar
de dues maneres.
El que pensem
i el que pensem
que volen escoltar
als altres.
A vosaltres us agradaria
que us donessin
tot el que demaneu
sempre?
No.
N'esteu segurs?
Sí.
No ho dieu
per quedar bé, eh?
No.
A veure,
Sephora,
que et veig molt convençuda.
Per què creus que...
Tu creus que és bo
o dolent?
Dolent.
Que t'ho donin tot.
Per què?
Perquè quan siguis gran
la...
les pares no...
no...
no estiguin amb tu,
amb tu.
Sí, sí, sí.
i quan siguis gran
no sabràs res
de la vida.
Algú em pot dir
per què és dolent
que els pares
t'ho donin tot,
Juan?
Després anem per aquí.
Perquè quan tu...
quan tu...
quan els pares
no poden,
que van justos
i tu els vols
i no te'ls donen,
doncs tu t'enfades
i ja...
i si els pares
no poden,
no poden.
Però no passa res
després,
quan has vist
que no tens això?
Oi que no t'ha passat res
o que no ha canviat
la teva vida?
Carlos?
Això no és bo
perquè els pares
tampoc
tenen que donar-li
sempre
el que volen
als fills.
Jo per qui tenia
més opinió
sobre Fadua?
Perquè
els pares
li compren tot
i després
els fills
no li agredien.
Clar,
mira,
ja ho tinc tot
i a més
igual serà.
Jo crec que no
que és dolent
perquè quan
t'acostumes
no dius
gràcies
ni
exigencen molt
i tu
compres tot.
I si sempre tens tot
quina il·lusió et queda,
no?
és que sí,
vull això,
ja està,
ja ho tinc,
ja no tinc il·lusió.
Alberto.
Que després
fan el fill
molt consentit
i quan siguin
gran
i estiguin
en altra casa
no sabran
fer res.
Jo,
aquests nens
que surten
tret del Charlie
són...
Vosaltres com creieu
que és la família
de Charlie?
A veure,
per aquí?
Si no,
Calit,
tu mateix,
comença tu.
Com creus
que és la família
de Charlie?
La família
de Charlie
s'estima molt,
és agradable,
és honrada,
se les una
per coses
i...
De totes les famílies
que surten,
la de Charlie
és la més...
La més...
La que està millor?
Sí, sí, sí.
La més respectuosa.
Però, escolteu,
hi ha famílies
que tenen
molts dinerons,
d'aquests, sí?
Us continua agradant
més la de Charlie?
Sí!
Creieu,
sobretot,
el que diu Calit,
que és respectuosa
o el que diu Mohamed
és respectuosa,
s'estimen molt,
estan junts,
no?
Compartixen les coses.
I, sobretot,
Charlie
té aquesta sensació...
Digues,
Juan,
no us vull deixar
una paraula a la boca,
aviam si podeu intervenir tots.
Som pobles,
però som molt generosos.
Carlos?
Encara que siguin pobres,
s'ho comparteixen tot.
Quan els pares d'en Charlie
li donen la xocolatina,
el Charlie no vol
menjar-se el sol,
li vol compartir
amb la seva família.
Jèssica?
Són humils,
generosos,
no volen deixar res,
encara que siguin pobres.
Què us sembla,
Willy Bonka,
l'amo de la fàbrica de xocolata?
És guapo?
Sí.
No.
No?
No.
No.
No el trobeu guapo?
No.
No.
No.
Categòricament,
no.
No.
Us cau bé?
Sí.
Hi ha algú que no li cau bé?
Sí.
Hi ha de tot.
Per què creieu que a algú li costa tant dir la paraula a pare?
és dir, no li surt,
no pot vocalitzar,
fa dues vegades,
que si no li agafarà alguna cosa.
Digues.
Perquè no tenia bons records
de la seva infantesa.
Clar.
I tampoc no té mare.
I el seu part no li deixa
menjar llaminadures ni xocolata.
Perquè era dentista.
Sí.
Un dentista una mica obsessionat, eh?
Alberto, tu també volies explicar
per què en Willy no sap dir la paraula pares, no?
Perquè el seu pare
el tractava malament,
no ell a menjar ni xocolata ni llaminadures.
I per què creieu que Willy Bonka
va muntar una fàbrica de xocolata
en lloc de muntar una fàbrica de mitjons
o jo què sé, de rodes?
Digues.
Perquè quan estava petit
el seu pare no li deixava
fins que un dia
que les estava quemant
va trobar una,
se la va tastar
i crec que va pensar
que quan sigui gran
farà una fàbrica de xocolata.
Cristian?
Sí, perquè el Charlie
menjava xocolatines
sense que el seu pare
se n'adonessi
i anava apuntant
els sabors que feia cadascun
de xocolatines,
xiclets i llaminadures
que anava provant.
Carlos?
No sap dir la paraula pares
perquè no té bon record
de la seva infantesa,
perquè el seu pare
no li deixava menjar
xocolata.
Volia que el seu fill
tingués una dentadura perfecta
i el Charlie
i en Wonka
quan era petit
el me
hauria volgut
tastar alguna xocolatina
de
d'entant en tant.
El pare però no li deixava
menjar caramels
perquè no tingués problemes
a les dents
o creieu vosaltres
que hi havia
algun altre motiu?
perquè no tingués problemes
a les dents.
Ah, devia ser per això.
Sara?
Willy Wonka volia
construir una fàbrica
de xocolata
perquè li volia
fer la contrari
al seu pare
perquè com no li deixava
menjar una xocolatina
ell ha volgut
fabricar
una
xocolata.
Una fàbrica de xocolata?
Digues, Calip.
Ha volgut
fabricar
una
ha posat una fàbrica
perquè no li faltés
xocolata
i hi ha per tota la vida, no?
Sí, i fer feliç
els nens.
Deixeu-me aixar-li
un moment
deixem aquests
nens
que ja en parlarem més
si voleu
d'aquests personatges
si us ve de gust
podem parlar
d'aquests personatges
però vosaltres
mai us heu enfadat
amb els vostres pares
perquè no us han deixat
fer alguna cosa
que volíeu fer?
Sí.
Sí.
Ara arriba
l'hora de la veritat.
A veure,
qui vol explicar
la seva experiència?
Carlos.
Quan no m'han
comprat tassos
que m'he portat
malament.
Aquests d'ara?
Aquests que es porten ara?
Com les?
Cracs?
Cracs.
Cracs, això mateix.
Però van buscadíssims, eh?
Hi ha dies que no n'hi trobes.
De 80 cèntims
o tres tassos.
Clar, la bosseta
80 cèntims
i tant.
Quants tens tu?
Jo?
30 i pico.
Ala!
I que te'ls jugues?
Sí.
Sí?
I els perds o els guanyes?
A vegades els guanyes,
a vegades els perds.
Queda la cosa
més o menys equilibrada.
I tu volies...
Quan has volgut
d'això
enfadat molt?
Sí, una mica.
I tu per què creus
que et diuen que no?
Perquè he fet
alguna cosa malament.
O perquè no han d'estar
comprant tot el dia, no?
Ja.
Algú més em pot explicar
que recordi així
recentment
que s'hagi enfadat, Juan?
Quan, per exemple,
que jo
em vull baixar al carrer
i els meus pares
no em deixen
perquè diu
que és molt tard.
Oh, clar.
I a quina hora
vols baixar tu al carrer?
Tard.
Tard?
Quina hora és?
Em quedo tard.
Em quedo tard.
a les 9 i...
I els deures?
I els deures
que els hem fet
prèviament?
Sí.
Però tu al carrer
amb els tazos, eh?
A jugar a fer una partida de tazos.
Jo quan arribo a caixa
em poso a fer els deures.
L'última.
Doncs ha de ser el primer.
Ja ho sabem això, no?
Sara.
Jo m'he enfadat un dia
amb els meus pares
perquè no em van deixar
sortir de fora
perquè tenia la meva habitació
per endreçar.
Sí.
Ah.
I tu dius
no, no, no, jugar.
No, no.
L'habitació i després...
I ho vas entendre?
Sí.
Sí, però et vas enfadar
al començament.
I llavors vas veure
que no hi ha més remei.
Qui més vol explicar-nos
la darrera vegada
que s'ha enfadat a casa?
O amb els germans?
O amb els pares?
O amb algú
perquè no m'han deixat fer
o no m'han comprat
allò que jo volia
i ho volia tant
i ho necessitava tant?
Algú se'n recorda?
O millor no parlar
d'aquest tema?
Millor no parlar.
Millor no parlar.
Millor no parlar, eh?
Perquè no ens agrada
que ens diguin que no.
No.
I creieu que sempre
és justificat
que ens diguin que no?
O a vegades
aquells que ens diuen
que no s'equivoquen?
És que diuen
que no s'equivoquen.
Sempre o a vegades?
A vegades.
A vegades.
A vegades.
L'exigerem.
Us ve de gust
parlar dels personatges
de la pel·lícula?
Sí, sí.
És que a mi també
m'agradaria molt conèixer
la vostra opinió.
Teniu algú...
Això ho adverteixo,
no vull noms, eh?
Algún conegut sense dir noms
que s'assembli
a algun dels personatges?
Sí.
Sí.
És a dir,
que existeixen personatges semblants?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Ara sí que entrem
en un terreny perillós.
Deixem-ho córrer.
Per tant,
vosaltres veieu
que estan inspirats
en personatges reals
que no són de fantasia només.
Sí.
Comenceu a analitzar
l'Augustus.
Què en penseu
de l'Augustus, ara?
Augustus
penso que és Golafre,
que té el càpsula
per menjar, menjar, menjar.
No surt al carrer
a fer amistat amb els amics.
Només menja.
Menja, menja.
Només menja.
Una mica avorrit, no?
Sí.
Tot el dia.
Digues, Jéssica, López.
És avariciós,
no escolta ningú
i sempre vol fer
el que ell creu
i per això
a dintre de la fàbrica
va caure a la xocolata,
al riu.
I la mare
de l'Augustus,
que és com ell?
Sí.
Sí.
Sí.
Una mica.
Una mica.
Una mica.
Una mica bastant.
Una mica bastant.
Jo no sé qui és pitjor,
si la mare o l'Augustus, eh?
A veure,
el llest aquest,
el listillo,
què diríem?
El Mike.
El Mike.
Ai, aquest nen,
sí que es repel·lent, aquest nen, eh?
Ai, tot ho sap ell.
Que coneixeu molts Mike's
a la vostra vida?
Sí.
Per allà diuen
companys vostres
que sí que coneixen
uns quants Mike's,
però no assenyalem a ningú.
com són els Mike
que vosaltres coneixeu?
Juan.
Joguen molt a la consola,
són...
tenen el carácter fort.
Ho saben tot.
Sí, ho saben tot.
I què és el que menys
us agrada del Mike?
Que és xuleta.
És xuleta?
Carlos,
tu què en penses?
Que és un nen
molt avariciós.
Molt avariciós,
també, no?
Que només pensa en jugar a la play
i mira la tele.
Aurora,
que quasi no t'hem sentit.
Que li agrada molt
les baralles.
Li agrada barallar-se,
que és un pèl agressiu,
potser.
Sí?
Creieu que és un pèl agressiu,
el Mike?
Sí, sí.
Sephora,
tu també ho penses?
Sí,
perquè sempre està
jugant en la consola
i no vocalitza.
I què en penseu del pare,
perquè la mare no surt
del pare del Mike?
Quasi no parla,
no?
No.
Què en penseu
del pare del Mike?
Que passa una mica?
Sí.
O quin problema té?
digues, Cali.
El pare del Mike,
com que sempre va treballar
i torna tard,
doncs li posen
la consola per jugar,
perquè no me l'estigui.
I apa,
mira,
ja t'ho faràs.
Algú més volia opinar
del pare del Mike?
La Jessica Navarro,
potser?
No,
ja ho ha dit ell.
Ja ho ha dit ell?
Bé,
tenim més coses per dir.
Ai,
va,
Iolet,
aquesta nena gimnàstica,
que es queda tota de color violeta,
era?
Que es quedava?
Sí,
d'aràmdanos.
D'aràmdanos, eh?
Qui en pot parlar de Mohamed?
Parla'm de la Violet.
O de la seva mare,
perquè són clòniques,
són iguals, no?
Sí,
que li agrada molt el karate.
Sí.
Que es creu ella
que és la més forta
i que pot guanyar tothom.
Molt venitosa,
no?
I que ha guanyat
el rècord del món
amb els xicles,
que és un xicle
de l'Ugli Wonka,
se'l menjava
i cada vegada
que tenia que menjar,
com ara sopar,
se'l posava
al darrere de l'orella.
Una mica deixadota, no?
Sí, sí.
I ja està.
Això té moltes bacteris,
molt de microbi,
no deixen els xiclets.
En Jéssica,
què en penses
de la Violet?
És una nena molt competitiva,
però que guanya fent trampes.
Exacte.
Crec que guanyarà tot
i és bo que pensis
que guanyaràs,
però tampoc no massa
com és pensar ella.
És a dir, ser competitiu
no és dolent,
en principi,
si jugues net.
Sí.
Què et sembla, sí?
Tu ets competitiva,
Jéssica?
T'agrada guanyar
i t'agrada posar-te reptes?
Sí.
Faduà.
És una nena malcriada
criada
i que es pensa tot
que és la millor,
però s'esforça
allò que li agrada
i és el karate.
Et cau bé?
No.
No.
Juan.
Que la Violet
s'esforça amb el que l'agrada,
però la Veruca
vol tot
sense cap esforç.
Almenys la Violet
s'esforça amb el que vol.
Ai, la Veruca.
Jo si em fessin triar
no sé quina és pitjor,
si la Violet o la Veruca,
perquè la Veruca...
Si hem de posar el títol
de repelenta,
aquesta és la més repelenta
de totes.
Algú coneix alguna Veruca?
De veritat?
Sí.
Ui, quantes mans
que s'aixequen!
No sé si tots coneixeu
la mateixa Veruca,
però es veu que hi ha Verruques
també pel món, eh?
No només fantasia.
Aixequen-me els que són a la taula
i els que estan al voltant
de la taula.
També deu ser la Veruca
més famosa del món,
aquesta.
Com és la Veruca?
A veure.
Carlos.
És una nena avariciosa.
i com són els pares
de la Veruca?
Que li donen tot,
el que vol.
Qui us cau pitjor,
la Veruca o els seus pares?
Els dos.
Els dos.
Els dos?
Sí, els dos.
Sí, els dos,
perquè la Veruca pide molt
i el seu pare
és el dona.
La culpa de tot
és el seu pare.
Tu creus que és dels pares?
La culpa de tot
és el seu pare.
Si la Veruca tingués,
per exemple,
els pares que té el Charlie
seria diferent?
Sí.
Vosaltres creieu que sí?
Sí.
Perquè no seria tan avariciosa.
Clar, perquè no els hi donaria tot, no?
I arribem a l'estrella.
Parlem de Charlie?
Sí.
Com és Charlie?
Sara?
És un nen feliç,
honrat,
simpàtic,
agradable,
és conforme amb el que li dona
el seu pare,
li agrada participar
i no competir tant.
Jèssica,
com és Charlie?
Sempre pensa en els altres,
no pensa en el sol,
sobretot en la seva família.
Més opinions sobre Charlie?
Calip?
Quan el Charlie guanya la fàbrica,
Willy Wonka
li diu
que
s'anirà amb ell
a la fàbrica.
Però el Charlie
no va acceptar
el...
No va acceptar
la invitació
que li va fer, no?
I es va quedar amb la seva família.
Va triar?
Sí.
I va triar segurament,
jo diria que correctament,
però bé,
això és molt personal,
digues,
Mohamed,
què en penses de Charlie?
És generós,
tranquil,
responsable
i carinyós.
i es conforma
amb el que té.
Jèssica López.
És humil,
pensa en els altres
i sempre dona les gràcies
quan li dóna alguna cosa.
Joan?
O Juan?
És un nen generós,
tranquil,
responsable
i carinyós
que
es conforma
amb el que té
i pensa
amb tothom
i sobretot
amb la seva família.
Escolteu una cosa,
coneixeu algun Charlie?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
S'han aixecat més mans, eh?
Sí.
Això vol dir que coneixeu més Charlie's
que Beru,
Cas, Augustus i tot això?
Sí.
Això vol dir que la majoria
de nens i nenes
sou una mica Charlie
i no pas tant com els altres?
O què?
O és allò
de dir-ho molt alegrament?
però jo veig que s'han aixecat més mans.
I teniu molts Charlie's
al vostre voltant?
Sí.
Dos.
Companys de classe?
Sí.
A l'escola?
Sí.
Són dos.
Que bé, no?
Doncs escolta,
teniu un tresor, eh?
Si teniu molts Charlie's
a l'escola.
Per allà hi ha un company vostre
que també aixeca la mà.
És que recordo
que del Seible Floresta
ha vingut un grup
de gairebé 30 nois i noies, eh?
Ningú ho diria
perquè estem fent el programa
d'una manera
doncs molt tranquil·la,
fantàstica
i s'ha de tenir paciència.
Jo crec que després haurem
de donar un aplaudiment
als vostres companys
que estan aquí, eh?
Aguantant la caloreta
i estar de peu.
Això després que no se'ns oblidi
l'aplaudiment pels companys.
Heu treballat també
les cançons
de la pel·lícula.
No hem parlat
d'aquests personatges fantàstics
que van intervenint
a cada moment, no?
I que van cantant
el Zumpalumpa?
El Zumpalumpa.
Sí?
Tenim el Zumpalumpa aquí.
Mira, mira.
Zumpalumpa,
Zumpalumpa,
Zumpadidi,
If you are wise,
you'll listen to me.
What do you get
when you castle down sweets?
Eating as much
as an elephant eats.
What are you at
getting terribly fat?
What do you think
will come?
Come.
Què tal, el Zumpalumpa?
Us van agradar?
Sí, sí.
Són personatges interessats.
Escolteu una cosa,
canta molt bé
la banda sonora original,
però teniu un deute
amb aquest programa.
Sabeu quin és, no?
Charlie pagaria
els seus deutes,
perquè és un tio honrat,
ho ha dit abans
la Sara diverses vegades.
Per tant,
el Zumpalumpa,
que se'n vagin
a la seva tribu
allà on viuen,
perquè el que tenim
molt d'interès
és escoltar
un trosset,
ni que sigui,
de la cançó
principal,
de quan entra Charlie
i els seus companys
a la fàbrica.
Per tant,
jo convidaria
també els vostres companys
que estan aquí darrere,
que si tenen ganes
de cantar,
que la canteu tots
i seria una bona manera
d'acomiadar-nos.
Us sembla bé?
Sí.
Sara,
vols afegir alguna cosa més
abans de cantar?
Digues.
Ens ho pensem?
Vols que cantem primer
i després ho dius?
Doncs vinga.
Tu també volies dir
alguna cosa, Juan?
Sí, però després ja.
Molt bé.
Doncs cantem la cançó,
dues intervencions,
un aplaudiment.
Tu també?
Tornem a començar
el programa un altre cop?
Sí?
Torneu un altre dia, eh?
Encantats de la vida.
Tu també vols dir
alguna cosa?
No, tu cantar, eh?
Cristian, vull sentir-te bé.
Quan vulgueu,
vinga,
els artistes,
a l'escenari.
Què passa quan entran?
Tan bé que l'heu cantat.
Imaginem que som-hi,
que entrem,
que ens trobem.
Vinga, Juan.
Más que marxin parla,
más que marxin parla,
más que marxin parla,
més que marxin parla,
més que marxin parla.
Jo vull la del Willy Wonka
quan entren a la fàbrica.
Vinga, va.
Willy Wonka,
el chocolatero y más.
Willy Wonka,
Willy Wonka,
el chocolatero más.
I con el chocolate,
es una,
Willy Wonka,
Ja està aquí
Molt bé
Ja està aquí
Se'ns acumularà la feina amb els aplaudiments
Perquè el Juan s'ho ha currat més que la resta
Déu-n'hi-do
Què t'agrada cantar, Juan?
Ja es nota, ja
La Sara volia dir alguna cosa
Sí
Dono
Tenim temps, no et preocupis
Tu tranquil·la
Juan
Per què són tan petits?
A mi m'ho preguntes?
Doncs ja ho preguntaré perquè no tinc ni idea
Cristian
No
Ara en l'últim moment surt l'atac de timidesa
Deixem uns minuts breus
Sara, sí?
Sí
Que dono un salut a tota l'escola de la floresta
Molt bé
A totes les senyes, a la directora i a tot
Molt bé
I als pares i les mares i les tietes i els veïns i els avis que us estan escoltant
I que recordem dissabte a partir de les 10 del matí poden tornar a escoltar l'aventura de la vida
Juan
Un petó per la senyoreta rosa que no es l'ha dit que li manden un petó
Mira-la a ella, eh? Un petó per ella, eh? Molt bé
I aquest aplaudiment que tenim pendent pels companys, què? Vinga, va
Moltíssimes gràcies, de veritat, a tota l'escola de la floresta de Tarragona
A tots vosaltres, que no sé si us ha sentit la veu però que heu estat aquí recolzant els vostres companys
perquè participessin i deixessin el pavelló de l'escola de floresta ben alt
Mohamed, Miria, Cristian, Sefora, Juan, Carlos, Alberto, Jessica López, Jessica Navarro, Aurora, Fadua, Sara, Khalid
Moltíssimes gràcies, de veritat ha estat un plaer la vostra visita
Que us disfresseu per carnaval?
Sí!
De què us disfresseu? Així més o menys, vinga, va, ràpid
Tu, de què et disfresses?
De Violet
De què?
De què és això?
Ah, de Violet, de Charlie i la fàbrica Xculata
Ui, estarà sensacional, eh? Per veure't
Tu també de Violet
De Mike
De Violet
De Violet
D'Augustus
Augustus
Bilibonca
Hola, enxufat!
Alberto
De Mike
De Mike
De Violet
Violet
Violet
Ai, pobres
Aurora, tu de què?
Augustus
Tu d'Augustus
Veruca
Ui, de Veruca
La Veruca
I tu, Sara
Veruca
De Veruca també, i Cali?
De Charlie
És a dir, que tots aneu de Charlie
Hi ha algú de Bilibonca?
Sí? Per allà? També?
Les mestres?
També?
I l'Antònia
I l'Antònia, el que està aquí darrere
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs, escolteu, moltíssimes gràcies
No tenim més temps, però esperem que torneu a la ràdio en una altra ocasió, d'acord?
Gràcies, molt bon dia
Adéu-siau
L'Augustus
Gratà la Vida
Vida
Gràcies.