Bon dia, Sònia. Hola, bon dia.
Benvinguda. Hem estat uns dies sense retrobar-nos amb tu
i teníem tota una sèrie d'addiccions encara pendents.
Recordem que en l'últim capítol, després d'haver repassat àmpliament
les addiccions a determinades substàncies,
vam iniciar un capítol dedicat a les addiccions emocionals,
podríem dir, o psicològiques.
I en aquest cas ja havíem repassat algunes,
recordo l'addicció a internet, l'addicció al gimnàs, la vigorexia...
Encara ens quedaven unes quantes, com l'addicció a la feina,
a les relacions, al menjar, a les compres i les addiccions sexuals.
Són addiccions, en principi, conegudes o com a mínim
deuen tenir una incidència important, si més no se'n parla, molt.
Sí, tenen bastanta incidència, o més habituals del que podríem dir.
El que passa és que, per exemple, l'addicció a la feina
és una addicció difícil de veure.
De fet, pot afectar fins i tot un 10% de la població.
Però posar límits, saber si exactament és, no?
El que passa és que és una addicció que, precisament,
perquè en aquests moments treballar moltes hores
es veu fins i tot si li dona un valor positiu,
llavors a vegades és difícil que la persona reconegui
que hi ha una addicció a la feina.
I fins i tot l'entorn, perquè moltes vegades és una cosa
que es va potenciant i verbalitzant d'una forma positiva.
Ai, quina persona més treballadora, no?
Exacte. Llavors...
No confonem amb fer el drop-o, eh?
Hem de dir, ui, no, no, jo no sóc addicte a la feina.
Fem broma, però és seriós el tema.
Sí, sí, de fet, a veure, una mica,
la persona, com totes les addiccions, no?
Necessita cada vegada treballar en dosis més altes,
té una preocupació constant pel rendiment,
és a dir, sempre ha d'estar al màxim rendiment possible,
és una persona que sempre té una sensació d'estar apurat
i que no arriba, i de constant sensació que li falta temps, no?
I moltes vegades acaba tenint un aïllament social i familiar
que, bé, com que no pot, com que ha de treballar molt,
doncs té una justificació, no?
Fins i tot les famílies ho justifiquen.
De fet, la trampa que té aquesta addicció
és que la persona normalment sol dir
que, bé, és un moment puntual perquè necessita diners
o perquè s'està fent pel benestar futur,
perquè és un moment per tenir un currículum millor,
per la carrera professional, per el que sigui, no?
O que és una situació molt passatgera
perquè en aquest moment no pot dir que no
a un tipus de feina
o no pot dir que no a uns extras que han sortit
o no pot dir que no, no?
Llavors, què passa?
Que la persona es va autoconvencent
que això realment és una qüestió molt concreta,
però es va allargant
i sempre hi ha una necessitat econòmica...
I sempre una mica més, no?
Exacte, i continuem.
Llavors, la persona té la sensació
que se sentirà feliç quan acabi totes les tasques.
Però què passa?
Que la feina no s'acaba mai
perquè sempre hi ha moltes tasques a fer
i aquí és on està concretament, no?
El no saber aturar-se, no?
Clar, el no veure que realment t'estàs enganxant, no?
Que realment estàs creant una addicció.
Realment que tot és...
A més, tot és rendiment.
Són persones que no saben estar una estona sense fer res
perquè és un temps d'oci, és un temps perdut.
Clar, jo de totes les addiccions que has parlat,
fins ara i de les que parlaràs,
jo és de les que veig més problemàtica el diagnòstic
i fins i tot el fet que la persona que la pateix
l'assumeixi.
Perquè quan parles d'addicció a la feina
i fas aquell retrat, estem parlant d'una persona
que esmerça totes les hores,
que no pot prescindir de la feina
entesa com el seu lloc de treball,
la seva professió,
o diguem-ne que suma després altres tasques
en el nivell familiar, col·lectiu,
és a dir, de tenir una activitat exagerada
fora del que és l'àmbit laboral.
No, estem centrant-nos en l'àmbit laboral.
O sigui, una persona que tot el temps
l'inverteix en l'àmbit purament laboral.
Llavors són persones que treballen moltíssimes hores.
Però de fet, és que en general...
Serà l'amo de l'empresa, al final.
O no, necessàriament.
Però en general, la població,
treballem tots bastantes hores,
vull dir que és una cosa bastant habitual.
Però llavors hem de veure
que aquesta persona sempre ha de pensar
en el rendiment, que no pot parar...
I és necessitar-ho, no?
Molt, però és difícil fer el diagnòstic primer,
perquè és difícil que una persona
t'arribi directament per això.
Què passa amb aquest tipus de persona?
Que com que estan en constant tensió,
moltes vegades el que acabaran fent és somatitzar.
Llavors arribaran a consultes,
i moltes vegades no directament,
o no primer a la consulta psicològica,
sinó primer a la consulta del metge de família.
Moltes vegades,
perquè són persones que acaben patint hipertensió,
malalties del cor,
úlceres, migranyes,
tot el que es consideren
doncs que els hores on es pot somatitzar.
En quadres d'estrès i ansietat, és clar.
Exacte.
Totes les somatitzacions,
perquè són persones que estan en un continu estat d'estrès.
Llavors, molt habitualment,
no t'arribaran per l'addicció,
sinó que arribaran al metge de capçalera
per uns malestars físics,
que són somatitzacions del propi malestar psicològic
que hi ha en aquell moment,
i que en algun moment és possible
que es plantegin
que hi ha una necessitat a nivell psicològic.
Addicció a la feina.
Quina és l'addicció?
Com es manifesta l'addicció a les relacions?
Relacions socials, relacions afectives?
Relacions afectives.
De fet, podríem parlar de dos tipus d'addiccions.
És a dir, la persona que té addicció als romansos,
és a dir, a l'enamorament...
Que ha d'estar constantment enamorada d'algú, no?
I que llavors, quan s'acaba l'enamorament...
Però això és una addicció.
Ha d'iniciar.
També pot ser una addicció.
És una dependència.
És a dir, llavors...
Si és una dependència, és una addicció.
Una de les coses que ens passa
és que hi ha moltes persones depenents de les altres
en tema de relacions de parella.
Llavors, es pot arribar a convertir en una addicció
en el sentit que aquesta persona no pot estar mai sola.
No deixarà una parella fins que no tingui una altra.
Perquè el temps d'estar sola no el podrà tolerar.
Llavors, pot ser que la persona tingui addicció
a el que són els romansos,
és a dir, a estar enamorat constantment,
o a relacions que anomenem disfuncionals, no?
A relacions que d'entrada ja saps que no et convenen.
Però que realment...
No pots prescindir-ne.
Doncs són les persones que t'atreuen.
I això també és bastant habitual.
De fet, està ple de relacions
que d'entrada ja un sap que a aquella persona no li convé,
que patirà moltíssim amb aquella persona.
Però és incapaç de deixar-la.
Però ha de continuar.
La necessita.
Llavors es crea aquest tipus de dependència.
Normalment són persones molt, molt, molt dependents,
amb una autoestima molt baixa,
amb moltes dificultats de pensar
que poden tirar endavant la vida soles, no?
O sols, més o igual.
i llavors, doncs, bueno,
amb un pensament que necessiten algú altre al seu costat
per poder realment tirar endavant.
Solen tenir comportaments una mica obsessius,
solen tenir aquesta tendència de personalitat una mica obsessiva,
de pensar molt,
solen ser bastant controladors,
no saben establir els límits en les seves relacions,
és a dir, és molt fàcil que una nova parella
inveeixi tot el seu espai,
perdin amics,
perdin relacions amb la família,
exacte, perdin relacions amb famílies,
perdin una mica el seu estil de vida fins a aquell moment
i es converteixin en un altre,
molt adaptables,
persones que s'adapten a la parella que tinguin, no?
Molta dificultat a vegades per expressar els seus sentiments
i les seves necessitats
i fer-les valer, no?
Jo necessito això.
I inclús, moltes vegades,
un deteriorament,
un aïllament físic
i un deteriorament a vegades físic i social, no?
De totes les relacions,
perquè pensen que han d'invertir tot el temps
en aquella nova persona.
Es pot donar tant en homes com en dones.
Sí, es pot donar en homes i en dones.
El que passa és que és una addicció més habitual en dones.
Aquesta, concretament, és més habitual en dones.
Perquè hi ha més dones
amb aquest tipus de dependència emocional,
em refereixo.
Llavors, són persones que,
quan pensen en deixar aquesta relació,
quan se n'adonen,
perquè se n'adonen que realment
no és una relació que els faci feliç,
és una relació que els està fent mal,
però somatitzen,
fan tota una sèrie de símptomes físics,
que a vegades poden ser
que t'afecti l'estómac,
que t'afecti el cor,
que t'afecti...
Bé, que tu puguis...
No tant que t'afecti com a malaltia,
sinó que tinguis tricàrdies,
que tinguis mals d'estómacs,
que tinguis una sèrie de simptomatologia
que fa que tiris enrere.
I moltes vegades,
quan deixes amb aquesta parella,
és perquè ja has trobat
una altra parella.
És a dir, llavors tornes a canviar.
Per tant, vas fent canvis de parelles...
En principi, tot apunta
que aquesta persona ni que trobi
la persona ideal, la parella ideal,
mai no serà feliç
perquè no és una relació lliure,
és una relació de necessitat.
És que mai trobarà la parella ideal.
Precisament perquè aquest punt de necessitat
sempre fa que elegeixi persones
que no són adequades.
Perquè mai podrà crear una relació
estable o madura
en el sentit d'entendre
que cadascú té el seu espai
dintre de la seva relació.
i que a pesar de tenir una relació,
nosaltres som dues persones diferents
que també tenim coses
que podem fer en solitari.
I de fet, no que podem,
sinó que hem de fer en solitari.
Llavors, aquí no es permet
tot aquest joc.
Per tant, si aquesta persona
dependent o addicta a la relació
ens trobés una persona més madura,
no duraria gens.
No, clar, no l'aguantaria
parlant així col·loquialment.
Per tant, per continuar,
aquesta relació està seleccionant
de forma inconscient, no?,
però està seleccionant
persones també bastant immadures
i bastant dependents alhora, no?
Déu-n'hi-do.
Hi ha una altra...
La dependència que parlarem ara,
jo no sé si hauríem de parlar
aquesta que va entre la dependència
emocional, psíquica
i també de substàncies,
perquè estem parlant
d'addicció al menjar.
Per tant, aquí es barregen
moltes coses, no?
Bé, l'addicció al menjar
és realment quan la persona
té com a eix de la seva vida
al menjar.
És a dir, que tot el temps
està pensant
en menjar.
I si pensen que a més menja, no?,
tot el temps.
Sí, pensa que la majoria
de persones que tenen addicció
al menjar
acaben tenint bulímia, eh?
Que això, l'any passat
en vam parlar,
tornarem a parlar aquest any,
però acaben tenint
un trastorn alimentari
en un quadre bulímic.
Hi ha una altra addicció
que és terrible
i a més caríssima,
que és l'addicció a les compres,
realment.
Cosa que a vegades dius,
amb la mandra que fa posar-se
en una botiga amb gent
i tot això,
hi ha persones
que ho necessiten per viure,
que fins i tot
no poden sortir al carrer
perquè, si no,
vull dir,
no s'hi poden estar.
Clar, i això,
aquesta és bastant habitual,
també, eh?
Aquí tenim,
es pensa que
sobre un 3%
de la població
és addicte a les compres.
Aquesta passa una mica
com amb la feina.
Com que en aquests moments
la compra és algo bastant,
estem en una societat consumista,
bastant habitual,
fins i tot moltes vegades,
ara,
es converteix en una activitat
d'oci familiar,
anar de compres.
València,
no és una necessitat puntual
perquè necessito allò,
sinó que es converteix
en tot un...
unes hores
per passar el dissabte
o el diumenge,
no?
I no pots concebre
sortir al carrer sense comprar.
Està comprant
moltes coses
de les que realment
després se'n penedeix
perquè no les necessita
per res
o perquè no li són útils
o perquè
no les està utilitzant.
quan gasta
per sobre
del que pot,
és a dir,
quan realment
comença a tenir
una sèrie de problemes
econòmics
perquè s'ha gastat
unes quantitats
en comprar
unes robes
o unes sabates
o uns productes,
és igual,
que no té.
Quan no té control
per regular
els seus gastos,
és a dir,
quan a dia 15
o 10 del mes
ja s'han gastat
els diners
perquè no sap
controlar-los,
regular-los
al llarg del mes
i quan realment
aquesta activitat
és l'única
que li agrada
deixant de fer
totes les altres
activitats
que també podem fer.
L'única que li fa
estats d'ànim.
Hi ha una altra
addicció
que jo tinc entès
que és terrible
perquè a més
té unes connotacions
de perjudici social
importantíssimes
que és l'addicció
al sexe.
No fer sexe
sinó l'addicció
al sexe.
Sí,
l'addicció al sexe
moltes vegades
va lligada
a l'addicció
a la pornografia
realment
no es tracta
que la persona
tingui molt
de desig sexual
sinó que la té
per reduir
una angoixa.
Són persones
que pateixen
moltíssim
que ho passen
molt malament.
I que tampoc
no arribaran mai
a la consulta
dient
tinc addicció
al sexe
o sí?
En aquest cas
ja és més evident.
Sí que poden arribar
perquè realment
veuen que el seu comportament
no és a l'ordinari
perquè no està tan
acceptat
socialment
igual que per compres
o per feina
és complicat
doncs
la ludopatia
al sexe
és més habitual
a les substàncies
additives
però després
aquelles més
difícils
que t'arribin
directament
doncs
la vigorexia
no?
la compra
el menjar
aquestes són
una miqueta
més difícils
que t'arribin
directament
però
la resta
sí que solen
arribar
i aquesta també
perquè l'addicció
sexual
sol ser una persona
que pateix molt
i que veu que
a vegades
no pot portar
una vida
normalitzada
deixa de tenir
relacions
socials
normalitzades
amb l'ànsia
de tenir
relacions
sexuals
evita
a vegades
quedar
segons quins
llocs
segons quines
persones
perquè pot haver-hi
alguna situació
que no pugui
controlar
llavors crea
tot una
que la persona
sí que anés conscient
que alguna cosa
no està
funcionant
bé
en principi
dona la sensació
que
són problemes
molt greus
i ho són
òbviament
però
en principi
també es pot aportar
alguna que altra solució
no?
bueno
de fet
hi ha tractament
per totes
les addiccions
no ens extendrem
a explicar
per què
cada addicció
té
la seva manera
de tractar
hem parlat
de moltes
hem fet
quatre programes
vull dir
parlant
d'addiccions
però
sí que hi ha
unes línies
generals
que sí que s'han
de treballar
en totes
les addiccions
no?
i primer
és
evitar
començant
reduint
o evitant
reduint
per evitar
definitivament
el consum
o
el consum
a la substància
o
el consum
de l'activitat
o de l'acció
concreta
que estiguem fent
clar
si jo soc
addicte
al tabac
que és una
de les addiccions
més generalitzades
i més socialment
acceptades
puc
prendre
unes pastilles
posar-me
uns pagats
de nicotina
uns xiclets
i vaig
reduint
el consum
en altres tipus
d'addiccions
més emocionals
més psicològiques
aquesta reducció
deu ser
força complicada
clar
el que passa
és que
cuidador
perquè ara
amb això
que has dit
del tabac
moltes vegades
realment
la dependència
no és a nivell físic
sinó psicològic
llavors
quan estem
fiquant
aquest parxe
o aquest xiclet
o això
estem fent
una
estem atacant
la part física
que molt bé
vull dir
que és necessària
però que
moltes vegades
la persona
un cop han passat
3 o 4 dies
ja
la dependència
física
ha desaparegut
en canvi
el que ens queda
són els hàbits
els costums
les relacions
que tenim
de consumir
llavors
en els dos casos
la part més complicada
sempre és la psicològica
quan hi ha una substància
i quan és purament
l'addicció psicològica
sempre és la part
i evidentment
que costa reduir
però moltes vegades
és canviar
realment
tots els hàbits
per exemple
una persona
addicta a la ludopatia
doncs d'entrada
hem de fer que
no vagi
a cap lloc
no tingui accés
dels típics
en els que
no ho sé
si el seu recorregut
era quan sortia
de la feina
si estava treballant
encara en aquell moment
perquè moltes vegades
ja han perdut
moltes coses
ja quan arriben
però
doncs seria
que realment
el seu recorregut habitual
no el pogués fer
i hem de canviar
d'activitats
totalment
perquè
el primer que hem de fer
és evitar
que hi hagi
accés
i això implica
fer tot una anàlisi
del tipus de vida
del tipus
que fa aquella persona
en el seu dia a dia
per evitar
que realment
pugui accedir
a aquests estímuls
el primer que farem
serà això
és difícil
i moltes vegades
necessitem ajuda
d'algun familiar
que d'alguna manera
fa una mica
d'ecoterapeuta
perquè és el que té accés
en el dia a dia
i moltes vegades
doncs es necessita
que algun familiar
intervingui
o la parella
o depèn
però que formi part
després
el que farem
serà
reduir la freqüència
i la gravetat
de les
de les recaigudes
és a dir
tenir en compte
per què
les altres vegades
que s'ha intentat
s'ha recaigut
tenir en compte
quins són els punts febles
i treballar molt
aquests punts febles
i què hem de fer
quan ens trobem
en aquests punts febles
perquè clar
això són els moments
de risc
de tornar
a recaure
per una altra banda
quan
aquesta
quan ja realment
ens hem
ja no estem
en contacte directe
i ja hem
baixat
la freqüència
de les
de les
recaigudes
i hem controlat
les recaigudes
tot això
poden passar
sessions
vull dir
que no és ràpid
això no va
sí que haurem
d'anar
exposant-nos
amb aquest estímul
a poc a poc
és a dir
si la persona
és
estem fent
una adicció
a l'alcohol
doncs primer
li haurem tret
que vagi
a tots els bars
que anava
a més
haurem tret
tot l'alcohol
de casa
festa
reunions familiars
on hi hagi
alcohol
llavors haurem
analitzat
a més a més
quins eren
els seus moments
de debilitat
era quan estava sol
era quan tenia
un problema
era quan no sabia
com dir una cosa
que li preocupava
era perquè aquí
cadascú té
una mica
els seus punts
quan això està treballat
el que farem
és que aquesta persona
es vagi exposant
a poc a poc
a que vagi
a un bar
i demani
una beguda
no alcohòlica
per exemple
moltes vegades
doncs igual
va acompanyat
d'una altra
persona
perquè així
no hi ha cap risc
i a poc a poc
s'ha d'anar exposant
els estímuls
i a mesura
que ha aconseguit
una cosa
fins que realment
ha de prendre
a conviure
amb allò
és que clar
ha de continuar
tenint una vida
normalitzada
és el primer
que hem de fer
com a mesura
una mica
per prevenir
i per tallar
però després
no és que aquella persona
no pugui anar mai més
a un bar
o no pugui anar mai més
a una botiga
o no pugui anar mai més
a un gimnàs
o no pugui mai més
passar per una pastisseria
no pot ser
perquè tot això
ens envolta
llavors sí que
es va exposant
a poc a poc
a l'estímul
veient aquella persona
que pot superar-ho
que el nivell d'angoixa baixa
que se supera
que no passa res
que ha aguantat
una hora
mitja hora
un quart d'hora
és igual
podem començar
per temps molt petits
perquè
el nivell d'angoixa
vull dir que
aquí ja s'ha de fer
un pla
molt personal
segons el tipus d'addicció
segons
en el moment
en el que està
de l'addicció
i segons
si tenim ajuda
o no tenim ajuda
d'algun familiar
segons
entran molts factors
que anirem graduant
són processos llars
home són llars
els processos addictius
i poden haver-hi recaigudes
sí
formen part
moltes vegades
del procés
i s'ha de viure tota la vida
alerta
es pot viure bé
però alerta
l'addicció no es cura
en el sentit
es controla en tot cas
exacte
quan diem
quan he dit no es cura
vull dir
una persona
que ha fumat
sempre és un exfumador
i sempre té ganes de fumar
tot i que no té la necessitat
exacte
una persona
que ha tingut necessitat
de comprar
habitualment
continuarà
tenint
moments
en els que
no ho farà
però les ganes
hi són
clar
el que passa és que
es tracta d'aprendre
a controlar
tot això
i que no provoca angoixa
l'absència d'aquesta addicció
exacte
llavors poc a poc
i moltes vegades
tot això
ha d'anar acompanyat
d'una rehabilitació
psicològica
perquè clar
a vegades hem de
paral·lelament
treballar l'addicció
hem de treballar
les relacions de parella
les relacions familiars
establir relacions socials
amb l'entorn
d'amistats en general
o laborals
ajudar-lo a reduir
el seu grau d'impulsivitat
ajudar-lo a prevenir
les recaigudes
ajudar-lo a
que sàpiga com resoldre
certs problemes
abans que li facin la pilota
perquè moltes vegades
si són persones
que han tingut un problema
no l'han sàpigut resoldre
i s'han ficat
llavors s'han agafat
amb alguna addicció
com una manera
per fugir
perquè no saben
com afrontar
per tant reprimir
aquella necessitat
amb això no n'hi ha prou
no, no, no
a vegades hi ha qui ho pensa
no, no, doncs no ho faré
no ho faré
tinc molta força de voluntat
home, momentàniament
sembla que sí
però
home, aquest és el primer pas
el primer pas
però després
i sempre
o gairebé sempre
tenim tota aquesta rehabilitació
psicològica
al voltant
perquè s'han afectat
moltes altres àrees
que a vegades
no és purament
una addicció
sinó una addicció
barrejada
amb un problema laboral
o amb un problema
de parella
amb un problema familiar
o amb un problema
del tipus que sigui
doncs
les addiccions
és
com moltes vegades diem
algú pot pensar
que se'n pot sortir
però
sempre és interessant
tenir l'ajuda
d'un professional
i això sí que ens dona garanties
Sonia Navarro
psicològica clínica
moltes gràcies
i fins la propera setmana
vinga
fins la setmana que ve
n'est bon