Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. És valent el Víctor.
Avui proposa un tema d'aquells que, no sé,
a tots ens costa una mica d'entendre,
perquè estem parlant de qüestions,
d'aspectes relacionats amb la compra i venda d'immobles.
Podríem dir que és el capítol 1,
i ja veurem quants més en fem,
perquè és un tema amplíssim
i que es pot tocar des de moltíssims àmbits.
Avui tocarem alguns.
Parlarem fonamentalment d'algunes de les despeses
que generen una operació de compra-venda d'immobles.
I què toca pagar aquí?
El venedor, el comprador, això ho pago jo?
Això ho pagues tu? Què diu la llei?
A vegades la llei diu una cosa, se'n fa una altra,
després les reclamacions tampoc no tenen el curs que tindrien.
Per això el Víctor Roca ens proposa
que toquem algun d'aquests aspectes.
No, Víctor?
Només alguns, eh?
No, a més és un tema d'aquells que,
així com altres àmbits del món jurídic són més complicats,
és un tema del qual tothom en sabem molt,
perquè molta gent...
Com a mínim una vegada a la vida.
Molt bé, ha comprat el pis, ha comprat la casa,
i parles, he comprat un pis, escolta, ho tinc a pagar.
Aleshores sembla que tots en sapiguem molt, no?
Però moltes vegades hi ha sorpreses.
Pequem de llestos, moltes vegades.
Sí, sí, sí.
I a vegades és el que dic, hi ha sorpreses.
Escolta, com és que ho tinc a pagar jo?
Escolta'm, això ho tinc...
Això és del venedor, això ho ha de pagar el promotor.
No, senyor, això ho ha de pagar de vostè.
Que no, que m'han dit que... A veure.
Bé, ja d'entrada volia anticipar el següent.
Una compra-venda, en principi, necessita com a mínim dues parts.
Ho simplificarem, un comprador i un venedor.
És una cosa òbvia, no?
Però aleshores, a vegades es pot complicar, jurídicament,
amb la intervenció d'altres personatges o elements,
com, per exemple, pot ser una agència immobiliària,
com pot ser, doncs...
Bé, normalment una agència immobiliària, un intermediari, el que sigui, no?
Per què?
Perquè ja es produeix una relació a tres bandes.
Avui no analitzarem estrictament aquest prisma,
però només ho anticipo perquè, òbviament,
un agent de la propietat immobiliària,
un API o un intermediari, ho deixarem anar així,
doncs, té que percebre uns honoraris.
I també, moltes vegades,
es produeix la següent qüestió, la següent pregunta,
qui paga els honoraris, quins són els honoraris.
No van per aquí els trets d'avui,
però ja ho anticipo com una despesa possible.
Clar, però també, aviam, la venda la pot fer un promotor,
però també pot ser, doncs, una compra-venda d'un pis,
per exemple, o d'un immoble, entre particulars.
Sí, bé, allò abstenen les agències, no?
No, clar, jo poso la venda al meu pis, hi ve un senyor,
i entre nosaltres, doncs, arreglem el tema.
També aquí hi ha unes despeses i unes coses que algú ha d'assumir.
D'això és el que centrarem el tema.
El que passa és que, simplement, he deixat caure,
a més, insisteixo, jo avui vull plantejar el tema des del prisma
de relació comprador-venedor.
El que passa és que un altre dia ja potser aprofundirem més
en la intervenció de tercers professionals
que també tenen, doncs, un pacte o un acord
subscrit amb, a vegades, el comprador, a vegades, potser, el venedor.
Anem a fer una mena de diccionari per entendre què és cada cosa,
que si les arres, que si aquest tipus de coses que sentim,
i que, bé, val la pena...
Bé, d'això també parlarem una miqueta avui, breument.
Aleshores, comprador-venedor.
Com tu has dit, i avui també ho deixarem caure,
perquè això faria falta un, dos o tres programes per aprofundir-hi,
a més, és una qüestió que, a vegades, tècnicament,
és complicada d'entendre, complicada d'entendre realment.
Un comprador, un venedor, es posen d'acord
en realitzar la compra-venda.
Inicialment, s'acostuma a subscriure en document privat.
Que és un contracte.
Un contracte entre dues parts.
Quan hi ha un agent de la propietat, un API, un intermediari,
acostuma a fer-lo l'API, o l'intermediari, en aquest cas.
Però imaginem, tornem a dir, comprador i venedor.
Contracte privat.
És a dir, un document subscrit per amb dues parts.
A un solo efecto, en el lugar y fecha,
arriba a indicados, com molta gent a aquest formular.
I no m'agrada sentir que és amb el que acaben, normalment, aquests documents.
Aleshores, normalment, s'acostuma,
és el més general, potser,
diria, a firmar un contracte d'arres, una paga i senyal.
T'anticipa uns diners a compte del preu final.
Amb tot un condicionat que, insisteixo,
avui no és el motiu principal d'això.
Hi ha altres vegades que, a més que un contracte d'arres,
ja es firma.
Pràcticament un contracte privat de compra-venda.
Què fa que es faci una cosa o una altra a les circumstàncies?
Mira, et diré una cosa.
En moltes ocasions, per el que jo percebo,
es fa de manera involuntària.
Jurídicament, i torno a dir que seria motiu d'una anàlisi exhaustiva,
exhaustiu,
no és el mateix anticipar una paga i senyal
que signar un contracte privat de compra-venda,
amb el qual jo vaig fent pagaments, per exemple,
pagaments successius.
Perquè són diferents.
És a dir, la intenció sempre és la mateixa,
de comprar i vendre.
A més, sempre acabarem,
que és del que més parlarem avui,
amb l'escriptura,
protocolitzant aquella relació, aquell vincle,
l'escriptura de compra-venda.
Pràcticament, diria, entre cometes, necessària
per fer una compra-venda d'un immoble.
Però aquesta manera de subscriure un document previ
a l'escriptura de compra-venda,
a vegades no et dones compte,
i si no vas amb un professional,
amb una certa experiència tècnica,
un advocat o a vegades un intermediari immobiliari,
amb un altre tarannà,
doncs també pot entendre-ho una miqueta, no?
Doncs no és el mateix un contracte d'arres
que un contracte de privat.
I moltes vegades es fa sense voler.
Mira, en tinc un d'un amic que havia subscrit.
Anem amb compte.
Perquè els efectes jurídics no són els mateixos
amb unes arres que amb un contracte privat de compra-venda.
Una pregunta, Víctor.
A vegades, precisament per això,
jo ja soc prou espavilat per fer-ho jo sol,
pim-pam, i ens pensem que hi ha un patró
a l'hora d'assignar un contracte d'aquest tipus
i que hi ha determinades coses que ja venen de fàbrica,
com si diguéssim, no?
Sí, sí.
Quan realment en aquest contracte privat de compra i venda,
cadascuna de les parts pot posar allò que vulgui.
Efectivament.
I a vegades pensem que allò que l'altre posa,
ho posa perquè vol,
però no perquè la legislació l'hi obligui a posar-ho.
Efectivament.
I nosaltres ho accentem pensant que és la llei, no?
Exacte.
Això s'utilitza molt.
Què diu la llei?
A veure, amb un contracte de compra i venda,
la llei pràcticament dona màniga ampla,
lliure voluntat a l'acord de les parts.
És a dir, autonomia plena de les parts per pactar el que sigui.
I aquí és on anem avui amb el tema.
És a dir, dintre de les clàusules
en els diferents contractes o documents
dintre d'aquesta compra i venda,
hi ha qui assumirà la despesa
o les despeses en un sentit o en un altre.
Que el comprador paga l'immoble i paga la casa està clar,
però clar, en aquesta compra i venda
hi ha despeses afegides
que algú s'ha de fer carta,
que algú ha de cobrar d'algú aquestes despeses.
A més a més, si no pagués
o si no es pactés un preu,
no seria una compra i venda,
sinó seria, per exemple, una donació
o potser una permuta o un altre tipus de contracte
que un altre dia analitzarem.
Aleshores, seguim parlant de la compra i venda.
D'entrada, el primer pas
per saber qui ha d'assumir unes despeses o les altres
més que el que digui la llei
és revisar els diferents documents,
tant siguin els contractes privats
com l'escriptura pública.
Normalment, la majoria de despeses
s'especifica qui assumirà.
És a dir, quina és la normalitat,
les situacions normals
de qui ha d'assumir una despesa o una altra?
Despeses que ha d'assumir el venedor.
El venedor
ha d'assumir normalment
totes les despeses generades
fins al moment de la subscripció del contracte.
Del contracte o de l'escriptura?
Efectivament.
A vegades es pot discutir
el primer moment o l'altre.
normalment la praxis fins a l'escriptura.
Depèn del contracte privat
que s'hagués signat a l'inici.
Que ho especifiqui o no.
O si fos un contracte d'arres
o hi ha un contracte privat de compra-venda.
O aquest contracte digui
no, no, el venedor s'ha de fer càrrec
fins al moment de les escriptures
d'aquestes despeses.
És lo normal.
I les detalla.
És lo normal.
A veure, lo normal és que siguin
fins a aquell moment.
Molt bé.
Detalla.
A veure,
es detallin o no es detallin,
normalment la praxis
és que el venedor assumirà
el que és la part d'aquestes despeses
fins a aquell moment,
el que es diu
la plusvalua,
la plusvalia,
l'increment del valor.
El venedor, aquí.
El venedor.
És que a vegades tu saps, Víctor,
que li encoloma el comprador
i el comprador no se n'entera.
Bé, però això ja és una qüestió
de llegir-te amb atenció el contracte.
Molta gent ve al nostre despatx
o en qualsevol despatx
de qualsevol advocat
perquè li expliquem
o li interpretem
el que es diu abans de signar.
Perquè, efectivament,
te poden encolomar
una despesa que no et correspongui.
Compte,
si es pacta,
les despeses,
hi ha llibertat de pacte.
La llei diu
salvo pacto en contra...
És a dir...
Que al final assumeixes
allò que has firmat.
I constantment estem interpretant
qui paga o no paga
una despesa o una altra.
Però jo estic aquí
una miqueta per comentar
que és lo normal i freqüent.
De totes maneres,
sugereixo que es llegeixin
amb atenció el contingut,
no només de l'escriptura,
a vegades del contracte privat anterior
amb el qual ja et dona
moltes pistes
i a vegades l'escriptura
no ho contempla tot
d'una manera exhaustiva
i detallada
i tens que acudir
el contracte privat
on potser sí que es digui
tal gasto i tal otro.
Per tant,
el venedor es fa càrrec
de la plusvàlua.
Que és,
perquè la gent m'entengui,
és un concepte
que es paga,
es paga normalment
a l'Ajuntament
i és ni més ni menys
una quantitat
que denota
l'increment de valor
des de l'última transmissió
d'aquell immoble.
llavors el que s'ha incrementat
i es paga.
Quan més temps
s'hagi transcorregut...
L'IPC dels pisos,
podríem dir.
Sí,
en certa manera.
Molt bé.
Bona comparació.
Molt bé.
Aleshores,
el venedor
normalment assumeix
una altra despesa
que és òbvia.
Si existeix una hipoteca
existent
que agravi
en aquell immoble,
les despeses
de cancel·lació
de la teva hipoteca,
de la que ja existia
per part,
suscrita o per part,
exactament,
pel venedor,
tot això consta
al registre i tal,
o qualsevol altra càrrega,
no només hipoteques,
aquell pis pot estar embargat
i aquell embarc...
O pot tenir retard
de pagaments
de rebuts
i de...
Qualsevol gravament.
I de coses i...
Normalment,
es signa amb el contracte
que la gent s'affixi
que este immoble
o este piso
se vende libre de càrrega
si gravamen es.
I les despeses,
los gastos
de cancel·lació
d'hipoteca
van a càrrec
del venedor.
Jo interpreto que tots.
Per què?
Perquè per cancel·lar
una hipoteca
has de pagar,
o sigui,
sufragar-la,
pagar la comissió bancària...
Dius i ho interpreto.
Això vol dir que
si algú després,
posteriorment,
hi hagués conflicte,
pot anar a un judici
i es pot interpretar això?
A veure...
Tot i que estigui tan explícit.
Jo fa poc he vist
un assumpte
amb el qual
no s'especifici,
no s'especifica
ben bé
qui assumirà...
Home,
posa,
les despeses bancàries
de cancel·lació
d'hipoteca.
Però no posa
les despeses registrals
de cancel·lació d'hipoteca.
Que jo interpreto
també que van a càrrec
del venedor.
Perquè ja sabeu
que una hipoteca,
si és cancel·lada,
no subrogada.
Els gastos de subrogació
són diferents.
I aquí, a vegades,
ja ens perdem
i aquí intervenen els bancs.
Quant val?
Quant no val?
Però el que és
la cancel·lació d'hipoteca,
ho té que pagar
tant comissió bancària
com cancel·lació del registre,
perquè es té que portar
el registre de la propietat
i ser cancel·lada.
Ser,
que ens entenguem,
esborrada,
o fer el,
que se'n diu,
l'assiento de cancel·lació
del gravament.
Sigui hipoteca
o sigui una altra càrrega.
Perquè a vegades
un pis es pot vendre,
està en embargat,
a vegades es té que fer
una mica de virgueria
i parlar amb les entitats
creditores,
acreedores,
un banc, per exemple,
que es degui un préstec
i se li va embargar el pis,
i també es tenen
que cancel·lar.
I tot això
va a càrrec del venedor.
Salvo pacto,
en contrari.
Jo puc dir,
escolta,
no, miri,
tot anirà a càrrec seu.
Però, en principi,
la normalitat és aquesta.
També es fa constar,
i hem dit
càrregues gravamentes,
i qualsevol,
normalment,
qualsevol despesa generada,
fins al moment,
anem a parlar,
potser,
de l'otorgament de l'escriptura
per no complicar,
perquè és el que he dit abans.
Depèn si fos un contracte privat,
anem a posar,
és el més freqüent.
Estem parlant de normalitat,
a més,
com ja dic,
que no és un tema
absolutament rodó,
absolutament quadriculat,
segons com se miri,
segons la forma,
tancat,
perquè ens entenguem,
que es pot sometre
a interpretacions diverses,
parlem del que és
el normal i freqüent.
Les altres despeses,
a càrrec del comprador,
quines despeses són?
Una,
molt important,
la que més mal fa,
l'impost que generi
aquella venda.
Si és una obra,
una primera venda,
una obra nova,
normalment es grava per IVA,
en el promotor,
es compra directament al promotor,
considerable.
Sí,
i si no,
impost de transmissions.
Normalment és el 7%.
En aquest programa hem parlat...
Amb els preus que tenen els pisos,
són molts diners,
clar.
Bé,
són diners,
perquè,
no, no,
a veure si un pis...
Un silenci molt eloquent.
Sí,
és que he fet un breu silenci
per fer números
sobre un pis que valgui,
doncs,
no ho sé,
anava a dir,
és que he pensat 100.000 euros
i em sembla,
no diré ridícul,
perquè hi ha pisos de 100.000 euros,
però cada vegada més escassos,
no?
Almenys,
ha necessitat com Tarragona,
no ens enganyem.
Però,
amb un pis
de 200.000 euros,
que ja són els 32 o 33 milions
antics de pessetes,
doncs,
el 7%
són
quasi 10.000 euros,
un milió 400.000.
De quasi dos milions
de les antigues pessetes.
Bé, un milió i mig.
Perdó,
em quedo curt,
més.
Quasi dos milions
i altres.
Sí,
quasi dos milions.
Quasi tres,
sí.
Això és el 7%.
Imagina't.
Clar,
impostos,
eh?
Per això molta gent...
I calla aquest pis que ve de preu
i després comences a sumar
i dius,
home,
doncs,
algun milió més em puja,
no?
A veure,
sempre faig un càlcul aproximat
i si a algú li surten diferents les comptes
però potser
normalment no falla,
que és que quan tu et compres un pis
i ets el comprador,
normalment la despesa que et genera
és,
a veure,
a part,
despeses d'immobiliària,
si hi ha un intermediari,
eh?
Però el que és la despesa
d'un comprador,
estrictament parlant,
és aproximadament un 11%
del seu valor.
L'has d'afegir aquest 11%
al preu de venda.
10 milions,
un milió cent.
20 milions,
2 milions,
200.
És aquesta la qüestió.
Despesa total,
perquè inclou,
insisteixo,
7% d'impostos.
Faig un brevís
en parèntesi.
En aquest programa
hem parlat alguna vegada
que el 7%
s'aplica
en una venda
en una persona aliena
en aquell pis.
Què vull dir aliena?
Si tu i jo i Holanda
tenim un pis a mitges,
som copropietaris,
i tu dius,
escolta,
et compro la teva meitat,
això es pot tractar fiscalment
d'una manera denominada
dissolució del condomini.
Hi ha una copropietat.
domini,
amargot jurídic,
equival a propietat.
Si alguna vegada
algú llegeix
dominio,
en una escriptura,
domini és propietat.
Un condomini,
copropietat.
Si tu et quedes
la meva meitat
i em dones
el que valgui,
pagaràs
un impost
molt més baix
del 7%.
Perquè la dissolució
de condomini
és molt menys gravada.
No recordo si és
el 0,5% o l'1%.
Clar,
hi ha molta diferència.
Això,
aquest benefici,
per no dir menys,
perjudici fiscal,
també es dona molt
amb separacions
o divorci.
Bé,
actualment divorcis.
Que deu ser el cas
on es dona més
aquesta divisió del condomini.
No et pensis,
perquè a vegades...
Per una inversió
també es pot donar.
No,
però molt sovint
també es dona
en un altre cas,
qualsevol herència,
si hi ha més de dos germans
i es queden
per mitats indivises
tot el que és
el capdalt heritari,
tota la massa hereditària,
comparteixen pis.
I això es pot donar
quan és un condomini
entre dos,
tres,
quatre,
cinc persones.
Clar,
això,
quan li comentes
als clients,
home,
realment el que més pica
o més mal fa
és aquest 7%.
Fet aquest breu parèntesi,
més despeses
del comprador,
les despeses
notarials
van a càrrec del comprador.
quasi sempre.
Això sí que és...
Despeses d'inscripció
al registre
també van a càrrec
del comprador.
Que no m'en deixi cap
perquè a vegades
tantes,
bàsicament una,
dues,
tres.
Bé,
després ja venen
tot a...
Normalment el venedor
té a caixar-te preparat
tot el tema
de suministres,
bé,
sigui obra nova,
si és el promotor,
bé,
sigui vivenda de segona mà,
tot la llum,
l'aigua,
el que passa és que
normalment el comprador
se n'encarrega
de canviar...
I canviar el nom...
Bé,
normalment el que es fan,
si és una vivenda
de segona mà...
Bé,
i no va...
Està obligat el venedor
a deixar-t'ho preparat,
no?
Ja ho posen les escriptures.
L'aigua,
si hi ha gas,
etcètera,
no?
Però,
bé sigui alta,
bé sigui un canvi de nom,
jo recomano sempre
canvis de nom.
Això va càrrec del comprador.
Clar,
efectivament.
Jo sempre recomano
canvis de nom
perquè les saltes
són clares normalment,
valen més diners.
Llavors,
un canvi de nom
és més simple
i menys costós,
econòmicament.
Després hi ha una altra qüestió
de la qual
s'ha de encarregar
el comprador,
que és
d'anar a l'Ajuntament,
ell o a la persona
professional
que ho hagi encarregat,
que no s'esperi
que ho faci
qui li ven,
perquè en principi
ho acostuma a fer
qui compra,
que és anar
a regularitzar
la situació fiscal,
bé sigui d'impost
de béns immobles,
bé sigui d'altres taxes.
Que no li estranyi
a la gent
que aquest canvi
de nom
de l'impost
de béns immobles,
i parlo objectivament
i això passa
en vivenda nova.
Sempre sugereixo
que es vagi
el més aviat possible,
però que també sàpiguen
que normalment
fins al cap
de dos,
tres,
quatre anys
no es rep
la liquidació
d'IBI.
Si jo avui,
31 de gener del 2006,
compro
amb escriptura
un pis
i vaig,
ojalà
ho fes tothom,
el mes que ve
a l'Ajuntament
a dir,
escolti,
amb una còpia
de l'escriptura
i el que et demana,
aquest pis ara és meu,
l'IBI,
el meu nom.
Normalment tarda
bastant de temps
l'Ajuntament
en girar-me els rebuts.
Aviam,
jo el IBI d'aquell any
el pagaré jo,
el d'aquell any,
si he fet aquest procés,
o potser
en ve el d'aquest any
i el que ve d'aquí dos anys?
No,
a veure,
possiblement
aquest any,
el d'aquest any,
a veure,
tot també depèn
de l'Ajuntament
i que el període voluntari
de pagament de l'IBI
pràcticament comença
el mes de març,
em sembla fins al juny,
si no recordo malament.
Però,
a veure,
és possible
que el del 2006
vagi a nom del venedor
perquè el subjecte passiu,
és a dir,
el que té que pagar
l'impost a 1 de gener
és el venedor encara,
perquè estem a 31.
Vagi a nom d'ell,
després faré un comentari,
però a partir del 2003,
perdó,
del 2007,
vindrà a nom meu.
Per aquest que va al venedor
l'he de pagar jo com a comprador
o qui ho pagui al venedor?
Bé,
jo crec,
jo crec que estrictament parlant,
segons l'aplicació
dels preceptes del Codi Civil,
del dret civil,
és el comprador
a partir del moment,
com a mínim,
de l'escriptura de compra-venda,
que és avui.
Després podríem discutir
si podia venir d'abans
el contracte privat d'avui.
Per què?
Per una qüestió òbvia i evident
que a partir de la data
totes les despeses
corren a càrrec meu,
encara que no s'especifiqui
l'escriptura,
perquè normalment
l'escriptura no posa
l'impuesto de béns i imuebles,
les bessures,
les taxes municipals,
etcètera.
Per una qüestió òbvia,
a partir d'avui,
llavors,
la part proporcional
d'això
la tindria que pagar jo,
que a vegades no es cobra
o a vegades sí,
això ja és una altra qüestió,
però
si el venedor m'ho reclama,
en principi,
considero que l'hi haurien de donar.
Compte,
a partir de la data,
encara que sigui el venedor
el que hi vagi el nom,
perquè una cosa és la relació,
és el meu punt de vista,
tot es pot interpretar
entre el venedor
i l'Ajuntament
a 1 de gener,
i l'altra cosa
és la relació
entre venedor i comprador.
Home,
el sentit comú
diu que el venedor
hauria de pagar
la part proporcional
a que aquell immoble
estava al seu nom
fins que van escripturar
i l'altre a l'altra part,
en plan salomònic,
com aquell qui diu,
però vaja,
en principi,
si l'immoble ja és teu,
però el que dius,
és un dels molts aspectes
que són sotmesos
a la interpretació de la llei.
Respecte a aquesta qüestió,
un altre comentari,
no l'hi estranyi a la gent,
sobretot en...
Jo m'he trobat
en casos de vivenda nova,
a vegades vivenda de segona mà,
no sé si funciona mateix,
que per propi funcionament
de l'Ajuntament
no li girin
rebuts de l'IBI
fins que porti
dos o tres anys
vivint a l'immoble.
I després arribar de cop.
No es pensin
que no li arribarà,
li arribarà,
a més,
en període
de recaptació voluntària.
Ja sabeu
que hi ha dues fases,
la recaptació voluntària
i la executiva.
Compte,
recomano a la gent
que estigui una miqueta al tanto,
perquè tal com diuen
les normes administratives,
que una persona
no rebi una notificació,
si aquesta notificació
està feta
o està publicada,
perquè es pot rebre personalment
o es pot publicar,
no li eximeix
del pagament
del deute
que té amb l'administració.
M'he comprat un pis
que no pago IBI.
No.
No estic dient
que la gent
vagi cada dia
a l'Ajuntament
a preguntar.
Però si compra avui
i fa el canvi de nom
que pregunti
quan no arribarà això,
l'Ajuntament ja t'orienta
i et diu
normalment tardarem
dos anys
o un any i mig
o el que sigui.
Això no treu
que vagi a l'Ajuntament...
Clar, és que quan arribi
el cop és molt més fort
perquè arriba tot de cop
i s'ha de ser conscient
que aquest rebut t'arribarà.
I el problema
no és que t'arribi o no t'arribi,
el problema és que
t'arribi,
no te n'assabentis,
com he dit abans,
doncs perquè, escolta'm,
a vegades,
a més ja sabem
que això,
doncs t'ho tiren a la bústia
i poden tirar-ho malament
o es pot perdre
o t'ho pots, no ho sé,
recollir una altra persona.
Que la gent pregunti
a l'Ajuntament
que no estigui cada dia
però que sàpiga
que això tard o d'hora
ho tindrà que pagar
però que no ho deixin
perquè si jo ho rebo
o si m'ho notifiquen
i no ho rebo físicament
i em passa el temps
de recaptació voluntària
passarà a executiva.
Aniràs a l'Ajuntament
aquí al carrer Adrià,
si no recordo malament,
i diràs
escolti,
no ho vaig rebre,
perdoni,
això se li va enviar
dintre de la fase
voluntària
i ara
escolti,
ha passat a executiva
i no es pot tirar enrere.
Consell allò
molt d'anar per casa,
quan s'obri el període
de pagament
en fase voluntària
a tensar-se a l'Ajuntament
per assegurar-se
si l'han enviat o no.
Molt bé.
O sigui,
tenia una mica de control.
No anar cada dia
com bé deies.
Cada any
passar-te un dia
escolti,
l'IBI d'aquest vivenda
ah sí,
vostè va fer el canvi de nom
tal dia,
doncs perdoni,
encara no ho rebrà.
Quan ho rebré més o menys?
Aproximadament tal
perquè si se'n passa...
Doncs fins a aquell període
tranquils
i tornem-hi
i anar a insistir una mica.
No costa res.
i una altra,
potser una última,
encara que potser
n'hi hauria més
i algun oient deu pensar.
Fem l'última
i ja continuarem.
Sí,
perquè tantes despeses
al final...
Això costa un ull de la cara,
no?
Déu-n'hi-do.
Les despeses
de comunitat de propietaris.
Normalment,
si és que és una compra-venda
d'una vivenda
de segona mà,
el venedor
està obligat a tenir
pagat
les despeses de comunitat.
De fet,
normalment la comunitat
de propietaris
sí existeix
en aquell immoble.
normalment això
és per vivendes
del que se'n diu
en propietat
horitzondal,
és a dir,
diversos veïns,
diversos pisos.
Doncs,
si existeix
comunitat de propietaris,
el president,
secretari,
administrador
de la comunitat
acostuma a expedir
un certificat
conforme
està al dia
les despeses
de la comunitat.
De pas,
es comunica
aquest canvi
de titularitat
de l'immoble,
del pis
i a partir
de l'escriptura
pública,
com hem dit
abans amb l'IBI,
la despesa
de comunitat
anirà a càrrec
de qui compra.
I a partir d'aquí
també estem
una miqueta pendents
i preguntem
a la comunitat
quan es passa
el trimestre
que és 10,
però tornem a estar
el mateix.
És una despesa
que en principi
ha d'assumir
el titular
de l'immoble
des de la data
que ho és.
I com hem dit aquí,
per no complicar-ho més
que l'escriptura pública,
encara que torno a repetir,
que un contracte privat
de compra-venda
també podria tenir
eficàcia jurídica,
a partir d'aquí
les despeses
de la comunitat
també hi ha el canvi.
A veure,
i més despeses,
la veritat,
Iolanda,
que no és que no em passin
pel cap,
però potser
amb un aspecte,
una visió general...
Molt general,
perquè després depèn
si hem comprat
una obra nova
on també s'han d'urbanitzar
els carrers,
si hem comprat
un pis de segona mà,
si és...
En fi,
aquí hi entraríem
en un jardí.
Les despeses d'urbanització
deixem-les estar
perquè fan mal,
normalment,
encara que es tenen
que pagar.
Entenem que,
en bona part dels casos,
aquestes transaccions
es fan sense cap problema,
però aquí parlem
de quan pot haver-hi
alguna dificultat.
Aviam,
que tampoc no volem
desanimar a ningú
d'aquells que diuen
que jo ara m'estic comprant
en un pis,
entraré en un món
realment terrible.
Home,
se suposa que generalment
totes aquestes gestions,
aquests contractes,
tot això es fa
amb normalitat,
no passa res,
però a vegades
sí que sorgeixen problemes,
per tant,
el fet de comentar-ho
és a tall de prevenció,
de llegir molt bé
i deixar-nos assessorar
per algú que entengui
més que nosaltres.
A més a més,
farem una vegada més
una miqueta d'apologia
dels advocats.
Òbviament,
no és estrictament necessari
l'acudir amb un advocat,
amb un professional del dret
cada vegada que compres
o vens un pis,
però al mínim dubte,
dic el que sempre,
aquesta prevenció,
Iolanda,
que realment...
Si està molt clar
cap problema,
per si tenim algun dubte...
Correcte.
Sempre més val prevenir
que curar,
per utilitzar
aquest refrany tan conegut.
I prevenir pot ser
ni més ni menys,
escolta,
tinc un dubte,
quina despesa tal?
Vés a l'advocat,
tindràs que pagar-li uns honoraris,
però clar,
estem parlant també
d'una compra-venda
que pot costar molts milions
i que, a veure,
home,
no vull pecar de frívol
i dir
no et vindrà
de 4 euros.
Això no és frívol,
això és real.
Si estem parlant
d'una despesa
que incrementa
un 10%
el preu total
de l'habitatge,
no vindrà
d'una consulta
o una única consulta
a un professional.
Molt bé.
Gràcies a cadascú
a cadascú
el seu criteri,
però és una obvietat.
Que la gent pregunti,
que per preguntar
no sé si és pesat.
A més,
hi ha vegades,
no dic sempre,
vull dir,
la gent ha de comprar
i vendre tranquil·la
perquè normalment
no hi ha d'haver
cap problema.
Però, esclar,
el mínim dubte
acudiu a un professional
i aleshores,
aquest,
potser,
en una petita entrevista
et traurà de dubtes
i dirà
vostè pot comprar tranquil
que això,
o vostè,
miri,
segons el que jo llegeixo,
aquesta,
aquesta,
aquesta despesa
anirà a càrrec de vostè,
aquesta a càrrec de l'altre.
I fins i tot,
una última qüestió,
amb el tema aquest
dels impostos,
a veure,
això pràcticament
al dia a dia,
ja,
encara que no interveni
un professional,
a veure,
òbviament,
no et cobren el 7%
quan es pot cobrar l'1,
però que us pregunti
perquè a vegades
hi ha sistemes
no per escapulir-te
del pagament de res,
ni d'impostos,
ni cap despesa,
però a vegades...
No els incitem
al delicte fiscal, eh?
No, no,
en absolut,
no em refereixo a això, eh?
Però hi ha vegades
que el consultar amb un professional
doncs te pot arribar
a estalviar diners.
És a dir...
Trobar una adreçera
moltes vegades.
Legal, jurídica
i sense sortir-te,
però a vegades
hi ha qüestions...
Escolti, miri,
això té vostè
una bonificació,
doncs per això...
Circunstàncies personal
d'aquell comprador,
d'aquell venidor,
pot fer que...
100.000 coses,
100.000 coses.
Molt bé,
doncs continuarem parlant,
perquè el tema
de la compra i venda
d'immobles
de un i do,
i és una pràctica
que, com dèiem,
poc o molt,
una vegada a la vida,
com a mínim,
moltes persones s'afectuen.
Víctor Roca,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Si no hi ha dubatat,
ens retrobem el proper dimarts.
D'acord, encantat.
Adéu-siau.
Molt bé, adéu.