Després del parèntesi de l'estiu, aquesta setmana,
de mica en mica, els nostres col·laboradors,
els del matí de Tarragona Ràdio,
tornen a incorporar-se a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
i estem encantats, per exemple.
Avui dilluns han d'arribar Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
La Sònia, si se'n recorden, l'any passat, el dia habitual,
la nostra cita, la visita amb la Sònia, podíem dir,
la teníem els dijous.
Enguany és el dilluns, el començament de la setmana
que ens acompanya la Sònia Navarro.
Els recordem, d'altra banda, que aquest és un espai
que, a banda que nosaltres mateixos, la Sònia,
fonamentalment, que és la professional del tema,
tria els temes, les qüestions a tractar,
aquest és un espai absolutament obert a respondre,
consultes, preguntes, suggeriments o comentaris
que poden fer i que ens poden fer arribar diàriament
a través de la web del programa,
a través del correu electrònic, en definitiva,
almatí, arroba tarragonaradio.com.
Vostès adrecen les seves preguntes, comentaris,
suggeriments al voltant de qualsevol tema
que estigui relacionat amb les qüestions
que són pròpies de la Sònia
i estarà encantada de respondre'ls, evidentment.
Diran, preguntes sobre psicologia?
Aviam, és que això de la psicologia,
ja ho hem explicat sempre, és molt relatiu.
Preguntes sobre tot allò que emocionalment,
emotivament, ens afecta, no, Sònia?
Exactament.
No parlem de malalties.
Bueno, a vegades...
A vegades sí, però no sempre.
Exacte, a vegades són trastorns,
però a vegades realment són coses que ens afecten
o que ens preocupen, no?
Vull dir, la psicologia és molt, molt àmplia en aquest aspecte.
Doncs, tan amplia que afecta qüestions tan importants
com les addiccions.
Que és el tema que parlarem...
Encetarem amb un tema una mica dur, eh?
Sí.
Encetem la temporada amb un tema una mica dur.
Home, perquè de fet ja saps tu que a començament d'any
i començament de temporada després de l'estiu
és el moment dels bons propòsits
d'abandonar determinats hàbits,
a vegades molt perillosos
i necessari d'abandonar altres vegades més inofensius,
però que formen part d'això.
Addiccions hi ha de tota mena,
per tant, jo no sé si avui podríem dir
que iniciem un capítol dedicat a les addiccions.
Iniciem, segur que no acabem.
Perquè ens podem allargar moltes setmanes.
Si vostès pensen que coneixen,
els preocupa o tenen alguna addicció
que no, expliquem aquí al programa,
recordin, es posen en contacte amb nosaltres
al matí arroba tarragonaradio.com
i Sònia Navarro estarà encantada
d'ampliar aquella qüestió que vostès plantegin.
Què són les addiccions, Sònia?
Doncs a veure, les addiccions
és un síndrome
que està constituït per signes i símptomes,
que nosaltres anomenem.
De fet, és una malaltia
que es pot anomenar biopsicosocial,
perquè entren en joc factors
genètics, biològics,
socials, d'aprenentatge,
més emocionals,
vull dir que entren en joc
molts aspectes diferents.
Per això és el que s'anomena
la malaltia biopsicosocial,
en la que una activitat concreta
es realitza de forma compulsiva.
Nosaltres, fins fa relativament poc,
enteníem les addiccions,
el consum d'un cert tipus de substàncies,
que n'hi ha de diferents tipus,
però en aquests moments
s'entén addicció
com tant això,
el consum de certes substàncies,
com el consum, a vegades,
de no substàncies,
sinó el consum...
Hàbits, en definitiva.
Sí, de la televisió,
internet,
fins i tot el consum excessiu
del gimnàs, no?
És a dir, o de les compres compulsives.
Està claríssim que aquesta segona parcel·la,
que parlaves més enllà
de determinades substàncies,
pertany al món ric,
al món occidental,
són addiccions realment creades
pel nostre sistema de vida.
Totes,
perquè les de consum de substàncies també.
No imaginem persones
en països que no estan encara desenvolupats
patint determinades addiccions.
No crec que tinguin...
És molt difícil, no?
De fet, és una conducta
que fem d'una manera molt compulsiva,
que no podem evitar fer-la,
per molt que som conscients
que no és positiva per nosaltres,
perquè la gratificació que tenim
en el moment que fem aquella conducta
és molt elevada
respecte al no fer-la, no?
De totes maneres,
automàticament,
en el moment que ho hem acabat de fer,
aquesta conducta,
ens apareix el sentiment de culpa.
Amb la qual cosa,
sempre és una persona
que sempre se sent malament
quan no està fent la conducta
i quan la fa, no?
És una mica aquesta lluita interna
que té...
Hem de distingir dues coses, no?
Dintre de l'addicció
hi ha el que és
quan un té
una dependència
a la substància,
que és...
Hi ha una part física,
però després hi ha
el que és la dependència,
que sempre parlem d'emocional,
d'acord?
Per tant,
l'addicció inclou tot,
inclús en les addiccions
que són a substàncies
com el tabac
o la cocaïna,
sempre la part més difícil
és la part
de la dependència emocional.
Sí, però la física
té una durada, eh?
Una durada concreta.
I llavors sempre
és la dependència emocional
la que fa que tinguem
més perills
de tornar
a recaure en aquesta...
Entenc, doncs, Sònia,
que l'addicció no és ni més ni menys
que els símptomes
d'una problemàtica
a vegades més profunda.
Bueno, gairebé sempre...
És la resposta
a una problemàtica emocional
més important.
Sempre psicològica, eh?
Sempre.
Llavors, totes...
Jo estic trista,
menjo xocolata.
És un exemple molt tontet.
Clar, el que passa
és que si això...
I cada cop que estic trista
he de menjar xocolata.
Si no menjo xocolata,
sempre estaré trista.
Es podria fer aquesta...
Ho poso un exemple
molt, molt planer, eh?
Molt d'anar per casa,
que jo no entraria
en temes més tècnics
que per això estàs tu, no?
Sí, però, bueno,
de fet seria...
Necessito la xocolata
per...
Per no estar trista.
Per estar alegre.
La necessito contínuament, no?
Llavors, clar,
es podria convertir
en una addicció al menjar.
Menjar és una addicció, sí.
Diguem, que seria...
Que es podria convertir...
Moltes vegades
una addicció al menjar
es pot convertir en una bulímia.
Vull dir, que a vegades...
Travella, comprar, en fi,
hi ha moltes addiccions.
Gimnas, com deies, no?
Sí, no?
Però els límits,
a vegades,
entre una addicció al menjar
i una bulimia
estan...
Són difícils, no?
Perquè moltes vegades
és complicat de distingir.
Hem de dir que
totes les addiccions
tenen obsessions,
produeixen conseqüències negatives
en les relacions,
en la feina,
en l'economia,
en la salut psicològica,
una falta de control
en totes les activitats
que fan
i una negació
del problema.
És a dir,
gairebé en totes les addiccions
es donen aquests...
Quan surt allò de
jo controlo.
Sí, però això sempre...
Però no controles.
Vull dir,
sempre que hi ha una addicció
és de no, no,
jo controlo.
Sí, però això ens passa
sempre i tothom,
en el grau que la tingui, eh?
I tot plegat
deu anar derivant
en una pèrdua d'autoestima
importantíssima a la llarga, no?
A la llarga, evident.
Evidentment.
Perquè, sobretot,
quan la persona
fa un pas
de dir
bueno, vull controlar això, no?
En el moment que decideix
que...
O se n'adona
que està consumint
més del compte
el que sigui
i veu que no pot controlar-ho,
clar, això ens produeix
una davallada
d'autoestima important
perquè llavors veiem...
No té voluntat,
no serveix per res.
És una cosa
que està per sobre
de nosaltres.
Perquè fins aquell moment
potser hem dit
quan jo vulgui
ho deixo de fer.
Però en aquell moment
ja estem...
Ja veiem que el problema
no és tan fàcil, no?
Sinó que ens costa una mica més.
Com es pot distingir
què és una dependència
o què és allò
que fem
per substituir
la mancança
d'una altra cosa?
Quins criteris
hi ha per veure
si realment
hi ha una dependència,
alguna activitat,
alguna substància?
Mira,
per veure això
primer hem de mirar
la tolerància,
d'acord?
És a dir,
quan dic tolerància
és que aquella persona
cada vegada
necessita quantitats
més altes
per aconseguir
l'efecte que desitja.
Ja sigui
el que fuma,
que cada vegada
fuma més
per sentir-se bé,
ja sigui
el que fa
compres compulsives,
que cada vegada
ha de comprar
una quantitat més alta
per sentir-se bé,
d'acord?
Però que
el nivell
ha de pujar
al nivell de consum
per aconseguir
els mateixos
desitjos,
no?
I, a més a més,
si consumeix
la mateixa quantitat
que abans,
l'efecte que té
no és el mateix,
no?
És a dir,
per això necessita
anar consumint més.
És a dir,
que la tolerància,
el nivell de tolerància
va augmentant
i és molt gradual,
eh?
Això no ens adonem
fins que ja estem a dalt.
I que en el moment
que hi ha
una abstinència
es crea
el síndrome
d'abstinència.
En totes les addiccions,
ja siguin
de substàncies
o d'hàbits,
no?
Sí,
el que passa
és que
el síndrome
d'abstinència
és molt més fort
quan hi ha
consum de substàncies.
Molt més fort
no emocionalment,
que és exactament
igual a nivell emocional,
sinó des de fora,
el que es pot veure
des de l'altre cantó
et sembla
molt més fort,
perquè físicament
la persona
es troba
molt malament.
En les dependències
més psicològiques,
el síndrome
d'abstinència
a nivell emocional
és exactament
igual,
però la persona
físicament
no es troba
malament.
Llavors,
en aquest punt,
però es dona igual.
De totes maneres,
si sospitem
que podríem
tenir l'addicció
o alguna cosa,
un autotest
abans d'afrontar
el problema
amb un professional
seria justament
deixar de fer allò
i a veure què passa,
a veure com ens sentim.
Bueno...
O no,
o això és anar
molt pel camí del mig.
Home,
sí,
a vegades
algú no ho fa,
no?
No,
però ja saps tu
que les persones
són molt aprensives
i si ens escolta
algú que diu
escolta,
doncs jo quan hi ha rebaixes
que no puc deixar
anar de comprar.
A veure si tindré
una addicció
a les compres compulsives.
Doncs que deixi
d'anar un dia,
perquè realment
estem parlant
d'una actitud
i un comportament
molt reiteratiu,
no?
Bueno,
el que passa
és que quan un va
a les rebaixes
com a norma
no té per què
ser una addicció
a les compres.
És a dir,
una addicció
a les compres
és aquella persona
que realment compra
habitualment,
per no dir gaire
tots els dies,
coses que en realitat
moltes vegades
no necessita.
I va omplint,
omplint,
omplint.
Sí que tothom
a les rebaixes
en algun moment
pot comprar
alguna peça
que no necessita.
Per això seria
una compra compulsiva,
no una addicció,
no?
Bueno,
l'addicció és una compra compulsiva.
Ah, bueno,
una compra,
una conducta compulsiva,
no?
En aquest cas
que estem parlant
de les compres
seria una compra compulsiva.
El que passa
és que una cosa
és que ho fem
en un moment puntual
de l'any
que estem a més,
tenim un estímul extern,
no?
Això que com que
hi ha les rebaixes
sembla que són gangues,
no?
A que la necessitat
sigui diària.
Perquè clar,
quan parlem d'addicció
és que la necessitat
és diària.
És a dir,
jo habitualment
haig de comprar.
tinc que comprar obligatòriament
perquè si no
no em sento bé.
Això és,
clar,
això és una altra història.
No perquè a les rebaixes
ens agradin
som addictes.
No perquè una persona
vegi una copa de vi
té addicció a l'alcohol.
És a dir,
una miqueta
com sempre
en els límits,
no?
S'ha de posar
al seu lloc tot.
De les coses,
no?
Que si no,
a vegades...
Perquè tots
prenem
algun tipus
de substància
en algun moment,
tots fem alguna de les coses
de les que anirem parlant.
Vull dir que...
Abans de seguir endavant,
Sònia,
hi ha persones
des del punt de vista
fisiològic
més predisposades
a d'altres
a tenir aquest tipus
de comportaments?
Creu que sí.
Precisament per això
he dit que era
una malaltia
biopsicosocial,
no?
És a dir,
que hi ha persones
que a nivell genètic
doncs estan
més predisposades
i a nivell ambiental,
a nivell educatiu.
Són més vulnerables.
Llavors es barreja
més una...
Es barreja
una cosa
amb l'altra
i, clar,
hi ha persones
que tenen
molt més factors
de risc
de patir
qualsevol tipus
d'addicció
que unes altres.
És a dir,
hi ha persones,
inclús a nivell
de personalitat,
doncs ja ho veus,
hi ha persones
que estan molt controlades
perquè són conscients
elles mateixes
que podrien tenir
conductes
molt obsessives
i molt compulsives
en aquests aspectes.
Parlem,
doncs,
si et sembla,
ja dels trastorns
de l'addicció a substàncies
que és una de les addiccions
probablement,
jo no dic la més perillosa
ni ho sé,
però en principi
la que socialment
preocupa més,
tot i que hi ha d'altres
que no intervenen
en les substàncies
que també són preocupants.
Ara penso en el joc
i en les conseqüències
que pot tenir,
per posar un exemple.
Però parlem en tot cas
d'aquests trastorns
fruit de l'addicció
a substàncies.
Mira,
n'hi ha molts,
llavors els anirem
una mica comentant,
però hi ha tot el tema
de l'addicció
a l'alcohol
o el trastorn
relacionat
amb l'alcohol.
Aquest és
un dels
més
coneguts,
diguem,
perquè potser
és un dels més clàssics
on sempre hi ha hagut
moltes persones
amb addicció
a l'alcohol.
I socialment
s'ha conegut més
l'addicció
a l'alcohol
que no pas
a altra substància.
Clar,
el que passa
és que l'alcohol
és en aquests moments
encara una substància
que està molt a mà,
que la tenim molt
al nostre abast,
que fins i tot
en alguns entorns
és necessària,
no?
Vull dir,
perquè no ens imaginem
una festa
sense una copa,
no ens imaginem
un menjar
sense l'alcohol,
no?
Amb la qual cosa
moltes vegades
la forma
que s'entra
s'acaba
amb una addicció
a l'alcohol
és tan lenta,
tan gradual
que la persona
no és ni conscient,
no?
De fet,
va consumint
cada vegada
una quantitat
més alta,
una quantitat
més alta,
sense adonar-se'n
en cap moment
fins que realment
un dia es veu
que les quantitats
que està bevent
diàriament
ja no són normals.
Després,
aquí entren en joc
també uns aspectes
molt culturals
del que cadascú
entén
com que és normal
veure
perquè a vegades
doncs clar,
trobes que
hi ha gent
que quantitats
bastant altes
les troben
absolutament normals.
En cap cas
es qüestionen
si això
és
un problema.
I parlo
de persones
que des de primera
hora del matí
estan prenent alcohol.
Si troben normal
prendre alcohol
en esmorzar,
en dinar,
en sopar
mitja tarda...
Clar,
és que ja comencen
amb el cigaló
a primera hora
com una cosa
normal,
el vi
amb l'esmorzar
o la cervesa...
L'aperitiu,
el dinar...
Sí,
llavors,
i hi ha moltes persones
que no tenen consciència
que realment
estan consumint
més del normal.
Una persona
que fa aquest hàbit
de consum
d'alcohol
quotidianament
setmana
rere setmana,
any rere any,
té un problema
d'addicció
amb l'alcohol,
no?
Si fa de forma sistemàtica.
Però mai serà conscient
si no...
Pot ser que no.
Hi ha gent que sí
que se n'adona
i realment deman ajuda,
però hi ha gent que no,
que a vegades
realment està fent
uns consums molt alts
que tenen problemes
de fetge
perquè acaben
tenint problemes
a nivell físic
important.
A part de a nivell
psicològic,
laboral,
familiar,
perquè moltes vegades
tenen conductes
que no són les adequades
sense ser conscients.
Com que aquella persona
sempre es troba
en un estat
que ell no troba
que està borratxo,
per dir-ho d'alguna manera...
Sí, sí, és el seu estat
natural, podríem dir.
Doncs no és gaire conscient,
no?
Llavors, doncs,
bé, aquí entra
en aquesta addicció
entre molts factors socials,
no?
Culturals,
vaja, diguem,
per dir...
I és una addicció
molt difícil de tractar,
tinc entès, no?
Bé, és complicada
perquè precisament tenim...
Perquè l'alcohol forma part
de les festes,
de la societat,
de qualsevol celebració,
però igual que el menjar.
És igual que quan hi ha
una addicció al menjar,
no?
El menjar en la nostra societat
forma part de totes les trobades
i és gairebé estar a tots els llocs,
no?
Quedem per fer...
Sempre quedem per dinar,
per sopar,
per esmorzar,
per fer l'aperitiu,
per anar...
Sí, sí, sí, sí.
Però tot va al voltant del menjar
i la beguda.
És un tema cultural,
no és un tema nutricional,
el del menjar, no?
Per suposant, no?
Llavors,
a la persona li costa molt
i a altres coses
no les tenim tan quotidianament,
no...
Podem evitar-les més,
sobretot en les primeres fases
del tractament, no?
Parlem de drogues
que no estan permeses legalment,
sempre hi ha
més o menys dificultat
per accedir-hi a elles.
L'alcohol,
el menjar,
està al nostre abast,
per tant,
no hi ha cap problema
de tenir-ho en qualsevol moment
i a qualsevol hora.
I en excés,
les dues coses,
no?
Poder.
Llavors,
un altre seria
tots aquells relacionats
amb al·lucinògens,
l'èxtasi,
l'LCD
o coses d'aquest estil.
Aquestes substàncies
produeixen
distorsions auditives,
visuals,
episodis de pànic,
pupiles dilatades,
que són símptomes
per anar veient
que poder estar
aventiu
ja una addicció.
Vull dir,
que ja estem passant.
Tots els relacionats
amb amfetamines,
no?
Les pastilles,
les pit
o les pastilles
inclús aquestes
per aprimar-se,
que a vegades
utilitzen.
Clar,
totes aquestes,
les amfetamines
en general
produixen
un augment
de l'estat d'alerta,
redueixen
la fatiga,
augmenten
la concentració,
disminueixen
la gana,
augmenten
la resistència física,
augmenten
la freqüència cardíaca
i la pressió arterial.
Puntualment.
Clar.
Llavors,
què passa?
Doncs que estan produint
un desequilibri
dintre del cos,
no?
La persona pensa,
o sigui,
sent molta més energia,
molta més capacitat,
però clar,
hi ha un desequilibri,
no?
La freqüència cardíaca,
la pressió arterial,
tot això està
pujant, no?
Llavors,
això tampoc
no és bo
pel cos.
En el tema
de les addiccions,
ara que parlaves
de determinats productes,
es parla molt
de l'addicció puntual,
bé,
no de l'addicció,
ja veurem si no és una addicció,
del consum puntual
d'aquestes substàncies,
per exemple,
en determinats col·lectius,
determinats col·lectius de joves,
no tots,
òbviament,
només els caps de setmana.
Si només hi ha un consum
als caps de setmana,
però de forma sistemàtica,
també parlem d'una addicció,
perquè a vegades els joves,
o no tan joves,
s'autoenganyen dient,
no, no,
jo durant la setmana
és que no prenc ni una copa
de vidinant,
només els caps de setmana,
o bé alcohol,
o bé pastilles.
Es parla d'addicció?
Sí,
igualment.
Igual perquè hi ha
una necessitat,
pensa que l'addicció
és una necessitat
que tenim de consumir,
i llavors,
si no és diària,
però és cada cap de setmana,
ho tenim molt associat
a un ambient concret,
però estem tenint
una necessitat,
i fem una conducta compulsiva,
tots els caps de setmana.
I una altra cosa,
els efectes secundaris
que es produeixen,
si es consumeix,
a veure,
una cosa és un consum puntual,
una vegada,
però si es consumeix
cada setmana,
tenim els efectes secundaris,
de totes aquestes substàncies,
existeixen igual.
O sigui cada dia,
o sigui setmanalment,
però de forma continuada.
Llavors,
no perquè tinguis
cinc dies entre mig,
vol dir que no hi hagi addicció,
per veure si hi ha addicció,
hem de veure el nivell de tolerància,
que hem dit abans,
el nivell d'abstinència,
i sobretot veure,
perquè moltes vegades
cada cap de setmana
s'està augmentant el consum
d'una forma progressiva,
molt gradual,
que la persona no se la dona,
però cada setmana necessita més
per arribar a sentir el mateix.
Molt bé.
Doncs pensarem en totes aquestes dades
i aquests conceptes
que ens ha ofert la Sònia Navarro,
psicòloga clínica,
en aquest primer programa de la temporada.
Som addictes a aquest espai.
L'addicció a la ràdio,
jo no crec que sigui dolenta.
De moment no s'ha col·locat
com una addicció.
Doncs escolta, Sònia,
t'esperem la propera setmana.
Recordin,
si volen fer comentaris,
preguntes,
suggeriments
sobre aquesta qüestió
o una altra al matí
arroba tarragonaradio.com.
Sònia Navarro, gràcies.
Vinga, fins la setmana que ve.